Els versos de ‘Segon vol d’Ícar’

Ícar, fill de Dèdal, l’arquitecte del laberint del Minotaure, va morir a conseqüència d’haver alçat el vol massa enllà, massa amunt, massa a prop del sol que li fongué la cera de les ales. Curiós, valent, Ícar s’arrisca a superar els murs del laberint… Un viatger que abandona els murs de la por per anar a cercar la llibertat, encara que aquesta li costi la vida. L’any 2004 vaig posar punt i final als versos de ‘Segon vol d’Ícar’, el meu segon poemari, un llibre escrit entre Viena, París i Vilanova. Un any després, els poemes van veure la llum per primer cop, guardonats amb el premi Betúlia de poesia que atorga l’Ajuntament de Badalona. De l’obra se’n van vendre un miler d’exemplars i va recollir bones crítiques, com la de Xènia Dyakonova al diari Avui; ella hi va veure “un poeta observador que, en moltes ocasions, assoleix la combinació justa entre material i sublim, que al meu entendre constitueix l’essència de la poesia. El llenguatge, sent fresc i lleuger, arriba a una sensualitat destacable, i les imatges manllevades de la natura són d’una expressivitat poc comuna.” Ara, després d’uns anys de repòs poètic, recupero els versos amb aquesta nova edició a Bubok.

Segon_vol_d'Icar.jpg

Comparteix

    Etiquetes:

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús