El Motel Empordà forma part del selecte grup d’establiments mítics de les terres empordaneses. Al capdavant, en Jaume Subirós —treballador de l’establiment des del primer mes, l’any 1961, i propietari des del 1979—, que em rep amb cordialitat, com fa amb tots els comensals que s’asseuen a les taules d’aquest restaurant històric. El Motel va ser un lloc de referència de la gastronomia catalana. I el llistó continua ben alt. No oblidem que va ser considerat el segon millor restaurant d’hotel del món en la llista de The Daily Meal.
Hi vaig arribar al capvespre per assaborir un sopar degustació fidel a la tradició. Em vaig asseure just davant de la taula Josep Pla, aquella on l’escriptor empordanès s’asseia quan venia a dinar, al costat de la vitrina de records. El menú va començar amb una sopa de farigola amb pa d’herbes aromàtiques i amb una amanida ben empordanesa de faves amb menta, pernil i peus de porc, un plat senzill i alhora emblemàtic. Tot seguit, una petita sorpresa per al paladar: uns naps de Capmany amb formatge blau Cingles de Bertí. Saborós i tendre és el besuc amb escuma d’all i arròs inflat.
Dir “llebre a la royale”, que és el darrer dels plats, ja són paraules majors. És un plat que no es pot assaborir en gaires restaurants, ja que la seva elaboració demana molt de temps i paciència: es desagna la llebre, es cuina sencera amb verdures durant vuit hores i finalment se n’aprofita la carn i el foie per al plat. Per postres, una gran selecció de formatges, dels quals vaig tastar un Stilton, originari del centre d’Anglaterra. I amb tantes delícies al pap, ja no vaig arribar a la carta de postres, amb un poniol digestiu vam acabar el sopar.
Després d’un àpat que estimula els sentits del viatger, el repòs merescut es gaudeix millor en una de les habitacions renovades de l’hotel Empordà, i si és de les que tenen vistes a la plana, a la serra de Rodes i a l’Albera, no us perdeu la sortida del sol per la badia de Roses. Es mereix una foto.
Etiquetes: Empordà, gastronomia, hotels, Logis Hotels