Arxiu del mes: juliol 2017

Santa Anna, molt més que un hotel de costa

dimecres, 26/07/2017
Piscina Hotel Santa Anna.jpg

Piscina exterior de l’hotel Santa Anna de l’Estartit. © ÒM

Lluny han quedat aquells temps que descrivia Josep Pla a la seva ‘Guia de la Costa Brava’, quan l’Estartit era una població “mig pagesa, mig marinera. A la costa diuen que, de deu estartidencs, vuit tenen euga i carro. La seva rusticitat és completa, en el sentit que es troba en el punt mateix de la intersecció del pla i de la muntanya i que en el seu terme hi ha l’olivera, la vinya i el regadiu. Era una població que feia olor de salaó i d’userda seca, de quadra, de peix i de rapa de vi”. L’Estartit fa olor de mar i de peix, però també de crema solar i de tovalloles humides, i ha perdut gairebé del tot les seves arrels pageses. Si coneixeu l’Estartit, sabreu que és una població molt buscada pels turistes que vénen amb ganes de sol i platja, però també és una destinació nàutica reconeguda per la seva proximitat a les illes Medes. Al bell mig de l’Estartit, a 200 metres del passeig, hi ha un hotel Logis on us trobareu ben acollits si el que voleu és sentir el batec actual de la Costa Brava: l’Hotel Santa Anna. Sí, és un d’aquells hotels amb molts balcons que van sorgir al litoral als anys setanta, però el que hi trobareu és un establiment ben reformat, amb un bon restaurant i les comoditats necessàries per passar uns dies de descans a prop del mar. Les habitacions que han estat reformades ofereixen espais amplis sense barreres arquitectòniques, llits grans i banys amb dutxa. La majoria tenen balcó, amb vista a la piscina i al carrer del Port, al pati interior o a l’animat carrer de Santa Anna, i des de la terrassa de l’última planta, on podeu esmorzar gaudint del sol, hi ha una vista privilegiada del mar, del Rocamaura i de bona part de la població.

Llit matrimoni Hotel Santa Anna.jpg

Una de les habitacions dobles reformades del Santa Anna. © ÒM

Terrassa Hotel Santa Anna.jpg

A la terrassa superior de l’hotel es pot gaudir d’un esmorzar amb bones vistes. © ÒM

El restaurant de l’hotel, amb grans finestrals sobre el carrer de Santa Anna, és obert a tothom i disposa d’entrada pròpia. A dins ha conservat alguns murs antics de pedra, tot i que el local ha estat reformat i l’aspecte general és actual. Hi hem reservat taula per dinar sense haver de sortir de l’hotel. De primer, demanem un tartar de tonyina amb guacamole i una fideuà, una mostra de que la cuina tradicional catalana conviu en aquest establiment amb altres receptes que satisfan tots els amants del bon menjar. De segon, tastem un bacallà confitat amb mel i ceba i un tradicional mar i muntanya, plats que ens acosten a l’essència de la cuina empordanesa.

Restaurant Santa Anna.jpg

El restaurant Santa Anna conserva la decoració tradicional. © ÒM

Tartar Restaurant Santa Anna.jpg

Tartar de tonyina amb salsa guacamole. © ÒM

Fideuà Restaurant Santa Anna.jpg

Fideuà individual servida a la taula. © ÒM

Mar i muntanya Rest Santa Anna.jpg

Un tradicional mar i muntanya empordanès. © ÒM

Menjador Restaurant Santa Anna.jpg

Taules del restaurant Santa Anna, al centre de la vila. © ÒM

Des de l’hotel Santa Anna ens poden ajudar a reservar una excursió amb vaixell pel litoral, una activitat de submarinisme o una ruta guiada pel Ter Vell i l’espai natural de la Pletera. Però també podem optar per un massatge relaxant o un bany tranquil a la piscina, si el temps acompanya. Després de dinar, sortim a passejar pel carrer de Santa Anna, anomenat antigament carrer de Davant. Sempre ha estat un dels carrers més populars, per on passaven les processons i les cercaviles, i amb el temps, la seva importància comercial i social n’han fet l’eix principal de l’Estartit. Tot travessant carrers arribem a la platja i contemplem les illes Medes. Ben lluny han quedat aquells temps que descrivia Josep Pla en els seus escrits, però l’Estartit ha guanyat vida i s’ha convertit en una de les parades imprescindibles d’aquest litoral.

Façana Hotel Santa Anna.jpg

Façana de l’hotel Santa Anna, al carrer del Port de l’Estartit. © ÒM

Mas Jonquer, l’Alt Empordà més rural

dimecres, 12/07/2017

Un camí de terra travessa uns camps de cereals abans d’endinsar-se en un alzinar. Fa poc que hem deixat l’autopista, però ja som envoltats de natura. És un dels valors del Mas Jonquer, un hotel Logis que ens permet accedir a l’Alt Empordà més rural, però que es troba a prop dels principals atractius de la comarca i de les seves vies de comunicació. Ens rep la Isabel, que ja ens esperava per mostrar-nos tots els racons de la casa. Ens explica que aquí, en aquest mas que van comprar els seus avis, ella i el seu germà Jordi hi passaven els estius. Avui són els encarregats de fer que hostes vinguts d’arreu també hi passin uns dies de descans que recordaran.

Façana Mas Jonquer.jpg

El Mas Jonquer ha patit diverses transformacions amb el pas del temps. © ÒM

Mas Jonquer menjador 2.jpg

Al menjador es conserven els murs de pedra i el sostre de volta catalana. © ÒM

Sala Mas Jonquer.jpg

Sala d’estar amb butaques i sofàs a l’antiga quadra de la masia. © ÒM

La Isabel va estudiar Hostaleria i va treballar en alguns hotels d’Anglaterra abans de decidir muntar el seu propi allotjament a l’Empordà, a la mateixa casa on havia estiuejat. Ara fa 10 anys que van obrir aquesta casa rural de 8 habitacions, que ha rebut una qualificació de tres espigues. El tracte cordial i l’ambient casolà ens fan sentir com a casa. No hi ha luxes al Mas Jonquer, però si el que busques és descans en un entorn autèntic, no et cal res més que una habitació ben equipada i acollidora, un jardí ampli amb piscina i una atenció curosa. Els camps de blat i 90 hectàrees de boscos del voltant pertanyen a la casa, i això ens permet caminar a la vora del Mas Jonquer amb tranquil·litat i seguretat, sense haver de sortir de la finca. Si hi vas amb nens, gaudiran de la zona de jocs del jardí i de la piscina, i estaran encantats de donar un cop d’ull a la granja de vaques que hi ha just al costat de la masia (demanant permís abans). Si t’agrada menjar bé, la Isabel et proposarà un sopar boníssim per no haver de sortir de la casa després d’una tarda de lectures, de piscina o de visites esgotadores. Els esmorzars casolans són molt complets i al menjador hi ha una nevera amb begudes a disposició dels clients que, això sí, es paguen abans de marxar.

Habitació doble Mas Jonquer.jpg

Habitació doble al primer pis de la masia. © ÒM

Piscina Mas Jonquer.jpg

Els amplis jardins disposen d’una àrea de jocs, taules de pícnic i una gran piscina. © ÒM

Piscina Mas Jonquer 2.jpg

La piscina està envoltada de gespa i arbres, alguns ben antics. © ÒM

Des d’aquí es pot fer una escapada a Figueres o fins i tot agafar el TGV que porta fins a Perpinyà, però la majoria d’hostes prefereixen fer un tomb amb bicicleta per la zona, que convida a ser descoberta a poc a poc. No són pocs els ciclistes (d’aquí i de fora) que inclouen el Mas Jonquer com a parada en la seva ruta per l’Alt Empordà. Probablement, aquest sigui l’Empordà menys turístic, però en pobles com Vilanant o Avinyonet de Puigventós podem retrobar-nos amb la vida de poble, amb la serenitat que altres viles empordaneses ja han perdut.

Finca Mas Jonquer.jpg

Des del Mas Jonquer hi ha una bona vista dels camps i boscos que l’envolten. © ÒM