Arxiu de la categoria ‘Activitats a la natura’

Ruta en família per Montserrat

divendres, 4/12/2015
© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

El Monestir de Montserrat des del camí de la Santa Cova. © Òscar Marín

“Màgica” i “sagrada” són dues paraules que han acompanyat tradicionalment la muntanya de Montserrat. La màgia es fa evident en el seu perfil únic, que emergeix com un immens laberint d’estalagmites gegantines i es divisa des de molts quilòmetres a la rodona. El vessant més sagrat resta ocult als viatgers fins que no arriben al peu del monestir de Santa Maria, el principal centre de peregrinació del país, que acull la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, patrona dels catalans. La seva popularitat l’ha convertida en una de les muntanyes amb més facilitats d’accés de Catalunya. S’hi pot pujar a peu per diversos camins, amb cotxe per carretera, amb cremallera o amb telefèric. Per comoditat, freqüència de pas, vistes i bona comunicació amb tren des de Barcelona, pugem amb el cremallera, inaugurat l’any 2003 i gestionat per Ferrocarrils de la Generalitat. L’any 1892 ja es va posar en marxa un primer ferrocarril, a imitació dels trens de muntanya suïssos, però va finalitzar el seu servei l’any 1957. Avui, asseguts al costat d’una finestra panoràmica i en només 13 minuts anem des de la moderna estació de Monistrol Vila fins al peu de l’abadia benedictina, a 720 metres d’alçària.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

La basílica de Montserrat té una estructura gòtica i ornamentació renaixentista. © ÒM

Un cop a dalt és obligat visitar la basílica del complex monàstic, del segle XVI, i també és interessant entrar al museu que acull obres de Caravaggio, Renoir, Picasso i Dalí. Però no ens oblidem del paisatge excepcional que ens envolta, herència d’una evolució geològica singular. Per conèixer l’entorn natural, una de les rutes més populars i accessibles és la de la Santa Cova, ideal per fer en família. Primer cal agafar el funicular que baixa, superant un gran pendent, fins al camí de la Santa Cova. De l’estació inferior del funicular surt, cap a la dreta, el sender que porta fins al paratge on, segons la llegenda, es va trobar la imatge de la Mare de Déu negra fa més de mil anys. El recorregut és especialment recomanable per a famílies, ja que a l’aventura de baixar amb el funicular s’hi uneix el misteri d’arribar fins a la cova per un camí ben traçat i no gaire llarg. Això sí, hi ha trams amb escales i força desnivell que no el fan apte per a cotxets ni cadires de rodes.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

De camí a la Santa Cova trobarem diversos grups escoltòrics i bones vistes. © ÒM

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Reproducció de la imatge original a l’interior de la Santa Cova. © ÒM

Els punts d’interès de l’itinerari són variats. Hi trobem unes vistes sorprenents sobre la vall del Llobregat i les parets de Montserrat, amb els Pirineus i la serra de Collserola a l’horitzó. També al llarg de la ruta ens acompanya el Rosari Monumental, un conjunt escultòric modernista amb quinze obres religioses creades per arquitectes i escultors de renom com Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch i Josep Llimona. La gran riquesa vegetal d’aquest vessant és un altre dels atractius de la caminada: l’espinosa argelaga, el bruc de flors blanques i l’estepa, de grans pètals rosats, segueixen els passos del viatger. El camí no té pèrdua i al cap d’uns vint minuts s’arriba a l’església edificada al voltant de la Santa Cova. La passejada per l’interior ens mostra una petita cavitat excavada a la roca i presidida per la imatge de la mare de déu, una sala amb centenars d’exvots i un claustre reduït i silenciós. A l’exterior ens hi esperen de nou les vistes del cel, de la plana i de les majestuoses agulles, alhora màgiques i sagrades.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

La vista de la vall del Llobregat des del camí de la Santa Cova. © ÒM

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

De tornada amb el funicular, retrobem l’abadia de Montserrat. © ÒM

Vins i bicicletes als camins del Penedès

dimecres, 21/10/2015
© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Ruta amb bicicleta per les vinyes de Subirats. © Òscar Marín

Llargues fileres de ceps s’estenen fins a l’horitzó, alternades amb camps de presseguers i oliveres, entre bosquets de pins i alzines. És el mosaic mediterrani que ens acompanya pels camins de Subirats, un municipi extens que va adoptar el lema de “Capital de la Vinya” per la importància d’aquest cultiu en la seva economia (és el municipi de Catalunya amb més superfície dedicada a aquest conreu). Una de les maneres més còmodes i divertides de descobrir els paisatges de l’Alt Penedès és dalt d’una bicicleta de muntanya, i això és el que vam fer un matí amb Vicicling, una de les empreses de Subirats que ofereixen activitats d’enoturisme i combinen l’esport amb la descoberta del món del vi. Després d’ajustar el selló i de posar-nos el casc vam emprendre una ruta de deu quilòmetres pels voltants de Sant Pau d’Ordal. Passant a la vora de les vinyes, el guia Albert Massana ens va explicar un bon grapat de curiositats sobre la història d’aquests cultius. Ell coneix bé el món del vi, la seva família és propietària d’un dels setze cellers de Subirats que fan agricultura ecològica. Els primers del país a especialitzar-se van ser Albet i Noya i després els van seguir els altres productors de Subirats. Al final de l’itinerari, es fa un tast d’aquests vins ecològics. Mentrestant, observàvem el perfil del Penedès més seductor. Aquí, els camins no són plans, fan pujades i baixades, però després d’un ascens costerut el paisatge ens gratifica amb un petit mirador o amb una baixada refrescant. Allà un castell enrunat, aquí una masia, més enllà un petit nucli habitat, i arreu els vinyets omnipresents.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

El grup surt de Sant Pau d’Ordal i s’endinsa en els camins del Penedès. © ÒM

A mig camí vam aturar-nos a les vinyes de les Caves Llopart per observar els ceps i comentar de ben a prop aspectes del treball diari en una vinya ecològica, com ara la utilització de feromones en els cultius per desorientar els insectes i evitar que s’instal·lin a les plantes. Les explicacions d’un guia expert són el principal valor afegit de la ruta a l’aire lliure, ja que ens permeten entendre la cara menys evident d’aquest paisatge i rememorar la seva evolució al llarg dels temps. Em confirmaven a l’oficina de turisme que aquestes rutes guiades amb bicicleta entre les vinyes eren cada cop més sol·licitades pels turistes internacionals que visiten Barcelona, gràcies a la comunicació directa de Subirats amb tren (45 minuts des de l’estació de Sants). El punt de sortida de la ruta és la mateixa estació de Rodalies de Subirats, i en només una hora, els visitants passen del brogit de la capital catalana a la tranquil·litat dels paisatges vinícoles més exuberants del nostre país. Una alternativa original són els recorreguts amb Segway, però la bicicleta permet arribar a racons més desconeguts i amb més rapidesa.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Descobrim les característiques del cultiu ecològic a les vinyes de les Caves Llopart. © ÒM

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Un grup fa la visita guiada a les Caves Llopart de Subirats. © ÒM

Sobre dues rodes vam arribar fins al celler Eudald Massana Noya, un dels que ofereixen visites guiades a les seves instal·lacions. Durant nou generacions, els propietaris d’aquesta finca han treballat la terra i avui l’Eudald Massana recupera i aplica tècniques ancestrals que tenen en compte, per exemple, la influència dels cicles lunars en el creixement de la vinya. A la sala de tasts, on l’Eudald ens va convidar a assaborir un cava reserva i una copa de La Creueta, hi pengen eines antigues i fotografies dels seus avantpassats treballant al camp. “En els moments més durs, miro aquestes fotografies i penso en tot el que ells van treballar per aixecar aquest celler”, ens explicava. En tan sols quatre hores havíem gaudit d’una enriquidora lliçó d’enologia i havíem observat, escoltat, assaborit, olorat i tocat el paisatge del Penedès més autèntic.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Tast de La Creueta, un cupatge de Cabernet Sauvignon i Merlot elaborat per Massana Noya. © ÒM

Ruta enoturística entre les vinyes del Priorat

dilluns, 7/09/2015
Vinyes Torres Priorat.jpg

Vinyes dels cellers Torres a la finca La Solteta del Lloar, al Priorat. © Òscar Marín

Vaig arribar al Lloar de bon matí, disposat a fer una excursió entre vinyes per la comarca del Priorat, una zona de gran tradició vinícola. La ruta des del Lloar fins al paratge de Damunt Roca ens regala bons paisatges i és fàcil de seguir: l’oficina de turisme del Priorat n’ha editat un fullet i se’n poden descarregar els tracks per a GPS. El camí surt de la plaça de l’església del Lloar i entronca amb l’antic camí ral de la Figuera, conegut com el de la font de Minfami, que travessa les vinyes dels cellers Torres. Si feu la ruta pel matí, us recomano que us atureu al celler a la tornada, ja que cal aprofitar les primeres hores del dia per caminar, quan el sol encara no pica fort.

El lloar.jpg

Una mar de vinyes envolta el poble del Lloar. © ÒM

L’itinerari, que ascendeix suaument per la serra, segueix antics camins de ferradura on pagesos i mules van passar durant segles, carregats amb el raïm dels vinyets més elevats de la zona. Els fragments de bosc refrescant s’alternen amb trams descoberts a ple sol, per això convé portar gorra. Passat el coll de les Bassetes, el sender puja per vessants de gres vermell on es poden observar algunes cavitats pintoresques erosionades per la pluja i el vent. Aviat es fa visible un dels elements més curiosos de la ruta, la roca amb perfil humà coneguda com a Nas d’en Quilma. Aquí val la pena aturar-se per gaudir d’unes vistes magnífiques sobre el Lloar i les vinyes del Priorat. Més amunt es troba una bifurcació i agafem el camí de la dreta, el de la Figuera, fins a trobar el GR que baixa cap al Molar i que seguim cap a l’esquerra, pel paratge de Damunt Roca. Les extensions de vinyes i el cel clar regalen per aquí bones fotografies.

Paisatge del Priorat.jpg

Seguint l’antic camí ral de la Figuera gaudim d’un paisatge muntanyós amb bona vista. © ÒM

L’excursió continua fins a la font de Minfami i passa, girant a l’esquerra, pel Mas de la Pedregosa, on ens orientem gràcies als xiprers plantats fa uns anys pel propietari d’aquests terrenys. Aviat es retroba el camí de la Figuera i la tornada es fa amb baixada pel mateix sender de pujada (cal anar amb compte amb les pedres del camí). Al cap d’uns minuts s’arriba de nou al celler Torres. Entreu-hi per entendre millor la història vinícola d’aquesta comarca del sud de Catalunya (per fer la visita guiada s’ha de fer reserva prèvia amb dos dies d’antelació). La centenària empresa Torres va adquirir cent hectàrees de vinyes al Lloar l’any 1996 i poc més tard va inaugurar aquest celler dissenyat per l’arquitecte Miquel Espinet on s’elaboren dos vins: Perpetual i Salmos, ambdós amb Denominació d’Origen Priorat.

Celler Torres Priorat.jpg

El celler Torres Priorat fou dissenyat per l’arquitecte Miquel Espinet. © ÒM

Es poden visitar tant el celler com les vinyes, on ens expliquen que la duresa del terreny de pissarra i les temperatures extremes de la comarca (molt fredes a l’hivern, molt càlides a l’estiu) obliga a les vinyes a donar el millor de si mateixes. En temps de verema, entre els mesos de setembre i octubre, el raïm se selecciona de manera molt curosa, gairebé artesanal, i aquest fruit és l’origen de dos vins excel·lents que vaig poder tastar. El primer, Salmos, és un vi intens, però de boca sedosa, que recorda la fruita vermella macerada, amb aromes frescos de patxaran. Ofereix una sensació de volum, de densitat, amb un punt d’acidesa que es desplaça cap al fons de la boca. El segon vi que s’elabora a la finca, Perpetual, té més cos, més aroma i un color més intens. La seva particularitat és que s’elabora amb raïm de vinyes centenàries, cadascuna de les quals no produeix més de 300 grams de fruita cada any, d’aquí que la producció d’ampolles de Perpetual sigui més limitada i el seu preu, més elevat. Les notes minerals d’aquest vi es barregen amb records de confitura de móra i de pruna. Un gust intens sorgit d’un paisatge igualment intens.

Visita al celler Torres Priorat.jpg

Torres organitza visites guiades al seu celler i a les vinyes amb reserva prèvia. © ÒM

Visita guiada Torres Priorat.jpg

Després de la visita guiada es fa un tast comentat dels excel·lents vins Salmos i Perpetual. © ÒM

10 allotjaments per contemplar les estrelles (2a part)

dimarts, 10/02/2015

Quan vaig publicar una selecció de 10 allotjaments per contemplar les estrelles, es va convertir en el post més llegit del 2014. La tria era personal, no pas exhaustiva, perquè d’hotels i cases rurals situats en indrets estratègics per a l’observació del cel nocturn n’hi ha molts. Per això m’he decidit a completar la tria amb deu allotjaments més, en els quals, a banda de gaudir del estels, podreu assegurar-vos una estada de qualitat.

1. Saó Hotel
Quan vaig arribar al Saó Hotel de Bescaran, ubicat en un vessant privilegiat de l’Alt Urgell, no esperava trobar un allotjament tan ple d’encant i una acollida tan càlida per part de l’Esther i en Joaquim, els propietaris. El millor, després d’assaborir un sopar d’alt nivell al seu restaurant, és sortir a la terrassa i contemplar un cel ple d’estrelles. Tot un plaer, sentir-se en comunió amb l’univers en plena muntanya, acompanyats pels sons del bosc i sabent que ens espera una habitació còmoda i calentona a quatre passes d’un cel magnífic.

Sao Hotel estrelles.jpg

El Saó Hotel de Bescaran té una terrassa excel·lent per gaudir de la nit. ©

2. Cal Soldat
La serra del Montsec ha estat reconeguda des de fa molts anys com un dels llocs que presenten unes condicions d’observació astronòmica excepcionals, tant per la seva meteorologia com per la baixa contaminació lumínica. Al conjunt rural de Cal Soldat en són conscients i, sovint, organitzen trobades astronòmiques. Des d’aquí, l’espectacle del cel estrellat es pot gaudir còmodament a simple vista, però si voleu ampliar els vostres coneixements, us podeu acostar al Centre d’Observació de l’Univers d’Àger.

Cal Soldat estrelles.jpg

Cal Soldat ocupa un conjunt de cases de Collmorter, al terme de Mur. ©

3. Hotel Port Ainé 2000
A l’hotel Port Ainé 2000, l’empresa Celístia Pirineus organitza observacions del cel nocturn amb l’ajuda de telescopis. Les principals constel·lacions es veuen a ull nu, ja que la ubicació de l’hotel és privilegiada, dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu, lluny de grans focus de contaminació lluminosa. I les explicacions dels experts us ajudaran a descobrir curiositats sobre l’univers.

Port Ainé estrelles.jpg

Celístia organitza les activitats astronòmiques a l’hotel Port Ainé 2000. ©

4. Masia Forn del Vidre
A la plàcida vall de Llémena, la Susanna i en Domènec us acullen a la Masia Forn del Vidre. A més de ser un allotjament ple d’encant, hi podeu participar gratuïtament de l’observació dels estels gràcies al seu propi telescopi i a la destresa d’en Domènec, que us transmetrà els seus coneixements sobre el cel estrellat. Quan refresca, acompanyen l’observació amb una tassa de xocolata calenta. També ofereixen la possibilitat de fer l’observació amb els monitors especialitzats d’Espai Astronòmic, prèvia reserva.

Forn del Vidre estrelles.jpg

La calma i l’aïllament són punts a favor de la Masia Forn del Vidre. ©

5. Monestir de les Avellanes
Heu dormit mai en un monestir? El de les Avellanes, al terme d’Os de Balaguer, data del segle XII i es troba a només 15 quilòmetres del Parc Astronòmic del Montsec. S’hi ofereix el paquet “Sensació astronòmica”, que inclou l’estada d’una nit al monestir en règim de mitja pensió i la visita al Centre d’Observació de l’Univers. A més, al monestir disposen de tres telescopis per iniciar-se en el món de l’astronomia, i també podeu portar el vostre i plantar-lo en els terrenys que envolten el temple.

Monestir Avellanes estrelles.jpg

El monestir va ser declarat Monument Històric Artístic l’any 1931. ©

6. Casa Churchill
Si voleu apendre a fotografiar el cel nocturn, a Casa Churchill, un allotjament rural de quatre espigues situat a Claverol (Pallars Jussà), us proposen completar una estada relaxant amb tallers fotogràfics ideals per als amants de les estrelles, impartits per l’empresa especialitzada Celístia Pirineus.

Casa Churchill estrelles.jpg

La Vía Làctia fotografiada des dels voltants del pantà de Sant Antoni. © Xavier Palau

7. El Nus de Pedra
En aquesta bonica masia catalana del segle XVII situada al cor de la Vall del Llémena (Gironès) organitzen activitats de turisme estelar amb reserva prèvia. Es tracta de tallers d’observació d’estels aptes per a tota la família, amb telescopi i monitor especialitzat, que tenen una durada d’una hora i mitja i són organitzats per Espai Astronòmic. Un agradable complement a l’estada en els antics pallers reformats d’aquesta antiga casa pairal.

El Nus de Pedra estrelles.jpg

La situació privilegiada de la casa rural garanteix un ambient de tranquil·litat. ©

8. Hotel Port d’Àger
A 912 metres d’alçada, per damunt de la vall d’Àger, l’acollidor Hotel Port d’Àger es troba en un punt privilegiat per a la contemplació de les estrelles. No hi ha il·luminació exterior ni nuclis urbans propers que puguin generar contaminació lumínica. Hi ha una terrassa panoràmica i un mirador on podem passar llargues estones observant la nit estelada. A més, en les proximitats de l’hotel, allunyats de la carretera, trobareu diversos punts d’observació totalment foscos. El personal de l’hotel us informarà dels llocs més idonis per a la pràctica de l’astronomia.

Port d'Ager estrelles.jpg

Un allotjament ideal per descobrir el Montsec i els seus cels nocturns. ©

9. Casa Roca
Us agradaria sopar amb les estrelles? Ho podeu fer a Casa Roca, un mas de Sant Martí de Bercedana que es remunta al segle XV. Els cels d’aquesta petita vall del Pallars Jussà es troben entre els més nets del Principat, en un espai amb certificació Starlight. Això fa que aquest lloc sigui ideal per a l’observació de les constel·lacions. Prèvia petició, organitzen sopars amb activitat astronòmica inclosa en col·laboració amb Celístia Pirineus.

Casa Roca.jpg

Celístia Pirineus organitza els tallers astronòmics a Casa Roca. © Kike Herrero

10. Hotel La Siuranella
Ubicat en un paratge excepcional, a la vila de Siurana, l’hotel La Siuranella es defineix com un “restaurant amb habitacions”, perquè el xef Pau Escriu ha aconseguit que la seva proposta gastronòmica esdevingui una de les més interessants de la comarca. Des d’aquí, en els dies clars, es domina un ampli horitzó amb escassa contaminació lumínica, fet que converteix aquest allotjament en una bona opció tant per als amants del bon menjar com per als aficionats a l’observació de les estrelles. A més, hi podeu contractar l’experiència G-Astronòmica: un maridatge entre la gastronomia del Priorat i l’astronomia explicada de manera didàctica i apasionada per l’astrònom Kike Herrero. L’activitat inclou el sopar al restaurant els Tallers de Siurana i una xerrada amb observació astronòmica.

Siurana La Siuranella.jpg

Els capvespres i les nits des de Siurana de Prades són memorables. ©

-Per veure 10 allotjaments més ideals per contemplar les estrelles, clica aquí.

Cap de setmana en família al Vallès Oriental

dilluns, 3/11/2014

És una evidència que no cal anar lluny perquè les nostres filles i fills visquin un cap de setmana ple de sorpreses i experiències memorables. El Consell Comarcal del Vallès Oriental ho ha volgut demostrar convidant alguns bloguers de viatges perquè gaudíssim d’algunes de les principals visites i activitats a l’aire lliure que es poden fer amb la canalla en aquesta comarca tan propera a Barcelona i tan plena d’atractius turístics. A continuació us descric els llocs que vam visitar, tots molt recomanables per anar-hi amb nens.

A la finca El Saüc d’Aiguafreda hi ha EcoSalgot, una granja de productes ecològics on podreu conèixer com viuen i es crien els porcs ecològics. A diferència d’altres granges, aquí es prenen mesures per afavorir el benestar dels animals: les naus estan orientades al sud per afavorir la radiació solar directa, els porcs poden moure’s en espais exteriors generosos que afavoreixen seu comportament natural (instint maternal, joc, etc). L’alimentació dels porcs és totalment ecològica, amb ingredients com l’ordi, el blat, els pèsols i l’oli d’oliva; la palla i el farratge es cultiven a la mateixa finca. El resultat final d’aquest procés tan curós amb els animals i el seu entorn són uns embotits d’un alt nivell de qualitat, amb un gust i unes aromes intenses. Amb la visita guiada podreu descobrir tot això i més. Té una durada d’una hora i 15 minuts i inclou una degustació d’embotits ecològics: fuet, llonganissa de Vic i botifarra d’ou.

EcoSalgot.jpg

Els garrins juguen en espais a l’aire lliure a la finca El Saüc. © ÒM

EcoSalgot 1.jpg

Els nens poden llançar glans als porquets. Aquest fruit els encanta. © ÒM

Ara entrarem en un museu, però no deixarem de relacionar-nos amb la natura. El Museu Arxiu Tomàs Balvey està dedicat, sobretot, al món de la farmàcia, les plantes remeieres i la salut gràcies al llegat d’un conegut apotecari de Cardedeu. Hi destaca el mobiliari original d’una farmàcia del segle XIX, amb tot el seu utillatge. També agrupa el variat fons històric i etnogràfic de Cardedeu i s’hi fan activitats per a tota la família: passejades per l’entorn natural, itineraris de patrimoni, exposicions i tallers. Nens i nenes gaudiran especialment al jardí de plantes aromàtiques, descobrint els seus noms i les seves olors, i també hauran de cercar el follet Verdet, que té la seva casa en un racó amagat del jardí. Per cert, l’últim cap de setmana de cada mes, l’entrada és gratuïta.

Farmàcia Balbey.jpg

Els mobles de la farmàcia Balbey daten del 1780 i es conserven dins el Museu de Cardedeu. © ÒM

Museu de Cardedeu 1.jpg

Els més petits aprendran com es fabricaven els remeis i les píndoles a la farmàcia. © ÒM

Museu de Cardedeu.jpg

El jardí de plantes aromàtiques del Museu de Cardedeu. © ÒM

Can Putxet és una casa de colònies que té servei de restaurant per a grups i, a més, acull l’empresa Daema Aventura. Al restaurant ens hi van servir plats casolans: amanides, carns a la brasa, macarrons per als nens… I després de l’àpat vam poder triar entre un gran ventall d’activitats divertides i diferents: circuit amb Segway, BTT i bicicleta elèctrica, gimcana groga, paintball o futbol fang. Vam escollir fer un tast de Segway per la finca, mentre els petits es divertien iniciant-se en l’escalada al rocòdrom i fent un tomb amb un quad en companyia d’un monitor. Si, a banda de fer alguna activitat d’aventura, voleu endinsar-vos en els camins del Montseny, podeu contactar amb l’empresa ADEMC, els guies de la qual són bons coneixedors del vessant vallesà del massís. Fan itineraris pedagògics diversos: alguns centrats en els bolets, d’altres en el passat medieval del Montseny, en les plantes i els remeis casolans o en les llegendes relacionades amb els rius, gorgs, fonts i salts d’aigua.

Can Putxet 1.jpg

Can Putxet, als peus del Montseny, ofereix allotjament i entreteniment per a petits i grans. © ÒM

Can Putxet 2.jpg

Mentre els adults proven el Segway, les nenes pugen al petit quad i fan escalada al rocòdrom. © ÒM

En arribar a la granja de Can Turró, cal seguir les indicacions de les propietàries, que amb amabilitat ens introdueixen en la vida a pagès. Primer de tot us oferiran un tast de llet de les seves vaques, amb un tros de pastís de poma o de pa de pessic. Aquest moment serveix per fer les salutacions, fer una breu introducció i perquè les famílies que han vingut a visitar la granja es coneguin una mica entre elles. Després arriba l’hora de conèixer els animals de granja. Hi ha cent-vint vaques de raça frisona, quaranta xais, cinquanta gallines, un vintena de conills, dos porcs, dues oques, un poni… La canalla podrà acostar-se als vedells, donar-los el biberó i, fins i tot, posar-los la mà a la boca (reconforta saber que els remugants no els poden mossegar). També es poden tocar els conills nascuts fa unes setmanes i donar garrofes al poni. Les ovelles també estan encantades que els donem menjar. Rialles, crits i cares de sorpresa s’alternen durant la visita a Can Turró. Un cop acabat el recorregut, es pot fer un pícnic o un berenar a la propera font dels Enamorats.

Can Turró.jpg

Can Turró és una explotació agrícola i ramadera on ens ensenyen com és fer de pagès. © ÒM

Can Turró 2.jpg

Als vedells els encanta que els nens els acostin el biberó. © ÒM

Can Turró 3.jpg

Acaronar els conills i donar menjar a les ovelles són dues de les activitats estrella. © ÒM

Després d’un dia intens de descobertes a l’aire lliure, allotjar-se en un bungalou de fusta, en un càmping ubicat a tocar de la riera de Caldes, és una excel·lent opció. El Pasqualet ofereix un ambient molt adequat per a les famílies que vulguin acostar-se al Vallès Oriental durant un cap de setmana, i és un bon punt de partida per a diverses excursions a la natura. Hi trobareu tots els serveis necessaris, fins i tot us organitzaran una ruta nocturna amb les criatures pels boscos de l’entorn del càmping.

Càmping El Pasqualet.jpg

El Pasqualet està molt ben situat, a prop de Caldes de Montbui, però en plena natura. © ÒM

Un turó de 120 metres s’aixeca en un enclavament estratègic, entre els municipis de Montmeló i Montornès del Vallès: el turó d’en Roina. Al capdamunt s’hi amaga un dels jaciments romans més importants del darrer terç del segle II aC: l’assentament de Can Tacó. Els arqueòlegs creuen que es tractava d’un praesidium, un establiment militar des del qual es controlava bona part del territori. Avui, declarat bé cultural d’interès nacional i rebatejat amb el nom de Mons Observans, és una parada obligada per als pares interessats en la història romana i per als nens i nenes que vulguin descobrir el món apassionant de l’arqueologia. Dos monitors porten els petits arqueòlegs al sorral de l’aula d’arqueologia, que conté la rèplica, a mida real, de dues estances del jaciment. Amb l’ajut de paletes i pinzells, els més joves van descobrint els objectes que hi ha enterrats seguint una metodologia arqueològica, tot deduïnt quina era la funció de l’estança on han treballat. Mentrestant, els adults poden fer la visita guiada amb un guia o la visita teatralitzada amb un personatge romà.

Mons Observans 2.jpg

Taller infantil a l’aula d’arqueologia per descobrir què s’amaga sota terra. © ÒM

Vam dinar a Can Sala, una casa pairal del segle XIV que es podria descriure com un petit paradís per als més petits de la casa. En aquesta masia que forma part de la història de la comarca (hi va viure el cabdill remença Bartomeu Sala, que va alliberar els pagesos remences de la servitud feudal i que avui inspira un dels gegants de Montornès del Vallès), hi fan dinars casolans per a grups i famílies, i un menú especial per als menors (macarrons, pit de pollastre arrebossat amb patates, gelat…). Però el principal interès és la visita a la granja, que es fa en grup, de la mà d’una monitora. Es pot donar el biberó a les ovelles petites, es poden collir els ous de les gallines, es pot donar de menjar a les daines, es pot fer una volta amb carro per la finca i es poden veure zebres i estrussos, entre d’altres animals. Tenen una opció per a pares esgotats: primer dinen els nens i després ho fan els pares, mentre els menuts fan la visita a la granja de la mà de la monitora.

Cargols Can Sala.jpg

Per als adults, plats casolans: cargols, amanides, carns a la brasa… © ÒM

Can Sala 1.jpg

Els animals més petits agraeixen que els acostin un biberó ben ple de llet. © ÒM

Qui descobreix Gallecs per primera vegada, no pot deixar de sorprendre’s. A Mollet, una ciutat força industrialitzada, s’hi conserva un paratge rural de gran valor paisatgístic, ambiental i històric: Gallecs. Aquest ampli territori d’unes 730 hectàrees està travessat per camins frequentats pels veïns de la població, senders que permeten acostar-se a la flora i fauna i al patrimoni arquitectònic, essencialment esglésies i masies. Gallecs és un exemple de supervivència. On ara hi ha camps i boscos, s’hi va projectar fa dècades una zona d’habitatges per acollir les fortes migracions que van arribar a l’àrea metropolitana. Els terrenys van ser expropiats, però mentrestant, els antics propietaris van seguir treballant les terres, sense fer-hi cap manteniment ni construcció, esperant que tard o d’hora comencessin les obres. El moment, per sort, no va arribar mai, i avui Gallecs és un magnífic exemple d’un espai agrícola amb horts recreatius, espais verds, cultius ecològics i més de trenta quilòmetres de camins. No deixeu de visitar l’agrobotiga, al costat de l’església de Santa Maria, on trobareu productes autòctons com la mongeta del Ganxet, les melmelades casolanes i la cervesa TOC d’espelta ecològica.

Gallecs.jpg

Un agradable passeig amb bicicleta per Gallecs al capvespre. © ÒM

Un passeig de tardor per Gallecs

dimarts, 28/10/2014
Gallecs Panoràmica.jpg

Gallecs és un excepcional pulmó verd situat al cor del Vallès Oriental. © Òscar Marín

Qui descobreix l’espai rural de Gallecs per primera vegada, no pot deixar de sorprendre’s. Sorprèn que a Mollet del Vallès, una ciutat tan industrialitzada, encara s’hi conservi un paratge rural de gran valor paisatgístic, ambiental i històric. Aquest ampli territori d’unes 730 hectàrees està travessat per camins freqüentats pels veïns de la població, senders que permeten acostar-se a la flora, a la fauna i al patrimoni arquitectònic, essencialment esglésies i masies. Gallecs és un exemple de supervivència. On ara hi ha camps i boscos, s’hi va projectar durant la dictadura una zona d’habitatges per acollir les fortes migracions que van arribar a l’àrea metropolitana (per entendre’ns, una població com ara Badia del Vallès). Els terrenys van ser expropiats, però el projecte no acabava de tirar endavant. Mentrestant, els antics propietaris van seguir treballant les seves terres, però sense fer-hi cap manteniment ni construcció, esperant que tard o d’hora els fessin fora definitivament i comencessin les obres. El moment, per sort, no va arribar mai, i avui Gallecs és un magnífic exemple d’un espai agrícola amb horts recreatius, espais verds, cultius ecològics i quilòmetres de camins.

Gallecs.jpg

L’eix bicicleta travessa Gallecs. Un camí accessible a peu, amb bici o amb cadira de rodes. © ÒM

Masia a Gallecs.jpg

Hi trobem masies com Can Jornet, Ca l’Andreu, Cal Ferrat, Ca l’Antich o la Torre d’en Malla. © ÒM

Gallecs està viu: s’hi fan calçotades, s’hi celebren aniversaris, s’hi organitzen caminades i no són pocs els veïns de Mollet que hi passegen els gossos o hi van a córrer després de la feina. També s’hi organitzen moltes activitats pedagògiques per a escoles, gestionades per les diverses entitats relacionades amb el territori: l’Associació Agroecològica de Gallecs, l’Associació Agroecològica de Gallecs, l’Escola de Natura del Corredor… Entre les activitats que s’hi fan hi destaca la construcció de caixes niu, l’explicació dels secrets de l’agricultura ecològica, tallers d’usos i aplicacions de les plantes i rondalles sobre la flora i la fauna de Gallecs. No deixeu de visitar l’agrobotiga, al costat de l’església de Santa Maria, on trobareu productes autòctons com la mongeta del Ganxet, les melmelades casolanes i la cervesa TOC d’espelta ecològica. La possibilitat de fer rutes, a peu o amb bicicleta, també és destacable. Hi ha quatre itineraris que es poden descarregar a través del web de l’espai natural. L’accés és molt fàcil, es troba a tocar de l’autopista AP-7. Ara només us queda gaudir-ne!

Blats i melmelades.jpg

S’hi conreen blats antics com la xeixa, l’espelta, el blat Montcada i el blat persa. © ÒM

Capvespre a Gallecs.jpg

Capvespre a l’espai rural protegit de Gallecs. © ÒM

Trobada de bloguers al litoral metropolità

dilluns, 20/10/2014
BlogtripAMB 1.jpg

Els participants del segon #blogtripAMB, a la platja de Montgat. ©

He recorregut molts cops a peu la façana marítima de Badalona, però no ho havia fet encara dalt d’un Segway. Aquest estiu passat ho vaig fer amb els companys de l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona), amb qui vaig organitzar una nova trobada de bloguers, aquest cop pel litoral metropolità, de Sant Adrià de Besòs a Montgat. Al segon #blogtripAMB ens hi vam reunir una quinzena d’autors de blogs de turisme i viatges per descobrir aquesta cara no tan coneguda de la costa catalana, un litoral que en els darrers anys ha viscut una important transformació. Des de l’estació del Tram de Sant Adrià de Besòs és molt fàcil acostar-se a la desembocadura del Besòs, un dels espais més beneficiats amb la rehabilitació del litoral de Barcelona que s’ha dut a terme en els darrers anys, començant per la qualitat de la sorra, de l’aigua i de l’entorn natural. Fa dècades, ningú no gosava banyar-se a l’estiu en aquesta zona. Avui, s’hi poden veure espècies com la gavina capnegra, el corriol camanegre i el xatrac becllarg, entre moltes altres. I no només la fauna s’acosta més a la zona, també els ciutadans. Ara hi ha excel·lents platges, parcs i zones verdes dotades dels serveis necessaris per gaudir al màxim del litoral.

BlogtripAMB 2.jpg

Les platges de la desembocadura del Besòs han estat restaurades per l’AMB. © ÒM

A bord del segway (com he explicat en altres articles d’aquest blog, és un dels meus mitjans de transport preferits) vam passar sota les omnipresents xemeneies de la central tèrmica i vam resseguir el passeig marítim de Badalona fins arribar al fotogènic Pont del Petroli, en companyia dels guies de Barcelona Segway Tour. Aquest antic pantalà, construït als anys seixanta per descarregar-hi hidrocarburs des dels vaixells cisterna, és avui una plataforma d’estudi i divulgació del medi marí i també un mirador excepcional des d’on es pot contemplar bona part de la costa, des de Barcelona fins a Montgat; s’hi poden veure vogar els llaguts del Club Natació Badalona i permet observar amb perspectiva un dels emblemes de la història industrial del país: la fàbrica d’Anís del Mono.

BlogtripAMB Pont del Petroli.jpg

El Pont del Petroli és un dels elements destacats de la renovada façana marítima de Badalona. © ÒM

BlogtripAMB Club Natació.jpg

Un llagut del Club Natació Badalona passa a prop del Pont del Petroli en un matí d’entrenament. © ÒM

Després d’un breu esmorzar, vam fer una visita guiada a la fàbrica d’Anís del Mono, gentilesa del Museu de Badalona. A més de l’Anís del Mono, s’hi elaboren les Aromes de Montserrat amb els alambins originals, i moltes altres begudes espirituoses: Crema Catalana, Licor d’Avellana, Ratafia…

BlogtripAMB Anís del Mono.jpg

Interior de la fàbrica d’Anís del Mono, a Badalona. © ÒM

Des de la fàbrica, vam continuar per la façana marítima de Badalona, força castigada per construccions de diverses èpoques i pel pas de la via del tren, però amb unes platges molt ben equipades. Agafant un desviament, s’arriba al parc de Can Solei i Ca l’Arnús, un parc romàntic de gran interès botànic Entre les curiositats d’aquest jardí trobem una de les primeres estacions meteorològiques de registre continu de Catalunya, l’anomenada Torre del Rellotge. El 1883 es va instal·lar als jardins del Teatre Líric de Barcelona, però quan el van enderrocar, el 1901, la van traslladar pedra a pedra fins a la finca de Ca l’Arnús. L’AMB, el Museu de Ciències Naturals i l’Ajuntament de Badalona organitzen tallers de meteorologia i visites guiades a la Torre del Rellotge (consulteu-ne l’agenda).

BlogtripAMB Torre del Rellotge.jpg

La Torre del Rellotge, una de les sorpreses del parc de Can Solei i Ca l’Arnús. © ÒM

Seguint el passeig del litoral, a la vora de platges i cales de gran afluència a l’estiu i força més tranquil·les a la tardor i l’hivern, s’aixeca el turó de Montgat, un cim discret (40 metres sobre el nivell de la mar), però de gran importància històrica: hi va haver un important assentament cap al 3500 aC, s’hi van trobar restes romanes, s’hi va construir el primer túnel ferroviari de la península Ibèrica i s’hi va fundar el Centre Excursionista de Catalunya, entre d’altres fets remarcables. També resulta interessant a nivell geològic, ja que s’hi troben roques ígnies, metamòrfiques i sedimentàries datades entre el Paleozoic i el Terciari, uns materials que solen trobar-se al fons de la mar, sota quatre quilòmetres de sediments. Just davant de la petita muntanya trobem la caleta del Turó de Montgat, l’única cala natural de l’àrea metropolitana.

BlogtripAMB cala Montgat.jpg

La caleta del Turó de Montgat es troba als peus d’aquest històric turó metropolità. © ÒM

La nostra ruta va acabar amb un dinar al costat del mar, al singular bar Baños Virgen del Carmen, just a l’inici de la platja de Montgat. Es tracta d’un espai format per antigues casetes familiars de pescadors amb un pati comú, on avui es disposen diverses taules de fusta amb estovalles de plàstic. Conserven l’atmosfera dels banys tradicionals i s’hi poden tastar plats senzills i deliciosos a molt bon preu, des d’unes gambes a la planxa o unes sardines a la brasa fins a un plat de botifarra amb mongetes, una amanida casolana o unes patates amb allioli. Vam assaborir una selecció de plats tot compartint les experiències d’una jornada que va combinar història, natura, aire lliure i bon menjar. Aviat repetirem aquesta combinació. Ja estem preparant el #BlogtripAMB de tardor!

BlogtripAMB Virgen del Carmen.jpg

Els banys Virgen del Carmen conserven l’ambient dels antics quiosquets de platja. © ÒM

BlogtripAMB Baños Virgen del Carmen.jpg

Plats senzills i casolans sobre estovalles de quadres. © ÒM

BlogtripAMB Baños Virgen del Carmen Montgat.jpg

Des de les taules hi ha una vista privilegiada de la mar i de les platges de Montgat. © ÒM

Enoturisme a les masies del Penedès

dimarts, 18/03/2014

Les masies de l’Alt Penedès són vives. Algunes de les més conegudes pertanyen a cellers de renom –Ca l’Esbert (Segura Viudas), Can Vendrell de la Codina (Albet i Noya), Can Llopart de la Costa (Caves Llopart), el Mas Rabell de Fontenac (Torres), Can Baltà (Parés Baltà)…– i s’hi fan visites guiades. D’altres s’han transformat en allotjaments de turisme rural (com Cal Ruget o Can Bonastre) i d’altres s’han especialitzat en l’organització de casaments i celebracions, com la Masia Torreblanca, a Sant Miquel d’Olèrdola, i la Torre del Gall, a Sant Cugat Sesgarrigues. Però més enllà del seu negoci particular, en algunes d’aquestes masies tenen clar que cal dinamitzar el territori i posar en valor les vinyes del Penedès oferint activitats turístiques vinculades al món del vi per atreure visitants durant tot l’any. Fa uns dies vam visitar la Masia Torreblanca en ocasió d’una mostra d’activitats enoturístiques organitzades per Cal Blay, reconeguda empresa de càtering del Penedès, i l’empresa d’experiències culturals Tekhné.

Masia Torreblanca.JPG

La Masia Torreblanca conserva un gran portal adovellat i l'aspecte de mas renaixentista. © Òscar Marín

El matí va començar amb música clàssica. Un quartet de corda va interpretar peces de Mozart, Vivaldi i Txaikovski al jardí de la masia. Després vam caminar fins a les vinyes i, tot assaborint un esmorzar amb les muntanyes de Montserrat de fons, els músics van atacar les notes del Virolai, de Josep Rodoreda. Sempre m’ha semblat que la música es gaudeix millor a l’aire lliure, interpel·lada pels ocells, maridada amb les aromes de la natura que porta el vent. Per això m’agraden festivals com el de Música a les Vinyes de Subirats.

Masia Torreblanca 1.JPG

Un quartet de corda interpreta música a les vinyes que envolten la Masia Torreblanca. © ÒM

Després de la música, vam passar a la pintura. L’activitat “Pintar les vinyes” proposa que cada visitant aboqui la seva imaginació sobre les teles disposades a terra, davant la masia, per intentar reflectir allò que el paisatge penedesenc li ha inspirat durant la passejada per les vinyes. Seguint les tècniques de l’action painting i del dripping, no hi ha cap voluntat de retratar de manera fidel la realitat, així que no cal haver fet cap curs de dibuix, tan sols deixar-se portar.

Masia Torreblanca 2.JPG

Activitat de pintura abstracta inspirada en el paisatge de vinyes del Penedès. © ÒM

Un altre art, ja força oblidat, és el de la falconeria. Hi va haver un temps, fa milers d’anys, en què l’ensinistrament i la caça amb ocells rapinyaires era una pràctica habitual. El falconer Dany Cruz va introduir els assistents en la història d’aquest art mil·lenari, convidant-los a admirar de ben a prop espècies com el duc, l’aligot de Harris i el xoriguer, dels quals vam poder veure una exhibició de vol sobre les vinyes. Amb prudència, els participants van poder tenir un record d’aquesta experiència fent-se fotografies amb els rapinyaires. L’experiència la vam maridar amb els caves de la masia Torreblanca i una calçotada servida per Cal Blay al voltant de la piscina.

Masia Torreblanca 5.JPG

El falconer Dany Cruz amb un duc de gran mida al puny. © ÒM

Masia Torreblanca 3.0.JPG

El petit xoriguer americà caça rosegadors, insectes i altres ocells. © ÒM

Masia Torreblanca 3.JPG

Els assistents es van poder fotografiar amb un aligot de Harris. © ÒM

Masia Torreblanca 4.JPG

Exhibició de vol d'un falcó als voltants de la Masia Torreblanca. © ÒM

L’art de la gastronomia es va fondre amb el de la música durant el dinar. Els comensals de l’àpat preparat per Cal Blay vam poder gaudir de les veus dels cantants del cor del Gran Teatre del Liceu, que van interpretar àries d’òpera dedicades a les passions del món del vi: els brindis de la Cavalleria Rusticana, el brindis de La Traviatta i altres peces d’opereta. Per acompanyar les postres, una performance de Markus, Art Extrem, que va pintar amb grans pinzellades fosforescents un retrat de l’artista Salvador Dalí. Un exemple de què a les vinyes s’hi poden fer molt més que bons vins. També s’hi pot gaudir de la música, de la pintura i de tantes activitats com la imaginació proposi. Els viatgers estan oberts a la sorpresa. Ara toca sorprendre’ls!

Masia Torreblanca calçots.JPG

Menú de calçotada amb caves Masia Torreblanca. © ÒM

Masia Torreblanca ópera.JPG

Cantants del cor del Liceu acompanyant l'àpat a les vinyes. © ÒM

En el següent vídeo podeu veure un resum de la jornada d’enoturisme a la Masia Torreblanca.


10 allotjaments per contemplar les estrelles

dimecres, 5/02/2014

1. Mil Estrelles
Heu dormit mai dins una bombolla? A l’hotel Mil Estrelles, a Borgonyà (Pla de l’Estany), ens ofereixen la possibilitat de dormir en bubbles, bombolles inflables translúcides de mida humana dins de les quals s’han instal·lat llits per gaudir de dolços somnis sota les estrelles, però ben protegits de les baixes temperatures, del vent i dels insectes. A cada bombolla hi ha un telescopi, les seves instruccions d’ús i una carta celestial del mes en què us hi allotgeu. Per completar aquesta experiència de relax i silenci, teniu a la vostra disposició un flotarium per a dues persones i un servei de massatges.

Mil estrelles.jpg

L’habitació Cassiopea fa referència a una de les constel·lacions visibles tot l’any. ©

2. MónNatura Pirineus
Quin cel, el de les Planes de Son! Aquí, el centre MónNatura Pirineus és una finestra oberta al cel estrellat. Hi ha un centre de fauna salvatge, un observatori astronòmic i un servei d’habitacions i d’àpats. L’espectacle està servit. Al Planetari es pot fer una agradable aproximació al cosmos i a l’origen mític dels noms de les constel·lacions des de còmodes butaques. Després del sopar (l’àpat inclou plats tradicionals pirinencs com la sopa de pastor i el trinxat), el viatge per l’univers continua amb una activitat d’observació d’estels en viu, a través de telescopis i potents binocles instal·lats a l’exterior. I des de la finestra de l’habitació podem seguir contemplant el cel fins que es faci de dia…

MónNaturaPirineus.jpg

El centre MónNatura Pirineus ocupa una gran plana a tocar del Parc Natural de l’Alt Pirineu. ©

3. Cal Maciarol
Les nits del Montsec són espectaculars i Cal Maciarol, a Àger, és potser el millor allotjament des d’on gaudir-ne. Fotografies de galàxies i de nebuloses decoren algunes parets d’aquest hotel, però la veritable sorpresa es troba a l’exterior. Recordem que el Montsec fou declarat l’any passat destinació turística Starlight, que certifica la gran qualitat del seu cel nocturn i de la qual gaudeixen molt pocs indrets del món. La visita al proper Centre d’Observació de l’Univers és obligada. Mentre espereu que es faci fosc, podeu visitar l’exposició permanent que explica fenòmens de l’astronomia com el Big Bang i també podeu participar en les activitats que s’hi fan periòdicament, com ara concerts i conferències.

Montsec.png

Molt a prop de Cal Maciarol s’aixeca el Centre d’Observació de l’Univers. ©

4. Casa Massa
Al nord del Pallars, la nit és molt fosca, com les d’abans. Al petit nucli d’Estac, Casa Massa ofereix als seus hostes molta tranquil·litat, aire pur, verdures de l’horta i contacte directe amb les estrelles. Els propietaris d’aquest allotjament amb encant fan tallers d’observació astronòmica amb telescopi, quan el client ho demana, i a l’estiu organitzen una setmana astronòmica amb propostes diverses perquè tothom pugui endinsar-se en la descoberta de l’univers. De dia, us emocionareu amb la panoràmica de les muntanyes nevades. De nit, amb la lluïssor d’uns estels que semblarà que tingueu a l’abast de la mà.

Casa Massa - Oscar Castelao.jpg

Un dels tallers d’observació del cel nocturn a l’exterior de Can Massa. © Òscar Castelao

5. Ca la Cecília
No hi ha gaires allotjaments que tinguin una cúpula amb observatori astronòmic. Ca la Cecília, al petit poble de Coscó (Noguera), és un d’aquests. Els hostes hi tenen accés lliure si ho demanen i en Josep Albareda els assessora sobre el funcionament d’aquest giny imprescindible per veure de més a prop les constel·lacions. També us deixarà un planell estelar d’aquell mes (ja sabeu que el cel no és igual durant tot l’any) i us explicarà els principals astres que es poden observar. Per acabar de relaxar-vos, gaudiu d’un bany a la banyera d’hidromassatge i de la comoditat del matalàs de làtex.

CalaCecília1.JPG

Des de la cúpula de Ca la Cecília, els hostes poden observar els astres. ©

6. Can Bonet
Als afores de Sant Martí Vell (Gironès) hi ha una masia restaurada del segle XVII que acull dos apartaments amb encant i ofereix un cel ben net per observar-hi estrelles i planetes. Si ho demaneu a l’hora de fer la reserva, al jardí de Can Bonet us organitzaran una vetllada d’observació d’estels amb l’ajuda d’un telescopi i d’un monitor expert que us explicarà què és allò que esteu veient. Si sou amants de les estrelles, us interessarà visitar el Santuari dels Àngels, a prop de Can Bonet. A l’última planta del Santuari s’hi ha instal·lat un observatori astronòmic on es faran tallers, cursos i nits d’estels.

Can Bonet.png

Un dels tallers d’observació astronòmica al jardí de Can Bonet. ©

7. Cal Ros
Aïllada entre els camps de l’Alta Anoia, protegida per un turonet boscós, saluda els hostes una masia del segle XIX on s’hi dorm molt bé i s’hi menja millor: Cal Ros. El seu aïllament la converteix en un bon punt per gaudir amb nitidesa de les estrelles. La vesprada ideal comença amb una caminada fins al castell enrunat de Calonge de Segarra; veure des d’aquí la posta del sol és una delícia. Després d’un sopar casolà per llepar-se’n els dits, tot amb productes de la terra cuinats amb molt de gust, serà hora de sortir a l’aire lliure, mirar enlaire i deixar-se sorprendre per la bellesa de la nit farcida d’astres brillants.

Via Làctea.JPG

Si porteu una bona càmera i trípode podreu fotografiar la Via Làctia. ©

8. Cal Bou
Als camins més allunyats de les il·luminadíssimes valls d’Andorra, més enllà de les botigues, dels hotels i de les avingudes, hi ha el poble de Fontaneda i el complex de Cal Bou, un conjunt d’onze allotjaments, alguns al poble, d’altres ubicats en punts estratègics de la muntanya, que ofereixen molt d’encant en plena natura. Dues de les propietats estan ben allunyades i s’hi arriba amb vehicle tot terreny: Mossers i Engleves. És en aquests apartaments on l’observació de les estrelles es gaudeix amb fruïció. Fins i tot podeu combinar l’experiència amb una sauna finlandesa que es troba ubicada a l’aire lliure.

Sopar Cal Bou.png

Un bon sopar a l’aire lliure a Cal Bou abans d’admirar les estrelles. ©

9. Les Capçades
Els camps de la Terra Alta són un bon lloc per observar el cel nocturn. L’hotel Les Capçades, situat als afores d’Horta de Sant Joan, és un allotjament amb molt d’encant i un emplaçament privilegiat, amb les millors vistes de la muntanya de Santa Bàrbara, la qual va inspirar Picasso durant la seva estada a Horta. Després d’un menú gastronòmic magnífic, les terrasses de les habitacions són un bon lloc per admirar les estrelles amb la parella, ben estirats en gandules. Si voleu més foscor, podeu sortir a caminar pels camps que envolten la casa i contemplar la cúpula celeste en tota la seva esplendor. A l’agost organitzen un sopar sota les estrelles que inclou un taller d’observació del cel nocturn.

Les Capçades.JPG

Totes les habitacions de Les Capçades tenen terrassa o jardí des d’on gaudir de la nit. ©

10. Mas Salvi
A uns dos quilòmetres del tranquil Pedró de Pals, el Mas Salvi és un d’aquells allotjaments que té tots els elements per a una estada perfecta: un mas amb història, unes instal·lacions amb encant, un restaurant esplèndid, un petit spa, un tracte cordial i un entorn natural excel·lent. Des del preciós jardí, al peu de la muntanya del Quermany, i des de les terrasses d’algunes habitacions es pot contemplar una magnífica posta de sol, a la qual segueix l’aparició de galàxies i constel·lacions, acompanyada dels sons dels animals nocturns.

Mas Salvi_Posta de sol.JPG

La posta de sol des de la terrassa d’una de les suites del Mas Salvi. ©

-Si voleu descobrir 10 allotjaments més ideals per contemplar les estrelles, seguiu llegint en aquest enllaç.

Amb bici per la Via Verda de la Terra Alta

divendres, 24/01/2014

Que sóc un enamorat dels paisatges de la Terra Alta, ja us ho havia dit. Fa uns mesos us recomanava al blog 10 tresors ben guardats d’Horta de Sant Joan i també us parlava dels sabors i aromes de la comarca. Ara us proposo descobrir la Via Verda de la Terra Alta, un itinerari turístic que transcorre entre les antigues estacions ferroviàries d’Arnes-Lledó i el Pinell de Brai i pel qual només es pot transitar a peu, amb bicicleta o a cavall. Fa unes setmanes vaig recórrer el tram entre Horta i Prat de Comte, un tram fàcil, tot de baixada, apte fins i tot per a qui no li agradi pedalar. Podeu dur-hi les vostres bicis o, una opció còmoda, contractar els serveis d’alguna de les empreses que faciliten el lloguer de bicicletes i la recollida en el punt de la ruta que vulgueu.

Via Verda Terra Alta.JPG

Amics, famílies, tot tipus de públic gaudeix de l’antic traçat ferroviari. © Òscar Marín

De bon matí, sortim de l’hotel Miralles i ens acostem fins a l’antiga estació, avui abandonada, d’Horta de Sant Joan. Aviat observarem davant nostre la muntanya de Santa Bàrbara, emblema del municipi, emmarcada en un paisatge majestuós de grans muntanyes cobertes d’ametllers, oliveres i pinedes. Més endavant, ens saluda la Mola d’en Canar, poc abans de trobar-nos amb el riu Canaletes, fresc, vigorós, que ens segueix de ben a prop fins ben bé el final de la ruta. Túnels i viaductes s’alternen, i entre aquests darrers destaquen el que salva el barranc del Molí del Cap (km 8,5) i el que creua el barranc de la Balloca (km 10), amb els seus arcs estilitzats.

Via Verda.JPG

Un dels grans aqüeductes que es van construir perquè hi passés el tren. © ÒM

IMG_6718.JPG

El riu Canaletes ens acompanya durant bona part del recorregut. © ÒM

La vista de l’ermita de Sant Josep, cap al quilòmetre 13, ens anuncia l’arribada a Bot. El poble, situat al costat de l’estació, és punt obligat d’aprovisionament. Oli, ametlles i vi són els productes típics de la població, a més dels embotits. Recorrent la via, entre trinxeres, viaductes i túnels, es passa sota la Mola d’en Canar. L’últim túnel d’aquest tram és el més llarg de la ruta, amb 739 metres. Uns petits llums il·luminen amb prou feines el túnel. A la sortida d’aquesta llarga galeria apareixen les ruïnes de l’estació de Prat de Comte, que dista del poble al qual dóna nom uns quatre quilòmetres. Aquí acabem el nostre recorregut. A l’estació ens hi espera un vehicle per recollir les bicicletes i portar-nos fins a Horta de Sant Joan, punt d’inici de la ruta.

Bot.JPG

L’antiga estació abandonada ens anuncia l’arribada al poble de Bot. © ÒM

Estació de Bot.jpg

Un antic ferrobús s’ha habilitat com a bar de la Via Verda a Bot. © ÒM

Túnel Via Verda.JPG

El túnel més llarg que trobem a la Via Verda té més de 700 metres de llarg. © ÒM

Si voleu continuar, passareu per la Fontcalda, un paratge encisador i un bon lloc de repòs, i travessareu els Estrets de Dalt, on el Canaletes s’encaixa entre penyes. Un camí tallat a la roca permet recórrer aquest estret i arribar fins a una singular zona de banys. En aquesta zona destaca el grandiós viaducte ferroviari que salva el rierol de la Fontcalda. Aquest nou tram de via, fins a l’estació del Pinell de Brai, ha estat aprofitat per al traçat d’una ruta de senderisme de la Terra Alta: la PR-C-98. Sobre nous viaductes i túnels arribareu al quilòmetre 20. En aquest punt se situa el túnel “culpable” de la clausura del ferrocarril, en produir-se un important enfonsament. Per això, s’ha aprofitat una pista que esquiva el túnel per l’exterior. El punt final són les andanes de l’estació del Pinell de Brai. Aquí finalitza la Via Verda de la Terra Alta, però no les possibilitats de ruta. Des d’aquest mateix punt, és possible continuar l’itinerari fins a Tortosa, seguint la Via Verda del Baix Ebre. 26 km addicionals evocant el viatge dels trens del “Sarmentero”.

Bici Via Verda.JPG

Un moment de repòs per contemplar el magnífic paisatge de pins i oliveres. © ÒM