Arxiu de la categoria ‘Allotjaments amb encant’

10 tresors ben guardats d’Horta de Sant Joan

dimecres, 7/08/2013

Que a Horta de Sant Joan, Picasso hi va viure un moment molt important a nivell creatiu, ho sap gairebé tothom. I que a l’entrada del poble, l’Hotel Miralles ofereix uns plats de crestó en escabetx per llepar-se’n els dits, molts visitants ho tenen clar, perquè el menjador s’omple cada migdia amb veïns, viatgers, ciclistes, treballadors i amants de la bona gastronomia, una gran diversitat de clients que coincideixen en la tria d’aquest conegut hotel-restaurant familiar. Fa unes setmanes vaig fer una estada a Horta i, abans d’arribar-hi, ja tenia clars els dos aspectes que he apuntat. Però em quedaven moltes coses per descobrir. Després de fer una volta ben agradable pels carrers solitaris del nucli antic i de passar una nit de repòs absolut a l’Hotel Miralles, vaig despertar-me amb un esmorzar casolà d’embotits i pa amb tomàquet i amb la promesa que el senyor Salvador Miralles m’esperava per dur-me a alguns dels indrets més interessants d’Horta de Sant Joan. És un privilegi, que et faci de guia algú que s’estima i que coneix tan bé la seva terra. Aquí teniu algunes de les coses magnífiques que hi vaig descobrir:

1. El nucli antic d’Horta

Començo parlant-vos del cor del poble, allà on qualsevol turista ha de fer cap quan arriba a Horta de Sant Joan. Dalt d’aquest puig de 543 m d’alçada hi ha la plaça porxada, d’aires renaixentistes, des de la qual es despleguen uns pocs carrerons de pedres antigues. Baixant per un d’aquests carrers ens topem amb un dels reclams del nucli antic: el Centre Picasso, on s’exhibeixen obres de joventut del geni.

Horta1.JPG

L’església i l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan. © Òscar Marín

2. Lo Parot

Una de les oliveres més emblemàtiques del país la trobem aquí, a les terres del senyor Joaquín Badia. Després de saludar-lo, mentre regava les plantes de l’hort, ens vam acostar a l’arbre mil·lenari. Podríem dir allò de que si les seves branques parlessin… Però no, no parlen. Ens mostren, això sí, multitud d’arrugues que ens expliquen que aquest és “el pare de tots els arbres”, d’aquí el nom de Lo Parot. Amb les seves escasses olives encara en fan oli, una producció molt reduïda, és clar, però diuen els que l’han tastat que és un oli deliciós.

Horta2.JPG

Lo Parot, arbre monumental considerat el més vell de Catalunya. © Òscar Marín

3. El mirador dels Pesells

A les afores d’Horta, pujant a la recerca del centenari pi de Balija, ens aturem al mirador dels Pesells. Des d’aquí tenim un bon tros de la Terra Alta als nostres peus. La Via Verda travessa el paisatge, en veiem l’aqüeducte que salva el curs del riu Matarranya i uns ciclistes que passen, com formigues, per damunt del pont. Com ells, milers de persones s’acosten cada any a fer un tram de la Via Verda sobre dues rodes.

Horta3.JPG

Panoràmica des del mirador dels Pesells, als afores d’Horta. © Òscar Marín

4. El pi de Balija

Aquest és un dels llocs preferits d’en Salvador Miralles. Alguns dies s’asseu sota aquest pi de 19 metres d’alçada i contempla les seves branques durant una llarga estona. Es comprèn perfectament. Aquest arbre allunyat de tot i de tothom transmet un intens sentiment de pau. Es calcula que el pi de Balija té uns 450 anys, cosa inèdita en els pins blancs, que solen arribar a un màxim de 350 anys de vida.

Horta4.JPG

Les branques centenàries del pi de Balija. © Òscar Marín

5. Les Olles

Quan parlem d’un indret paradisíac, hi ha qui pensa en sorra i palmeres. Però a Horta hi ha un racó màgic on banyar-se és un plaer durant els mesos de més calor. Es tracta de les Olles, uns tolls d’aigua en el curs del riu Canaletes. I pensar que fa 50 anys, quan en Salvador Miralles cuidava les cabres en aquestes terres, això era un racó allunyat del món que poca gent coneixia. Em diu el nom de cada toll: el de la Palanca (on el seu pare estenia uns pins per creuar d’una banda a l’altra), el dels Xiquets (on es banyen els més petits), l’Olla Redona, el Toll de Més Avall, la cova de les Orenetes… La gent del poble les coneix com les Olles d’en Baubo. Si voleu saber-ne el perquè, pregunteu-ho a l’Hotel Miralles. També us hi explicaran per què cap veí no es banya al toll del Peraire…

HortaOlles.JPG

Les Olles, un paratge refrescant en plena natura. © Òscar Marín

6. El dinar a l’Hotel Miralles

Ja us he dit que a l’Hotel Miralles s’hi dorm bé i que s’hi menja encara millor. La carn de cabra hi és un dels ingredients distintius, i el crestó en escabetx n’és el plat més conegut. No deixeu de tastar la nova recepta d’aquesta temporada, el carpaccio de crestó amb coqueta d’herbes [vegeu-ne aquí la fotografia]. El seu aroma és deliciós i també la combinació de gustos, amb trossets de formatge i foie. Si podeu, tasteu també el xorís de cabra amb patates i allioli. A més del bon menjar, notareu que el bon tracte és un altre dels puntals del negoci. Els Miralles són una família plenament bolcada en els seus hostes.

Horta7.1.JPG

Crestó en escabetx, el plat estrella del restaurant Miralles. © Òscar Marín

Horta7.2.JPG

El xorís de cabra amb acompanyament de patates i allioli. © Òscar Marín

7. El convent de Sant Salvador

No hi ha monjos, ni visitants, ni una ànima. El convent està sempre tancat. Sempre, excepte alguns dies festius i en ocasions puntuals. Vaig tenir l’oportunitat d’entrar-hi, de copsar el silenci que embolcalla les pedres, de contemplar el seu petit claustre renaixentista protegit per la muntanya de Santa Bàrbara. Les vistes d’Horta des de l’atri són excel·lents.

Horta6.JPG

L’església silenciosa del convent de Sant Salvador. © ÒM

8. Les cabres de Rasquera

En Pepito Miralles, el germà d’en Salvador, treu les cabres a pasturar cada dia. Vaig sortir a buscar-lo pels camps propers a l’hotel Les Capçades, per fer petar la xerrada. Em va explicar que havien vingut, feia pocs dies, uns periodistes francesos a fer-li preguntes sobre les cabres. Són cabres de Rasquera, una raça pròpia de les comarques del sud de Catalunya. Amb la carn d’aquestes cabres es cuinen els millors plats del Miralles.

Horta8.JPG

Cabres de Rasquera pasturant a la vora de l’hotel Les Capçades. © Òscar Marín

9. Una gran estada a Les Capçades

Dormir a Les Capçades és un dels plaers de la Terra Alta. Aquest hotel rural ocupa una antiga residència particular que la família Miralles va restaurar i obrir com a allotjament. L’emplaçament és privilegiat, envoltat de natura, amb una bona vista d’Horta i de la muntanya emblemàtica de Santa Bàrbara, especialment des de la terrassa de 60 metres quadrats de l’habitació Mariné, que vaig ocupar amb molt de gust. És un plaer banyar-se a la piscina interior abans o després de fer una caminada pels camps que envolten la casa. També podem descansar a la sala mentre fullegem algun dels exemplars del DESCOBRIR que hi tenen a disposició dels clients. I quan s’acosti la nit, arribarà l’hora del menú degustació, un altre dels plaers d’Horta que culmina una magnífica estada.

Horta9.1.JPG

L’àmplia habitació Mariné, dedicada a un client il·lustre. © Òscar Marín

Horta9.JPG

Vista de la muntanya de Santa Bàrbara des de l’habitació. © Òscar Marín

10. El sopar degustació

Si a l’Hotel Miralles s’hi serveix menjar bo i casolà, ben arrelat a la Terra Alta, a la cuina de Les Capçades s’hi busquen noves textures i sabors partint, igualment, d’uns productes de primera qualitat. La proposta de menú degustació de la cap de cuina canvia sovint. Jo hi vaig tastar, de primer, unes cuixetes de guatlla confitades amb mousse d’albergínia i tomàquet, un plat saborós, que omple la boca amb la suau espessor de la mousse i amb la tendresa de les cuixetes que es desfan a la boca. De segon, un carpaccio de llagostí amb tòfona negra dels Ports (Tuber melanosporum). Tot seguit, un bacallà cuinat a baixa temperatura, amb chutney de mango i melmelada de llimona. Després, unes costelletes amb crosta d’herbes aromàtiques, cuscús i tzatziki de iogurt, un plat d’intenses aromes mediterrànies. Tot acompanyat amb un Cupatge del celler Frisach. Per postres, un cremós de formatge de cabra amb gelat de romaní i gelatines de taronja i melmelada d’orellanes i mel. Els camps d’Horta posats al plat.

Horta10.1.jpg

Deliciosos plats del menú degustació de Les Capçades. © Òscar Marín

50 anys de càmping al Valldaro

dimecres, 31/07/2013

Els càmpings ja no són el que eren fa cinquanta anys. Els més veterans de la Costa Brava, com el càmping Valldaro, van començar amb unes poques parcel·les de terra i, dècades més tard, la qualitat de les instal·lacions els ha convertit en establiments de característiques similars a les d’un hotel. Amb el temps, el càmping s’ha consolidat com una alternativa de vacances tant per a les famílies com per a les parelles o grups d’amics que busquen uns serveis de categoria sense haver de gastar molts diners, i que agraeixen el contacte amb la natura i la possibilitat de moure’s amb llibertat lluny del brogit urbà.

Valldaro4.JPG

Àrea d’habitatges mòbils Mare Nostrum al càmping Valldaro. © Òscar Marín

En aquest cas, el Valldaro acaba de fer cinquanta anys en perfecte estat de salut. Els iniciadors de l’aventura foren en Ramon Mestres i la Rosa Burgada. A poc a poc van ampliar les dimensions i els serveis del seu càmping, oferint noves modalitats d’allotjament. Els seus fills (els germans Marina, Ramon, Glòria i Nuri) han continuat amb el projecte, millorant l’establiment cada dia. Aquesta temporada han inaugurat una nova zona recreativa que inclou una pista esportiva amb gespa artificial, un parc infantil amb gronxadors, tobogans i jocs, i un circuit per practicar diversos exercicis gimnàstics a l’aire lliure.

Valldaro.JPG

El restaurant L’Orangerie, davant la piscina reformada i al costat de la nova àrea de jocs. © ÒM

Valldaro3.JPG

Nou parc infantil del càmping Valldaro amb circuit d’exercicis gimnàstics. © ÒM

Aquest càmping rep molts clients catalans, també holandesos i francesos (d’alemanys n’hi ha menys, perquè acostumen a preferir allotjaments a primera línia de mar). No tenim el mar a tocar, però hi trobem tots els serveis d’un càmping de primera categoria. Tres piscines, un ampli jacuzzi a l’aire lliure, bars i restaurants amb servei per emportar, dos supermercats, bugaderia, servei de lloguer de bicicletes, Wi-fi a tot el recinte, un “espai zen” amb massatges a la carta… Nosaltres ens vam allotjar en un bungalou Mare Nostrum. Els habitatges mòbils d’aquestes característiques es troben en un recinte tancat i enjardinat i tenen espai per a quatre persones: dues habitacions, una amb llit de matrimoni i l’altra amb dos llits, cuina equipada, saló-menjador, bany amb dutxa i terrassa de fusta, televisió i aire condicionat. Hi ha molts altres tipus de bungalous i d’habitatges mòbils, fins i tot n’hi ha d’adaptats per a persones amb mobilitat reduïda.

Bungalou.jpg

Interior d’un dels bungalous Riuet, amb capacitat per a 5 persones. ©

Piscina Valldaro.jpg

A la piscina principal del Valldaro s’hi instal·la un inflable per a jocs aquàtics. ©

De ben segur que hi ha turistes que només vénen a la Costa Brava buscant el que no tenen habitualment als seus països: sol, una temperatura agradable i una mar on poder banyar-se. Ells contents i el nostre sector turístic, també. D’altres arriben atrets per la cultura, pels pobles, pels museus o per les activitats a l’aire lliure. Però els catalans que també volem gaudir dels encants de la Costa Brava i de la llibertat que ofereix el càmping tenim al Valldaro una opció excel·lent, envoltada de propostes molt atractives.

Valldaro2.JPG

Vista de l’àrea destinada als habitatges mòbils Empordà, al càmping Valldaro. ©

‘Tour’ empordanès pels Petits Grans Hotels

dimarts, 9/07/2013

Dels Petits Grans Hotels de Catalunya us n’he parlat en altres articles, i us puc assegurar que són la mena d’hotels que m’agraden: petits (no tenen més de 15 habitacions), decorats amb encant, el tracte hi és especialment atent (són gestionats en molts casos pels membres d’una mateixa família) i els àpats hi són una experiència molt destacable. Fa unes setmanes vaig fer un ‘tour’ pel Baix Empordà, des de Peratallada fins a Sant Antoni de Calonge, amb parada i fonda en alguns d’aquests establiments.

Hotel Cluc.JPG

La recepció de l’Hotel Cluc, a l’antiga casa indiana de Can Pallí. © Òscar Marín

Al nucli antic de Begur hi ha dos hotels molt recomanables. El primer és el Cluc, un establiment inaugurat l’any 2012, petit, però molt interessant. Ocupa una antiga casa indiana, coneguda amb el nom de Can Pallí, on va viure de lloguer la família del poeta Joan Vinyoli fins l’any 1958. Sempre dic que als allotjaments amb encant no els calen moltes estrelles. L’encant no sempre es mesura en metres quadrats, ni en el nombre de serveis que ofereix un hotel. I el Cluc, d’encant en té molt. Les seves dotze habitacions són senzilles i agradables, totes decorades amb frases fetes que remeten al descans; el tracte és immillorable, i la ubicació és molt convenient per a qui vulgui descobrir el nucli antic de Begur. Per cert, sabíeu que “cluc” és el nom que rep una migdiada curta en aquesta zona de l’Empordà?

Hotel Cluc 1.JPG

Frases fetes catalanes decoren avui la casa on va viure el poeta Joan Vinyoli. © ÒM

Hotel Cluc 2.JPG

Al pati interior de l’Hotel Cluc hi ha una galeria on se serveixen els esmorzars. © ÒM

Molt a prop hi ha l’Hotel Clàssic, una altra joia dels Petits Grans Hotels. Aquest és un establiment situat també en un edifici històric, una antiga casa indiana del 1857 que ha conservat pocs però interessants detalls originals, com els frescos que decoren l’habitació 1857. El passat se’ns revela aquí en els números de les habitacions, que són anys decisius en la història de la casa. Malgrat que l’hotel no es va inaugurar fins l’any 2010, la família ja hi tenia des del 1991 un conegut bar (avui ocupa l’espai el restaurant Es Castell-Can Maurici). Un altre any important és el 1907, data de naixement de l’àvia del propietari, la qual amb 106 anys és la persona més gran de Begur (ja llogava habitacions a casa seva fa moltes dècades). A banda de la història i l’encant, el descans està assegurat gràcies als matalassos de fibres naturals i a la possibilitat d’elecció del tipus de coixí.

Hotel Clàssic 1.JPG

L’habitació 1857 de l’Hotel Clàssic conserva els frescos del que fou el saló de la casa. © ÒM

Hotel Clàssic 2.JPG

Una de les habitacions amb terrassa, en les quals la pedra dels murs s’ha deixat a la vista. © ÒM

Si us endinseu en l’Empordanet des de Begur (abans no us oblideu de fer una visita a la platja de sa Tuna), arribareu al poble de Regencós, un tranquil nucli en el qual destaca l’Hotel del Teatre. L’hotel es troba en una casa de poble del segle XVIII totalment restaurada i les habitacions (quatre tipus suite i dues de dobles) transmeten serenitat, tant pels tons clars com per la simplicitat de la decoració. El nom de l’hotel li ve de l’edifici que hi ha just davant, que avui es fa servir com a restaurant de l’allotjament, però que fa dècades fou el teatre de la població (encara s’hi pot veure l’escenari). A l’exterior hi ha un jardí deliciós reservat per als clients, en el qual s’ha conservat com a piscina l’antic rentador de teules. I ben a prop, a l’antiga rectoria, s’hi han inaugurat fa pocs mesos uns apartaments molt recomanables si es viatja amb la família.

Regencós.JPG

Jardins de l’hotel del Teatre, amb una vista privilegiada de Regencós. © ÒM

Hotel del Teatre.JPG

Colors clars i mobiliari de fusta a les habitacions de l’Hotel del Teatre. © ÒM

A la vora hi ha el màgic nucli medieval de Peratallada, i al bell mig del poble hi trobem El Cau del Papibou (sabíeu que “papibou” és el nom que reben els capgrossos en aquesta zona?). El projecte es remunta a l’any 1997, quan l’Enric i la seva neboda Núria van obrir el restaurant de la planta baixa, on actualment es poden assaborir unes quaranta tapes delicioses, com ara les gambes a la mel. Com que en aquells temps, al castell de Peratallada s’hi feien casaments, van pensar en oferir habitacions per a tots aquells convidats que arribaven i es quedaven a dormir a l’Empordà. Va coincidir que a l’Enric el van fer fora de la companyia on havia treballat molts anys, així que l’obertura de l’hotel, l’any 2003, va ser una bona iniciativa. Avui l’allotjament el gestionen la Prabha i la Maria, però l’Enric, que viu al pis de dalt, els dóna bons consells en el dia a dia. A banda de l’encant de les habitacions, agraireu l’amabilitat del personal, us tractaran com un membre més de la família, us recomanaran els millors racons d’un Empordanet que coneixen a la perfecció, us oferiran una beguda mentre converseu, resoldran tots els vostres dubtes… Per cert, les begudes del minibar són de franc!

El Cau del Papibou.JPG

El Cau del Papibou, un refugi acollidor en un poble deliciós. © ÒM

Papibou habitació.JPG

En cada habitació del Cau del Papibou hi predomina una gama de colors diferent. © ÒM

I per culminar aquest circuit a través d’alguns Petits Grans Hotels de Catalunya, un bon sopar al Mas Falet de Sant Antoni de Calonge em va semblar una bona manera de posar punt i final a l’escapada. Aquesta antiga masia va ser convertida fa tan sols un any en un hotel d’onze habitacions. A l’ampli jardí hi han instal·lat, a més, quatre bungalous i un gran auditori que vol acollir concerts i altres esdeveniments. Però centrem-nos en el sopar, preparat pel xef francès Marc Abramovici. Primer, l’aperitiu del dia, en aquest cas un paté casolà de campanya amb festucs. Tot seguit, una amanida de salmó marinat amb cítrics i gelat de tomàquet. Després, un deliciós ravioli de llamàntol amb salsa de safrà i, com a últim plat, un magret d’ànec amb salsa de fruits vermells en el qual la dolçor de gerds i móres acompanya a la perfecció una carn ben tendra. Com a vi vaig escollir un Oliver Conti del 2003, de la DO Empordà (un vi complex, elegant, però amb un toc afruitat), tot recordant els bons moments passats a les seves vinyes. I no ens oblidem de les postres: una sopa freda de pinya i gelat de coco. Després d’anotar totes les impressions a la meva Moleskine, vaig pujar a l’habitació a descansar. Cinc hotels i, en cada hotel, tantes històries…

Mas Falet.JPG

El Mas Falet, del segle XVII, domina el monticle del Collet, a Sant Antoni de Calonge. © ÒM

Mas Falet habitació.JPG

La suite del Mas Falet on vaig dormir després d’un sopar excel·lent. © ÒM

Sopar Mas Falet.JPG

Magret d’ànec amb salsa de fruits vermells acompanyat per un Oliver Conti 2003. © ÒM

De càmping sota el sol de Tamarit

dijous, 20/06/2013
Castell de Tamarit

Una parella s’encamina cap al Tamarit Park Resort, a tocar del castell. © Òscar Marín

No és només pel sol i per la mar que Tamarit atreu la nostra atenció. Tamarit és un compendi del bo i millor que ofereix la Costa Daurada: una de les platges més àmplies del litoral, un castell amb molta història, un camí de ronda que voreja boniques cales, una àrea fluvial de gran valor a la desembocadura del Gaià, una façana marítima que ha conservat l’aspecte de barri de pescadors, les restes d’una vil·la d’època romana a la zona dels Munts, un hort on a l’estiu hi fan banys de fang… I enmig de tot això hi ha, sense ànim d’exagerar, un dels millors càmpings del país: el Tamarit Park Resort. Quan el qualifico com un dels millors em refereixo, en part, a la meva experiència personal, que no podia haver estat més rodona. Però ser entre els millors no és una casualitat ni una opinió puntual, cal molt d’esforç per arribar-hi. Aspectes com la netedat, la diversitat d’àrees d’oci destinades a les famílies, l’amplitud de les zones per a la pràctica de l’esport, els restaurants, les activitats d’animació, la professionalitat del personal que hi treballa i, és clar, la qualitat dels allotjaments són fruit d’un gran esforç i d’una inversió molt important en els darrers anys. Els clients ho perceben i molts repeteixen.

Els bungalous Cottage Junior del Tamarit Park Resort

Els bungalous Cottage Junior s’estenen en una àrea privilegiada del càmping. © ÒM

L'interior dels bungalous Cottage Junior

L’interior dels nous bungalous té l’aire d’un petit apartament urbà. © ÒM

Precisament fa unes setmanes vam estrenar un dels bungalous Cottage Junior que s’han instal·lat en segona línia de mar, en una zona privilegiada del Tamarit Park Resort. Els nous bungalous són ben agradables, tenen un llit de 160 cm, un sofà convertible en llit individual, un petit despatx, cuina amb nevera, fogons i estris, cabina de dutxa, lavabo amb moble i prestatges, televisió, terrassa de 7 metres quadrats, connexió Wi-Fi i s’hi pot aparcar al costat. I per si fos poc, els bungalous Cottage Junior es troben a la vora del restaurant Brisa, del forn de pa, del supermercat, d’una àrea de jocs i a tan sols vint o trenta passes de la sorra.

Una de les piscines del Tamarit Park Resort

Una de les piscines del càmping, on també hi ha banyera d’hidromassatge. © ÒM

Tamarit Park Resort

Un altre punt de vista de l’àrea destinada als nous Cottage Junior. © ÒM

Una zona d'esbarjo al Tamarit Park Resort

Hi ha diverses zones d’esbarjo per als clients més petits. © ÒM

El concepte de ‘resort’ implica que no ens cal sortir de l’àmbit del càmping per trobar-hi totes les comoditats que necessitem. És clar que marxar sense fer un passeig pel camí de ronda seria imperdonable, però tornar de la caminada i saber que al costat del bungalou hi tens un bon restaurant de cuina marinera és reconfortant. Des de les taules del restaurant Brisa sembla que puguem tocar les onades. I realment la paella que hi serveixen sembla acabada de sortir de la mar, com una versió gastronòmica de la Venus de Botticelli (disculpeu el forçat símil artístic, però la degustació d’aquest arròs amb la mar de fons i el castell a la vora em va semblar gairebé una obra d’art). Després d’unes bones postres i un cafè, es pot escollir entre una migdiada, un passeig per la platja o, si hi aneu amb nens, un dels tallers i espectacles que s’organitzen a l’àrea infantil (el taller de galetes de la Isabel és tot un èxit). Trieu l’opció que trieu, no haureu de caminar més de dos o tres minuts. És l’avantatge d’un càmping de primera categoria: serveis de molta qualitat amb l’enriquiment que ofereix l’aire lliure. Hi tornarem.

Paella d'arròs al restaurant Brisa

La paella d’arròs s’assaboreix davant del mar, amb el castell de Tamarit de fons. © ÒM

 

El menú del peix de roca al Sa Tuna

dilluns, 3/06/2013
Hostal Sa Tuna.jpg

Escrita amb consomé de pebrot escalivat a la platja de sa Tuna. © Òscar Marín

Vaig acostar-me a la platja de sa Tuna amb una bona excusa: tastar-hi el menú del peix de roca que serveixen per aquestes dates. De restaurants on assaborir aquest menú n’hi ha molts, però pocs on conflueixin tants al·licients: una caleta inspiradora, una història interessant, una cuina deliciosa i un hotelet amb molt d’encant. Comencem per la cala: tancada, misteriosa, solitària als mesos més freds, lluminosa a ple migdia, és un fragment deliciós de Costa Brava. Just davant de la platja hi ha l’Hostal Sa Tuna, un dels establiments emblemàtics d’aquesta part de l’Empordà, que forma part dels Petits Grans Hotels de Catalunya. La seva història es remunta a l’any 1944, quan entre les barques dels pescadors s’hi començava a veure algun turista i en Joan i la Paquita, els avis dels actuals propietaris, van plantar damunt la sorra les taules del restaurant.

Sa Tuna

La cala ha canviat poc des de mitjan segle XX. ©

SaTuna1.jpg

Fotos oposades de sa Tuna, al 2013 i als anys seixanta. © ÒM

Des de l’any 2003, l’encarregat de dirigir la cuina del Sa Tuna és el xef Mateu Batista, bon coneixedor de la cuina tradicional empordanesa, que mima el marisc i els peixos arribats del mercat per convertir-los en petits homenatges a la mar que els comensals agraeixen amb una bona copa de vi blanc. Una bona raó per visitar Begur i, concretament, la platja de sa Tuna, és la Campanya Gastronòmica del Peix de Roca, durant la qual diversos restaurants proposen una deliciosa versió dels plats més tradicionals d’aquesta terra. A l’Hostal Sa Tuna hi vaig assaborir un menú excepcional. D’entrant, un elegant seitó sobre una torrada que semblava un petit quadre d’aires mironians. De primer, un confitat de tomata de ram i escrita (rajada) amb consomé de pebrot escalivat. He de dir que no havia tastat mai l’escrita i em va semblar una carn exquisida, melosa i tendra, servida de manera suculenta en combinació amb el tomàquet i el pebrot. De segon, arròs a la brasa amb peix de rebuig del pòsit de Palamós, un d’aquells arrossos que només olorant-los ja se’t fa la boca aigua. Vaig acompanyar el menú amb una cervesa Inèdit, tot i que també es pot demanar un cava Castell de Peralada.

Entrant Sa Tuna.JPG

Pictòric entrant de seitó sobre una torrada de pa amb tomàquet. © ÒM

Paella Sa Tuna.JPG

Un bon arròs a la brasa amb peix fresc de Palamós. © ÒM

Un bon àpat mariner que es digereix millor amb un passeig de vint minuts pel ventós camí de ronda, havent dinat. El menú delectarà els gormands, però no només de gormands viu l’Hostal Sa Tuna. Com indica el seu nom, hi tenen habitacions per als qui vulguin fer una estada tranquil·la davant del mar. Cinc habitacions dobles de decoració serena, totes amb terrassa i amb una vista privilegiada de la platja, per observar el mar i sentir tranquil·lament com passa el temps, onada rere onada, gota a gota…

HostalSaTuna.JPG

Una de les cinc habitacions dobles de l’Hostal Sa Tuna. © ÒM

Hostal SaTuna.JPG

Totes les habitacions tenen una petita terrassa amb bones vistes. © ÒM

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

La terrassa de l’Hostal Sa Tuna, davant la sorra. © ÒM

El luxe de la simplicitat a la Finca Bell-lloc

divendres, 24/05/2013
Bell-lloc façana.JPG

La façana del Mas Bell-lloc, una antiga masia al cor de les Gavarres. © Òscar Marín

La concepció del luxe com l’acumulació de béns de consum de preu elevat està passada de moda. Som en un canvi de cicle i, a contracorrent del poder financer i de la classe política dominant, la societat percep que el creixement econòmic constant i l’espiral consumista no porten enlloc. El retorn a la calma, el respecte a la terra, els aliments de proximitat lliures de tòxics, la recuperació de les tradicions i, en definitiva, gaudir dels plaers simples que regala la natura atrau cada cop més gent. A la Finca Bell-Lloc, a Palamós, en diuen Rough Luxe, una forma d’entendre el luxe com un retorn a la simplicitat, a la rusticitat ben entesa, i no com un car bé de consum. Dins la finca, el Mas Bell-lloc està pensat per ser gaudit com un petit hotel ecològic amb encant de sis habitacions, on la calma, el silenci i el benestar són el més important (no hi ha televisió, és clar) i en el qual els seus responsables fan d’amfitrions per garantir una estada perfecta. Els esmorzars, dinars i sopars són elaborats amb productes ecològics de temporada propis de la finca. La llet és munyida directament de les cabres; els formatges són elaborats amb aquesta llet; la mel procedeix dels ruscos de la finca; les melmelades són fetes amb fruits de proximitat (figues, carbasses, taronges i tomàquets); l’oli és obtingut mecànicament de les oliveres de les varietats Arbequina i Argudell del Mas del Vent i, amb l’última premsada, s’elaboren sabons a la manera tradicional. I el peix que menjareu serà pescat a la costa de Palamós! Per cert, aquests productes fets a la casa es comercialitzen a La Botiga de Bell-lloc, situada a la platja de la Fosca, a prop de Palamós, que roman oberta de maig a octubre.

IMG_2285.JPG

Les melmelades casolanes es poden tastar i comprar al mas o a La Botiga. © ÒM

Habitació Bell-lloc.JPG

L’habitació Garnatxa, una de les sis elegants habitacions del Mas Bell-lloc. © ÒM

Bell-lloc3.JPG

Els interiors són decorats amb encant i hi destaca el mobiliari rústic. © ÒM

L’altre puntal de la Finca Bell-lloc és el celler, perfectament integrat en el paisatge, obra de l’estudi RCR Arquitectes d’Olot. Parets de pedra seca recobertes per centenars de planxes d’acer reciclat procedents d’antics vaixells desballestats configuren un laberint de passadissos subterranis, foscos, aïllats, frescos i dotats d’una climatització controlada, on estretes lluernes deixen penetrar la llum que arriba de les vinyes, que creixen just damunt del celler. Allà hi maduren els vins de la finca, sota la vigilància de l’enòleg Josep Trallero. Es tracta de vins 100% naturals, sense additius, procedents de vinyes que han seguit el seu ritme natural de creixement sense pesticides ni intervencions innecessàries. En surten vins extremadament respectuosos amb el medi que van molt més enllà de la normativa del cultiu ecològic; vins que són protagonistes, en els quals l’ampolla es presenta sense etiqueta, amb una original argolla metàl·lica que protegeix el coll i que, un cop extreta, deixa que el vi parli per si sol.

Celler Bell-lloc.JPG

Els passadissos subterranis del celler Bell-lloc, construït sota les vinyes. © ÒM

Vins Bell-lloc.JPG

Actualment s’elaboren un vi blanc, un de rosat i dos de negres a la Finca Bell-lloc. © ÒM

Bell-lloc2.JPG

L’enòleg Josep Trallero i la Betina, de la Finca Bell-lloc, brinden pel nou vi. © ÒM

L’última parada de l’univers Bell-lloc és el Mas Salvà, un mas apartat, reconstruït amb pedra tal com deuria ser al segle XIII. Aquí, el concepte de retorn als orígens arriba a l’extrem. No hi ha llum elèctrica, ni aigua corrent, ni inodor, ni calefacció, ni cuina de gas, ni forn… La masia es despulla d’ornaments per gaudir de la simplicitat de la vida tal i com era en temps passats, amb una gran llar de foc, un obrador, un bany amb una petita piscina natural i diverses habitacions senzilles. Els animals corren lliures per l’exterior i, molt a prop, hi ha les quadres per als cavalls i els ases. Un excepcional viatge en el temps al cor de les Gavarres.

Mas Salvà 1.JPG

La cuina del Mas Salvà, una masia aïllada molt propera al Mas Bell-lloc. © ÒM

Mas salvà.JPG

Les habitacions del Mas Salvà són austeres, però acollidores. © ÒM

Cinc hotels amb història a la Costa Brava

dimarts, 21/05/2013

Rellegint els textos que Josep Pla va escriure fa setanta anys, la costa del Baix Empordà se’ns revela molt diferent de la que avui coneixem. Aquella costa de pescadors ha esdevingut una costa de turistes. El que abans eren tresors amagats, avui són espais concorreguts. On hi havia camins poc freqüentats, ara hi ha carreteres transitades. I per donar servei a tants viatgers que arribaven anhelant descobrir el litoral, van proliferar els hotels. Platja d’Aro n’és un exemple. “La zona s’ha omplert d’hotels i de blocs d’apartaments” a un ritme “expansiu i gairebé desenfrenat”, escrivia Pla. Entre tants establiments com hi ha des d’aleshores, no sempre és fàcil distingir-ne els més interessants. Una manera de fer-ho és cercar entre els allotjaments d’una marca que us doni confiança, com per exemple Costa Brava Hotels, que agrupa 25 establiments familiars independents d’una qualitat força superior a la mitjana d’aquest litoral. N’hi ha un que en forma part i que, ja en aquells inicis del turisme a casa nostra, l’escriptor considerava “capdavanter dels establiments hotelers de Platja d’Aro”. És l’hotel Costa Brava, situat sobre la mola de granit grisenc de la punta d’en Ramis, conquerint literalment el paisatge.

Hotel Costa Brava.JPG

La lluminosa terrassa de l’hotel Costa Brava, a Platja d’Aro. © Òscar Marín

L’any 1929, Leopoldo Prats va fundar el que seria el restaurant més conegut del poble. Després van venir les habitacions, i més de vuitanta anys després manté la fama d’hotel gastronòmic. Quan hi arribo, un grup d’estrangers practica el tango a la gran sala amb vistes al mar. Grups, casaments i convencions, però també moltes parelles que s’hi senten com a casa, són els clients principals, com m’explica la Carme Hospital, que parla amb passió del que ha representat per a ella i per al seu marit portar les regnes d’aquest projecte durant els darrers trenta anys. La majoria de les habitacions miren al mar, les familiars se situen sobre el camí de ronda. Un bon indret per fer una escapada de sol i sorra.

Hotel Costa Brava 1.JPG

El restaurant Can Poldo, a l’hotel Costa Brava, té una bona panoràmica de la cala Rovira. © ÒM

No marxem de Platja d’Aro sense fer una ullada a l’hotel NM Suites, un establiment molt atractiu situat al cor de la vila, allà on Pla destacava la quantitat considerable de torres i parcel·les on els pins havien estat “ensinistrats”. Els pins no hi falten, en aquesta zona tan tranquil·la, cenyits per edificis dels anys seixanta i setanta. I al bell mig, com un petit oasi, hi ha l’NM Suites, hereu dels antics apartaments NuriMar inaugurats fa cinquanta anys, que s’ha transformat del tot en l’última dècada, creant 39 habitacions pensades per a tres tipus de públics: per a famílies amb nens, per a les parelles que busquen un espai íntim o, les tipus suite, per als qui cerquen un punt d’exclusivitat (les dues suites de la planta baixa tenen, fins i tot, petites piscines privades). Els esmorzars són molt complets i, si us hi voleu quedar a dinar, hi trobareu un bon restaurant de cuina mediterrània, el Sa Cova.

NM Suites 1.JPG

El jardí i la piscina de l’hotel NM Suites, en una zona tranquil·la del centre de Platja d’Aro. © ÒM

NM Suites.JPG

Una de les suites amb piscina privada de l’hotel NM Suites. © ÒM

Més al nord, a Calella de Palafrugell, l’hotel Alga és una opció interessant, a només 200 metres de la coneguda platja del Port Bo. També és dels històrics, hi podem veure una fotografia de fa més de cinquanta anys en la qual aquesta era l’única construcció enmig del pla de terres de conreu de Calella. El poble ha crescut molt des d’aleshores, però l’hotel ha conservat, cosa inèdita, 7.000 hectàrees de jardins al bell mig de la població. Malgrat ser dels antics, les instal·lacions s’han anat renovant i comprovareu que bona part de les seixanta habitacions han adaptat decoració i serveis al gust del viatger del segle XXI. Un personal amable i atent, l’elevada qualitat del restaurant, l’amplitud de la piscina, la seva ubicació a cinc minuts de la platja, són altres aspectes que fan d’aquest hotel una recomanació que cal tenir en compte.

Bar Hotel Alga.JPG

El bar de l’hotel Alga és un dels espais que han estat renovats recentment. © ÒM

Hotel Alga.JPG

Una de les modernes habitacions de l’hotel Alga, a Calella de Palafrugell. © ÒM

A la platja de Pals, Sa Punta va obrir com a restaurant l’any 1976, adquirint ben aviat una fama merescuda. L’any 1990 es va inaugurar l’hotel, que des d’aleshores es manté obert tot l’any, però les habitacions i el restaurant funcionen de manera separada. Si us interessa quedar-vos-hi a dormir, podreu gaudir d’unes instal·lacions més pròpies d’un cinc estrelles, amb llits amplis, lavabos elegants i grans balcons amb vista sobre el jardí i la Mediterrània (des d’algunes habitacions podreu observar les illes Medes flotant en l’horitzó).

Hotel Sa Punta.JPG

Vista de l’ampli jardí, la terrassa del restaurant i la piscina de l’hotel Sa Punta. © ÒM

Sa Punta 1.JPG

Habitació doble de l’hotel Sa Punta, amb llit de dos metres d’ample. © ÒM

Si sou amants de la bona gastronomia, gaudireu amb la seva treballada carta d’aromes mediterrànies. Aconsellat per en Josep Font, hi vaig assaborir un excepcional saltat de verduretes amb llamàntol al grill i uns saborosos medallons de rap acompanyats per un mengívol arròs de Pals amb carxofes i oli d’herbes. L’arròs de Pals és sempre present a la carta del xef Jaume Font, però cada temporada hi ha noves creacions. Aquest estiu hi trobareu plats com la sopeta freda de tomata, xíndria, maduixa i gambes de Palamós; la pasta fresca amb marisc i la tradicional sarsuela de rap i llamàntol “sense feina”. I després d’un bon àpat, us ve de gust un bany refrescant a la seva piscina d’aigua de mar?

Sa Punta 2.JPG

Excel·lent saltat de verduretes amb llamàntol al grill al restaurant Sa Punta. © ÒM

Sa Punta 3.JPG

Medallons de rap sobre un arròs de Pals amb carxofes i oli d’herbes. © ÒM

Conduint uns minuts cap a l’interior arribem a l’hotel restaurant Mas Salvi, a només dos quilòmetres del nucli medieval de Pals. No us enganyo si us dic que l’entorn d’aquest mas empordanès del segle XVII és extraordinari. Som a molt poca distància del mar, però el paisatge ens podria recordar l’interior de la Toscana. Després d’una passejada pel Pedró de Pals i d’una parada al mirador de Josep Pla, vaig arribar-me xino-xano a aquesta masia envoltada de set hectàrees de bosc, al peu de la muntanya del Quermany. Em vaig allotjar en una de les sis habitacions de la masia, una suite sènior amb una terrassa deliciosa. A l’altra banda del jardí s’hi va inaugurar l’any 2010 un espai amb setze habitacions més, totes amb una petita terrassa oberta al camp. Una piscina climatitzada oberta de dia i de nit, una tranquil·la sala de lectura, un bar acollidor i un jardí ple d’encant permeten passar unes hores màgiques sense sortir del mas.

Mas Salvi.JPG

El Mas Salvi, una antiga masia empordanesa convertida en hotel de luxe. © ÒM

Mas Salvi 1.JPG

No cal allotjar-se al Mas Salvi per gaudir del seu Espai Gastronòmic. © ÒM

Després d’un sopar exquisit format per una vichyssoise amb tàrtar de salmó i un bacallà confitat amb espinacs a la catalana, vaig gaudir de l’observació dels estels a la terrassa de la suite, acompanyat pel cant esmortit dels gripaus i d’un mussol no gaire llunyà. L’endemà al matí, després d’un esmorzar completíssim, vaig pensar que no seria l’última vegada que escolliria els Costa Brava Hotels. Per la seva gastronomia, pel bon servei, per la qualitat de les instal·lacions i per una costa lluminosa que ja no és com la va descriure Josep Pla, però que conserva l’encant que busquen els viatgers més exigents.

Mas Salvi 2.JPG

Una de les habitacions d’inspiració campestre del Mas Salvi. © ÒM

Un dia de ‘glàmping’ al Cala Llevadó

dilluns, 15/04/2013

Practiqueu el ‘glàmping’? Aquest moviment, molt estès a Anglaterra, juga amb la fusió de les paraules ‘glamur’ i ‘càmping’ per anomenar els allotjaments amb encant ubicats en plena natura, generalment de dimensions reduïdes i amb un punt d’originalitat, fabricats amb productes naturals com fusta o tela i que ofereixen comoditats com les que trobaríem en una habitació d’hotel. Hi tindrien cabuda des de les cabanes als arbres, de les quals us parlava fa uns mesos, fins a les conegudes tendes de safari que representen una alternativa atractiva per dormir a la natura, passant per aquestes cabanes que hem estat els primers a estrenar.

Cabanes.JPG

L'únic càmping de la Península on trobareu aquestes cabanes és el Cala Llevadó. © Òscar Marín

El càmping Cala Llevadó de Tossa de Mar, un dels pioners de la Costa Brava, ha instal·lat unes peculiars cabanes forestals de forma arrodonida en una àrea privilegiada. Aquests nous bungalous ecològics sorprenen per la seva simplicitat. Fabricats amb fusta certificada a França i introduïts al nostre país per l’empresa catalana Casárbol, imiten la forma d’una tenda de campanya, però ofereixen les comoditats d’un petit apartament, amb capacitat per a quatre persones. D’entrada, tant els materials com les portes i la finestra de doble vidre faciliten l’aïllament tèrmic, per apaivagar la sensació de fred a les nits de primavera o la calor estiuenca, afavorint l’estalvi energètic. I en els seus 13 metres quadrats hi teniu tot el que us cal: un llit de matrimoni i un sofà convertible en dos llits individuals, un bany amb lavabo, WC i dutxa, pica, nevera, microones, cafetera, taula i tamborets per als àpats, i a l’exterior una terrassa de 6 metres quadrats amb dues gandules. Just al costat de cada cabana, hi ha un petit jardí de plantes aromàtiques i una taula amb cadires per dinar o sopar a l’aire lliure.

Cabanes Cala Llevadó.JPG

Interior acollidor, tot ben estudiat per al màxim aprofitament de l'espai. © ÒM

El concepte és ideal per a parelles o per a famílies amb un màxim de dos nens, ja que la zona on han estat ubicades les sis noves cabanes, separada amb una tanca de la resta del complex, disposa d’un espai de jocs i d’una àrea de pícnic exclusives per a les famílies que s’allotgin a les cabanes. I no ens oblidem de l’entorn, de la panoràmica des de la cabana sobre les grans extensions de pins que baixen fins al mar, fins a unes platges delicioses com la cala Figuera, que a l’abril encara és insòlitament solitària. Cada cop més, els viatgers amants de les experiències intenses, els “caçadors de sensacions” cerquem el glamur en l’elegància de les coses simples que ens regala la natura i en el bon gust de gaudir-ne amb tranquil·litat. Per això el ‘glàmping’ és una alternativa tan vigent i res millor que practicar-lo sense haver d’anar gaire lluny de casa.

Cabanes càmping Cala Llevadó.JPG

Les cabanes s'orienten al sud i aprofiten la llum solar durant tot el dia. © ÒM

Cala Figuera.JPG

A menys de deu minuts a peu des de la cabana trobem la bonica cala Figuera. © ÒM

Petits plaers al Sant Pere del Bosc Hotel & Spa

dilluns, 11/02/2013

El plaer té moltes formes, però sempre es manifesta amb una agradable sensació de benestar. Al Sant Pere del Bosc Hotel & Spa, a Lloret de Mar, és fàcil assolir aquesta sensació. Des del moment de l’arribada, som conscients de participar en una experiència especial. L’edifici, imponent, ja ens diu amb la seva grandesa que aquest no és un lloc qualsevol. Sembla impossible no deixar-se enlluernar per la façana de l’antic monestir, rehabilitat per Puig i Cadafalch, dominant un màgic escenari de boscos.

Sant Pere del Bosc 1.JPG

L’hotel s’aixeca en un paratge privilegiat del turó de Sant Pere del Bosc. © Òscar Marín

Abans d’anar-hi, havia llegit força sobre Sant Pere del Bosc, un indret amb una història de pel·lícula. Al segle X fou un monestir de l’orde dels benedictins. Fou destruït durant la guerra del Francès i reconstruït al segle XVIII, i l’any 1860 l’indià Nicolau Font va comprar l’edifici i va encarregar-ne la restauració a Puig i Cadafalch, que hi va afegir l’ala est (la que avui ocupa l’hotel). Aquesta part de l’edificació va ser destinada a asil, però avui l’interior ha estat completament renovat. Tot i així, encara hi trobem pistes que ens recorden la seva història. L’Eva Olmos, propietària i dissenyadora d’aquest projecte hoteler, ha volgut reciclar peces trobades a l’antic asil i les ha restaurat per integrar-les en els espais: un reclinatori té un nou ús al menjador, el mosaic hidràulic de l’habitació D. Fossey ha estat recuperat d’una antiga cambra, un vell escriptori de persiana ocupa avui l’habitació Rosalia de Castro,  una latrina de fusta fa de seient a la suite Havana, unes vares del pal·li de la verge llueixen al dosser de la suite Coral… Tot ens parla, discretament, en veu baixa, del passat d’aquest racó de la Costa Brava.

Sant Pere del Bosc 2.jpg

Cada habitació és diferent i cada llit té una història, per això cada estada pot ser única. © ÒM

Però anem a pams i deixeu-me explicar-vos l’estada en primera persona. Tan bon punt vam travessar la porta de l’hotel, se’ns va oferir la possibilitat de personalitzar la nostra experiència. Vam poder escollir d’entre quatre ambientadors de fragància discreta el que ens semblava més adient perquè ens perfumessin l’habitació. Tot seguit vam poder parlar amb el xef José Ciurletti per fer-li saber les nostres preferències culinàries. Amb una breu conversa, ell confecciona un sopar al gust de cada client. I perquè l’estada sigui del tot personal, podeu fer una ullada a la carta de coixins, de la qual podreu triar el que més s’adapti a les vostres necessitats. Vam deixar la maleta a l’habitació Silver, molt lluminosa gràcies als nombrosos finestrals, decorada amb tons grisos i amb una bona vista de les terrasses, de la piscina i dels boscos que envolten l’edifici.

Sant Pere del Bosc 3.JPG

L’habitació Silver combina butaques del segle XIX amb peces modernes de tons metàl·lics. © ÒM

Sant Pere del Bosc 4.JPG

La làmpada que presideix l’escala central suggereix un banc d’elegants meduses. © ÒM

La directora de l’hotel, la Cristina Bernat, ens va parlar de la il·lusió de tot l’equip per engegar aquest projecte tan singular, nascut l’octubre del 2011, i ens va explicar diverses curiositats que hi evidencien la importància dels detalls, com ara que aquest és un hotel molt femení, concebut i dirigit per dones, en el qual totes les habitacions tenen noms femenins. Un altre detall curiós és que la roba que duen les persones del servei està inspirada en els vestits de núvia de les joves del Nepal. Han estat fets a l’Índia i cada departament vesteix un color diferent. Això té el seu origen en l’estada que va fer l’Eva Olmos, creadora del projecte, al monestir de la mare Teresa de Calcuta. Però malgrat els aires indis que trobem aquí i allà, la connexió lloretenca és ben present a Sant Pere del Bosc, un paratge molt estimat pels veïns de la vila: els proveïdors són de Lloret, els llençols que s’ofereixen a les núvies que dormen a la suite llueixen puntes cosides per les puntaires de Lloret i, és clar, la directora també és de Lloret. Després d’un cafè, vam baixar a l’spa, ubicat a les antigues quadres. Vam repassar els noms inspiradors dels massatges: Lord Shyva, Mudra & Padda, Godess Parvati… No cal allotjar-se a l’hotel per gaudir-ne, podeu simplement regalar-vos un massatge per completar una visita a la costa de la Selva. Nosaltres vam submergir-nos a la piscina interior, que té l’aire d’uns banys àrabs, i ens hi vam relaxar de tal manera que se’ns va fer l’hora de sopar. Ens esperava el xef José Ciurletti per presentar-nos un àpat de sabors intensos en el qual la tradició i l’originalitat mantenen un diàleg interessant.

Sant Pere del Bosc 5.jpg

Una de les sales de massatges i la piscina interior amb circuit d’aigües. © ÒM

El restaurant l’Indià (el seu nom fa referència al comerciant Nicolau Font) ocupa una petita sala amb unes poques taules, un espai íntim reservat als clients de l’hotel. La discreció de l’espai contrasta amb el festival que arriba a taula. Com a entrants, la magdalena de rocafort amb pipes i el brioix de xoriço sorprenen embolcallant amb aparença dolça el seu gust salat, i tot seguit una cruixent gamba al curri arrebossada amb cereals ens acosta al mar amb un toc de l’Índia. El burrito de tàrtar de tonyina marinat amb soja i servit amb salsa guacamole és un plat que us recomano vivament si us agrada el peix cru. Si no, podeu decantar-vos pel risotto de verdures amb formatge brie i xips de carxofa, que ofereix una excel·lent combinació de textures. El calamar en la seva tinta amb ceba sobre parmentier de patata i gingebre és un fragment de mar posat al plat amb bon gust, sense estridències que en disfressin l’essència. I per acabar, la tendresa dels taquets de vedella al forn amb salsa d’all i mantega salada és una autèntica meravella. Vam acompanyar el sopar amb un Dido, un vi esplèndid de la DO Montsant. I per postres, una original pinya colada: a dalt un estofat de pinya amb rom, a sota un gelat de coco.

Sant Pere del Bosc 6.jpg

Algunes de les delícies creades a la cuina del xef José Ciurletti. © ÒM

L’elegància serena dels espais, la cura en els detalls, l’atenció d’un personal sempre amable, la gastronomia elaborada amb productes de primera qualitat, una estona de relaxació a l’spa o els sons de la natura en un entorn que s’ha preservat tal com era fa segles són elements que conflueixen per proporcionar-nos benestar al Sant Pere del Bosc Hotel & Spa. Una experiència que val la pena gaudir amb els cinc sentits.

Sant Pere del Bosc 7.JPG

Un esmorzar complet i equilibrat per rebre el nou dia amb energia. © ÒM

Sant Pere del Bosc 8.JPG

Abans d’acomiadar-me, una estona de descans a la lluminosa terrassa de l’hotel. ©

Escapada de tardor al Mas Vilarmau

dimecres, 7/11/2012
IMG_7822.JPG

El Mas Vilarmau és una robusta masia de finals de segle XVIII. © Òscar Marín

Al Montseny, el fred arriba de cop. Dissabte, el termòmetre marcava 14ºC i al matí següent la temperatura va baixar sota zero. La nostra visita va coincidir amb la Fira de la Castanya. A Viladrau, la pluja venia i la gent es refugiava als bars o a les botigues, la pluja marxava i tothom sortia a gaudir de la festa, de les castanyes torrades al centre de la plaça, de les parades de neules i formatges, de les rutes amb poni pel bosc… Vam dinar al restaurant de l’Hostal Bofill, un edifici amb molta història, però amb un menú discret. Potser era a causa de la gran afluència de públic aquells dies de fira que alguns plats arribaven freds a taula. Era més bo (també més car) el menú de La Vinya, a la plaça Major, que vam tastar al dia següent, amb la crema de carbassa i moniato i la botifarra de castanyes. A mitja tarda vam conduir fins al Mas Vilarmau, una masia imponent envoltada de boscos, a tan sols deu minuts de Viladrau. Realment el paisatge enamora, especialment a la tardor, quan grocs i marrons comencen a restar protagonisme als verds. I s’agraeix trobar en una clariana del bosc, al peu del Matagalls, una masia robusta com el Mas Vilarmau per refugiar-s’hi. Si una cosa s’ha de destacar d’aquesta casa rural és l’hospitalitat, la cordialitat de la Pilar, sempre atenta, i la diversitat d’espai comuns on descansar.

Mas Vilarmau.JPG

A les golfes hi trobareu un espai per jugar i descansar. © ÒM

Habitació Barroca.JPG

L’habitació Barroca és senzilla, però els llits són còmodes. © ÒM

Com que érem quatre persones, ens van adjudicar l’habitació Barroca. Jo hi faria alguns retocs en la decoració, més eclèctica que no pas barroca, però com que el nostre objectiu no era quedar-nos gaire estona a l’habitació, la qüestió estètica va quedar en anècdota. De nit vam tenir un petit inconvenient: la calefacció no funcionava. Però ens van servir de seguida un calefactor. En un hotel de luxe hauríem posat el crit al cel, però quan anem de turisme rural, els luxes que valorem de debò són la calma, el bon menjar, el tracte familiar… I al Mas Vilarmau hi ha tranquil·litat, et tracten bé i s’hi menja bé. Menjar casolà, això sí: crema de carbassó, uns espàrrecs, pollastre a la brasa, una truita per esmorzar amb un bon pa amb tomàquet… Abans o després de menjar, els espais comuns són plens de butaques i seients acollidors on es pot llegir, escoltar música o, simplement, deixar passar el temps. A l’exterior, quan fa bon temps, ens podem estirar a les hamaques sota els arbres, seure als gronxadors penjats d’algunes branques o als bancs davant del prat, es pot gaudir de la piscina quan fa calor i de la natura en estat pur: aquí només els ocells, les fulles i el vent trenquen el silenci.

IMG_7819.JPG

Espai d’hamaques just davant de la masia. © ÒM

Un dissabte plujós, però suau, va venir seguit d’un diumenge de tramuntana gèlida que feia mal a les orelles. Ens vam quedar una bona estona xerrant a la vora del foc. A mig matí, però, el sol ja escalfava els camins i, ben abrigats, vam sortir a collir castanyes i bolets pels boscos del voltant. La Pilar ens va recomanar una ruta molt agradable fins a la Font de Viladrau i ens va deixar uns guants per protegir les mans dels pellons punxants de les castanyes. En un tram del camí, la pluja de castanyes era constant, en podríem haver agafat moltes més, però ens vam conformar amb mig cistell. Els humans som recol·lectors ambiciosos, ens enduríem tot allò que trobem, siguin castanyes o bolets. Però qui us escriu té el costum de no agafar més que allò que necessita. I la pau i l’hospitalitat recollida en aquest petit racó del Montseny ja ens bastava.

Castanyes.jpg

Castanyes encara dins dels seus pellons al bell mig del camí. ©