Entrades amb l'etiqueta ‘cases rurals’

  2. 1
  3. 2
  4. 3
  5. 4

Música i bolets a l’hotel Monegal

dijous, 11/11/2010

Hem tocat pianos més ben afinats que el del Monegal, però cal dir que no hi ha gaires allotjaments rurals que tinguin un piano de cua a disposició dels hostes. En aquest hotel deliciós, mig amagat en un bosc proper a Sant Llorenç de Morunys, la música és present dins i fora de l’edifici. A l’exterior, els sons de la natura: les branques tremoloses dels arbres, la veu dels ocells, les aigües del torrent dels Plans passant als nostres peus… A l’interior, s’organitzen vetllades poètiques i musicals de petit format des de fa cinc anys: la present temporada de tardor inclou l’espectacle Los Tangos, amb la col·laboració de Mayte Martín, el 15 d’octubre; un concert de Katia Michel, el 12 de novembre, i una actuació del tenor Roger Padullés, el 19 de novembre.

ElMonegal.jpg

La càlida sala del primer pis de l'hotel Monegal, on tenen lloc els concerts.

Els concerts poden ser una bona excusa per visitar l’hotel Monegal, però també ho és l’aventura d’anar a buscar bolets. Aquest és un excel·lent punt de partida per als caçadors de ceps, pinetells o fredolics. Mentre mig país se cita als boscos del Berguedà i del Ripollès, els paisatges del Solsonès regalen una bona collita als boletaires astuts que fugen dels camins més trillats (vegeu el número 125 del Descobrir dedicat al Solsonès). La vall de Lord és un dels paradisos on l’equip del Descobrir ens vam perdre durant tot un matí de tardor a la recerca de bolets, després d’un magnífic esmorzar de productes ecològics al Monegal. El fruit de la nostra cacera es pot veure en aquesta fotografia.

Solsones1.jpg

El cistell gairebé ple de suculents fruits del bosc collits a la vall de Lord. © ÒM

Etiquetes: , , , , , , ,
Publicat a Allotjaments amb encant | Deixa-hi un comentari »

Turisme rural amb nens al Mas Fuselles

dimecres, 20/10/2010

L’estiu passat vaig fer estada al Mas Fuselles, una antiga masia que s’aixeca des del segle XV en el mosaic de camps i boscos que s’estenen més enllà de Banyoles. Les habitacions són grans i acollidores, la casa és tranquil·la, hi ha un gran jardí amb piscina i el paisatge ben oxigenat dels terraprims abraça l’horitzó. Però el que defineix més bé aquest allotjament és la seva clara vocació per acollir famílies amb nens. Us ho diré més clar: si teniu nens, aneu al Mas Fuselles. Els menors de 10 anys hi són els protagonistes.

MasFuselles.jpg

El mas es troba dalt d’un petit puig, a prop del veïnat de Pujals dels Pagesos. © ÒM

Per començar, just davant de la casa hi ha una gran àrea de jocs amb sorral, tobogan, tirolina, gronxadors i joguines on els fills dels hostes (i també els dels amfitrions) es troben per xisclar i riure. Al bosc que s’estén darrere el mas hi ha quatre casetes de fusta penjades dels arbres, enllaçades per xarxes i tobogans, que els més petits poden recórrer sense perill. A la vora hi trobareu un castell inflable, d’aquells on es pot saltar fins a caure esgotat. I també podreu demanar les claus del buggy i circular una estona amb aquest vehicle pel petit circuit obert al bosc. L’aventura més esperada, però, és la visita a la granja del mas: podreu alimentar les cabres, acaronar els conills i collir els ous que hagin post les gallines. Tot seguit, els nens són convidats a fer un petit passeig amb poni pel bosc. Les seves cares ho diuen tot.

Granja2.jpg

En Joan us mostrarà els animals de la granja i us explicarà com agafar-los i com alimentar-los. © ÒM

Quan cau la nit, el sopar se serveix per torns: primer els més menuts -que tenen a la seva disposició menús especials i cadiretes-; tot seguit, mentre els grans mengen, els petits poden jugar a la sala, on trobaran un bon nombre de joguines i un futbolí. I després de sopar hi ha una sorpresa: ben equipats amb llanternes, en Joan us guia pel laberint que hi ha darrere la casa a la recerca de follets. I si en trobeu (jo en vaig trobar) us els podeu endur a casa. Que tingueu sort!

Zonadejocs.jpg

Davant la masia hi ha un gran parc infantil, amb tirolina, tobogan i gronxadors. © ÒM

Etiquetes: , , ,
Publicat a Activitats en família, Allotjaments amb encant | 2 comentaris »

Una casa amb molta literatura

dilluns, 30/08/2010

El Perxe no és una simple casa rural per anar-hi a relaxar-se i gaudir del paisatge i del bon menjar. Els hostes que s’allotgen al Perxe poden participar en la descoberta històrica i literària de la comarca del Priorat. La biblioteca, que ocupa l’antic celler de la casa, és la seu del Centre Quim Soler, la literatura i el vi, des del qual la Roser Vernet, propietària de l’allotjament, promou activitats que relacionen el món del vi i el món de la literatura, lligats de fa mil·lennis, i reivindica l’obra de l’escriptor Joaquim Soler Ferret. Allà s’hi organitzen tastos de vins, presentacions de llibres, tertúlies literàries, recitals, trobades d’escriptors i altres activitats que fan més enriquidora l’estada.

Perxe, residència-casa de pagès i Centre Quim Soler, centre de documentació i activitats entorn de la literatura i el viEl Molar, Priorat, Tarragona

El Centre Quim Soler ocupa l'antic celler de la casa. © Rafael López-Monné

La casa es troba al Molar, a l’extrem sud-oest de la comarca. “Ens agrada acollir la gent que ens ve a conèixer i explicar-los aquest bocí de país, l’entorn, la cultura, l’oli, el vi, la gastronomia i els nostres paisatges, físics i humans, que conviden a deixar-se dur, sense presses”. Són paraules de la Roser Vernet, la nostra amfitriona. Recordo gratament la visita al Perxe, perquè va formar part d’un agradable viatge de descoberta dels camins del Priorat en companyia del geògraf i fotògraf Rafael López-Monné (us recomano que passegeu pel seu bloc Vistes). Vam fer una magnífica excursió des del Lloar fins a Damunt Roca passant pel Rogerals i tornant pel mas d’en Borràs (demaneu-ne informació a l’oficina de turisme). I després de la caminada, res millor que una bona habitació al Perxe. Els dormitoris estan decorats amb gust, els llits són còmodes i les nits, serenes. És probable que les orenetes us despertin amb els seus xiscles matiners si hi aneu a l’estiu. I quan obriu la finestra, hi trobareu les cases del Molar per una banda i el bucòlic paisatge del Priorat per l’altra. Una invitació a perdre’s per una comarca que encara té molt per ensenyar.

anjub-franc alasseur.jpg.jpg

L'habitació Anjub, que mira a llevant, és una de les sis que ofereix el Perxe. © Franc Alasseur

Etiquetes: , , , ,
Publicat a Allotjaments amb encant | 1 comentari »

Fer nit a la vella caserna de la Guàrdia Civil

dilluns, 16/08/2010

Hort Sant Cebria.jpgUs agradaria dormir en una caserna de la Guàrdia Civil? A mi no. Però us presento un cas especial. L’Hort de Sant Cebrià va acollir fa dècades la caserna de Torroella de Fluvià, però fa uns anys es va transformar en un magnífic allotjament rural i ja no queda cap rastre dels seus antics residents benemèrits. L’emplaçament d’aquest gran edifici de pedra és força excepcional: el jardí i la piscina tenen a tocar l’àbsis de l’església romànica de Sant Cebrià, del segle XII, de la qual pren el nom la casa rural. Per poder oferir les comoditats pròpies d’un establiment turístic, els propietaris (en Jordi i en Joan Carles) han rehabilitat i renovat tot l’edifici, però han respectat els elements arquitectònics que li donen caràcter. Tots els materials, colors i altres elements decoratius han estat curosament seleccionats per crear un ambient elegant, ple de serenitat.

Pels matins, l’esmorzar inclou productes locals: embotits de L’Armentera, formatges de Siurana d’Empordà, pa cuit al forn de llenya i dolços de Sant Pere Pescador… Per la nit, quan el temps acompanya, el jardí s’il·lumina amb espelmes i s’hi pot prendre una copa contemplant les estrelles. L’únic inconvenient és que no admeten nens menors de 12 anys, així que no penseu a fer-hi una estada en família. La parella i prou.

Etiquetes: ,
Publicat a Allotjaments amb encant | 1 comentari »

A casa d’una parella molt festiva

dilluns, 5/07/2010

En Pere Tardà i la Maite Copoví són uns amants de les tradicions i les festes de Catalunya, i això es nota a casa seva. Fa cinc anys que van restaurar i inaugurar La Cleda, una casa rural al carrer Major de Pujalt, i només amb els noms de les habitacions (la Patum, la Tria de Mulats i la Festa del Pi) ja us podeu fer una idea de quina és la seva passió. Tots dos van engegar fa força anys el web Firesifestes.com, per ajudar els amants de les tradicions a organitzar-se els caps de setmana quan encara hi havia pocs portals a Internet que parlessin de les festes de Catalunya, i en Pere ha estat un dels actius recuperadors del Memorial de l’Exèrcit Popular, un camp d’instrucció que va passar anys abandonat a Pujalt i que avui permet explicar com s’instruïa els soldats republicans abans d’anar als fronts de guerra, fa més de setanta anys.

La Cleda.jpg

Les habitacions de La Cleda tenen mobles rústics i murs de pedra.

Les tres habitacions de La Cleda, que funcionen com a apartaments, són molt acollidores i disposen de cuina i menjador perquè els hostes puguin organitzar-se els dinars i els sopars. Fa tres hiverns, quan vam visitar-los per primer cop, la Maite i en Pere encara servien suculents esmorzars i els sopars eren una veritable festa gastronòmica, amb productes de la terra, licors inclosos, i una agradable sobretaula (a la qual s’afegia, de tant en tant, l’alcalde de Pujalt). Ara ja no serveixen menjars, però l’acollida és igual de generosa.

Els paisatges de l’Alta Anoia arrodoneixen l’escapada. No oblideu visitar les trinxeres de la base d’instrucció militar per fer una mica d’història, i si us agrada caminar, enfileu el camí del castell medieval de Boixadors, que després d’una intensa restauració obre les portes el primer diumenge de cada mes.

Castell Pujalt.JPG

El castell culmina el turó de Boixadors, de 848 metres. © ÒM

Etiquetes: ,
Publicat a Allotjaments amb encant | Deixa-hi un comentari »

Dormir a casa de l’alcalde

dimecres, 9/06/2010

Las Astrillas

L’alcalde de Taurinyà, Bernard Loupien, és un home afable i polifacètic. A més de representar activament els seus veïns, és president de l’Escola de Música del Conflent i propietari d’una casa de turisme rural: Las Astrillas, on és ell mateix qui cuina amb entrega els plats dels seus hostes. Mentre dinàvem m’explicava les virtuts del seu municipi: la importància del seu passat miner i les tasques de restauració del patrimoni industrial que s’hi han dut a terme, els magnífics senders que recorren la vall del riu de Llitera, l’entorn del monestir mil·lenari de Sant Miquel de Cuixà i l’omnipresència del cim sagrat, el Canigó. Després em va mostrar casa seva, que és també la dels seus hostes, un antic mas que ha canviat la remor dels animals per les serenes converses al jardí i l’aroma dels plats d’inspiració catalana. Això sí, a la planta baixa hi conserva un grapat de velles eines del camp, a mode de museu, perquè ningú no oblidi la funció original d’aquella casa centenària. Els preus de l’estada són realment assequibles (menys de 50€ per habitació; 68€ la suite amb terrassa privada) i inclouen un esmorzar variat i casolà.

LasAstrillas1.jpg

El jardí fresc i tranquil de l'alcalde Bernard Loupien us espera. © BL

Si aneu a Taurinyà, no dubteu a visitar la llar d’en Bertrand. La Pastis (la “gata-diva”, com la defineix Loupien) us donarà la benvinguda amb un ronc amistós. Tampoc no oblideu pujar fins a l’ermita de Sant Valentí de Corts, que els veïns anomenen la Torre; des d’allà (preferentment a la tarda) obtindreu una de les millors panoràmiques de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà dominant la noble planúria de vinyes.

Etiquetes: ,
Publicat a Allotjaments amb encant | 1 comentari »

Un castell ‘chill-out’ a l’Empordà

divendres, 4/06/2010
IMG_0426.JPG

El pati del castell i la capella © ÒM

Era una tarda lluminosa d’abril. Vam escalar les entranyes de la torre de l’homenatge per arribar a la cambra més alta del castell. Des del llit, la panoràmica sobre els camps empordanesos daurats pel sol de ponent era majestuosa. A baix, al gran pati, sonava la veu melosa de Bebel Gilberto. Érem dins el Castell d’Empordà, als afores de la Bisbal, gaudint d’un moment chill-out. Res a veure amb les penúries que es devien viure en una fortalesa vasta i gèlida com aquesta al segle XIII, quan el comte Ponç Hug IV va aixecar la torre sobre el turó de Marenys per defensar les seves propietats. El castell fou ampliat i reformat amb el pas del temps, passant per altres mans (com les del capità Pere Margarit, descobridor de l’illa Margarita, a Veneçuela), i s’hi va construir la capella de la Mare de Déu del Remei. Durant la guerra civil va patir moltes destrosses i als anys seixanta fou abandonat.
Salvador Dalí s’havia enamorat d’aquesta fortalesa als anys setanta. Volia regalar-li un gran palau a la seva estimada Gala i va considerar que el Castell d’Empordà era el regal perfecte. Però la negociació no va arribar a bon port i Dalí va acabar comprant el castell de Púbol. El propietari actual del Castell d’Empordà, l’holandès Albert Dicks, va comprar l’edifici en ruïnes l’any 1999 i el va restaurar per convertir-lo en un hotel de luxe. Fa cinc anys, quan jo vaig visitar-lo, els preus eren força raonables, però avui hi ha dos factors que fan el castell força inaccessible: un és l’augment de les tarifes (l’habitació més econòmica val 135€, tot i que al mes de novembre oferiran habitacions a 79€ de diumenge a dijous) i l’altre és el requeriment de reservar un mínim de dues nits (el cap de setmana de tardor costa 375€). La cuina també és exclusiva. Creada pel xef Abel Cardozo, la carta abraça productes frescos de la comarca maridats amb una àmplia selecció de vins, del Penedès a l’Empordà.

IMG_0411.JPG

La torre de l’homenatge i la terrassa del Castell d’Empordà © ÒM

Etiquetes: , , , , , ,
Publicat a Allotjaments amb encant | 2 comentaris »

  2. 1
  3. 2
  4. 3
  5. 4