Costa Brava- Descobrir.cat

Entrades amb l'etiqueta ‘Costa Brava’

‘Tour’ empordanès pels Petits Grans Hotels

dimarts, 9/07/2013

Dels Petits Grans Hotels de Catalunya us n’he parlat en altres articles, i us puc assegurar que són la mena d’hotels que m’agraden: petits (no tenen més de 15 habitacions), decorats amb encant, el tracte hi és especialment atent (són gestionats en molts casos pels membres d’una mateixa família) i els àpats hi són una experiència molt destacable. Fa unes setmanes vaig fer un ‘tour’ pel Baix Empordà, des de Peratallada fins a Sant Antoni de Calonge, amb parada i fonda en alguns d’aquests establiments.

La recepció de l’Hotel Cluc, a l’antiga casa indiana de Can Pallí. © Òscar Marín

Al nucli antic de Begur hi ha dos hotels molt recomanables. El primer és el Cluc, un establiment inaugurat l’any 2012, petit, però molt interessant. Ocupa una antiga casa indiana, coneguda amb el nom de Can Pallí, on va viure de lloguer la família del poeta Joan Vinyoli fins l’any 1958. Sempre dic que als allotjaments amb encant no els calen moltes estrelles. L’encant no sempre es mesura en metres quadrats, ni en el nombre de serveis que ofereix un hotel. I el Cluc, d’encant en té molt. Les seves dotze habitacions són senzilles i agradables, totes decorades amb frases fetes que remeten al descans; el tracte és immillorable, i la ubicació és molt convenient per a qui vulgui descobrir el nucli antic de Begur. Per cert, sabíeu que “cluc” és el nom que rep una migdiada curta en aquesta zona de l’Empordà?

Frases fetes catalanes decoren avui la casa on va viure el poeta Joan Vinyoli. © ÒM

Al pati interior de l’Hotel Cluc hi ha una galeria on se serveixen els esmorzars. © ÒM

Molt a prop hi ha l’Hotel Clàssic, una altra joia dels Petits Grans Hotels. Aquest és un establiment situat també en un edifici històric, una antiga casa indiana del 1857 que ha conservat pocs però interessants detalls originals, com els frescos que decoren l’habitació 1857. El passat se’ns revela aquí en els números de les habitacions, que són anys decisius en la història de la casa. Malgrat que l’hotel no es va inaugurar fins l’any 2010, la família ja hi tenia des del 1991 un conegut bar (avui ocupa l’espai el restaurant Es Castell-Can Maurici). Un altre any important és el 1907, data de naixement de l’àvia del propietari, la qual amb 106 anys és la persona més gran de Begur (ja llogava habitacions a casa seva fa moltes dècades). A banda de la història i l’encant, el descans està assegurat gràcies als matalassos de fibres naturals i a la possibilitat d’elecció del tipus de coixí.

L’habitació 1857 de l’Hotel Clàssic conserva els frescos del que fou el saló de la casa. © ÒM

Una de les habitacions amb terrassa, en les quals la pedra dels murs s’ha deixat a la vista. © ÒM

Si us endinseu en l’Empordanet des de Begur (abans no us oblideu de fer una visita a la platja de sa Tuna), arribareu al poble de Regencós, un tranquil nucli en el qual destaca l’Hotel del Teatre. L’hotel es troba en una casa de poble del segle XVIII totalment restaurada i les habitacions (quatre tipus suite i dues de dobles) transmeten serenitat, tant pels tons clars com per la simplicitat de la decoració. El nom de l’hotel li ve de l’edifici que hi ha just davant, que avui es fa servir com a restaurant de l’allotjament, però que fa dècades fou el teatre de la població (encara s’hi pot veure l’escenari). A l’exterior hi ha un jardí deliciós reservat per als clients, en el qual s’ha conservat com a piscina l’antic rentador de teules. I ben a prop, a l’antiga rectoria, s’hi han inaugurat fa pocs mesos uns apartaments molt recomanables si es viatja amb la família.

Jardins de l’hotel del Teatre, amb una vista privilegiada de Regencós. © ÒM

Colors clars i mobiliari de fusta a les habitacions de l’Hotel del Teatre. © ÒM

A la vora hi ha el màgic nucli medieval de Peratallada, i al bell mig del poble hi trobem El Cau del Papibou (sabíeu que “papibou” és el nom que reben els capgrossos en aquesta zona?). El projecte es remunta a l’any 1997, quan l’Enric i la seva neboda Núria van obrir el restaurant de la planta baixa, on actualment es poden assaborir unes quaranta tapes delicioses, com ara les gambes a la mel. Com que en aquells temps, al castell de Peratallada s’hi feien casaments, van pensar en oferir habitacions per a tots aquells convidats que arribaven i es quedaven a dormir a l’Empordà. Va coincidir que a l’Enric el van fer fora de la companyia on havia treballat molts anys, així que l’obertura de l’hotel, l’any 2003, va ser una bona iniciativa. Avui l’allotjament el gestionen la Prabha i la Maria, però l’Enric, que viu al pis de dalt, els dóna bons consells en el dia a dia. A banda de l’encant de les habitacions, agraireu l’amabilitat del personal, us tractaran com un membre més de la família, us recomanaran els millors racons d’un Empordanet que coneixen a la perfecció, us oferiran una beguda mentre converseu, resoldran tots els vostres dubtes… Per cert, les begudes del minibar són de franc!

El Cau del Papibou, un refugi acollidor en un poble deliciós. © ÒM

En cada habitació del Cau del Papibou hi predomina una gama de colors diferent. © ÒM

I per culminar aquest circuit a través d’alguns Petits Grans Hotels de Catalunya, un bon sopar al Mas Falet de Sant Antoni de Calonge em va semblar una bona manera de posar punt i final a l’escapada. Aquesta antiga masia va ser convertida fa tan sols un any en un hotel d’onze habitacions. A l’ampli jardí hi han instal·lat, a més, quatre bungalous i un gran auditori que vol acollir concerts i altres esdeveniments. Però centrem-nos en el sopar, preparat pel xef francès Marc Abramovici. Primer, l’aperitiu del dia, en aquest cas un paté casolà de campanya amb festucs. Tot seguit, una amanida de salmó marinat amb cítrics i gelat de tomàquet. Després, un deliciós ravioli de llamàntol amb salsa de safrà i, com a últim plat, un magret d’ànec amb salsa de fruits vermells en el qual la dolçor de gerds i móres acompanya a la perfecció una carn ben tendra. Com a vi vaig escollir un Oliver Conti del 2003, de la DO Empordà (un vi complex, elegant, però amb un toc afruitat), tot recordant els bons moments passats a les seves vinyes. I no ens oblidem de les postres: una sopa freda de pinya i gelat de coco. Després d’anotar totes les impressions a la meva Moleskine, vaig pujar a l’habitació a descansar. Cinc hotels i, en cada hotel, tantes històries…

El Mas Falet, del segle XVII, domina el monticle del Collet, a Sant Antoni de Calonge. © ÒM

La suite del Mas Falet on vaig dormir després d’un sopar excel·lent. © ÒM

Magret d’ànec amb salsa de fruits vermells acompanyat per un Oliver Conti 2003. © ÒM

Etiquetes: cases rurals, Costa Brava, Empordà, gastronomia, hotels, hotels amb encant, patrimoni, relax
Publicat a Allotjaments amb encant, Plaers gastronòmics | 1 comentari »

El menú del peix de roca al Sa Tuna

dilluns, 3/06/2013

Escrita amb consomé de pebrot escalivat a la platja de sa Tuna. © Òscar Marín

Vaig acostar-me a la platja de sa Tuna amb una bona excusa: tastar-hi el menú del peix de roca que serveixen per aquestes dates. De restaurants on assaborir aquest menú n’hi ha molts, però pocs on conflueixin tants al·licients: una caleta inspiradora, una història interessant, una cuina deliciosa i un hotelet amb molt d’encant. Comencem per la cala: tancada, misteriosa, solitària als mesos més freds, lluminosa a ple migdia, és un fragment deliciós de Costa Brava. Just davant de la platja hi ha l’Hostal Sa Tuna, un dels establiments emblemàtics d’aquesta part de l’Empordà, que forma part dels Petits Grans Hotels de Catalunya. La seva història es remunta a l’any 1944, quan entre les barques dels pescadors s’hi començava a veure algun turista i en Joan i la Paquita, els avis dels actuals propietaris, van plantar damunt la sorra les taules del restaurant.

La cala ha canviat poc des de mitjan segle XX. ©

Fotos oposades de sa Tuna, al 2013 i als anys seixanta. © ÒM

Des de l’any 2003, l’encarregat de dirigir la cuina del Sa Tuna és el xef Mateu Batista, bon coneixedor de la cuina tradicional empordanesa, que mima el marisc i els peixos arribats del mercat per convertir-los en petits homenatges a la mar que els comensals agraeixen amb una bona copa de vi blanc. Una bona raó per visitar Begur i, concretament, la platja de sa Tuna, és la Campanya Gastronòmica del Peix de Roca, durant la qual diversos restaurants proposen una deliciosa versió dels plats més tradicionals d’aquesta terra. A l’Hostal Sa Tuna hi vaig assaborir un menú excepcional. D’entrant, un elegant seitó sobre una torrada que semblava un petit quadre d’aires mironians. De primer, un confitat de tomata de ram i escrita (rajada) amb consomé de pebrot escalivat. He de dir que no havia tastat mai l’escrita i em va semblar una carn exquisida, melosa i tendra, servida de manera suculenta en combinació amb el tomàquet i el pebrot. De segon, arròs a la brasa amb peix de rebuig del pòsit de Palamós, un d’aquells arrossos que només olorant-los ja se’t fa la boca aigua. Vaig acompanyar el menú amb una cervesa Inèdit, tot i que també es pot demanar un cava Castell de Peralada.

Pictòric entrant de seitó sobre una torrada de pa amb tomàquet. © ÒM

Un bon arròs a la brasa amb peix fresc de Palamós. © ÒM

Un bon àpat mariner que es digereix millor amb un passeig de vint minuts pel ventós camí de ronda, havent dinat. El menú delectarà els gormands, però no només de gormands viu l’Hostal Sa Tuna. Com indica el seu nom, hi tenen habitacions per als qui vulguin fer una estada tranquil·la davant del mar. Cinc habitacions dobles de decoració serena, totes amb terrassa i amb una vista privilegiada de la platja, per observar el mar i sentir tranquil·lament com passa el temps, onada rere onada, gota a gota…

Una de les cinc habitacions dobles de l’Hostal Sa Tuna. © ÒM

Totes les habitacions tenen una petita terrassa amb bones vistes. © ÒM

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

La terrassa de l’Hostal Sa Tuna, davant la sorra. © ÒM

Etiquetes: Costa Brava, Empordà, gastronomia, hotels, hotels amb encant, platges
Publicat a Allotjaments amb encant, Plaers gastronòmics | 1 comentari »

El luxe de la simplicitat a la Finca Bell-lloc

divendres, 24/05/2013

La façana del Mas Bell-lloc, una antiga masia al cor de les Gavarres. © Òscar Marín

La concepció del luxe com l’acumulació de béns de consum de preu elevat està passada de moda. Som en un canvi de cicle i, a contracorrent del poder financer i de la classe política dominant, la societat percep que el creixement econòmic constant i l’espiral consumista no porten enlloc. El retorn a la calma, el respecte a la terra, els aliments de proximitat lliures de tòxics, la recuperació de les tradicions i, en definitiva, gaudir dels plaers simples que regala la natura atrau cada cop més gent. A la Finca Bell-Lloc, a Palamós, en diuen Rough Luxe, una forma d’entendre el luxe com un retorn a la simplicitat, a la rusticitat ben entesa, i no com un car bé de consum. Dins la finca, el Mas Bell-lloc està pensat per ser gaudit com un petit hotel ecològic amb encant de sis habitacions, on la calma, el silenci i el benestar són el més important (no hi ha televisió, és clar) i en el qual els seus responsables fan d’amfitrions per garantir una estada perfecta. Els esmorzars, dinars i sopars són elaborats amb productes ecològics de temporada propis de la finca. La llet és munyida directament de les cabres; els formatges són elaborats amb aquesta llet; la mel procedeix dels ruscos de la finca; les melmelades són fetes amb fruits de proximitat (figues, carbasses, taronges i tomàquets); l’oli és obtingut mecànicament de les oliveres de les varietats Arbequina i Argudell del Mas del Vent i, amb l’última premsada, s’elaboren sabons a la manera tradicional. I el peix que menjareu serà pescat a la costa de Palamós! Per cert, aquests productes fets a la casa es comercialitzen a La Botiga de Bell-lloc, situada a la platja de la Fosca, a prop de Palamós, que roman oberta de maig a octubre.

Les melmelades casolanes es poden tastar i comprar al mas o a La Botiga. © ÒM

L’habitació Garnatxa, una de les sis elegants habitacions del Mas Bell-lloc. © ÒM

Els interiors són decorats amb encant i hi destaca el mobiliari rústic. © ÒM

L’altre puntal de la Finca Bell-lloc és el celler, perfectament integrat en el paisatge, obra de l’estudi RCR Arquitectes d’Olot. Parets de pedra seca recobertes per centenars de planxes d’acer reciclat procedents d’antics vaixells desballestats configuren un laberint de passadissos subterranis, foscos, aïllats, frescos i dotats d’una climatització controlada, on estretes lluernes deixen penetrar la llum que arriba de les vinyes, que creixen just damunt del celler. Allà hi maduren els vins de la finca, sota la vigilància de l’enòleg Josep Trallero. Es tracta de vins 100% naturals, sense additius, procedents de vinyes que han seguit el seu ritme natural de creixement sense pesticides ni intervencions innecessàries. En surten vins extremadament respectuosos amb el medi que van molt més enllà de la normativa del cultiu ecològic; vins que són protagonistes, en els quals l’ampolla es presenta sense etiqueta, amb una original argolla metàl·lica que protegeix el coll i que, un cop extreta, deixa que el vi parli per si sol.

Els passadissos subterranis del celler Bell-lloc, construït sota les vinyes. © ÒM

Actualment s’elaboren un vi blanc, un de rosat i dos de negres a la Finca Bell-lloc. © ÒM

L’enòleg Josep Trallero i la Betina, de la Finca Bell-lloc, brinden pel nou vi. © ÒM

L’última parada de l’univers Bell-lloc és el Mas Salvà, un mas apartat, reconstruït amb pedra tal com deuria ser al segle XIII. Aquí, el concepte de retorn als orígens arriba a l’extrem. No hi ha llum elèctrica, ni aigua corrent, ni inodor, ni calefacció, ni cuina de gas, ni forn… La masia es despulla d’ornaments per gaudir de la simplicitat de la vida tal i com era en temps passats, amb una gran llar de foc, un obrador, un bany amb una petita piscina natural i diverses habitacions senzilles. Els animals corren lliures per l’exterior i, molt a prop, hi ha les quadres per als cavalls i els ases. Un excepcional viatge en el temps al cor de les Gavarres.

La cuina del Mas Salvà, una masia aïllada molt propera al Mas Bell-lloc. © ÒM

Les habitacions del Mas Salvà són austeres, però acollidores. © ÒM

Etiquetes: cases rurals, Costa Brava, Empordà, hotels, hotels amb encant, relax, vins, vinyes
Publicat a Allotjaments amb encant | 6 comentaris »

Cinc hotels amb història a la Costa Brava

dimarts, 21/05/2013

Rellegint els textos que Josep Pla va escriure fa setanta anys, la costa del Baix Empordà se’ns revela molt diferent de la que avui coneixem. Aquella costa de pescadors ha esdevingut una costa de turistes. El que abans eren tresors amagats, avui són espais concorreguts. On hi havia camins poc freqüentats, ara hi ha carreteres transitades. I per donar servei a tants viatgers que arribaven anhelant descobrir el litoral, van proliferar els hotels. Platja d’Aro n’és un exemple. “La zona s’ha omplert d’hotels i de blocs d’apartaments” a un ritme “expansiu i gairebé desenfrenat”, escrivia Pla. Entre tants establiments com hi ha des d’aleshores, no sempre és fàcil distingir-ne els més interessants. Una manera de fer-ho és cercar entre els allotjaments d’una marca que us doni confiança, com per exemple Costa Brava Hotels, que agrupa 25 establiments familiars independents d’una qualitat força superior a la mitjana d’aquest litoral. N’hi ha un que en forma part i que, ja en aquells inicis del turisme a casa nostra, l’escriptor considerava “capdavanter dels establiments hotelers de Platja d’Aro”. És l’hotel Costa Brava, situat sobre la mola de granit grisenc de la punta d’en Ramis, conquerint literalment el paisatge.

La lluminosa terrassa de l’hotel Costa Brava, a Platja d’Aro. © Òscar Marín

L’any 1929, Leopoldo Prats va fundar el que seria el restaurant més conegut del poble. Després van venir les habitacions, i més de vuitanta anys després manté la fama d’hotel gastronòmic. Quan hi arribo, un grup d’estrangers practica el tango a la gran sala amb vistes al mar. Grups, casaments i convencions, però també moltes parelles que s’hi senten com a casa, són els clients principals, com m’explica la Carme Hospital, que parla amb passió del que ha representat per a ella i per al seu marit portar les regnes d’aquest projecte durant els darrers trenta anys. La majoria de les habitacions miren al mar, les familiars se situen sobre el camí de ronda. Un bon indret per fer una escapada de sol i sorra.

El restaurant Can Poldo, a l’hotel Costa Brava, té una bona panoràmica de la cala Rovira. © ÒM

No marxem de Platja d’Aro sense fer una ullada a l’hotel NM Suites, un establiment molt atractiu situat al cor de la vila, allà on Pla destacava la quantitat considerable de torres i parcel·les on els pins havien estat “ensinistrats”. Els pins no hi falten, en aquesta zona tan tranquil·la, cenyits per edificis dels anys seixanta i setanta. I al bell mig, com un petit oasi, hi ha l’NM Suites, hereu dels antics apartaments NuriMar inaugurats fa cinquanta anys, que s’ha transformat del tot en l’última dècada, creant 39 habitacions pensades per a tres tipus de públics: per a famílies amb nens, per a les parelles que busquen un espai íntim o, les tipus suite, per als qui cerquen un punt d’exclusivitat (les dues suites de la planta baixa tenen, fins i tot, petites piscines privades). Els esmorzars són molt complets i, si us hi voleu quedar a dinar, hi trobareu un bon restaurant de cuina mediterrània, el Sa Cova.

El jardí i la piscina de l’hotel NM Suites, en una zona tranquil·la del centre de Platja d’Aro. © ÒM

Una de les suites amb piscina privada de l’hotel NM Suites. © ÒM

Més al nord, a Calella de Palafrugell, l’hotel Alga és una opció interessant, a només 200 metres de la coneguda platja del Port Bo. També és dels històrics, hi podem veure una fotografia de fa més de cinquanta anys en la qual aquesta era l’única construcció enmig del pla de terres de conreu de Calella. El poble ha crescut molt des d’aleshores, però l’hotel ha conservat, cosa inèdita, 7.000 hectàrees de jardins al bell mig de la població. Malgrat ser dels antics, les instal·lacions s’han anat renovant i comprovareu que bona part de les seixanta habitacions han adaptat decoració i serveis al gust del viatger del segle XXI. Un personal amable i atent, l’elevada qualitat del restaurant, l’amplitud de la piscina, la seva ubicació a cinc minuts de la platja, són altres aspectes que fan d’aquest hotel una recomanació que cal tenir en compte.

El bar de l’hotel Alga és un dels espais que han estat renovats recentment. © ÒM

Una de les modernes habitacions de l’hotel Alga, a Calella de Palafrugell. © ÒM

A la platja de Pals, Sa Punta va obrir com a restaurant l’any 1976, adquirint ben aviat una fama merescuda. L’any 1990 es va inaugurar l’hotel, que des d’aleshores es manté obert tot l’any, però les habitacions i el restaurant funcionen de manera separada. Si us interessa quedar-vos-hi a dormir, podreu gaudir d’unes instal·lacions més pròpies d’un cinc estrelles, amb llits amplis, lavabos elegants i grans balcons amb vista sobre el jardí i la Mediterrània (des d’algunes habitacions podreu observar les illes Medes flotant en l’horitzó).

Vista de l’ampli jardí, la terrassa del restaurant i la piscina de l’hotel Sa Punta. © ÒM

Habitació doble de l’hotel Sa Punta, amb llit de dos metres d’ample. © ÒM

Si sou amants de la bona gastronomia, gaudireu amb la seva treballada carta d’aromes mediterrànies. Aconsellat per en Josep Font, hi vaig assaborir un excepcional saltat de verduretes amb llamàntol al grill i uns saborosos medallons de rap acompanyats per un mengívol arròs de Pals amb carxofes i oli d’herbes. L’arròs de Pals és sempre present a la carta del xef Jaume Font, però cada temporada hi ha noves creacions. Aquest estiu hi trobareu plats com la sopeta freda de tomata, xíndria, maduixa i gambes de Palamós; la pasta fresca amb marisc i la tradicional sarsuela de rap i llamàntol “sense feina”. I després d’un bon àpat, us ve de gust un bany refrescant a la seva piscina d’aigua de mar?

Excel·lent saltat de verduretes amb llamàntol al grill al restaurant Sa Punta. © ÒM

Medallons de rap sobre un arròs de Pals amb carxofes i oli d’herbes. © ÒM

Conduint uns minuts cap a l’interior arribem a l’hotel restaurant Mas Salvi, a només dos quilòmetres del nucli medieval de Pals. No us enganyo si us dic que l’entorn d’aquest mas empordanès del segle XVII és extraordinari. Som a molt poca distància del mar, però el paisatge ens podria recordar l’interior de la Toscana. Després d’una passejada pel Pedró de Pals i d’una parada al mirador de Josep Pla, vaig arribar-me xino-xano a aquesta masia envoltada de set hectàrees de bosc, al peu de la muntanya del Quermany. Em vaig allotjar en una de les sis habitacions de la masia, una suite sènior amb una terrassa deliciosa. A l’altra banda del jardí s’hi va inaugurar l’any 2010 un espai amb setze habitacions més, totes amb una petita terrassa oberta al camp. Una piscina climatitzada oberta de dia i de nit, una tranquil·la sala de lectura, un bar acollidor i un jardí ple d’encant permeten passar unes hores màgiques sense sortir del mas.

El Mas Salvi, una antiga masia empordanesa convertida en hotel de luxe. © ÒM

No cal allotjar-se al Mas Salvi per gaudir del seu Espai Gastronòmic. © ÒM

Després d’un sopar exquisit format per una vichyssoise amb tàrtar de salmó i un bacallà confitat amb espinacs a la catalana, vaig gaudir de l’observació dels estels a la terrassa de la suite, acompanyat pel cant esmortit dels gripaus i d’un mussol no gaire llunyà. L’endemà al matí, després d’un esmorzar completíssim, vaig pensar que no seria l’última vegada que escolliria els Costa Brava Hotels. Per la seva gastronomia, pel bon servei, per la qualitat de les instal·lacions i per una costa lluminosa que ja no és com la va descriure Josep Pla, però que conserva l’encant que busquen els viatgers més exigents.

Més hotels amb encant del Baix Empordà al post “Tour empordanès pels Petits Grans Hotels“.

Una de les habitacions d’inspiració campestre del Mas Salvi. © ÒM

Etiquetes: Costa Brava, Empordà, gastronomia, hotels, hotels amb encant, Platja d'Aro
Publicat a Allotjaments amb encant, Plaers gastronòmics | 1 comentari »

Un dia de ‘glàmping’ al Cala Llevadó

dilluns, 15/04/2013

Practiqueu el ‘glàmping’? Aquest moviment, molt estès a Anglaterra, juga amb la fusió de les paraules ‘glamur’ i ‘càmping’ per anomenar els allotjaments amb encant ubicats en plena natura, generalment de dimensions reduïdes i amb un punt d’originalitat, fabricats amb productes naturals com fusta o tela i que ofereixen comoditats com les que trobaríem en una habitació d’hotel. Hi tindrien cabuda des de les cabanes als arbres, de les quals us parlava fa uns mesos, fins a les conegudes tendes de safari que representen una alternativa atractiva per dormir a la natura, passant per aquestes cabanes que hem estat els primers a estrenar.

L'únic càmping de la Península on trobareu aquestes cabanes és el Cala Llevadó. © Òscar Marín

El càmping Cala Llevadó de Tossa de Mar, un dels pioners de la Costa Brava, ha instal·lat unes peculiars cabanes forestals de forma arrodonida en una àrea privilegiada. Aquests nous bungalous ecològics sorprenen per la seva simplicitat. Fabricats amb fusta certificada a França i introduïts al nostre país per l’empresa catalana Casárbol, imiten la forma d’una tenda de campanya, però ofereixen les comoditats d’un petit apartament, amb capacitat per a quatre persones. D’entrada, tant els materials com les portes i la finestra de doble vidre faciliten l’aïllament tèrmic, per apaivagar la sensació de fred a les nits de primavera o la calor estiuenca, afavorint l’estalvi energètic. I en els seus 13 metres quadrats hi teniu tot el que us cal: un llit de matrimoni i un sofà convertible en dos llits individuals, un bany amb lavabo, WC i dutxa, pica, nevera, microones, cafetera, taula i tamborets per als àpats, i a l’exterior una terrassa de 6 metres quadrats amb dues gandules. Just al costat de cada cabana, hi ha un petit jardí de plantes aromàtiques i una taula amb cadires per dinar o sopar a l’aire lliure.

Interior acollidor, tot ben estudiat per al màxim aprofitament de l'espai. © ÒM

El concepte és ideal per a parelles o per a famílies amb un màxim de dos nens, ja que la zona on han estat ubicades les sis noves cabanes, separada amb una tanca de la resta del complex, disposa d’un espai de jocs i d’una àrea de pícnic exclusives per a les famílies que s’allotgin a les cabanes. I no ens oblidem de l’entorn, de la panoràmica des de la cabana sobre les grans extensions de pins que baixen fins al mar, fins a unes platges delicioses com la cala Figuera, que a l’abril encara és insòlitament solitària. Cada cop més, els viatgers amants de les experiències intenses, els “caçadors de sensacions” cerquem el glamur en l’elegància de les coses simples que ens regala la natura i en el bon gust de gaudir-ne amb tranquil·litat. Per això el ‘glàmping’ és una alternativa tan vigent i res millor que practicar-lo sense haver d’anar gaire lluny de casa.

Les cabanes s'orienten al sud i aprofiten la llum solar durant tot el dia. © ÒM

A menys de deu minuts a peu des de la cabana trobem la bonica cala Figuera. © ÒM

Etiquetes: amb nens, boscos, càmpings, cases rurals, Costa Brava, hotels, natura, platges
Publicat a Activitats a la natura, Activitats en família, Allotjaments amb encant | 3 comentaris »

Petits plaers al Sant Pere del Bosc Hotel & Spa

dilluns, 11/02/2013

El plaer té moltes formes, però sempre es manifesta amb una agradable sensació de benestar. Al Sant Pere del Bosc Hotel & Spa, a Lloret de Mar, és fàcil assolir aquesta sensació. Des del moment de l’arribada, som conscients de participar en una experiència especial. L’edifici, imponent, ja ens diu amb la seva grandesa que aquest no és un lloc qualsevol. Sembla impossible no deixar-se enlluernar per la façana de l’antic monestir, rehabilitat per Puig i Cadafalch, dominant un màgic escenari de boscos.

L’hotel s’aixeca en un paratge privilegiat del turó de Sant Pere del Bosc. © Òscar Marín

Abans d’anar-hi, havia llegit força sobre Sant Pere del Bosc, un indret amb una història de pel·lícula. Al segle X fou un monestir de l’orde dels benedictins. Fou destruït durant la guerra del Francès i reconstruït al segle XVIII, i l’any 1860 l’indià Nicolau Font va comprar l’edifici i va encarregar-ne la restauració a Puig i Cadafalch, que hi va afegir l’ala est (la que avui ocupa l’hotel). Aquesta part de l’edificació va ser destinada a asil, però avui l’interior ha estat completament renovat. Tot i així, encara hi trobem pistes que ens recorden la seva història. L’Eva Olmos, propietària i dissenyadora d’aquest projecte hoteler, ha volgut reciclar peces trobades a l’antic asil i les ha restaurat per integrar-les en els espais: un reclinatori té un nou ús al menjador, el mosaic hidràulic de l’habitació D. Fossey ha estat recuperat d’una antiga cambra, un vell escriptori de persiana ocupa avui l’habitació Rosalia de Castro, una latrina de fusta fa de seient a la suite Havana, unes vares del pal·li de la verge llueixen al dosser de la suite Coral… Tot ens parla, discretament, en veu baixa, del passat d’aquest racó de la Costa Brava.

Cada habitació és diferent i cada llit té una història, per això cada estada pot ser única. © ÒM

Però anem a pams i deixeu-me explicar-vos l’estada en primera persona. Tan bon punt vam travessar la porta de l’hotel, se’ns va oferir la possibilitat de personalitzar la nostra experiència. Vam poder escollir d’entre quatre ambientadors de fragància discreta el que ens semblava més adient perquè ens perfumessin l’habitació. Tot seguit vam poder parlar amb el xef José Ciurletti per fer-li saber les nostres preferències culinàries. Amb una breu conversa, ell confecciona un sopar al gust de cada client. I perquè l’estada sigui del tot personal, podeu fer una ullada a la carta de coixins, de la qual podreu triar el que més s’adapti a les vostres necessitats. Vam deixar la maleta a l’habitació Silver, molt lluminosa gràcies als nombrosos finestrals, decorada amb tons grisos i amb una bona vista de les terrasses, de la piscina i dels boscos que envolten l’edifici.

L’habitació Silver combina butaques del segle XIX amb peces modernes de tons metàl·lics. © ÒM

La làmpada que presideix l’escala central suggereix un banc d’elegants meduses. © ÒM

La directora de l’hotel, la Cristina Bernat, ens va parlar de la il·lusió de tot l’equip per engegar aquest projecte tan singular, nascut l’octubre del 2011, i ens va explicar diverses curiositats que hi evidencien la importància dels detalls, com ara que aquest és un hotel molt femení, concebut i dirigit per dones, en el qual totes les habitacions tenen noms femenins. Un altre detall curiós és que la roba que duen les persones del servei està inspirada en els vestits de núvia de les joves del Nepal. Han estat fets a l’Índia i cada departament vesteix un color diferent. Això té el seu origen en l’estada que va fer l’Eva Olmos, creadora del projecte, al monestir de la mare Teresa de Calcuta. Però malgrat els aires indis que trobem aquí i allà, la connexió lloretenca és ben present a Sant Pere del Bosc, un paratge molt estimat pels veïns de la vila: els proveïdors són de Lloret, els llençols que s’ofereixen a les núvies que dormen a la suite llueixen puntes cosides per les puntaires de Lloret i, és clar, la directora també és de Lloret. Després d’un cafè, vam baixar a l’spa, ubicat a les antigues quadres. Vam repassar els noms inspiradors dels massatges: Lord Shyva, Mudra & Padda, Godess Parvati… No cal allotjar-se a l’hotel per gaudir-ne, podeu simplement regalar-vos un massatge per completar una visita a la costa de la Selva. Nosaltres vam submergir-nos a la piscina interior, que té l’aire d’uns banys àrabs, i ens hi vam relaxar de tal manera que se’ns va fer l’hora de sopar. Ens esperava el xef José Ciurletti per presentar-nos un àpat de sabors intensos en el qual la tradició i l’originalitat mantenen un diàleg interessant.

Una de les sales de massatges i la piscina interior amb circuit d’aigües. © ÒM

El restaurant l’Indià (el seu nom fa referència al comerciant Nicolau Font) ocupa una petita sala amb unes poques taules, un espai íntim reservat als clients de l’hotel. La discreció de l’espai contrasta amb el festival que arriba a taula. Com a entrants, la magdalena de rocafort amb pipes i el brioix de xoriço sorprenen embolcallant amb aparença dolça el seu gust salat, i tot seguit una cruixent gamba al curri arrebossada amb cereals ens acosta al mar amb un toc de l’Índia. El burrito de tàrtar de tonyina marinat amb soja i servit amb salsa guacamole és un plat que us recomano vivament si us agrada el peix cru. Si no, podeu decantar-vos pel risotto de verdures amb formatge brie i xips de carxofa, que ofereix una excel·lent combinació de textures. El calamar en la seva tinta amb ceba sobre parmentier de patata i gingebre és un fragment de mar posat al plat amb bon gust, sense estridències que en disfressin l’essència. I per acabar, la tendresa dels taquets de vedella al forn amb salsa d’all i mantega salada és una autèntica meravella. Vam acompanyar el sopar amb un Dido, un vi esplèndid de la DO Montsant. I per postres, una original pinya colada: a dalt un estofat de pinya amb rom, a sota un gelat de coco.

Algunes de les delícies creades a la cuina del xef José Ciurletti. © ÒM

L’elegància serena dels espais, la cura en els detalls, l’atenció d’un personal sempre amable, la gastronomia elaborada amb productes de primera qualitat, una estona de relaxació a l’spa o els sons de la natura en un entorn que s’ha preservat tal com era fa segles són elements que conflueixen per proporcionar-nos benestar al Sant Pere del Bosc Hotel & Spa. Una experiència que val la pena gaudir amb els cinc sentits.

Un esmorzar complet i equilibrat per rebre el nou dia amb energia. © ÒM

Abans d’acomiadar-me, una estona de descans a la lluminosa terrassa de l’hotel. ©

Etiquetes: cases rurals, Costa Brava, gastronomia, hotels, hotels amb encant, relax
Publicat a Allotjaments amb encant | 2 comentaris »

Un mirador sobre el Baix Ter

dimecres, 3/10/2012

Quan has pujat dues vegades a un segway, allò que semblava una màquina ingovernable es converteix en un dels mitjans de transport més còmodes i divertits. És la sensació que vaig tenir fent la ruta fins al puig de la Font Pasquala, als afores de Gualta. No és una ruta gaire transitada, i això que es troba a prop de l’Estartit i de Torroella de Montgrí. Però Gualta és un petit poble, molt tranquil, on els turistes passen de llarg. I aquesta és la gràcia. A la vora de la carretera que porta a Torroella trobareu la seu de l’empresa Ocitània, que organitza rutes alternatives per aquest racó de l’Empordà. La que us recomano és força breu, té uns set quilòmetres i una durada d’una hora, però quin gust arribar còmodament amb un segway silenciós, pujant per camins pedregosos sense cap dificultat, fins a un mirador magnífic des d’on es veu tot el massís del Montgrí i, al fons, les illes Medes i la mar. L’itinerari segueix un tram del GR-92 al seu pas per la plana del Baix Ter, passa a la vora d’uns camps de cultiu, s’acosta al pont romànic de cinc voltes i s’endinsa en els carrers de Gualta, on podem visitar una petita cooperativa apícola (s’hi elabora mel) i un antic molí que havia subministrat llum als habitants de l’entorn.

Al nord de Gualta hi ha el pont construït sobre el Daró entre els segles XV i XVII. © Òscar Marín

La pujada és costeruda, plena de sots i pedres, però aviat assolim el mirador del puig de la Font Pasquala, a 89 metres d’alçària, i contemplem les vistes de la plana empordanesa, amb el massís del Montgrí al nord i les illes Medes traient el cap de l’aigua. Si voleu, també podeu escollir una versió més llarga de la mateixa ruta, amb un recorregut de quinze quilòmetres, que a més de Gualta passa per Llabià, la zona de l’estany d’Ullastret, el poble de Fontanilles i la petita muntanya dels Gossos. La primera ruta té un preu de 32 euros i la segona, de 52 euros per participant. Les activitats es poden reservar directament a Ocitània o, com vaig fer jo, a través de l’Estació Nàutica de l’Estartit, on us oferiran assessorament sobre totes les activitats que es poden contractar a la zona, així com informació d’allotjaments i restaurants. Si passeu per aquí, podeu acostar-vos a l’Estartit i navegar fins a les Medes, pujant al vaixell amb fons de vidre per descobrir el litoral del Montgrí.

Des del puig de la Font Pasquala hi ha bones vistes del Montgrí i de les illes Medes. © Òscar Marín

Etiquetes: aventura, Costa Brava, Empordà, natura, paisatges, rutes
Publicat a Activitats a la natura | Deixa-hi un comentari »

7 platges tranquil·les i solitàries

dimecres, 19/09/2012

De platges, n’hi ha per a tots els gustos. Pels que som amants de la tranquil·litat i no ens agraden les grans concentracions, els millors mesos per banyar-se són els de setembre i octubre. Per què? Primer de tot, l’aigua de la mar encara no és freda (es troba a temperatures entre els 17 i els 22 graus) i la temperatura ambiental és força elevada. A més, la major part de la població ja ha acabat les vacances i a les platges, sobretot en les més allunyades dels nuclis urbans, hi ha molta menys gent que a l’agost. L’altre avantatge és que el sol ja no pica fort, amb la qual cosa es poden fer caminades arran de mar sense haver de patir per la calor. Us recomano algunes platges tranquil·les, solitàries a la tardor, on podreu remullar els peus, les cames o tot el cos lluny de la pressa i dels sorolls urbans.

Cala Jugadora (cap de Creus)

Una cala que em fascina pel seu entorn feréstec, per la transparència de les seves aigües de color turquesa i per la calma que hi impera a primera hora del matí, malgrat que es troba a uns dos-cents metres de la carretera que porta al far del cap de Creus. La sorra d’aquesta platja és gruixuda i hi trobareu algunes pedres, però si nedeu una mica veureu que els fons són de sorra. Després d’un bany val la pena pujar fins al far i prendre una copa o un cafè al restaurant que hi ha al costat. Molt a la vora podeu descobrir-hi les cales preferides de Salvador Dalí.

Cala d’Aigua Xelida (Tamariu)

En aquesta petita cala, poc visitada fora de l’agost, hi vam anar a fer la fotografia de portada d’un número de la revista DESCOBRIR (us ho explicava en aquest altre post). Es troba a prop de Tamariu, al municipi de Palafrugell, i durant mesos el seu accés ha patit els efectes d’uns despreniments de terres. Però ja s’hi pot accedir sense dificultats i val la pena demanar les indicacions a algun veí de la zona per arribar-hi. Només té quaranta metres de llarg, però és suficient per aturar-se a escoltar la remor de les onades i contemplar les roques erosionades per la força de la mar.

Cala Boadella (Lloret de Mar)

La cala Boadella és atractiva per l’entorn, perquè està envoltada de penya-segats i de pinedes que baixen fins a l’aigua. Aquesta no és tan solitària com les anteriors, però sí que està prou allunyada del centre urbà com per poder oferir un bany relaxant. I a més a més es troba molt a prop dels elegants jardins de Santa Clotilde, que són una visita a tenir en compte. Altres platges interessants de Lloret són les que us explico en aquest altre post: “Dues cales màgiques al camí de ronda”.

Platja dels Muntanyans (Torredembarra)

Una platja molt interessant des del punt de vista dels valors naturals és la dels Muntanyans. En arribar-hi, comprovareu que està envoltada d’urbanitzacions i que la via del tren hi passa a la vora, però per sort s’ha salvat una part important de l’arenal (uns 3 quilòmetres) i avui és l’únic espai d’aiguamolls costaners que tenim entre el delta de l’Ebre i el delta del Llobregat. Al voltant d’aquests aiguamolls hi viuen un munt d’animalons: gripaus, eriçons, sargantanes, i també hi ha plantes típiques de vora mar, com el lliri de mar, que floreix al final de l’estiu i que té una flor blanca d’una fragància molt intensa. Precisament per això és una planta tan escassa, la gent durant molts anys les arrencava per endur-se-les. Hem de recordar que tot i que a la platja dels Muntanyans ens hi podem banyar, és un espai protegit.

Platja de Tamarit

A la seva cançó Miami Beach, els Lax’n’Busto citaven la platja de Tamarit, que es troba al nord de Tarragona, ja tocant amb Altafulla. No és solitària, ja que hi ha el càmping Tamarit Park Resort a la vora i una filera de cases de pescadprs, però és tranquil·la i té un decorat poc habitual, com és el castell d’origen medieval que s’aixeca en un penya-segat al costat del mar. Aquesta platja ofereix una bona escapada de cap de setmana, ja que hi ha restaurants de peix fresc a tocar de la sorra, i molt a prop, a la desembocadura del Gaià, hi ha un lloc on podreu fer al setembre una activitat molt curiosa: uns banys de fang.

Cala Fonda (Tarragona)

La cala Fonda també és coneguda com a ‘cala Waikiki’, nom que suggereix el seu aire paradisíac, ja que costa una mica d’arribar fins a la sorra i normalment hi ha pocs banyistes. A més, està envoltada pel valuós bosc de la Marquesa. I si sou aficionats al submarinisme, encara teniu una altra excusa per anar-hi: davant d’aquesta platja hi descobrireu les restes enfonsades d’un avió bombarder alemany que va caure durant la Guerra Civil.

Platja de la Punta del Fangar (delta de l’Ebre)

El videoclip de la cançó ‘Vertigo’ del grup U2 va ser rodat a la punta del Fangar, que és la península que s’estén al nord del Delta, just per davant de l’Ampolla. El grup irlandès buscava un desert on rodar el video i van escollir el delta de l’Ebre. De fet, aquí també s’hi van rodar unes escenes de la pel·lícula ‘Sàhara’, de l’any 2005. El Fangar és una gran extensió de dunes mòbils, la platja més gran del Delta: té 7 quilòmetres de llarg i 2,5 d’ample. El punt més emblemàtic és el far que la gent del Delta coneix com La Faroleta, un dels indrets més fotogènics de tot Catalunya. I si el que busqueu són bones platges per a famílies, us agradaran els posts “6 platges refrescants per anar-hi amb nens (3a part)“, “6 platges refrescants per anar-hi amb nens” i “6 platges refrescants per anar-hi amb nens (2a part)“.

Etiquetes: amb nens, Costa Brava, Costa Daurada, Empordà, estiu, natura, paisatges, platges, tardor, Terres de l'Ebre
Publicat a Activitats a la natura | 1 comentari »

Dormir a l’Estartit, somiar a les Medes

dimarts, 10/07/2012

En un viatge recent a l’Estartit, vaig allotjar-me a l’hotel Les Illes. Aquí hi havia, fa més de cinquanta anys, una vella taverna de pescadors: Can Llucenci, que l’estiu del 1958, quan els turistes ja pregonaven els encants dela Costa Brava, es va transformar en l’allotjament que avui ens acull de la mà de la família Dalmau. Es tracta d’un hotel de dues estrelles, amb una bona relació qualitat-preu, molt freqüentat per aficionats al submarinisme.

La seva façana mira al port de l’Estartit, per això és tan bona opció si el que voleu és contractar alguna activitat a l’Estació Nàutica de l’Estartit – Illes Medes. A més, des del propi hotel us poden organitzar la immersió pels fons que envolten el conegut arxipèlag de les Medes, així com també activitats de caiac i snorkelling, ja que disposen de monitors, de dos vaixells i de tot el material necessari. A l’hotel no hi busqueu luxes, és un hostatge senzill, però no us hi faltarà res per gaudir d’una estada confortable. Tenen 63 habitacions, algunes de dobles, d’altres de triples, fins i tot amb quatre llits i bressols, per si viatgeu en família o en grup. Us hi serviran un bon esmorzar al saló decorat amb un banc de peixos brillants, i també dinars tipus bufet. Abans de sopar, l’hotel és un bon punt de partida per recórrer els carrers de l’Estartit i observar-hi alguns racons populars com la plaça de l’Església.

Al dia següent, havent esmorzat, és imprescindible pujar al vaixell que porta fins a les Medes. Surt del port, a pocs metres de l’hotel Les Illes, i navega al ritme de la música electrònica per la costa del Montgrí (potser uns ritmes menys enèrgics farien més plàcid el passeig). El catamarà es diu Nautilus, manllevant el nom al submarí que va imaginar Jules Verne en dues de les seves novel·les més llegides, i fa una ruta que porta cap al nord fins a la fotografiada roca Foradada i torna després cap a l’Estartit per envoltar les Medes.

Ens trobem en un dels espais marins més rics de la Mediterrània. Des de mar obert, les illes Medes adopten formes inèdites, desconegudes des de terra ferma. És com descobrir la cara oculta de la lluna. Podríem estar navegant per un arxipèlag remot, allunyat de la civilització, on els illots prenen formes de temples estranys i humits, on els gavians i els corbs marins que dominen el cel i els peixos que omplen la mar cedeixen per un moment el seu territori secret als humans que s’acosten, tafaners, a bord d’una gran nau groga.

Però no som lluny de casa, som a les Medes. I el millor és que ens podem sentir tripulants del misteriós submarí de Jules Verne si ens acostem a les finestres inferiors del vaixell, amb vistes als fons. La visió no és cristal·lina, però ens podem fer una idea de la vida que es desplega sota l’aigua, una vida aliena al nostre entorn quotidià, protagonitzada per peixos lluents com l’orada i plantes ondulants com la posidònia. L’experiència submarina és breu, però pot ser l’inici d’un intens vincle amb la mar.

Etiquetes: amb nens, Costa Brava, Empordà, estiu, hotels, paisatges
Publicat a Activitats en família | 1 comentari »

Dues cales màgiques al camí de ronda

dijous, 23/02/2012

Cala Banys és un d’aquells indrets on un pensa que hi podria viure d’aquí a l’eternitat, amb un daiquiri en una mà i un bon llibre a l’altra. L’antic camí de ronda ens porta fins als peus d’un bar amb terrassa on, des de mitjans de març fins a la tardor, serveixen un dels millors daiquiris de Lloret de Mar (sabíeu que aquest combinat el va crear un lloretenc a l’Havana?). Hi treuria les palmeres, que no són pròpies d’aquestes cales, i les canviaria per pins, però aquest racó amagat mereix una escapada de primavera. Si és la primera vegada que veniu a Lloret, potser us costarà trobar la caleta. Pregunteu a l’Oficina de Turisme i us en donaran els detalls.

Des de Cala Banys, el camí de ronda s’enfila fins al mirador de la Dona Marinera, un punt elevat damunt les roques on una escultura de bronze recorda, des del 1966, les dones que es quedaven a terra, cuidant la casa i la família, mentre els marits navegaven mar endins. Precisament algunes d’aquestes lloretenques van ser pioneres del turisme a la Costa Brava: empeses sovint per la necessitat, van tenir la idea de llogar l’habitació buida de la casa i oferir àpats als primers turistes que passaven per Lloret, als anys cinquanta. A falta d’hotels, elles oferien casa seva als viatgers. Sobre aquest tema se n’ha fet un interessant documental: “Pensió completa”, d’Amaranta Gibert. Aquells allotjaments senzills i humils no tenien res a veure amb hotels tan excel·lents com els que hi podem trobar avui, entre els quals us recomano el Sant Pere del Bosc Hotel & Spa.

El camí de ronda continua més enllà de l’extensa platja de Lloret, pujant pel castell d’en Plaja i resseguint els penya-segats rocosos i les cales més recòndites. S’ha desdibuixat amb el pas dels anys, entre urbanitzacions i passeigs marítims, però les marques blanques i vermelles del GR 92 mantenen viu l’itinerari i recorden que aquest camí és encara l’espina dorsal de la Costa Brava. La ruta fins al terme de Tossa de Mar és força exigent (unes tres hores de camí amb alts i baixos), però val la pena si esteu avesats a caminar. Abans d’arribar a Tossa, el cos ens demana aturar-nos i gaudir d’una altra platja encisadora, entre les millors del nostre litoral. Cala Canyelles és un petit edèn. Qui vulgui calma, la trobarà (fora dels mesos d’estiu) a la cara més oriental de la platja, a la vora d’una caseta blanca de pescadors envoltada de barques i d’una pineda atapeïda.

Els amants de la navegació i dels esports aquàtics trobaran a ponent l’únic port de Lloret, des d’on s’organitzen activitats nàutiques entre els mesos de primavera i tardor. Aquest moll també és el refugi dels pocs pescadors que queden a la vila i que venen el seu peix directament a restaurants de la costa. Assaborir un peix més fresc és impossible. Ho comprovem si tastem un arròs de l’art en qualsevol dels bons restaurants de la vila. Al restaurant Cala Canyelles, conegut per les seves paelles i pels seus plats cuinats amb ingredients de la mar, ens hi reben amb un exquisit cruixent de marisc amb vieira, escamarlà i gamba. El segueix un rèmol a la planxa amb verdures a la brasa, d’una magnífica senzillesa. Acompanya el menú un vi blanc de l’Empordà i una bona conversa. A la terrassa hi toca el sol. No cal res més per gaudir de la bona vida.