Entrades amb l'etiqueta ‘Empordà’

La calma de l’Empordanet al Mas Roselló

dimarts, 18/10/2016
Mas Roselló.jpg

El Mas Roselló, a Calonge, data del segle XV. © Òscar Marín

Veníem amb ganes de desconnectar, i no hem trigat ni deu minuts a oblidar el ritme trepidant de la redacció, les alarmes de l’agenda i el trànsit de l’autopista. Quan travesses la reixa d’entrada del Mas Roselló, et retrobes amb la calma del vell Empordanet, el dels masos de pedra envoltats per un mosaic de camps i boscos. Sembla que no hagi passat el temps, per aquesta masia que es pensaven que era del segle XVIII, però que un historiador de Calonge ha situat a mitjan segle XV. La rehabilitació d’aquesta gran casa empordanesa per convertir-la en allotjament rural ha respectat les línies arquitectòniques de la construcció original i encara s’hi conserven detalls com l’antic molí d’oli, les escales de pedra o el sostre de doble volta catalana a la sala on serveixen els esmorzars.

Porxo exterior.jpg

L’antic molí d’oli i el porxo exterior, on se serveixen els esmorzars a l’estiu. © ÒM

Entrada Mas Roselló.jpg

L’entrada del mas conserva l’aire d’antany, però incorpora elements moderns en la decoració. © ÒM

En arribar, la Cristina ens convida a passar i ens guia fins al pis de dalt. No és la propietària de la casa, que pertany a una família andorrana que hi havia estiuejat i va decidir convertir-la en hotel, pero ella s’encarrega de que els hostes tinguin tot allò que necessiten. Ens obre la porta de l’habitació Albercoc, il·luminada pel sol de la tarda. Les habitacions del Mas Roselló tenen nom de fruits i algunes, com la nostra, disposen de petites terrasses amb vistes sobre els jardins, el bosc privat de la casa i els turons de les Gavarres. S’hi combinen mobles antics (en aquesta hi ha un armari del segle XVIII) i comoditats del segle XXI, com una cafetera amb càpsules a disposició dels clients. Els banys són amplis i també estan equipats amb materials i complements de disseny, però preservant l’estètica rústica de la finca.

Llit Albercoc.jpg

Llit doble amb dosser a l’habitació Albercoc. © ÒM

Terrassa Albercoc.jpg

Algunes habitacions disposen de terrassa amb una bona vista sobre els turons de Calonge. © ÒM

Fora de l’habitació, hi ha un parell de salons que presenten una decoració elegant i acollidora, amb sostres alts de rajola i bigues de fusta, mobiliari antic i sofàs tan còmodes que ens hi quedaríem aclofats tota la tarda. Si fa fred, els hostes poden refugiar-se al saló amb llar de foc o fullejar els llibres, alguns centenaris, del saló biblioteca. Però si les temperatures són altes, s’ha d’aprofitar la refrescant piscina exterior, i sobretot fer una caminada pel bosquet i els camps de la finca, amb 4 hectàrees d’arbres fruiters i espècies autòctones, on compartireu passeig amb libèl·lules, ocells, papallones i el rastre dels porcs senglars. Podria semblar que som lluny de la civilització, però en realitat ens trobem a tocar de l’autopista i a pocs minuts del mar. No hauríem mirat el rellotge si no fos perquè havíem reservat un massatge relaxant i un sopar a Palamós. Val la pena acostar-se a la ciutat, passejar pels seus carrerons i, si teniu temps, visitar el Museu de la Pesca.

Biblioteca Mas Roselló.jpg

El saló biblioteca del mas, amb sofàs i butaques ben còmodes i alguns mobles antics. © ÒM

Sala Mas Roselló.jpg

Sala amb llar de foc, televisió i zona de bar. © ÒM

Piscina Mas Roselló.jpg

Al jardí hi trobem una piscina ideal per als dies més calorosos. © ÒM

L’endemà, l’esmorzar casolà mereix tota la nostra atenció durant una hora: suc de taronja natural, pa amb tomàquet, embotits, formatges, una truita d’ous frescos, croissants, coca, melmelades i un bon cafè amb llet. La vista es desplaça per les menges delicioses i pel sostre antiquíssim de la sala. El Mas Roselló és un petit racó de la història empordanesa, preservat gràcies a la seva conversió en hotel rural. Després d’esmorzar fem un últim tomb pels jardins de la finca. Ens endurem un tros d’aquest silenci per començar la setmana amb energia renovada.

Saló esmorzar.jpg

La sala on se serveix l’esmorzar conserva l’antic sostre de doble volta catalana. © ÒM

Esmorzar Mas Roselló.jpg

Un esmorzar ben complet i saludable per començar el dia amb força. © ÒM

Hamaca Mas Roselló.jpg

A la finca hi trobem plàcids racons on gaudir de la natura. © ÒM

El cap de Creus i el golf de Roses des de l’aire

dimarts, 19/01/2016
05 Cadaqués.jpg

Des del cel s’obté una vista inèdita de Cadaqués, el poble més oriental de Catalunya. © 

Pujar una estona al cel per contemplar el món a vista d’ocell és una experiència que s’hauria de provar un cop a la vida. El desig és fàcil d’acomplir a l’Alt Empordà. Aquí hi ha un dels aeròdroms més importants del món pel que fa a la pràctica del paracaigudisme (s’hi fan més de cent mil salts cada any) i s’hi organitzen plàcids vols amb avioneta a partir de la primavera. La bellesa de l’Empordà, lloada per escriptors i pintors, és comparable a la d’altres territoris mediterranis mítics, com la Provença o la Toscana: s’hi pot gaudir d’extraordinaris paisatges, de camps i boscos, platges, pobles medievals, cases rurals amb encant i una gastronomia de qualitat, i tenir aquest conjunt d’atractius als nostres peus és un plaer que arrodoneix qualsevol escapada.

01 Roses des de l'aire.jpg

Roses i el seu ampli golf, que s’obre entre el cap de Creus i el massís del Montgrí. © ÒM

Quan vaig arribar a l’aeròdrom d’Empuriabrava em va sorprendre la gran activitat que s’hi respirava. Davant la cafeteria plena s’estenia la pista, en un extrem de la qual els participants que s’havien inscrit als salts en paracaigudes feien un repàs del material abans d’enlairar-se i recordaven, amb un instructor, les mesures de seguretat bàsiques. En els camps propers hi aterraven homes i dones que baixaven del cel amb els paracaigudes oberts, sols o en tàndem (acompanyats per un monitor), al mateix temps que un avió s’enlairava. Més enllà baixava una avioneta, amb la qual jo volaria minuts més tard.

03 Sobre la platja de Canyelles Petites, Roses.jpg

Sobrevolant la platja de Canyelles Petites, al municipi de Roses. © ÒM

Per pujar a una avioneta no cal cap experiència ni coneixement previs, només ganes de fer-ho. Si esteu avesats a volar amb avió, el moment de l’enlairament no té gaire secret. El vehicle agafa velocitat i comença a ascendir amb gran facilitat, gràcies a la seva lleugeresa. El primer que sorprèn d’aquest viatge és la trama de canals de la urbanització d’Empuriabrava, un laberint d’aigua, teulades i piscines, una Venècia en versió “ciutat de vacances”. Amb un gir, sobrevolem la vila de Roses i, posant rumb cap al nord-est, veiem aparèixer el gran llom rocós del cap de Creus, l’extrem més oriental de la Península. Davant de la mar s’estenen les cases blanques de la vila de Cadaqués, on el pintor Salvador Dalí va passar tants estius des de la seva joventut. A Dalí li hauria agradat veure el seu refugi pictòric, situat a la badia de Portlligat, des d’un ocell metàl·lic com el nostre. Rengleres de llaguts i barques amarrats ran de platja puntegen el litoral, i el rastre de les llanxes i els velers convida a contractar alguna sortida per mar a l’Estació Nàutica de Roses-Cap de Creus abans d’emprendre el retorn a casa.

04 Portlligat i Cadaqués.jpg

Les badies de Portlligat i Cadaqués, a l’extrem oriental del cap de Creus. © ÒM

06 Badia de Portlligat.jpg

La Casa-Museu Salvador Dalí i l’illa de Portlligat al fons. © ÒM

L’avioneta descriu un cercle cap a l’oest per damunt del Port de la Selva i gira en direcció sud, allà on s’obre el gran golf de Roses, abans de tornar a l’aeròdrom. La nostra vista domina la badia, que presenta tres colors intensos: el blau de la mar, el blanc de la sorra i el verd del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, una àrea protegida plena de llacunes i estanys lluminosos on habiten nombrosos ocells aquàtics. Els aiguamolls són vigilats de ben a prop pels canals i els xalets d’Empuriabrava. A vista d’ocell hom s’adona de les veritables dimensions de la petjada humana.

02 Badia de Roses.jpg

El gran golf de Roses i els Aiguamolls de l’Empordà. © ÒM

Assaborint el cap de Creus al Porto Cristo

dilluns, 27/07/2015
Cala Taballera, el Port de la Selva.jpg

Cala Taballera, una de les cales màgiques que s’estenen a prop del Port de la Selva. © Òscar Marín

Vaig arribar al Port de la Selva amb prou temps per visitar el seu entorn natural. Aquí a la vora hi ha algunes de les cales preferides de Salvador Dalí i valia la pena revisitar-les, aprofitant el bon temps. Els paisatges costaners del Parc Natural del Cap de Creus són el gran reclam d’aquesta zona. A l’hora de dinar vaig fer cap al Porto Cristo, un hotel Logis que té una ubicació excel·lent, al cor de la població, i conserva l’aire dels antics hotels de la Costa Brava. De fet, es troba en un edifici històric de l’any 1864, a 30 metres de les platges de sorra del Port de la Selva, en un antic celler que va ser totalment reformat i que ha funcionat com a allotjament des de l’any 1960.

Hotel Porto Cristo.jpg

Façana de l’hotel Porto Cristo, al Port de la Selva. © ÒM

Habitació Hotel Porto Cristo.jpg

Una de les habitacions dobles del Porto Cristo. © ÒM

Quan hi entres, pots tenir la vaga sensació de trobar-te en un d’aquells petits grans hotels de la Côte d’Azur, amb els seus cortinatges estampats, les habitacions de decoració eclèctica, l’elegància d’altres temps amb la mar a poques passes de la finestra. És d’aquells hotels en els quals observes detalls com el diari del dia o les infusions gratuïtes que fan que el client s’hi senti com a casa. Les cinquanta habitacions són àmplies, amb grans llits de matrimoni i finestres a l’exterior, i gairebé tots els banys disposen de banyera d’hidromassatge. Algunes, especialment les habitacions Royal de la tercera planta, tenen bones vistes del mar. Però també les habitacions Gran Confort i New Ancient són grans i còmodes. Les suites tenen fins i tot un petit saló, dues balconades i vistes a la badia. I aquells que busquin màxima relaxació, podran fer ús del petit spa privat de l’hotel durant mitja hora.

Habitació doble Hotel Porto Cristo.jpg

Gairebé totes les habitacions del Porto Cristo tenen banyera d’hidromassatge. © ÒM

Suite familiar Hotel Porto Cristo.jpg

Una de les suites familiars de l’hotel Porto Cristo. © ÒM

Si s’arriba al Port de la Selva amb gana, el primer que cal fer abans d’anar cap a l’hotel és acostar-se al restaurant Monterrey, situat a pocs metres del Porto Cristo, en ple passeig marítim. Aquí, la mateixa família propietària de l’hotel porta un dels millors restaurants de la zona. El producte fresc del port de la població n’és el protagonista: gambes, sardines, orada a l’all cremat, musclos de roca, freginada de peixets, rapet del port al forn, turbot a la planxa… I a la carta hi destaquen també els arrossos, les paelles marineres i altres receptes amb gust de mar, com el tàrtar de salmó i el llenguado a la planxa. Cada plat és més suculent que l’anterior. Els clients que reserven mitja pensió poden assaborir aquí la deliciosa gastronomia del cap de Creus.

Timbal d'escalivada.jpg

Timbal d’escalivada i formatge de cabra al restaurant Monterrey. © ÒM

Tàrtar de salmó.jpg

Tàrtar de salmó al restaurant Monterrey. © ÒM

Llenguado a la planxa Monterrey.jpg

Llenguado a la planxa amb guarnició de temporada. © ÒM

Rap del cap de Creus Monterrey.jpg

Rap fresc del cap de Creus al restaurant Monterrey. © ÒM

Restaurant Monterrey.jpg

Sala del restaurant Monterrey. A fora disposa d’una terrassa mb vista a la badia. © ÒM

Què més es pot demanar? Un hotel amb un gran servei, un bon restaurant on assaborir la millor gastronomia marinera de l’Empordà, un poble de postal i uns paisatges imponents que ens transporten a la fi del món. Quan vulgui desconnectar, tornaré a escapar-me al Port de la Selva.

La pau del Racó de Madremanya

dimarts, 7/07/2015
El Racó de Madremanya .jpg

El Racó de Madremanya és una antiga masia del segle XVIII. © Òscar Marín

Feia temps que volíem visitar Madremanya. De la constel·lació de petits pobles d’origen medieval que s’estenen entre Girona i la Bisbal d’Empordà, era el que ens quedava per veure. D’excuses en teníem moltes, per anar-hi: l’arquitectura del poble, la seva tranquil·litat, els paisatges que l’envolten, tornar al castell Gala Dalí de Púbol… Però he de confessar que, aquest cop, la nostra raó principal era la descoberta d’un hotel rural: El Racó de Madremanya. Vam arribar-hi al capvespre i, després de visitar els espais comuns de la masia, ens van assignar l’habitació Blava, al primer pis de l’edifici principal. Murs gruixuts de pedra, un llit de 180 x 200, un bany complet, un sofà, una zona de despatx i dues petites finestres amb vistes al lateral del jardí.

Habitació Blava El Racó de Madremanya.jpg

L’habitació Blava és una de les més àmplies de l’hotel. © ÒM

Totes les habitacions del Racó ofereixen calma i recolliment, perquè ens trobem lluny del brogit de la ciutat, en un petit oasi envoltat de camps de cereals, verds a la primavera, daurats al principi de l’estiu. La masia data del segle XVIII i encara conserva bona part de la seva estructura original, ben restaurada per al seu ús com a allotjament i decorada amb gust pels seus propietaris: Ivan i Josep. Al Racó de Madremanya trobem el recolliment necessari per desconnectar de les presses del dia a dia. També sota l’aigua podem trobar la desconnexió que busquem: a l’exterior, dues piscines ens esperen per fer passar la calor. La d’aigua dolça, situada just davant de la casa, està climatitzada i s’hi pot nedar entre els mesos d’abril i octubre. N’hi ha una altra, d’aigua salada, que s’ubica en un segon jardí presidit per un nou espai d’estil contemporani, on se situen el menjador i tres de les habitacions dobles de l’hotel. Després de refrescar-se a l’aigua, s’agraeix seure en alguna de les gandules i cadires disposades en els més de tres mil metres quadrats de jardins, amb un bon llibre a les mans o trobant el moment idoni per conversar tranquil·lament amb la nostra parella. Les normes de l’hotel són explícites: no és apte per a nens. El silenci, aquí, no és una opció: és una necessitat. Allà canta un ocell, aquí es mouen unes branques, no cal cap més so per gaudir de les últimes llums del dia. Per als qui desitgen encara més tranquil·litat, hi ha l’opció de reservar un massatge relaxant sota reserva prèvia. De nit, val la pena assaborir un sopar exquisit a l’hotel, un servei exclusiu per als hostes, tot i que a la vora també hi ha bones opcions gastronòmiques.

Jardins El Racó de Madremanya.jpg

Els jardins i el menjador de l’hotel a l’hora de sopar. © ÒM

Pel matí, arriba el moment de gaudir d’un esmorzar bufet que satisfà els més exigents: embotits, formatges, cereals, croissants, pastissos casolans, diversos tipus de pans, sucs, cafès… Aprofiteu aquest moment del dia per demanar consell al personal de l’hotel sobre les visites que es poden fer a la vora. Hi ha tantes opcions (entre pobles amb encant, museus, miradors, paisatges…) que, si voleu descobrir-les totes, haureu de tornar. Ells us esperaran amb els braços oberts.

Esmorzar El Racó de Madremanya.jpg

Bufet d’esmorzar del Racó de Madremanya. © ÒM

Zones comunes del Racó de Madremanya.jpg

A la masia hi trobareu racons com aquest per descansar o llegir. © ÒM

Saló El Racó de Madremanya.jpg

Sala de lectura a les antigues cavallerisses de la masia. © ÒM

La serenitat de Can Xiquet

dimarts, 28/04/2015
Can Xiquet.jpg

Can Xiquet, en un punt elevat de Cantallops, domina els Aspres d’Empordà. © ÒM

Recorres amb calma els Aspres d’Empordà, unes planes de vinyes, oliveres i boscos de sureres i alzines que s’eleven mandroses al peu de l’Albera. El cotxe avança per una carretera sinuosa que ascendeix per un paratge plàcid, tocat per la llum del capvespre. Els revolts no permeten córrer, i això facilita que el cant dels ocells s’escoli a través de la finestra, tot anunciant la tranquil·litat que ens espera en aquesta terra privilegiada. Arribes a Cantallops, travesses el poble i puges fins a Can Xiquet. Surts del cotxe i t’adones que el luxe és ben bé això. L’essència de l’Alt Empordà envolta l’antiga masia convertida fa uns anys en hotel. Em reben amb amabilitat i m’acompanyen fins a l’espaiosa junior suite Salines que m’han assignat, una habitació de 45 metres quadrats amb un gran llit, comodíssim; un bany diàfan amb banyera, dutxa i una bona selecció d’articles de bany, i una terrassa privada que domina el paisatge.

Junior suite Can Xiquet.jpg

Àmplia junior suite Salines a Can Xiquet. © ÒM

Els Aspres d’Empordà ens parlen des d’aquí. A l’abast de la mà s’aixeca l’Albera, al fons la badia de Roses, les sinuoses formes del Montgrí es deixen observar una mica més enllà. Es fa fosc i les llums de la costa arriben titil·lants. És un plaer contemplar el territori des d’aquí, des d’una posició absolutament privilegiada, respirar-ne l’aire pur i escoltar-ne els sons de la natura. I aleshores, inevitablement, se’ns obre la gana. És l’hora de sopar. Entre setmana i fora de temporada, el restaurant de l’hotel és un oasi de tranquil·litat. Ens hi proposen nombroses opcions, totes delicioses: anxoves de l’Escala amb coca de pa amb tomàquet, calamar de Roses farcit de saltejat de verdures, confitat de tomàquet de Vilabertran amb formatge de cabra, turbot amb melmelada de tomàquet i verdureta, patates d’Olot amb arròs verd i reducció de Mòdena… Escullo una graellada de verdures a la brasa amb una deliciosa salsa de romesco i un entrecot exquisit servit amb un gratinat de patates. Per postres, una mousse de iogurt amb fruits del bosc, dolça i suculenta. Per acompanyar els àpats, la carta permet escollir entre una gran varietat de vins de la DO Empordà, especialment dels cellers dels voltants.

Can Xiquet de nit.jpg

Can Xiquet, de nit. A la planta inferior es troba el restaurant de l’hotel. © ÒM

Mousse Can Xiquet.jpg

Mousse de iogurt amb fruits del bosc. © ÒM

L’endemà, de bon matí, obro les cortines i la llum inunda l’habitació. Els amplis finestrals permeten obtenir una vista sorprenent de la sortida del sol. Després d’una dutxa, un bon plat d’embotits de la terra amb pa amb tomàquet, un suc de taronja natural i un cafè permeten agafar forces per afrontar una nova jornada empordanesa. Si sou esportistes, podeu fer ús del petit gimnàs o demanar consell a la recepció de l’hotel sobre les nombroses rutes a peu i amb bicicleta (podeu llogar-les) que es poden fer pels voltants. Especialment recomanable és la visita al castell de Requesens. Si preferiu relaxar-vos, podeu contractar un dels múltiples massatges i tractaments que ofereixen, prèvia reserva. Si sou amants del vi, podeu acostar-vos a algun dels petits cellers de la zona (us recomano la visita a Oliver Conti, a Capmany). Si el temps ho permet, podeu capbussar-vos a la piscina. I si no voleu desconnectar del tot, teniu connexió Wi-Fi en tot l’allotjament, cosa que permet consultar Internet des de qualsevol de les agradables zones comunes.

Esmorzar Can Xiquet.jpg

Per esmorzar, embotits amb pa amb tomàquet i suc de taronja natural. © ÒM

Habitació Can Xiquet.jpg

Una de les habitacions dobles renovades recentment. © ÒM

L’estada ha estat tan rodona. Quan has desconnectat de debó de la rutina i de les presses del dia a dia, quan has assaborit el millor d’un territori farcit de natura i serenitat, és inevitable pensar que tornaràs. I encara més, emprens el camí de retorn a casa amb la sensació que aquest seria un molt bon lloc per viure.

Suite Can Xiquet.jpg

La suite Canigó, de 70 metres quadrats, és l’estrella de Can Xiquet. © ÒM

Bany suite Can Xiquet.jpg

El bany de la suite Canigó té una gran vista dels Aspres. © ÒM

Piscina Can Xiquet.jpg

La piscina de l’hotel és oberta durant tot el dia. © ÒM

5 hotels amb spa, del cap de Creus a la vall Ferrera

dijous, 13/11/2014

Si la bona gastronomia és un dels elements que defineix els hotels de la marca Logis, no és una característica menor el seu alt nivell de confort. La classificació amb “xemeneies” valora, entre altres característiques, l’hospitalitat, la comoditat i qualitat de les instal·lacions, la decoració i el respecte per l’entorn. I per als qui busquen un plus de relaxació, hi ha diversos hotels Logis que inclouen un espai de benestar entre els seus serveis. És el cas de l’hotel Porto Cristo, que a més de ser un allotjament amb molt d’encant, situat al cor del Port de la Selva (Alt Empordà), acull un centre d’spa amb diversos serveis de benestar: massatges, fisioteràpia i tractaments de bellesa. L’hotel ofereix tots el confort d’un allotjament gran i el tracte personalitzat d’un hotel petit. Les habitacions són àmplies, amb grans llits de matrimoni, i els banys tenen jacuzzi. Per acabar de relaxar-se, després d’un esmorzar complet i saludable, podeu passejar pels carrers del Port de la Selva i acostar-vos fins a una de les moltes cales d’aigües cristal·lines del cap de Creus, a algunes de les quals es pot arribar a peu.

Hotel Porto Cristo.jpg

Jacuzzi a l’hotel Porto Cristo del Port de la Selva. ©

L’hotel Masia la Palma, un mas envoltat de camps de conreu a Espinavessa (Alt Empordà), és un hotel rural captivador. Les habitacions s’obren a un horitzó lluminós de camps i turons boscosos. I entre les principals raons per allotjar-s’hi hi ha la cuina del restaurant Sa Poma. Una visita a l’spa completarà una estada més que relaxant. Aquesta zona és petita, però té tot el necessari perquè els nostres músculs trobin la serenitat buscada: hi ha un jacuzzi amb vistes al jardí, una sauna finlandesa i una bicicleta estàtica per a qui vulgui fer una mica d’exercici durant l’estada. A l’exterior hi ha la piscina, ideal per als mesos més calorosos. Trobareu més informació d’aquest hotel al post ‘Masia la Palma, encant empordanès‘.

Spa Masia La Palma.jpg

El petit spa de l’hotel Masia la Palma, obert al jardí amb piscina. ©

IMG_9189.JPG

Una de les habitacions lluminoses de l’hotel Masia la Palma. ©

L’hotel Muntanya & Spa, a Prullans (Cerdanya), combina benestar, natura i turisme familiar. L’aposta per les famílies ja està consolidada des de fa anys, amb una oferta d’apartaments amplis, zones de joc per a la canalla, activitats d’animació infantil i plats a gust dels nens en el seu restaurant. L’any 2010 van apostar per una nova zona d’spa, accessible tant per als hostes de l’hotel com per a clients que no hi estiguin allotjats. A banda d’una piscina climatitzada amb cúpula retràctil (s’obre a l’estiu i es tanca a l’hivern), hi ha un espai interior de relaxament, amb sauna, pediluvi i un jacuzzi exterior amb una vista excepcional del Cadí. Hi ha l’opció de reservar l’spa de manera privada per a dues persones o de gaudir d’un massatge amb productes naturals. Si us quedeu uns dies a l’hotel, podreu completar els efectes tranquil·litzants de l’spa i dels tractaments amb un menú saludable o amb assessorament sobre entrenaments i rutes a la natura.

Hotel Muntanya.jpg

L’hotel Muntanya ofereix una càlida acollida al cor de la Cerdanya. ©

Hotel Muntanya piscina.jpg

Una cúpula gegant retràctil assegura que es pugui fer ús de la piscina durant tot l’any. ©

Hotel Muntanya jacuzzi.jpg

El jacuzzi exterior permet observar el Cadí mentre es gaudeix d’un bany relaxant. ©

Un altre allotjament excepcional amb spa és l’hotel Gran Claustre d’Altafulla, inclòs dins la màxima categoria dels hotels Logis, els Logis d’Excepció. Aquest hotel ha recuperat l’antic convent de les monges Teresianes, del segle XVIII, i s’hi han disposat, a banda de les habitacions, un bon restaurant i un petit spa. Els massatges amb xocolata i els tractaments de vinoteràpia són alguns dels atractius d’aquest espai de benestar, que ofereix piscina amb bancs d’hidromassatge, dolls cervicals, pileta d’aigua freda, sauna, bany de vapor amb cromoteràpia, font de gel, dutxes de sensacions i un servei d’infusions. Un altre atractiu d’aquest hotel és la seva ubicació. És molt agradable passejar pels carrers tranquils d’Altafulla, farcits d’històries, i baixar fins a la platja de Tamarit, una de les poques de la Costa Daurada on encara es conserven algunes cases de pescadors.

GranClaustre.jpg

La piscina interior de l’hotel Gran Claustre. ©

L’Aparthotel Spa Àreu té un bon emplaçament al cor de la vall Ferrera (Pallars Sobirà). Ofereix apartaments de muntanya distribuïts en sis edificis que han conservat l’arquitectura tradicional de pedra de l’alt Pirineu. Les habitacions tenen vistes inspiradores sobre les muntanyes del Pirineu i al bany hi ha banyera d’hidromassatge. També disposa d’un spa, Banys de la Força, amb una piscina termal (les seves aigües són escalfades amb energia solar), una banyera d’hidromassatge amb vista panoràmica, sauna, banc calent i una sala de massatges per als qui busquin una estona de màxima desconnexió. Un bon lloc on relaxar cos i ment després d’una jornada de raquetes o esquí o d’un plàcid passeig per la vall.

Areu.JPG

Piscina interior de l’spa Banys de la Força, a l’Aparthotel Àreu. ©

Plaers gastronòmics als hotels Logis

dimarts, 3/06/2014

Parlar de Logis és parlar dels plaers de la bona gastronomia. Aquesta marca, que des de fa seixanta anys aplega el bo i millor de l’hostaleria francesa i europea, arriba al nostre país seleccionant els millors allotjaments amb encant, petits, arrelats al territori, interessats en cuidar i difondre el receptari tradicional de casa nostra amb un punt d’innovació. A la guia Logis, els hotels gastronòmics els trobareu assenyalats amb cassoles, d’una a tres, destacant el nivell de la cuina i del servei, tot i que en el cas de tots aquests hotels el bon menjar és sempre una garantia. Recentment he gaudit del plaer de visitar cinc dels millors hotels Logis de Catalunya, on l’experiència gastronòmica és un dels punts forts de l’estada.

Saó_Hotel.JPG

Foie gras semicuit casolà al menjador lluminós del Saó Hotel. © Òscar Marín

El Motel Empordà, és un dels establiments mítics de les terres empordaneses. Al capdavant hi ha Jaume Subirós, que em rep amb cordialitat, com fa amb tots els comensals que s’asseuen a les taules d’aquest històric restaurant. Hi vaig assaborir un menú degustació fidel a la tradició que va començar amb una sopa de farigola amb pa d’herbes aromàtiques i amb una amanida ben empordanesa de faves amb menta, pernil i peus de porc, un plat senzill i alhora emblemàtic. Tot seguit, una petita sorpresa per al paladar: uns naps de Capmany amb formatge blau Cingles de Bertí. Saborós i tendre és el besuc amb escuma d’all i arròs inflat. Dir “llebre a la royale”, que és el darrer dels plats, ja són paraules majors. És un plat que no es pot assaborir en gaires restaurants, ja que la seva elaboració demana molt de temps i paciència: es desagna la llebre, es cuina sencera amb verdures durant vuit hores i finalment se n’aprofita la carn i el foie per al plat. Per postres, una gran selecció de formatges, dels quals vaig tastar un Stilton anglès. Després d’un sopar que estimula els ànims del viatger cansat, el repòs merescut es gaudeix millor en una de les habitacions renovades de l’hotel, moltes de les quals tenen vistes a la plana i a la serra de l’Albera. Més informació al post ‘Un gran sopar al Motel Empordà‘.

Motel_Empordà.JPG

Les faves en amanida i menta fresca són un dels plats emblemàtics del Motel. © ÒM

Motel_Empordà.JPG

Llebre a la royale, un plat estrella en època de caça. © ÒM

El Molí de Siurana és un refugi de pau portat per tres dones. “Think global, act local”. És el lema de la Maria, l’ànima del Molí juntament amb la seva germana i la seva filla Sara. El marit de la Maria, pagès, la va endinsar en el món de la ramaderia, i ella també havia munyit vaques, però volia fer un pas més enllà. Havia sentit a parlar de la diversificació agrària, una opció que els faria consolidar el seu projecte i els faria créixer com a persones. Fou aleshores quan van convertir la masia en un allotjament. Però no un allotjament qualsevol. A la seva cuina, els hostes hi poden tastar plats deliciosos, espàrrecs saltats amb pernil salat cruixent, pit de gall dindi al romaní amb farcellet de col, braç de patata de l’Empordà, croquetes de rostit i una truita de patates, feta amb ous de les gallines de la masia, que els visitants aplaudeixen especialment. A més, la Sara, que ha viatjat força, ha incorporat a la carta del Molí de Siurana plats com les creps, l’arròs basmati amb espècies i el brownie. Això no és tot, al Molí de Siurana elaboren les seves pròpies melmelades, especialment la melmelada de Saüc, a la qual han dedicat un web on expliquen totes les seves propietats. La majoria dels seus clients arriben de fora del país i agraeixen una rebuda políglota i uns plats elaborats amb amor. La Maria m’ho confirma: “Som molt romàntiques, les dones d’aquesta casa”. Més imatges al post ‘El Molí de Siurana, un racó “romàntic” de l’Empordà‘.

Molí de Siurana.jpg

A l’estiu és un plaer sopar al jardí del Molí de Siurana. ©

Molí_de_Siurana.JPG

Un bon pollastre rostit amb paciència a la cuina del Molí de Siurana. © OM

Si sou dels que us agrada viure l’Empordà des d’un hotel amb encant, no podeu deixar de visitar la Masia la Palma, un mas preciós envoltat de camps de conreu a Espinavessa, a poca distància de Figueres, submergit en un paisatge bucòlic. En aquest allotjament familiar, que havia estat una antiga casa de colònies i que avui és un hotel rural captivador, tot està cuidat fins a l’últim detall. Les habitacions s’obren a un horitzó lluminós de camps i turons boscosos. I entre les raons per allotjar-s’hi hi ha la cuina del restaurant Sa Poma, dirigida per en Pep Munilla i la seva mare Tona Llovera, una cuina casolana, que aposta pels sabors de la terra, amb un toc d’innovació. Durant la meva estada m’hi van servir un bon pernil de gla d’Extremadura amb pa de vidre, unes croquetes casolanes de carn d’olla i bacallà, un carpaccio de llagostí en excel·lent combinació amb una vinagreta de bolets i allets i un tendre bacallà amb pebrots de Padrón, tot acompanyat per un vi Mas d’en Pol del celler Clua, de la DO Terra Alta. Després de l’àpat, us recomano fer un volt pel jardí, deixar que es pongui el sol darrere els turons i allotjar-vos en una de les suites del pis superior de la masia. I si teniu temps, feu un bany al jacuzzi del seu petit spa. Més informació i fotografies al post ‘Masia la Palma, encant empordanès

Masia_la_Palma.JPG

Excel·lent pernil de gla d’Extremadura amb pa de vidre. © ÒM

Masia_la_Palma.JPG

Carpaccio de llagostins amb vinagreta de bolets i allets, un dels plats estrella. © ÒM

El Saó Hotel de Bescaran és una joia, de fet està qualificat com a Logis d’Excepció. Només té cinc habitacions, fet que assegura tranquil·litat i tracte personalitzat als hostes. L’Esther va deixar Andorra per convertir aquesta vella casa de poble en hotel i ho va fer amb cura i molt bon gust. També és casa seva (viu al pis superior) i és la mateixa Esther qui té cura de les habitacions i dels clients, i ho fa amb el somriure permanent de qui està gaudint d’un projecte vital enriquidor i apassionant. Tenia clar que no podia oferir només habitacions amb encant, volia que els seus hostes poguessin gaudir d’una bona experiència gastronòmica. Al seu restaurant hi serveixen els plats de sempre, però d’una manera elegant, curosa, deliciosa, tenint sempre present el producte de proximitat i la tradició pirinenca. Al Saó hi he pogut tastar un menú ben complet format per un foie gras semicuit exquisit, uns ravioli de peus de porc i botifarra negra amb salsa de foie, una magnífica cocotte de vieira amb verdures, una galta de vedella del Pirineu amb escalunyes regades amb xarop d’avet i, per postres, un tortell de nata del Cadí. Acompanyava l’àpat un Formiga de vellut, de la DOQ Priorat. Sorprén un dinar d’aquest nivell en un poble menut de l’Alt Urgell i tambe és grat descobrir una acollida professional i atenta després d’un llarg viatge a través del Pirineu. En teniu més informació i imatges al post ‘Saó Hotel, la joia de Bescaran‘.

Saó_Hotel.JPG

‘Cocotte’ de vieira amb verdures i encenalls de formatge al Saó Hotel. © ÒM

Saó_Hotel.JPG

Galta de vedella del Pirineu amb escalunyes regades amb xarop d’avet. © ÒM

Us vull parlar d’un últim hotel Logis ubicat en un paratge excepcional, a la vila de Siurana: l’hotel La Siuranella, que té en la gastronomia el seu puntal. Al restaurant Els Tallers, el xef Pau Escriu ens convida a gaudir d’un menú amb tocs de modernitat, però basat en els productes de proximitat. Ha passat per cuines amb estrella Michelin, com Las Rejas, Mugaritz i Can Fabes, i ara lidera amb l’Anaïs Chauveau aquest interessant projecte en un dels pobles amb més encant del Priorat. Ells es defineixen com un “restaurant amb habitacions”, perquè realment la seva proposta gastronòmica ha esdevingut una de les més interessants de la comarca. El menú varia sovint, però sempre satisfà i sorprén per la seva bona relació qualitat-preu i el seu producte fresc i de temporada. Recentment hi he tastat un menú degustació que us recomano molt. Com a aperitiu, unes olives farcides de vermut gelificat i unes ametlles al curry. De primer, un carpaccio de vieires i caviar d’oli d’oliva amb un toc de coriandre i salicòrnia. Tot seguit, un plat d’anguila fumada que combina a la perfecció amb una crema de pinyons (inspirada en el tradicional ajoblanco, però sense rastre d’all) i cruixent de ceba. Després, foie semicuit arrebossat amb “quicos” i textures de blat de moro. Tots aquests primers plats, servits amb un vi de la terra: Les Brugueres, de La Conreria d’Escaladei. El menú segueix amb un rap rostit, ben tendre, amb crema de coliflor, olives negres i oli d’alfàbrega; i continua amb una presa de porc ibèric amb moixernons i cruixent de carbassó. Les pre-postres, una crema de llimona amb pastanaga confitada, de dolço intensa. I les postres finals, una obra en directe creada pel xef directament damunt la taula, davant la vista dels comensals, una composició de xocolates de diverses textures, gelats, tocs de melmelada i una fina coca de sucre. Si en voleu veure més fotografies, visiteu el post ‘La Siuranella, una sorpresa al cor de Siurana’.

La Siuranella.JPG

Deliciosa anguila fumada amb crema de pinyons i cruixent de ceba. © ÒM

La Siuranella.JPG

Rap rostit amb crema de coliflor, olives negres i oli d’alfàbrega. © ÒM

El Molí de Siurana, un racó “romàntic” de l’Empordà

divendres, 30/05/2014
El Molí de Siurana

A l’estiu és un plaer sopar al jardí del Molí de Siurana. ©

El Molí de Siurana és un refugi de pau portat per tres dones. “Think global, act local”. És el lema de la Maria Sanchis, l’ànima del Molí juntament amb la seva germana Dolors i la seva filla Sara. El marit de la Maria, pagès, la va endinsar en el món de la ramaderia, i ella també havia munyit vaques, però volia fer un pas més enllà. Havia sentit a parlar de la diversificació agrària, una opció que els faria consolidar el seu projecte i els faria créixer com a persones. Fou aleshores quan van convertir la masia en un allotjament. Però no un allotjament qualsevol. A la seva cuina, els hostes hi poden tastar plats deliciosos, espàrrecs saltats amb pernil salat cruixent, pit de gall dindi al romaní amb farcellet de col, braç de patata de l’Empordà, croquetes de rostit i una truita de patates, feta amb ous de les gallines de la masia, que els visitants aplaudeixen especialment.

El Molí de Siurana

Un bon pollastre rostit amb paciència a la cuina del Molí de Siurana. ©

Molí de Siurana3.jpg

Per postres, unes peres al vi ben dolces com les de tota la vida. ©

A més, la Sara, que ha viatjat força, ha incorporat a la carta del Molí de Siurana plats com les creps, l’arròs basmati amb espècies i el brownie. Això no és tot, al Molí de Siurana elaboren les seves pròpies melmelades, especialment la melmelada de saüc, a la qual han dedicat un web (www.melmeladadesauc.com) on expliquen totes les seves propietats. La majoria dels seus clients arriben de fora del país i agraeixen una rebuda políglota i uns plats elaborats amb molt d’amor. La Maria m’ho confirma: “Som molt romàntiques, les dones d’aquesta casa”. Estimen la terra, la gastronomia, la família, i ho transmeten a tothom que passa per casa seva.

Molí de Siurana.jpg

Una de les habitacions dobles amb balcó i vistes al jardí. ©

Molí de Siurana2.jpg

La Dolors, la Sara i la Maria procuren que els hostes se sentin com a casa. ©

Un gran sopar al Motel Empordà

dijous, 22/05/2014

El Motel Empordà forma part del selecte grup d’establiments mítics de les terres empordaneses. Al capdavant, en Jaume Subirós —treballador de l’establiment des del primer mes, l’any 1961, i propietari des del 1979—, que em rep amb cordialitat, com fa amb tots els comensals que s’asseuen a les taules d’aquest restaurant històric. El Motel va ser un lloc de referència de la gastronomia catalana. I el llistó continua ben alt. No oblidem que va ser considerat el segon millor restaurant d’hotel del món en la llista de The Daily Meal.

Motel_Empordà1.JPG

Les faves en amanida i menta fresca són un dels plats emblemàtics del Motel. © ÒM

Motel_Empordà.JPG

Un entrant per fer passar el fred: sopa de farigola amb pa d’herbes aromàtiques. © ÒM

Hi vaig arribar al capvespre per assaborir un sopar degustació fidel a la tradició. Em vaig asseure just davant de la taula Josep Pla, aquella on l’escriptor empordanès s’asseia quan venia a dinar, al costat de la vitrina de records. El menú va començar amb una sopa de farigola amb pa d’herbes aromàtiques i amb una amanida ben empordanesa de faves amb menta, pernil i peus de porc, un plat senzill i alhora emblemàtic. Tot seguit, una petita sorpresa per al paladar: uns naps de Capmany amb formatge blau Cingles de Bertí. Saborós i tendre és el besuc amb escuma d’all i arròs inflat.

Motel_Empordà3.JPG

Besuc amb escuma d’all i arròs inflat, una agradable combinació de gustos. © ÒM

Dir “llebre a la royale”, que és el darrer dels plats, ja són paraules majors. És un plat que no es pot assaborir en gaires restaurants, ja que la seva elaboració demana molt de temps i paciència: es desagna la llebre, es cuina sencera amb verdures durant vuit hores i finalment se n’aprofita la carn i el foie per al plat. Per postres, una gran selecció de formatges, dels quals vaig tastar un Stilton, originari del centre d’Anglaterra. I amb tantes delícies al pap, ja no vaig arribar a la carta de postres, amb un poniol digestiu vam acabar el sopar.

Motel_Empordà4.JPG

Llebre a la royale, un plat estrella en època de caça. © ÒM

Després d’un àpat que estimula els sentits del viatger, el repòs merescut es gaudeix millor en una de les habitacions renovades de l’hotel Empordà, i si és de les que tenen vistes a la plana, a la serra de Rodes i a l’Albera, no us perdeu la sortida del sol per la badia de Roses. Es mereix una foto.

IMG_9313.JPG

Una de les habitacions renovades de l’Hotel Empordà. © ÒM

IMG_9390.JPG

Sortida del sol pel cap de Creus vista des de l’habitació. Al fons, la serra de Rodes. © ÒM

Masia la Palma, encant empordanès

dimecres, 7/05/2014
Masia la Palma

La masia del 1830 està envoltada de jardins i camps. © ÒM

Si sou dels que us agrada viure l’Empordà des d’un hotel amb encant, no podeu deixar de visitar la Masia la Palma, un mas preciós envoltat de camps de conreu a Espinavessa, a mig camí entre Figueres i Banyoles, submergit en un paisatge bucòlic. En aquest allotjament familiar, que havia estat una antiga casa de colònies i que avui és un hotel rural captivador, tot està cuidat fins a l’últim detall. Tant les habitacions dobles del pis superior com els apartaments del jardí s’obren a un horitzó lluminós de camps i turons boscosos.

Masia la Palma

Les habitacions dobles situades al primer pis de l’hotel són lluminoses i tenen bona vista. © ÒM

Masia la Palma

A la cuina, Pep Munilla acaba de preparar un menú degustació. © ÒM

I entre les principals raons per allotjar-s’hi hi ha la cuina del restaurant Sa Poma, dirigida per la Tona Llovera i el seu fill Pep Munilla, una cuina casolana que aposta pels productes de la terra, amb un toc d’innovació. Durant la meva estada, a finals de febrer, m’hi van servir per començar un boníssim pernil de gla d’Extremadura amb pa de vidre, per seguir amb unes croquetes casolanes de carn d’olla i bacallà.El carpaccio de llagostins en excel·lent combinació amb una vinagreta de bolets amb allets és un dels plats estrella d’aquest restaurant, juntament amb el tendre bacallà amb pebrots de Padrón. L’àpat s’acompanya en aquest cas amb un vi Mas d’en Pol del celler Clua, de la DO Terra Alta, una bona recomanació de l’Anna Munilla, encarregada d’atendre els hostes tant a l’hotel com a les taules del Sa Poma.

Masia la Palma

Excel·lent pernil de gla d’Extremadura amb pa de vidre. © ÒM

Masia la Palma

Croquetes casolanes de carn d’olla i de bacallà. © ÒM

Masia la Palma

Carpaccio de llagostins amb vinagreta de bolets i allets, un dels plats estrella. © ÒM

Masia la Palma

Bacallà amb pebrots de Padrón i llit de patates. © ÒM

Després de l’àpat, us recomano fer un volt pel jardí, esperar que es pongui el sol darrere els turons i allotjar-vos en una de les habitacions del pis superior de la masia. Una visita a l’spa, un massatge i, si fa bon temps, un bany a la piscina, completaran una estada més que relaxant a la Masia la Palma.

Masia la Palma

L’habitació Fonoll, ubicada al que fa dècades era el graner de la masia. © ÒM