Entrades amb l'etiqueta ‘gastronomia’

La Siuranella, una sorpresa al cor de Siurana

dimarts, 13/05/2014
La Siuranella

L’hotel La Siuranella, a Siurana, acull l’excel·lent restaurant Els Tallers. © ÒM

Fa quinze anys, quan vaig pujar a Siurana per primer cop, l’oferta de restauració i d’allotjament era ben minsa. Avui, encara és reduïda, però hi trobem un elevat nivell de qualitat, especialment en l’hotel La Siuranella, que té en la gastronomia el seu puntal. Al restaurant Els Tallers, el xef Pau Escriu ens convida a gaudir d’un menú contemporani basat en els productes de proximitat. Escriu ha passat per cuines amb estrella Michelin, com Las Rejas, Mugaritz i Can Fabes, i ara lidera amb l’Anaïs Chauveau aquest interessant projecte en un dels pobles amb més encant del Priorat. Ells es defineixen com un “restaurant amb habitacions”, perquè realment la seva proposta gastronòmica ha esdevingut una de les més interessants de la comarca.

Hotel la Siuranella

Carpaccio de vieires i caviar d’oli d’oliva amb un toc de coriandre i salicòrnia. © ÒM

Restaurant Els Tallers

Deliciosa anguila fumada amb crema de pinyons i cruixent de ceba. © ÒM

Restaurant Els Tallers

Foie mi-cuit arrebossat amb “quicos” i textures de blat de moro. © ÒM

El menú varia sovint, però sempre satisfà i sorprén per la seva bona relació qualitat-preu. Recentment hi he tastat un aperitiu format per olives farcides de vermut gelificat i unes ametlles al curri. De primer, un carpaccio de vieires i caviar d’oli d’oliva amb un toc de coriandre i salicòrnia. Tot seguit, un plat d’anguila fumada que combina a la perfecció amb una crema de pinyons (inspirada en el tradicional ajoblanco, però sense rastre d’all) i cruixent de ceba. Després, foie semicuit arrebossat amb “quicos” i textures de blat de moro. Tots aquests primers plats, servits amb un vi de la terra: Les Brugueres, de La Conreria d’Escaladei.

Restaurant Els Tallers

Rap rostit amb crema de coliflor, olives negres i oli d’alfàbrega. © ÒM

Restaurant Els Tallers

Presa de porc ibèric amb moixernons i cruixent de carbassó. © ÒM

El menú segueix amb un rap rostit, ben tendre, amb crema de coliflor, olives negres i oli d’alfàbrega; i continua amb una presa de porc ibèric amb moixernons i cruixent de carbassó. Les pre-postres, una crema de llimona amb pastanaga confitada, de dolço intensa. I les postres finals, una obra en directe creada pel xef directament damunt la taula, davant la vista dels comensals, una composició de xocolates de diverses textures, gelats, tocs de melmelada i una fina coca de sucre. Després de l’àpat, en Pau i l’Anaïs em van regalar una agradable sobretaula al jardí de la casa, explicant-me el seu projecte i les seves il·lusions. Precisament al jardí hi col·locaran aviat una piscina i un jacuzzi perquè els seus hostes se sentin millor que a casa.

Restaurant Els Tallers

El xef Pau Escriu prepara unes postres en directe davant dels comensals. © ÒM

Hotel la Siuranella

Una de les habitacions dobles de l’hotel La Siuranella. © ÒM

Masia la Palma, encant empordanès

dimecres, 7/05/2014
Masia la Palma

La masia del 1830 està envoltada de jardins i camps. © ÒM

Si sou dels que us agrada viure l’Empordà des d’un hotel amb encant, no podeu deixar de visitar la Masia la Palma, un mas preciós envoltat de camps de conreu a Espinavessa, a mig camí entre Figueres i Banyoles, submergit en un paisatge bucòlic. En aquest allotjament familiar, que havia estat una antiga casa de colònies i que avui és un hotel rural captivador, tot està cuidat fins a l’últim detall. Tant les habitacions dobles del pis superior com els apartaments del jardí s’obren a un horitzó lluminós de camps i turons boscosos.

Masia la Palma

Les habitacions dobles situades al primer pis de l’hotel són lluminoses i tenen bona vista. © ÒM

Masia la Palma

A la cuina, Pep Munilla acaba de preparar un menú degustació. © ÒM

I entre les principals raons per allotjar-s’hi hi ha la cuina del restaurant Sa Poma, dirigida per la Tona Llovera i el seu fill Pep Munilla, una cuina casolana que aposta pels productes de la terra, amb un toc d’innovació. Durant la meva estada, a finals de febrer, m’hi van servir per començar un boníssim pernil de gla d’Extremadura amb pa de vidre, per seguir amb unes croquetes casolanes de carn d’olla i bacallà.El carpaccio de llagostins en excel·lent combinació amb una vinagreta de bolets amb allets és un dels plats estrella d’aquest restaurant, juntament amb el tendre bacallà amb pebrots de Padrón. L’àpat s’acompanya en aquest cas amb un vi Mas d’en Pol del celler Clua, de la DO Terra Alta, una bona recomanació de l’Anna Munilla, encarregada d’atendre els hostes tant a l’hotel com a les taules del Sa Poma.

Masia la Palma

Excel·lent pernil de gla d’Extremadura amb pa de vidre. © ÒM

Masia la Palma

Croquetes casolanes de carn d’olla i de bacallà. © ÒM

Masia la Palma

Carpaccio de llagostins amb vinagreta de bolets i allets, un dels plats estrella. © ÒM

Masia la Palma

Bacallà amb pebrots de Padrón i llit de patates. © ÒM

Després de l’àpat, us recomano fer un volt pel jardí, esperar que es pongui el sol darrere els turons i allotjar-vos en una de les habitacions del pis superior de la masia. Una visita a l’spa, un massatge i, si fa bon temps, un bany a la piscina, completaran una estada més que relaxant a la Masia la Palma.

Masia la Palma

L’habitació Fonoll, ubicada al que fa dècades era el graner de la masia. © ÒM

Saó Hotel, la joia de Bescaran

dilluns, 5/05/2014
Saó Hotel

A l’antic paller de la casa hi trobem espais tan acollidors com aquesta sala amb llar de foc. © ÒM

El Saó Hotel de Bescaran és una joia. Només té cinc habitacions, fet que assegura tranquil·litat i un tracte personalitzat. L’Esther Sànchez-Xargayo va deixar Andorra per convertir aquesta vella casa de poble en hotel i ho va fer amb tanta cura i bon gust que ha estat qualificada com a Logis d’Excepció (la qualificació més alta dins dels Logis Hotels). També és casa seva (viu al pis superior) i és la pròpia Esther qui té cura de les habitacions i dels clients, i ho fa amb el somriure permanent de qui està gaudint d’un projecte vital enriquidor i apassionant. Tenia clar que no podia oferir només habitacions amb encant, volia que els seus hostes poguessin gaudir d’una bona experiència gastronòmica. Al seu restaurant hi serveixen els plats de sempre, però d’una manera elegant, curosa, deliciosa, tenint sempre present el producte de proximitat i la tradició pirinenca.

Saó Hotel

Galta de vedella del Pirineu amb escalunyes regades amb xarop d’avet. © ÒM

Al Saó Hotel hi he pogut tastar un menú ben complet format per un foie gras semicuit exquisit, uns ravioli de peus de porc i botifarra negra amb salsa de foie, una magnífica cocotte de vieira amb verdures, una galta de vedella del Pirineu amb escalunyes regades amb xarop d’avet i, per postres, un tortell de nata del Cadí. Tots els plats elaborats per una altra Esther, la xef Esther Gómez Ginés. Acompanyava l’àpat un Formiga de vellut, de la DOQ Priorat. Sorprén un dinar d’aquest nivell en un poble menut de l’Alt Urgell i tambe és grat descobrir una acollida professional i atenta després d’un llarg viatge a través del Pirineu.

Saó Hotel

Foie gras semicuit casolà al menjador lluminós del Saó Hotel. © ÒM

Saó Hotel

‘Cocotte’ de vieira amb verdures i encenalls de formatge. © ÒM

Saó Hotel

Ravioli de peus de porc i botifarra negra amb salsa de foie. © ÒM

He estat en pocs hotels petis i amb encant on la combinació entre bon gust, bon tracte i bon menjar assoleixin una nota tan elevada. El preu de l’habitació inclou l’esmorzar complet, i a més us oferiran un tast de galetes casolanes i tindreu a la vostra disposició barnús i sabatilles per estar-vos com a casa a la vostra habitació. Tot això, sumat a que l’entorn natural és magnífic, fa del Saó Hotel una opció ideal per a una escapada romàntica, gastronòmica o, simplement, relaxant.

Saó Hotel

Versió renovada del tradicional tortell de nata del Cadí amb maduixes. © ÒM

IMG_9408.JPG

A les habitacions hi predominen materials de muntanya com la pedra, la pissarra i la fusta. © ÒM

Una nit a l’hotel Casa9 de Tuïr

dissabte, 29/03/2014
Casa 9 - Piscine.jpg

Un jardí exuberant amb piscina s’obre darrere del mas. ©

Imagineu l’escena. Arribeu al vespre, cansats, a la portalada d’un mas tranquil, amagat als afores de Tuïr. Uns amfitrions amables us conviden a instal·lar-vos en una suite àmplia, amb una terrassa privada, il·luminada càlidament amb espelmes. Després d’una bona dutxa, us serveixen un aperitiu al menjador, davant la llar de foc encesa, i després arriba a taula un sopar per llepar-se’n els dits. Què més es pot demanar?

Casa9.JPG

La sala amb llar de foc, per compartir-hi experiències amb altres hostes. © ÒM

La Casa9 de Tuïr es troba a l’antic Mas Petit, un mas català de pedra que té el seu origen al segle XI, però que va ser reformat per un artista que va trobar en aquest tranquil racó de món l’indret ideal per inspirar-se i que va deixar la seva petjada en algunes de les habitacions. Gràcies a la iniciativa d’una parella franco-xilena, aquest mas ha esdevingut un hotel boutique amb un encant molt especial. Cada habitació té algun element que la fa diferent. N’hi ha que han estat excavades en la roca, talment com si fossin coves. D’altres han estat decorades amb mosaics d’inspiració romana per l’artista que hi va viure anteriorment. D’altres, com la que vaig ocupar aquella nit, són àmplies i modernes, amb Wi-Fi gratuït i una terrassa exclusiva des de la qual es domina el jardí que envolta la casa.

Casa9 - Terrassa.JPG

Terrassa privada il·luminada tènuement amb un gran llum marroquí. © ÒM

Casa9 - Chambre.JPG

Una de les suites ubicades al pis superior de la masia. © ÒM

Casa9 - Chambre1.JPG

Un bany molt especial, decorat amb mosaics d’inspiració romana. © ÒM

El sopar que hi serveixen és una excel·lent combinació de plats francesos, catalans i sud-americans. Aquella nit vam tastar cebiche, terrina de Tuïr amb amanida de figues i castanyes, llom amb risotto de ceps, tot deliciós. A les copes, un vi Terra Remota, que amaga una curiosa història vinculada a la casa: va ser gràcies al propietari d’aquest celler que la propietària de l’hotel i el seu marit (xilè que exercia d’hoteler a la Patagònia) es van conèixer. És un plaer compartir una estona amb aquesta parella, que us atendrà amb entrega i us aconsellarà sobre les excursions que es poden fer al voltant de la casa. La comarca dels Aspres, al sud de Perpinyà, és ben plena d’atractius. Preneu-ne bona nota!

Casa9 - Terrine.JPG

Terrine paysanne amb amanida de figues i castanyes. © ÒM

Casa9 - Llom.JPG

Llom amb risotto de ceps. © ÒM

Casa9 - Formatges.JPG

Per postres formatges de la comarca i raïm. © ÒM

Enoturisme a les masies del Penedès

dimarts, 18/03/2014

Les masies de l’Alt Penedès són vives. Algunes de les més conegudes pertanyen a cellers de renom –Ca l’Esbert (Segura Viudas), Can Vendrell de la Codina (Albet i Noya), Can Llopart de la Costa (Caves Llopart), el Mas Rabell de Fontenac (Torres), Can Baltà (Parés Baltà)…– i s’hi fan visites guiades. D’altres s’han transformat en allotjaments de turisme rural (com Cal Ruget o Can Bonastre) i d’altres s’han especialitzat en l’organització de casaments i celebracions, com la Masia Torreblanca, a Sant Miquel d’Olèrdola, i la Torre del Gall, a Sant Cugat Sesgarrigues. Però més enllà del seu negoci particular, en algunes d’aquestes masies tenen clar que cal dinamitzar el territori i posar en valor les vinyes del Penedès oferint activitats turístiques vinculades al món del vi per atreure visitants durant tot l’any. Fa uns dies vam visitar la Masia Torreblanca en ocasió d’una mostra d’activitats enoturístiques organitzades per Cal Blay, reconeguda empresa de càtering del Penedès, i l’empresa d’experiències culturals Tekhné.

Masia Torreblanca.JPG

La Masia Torreblanca conserva un gran portal adovellat i l'aspecte de mas renaixentista. © Òscar Marín

El matí va començar amb música clàssica. Un quartet de corda va interpretar peces de Mozart, Vivaldi i Txaikovski al jardí de la masia. Després vam caminar fins a les vinyes i, tot assaborint un esmorzar amb les muntanyes de Montserrat de fons, els músics van atacar les notes del Virolai, de Josep Rodoreda. Sempre m’ha semblat que la música es gaudeix millor a l’aire lliure, interpel·lada pels ocells, maridada amb les aromes de la natura que porta el vent. Per això m’agraden festivals com el de Música a les Vinyes de Subirats.

Masia Torreblanca 1.JPG

Un quartet de corda interpreta música a les vinyes que envolten la Masia Torreblanca. © ÒM

Després de la música, vam passar a la pintura. L’activitat “Pintar les vinyes” proposa que cada visitant aboqui la seva imaginació sobre les teles disposades a terra, davant la masia, per intentar reflectir allò que el paisatge penedesenc li ha inspirat durant la passejada per les vinyes. Seguint les tècniques de l’action painting i del dripping, no hi ha cap voluntat de retratar de manera fidel la realitat, així que no cal haver fet cap curs de dibuix, tan sols deixar-se portar.

Masia Torreblanca 2.JPG

Activitat de pintura abstracta inspirada en el paisatge de vinyes del Penedès. © ÒM

Un altre art, ja força oblidat, és el de la falconeria. Hi va haver un temps, fa milers d’anys, en què l’ensinistrament i la caça amb ocells rapinyaires era una pràctica habitual. El falconer Dany Cruz va introduir els assistents en la història d’aquest art mil·lenari, convidant-los a admirar de ben a prop espècies com el duc, l’aligot de Harris i el xoriguer, dels quals vam poder veure una exhibició de vol sobre les vinyes. Amb prudència, els participants van poder tenir un record d’aquesta experiència fent-se fotografies amb els rapinyaires. L’experiència la vam maridar amb els caves de la masia Torreblanca i una calçotada servida per Cal Blay al voltant de la piscina.

Masia Torreblanca 5.JPG

El falconer Dany Cruz amb un duc de gran mida al puny. © ÒM

Masia Torreblanca 3.0.JPG

El petit xoriguer americà caça rosegadors, insectes i altres ocells. © ÒM

Masia Torreblanca 3.JPG

Els assistents es van poder fotografiar amb un aligot de Harris. © ÒM

Masia Torreblanca 4.JPG

Exhibició de vol d'un falcó als voltants de la Masia Torreblanca. © ÒM

L’art de la gastronomia es va fondre amb el de la música durant el dinar. Els comensals de l’àpat preparat per Cal Blay vam poder gaudir de les veus dels cantants del cor del Gran Teatre del Liceu, que van interpretar àries d’òpera dedicades a les passions del món del vi: els brindis de la Cavalleria Rusticana, el brindis de La Traviatta i altres peces d’opereta. Per acompanyar les postres, una performance de Markus, Art Extrem, que va pintar amb grans pinzellades fosforescents un retrat de l’artista Salvador Dalí. Un exemple de què a les vinyes s’hi poden fer molt més que bons vins. També s’hi pot gaudir de la música, de la pintura i de tantes activitats com la imaginació proposi. Els viatgers estan oberts a la sorpresa. Ara toca sorprendre’ls!

Masia Torreblanca calçots.JPG

Menú de calçotada amb caves Masia Torreblanca. © ÒM

Masia Torreblanca ópera.JPG

Cantants del cor del Liceu acompanyant l'àpat a les vinyes. © ÒM

En el següent vídeo podeu veure un resum de la jornada d’enoturisme a la Masia Torreblanca.


Els articles més llegits del 2013

divendres, 20/12/2013

Ha passat un altre any ple de viatges, rutes i experiències que he compartit amb vosaltres al blog El plaer de viatjar i als perfils de Facebook i Twitter d’aquest blog. Com cada any, quan arriba desembre, m’agrada mirar cap enrere i veure quins són, de tots els articles publicats, els que han tingut més visites. Com sempre, a banda d’alguna escapada més llunyana, he volgut ser fidel a l’esperit de descoberta dels territoris més pròxims, perquè a prop de casa hi tenim uns paisatges, un patrimoni, uns allotjaments, una gastronomia i una gent del tot extraordinaris.  Us deixo, doncs, els deu articles més llegits del 2013, una bona excusa per recordar el millor de tot el que hem compartit al llarg d’aquest any:

Glamping.JPGUn dia de ‘glàmping’ al Cala Llevadó

Mas Salvi.JPGCinc hotels amb història a la Costa Brava

Mountaineer.jpg10 grans viatges turístics amb tren

Sant Pere del Bosc 1.JPGPetits plaers al Sant Pere del Bosc Hotel & Spa

Muntanya de Llibres.jpgLes millors llibreries de viatges

Horta de Sant Joan.JPG10 tresors ben guardats d’Horta de Sant Joan

Semafor.JPGEl silenci de la platja del Semàfor

Mas Falet.JPG‘Tour’ empordanès pels Petits Grans Hotels

Castell de Tamarit.JPGDe càmping sota el sol de Tamarit

Bell-lloc.JPGEl luxe de la simplicitat a la Finca Bell-lloc

 

Perles gastronòmiques de l’estany de Salses

dimecres, 18/12/2013

“Ostres!”, vaig exclamar. Havia tastat les de Sant Carles de la Ràpita, però no sabia que al nord del Rosselló, al gran estany que dóna nom a l’imponent castell de Salses, s’hi cullen unes de les ostres més delicioses d’aquesta banda de la Mediterrània. I a la riba oriental de l’estany, a la zona del Grau de Leucata, la llei hi permet fer degustació de les ostres criades, una proposta que té molt d’èxit entre els visitants francesos, belgues i catalans. A la cabana de Chez Cul d’Oursin (can Cul d’Eriçó de Mar), la família Guinot obre tots els dies de l’any i serveix ostres i musclos a qualsevol hora. Tenen carta en català i hi ha un parell d’empleats que el parlen.

Chez Cul d'Oursin.JPG

Les cabanes dels criadors d’ostres es disposen a la riba d’un canal que connecta l’estany i la mar. © ÒM

Ostres Leucata.JPG

Les ostres es poden comprar ben fresques o tastar-les a taula amb un vi de Banyuls. © ÒM

A més d’assaborir el marisc en un ambient distès, podem veure com preparen les ostres abans de “plantar-les” al mar. Enganxen les cries per parelles en unes cordes d’uns dos metres de llarg. Així restaran, sota l’aigua, durant un any i mig fins que assoleixin una mida superior als sis centímetres. L’estany de Salses és un indret excel·lent per a la maduració de l’ostra: l’aigua dolça que arriba des del Pirineu, filtrant-se per sota terra, i l’aigua salada que hi aporta la Mediterrània conformen un caldo de cultiu ideal; i al voltant de l’estany no hi ha fàbriques ni contaminació. Asseguts a taula, fem un tast d’ostres i musclos acompanyats per un vi blanc de Banyuls.

Chez Cul d'Oursin 2.JPG

Els Guinot preparant les cries d’ostra abans de portar-les als vivers de l’estany. © ÒM

Musclos Leucata.JPG

Els musclos que es crien en aquesta zona també són deliciosos. © ÒM

Després d’aquest aperitiu mariner, ens acostem a un dels millors restaurants de la zona [avui tancat]: el Klim&Co, situat en un paratge sorprenent, al camí del far de Leucata, en un edifici ben original des del qual es dominen les Corberes, la plana del Rosselló i bona part del golf de Lleó. [Al 2020, en aquest indret hi trobareu el restaurant Le Grand Cap].

Klim&Co 1.JPG

L’edifici que allotjava el Klim&Co rep el nom de Le Grand Cap, en referència al cap de Leucata. © ÒM

Klim&Co.JPG

Les taules del Klim&Co es disposaven davant de finestrals amb vistes al mar. © ÒM

Al menjador amb amplis finestrals, on l’horitzó mediterrani és el gran protagonista, vam gaudir d’un entrant de crema Esaú servida freda amb ous de truita en caputxino; un ou escaldat semi-fred a la manera Dubarry surant dins una crema de tòfona, i espatlla de cabrit amb crosta, puré de llegums del moment i salsa pebrada. Els primers plats, servits amb un Château La Voulte-Gasparets, del massís de les Corberes, i els segons amb un vi Le Pilou, de la denominació Costes Catalanes. Per postres, una combinació de poma, litxi refrescant a la llimona i coulis de xocolata blanca.

Resto Klim&Co.jpg

Els plats elaborats pel xef Alexandre Klimenko, molt ben valorats per la guia Gault & Millau. © ÒM

Per fer la digestió, la millor opció és acostar-se al castell de Salses, a l’altre costat de l’estany, i fer la visita guiada en català per la història d’aquest territori de frontera. Ara fa tretze anys que vaig visitar per primer cop aquesta fortalesa, però no deixa de sorprendre’m. Aquest castell està considerat una obra mestra de l’arquitectura militar, entre altres coses pel seu soterrament estratègic (no el veureu fins que us hi trobeu ben a prop), per la gran quantitat de passadissos laberíntics que el foraden i pel seu sistema hidràulic, avançadíssim per a l’època. Entre les històries que us explicaran hi ha una revelació sorprenent: sota les vinyes dels voltants van apareixent encara restes dels soldats; en la derrota del 19 de juliol del 1639 van morir, entre catalans i francesos, trenta mil homes!

Castell de Salses 1.JPG

La fortalesa de Salses va marcar durant segles els límits entre terres catalanes i franceses. © ÒM

Castell de Salses.JPG

Al voltant del pati d’armes s’hi disposaven les dependències dels soldats. © ÒM

Morella i l’autenticitat

dimecres, 4/12/2013

Hi ha dues poblacions d’origen medieval que m’han causat una impressió profunda en entrar-hi per primera vegada: Carcassona i Morella. En ambdues ciutats hi vaig arribar de nit, ambdues tenen muralles imponents i uns grans portals d’accés. Però Morella té una virtut afegida: l’autenticitat. Quan es penetra en la seva columna vertebral, s’observa que els carrers no s’han rendit als turistes, que als bars i restaurants hi ha veïns del poble fent-la petar, que les cases nobles i els porxos de pedra del carrer de Blasco d’Alagón no són fruit d’una recreació del segle XIX, sinó una bona mostra de l’arquitectura dels segles XVI i XVII. Per això i per molts altres motius, ens podem preguntar per què la Cité de Carcassonne és Patrimoni de la Humanitat i Morella encara no ho és. La població ha posat en marxa una recollida de signatures per sol·licitar la declaració de la Unesco.

Plaça de Braus de Morella.JPG

El portal de Sant Miquel i la plaça de bous des del castell de Morella. © Òscar Marín

Autèntic és el castell, situat estratègicament sobre un penyal a 1072 metres d’alçària. A Morella no hi ha vingut cap Viollet-le-Duc que en transformés l’aparença. S’ha restaurat i conservat amb cura allò que s’ha pogut perquè el conjunt no acabés en ruïnes, el més recent un fragment de muralla que va caure fa uns mesos després d’una forta tempesta. La situació privilegiada de la fortalesa, al vèrtex dels regnes de Catalunya, d’Aragó i de València, l’ha convertit en un enclavament desitjat que ha viscut nombrosos enfrontaments. Ibers, romans, àrabs i cristians han transformat i destruït diverses vegades tant el castell com els seus palaus i muralles. Alhora que visitem el castell, és interessant descobrir el bell convent gòtic de Sant Francesc, que fa d’accés al castell. Aquest antic convent havia d’esdevenir Parador de Turisme, però es manté buit per manca de pressupost.

Castell de Morella.JPG

El castell imponent, sobre el seu penyal, vist des del convent de Sant Francesc. © ÒM

Fotos antigues de Morella.JPG

L’historiador morellà Carlos Sangüesa ens mostra fotografies antigues del castell. © ÒM

Castell Morella.JPG

Una exposició presenta els principals personatges vinculats a la història de la fortalesa. © ÒM

Sortint de la fortalesa, vam fer una passejada pels carrerons de la població i ens van aturar en un altre monument emblemàtic, l’església de Santa Maria, un temple gòtic que presenta a la mateixa façana dues portalades de gran interès i que a l’interior acull dos elements sorprenents: l’escala de cargol del cor, amb escenes policromades de la vida de Crist, i l’orgue monumental del 1719 (un dels més grans i més ben conservats del País Valencià), el qual, cada estiu, és el protagonista del Festival Internacional de Música d’Orgue de Morella. També hi veureu un recarregat altar xorigueresc i vidrieres originals del segle XIV.

Església de Morella.JPG

L’església arxiprestal de Santa Maria fou construïda entre els segles XIII i XVI. © ÒM

Interior Església Morella.JPG

Visitants a l’interior de l’església, davant del cor i de l’escala de cargol policromada. © ÒM

Escala església Santa Maria.JPG

El naixement de Jesús, una de les escenes representades a l’escala del cor. © ÒM

La Raquel Ferrer, cuinera del restaurant El Mesón del Pastor i presidenta de l’Associació d’Empresaris Turístics de Morella, ens va oferir un excepcional menú degustació amb ingredients de temporada, com els bolets i la trufa. De primer, un carpaccio de ceps amb ametlla i oli verge d’oliveres mil·lenàries. Tot seguit, un “desayuno morellano”, una torrada amb mantega, tòfona laminada i oli. Al massís del Port, la tòfona es comença a collir al desembre i al febrer li dediquen unes jornades, ara és el moment de tastar-la ben fresca. A continuació, vam assaborir la típica croqueta morellana, la croqueta de perdiu i la gírgola de panical. Ens vam delectar amb uns fideus fregits amb camagrocs i foie i, just després, amb un caputxino de fredolic, carabassa i cremós d’ou. Per acabar, carn d’ibèric amb salsa de Porto, xips de iuca, patates violeta i ceba caramel·litzada, acompanyat amb un Clos d’Esgarracordes, un vi negre de la IGP Castelló. I per postres, un original caramel de xocolata acompanyat d’un gelat de farigola. Tots els plats eren deliciosos, així que us recomano sincerament que us hi acosteu a dinar o a sopar. Altres molt bones opcions per fer un àpat són els restaurants Vinatea, Casa Roque i La Fonda.

Mesón del Pastor 6.jpg

Una mostra de les delícies cuinades al restaurant El Mesón del Pastor. © ÒM

Per la tarda ens vam acostar a la formatgeria El Pastor de Morella, d’on surten alguns dels millors formatges dels Països Catalans, fets amb llet crua d’ovella. La Lola Mur ens hi explica que els seus formatges viatgen arreu del món: es venen a Londres i a Nova York. Quina sort que tenim de tenir-los tan a prop! Un altre producte ben típic d’aquestes terres és la manta morellana. Aquestes mantes no viatgen pel món, com els formatges, però són una tradició molt arrelada al País Valencià que ha sobreviscut als temps del Made in China. En Julià Garcia ens mostra com teixeix les últimes mantes morellanes a la manera tradicional. El taller familiar el van fundar l’any 1846, i encara s’hi fan les mantes de manera artesanal com fa gairebé 170 anys.

Formatges Morella.JPG

La formatgera Lola Mur amb els formatges del Pastor de Morella. © ÒM

Manta morellana.JPG

Julià Garcia a la botiga taller de mantes morellanes fundat al segle XIX. © ÒM

Per acabar la jornada, vam acostar-nos a un mirador situat als afores de la vila. Quan les muralles i el castell de la ciutat s’il·luminen (a causa de les retallades, passa en comptades ocasions), val la pena fotografiar el perfil de Morella de nit. És una de les imatges que perduraran a la retina molt després d’abandonar la ciutat.

Vista Morella.JPG

Morella al capvespre, amb el castell i les muralles ben il·luminats. © ÒM

10 tresors ben guardats d’Horta de Sant Joan

dimecres, 7/08/2013

Que a Horta de Sant Joan, Picasso hi va viure un moment molt important a nivell creatiu, ho sap gairebé tothom. I que a l’entrada del poble, l’Hotel Miralles ofereix uns plats de crestó en escabetx per llepar-se’n els dits, molts visitants ho tenen clar, perquè el menjador s’omple cada migdia amb veïns, viatgers, ciclistes, treballadors i amants de la bona gastronomia, una gran diversitat de clients que coincideixen en la tria d’aquest conegut hotel-restaurant familiar. Fa unes setmanes vaig fer una estada a Horta i, abans d’arribar-hi, ja tenia clars els dos aspectes que he apuntat. Però em quedaven moltes coses per descobrir. Després de fer una volta ben agradable pels carrers solitaris del nucli antic i de passar una nit de repòs absolut a l’Hotel Miralles, vaig despertar-me amb un esmorzar casolà d’embotits i pa amb tomàquet i amb la promesa que el senyor Salvador Miralles m’esperava per dur-me a alguns dels indrets més interessants d’Horta de Sant Joan. És un privilegi, que et faci de guia algú que s’estima i que coneix tan bé la seva terra. Aquí teniu algunes de les coses magnífiques que hi vaig descobrir:

1. El nucli antic d’Horta

Començo parlant-vos del cor del poble, allà on qualsevol turista ha de fer cap quan arriba a Horta de Sant Joan. Dalt d’aquest puig de 543 m d’alçada hi ha la plaça porxada, d’aires renaixentistes, des de la qual es despleguen uns pocs carrerons de pedres antigues. Baixant per un d’aquests carrers ens topem amb un dels reclams del nucli antic: el Centre Picasso, on s’exhibeixen obres de joventut del geni.

Horta1.JPG

L’església i l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan. © Òscar Marín

2. Lo Parot

Una de les oliveres més emblemàtiques del país la trobem aquí, a les terres del senyor Joaquín Badia. Després de saludar-lo, mentre regava les plantes de l’hort, ens vam acostar a l’arbre mil·lenari. Podríem dir allò de que si les seves branques parlessin… Però no, no parlen. Ens mostren, això sí, multitud d’arrugues que ens expliquen que aquest és “el pare de tots els arbres”, d’aquí el nom de Lo Parot. Amb les seves escasses olives encara en fan oli, una producció molt reduïda, és clar, però diuen els que l’han tastat que és un oli deliciós.

Horta2.JPG

Lo Parot, arbre monumental considerat el més vell de Catalunya. © Òscar Marín

3. El mirador dels Pesells

A les afores d’Horta, pujant a la recerca del centenari pi de Balija, ens aturem al mirador dels Pesells. Des d’aquí tenim un bon tros de la Terra Alta als nostres peus. La Via Verda travessa el paisatge, en veiem l’aqüeducte que salva el curs del riu Matarranya i uns ciclistes que passen, com formigues, per damunt del pont. Com ells, milers de persones s’acosten cada any a fer un tram de la Via Verda sobre dues rodes.

Horta3.JPG

Panoràmica des del mirador dels Pesells, als afores d’Horta. © Òscar Marín

4. El pi de Balija

Aquest és un dels llocs preferits d’en Salvador Miralles. Alguns dies s’asseu sota aquest pi de 19 metres d’alçada i contempla les seves branques durant una llarga estona. Es comprèn perfectament. Aquest arbre allunyat de tot i de tothom transmet un intens sentiment de pau. Es calcula que el pi de Balija té uns 450 anys, cosa inèdita en els pins blancs, que solen arribar a un màxim de 350 anys de vida.

Horta4.JPG

Les branques centenàries del pi de Balija. © Òscar Marín

5. Les Olles

Quan parlem d’un indret paradisíac, hi ha qui pensa en sorra i palmeres. Però a Horta hi ha un racó màgic on banyar-se és un plaer durant els mesos de més calor. Es tracta de les Olles, uns tolls d’aigua en el curs del riu Canaletes. I pensar que fa 50 anys, quan en Salvador Miralles cuidava les cabres en aquestes terres, això era un racó allunyat del món que poca gent coneixia. Em diu el nom de cada toll: el de la Palanca (on el seu pare estenia uns pins per creuar d’una banda a l’altra), el dels Xiquets (on es banyen els més petits), l’Olla Redona, el Toll de Més Avall, la cova de les Orenetes… La gent del poble les coneix com les Olles d’en Baubo. Si voleu saber-ne el perquè, pregunteu-ho a l’Hotel Miralles. També us hi explicaran per què cap veí no es banya al toll del Peraire…

HortaOlles.JPG

Les Olles, un paratge refrescant en plena natura. © Òscar Marín

6. El dinar a l’Hotel Miralles

Ja us he dit que a l’Hotel Miralles s’hi dorm bé i que s’hi menja encara millor. La carn de cabra hi és un dels ingredients distintius, i el crestó en escabetx n’és el plat més conegut. No deixeu de tastar la nova recepta d’aquesta temporada, el carpaccio de crestó amb coqueta d’herbes [vegeu-ne aquí la fotografia]. El seu aroma és deliciós i també la combinació de gustos, amb trossets de formatge i foie. Si podeu, tasteu també el xorís de cabra amb patates i allioli. A més del bon menjar, notareu que el bon tracte és un altre dels puntals del negoci. Els Miralles són una família plenament bolcada en els seus hostes.

Horta7.1.JPG

Crestó en escabetx, el plat estrella del restaurant Miralles. © Òscar Marín

Horta7.2.JPG

El xorís de cabra amb acompanyament de patates i allioli. © Òscar Marín

7. El convent de Sant Salvador

No hi ha monjos, ni visitants, ni una ànima. El convent està sempre tancat. Sempre, excepte alguns dies festius i en ocasions puntuals. Vaig tenir l’oportunitat d’entrar-hi, de copsar el silenci que embolcalla les pedres, de contemplar el seu petit claustre renaixentista protegit per la muntanya de Santa Bàrbara. Les vistes d’Horta des de l’atri són excel·lents.

Horta6.JPG

L’església silenciosa del convent de Sant Salvador. © ÒM

8. Les cabres de Rasquera

En Pepito Miralles, el germà d’en Salvador, treu les cabres a pasturar cada dia. Vaig sortir a buscar-lo pels camps propers a l’hotel Les Capçades, per fer petar la xerrada. Em va explicar que havien vingut, feia pocs dies, uns periodistes francesos a fer-li preguntes sobre les cabres. Són cabres de Rasquera, una raça pròpia de les comarques del sud de Catalunya. Amb la carn d’aquestes cabres es cuinen els millors plats del Miralles.

Horta8.JPG

Cabres de Rasquera pasturant a la vora de l’hotel Les Capçades. © Òscar Marín

9. Una gran estada a Les Capçades

Dormir a Les Capçades és un dels plaers de la Terra Alta. Aquest hotel rural ocupa una antiga residència particular que la família Miralles va restaurar i obrir com a allotjament. L’emplaçament és privilegiat, envoltat de natura, amb una bona vista d’Horta i de la muntanya emblemàtica de Santa Bàrbara, especialment des de la terrassa de 60 metres quadrats de l’habitació Mariné, que vaig ocupar amb molt de gust. És un plaer banyar-se a la piscina interior abans o després de fer una caminada pels camps que envolten la casa. També podem descansar a la sala mentre fullegem algun dels exemplars del DESCOBRIR que hi tenen a disposició dels clients. I quan s’acosti la nit, arribarà l’hora del menú degustació, un altre dels plaers d’Horta que culmina una magnífica estada.

Horta9.1.JPG

L’àmplia habitació Mariné, dedicada a un client il·lustre. © Òscar Marín

Horta9.JPG

Vista de la muntanya de Santa Bàrbara des de l’habitació. © Òscar Marín

10. El sopar degustació

Si a l’Hotel Miralles s’hi serveix menjar bo i casolà, ben arrelat a la Terra Alta, a la cuina de Les Capçades s’hi busquen noves textures i sabors partint, igualment, d’uns productes de primera qualitat. La proposta de menú degustació de la cap de cuina canvia sovint. Jo hi vaig tastar, de primer, unes cuixetes de guatlla confitades amb mousse d’albergínia i tomàquet, un plat saborós, que omple la boca amb la suau espessor de la mousse i amb la tendresa de les cuixetes que es desfan a la boca. De segon, un carpaccio de llagostí amb tòfona negra dels Ports (Tuber melanosporum). Tot seguit, un bacallà cuinat a baixa temperatura, amb chutney de mango i melmelada de llimona. Després, unes costelletes amb crosta d’herbes aromàtiques, cuscús i tzatziki de iogurt, un plat d’intenses aromes mediterrànies. Tot acompanyat amb un Cupatge del celler Frisach. Per postres, un cremós de formatge de cabra amb gelat de romaní i gelatines de taronja i melmelada d’orellanes i mel. Els camps d’Horta posats al plat.

Horta10.1.jpg

Deliciosos plats del menú degustació de Les Capçades. © Òscar Marín

Sabors i aromes de la Terra Alta

dimecres, 17/07/2013

IMG_3173.JPG

Viatjar no és solament atresorar la descoberta de nous territoris, també és ampliar els nostres horitzons gastronòmics, descobrir nous gustos i noves aromes que emergeixen de la terra i que ens permetran entendre com de ric pot arribar a ser un paisatge. El paisatge de la Terra Alta et sedueix només arribar-hi amb la seva intensa rusticitat. Des de les carreteres sinuoses, els camps de vinyes, oliveres i arbres fruiters condueixen la vista cap a les majestuoses muntanyes del massís del Port. I d’aquests camps silents treballats en terrasses naturals i protegits per muntanyes en surten uns vins que sorprenen i, fins i tot, emocionen. La garnatxa, predominant a la Terra Alta, hi té un paper protagonista, en aquests vins, i també el clima, privilegiat per a la vinya. 42 cellers i més de 1.800 viticultors treballen cada dia per situar les seves ampolles en el lloc que es mereixen. He pogut tastar diversos vins de la comarca i us confirmo el seu bon moment. Fa poc vaig fer una estada a l’Hotel Miralles d’Horta de Sant Joan, que us explico amb més deteniment en un altre post, i hi vaig assaborir un Puigventós del 2012, un vi negre que pren el nom de l’antiga denominació del poble d’Horta, un vi suau i afruitat que marida a la perfecció amb el nou plat de la carta del Miralles: el carpaccio de crestó. Per altra banda, l’Anna de l’Hotel Les Capçades em va descobrir un altre vi que em va semblar excel·lent: Cupatge, del celler Frisach de Corbera d’Ebre. Aquest vi ecològic és brillant i golós, amb aromes de fruites madures i una personalitat alhora fresca i elegant. Una veritable delícia.

IMG_3448.JPG

Carpaccio de crestó amb coca d'herbes i un vi Puigventós a l'Hotel Miralles. © ÒM

IMG_3198.JPG

Vinyes i oliveres al peu de la muntanya de Santa Bàrbara, a Horta de Sant Joan. © ÒM

En aquesta menció als bons vins que s’estan fent a la Terra Alta no m’oblido del celler La Fou. No els vaig poder visitar durant la meva estada recent, però han tingut l’amabilitat d’enviar-me unes ampolles i aquí us les presento a la terrassa de casa, preparades per acompanyar un bon sopar en una companyia immillorable. El Sender, del 2011, m’ha fascinat per la gran amplitud d’aromes, pel seu perfum evocador de les olors dels camps d’interior, i per l’equilibri entre volum i frescor en boca. La Fou de Batea, del 2008, ens mostra de manera més contundent la profunditat i la frescor de la garnatxa negra, amb notes de fruits secs i de fruita negra i, al final, unes sensacions de xocolata i de pedra humida que em retorna el record d’una tempesta damunt del massís del Port viscuda fa poques setmanes.

IMG_3822.JPG

Els vins inspiradors del celler La Fou, de Batea. © ÒM