Entrades amb l'etiqueta ‘hotels amb encant’

Exus Natur, en contacte directe amb la natura

dimarts, 20/06/2017
Exus Natur.jpg

Als afores de Fontclara (Baix Empordà) trobem aquesta masia rehabilitada del segle XIX. © ÒM

Un dia es un dia. Deixar els fills amb bona companyia i fer una escapada amb la parella o en solitari és el que proposen els hotels ‘adults only’, entre els quals destaca Exus Natur, un dels pioners d’aquesta especialitat al nostre país. Ja fa set anys que aquesta masia va estrenar una nova etapa amb la idea de ser un refugi empordanès on trobar calma i contactar de manera intensa amb la natura. Més enllà del jardí, només hi ha grans extensions de camps i, sobre els nostres caps, algunes orenetes o l’ombra d’uns ocells migradors que passen al capvespre. La ubicació és un regal, al cor de l’Empordanet, però en Marc i l’Eva també han apuntalat el seu projecte donant protagonisme a la filosofia ‘slow’ i al ‘green care’, que combinen perfectament amb aquest entorn.

Habitació 25 Exus Natur.jpg

L’habitació 25 és acollidora i ofereix una bona vista del jardí. © ÒM

La casa té el seu origen al segle XIX i restaurar-la va ser tota una aventura. A les habitacions (ara n’hi ha 15) hi predomina la simplicitat, l’austeritat ben entesa, per facilitar el descans de la ment. No hi ha televisor ni res que ens pugui distreure del que importa durant la nostra estada, que és carregar piles i compartir moments agradables. Algunes habitacions són diàfanes, amb el bany integrat, i la pedra vista d’alguns murs contrasta amb la blancor de les altres parets. Els finestrals que miren al jardí permeten arrodonir la sensació de benestar.

Habitació doble Exus Natur.jpg

Una altra de les habitacions d’Exus Natur, senzilles i acollidores. © ÒM

Piscina Exus Natur.jpg

La piscina envoltada de camps és un dels punts forts d’aquest hotel rural. © ÒM

Al voltant de la piscina s’hi permet el nudisme, una pràctica que ens acosta més a l’entorn: l’aigua de la piscina, el vent que mou les branques, el sol de la tarda toquen la nostra pell mentre descansem. Aquesta agradable sensació es pot completar amb un massatge terapèutic o relaxant, que es pot reservar a la mateixa casa: fan massatges amb olis essencials, d’aromateràpia, neurosedants, descontracturants… També tenen un espai privat al jardí que es pot reservar per parelles; hi ha un jacuzzi i s’hi pot passar una estona de tranquil·litat o completar-ho amb un sopar degustació, envoltats d’espelmes i torxes. Si teniu al cap una cita especial, només cal que pregunteu als propietaris les possibilitats d’aquest espai inspirador. I si penseu en un esdeveniment més important, heu de saber que fora de temporada (als mesos d’abril, maig i octubre) també organitzen casaments informals, amb lloguer exclusiu de la casa, i ells mateixos n’organitzen el càtering.

Piscina Exus.jpg

Al voltant de la piscina s’hi permet la pràctica del nudisme. © ÒM

Els dinars que prepara en Marc són fets amb productes de proximitat, de tanta proximitat que alguns provenen d’allà mateix, de l’hort de la masia, com els tomàquets. I els ous de l’esmorzar els han post les gallines minuts abans de servir-los a taula. També donen molta importància al producte ecològic. Per exemple, tota la seva carta de vins està formada per vins d’agricultura ecològica. Avui, per dinar, en Marc prepara un arròs caldós de mar i muntanya per llepar-se’n els dits. Es nota que té bona mà a la cuina, encara que no li agradi divulgar-ho. A la cuina d’Exus Natur també us poden oferir plats específics per a celíacs, sucs verds, dietes detox…

Gallines a Exus Natur.jpg

Les gallines i l’hort propi permeten menjar ous i hortalisses fresques. © ÒM

Menjador Exus Natur.jpg

Al menjador de la masia s’hi serveixen els esmorzars i altres àpats prèvia reserva. © ÒM

Arròs caldós.jpg

La cuina és del km0, amb productes ecològics de proximitat, com aquest arròs de mar i muntanya. © ÒM

En aquesta masia podeu “desprogramar-vos”, com diu en Marc. Fugir d’horaris estrictes, trobar un racó per desconnectar al jardí o dins la casa, fer un aperitiu a la terrassa o contractar una ruta amb bici pels camins de l’Empordanet, per descobrir-hi els arrossars amb vistes del Montgrí, els amplis horitzons de camps i els pobles d’origen medieval, com Peratallada o Palau-Sator.

Façana Exus Natur.jpg

Ens acomiadem de la masia després de passar-hi unes hores d’autèntica desconnexió. © ÒM

Palau_Sator.jpg

Molt a prop d’Exus Natur trobem el nucli medieval de Palau-sator. © ÒM

La Casassa de Ribes, gaudint del Pirineu en família

dilluns, 5/06/2017
Casassa de Ribes.JPG

La Casassa de Ribes ha estat restaurada respectant el seu aspecte original. © Òscar Marín

Sempre que anàvem a Ribes de Freser, ho fèiem de pas. Hi deixàvem el cotxe per agafar el Cremallera de Núria o hi passàvem camí de Queralbs o cap a altres racons del Pirineu. Però aquest cop, hi vam dormir. Ens havien parlat molt bé de La Casassa de Ribes, una antiga masoveria als afores del poble convertida, com per art de màgia, en uns apartaments rurals de luxe amb vistes a la vall de Ribes. Però allò que per a algú que acaba d’arribar sembla una màgica casualitat és el fruit de l’esforç de la família Roma, que ha rehabilitat un edifici del segle XVII que, per les seves característiques singulars, forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. No som en un allotjament rural qualsevol. L’antiga masoveria dels Montagut té molta història i es troba en un vessant privilegiat de la muntanya, a recer del vent i encarada al sud, aprofitant al màxim les hores de sol. Quan hi vam arribar, ens va cridar l’atenció la solidesa de la gran casa de pedra i la simetria dels seus llargs balcons oberts a la façana, embellits amb flors. Va ser una bona primera impressió abans de comprovar que els interiors han estat tractats amb el mateix bon gust que s’aprecia en la restauració exterior.

Casassa apartament.JPG

L’apartament Pericó té una gran sala d’estar que integra la cuina i el menjador. © ÒM

Casassa terrassa.JPG

La terrassa amb vistes de la vall de Ribes és un lloc ideal per descansar i gaudir d’una copa. © ÒM

Casassa jardí.JPG

El jardí de La Casassa, envoltat de camps i boscos, vist des de l’apartament Pericó. © ÒM

En Ramon Roma ens va explicar molt amablement la història d’aquesta casa, que els seus avis van comprar juntament amb les grans extensions de prats que l’envolten. Amb el temps, la part de la masoveria on hi havia el bestiar i la palla es va esfondrar (encara se’n poden veure les restes) i la part on vivia la família és la que, des de fa deu anys, en Ramon obre als hostes que busquen retrobar la calma de la natura. El propietari ens va acompanyar fins a l’apartament superior Pericó, on vam comprovar que la fusta té un protagonisme especial en els apartaments de La Casassa, tots equipats amb detalls d’alt nivell. Aquest és un allotjament privat ampli (uns 100 metres quadrats) amb dues habitacions de matrimoni, dues habitacions dobles, dos banys, un ampli saló amb xemeneia i una cuina on no hi falta de res: nevera, rentadora, rentaplats microones, vitroceràmica… A més, hi ha televisor amb pantalla plana a cada habitació, un escriptori de treball amb ordinador i impressora, wifi gratuït, roba de llit i tovalloles, SmartTV amb DVD al saló, una llar de foc per a l’hivern i una àmplia terrassa amb mobiliari d’exterior per contemplar les vistes còmodament amb una copa de vi entre les mans.

Casassa Habitació.JPG

Les habitacions acollidores de La Casassa de Ribes conserven l’aire rústic d’antany. © ÒM

Casassa bany.JPG

Un dels dos banys de l’apartament Pericó, amb dutxa d’hidromassatge. © ÒM

La casa s’aixeca a prop de la carretera poc transitada que porta al poble de Campelles, en una ubicació força aïllada que facilita la desconnexió i el retrobament amb la natura. El vent, les esquelles d’un ramat i alguns ocells són els sons que predominen mentre contemplem l’horitzó de muntanyes, amb el Taga imponent davant per davant. Si la mainada vol esbargir-se, a la part posterior de la casa hi ha un petit camp de futbol i una zona de jocs amb gronxadors i tobogan. I per a les estones de descans, podem estirar-nos a les gandules del jardí amb vista a les muntanyes. La Casassa és un allotjament molt recomanable per a les famílies, ja que permet a la canalla córrer i jugar amb total seguretat pel voltant de la masia. L’endemà al matí es pot esmorzar a l’apartament o demanar que us el serveixin al jardí o a la sala. Vam demanar aquesta última opció, per comoditat i per tastar els productes de la Vall de Ribes. I després d’esmorzar, val la pena passejar per Ribes de Freses (fins i tot el diumenge hi ha botigues obertes) o pujar a la Vall de Núria. La Casassa es troba molt a prop de l’estació Enllaç del cremallera i en Ramon ofereix als seus clients uns vals de descompte del 10% per pujar al tren més alt del país.

Casassa zona de jocs.JPG

La zona de jocs de La Casassa de Ribes s’estén rere la masia, amb una bona vista del Taga. © ÒM

Casassa gronxadors.JPG

La mainada gaudeix intensament dels diversos gronxadors i del tobogan de la zona de jocs. © ÒM

Papallona.JPG

Als prats de la masia podeu observar papallones, com aquesta blanca de la col. © ÒM

Casassa nit.JPG

La Casassa de Ribes il·luminada de nit. A l’entrada hi ha l’antiga Font Roma. © ÒM

Un hotel familiar al barri de les Tres Torres

dilluns, 15/05/2017
Sala Hotel Primero Primera.JPG

Un retrat familiar dels Pérez-Sala en un dels salons de l’hotel. © Òscar Marín

Molt abans que Barcelona fos la ciutat turística que coneixem avui, ja n’hi havia, d’hotels i de turistes. Al barri de les Tres Torres, els Pérez-Sala van construir-hi l’any 1955 una gran casa com a residència familiar, però amb alguns apartaments independents. El primer pis i la planta baixa eren d’ús privat del matrimoni i els seus vuit fills. La resta de l’edifici era obert a visitants i residents temporals, una idea pionera a l’època, en un barri benestant com aquest. Amb la idea de millorar l’experiència dels hostes, l’any 2005 van decidir afegir més espais, convertint part de la residència de la família en zones comunes com la sala, el bar i el gimnàs, a la planta baixa. La reforma més important va arribar l’any 2011, quan els apartaments es van convertir en habitacions d’hotel, conservant els amplis espais i els materials nobles. Però el primer pis continua reservat a la família. D’aquí, el nom de l’hotel, Primero Primera, on vam dormir fa uns dies.

Habitació Àtic 3 Hotel Primero Primera.JPG

Habitació Àtic 3 de l’hotel Primero Primera. © Òscar Marín

Bany Habitació Àtic Primero Primera.JPG

L’habitació disposa de bany complet, amb dutxa i banyera. © Òscar Marín

Aquest és un hotel elegant, però també fresc, alhora modern i casolà, perquè les instal·lacions han estat renovades de manera impecable sense perdre l’ambient familiar. En tots els detalls es percep la voluntat que els hostes se sentin relaxats i ben acollits. Hi ha aperitius i refrescos gratuïts a disposició dels clients, i també ens podem fer un cafè i assaborir-lo en una de les confortables butaques de pell de la sala. També hi ha un ‘honesty bar’ amb begudes alcohòliques, al qual es pot accedir en qualsevol moment del dia i anotar allò que s’ha consumit. A l’habitació, el minibar també és gratuït. Però aquest és només un dels detalls que ens fan sentir com a casa a les habitacions àmplies i càlides. Són especialment atractives les de l’àtic, com la que ens van assignar, ja que es troben sota teulada, amb bigues de fusta i el sostre inclinat. L’espai és diàfan, des del bany es veu tota l’habitació, i ens dóna la sensació de trobar-nos en unes golfes pirinenques, més que no pas al bell mig de la capital catalana. A sobre de la banyera, una finestra oberta al sostre ens permet veure el cel o contemplar la torre de Collserola si ho fem des de la dutxa. Al costat del llit, un sofà ens crida a descansar mentre prenem una de les infusions que ens han deixat a la taula. També podem fer-ho a la terrassa exclusiva que comparteixen les quatre habitacions de l’àtic. Les possibilitats de relaxar-se són múltiples. Si el temps acompanya, podem fins i tot remullar-nos a la piscina exterior o llegir una revista al jardí de l’hotel.

Terrassa Àtic Primero Primera.JPG

Terrassa compartida per les quatre habitacions de l’àtic. © Òscar Marín

Piscina Hotel Primero Primera.JPG

Jardins i piscina de l’hotel Primero Primera. © Òscar Marín

La saga Pérez-Sala porta unida a la Fórmula 1 des dels anys 50, data en la qual es va inaugurar l’Hotel Primero Primera. Per això, en molts espais comuns s’hi poden veure fotografies antigues i objectes històrics relacionats amb el món del motor. És el cas del bar on se serveix l’esmorzar ‘self-service’, un espai modern i acollidor, obert també a persones que vulguin esmorzar en un ambient exclusiu però que no s’allotgen a l’hotel. A fora, comença un nou dia a la Barcelona tranquil·la, en un barri gairebé sense turistes, que rarament s’endinsen en aquests carrers de la zona alta. Una bona oportunitat per descobrir una altra Barcelona.

Bar Hotel Primero Primera.JPG

Al bar se serveixen els esmorzars, també a disposició de clients que no s’allotgen a l’hotel. © ÒM

Esmorzar Hotel Primero Primera.JPG

Una bona selecció de fruites, embotits, formatges, entrepans… © ÒM

Escalera Primero Primera.JPG

Escala interior de l’hotel Primero Primera. © ÒM

Enamorats de La Garriga de Castelladral

dijous, 23/03/2017
La Garriga de Castelladral, envoltada de camps.jpg

L’antiga masia restaurada, entre Súria i Castelladral, està envoltada de camps i boscos. © ÒM

Tornar a la terra, a la natura, al silenci. Desconnectar telèfons i connectar els cinc sentits amb l’entorn i amb els propis pensaments. Escoltar els ocells, deixar-se endur pel vent que passa entre les branques i trobar i atrapar la inspiració que havia quedat adormida…

Hi ha allotjaments que prometen. Te n’han parlat amics i coneguts, n’has llegit recomanacions i n’has vist fotografies en revistes de viatges. Els inclous a la llista d’escapades pendents, i un dia fas la reserva i t’hi acostes per comprovar si tants elogis eren certs. La Garriga de Castelladral compleix les promeses: un edifici històric, d’origen medieval, en un entorn extraordinari que convida a reconnectar amb els sons i els ritmes de la natura. Som en una masia que ens explica històries antigues. S’hi han trobat vestigis del segle XIII i va ser un important centre de producció d’oli, vi i cereals al segle XIX. Els actuals propietaris l’han reformat a poc a poc des del 1998, i han tingut molta cura a preservar elements que deixen parlar la història: cups, tines, bótes, portadores, premses, moles i anys cisellats a la llinda d’algunes portes i finestres.

Galeria La Garriga 1.jpg

Una elegant galeria porticada s’obre a la façana de La Garriga de Castelladral. © ÒM

Celler La Garriga.JPG

A l’antic celler de la masia s’hi han conservat les grans bótes del segle XIX. © ÒM

La Garriga de Castelladral ofereix catorze habitacions exquisides. Vuit són a l’edifici principal i sis més en un nou espai al costat de la masia que es va inaugurar l’any 2015. Treballar amb artesans locals va permetre recuperar antigues tècniques tradicionals: les rajoles de les terrasses són fetes a mà a la rajoleria Borrell de Cornellà de Terri, les habitacions s’han pintat amb pintures de calci ecològiques i la fusta utilitzada és de roure vell. Cada habitació està presidida per una obra d’art i tots els espais s’han dissenyat amb gust, però l’ambient que s’hi respira no és només resultat d’un bon disseny. El pas del temps i la proximitat de la natura influeixen en les sensacions que embolcallen la nostra experiència.

Habitació Índia.jpg

A l’habitació Índia destaquen els teixits utilitzats en la decoració i la calidesa de l’espai. © ÒM

Gat restaurant La Garriga.jpg

El gat Panda ens acompanya fins al restaurant de la masia, a l’antiga pallissa. © ÒM

El bon tracte i la gastronomia també són decisius. Ens reben amb un petit berenar, un pastís fet a casa pel xef de la masia, que prepara uns sopars molt recomanables. A l’antic paller, Albert López Hosta cuina plats de temporada amb productes de proximitat, alguns collits a l’hort que ell mateix cultiva. La senzillesa i la tradició defineixen els dos tipus de menús que s’hi serveixen, prèvia reserva: un menú degustació de 40€ i un menú lleuger de 30€, vins a banda. Pel matí, els esmorzars de La Garriga són un d’aquells luxes rurals que sovint trobem a faltar a la ciutat, amb tomàquets de l’hort, amb mel de romaní elaborada per les abelles de la masia, amb pa de pessic acabat de sortir del forn, amb embotits de la comarca i amb pa cruixent d’espelta fet a casa. La Núria ens proposa, però, començar el dia amb un suc verd saludable de verdures i fruites. És realment deliciós i ens n’explica tots els beneficis. Ens ha convençut i ja n’hem fet a casa.

El Paller de La Garriga 2.jpg

A l’antiga pallissa restaurada s’hi serveixen els sopars i els esmorzars. © ÒM

Esmorzar Garriga.jpg

Sucs naturals, embotits i una gran varietat d’aliments ens esperen de bon matí. © ÒM

El paller.jpg

Una gran terrassa s’obre davant l’antiga pallissa de La Garriga de Castelladral. © ÒM

Podeu rebre –o acomiadar– el dia als boscos que envolten la masia, o a la piscina amb vistes a Montserrat. Trobareu un balancí penjat dels arbres, bancs amagats entre la vegetació, algun cor dibuixat a terra… És un bosc viu, que convida a caminar-hi mentre escoltem una simfonia d’ocells que semblen donar-nos-hi la benvinguda. També podeu reservar una visita al petit spa amb jacuzzi, sauna i bany de vapor, i fins i tot encarregar un massatge. O podeu fer coincidir la vostra estada amb una de les activitats de ioga que s’hi organitzen de tant en tant –la Núria és fan d’aquesta disciplina. Si teniu prou temps podreu conversar amb els propietaris, deixar-vos recomanar visites de proximitat (som a pocs minuts de Súria i del bonic nucli de Castelladral) o descobrir les històries, antigues o recents, que amaga aquesta masia, com aquesta anècdota familiar relacionada amb la música: la Núria, pianista des de la seva infantesa, va acostar-se l’any 2007 a l’establiment de Jordi Font per comprar-hi un piano; allà es van conèixer i van començar a teixir somnis i projectes, un d’ells la firma de pianos Font & Roca, amb dissenys de colors vius i amb una bona relació qualitat-preu. Són només alguns dels secrets que hem descobert a La Garriga de Castelladral. Segur que en podreu descobrir d’altres, perquè cada visita és única.

Spa La Garriga.jpg

El petit spa de La Garriga es reserva en exclusiva durant una hora per parella o familia.

La Garriga 1.jpg

Diversos camins permeten envoltar la masia a través de camps i boscos. © ÒM

Vista Montserrat des de La Garriga.jpg

El perfil de Montserrat domina els boscos del Bages al capvespre. © ÒM

L’últim hotel ‘boutique’ de l’Eixample

dilluns, 13/02/2017
Façana The Corner Hotel.JPG

La façana de The Corner Hotel, al xamfrà dels carrers Mallorca i Muntaner. © Òscar Marín

A Barcelona, hi ha hotels que donen l’esquena a la ciutat, reservats per als turistes que hi fan estada. The Corner Hotel, en canvi, amb els seus grans finestrals, convida els hostes i els veïns a compartir espai i gaudir de l’esmorzar, fer l’aperitiu, assaborir unes tapes o prendre una copa en algun dels sofàs comodíssims del seu ampli Corner Bar, on a més hi ha Wi-Fi gratuït. És la filosofia de l’últim hotel boutique que ha obert les portes a l’Eixample esquerre i que vol integrar-se decididament en els ritmes quotidians del barri. Hi vam fer estada fa uns dies, aprofitant una vetllada de teatre i sopar gastronòmic. Els que vivim fora de la gran ciutat, busquem de tant en tant un hotel acollidor i ben ubicat si hem fet plans nocturns a Barcelona, i aquest nou allotjament, a la confluència dels carrers Mallorca i Muntaner, va satisfer les nostres expectatives, tant pel seu confort com pel valor afegit que aporta.

The Corner recepció.jpg

La recepció lluminosa de The Corner Hotel. © ÒM

Corner Bar OK (2).JPG

A la planta baixa de l’hotel trobem un bar obert i acollidor. © ÒM

Cafe Corner Bar.JPG

Un cafè amb galetes al Corner Bar abans de sortir a voltar per la ciutat. © ÒM

El barri ha guanyat un edifici que havia estat tancat i barrat durant més de quinze anys. Aquest xamfrà centenari s’ha rehabilitat fins a l’últim racó i ha conservat els elements tradicionals de la façana classicista, com les cornises amb motllures. L’interior ha estat totalment remodelat amb un disseny urbà d’aires industrials, amb murs de maó vist, espais diàfans i mobiliari que combina la fusta i el ferro. Dins la nostra habitació, sòbria i elegant, amb finestra sobre el carrer Muntaner, hi predominava el color blanc, cosa que la feia més lluminosa. A la cambra de bany, moderna i funcional, hi teníem un paquet d’amenities complet (raspalls de dents, pinta, enllustrador de sabates…) i una gran banyera amb mànec de dutxa Grohe de tres posicions.

Corner habitació.jpg

La nostra habitació doble amb vista al carrer de Muntaner. © ÒM

Bany The Corner Hotel.JPG

Bany complet de l’habitació doble, modern i funcional. © ÒM

La decoració ha estat pensada perquè ens relaxem i oblidem el ritme accelerat de l’exterior, però també comprovem que l’habitació és plena de detalls d’última tecnologia que responen a les necessitats del viatger contemporani. A través de Bluetooth podem connectar la música del nostre telèfon mòbil als altaveus; si som més de veure la tele, tenim un Smart TV d’alta definició, i si ens interessa mantenir-nos connectats a les xarxes socials, disposem de servei gratuït d’Internet sense fils. Hi ha detalls més petits que també s’han de valorar, com la carta de coixins o la bullidora elèctrica amb cafè soluble i infusions a disposició dels hostes. I el matalàs no pot ser més confortable. Què més es pot demanar?

Smart TV Corner Hotel.JPG

Zona de lectura i SmartTV amb connexió a Internet. © ÒM

The Corner habitacio.jpg

Una altra vista de l’habitació doble, ubicada al quart pis. © ÒM

Si el temps acompanya i volem sortir a veure el cel de Barcelona, podem pujar a la terrassa superior per remullar-nos a la piscina (d’abril a setembre) o simplement per contemplar les vistes de la ciutat, des de Montjuïc fins a la torre de Collserola. Als nostres peus hi tenim l’Eixample esquerre, un barri viu, en constant moviment. Per sentir el seu batec, podem entrar al Mercat del Ninot, un típic mercat cobert amb parades de venda de peix fresc, carn, fruites i verdures; un espai allunyat dels circuits turístics i molt estimat pels veïns. Al voltant de l’hotel, els restaurants i locals de copes s’estenen de manera uniforme, però l’ambient nocturn mai no és gaire sorollós.

Piscina Corner Hotel.JPG

A la terrassa de The Corner Hotel hi trobem una piscina ideal per a les tardes d’estiu. © ÒM

Piscina The Corner.JPG

Des de la piscina observem el xamfrà del carrer de Mallorca. © ÒM

De bon matí, baixem al primer pis per gaudir d’una festa per als sentits, un esmorzar bufet on trobem de tot i més: des d’entrepans fins a remenat d’ous i cansalada, des de pastissos casolans fins a croissants i magdalenes, des de torrades amb mantega i melmelada fins a pa amb tomàquet i oli verge extra amb diversos embotits i formatges, des de iogurts artesans fins a cereals i fruita fresca. No hi ha excusa per no començar el dia amb energia. I si, a més, el personal de l’hotel (des del recepcionista fins al bàrman i la cambrera que atén els esmorzars) ens serveixen amb una gran cordialitat, podem dir que aquesta serà una de les nostres primeres opcions quan vulguem tornar a dormir sota el cel de Barcelona.

Fruita Corner Hotel.JPG

La fruita és protagonista en forma de sucs i macedònies, pelada i tallada o al natural. © ÒM

Sala esmorzars The Corner Hotel.JPG

Sala preparada per acollir-hi els hostes a l’hora d’esmorzar. © ÒM

Esmorzar bufet Corner.JPG

Pastissos casolans, galetes i croissants, una temptació ben dolça. © ÒM

10 allotjaments adaptats amb encant

dimecres, 16/11/2016

Procurar que tothom tingui els mateixos drets a l’hora de fer turisme, independentment de les seves capacitats o limitacions físiques, sensorials o intel·lectuals, és feina de tots. Cada cop hi ha més allotjaments i restaurants que atenen les necessitats d’aquests viatgers, especialment les persones que tenen una mobilitat reduïda i es desplacen amb cadira de rodes. Es calcula que l’anomenat turisme inclusiu o accessible té un mercat potencial de mil milions de persones al món, el que representa un 15% de la població mundial, segons un estudi de l’Escola de Negocis ESADE (“El turisme inclusiu com a generador de riquesa”). És important avançar en la millora de l’accessibilitat dels establiments (obres infrastructurals i equipaments per facilitar l’accés), però també treballar aspectes com l’actitud i formació del personal envers la diversitat funcional. Queda molta feina per fer, però en aquesta llista recomanem alguns allotjaments amb encant de Catalunya que tenen en compte l’accessibilitat.

Vall d'Aro adaptat.jpg

Càmpings com el Valldaro disposen de bungalous adaptats. ©

Als afores del nucli solsonenc de Lladurs, La Vella Farga és un hotel rural ple d’encant que neix de la rehabilitació d’un mas de l’any 1036. Disposen d’una habitació adaptada: l’habitació Pares. El bany està totalment preparat: la dutxa està al mateix nivell del terra, no hi ha mampares que obstaculitzin el pas de la cadira de rodes i la pica i el mirall es troben a una alçada adient. A la dutxa hi ha un seient i els agafadors que marca la normativa. L’habitació també disposa de banyera adaptada. El dispositiu per controlar la temperatura es troba a una alçada més baixa, perquè sigui fàcil de manipular. Fins i tot, en el cas que s’activés l’alarma d’incendis, l’avís (tant sonor com visual) se sentiria una mica abans en aquesta habitació.

Més informació: “Una nit de tardor a La Vella Farga”

© Òscar Marín https://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

La Vella Farga és un hotel magnífic al cor del Solsonès. ©

L’hotel La Siuranella és un dels millors de Siurana. Al restaurant Els Tallers, el xef Pau Escriu ens convida a gaudir d’un menú contemporani basat en els productes de proximitat. Escriu ha passat per cuines amb estrella Michelin, com Las Rejas, Mugaritz i Can Fabes, i ara lidera amb l’Anaïs Chauveau aquest interessant projecte en un dels pobles amb més encant del Priorat. Ells es defineixen com un “restaurant amb habitacions”, perquè realment la seva proposta gastronòmica ha esdevingut una de les més interessants de la comarca. Les facilitats que ofereixen per a persones amb mobilitat reduïda inclouen una plataforma elevadora a l’accés principal, banys accessibles a les zones comunes i diverses habitacions adaptades.

Més informació: “La Siuranella, una sorpresa al cor de Siurana”

© Òscar Marín https://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

L’hotel La Siuranella, a Siurana, acull l’excel·lent restaurant Els Tallers. ©

En aquest hotel deliciós, mig amagat en un bosc proper a Sant Llorenç de Morunys, la música és present dins i fora de l’edifici. A l’exterior d’El Monegal, els sons de la natura: les branques tremoloses dels arbres, els ocells, les aigües del torrent dels Plans passant als nostres peus… A l’interior, s’organitzen vetllades poètiques i musicals de petit format. A més, s’hi menja molt bé i l’entorn de boscos és magnífic. El Monegal disposa d’una rampa d’accés, banys accessibles a les zones comunes i algunes habitacions adaptades per a cadires de rodes.

Més informació: “Música i bolets a l’hotel Monegal”

https://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

A la sala del primer pis de l’hotel Monegal hi tenen lloc alguns concerts. ©

  • Hotel Muntanya & Spa

A l’entrada de Prullans (Cerdanya), l’hotel Muntanya & Spa combina benestar, natura i turisme familiar. L’aposta per les famílies ja està consolidada des de fa anys, amb una oferta d’apartaments amplis, zones de joc per a la canalla, activitats d’animació infantil i plats a gust dels nens en el seu restaurant. Aquest hotel ofereix dues habitacions adaptades: una habitació “confort hidromassatge” i un apartament tipus Freixe pensats per a persones amb mobilitat reduïda. Aquests dos allotjaments tenen banyera, però disposen d’una cadira adaptable. A més, l’hotel posa a disposició dels clients places d’aparcament reservades per a persones amb mobilitat reduïda, ascensor, rampes per accedir a totes les instal·lacions i lavabos accessibles a les zones comunes.

Més informació: “5 hotels amb spa, del cap de Creus a la vall Ferrera”

© Òscar Marín https://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

L’hotel Muntanya ofereix una càlida acollida al cor de la Cerdanya. ©

En Pere Arpa i la Montse Lao van reformar la casa dels avis al carrer Indústria de Banyoles per convertir-la en un hotel gastronòmic de quatre estrelles: Ca l’Arpa. L’establiment s’ha convertit en un dels millors de la comarca, amb habitacions àmplies i lluminoses i un restaurant excel·lent que ha obtingut un estrella Michelin. La gran vidriera amb vistes de la cuina no amaga res del màgic procés de preparació dels plats. L’allotjament disposa d’ascensor per pujar a les habitacions, algunes de les quals estan adaptades per a clients en cadira de rodes.

Més informació: “Com a casa a Ca l’Arpa de Banyoles”

© Òscar Marín https://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Una de les habitacions de categoria superior de Ca l’Arpa. ©

Un els càmpings veterans de la Costa Brava, el Valldaro, millora les seves instal·lacions dia a dia. Disposa d’una gran varietat de bungalous, piscines, una àmplia zona recreativa i un parc infantil. Hi ha un Mobil home adaptat per a persones amb mobilitat reduïda: té una rampa d’accés i aparcament al costat, habitacions amb portes més amples i bany complet amb dutxa adaptada. Hi ha altres càmpings que disposen de bungalous adaptats, com el Tamarit Park Resort, el Bassegoda Park, La Masia de l’Almadrava, La Fageda d’Olot, el Terra Alta de Bot o el càmping Stel de Roda de Berà.

Més informació: “50 anys de càmping al Valldaro”

Adaptat Vall d'Aro.jpg

El Mobil home adaptat del Valldaro té totes les facilitats per moure-s’hi amb cadires de rodes. ©

Amb una ubicació excel·lent al centre del Port de la Selva, l’hotel Porto Cristo conserva l’aire dels antics hotels de la Costa Brava. De fet, es troba en un edifici històric de l’any 1864, a 30 metres de les platges de sorra de la població, en un antic celler que va ser totalment reformat i que ha funcionat com a allotjament des de l’any 1960. Per accedir a l’hotel hi ha un graó on poden posar una rampa de fusta en cas de necessitar-la. No tenen pàrquing propi, però a prop hi ha diverses places reservades per a discapacitats. Si es demana, es pot deixar el cotxe a la mateixa porta de l’hotel. Tenen una habitació completament adaptada, a la qual s’accedeix amb ascensor.

Més informació: “Assaborint el cap de Creus al Porto Cristo”

© Òscar Marín https://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

El Porto Cristo és un dels hotels més emblemàtics del Port de la Selva. ©

Des del moment de l’arribada al Sant Pere del Bosc Hotel & Spa, a Lloret de Mar, som conscients de participar en una experiència especial. L’edifici imponent, rehabilitat per Puig i Cadafalch, ja ens diu amb la seva grandesa que aquest no és un lloc qualsevol. A banda de banys accessibles a les zones comunes, disposa d’una habitació completament adaptada. Els usuaris de cadira de rodes tenen una entrada alternativa per arribar fins a la piscina. No és possible accedir, però, a la zona de spa de l’hotel a causa dels desnivells.

Més informació: “Petits plaers al Sant Pere del Bosc Hotel & Spa”

Sant Pere del Bosc.jpg

L’hotel s’aixeca en un paratge privilegiat del turó de Sant Pere del Bosc. © ÒM

No es dorm cada dia en un palauet modernista dissenyat per Lluís Domènech i Montaner. El Mas Passamaner, al cor del camp de Tarragona, entre Reus i la Selva del Camp, proposa una immersió en la història. La façana ha estat ben restaurada, les rajoles i els esgrafiats en tons blaus llueixen com el primer dia, i les habitacions estan ben equipades, amb llits d’amplada especial i bones vistes als camps. Davant de l’edifici modernista hi ha una zona de nova construcció amb un accés des de la zona d’aparcament que no presenta desnivells. Disposa d’una habitació adaptada. Tot i així, dins l’edifici modernista no hi ha ascensor.

Més informació: “Somnis modernistes al Mas Passamaner”

© Òscar Marín https://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

El magnífic Mas Passamaner, a la Selva del Camp, és avui un hotel de luxe. ©

Envoltat de cims de gairebé tres mil metres d’alçada, l’hotel Vall de Núria s’ha dissenyat amb criteris de màxima eficiència energètica i ofereix habitacions càlides i elegants, equipades amb calefacció geotèrmica amb sistema de sòl radiant, entre altres serveis. L’hotel disposa de dues habitacions adaptades per a persones amb mobilitat reduïda. Els accessos al recinte no presenten desnivells i hi ha banys accessibles a les zones comunes de l’edifici. A més, el Cremallera de Núria, que puja fins a l’hotel, està preparat per a persones en cadira de rodes. Una bona opció per gaudir de l’alta muntanya amb totes les comoditats.

Hotel Vall de Núria.jpg

Bany adaptat en una habitació de l’hotel Vall de Núria. ©

Si busqueu més propostes adaptades, podeu entrar al web Turisme per a tothom.

La calma de l’Empordanet al Mas Roselló

dimarts, 18/10/2016
Mas Roselló.jpg

El Mas Roselló, a Calonge, data del segle XV. © Òscar Marín

Veníem amb ganes de desconnectar, i no hem trigat ni deu minuts a oblidar el ritme trepidant de la redacció, les alarmes de l’agenda i el trànsit de l’autopista. Quan travesses la reixa d’entrada del Mas Roselló, et retrobes amb la calma del vell Empordanet, el dels masos de pedra envoltats per un mosaic de camps i boscos. Sembla que no hagi passat el temps, per aquesta masia que es pensaven que era del segle XVIII, però que un historiador de Calonge ha situat a mitjan segle XV. La rehabilitació d’aquesta gran casa empordanesa per convertir-la en allotjament rural ha respectat les línies arquitectòniques de la construcció original i encara s’hi conserven detalls com l’antic molí d’oli, les escales de pedra o el sostre de doble volta catalana a la sala on serveixen els esmorzars.

Porxo exterior.jpg

L’antic molí d’oli i el porxo exterior, on se serveixen els esmorzars a l’estiu. © ÒM

Entrada Mas Roselló.jpg

L’entrada del mas conserva l’aire d’antany, però incorpora elements moderns en la decoració. © ÒM

En arribar, la Cristina ens convida a passar i ens guia fins al pis de dalt. No és la propietària de la casa, que pertany a una família andorrana que hi havia estiuejat i va decidir convertir-la en hotel, pero ella s’encarrega de que els hostes tinguin tot allò que necessiten. Ens obre la porta de l’habitació Albercoc, il·luminada pel sol de la tarda. Les habitacions del Mas Roselló tenen nom de fruits i algunes, com la nostra, disposen de petites terrasses amb vistes sobre els jardins, el bosc privat de la casa i els turons de les Gavarres. S’hi combinen mobles antics (en aquesta hi ha un armari del segle XVIII) i comoditats del segle XXI, com una cafetera amb càpsules a disposició dels clients. Els banys són amplis i també estan equipats amb materials i complements de disseny, però preservant l’estètica rústica de la finca.

Llit Albercoc.jpg

Llit doble amb dosser a l’habitació Albercoc. © ÒM

Terrassa Albercoc.jpg

Algunes habitacions disposen de terrassa amb una bona vista sobre els turons de Calonge. © ÒM

Fora de l’habitació, hi ha un parell de salons que presenten una decoració elegant i acollidora, amb sostres alts de rajola i bigues de fusta, mobiliari antic i sofàs tan còmodes que ens hi quedaríem aclofats tota la tarda. Si fa fred, els hostes poden refugiar-se al saló amb llar de foc o fullejar els llibres, alguns centenaris, del saló biblioteca. Però si les temperatures són altes, s’ha d’aprofitar la refrescant piscina exterior, i sobretot fer una caminada pel bosquet i els camps de la finca, amb 4 hectàrees d’arbres fruiters i espècies autòctones, on compartireu passeig amb libèl·lules, ocells, papallones i el rastre dels porcs senglars. Podria semblar que som lluny de la civilització, però en realitat ens trobem a tocar de l’autopista i a pocs minuts del mar. No hauríem mirat el rellotge si no fos perquè havíem reservat un massatge relaxant i un sopar a Palamós. Val la pena acostar-se a la ciutat, passejar pels seus carrerons i, si teniu temps, visitar el Museu de la Pesca.

Biblioteca Mas Roselló.jpg

El saló biblioteca del mas, amb sofàs i butaques ben còmodes i alguns mobles antics. © ÒM

Sala Mas Roselló.jpg

Sala amb llar de foc, televisió i zona de bar. © ÒM

Piscina Mas Roselló.jpg

Al jardí hi trobem una piscina ideal per als dies més calorosos. © ÒM

L’endemà, l’esmorzar casolà mereix tota la nostra atenció durant una hora: suc de taronja natural, pa amb tomàquet, embotits, formatges, una truita d’ous frescos, croissants, coca, melmelades i un bon cafè amb llet. La vista es desplaça per les menges delicioses i pel sostre antiquíssim de la sala. El Mas Roselló és un petit racó de la història empordanesa, preservat gràcies a la seva conversió en hotel rural. Després d’esmorzar fem un últim tomb pels jardins de la finca. Ens endurem un tros d’aquest silenci per començar la setmana amb energia renovada.

Saló esmorzar.jpg

La sala on se serveix l’esmorzar conserva l’antic sostre de doble volta catalana. © ÒM

Esmorzar Mas Roselló.jpg

Un esmorzar ben complet i saludable per començar el dia amb força. © ÒM

Hamaca Mas Roselló.jpg

A la finca hi trobem plàcids racons on gaudir de la natura. © ÒM

Trossos del Priorat: sons, vins, paisatges

dilluns, 29/08/2016
Trossos del Priorat 2.jpg

90 minuts, un dels vins del celler Trossos del Priorat, a Gratallops. © Òscar Marín

El frec dels pàmpols tocats pel vent, les campanes de Gratallops que marquen les hores, el xisclet d’una oreneta que s’acomiada de l’estiu, el so d’una ampolla de vi que es destapa… És la banda sonora de la tarda a la terrassa de la nostra suite, a l’hotel Trossos del Priorat. Hem vingut amb ganes de retrobar-nos amb els sons, els vins i els paisatges d’aquesta comarca extraordinària on els ritmes encara els marca la natura. Hem tornat per connectar amb la vida rural, però sense renunciar a les comoditats que ens ofereix un bon allotjament amb encant.

Terrassa Trossos del Priorat.jpg

Tastant un bon vi del Priorat a la terrassa de la suite de l’hotel Trossos del Priorat. © ÒM

Trossos del Priorat és, sobretot, un celler promogut per la família Vives, uns entusiastes dels vins de terroir que es van enamorar del Priorat i van decidir fer-hi vins amb un gran respecte per l’entorn i, alhora, acollir-hi viatgers perquè s’enamoressin també d’aquesta terra. El respecte comença pel mateix edifici on ens trobem, que s’integra en el paisatge i amaga la major part de la construcció sota terra, amb vinyes plantades damunt mateix. Els paisatges prioratins són els protagonistes dins d’aquesta obra de l’arquitecte Lluís Escarmís. Els grans finestrals, tant a les habitacions com en els espais comuns, emmarquen les vinyes, i l’impacte visual des de l’exterior és mínim; fins i tot, costa de veure quan s’arriba per la carretera. El respecte també es fa evident en la voluntat de minimitzar el consum de recursos, ja que enterrant les naus d’elaboració i criança se’n facilita l’aïllament tèrmic. També hi ha hagut respecte pel territori en el cultiu de les vinyes, que es fa de manera ecològica, i en l’ús de varietats autòctones de raïm, com la carinyena i la garnatxa, en l’elaboració dels vins.

Trossos del Priorat exterior.jpg

L’hotel Trossos del Priorat, envoltat de vinyes. Al fons, el poble de Gratallops. © ÒM

Trossos del Priorat 1.jpg

Totes les habitacions són similars, però la suite té una terrassa més gran i una sala. © ÒM

Deia Hemingway que “El vi és la cosa més civilitzada del món” i Benjamin Franklin va dir que “El vi fa la vida més fàcil i suportable, amb menys tensions i més tolerància”. Són algunes de les frases cèlebres vinculades amb el món del vi que trobem escrites als murs de les habitacions i en les sales de l’hotel Trossos del Priorat. La decoració interior és minimalista, de colors clars i llums tènues, dirigida cap a la contemplació del paisatge. Totes les habitacions disposen de terrassa amb una vista privilegiada sobre les vinyes i la posta de sol. És un bon lloc on assaborir una copa d’algun dels vins de la casa, que es troben a disposició dels clients, mentre el sol es pon rere les muntanyes. També és un bon lloc des d’on observar els estels i la pinzellada sorprenent de la Via Làctia, gràcies a l’escassa contaminació lumínica. Dins l’habitació, hi tenim de tot: un llit de grans dimensions i matalàs ben esponjós, dues cadires ergonòmiques per descansar, un bany amb dutxa i diversos sabons de cortesia, aigües gratuïtes, Wi-Fi també gratuït… Les fotografies dels paisatges de vinyes i de la gent del camp aporten un toc de color.

Trossos del Priorat 3.jpg

La terrassa exterior de l’hotel ofereix una bona vista sobre les vinyes de la DOQ Priorat. © ÒM

Trossos del Priorat 4.jpg

També es pot gaudir de la posta de sol des de la sala de lectura amb grans finestrals. © ÒM

Trossos del Priorat esmorzar.jpg

El bufet d’esmorzar: formatges, embotits, melmelades, ous, cereals… © ÒM

De bon matí, podem gaudir d’un esmorzar bufet amb bons productes del territori: formatges, embotits, oli d’oliva verge extra i originals melmelades, com la de peres al vi o la de taronja i xocolata. Podeu assaborir l’esmozar a la sala o endur-vos-el a l’habitació en una safata. I després d’esmorzar, tant els dissabtes com els diumenges, a les 12 h, podeu fer la visita guiada al celler (10 euros), que acaba amb un tast de vins. Els vins més ben valorats d’aquest celler a les guies Parker i Peñín són Lo Món, un criança net i elegant amb tocs de fruita madura i espècies negres; Pam de Nas, amb una aroma intensa de compota de fruita negra i espècies, i Lo Petit de la Casa, amb notes afruitades i un regust d’herbes del bosc. M’agrada el seu vi 90 minuts, que té una entrada en boca fresca, un gust intens amb notes afruitades i una aroma de fruita madura i espècies. Fem un últim brindis abans de marxar, amb la seguretat que tornarem aviat al Priorat.

Trossos del Priorat Lo Món.jpg

Un tast de Lo Món 2012 amb vistes a Gratallops. © ÒM

L’encant de Calaceit i l’hotel Cresol

dimecres, 8/06/2016
Calaceit.jpg

Un dels carrers encisadors de Calaceit, al Matarranya. © Òscar Marín

El Matarranya és un tresor de llum i pedra. El nucli antic de viles com Calaceit, Vall-de-roures, la Freixneda o la Torre del Comte concentra veritables sorpreses arquitectòniques medievals i renaixentistes: esglésies, ajuntaments, cases nobles i elegants places porxades. De tots aquests pobles, Calaceit és probablement el més interessant i el que ha atret més escriptors i intel·lectuals en les últimes dècades. Els seus carrerons estrets i costeruts s’esmunyen entre casals imponents fins arribar al capdamunt de la vila. El carrer Major presenta un magnífic conjunt de casalots i palauets; al carrer Maella admirem treballades balustrades de pedra i ferro forjat, finestrals gòtics i façanes de construccions tradicionals ornamentades amb flors, i al carrer Roquetes trobem la casa Moix —origen de la nissaga Moix, de Terenci i Anna Maria—, una construcció del 1767, l’extraordinària façana de la qual es va reproduir al Poble Espanyol de Barcelona.

Plaça Major de Calaceit.jpg

L’edifici de l’Ajuntament és el més emblemàtic de la plaça Major de Calaceit. © ÒM

Església de l'Assumpció de Calaceit.jpg

L’església de l’Assumpció, del segle XVIII, segueix models barrocs i renaixentistes. © ÒM

Part de la muralla que protegia la vila segueix encara dempeus i sobre els seus antics portals s’aixequen les capelles del Pilar i de Sant Antoni, del segle XVIII. Els portals es recolzen sobre pilastres i arcs de mig punt procedents d’un temple gòtic que va ser substituït per l’actual església barroca de l’Assumpció, un dels millors exponents de l’art barroc al Matarranya. I a la plaça Major hi destaca l’Ajuntament, que ocupa un edifici d’estil manierista del 1610 i disposa d’una llotja a la part inferior. Però no hem vingut a Calaceit només per conèixer el seu patrimoni i la seva història. També hem vingut a relaxar-nos i a descobrir un dels hotels amb més encant de la comarca: l’hotel Cresol. En aquest allotjament del carrer de Santa Bàrbara s’hi respira una elegància rústica, està ben decorat i es troba ubicat en un punt elevat del nucli antic, oferint una panoràmica privilegiada sobre els paisatges del nord del Matarranya.

Terrassa Hotel Cresol.jpg

La terrassa de la suite Hojiblanca ofereix una bona vista sobre el poble i l’entorn. © ÒM

Suite Hojiblanca Hotel Cresol.jpg

La suite Hojiblanca és una habitació àmplia i lluminosa de 35 metres quadrats. © ÒM

La Rosa ens obre amb amabilitat les portes de casa seva, un edifici de pedra que havia estat un antic molí d’oli. Al soterrani encara s’hi conserven les restes del vell molí, que són part de la història d’una població que avui té en el turisme i en l’agricultura els principals motors econòmics. La Rosa és una gran amfitriona. Ens mostra tots els racons de la casa explicant-nos la seva història i els seus detalls. Ens parla dels vells cresols o gresols, les llànties d’oli que il·luminaven les estances de la casa quan l’electricitat no era ni un somni. Ens explica tot el que podem descobrir al voltant de l’hotel, als carrers de Calaceit, al poblat ibèric de Sant Antoni i als pobles del Matarranya.

Recepció Hotel Cresol.jpg

La recepció de l’hotel Cresol. © ÒM

L’hotel Cresol té diverses habitacions, totes amb algun element que les diferencia i les fa especials. Tenim la sort d’allotjar-nos a la suite Hojiblanca, a la planta més alta de l’hotel, una habitació que té tot el que pot buscar i satisfer el viatger amant dels hotels especials: un llit ample amb un matalàs i uns coixins confortables, un bany amb dutxa d’efecte pluja, una terrassa assolellada amb unes vistes sorprenents que abracen la comarca de la Terra Alta i l’imponent massís dels Ports de Tortosa-Beseit. La tarda és càlida, però la nit és fresca a Calaceit. Per això és tan agradable trobar refugi entre els murs i els llençols de l’hotel Cresol. L’endemà al matí, gaudim d’un esmorzar servit a taula amb suc de taronja natural, embotits i formatges del Matarranya, una truita de tres ous, pa torrat amb tomàquet i quatre olis d’oliva de la zona, un tast de pastes fetes a casa i un bon cafè. No hi podria haver millor manera de començar una nova jornada. I mentre esmorzem, donem un cop d’ull al mapa. Quina nova destinació ens espera?

Esmorzar a l'Hotel Cresol.jpg

És tot un luxe gaudir d’un esmorzar tan complet servit a taula. © ÒM

Menjador de l'Hotel Cresol.jpg

Al costat del menjador de l’hotel Cresol hi ha un espai de lectura amb llar de foc. © ÒM

Un refugi medieval a Mirambell

dijous, 26/05/2016
El poble de Mirambell.jpg

El poble de Mirambell es troba al Maestrat aragonès, a tocar del País Valencià. © Òscar Marín

Quan arribem a Las Moradas del Temple, no tenim la sensació d’entrar en un hotel. Som a casa de l’Adelaida i en Sergio, una parella de navarresos que van trobar al poble de Mirambell el lloc més adient on construir el seu projecte vital. Van comprar una casa del segle XVI i la van convertir en un allotjament amb personalitat on rebre viatgers d’arreu, on oferir-los un refugi per desconnectar del dia a dia i retrobar-se amb la tranquil·litat de la vida rural. Des que entrem a casa seva, ens convertim en “convidats”, en viatgers que seran atesos amb cura i familiaritat durant la seva estada. La cordialitat en el tracte és un dels punts forts de Las Moradas del Temple. També la personalitat del lloc i de l’entorn.

Las Moradas del Temple Adelaida Sergio.jpg

Els amables propietaris de Las Moradas del Temple, Adelaida i Sergio. © ÒM

Som a les portes del País Valencià, ja dins el Maestrat aragonès. Hem deixat la bonica Morella enrere i hem entrat a Mirambell, una petita vila amb molt d’encant envoltada en tot el seu perímetre per muralles, un nucli que ha conservat el seu aspecte medieval intacte. Però tindrem temps de descobrir el poble demà al matí. Ara volem gaudir de l’hotel. Un allotjament que ens recorda que som en un territori ple d’història, des dels noms de les habitacions (Doncella de Orleans, Cámara del Gran Maestre…) fins als llibres sobre el passat templer de la zona, passant per les majestuoses portes restaurades, les velles bigues de fusta o la col·lecció de navalles antigues, algunes trobades a la mateixa casa on ens allotgem.

Las Moradas del Temple.jpg

A l’entrada de la casa s’hi reprodueixen motius de la muralla medieval de Mirambell. © ÒM

En la restauració no s’han fet gaires concessions a les tendències constructives actuals, i s’han preservat bona part dels elements tradicionals. A més, els tapissos i cortinatges, la música antiga que sona o la reproducció de diversos motius de la façana del convent de les monges agustines donen un aire medieval als espais comuns. A les habitacions no hi ha televisió, tota una declaració d’intencions. Aquí hem vingut a descansar i a connectar amb el ritme d’abans que la tecnologia envaís cada minut de les nostres vides.

Habitació Doncella de Orleans Las Moradas del Temple.jpg

Vam dormir plàcidament a la suite Doncella de Orleans. © ÒM

Jardí Las Moradas del Temple.jpg

La suite té sortida directa a l’agradable jardí dels 9 Cavallers. © ÒM

Després d’una estona de descans al jardí dels 9 Cavallers, al qual tenim accés directe des de la nostra suite Doncella de Orleans, es fa l’hora de sopar. En Sergio s’encarrega de la cuina de Las Moradas del Temple, amb plats tradicionals i de temporada. Aquesta nit ha preparat unes croquetes casolanes de pernil com a entrant, una amanida “templera” amb panses, ametlles i fruites deshidratades i unes galtes de porc a la reducció de Pedro Ximénez. Per postres, vam tastar el brownie amb gelat de vainilla i el sorbet de cassis al cava. La beguda i el cafè estan inclosos en el sopar degustació, que destaca per la seva excel·lent relació qualitat-preu.

Galtes de porc a Las Moradas del Temple.jpg

Tendres galtes de porc servides a Las Moradas del Temple. © ÒM

Esmorzar a Las Moradas del Temple.jpg

Al menjador de la casa també s’hi serveixen uns complets esmorzars. © ÒM

El passat es fa present en els carrerons d’aquest poble limítrof amb la comarca dels Ports. L’excel·lent preservació del seu patrimoni arquitectònic li va valdre l’any 1981 la Medalla d’Or que atorga l’organització Europa Nostra, i la seva història i bellesa l’han convertit en escenari de novel·les com La venta de Mirambel, de Pío Baroja, i de pel·lícules com Terra i llibertat, de Ken Loach. El petit nucli urbà conté més d’una trentena d’edificis i elements defensius de gran interès patrimonial: torrasses, portals de muralla, esglésies, convents, palaus i grans casals. Una de les seves singularitats és el fet que tota la població es desenvolupa intramurs, un tret poc habitual en altres assentaments medievals, on és habitual que apareguin ravals. El seu aspecte és el d’un poble gairebé inalterat des de l’edat mitjana. Guardarem la descoberta al cor i recordarem l’estada a casa de l’Adelaida i en Sergio com una de les més agradables que hem viscut.