Entrades amb l'etiqueta ‘hotels amb encant’

Can Cuch, la millor vista del Montseny

dilluns, 25/04/2016
Vistes des de Can Cuch.jpg

Panoràmica des de l’hotel rural Can Cuch. © Òscar Marín

A Can Cuch no s’hi arriba per casualitat. Des de Cànoves cal afrontar una pista sinuosa de terra durant cinc quilòmetres, tot pujada, a través del bosc. Però la conducció lenta i l’ai al cor amb que encarem alguns revolts valen la pena quan arribem a dalt i descobrim una masia medieval majestuosa i la millor vista del Montseny. Vam arribar-hi una tarda d’abril, just abans de la posta del sol, quan la llum daurada del capvespre acaronava els murs antics de la masia, i ens en vam enamorar de seguida. La fusta de la porta d’entrada, vella i gastada, permet endevinar que aquest lloc ha canviat ben poc en els darrers centenars d’anys, i què bé que hagi estat així. Per què cal canviar el que és gairebé perfecte? Això sí, ha fet falta reforçar l’estructura de la casa i introduir-hi comoditats per convertir-la en un dels allotjaments amb més encant del massís.

Can Cuch.jpg

La masia de Can Cuch va ser reformada amb tacte per acollir-hi l’hotel, inaugurat el 2011. © ÒM

Porta de la masia de Can Cuch.jpg

Detall de la porta centenària de la masia de Can Cuch. © ÒM

Si algun cop us heu preguntat per què el Vallès rep aquest nom, des de l’hotel Can Cuch tindreu l’alçada idònia per observar-ho. Des de l’antiga masia es contemplen els vessants verds del Montseny en primer pla, la llargaruda serralada Litoral al fons i, al bell mig, una gran vall plana que s’estén des dels nostres peus fins més enllà del Tibidabo. És una vista privilegiada, pocs hotels poden oferir una visió panoràmica del territori com Can Cuch. Potser per aquesta ubicació incomparable van decidir assentar-se aquí els primers habitants al segle X. I el fet més sorprenent és que l’entorn es manté gairebé intacte des de fa més de mil anys.

Piscina de l'hotel Can Cuch.jpg

La piscina de l’hotel s’eleva sobre el paisatge i ofereix una vista de vertigen. © ÒM

Ens vam instal·lar, precisament, a l’habitació doble Vallès, orientada a la gran plana que s’eixampla davant del Montseny. Des de la finestra, un rellotge de sol amb data del 1311 ens avisa del pas del temps i sembla revelar-nos que, malgrat els canvis trepidants que s’han produït i s’estan produint allà baix, el sol continuarà marcant les hores a Can Cuch durant centenars d’anys més. Aquesta habitació va acollir gran part de l’extensa biblioteca dels anteriors propietaris de la masia, la família Zimmerman – Kuoni, abans que fos convertida en hotel. Avui s’hi ha disposat un gran llit amb un matalàs de comoditat extrema, un bany, una dutxa i un minibar amb algunes begudes gratuïtes. Poca cosa més ens cal per relaxar-nos.

Habitació Vallès a l'hotel Can Cuch.jpg

L’acollidora habitació doble Vallès. © ÒM

Bany de l'hotel Can Cuch.jpg

El bany de l’habitació, on trobareu sabons i detalls com raspall de dents i fulla d’afaitar. © ÒM

És un privilegi, tenir la possibilitat de dormir amb totes les comoditats dins un parc natural, reserva de la Biosfera per la Unesco des del 1978, però això també obliga a extremar el respecte per l’entorn. L’hotel Can Cuch és sostenible i autosuficient: l’electricitat prové de plaques solars fotovoltaiques, l’aigua s’escalfa amb plaques solars tèrmiques i la calefacció funciona amb calderes de biomassa; l’aigua per al consum prové d’aigües subterrànies i el reg dels jardins es fa amb les aigües pluvials recollides. Això sí, malgrat que ens trobem enmig de la natura, hi ha Wi-Fi obert i gratuït a tot l’hotel, i a la televisió s’hi sintonitzen canals nacionals i internacionals. El nivell de desconnexió dependrà de la voluntat de cadascú.

Habitacions amb terrassa de l'hotel Can Cuch.jpg

A la masia hi ha diverses habitacions amb terrassa privada. © ÒM

Perquè els clients hi puguin descansar tan bé com a casa, disposen d’una carta de coixins: de làtex, plans, de microfibra duvet, d’escuma viscoelàstica… I si busqueu encara més serenitat, podeu reservar un massatge descontracturant o relaxant amb olis essencials. El massatge antiestrés és el més recomanable per trencar amb la rutina diària. Al restaurant us hi esperen els sabors més intensos de la mar i la muntanya: bacallà amb samfaina i mongetes del Ganxet, caneló de pollastre de corral, crema d’espàrrecs amb llagostins… Tot acompanyat per una gran varietat de vins de la zona. I al matí, no hi ha res millor que un esmorzar completíssim davant dels grans finestrals. Després serà el moment de gaudir de les vistes amb més detall –podeu demanar uns binocles a la recepció–, o fer una ruta fins al cèlebre castanyer de Can Cuch, que es troba a tan sols mitja hora a peu. Serà la cloenda òptima per a una estada rodona a les altures del Montseny.

Esmorzar de l'hotel Can Cuch.jpg

Un esmorzar ben complet per agafar forces abans d’una ruta pel Montseny. © ÒM

Habitació Pallissa de l'hotel Can Cuch.jpg

L’habitació Pallissa, una ‘junior suite’ a l’antic paller de la masia. © ÒM

Antic celler de la masia de Can Cuch.jpg

Al celler de Can Cuch s’hi fan tasts de vins i maridatges de cerveses del Montseny. © ÒM

Calma rural al Mas Mariassa

divendres, 11/12/2015
© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Terrassa i jardins del Mas Mariassa, a Pratdip. © Òscar Marín

Els Carpats són a Dràcula de Bram Stoker el que la serra de Llaberia és a Les Històries naturals de Joan Perucho: ambdues serres són l’escenari de novel·les que ens parlen de personatges misteriosos i sanguinaris. En la seva obra més coneguda, Perucho va recollir-hi la llegenda dels dips, una mena de vampirs que s’alimentaven de la sang del bestiar i que acabaren donant nom al poble de Pratdip. Però al Mas Mariassa no han trobat cap rastre dels dips diabòlics, com a mínim des que la Raquel i en Francesc van fundar el seu petit hotel rural. Aquest allotjament dels afores de Pratdip ha adquirit un cert estatus d’oasi que els propietaris estan disposats a preservar a qualsevol preu. En podríem dir, bàsicament, “calma rural”, que és allò que els habitants de les grans ciutats han anat oblidant amb el temps. El Mas Mariassa té l’aire d’aquelles propietats que es troben a l’interior d’Eivissa o de Menorca, finques que combinen els orígens rurals amb un disseny tranquil i minimalista, els tons daurats de la pedra amb el blanc de les teles i coixins, el cant dels ocells a fora i la música relaxant a l’interior.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Terrassa de l’habitació doble amb piscina privada, sota la lluna plena. © ÒM

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Habitació doble superior. Hi predomina la fusta i el disseny minimalista. © ÒM

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Bany amb dutxa de l’habitació doble superior. © ÒM

Tots els elements de la seva arquitectura, disseny, menjar i servei s’integren perfectament en l’entorn rural i han estat pensats per garantir un retir relaxant i enriquidor. La sorprenent ubicació del Mas Mariassa i la bona atenció han fet que l’hotel esdevingui en pocs anys un dels hotels rurals més atractius de la comarca. I el fet que l’allotjament sigui petit (tan sols set habitacions) afavoreix la intimitat i la interacció entre els viatgers. El concepte slow encaixa perfectament amb la filosofia d’aquest hotel. En això té molt a veure la gastronomia: durant el sopar podem assaborir bonítol fresc del port de Tarragona, vedella de primera categoria i la típica clotxa dels pagesos de la zona, un plat simple i saborós de verdures a la brasa, arengada i oli verge extra.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Una versió moderna de la clotxa, típica del sud del Principat. © ÒM

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Bonítol fresc amb pebrot al restaurant del Mas Mariassa. © ÒM

Al cor de la serra de Llaberia no hi ha lloc per les presses. El cant dels ocells i l’horitzó de boscos i camps d’oliveres ens connecten amb el més essencial de la vida campestre. Quan el temps ho permet, la petita piscina oberta al cel, envoltada d’arbres, ofereix un lloc ideal per trencar amb agendes i rellotges. Amb la serra davant nostre, el Mas Mariassa és la base perfecta per descobrir les sorprenents Muntanyes de la Costa Daurada, un secret molt ben guardat a pocs quilòmetres de les platges de sorra que han donat fama al sud de Catalunya.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Hora d’esmorzar, abans d’endinsar-nos en el magnífic entorn de l’hotel. © ÒM

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

El poble de Pratdip és una visita obligada si aneu al Mas Mariassa. © ÒM

Una estada de luxe a l’hotel ABaC

dilluns, 23/11/2015
0.1 Recepció Hotel ABaC.jpg

Jardins i recepció de l’ABaC Restaurant & Hotel. © Òscar Marín

Quan parlem de l’ABaC, la gastronomia eclipsa qualsevol altra opció. Les seves dues estrelles Michelin i el ressò mediàtic del xef Jordi Cruz atreuen molts amants de la bona cuina i caçadors d’experiències. Plats com el taco de blat de moro i foie gras amb gelat de mole, el llobarro al vapor d’algues amb peus de cabra i el colomí royal amb bledes formen part d’una carta que sorprèn i diverteix. Però l’ABaC no és només un restaurant de prestigi. Darrere la seva marca gastronòmica hi ha un hotel de gran luxe que amaga una història interessant vinculada al naixement de l’avinguda del Tibidabo. L’actual ABaC Restaurant & Hotel està format per dues construccions envoltades de jardins. D’aquestes, l’edifici més antic i senyorial endinsa les seves arrels en l’alta burgesia catalana. La propietària més coneguda d’aquesta finca, declarada Monument per l’Ajuntament de Barcelona, va ser Madronita Andreu, filla del cèlebre doctor Andreu, famós per les seves pastilles per la tos. Madronita es va casar en segones noces amb un nord-americà, Max Klein, amb qui va marxar a viure als Estats Units quan va esclatar la guerra civil. Precisament en aquella època, l’ambaixada dels EUA va tenir la seu en aquesta casa de l’avinguda del Tibidabo. Allò ja és història, i l’únic rastre que en queda és la carcassa de l’edifici original.

0.2 Habitació estàndard.jpg

Habitació estàndard de l’hotel ABaC. © ÒM

0.3 Bany de l'habitació estàndard.jpg

El bany té una banyera d’hidromassatge amb cromoteràpia. © ÒM

L’ABaC ha esdevingut un referent del luxe a la capital catalana i forma part de la marca americana Small Luxury Hotels of the World i de l’espanyola Rusticae. Ofereix 15 habitacions funcionals de disseny contemporani, repartides entre la casa i el nou pavelló restaurant, i totes estan equipades amb les màximes comoditats. L’atenció exquisida és un dels elements que destaquen tan aviat com entrem per la porta. Un empleat ens ensenya les instal·lacions de l’hotel i ens convida a passar per la cuina, que fa de columna vertebral del projecte, també físicament, ja que es troba ubicada entre el restaurant i les habitacions. Després d’observar els cuiners atrafegats amb el servei del dinar, pugem a la nostra cambra. Podríem dir que les habitacions de l’ABaC són sòbriament opulentes, perquè darrera del seu disseny minimalista hi ha màxima cura en els detalls i en el nivell de qualitat: les persianes i la il·luminació domòtiques, els tèxtils i coixins confortables, el llit de grans dimensions, la televisió Bang & Olufsen, l’Internet d’alta velocitat, la dutxa amb efecte pluja, la banyera jacuzzi amb cromoteràpia, la selecció d’amenities… Si l’habitació estàndard té tot això, imagineu com ha de ser la suite de l’àtic. No hi falten el barnús ni les sabatilles, tot pensat perquè l’hoste s’hi senti ben còmode. De fet, hi ha tan poques habitacions que és possible passar per l’hotel sense gairebé creuar-nos amb els altres clients, fent-nos sentir com a casa. Des de l’habitació es pot baixar ràpidament amb l’ascensor a la zona de spa, que inclou una piscina jacuzzi amb gandules subaquàtiques, una piscina d’aigua freda, un hammam, dues cleòpatres (gandules de pedra calefactades) i cabines per a tractaments. Una experiència relaxant.

0.4 Cuina del restaurant ABaC.jpg

L’hoste pot passar per la cuina de l’ABaC, on es preparen plats d’extrema originalitat. © ÒM

0.5 Spa de l'hotel ABaC.jpg

L’espai de benestar és d’ús exclusiu i gratuït per als clients de l’hotel. © ÒM

L’esmorzar gourmet amb vista del jardí és una altra de les experiències reservades a aquells que s’allotgen a l’hotel. Un esmorzar exquisit i complet servit de bon matí en una sala annexa del restaurant. El servei inclou sucs naturals, entrepans de pa amb tomàquet i pernil ibèric, una selecció de brioixeria, macedònia de fruita, iogurts i cafès per començar el dia amb energia. A fora ens hi espera Barcelona, amb els seus colors i les seves ombres, amb els seus jardins plàcids i les seves avingudes tumultuoses. Després de dormir a l’ABaC, la descobrirem amb uns altres ulls.

0.6 Esmorzar a l'ABaC.jpg

Un esmorzar complet per començar bé el dia a l’ABaC. © ÒM

Hotel Abac.JPG

L’hotel Abac fotografiat des dels propers jardins de la Tamarita. © ÒM

Caliu i benestar als hotels Logis d’Excepció

dilluns, 2/11/2015

Ja havia escrit abans sobre la magnífica gastronomia dels hotels Logis. Aquesta és una marca d’allotjaments molt reconeguda a França que s’ha instal·lat al nostre país, seleccionant els millors allotjaments amb encant, petits, arrelats al territori, interessats en cuidar i difondre el receptari tradicional i preparats per rebre els clients més exigents. A la seva guia, trobareu els allotjaments assenyalats amb cassoles, d’una a tres, destacant el nivell de la cuina i del servei, i amb xemeneies, referint-se al seu nivell de confort. Però n’hi ha que se surten de la classificació i superen les expectatives de qualsevol viatger. Són els anomenats Logis d’Excepció. A casa nostra, hi ha quatre hotels classificats com a Logis d’Excepció: l’hotel Saó de Bescaran (Alt Urgell), l’hotel Gran Claustre d’Altafulla (Tarragonès), l’hotel Can Xiquet de Cantallops i l’hotel Porto Cristo del Port de la Selva (ambdós a l’Alt Empordà).

Junior suite Can Xiquet.jpg

Junior suite de l’hotel Can Xiquet, a Cantallops. © ÒM

El Saó Hotel de Bescaran només té cinc habitacions, fet que assegura tranquil·litat i un tracte personalitzat. L’Esther Sànchez-Xargayo va deixar Andorra per convertir aquesta vella casa de poble en hotel i ho va fer amb tanta cura i bon gust que no para de rebre reserves de viatgers d’arreu del món. Tenia clar que no podia oferir només habitacions amb encant, volia que els seus hostes poguessin gaudir d’una bona experiència gastronòmica. Al seu restaurant hi serveixen els plats de sempre, però d’una manera elegant, curosa, deliciosa, tenint sempre present el producte de proximitat i la tradició pirinenca. El preu de l’habitació inclou l’esmorzar complet, i a més us oferiran un tast de galetes casolanes i tindreu a la vostra disposició barnús i sabatilles per estar-vos com a casa a la vostra habitació. Tot això, sumat a que l’entorn natural és magnífic, fa del Saó Hotel una opció ideal per a una escapada romàntica, gastronòmica o, simplement, relaxant.

IMG_9452.JPG

Un dels punts forts de l’hotel Saó de Bescaran és la gastronomia. © ÒM

El Gran Claustre és un hotel ubicat en un punt privilegiat de la Costa Daurada, al costat de l’imponent castell d’Altafulla. El cos principal d’aquest hotel de quatre estrelles va ser un antic convent de monges teresianes , construït al segle XVIII, i en el que va ser el claustre s’obre avui una piscina refrescant. És recomanable posar-se el barnús i les sabatilles i baixar a l’espai de benestar del Gran Claustre. Els massatges amb xocolata i els tractaments d’enoteràpia són algunes de les propostes d’aquest espai, que també ofereix una petita zona d’aigües: piscina amb bancs d’hidromassatge, dolls cervicals, pileta d’aigua freda, sauna, bany de vapor, font de gel, dutxes de sensacions i un servei gratuït d’infusions. Després d’un massatge relaxant o d’una hora de spa, ens espera el restaurant de l’hotel, Bruixes de Burriac, un nom suggeridor inspirat en les dones màgiques que habitaven aquesta contrada. I en acabat de sopar, és recomanable fer un volt nocturn pels voltants de l’hotel, per tal de digerir les delícies del xef Jaume Drudis abans de tornar a l’habitació i deixar-nos caure en el confortable matalàs.

5_Piscina_Gran_Claustre.jpg

Piscina exterior de l’hotel Gran Claustre, a Altafulla. © ÒM

Al petit nucli de Cantallops hi trobem l’hotel Can Xiquet, una antiga masia convertida fa uns anys en allotjament amb habitacions espaioses i lluminoses, amb grans llits comodíssims, amb banys diàfans amb banyera i dutxa, i terrasses privades que dominen el paisatge. Els Aspres d’Empordà ens parlen des d’aquí. A l’abast de la mà s’aixeca l’Albera, al fons hi ha la badia de Roses i el Montgrí es deixa observar una mica més enllà. El restaurant de l’hotel és un oasi de tranquil·litat on ens proposen nombroses opcions, totes delicioses, i per acompanyar els àpats, la carta permet escollir entre una gran varietat de vins de la DO Empordà, especialment dels cellers dels voltants. Si sou esportistes, podeu fer ús del petit gimnàs o demanar consell a la recepció de l’hotel sobre les nombroses rutes a peu i amb bicicleta (podeu llogar-les) que es poden fer pels voltants. Especialment recomanable és la visita al castell de Requesens. Si preferiu relaxar-vos, podeu contractar un dels múltiples massatges i tractaments que ofereixen, prèvia reserva. I si el temps ho permet, podeu capbussar-vos a la piscina.

Suite Can Xiquet.jpg

La suite Canigó, de 70 metres quadrats, és l’estrella de Can Xiquet. © ÒM

L’hotel Porto Cristo té una ubicació excel·lent, al cor del Port de la Selva, i conserva l’aire dels antics hotels de la Costa Brava. De fet, es troba en un edifici històric de l’any 1864, a 30 metres de les platges de la població, en un antic celler que va ser totalment reformat i que ha funcionat com a allotjament des de l’any 1960. Quan hi entres, pots tenir la vaga sensació de trobar-te en un d’aquells petits grans hotels de la Côte d’Azur, amb els seus cortinatges estampats i les habitacions de decoració eclèctica. És d’aquells hotels que fan que el client s’hi senti com a casa, amb detalls com el diari del dia o les infusions gratuïtes. Les cinquanta habitacions són àmplies, amb grans llits de matrimoni i finestres a l’exterior, i gairebé tots els banys disposen de banyera d’hidromassatge. Algunes, especialment les habitacions Royal de la tercera planta, tenen bones vistes del mar. Però també les habitacions Gran Confort i New Ancient són grans i còmodes. Les suites tenen fins i tot un petit saló, dues balconades i vistes a la badia. I aquells que busquin màxima relaxació, podran fer ús del petit spa privat de l’hotel durant mitja hora. A més, la família propietària de l’hotel porta un dels millors restaurants de la zona, el Monterrey, en ple passeig marítim, on el producte fresc del port és el protagonista.

Hotel Porto Cristo.jpg

Façana de l’hotel Porto Cristo, al Port de la Selva. © ÒM

Besuc del cap de Creus Monterrey.jpg

Besuc del cap de Creus servit al restaurant Monterrey. © ÒM

Una nit de tardor a La Vella Farga

dilluns, 5/10/2015
Piscina La Vella Farga.jpg

Davant de la Caseta del Masover s’obre la piscina desbordant de La Vella Farga. © Òscar Marín

La natura envolta la gran masia, els boscos dominen l’horitzó. No ens sentim perduts, el paisatge i el silenci ens reconforten, i tan aviat com arribem davant la masia, just abans de la posta del sol, sentim una oberta sensació de benestar. Som a La Vella Farga, un hotel rural ple d’encant que neix de la rehabilitació d’un mas de l’any 1036, als afores del nucli solsonenc de Lladurs. Aquí han materilitzat el seu somni una parella d’emprenedors, la Gemma Ribera i en Martí Angrill, que ja portaven la casa rural Cirera d’Avall i que van apostar per la rehabilitació d’una altra masia propera. Aquí han invertit dos anys i mig de reformes, recuperant antics espais i creant-ne de nous, obrint finestrals perquè la llum i el paisatge entressin dins la casa, buscant peces singulars per decorar cadascun dels racons de la masia. Això sí, han respectat l’herència arquitectònica d’un edifici on encara es respira el passat rural. En aquesta gran casa s’hi conreaven cereals, s’hi criava bestiar, s’hi havia elaborat vi i oli, i s’hi treballava el ferro. D’aquest antic ofici ve el nom de Vella Farga, ja que a la planta baixa s’hi fabricaven peces de ferro forjat.

La Vella Farga façana.jpg

Façana restaurada de l’hotel rural La Vella Farga. A l’esquerra, el restaurant de l’hotel. © ÒM

Taula La Vella Farga.jpg

Els propietaris són amants de les antiguitats, cosa que observem en detalls com aquesta taula parada. © ÒM

El mas és avui un hotel Rusticae de quatre estrelles, d’aquells que ens agrada anomenar “amb encant”, perquè ve de gust estar-s’hi i gaudir tranquil·lament de tots els seus detalls. Totes les habitacions estan moblades amb cura i cadascuna de les tretze té algun element que la fa especial. En el cas de l’habitació doble El Bisbe, on vam dormir, el fragment d’un retaule barroc fa de capçal del llit. A l’altre extrem, presideix el bany una banyera de marbre que data de l’any 1900. I des de les finestres es contempla la terrassa de l’hotel i els boscos exuberants de la vora.

Habitació La Vella Farga.jpg

Els mobles antics i el retaule barroc del capçal donen un aire eclesiàstic a l’habitació El Bisbe. © ÒM

Bany La Vella Farga.jpg

Al bany hi trobareu una selecció de sabons i cremes de L’Occitane. © ÒM

A l’hora de sopar, els fogons de la Vella Farga proposen una cuina d’autor que aposta pel producte de proximitat i de temporada. Les elaboracions del xef de la casa, Edgar Suárez Vergés —format a les cuines d’Arola, Cruz i Jubany, entre d’altres—, es poden assaborir en forma de dos menús degustació. Hi vaig demanar el nou menú de tardor Arç Blanc, de 38 euros, una delícia des del principi fins al final: crema de carbassa violó infusionada a la citronel·la amb escamarlà de costa i oli de mandarina; exquisides vieires amb curioses textures d’oli, caviar de muntanya i fonoll; sandwich de cua de bou amb angules; garrí cruixent a baixa temperatura amb poma infusionada amb fruita de la passió i terra d’oliva de Kalamata; i per postres, un cremós de xocolata blanca, fruita de la passió i granisat d’alfàbrega. A banda d’aquests plats, també vam poder tastar l’arròs sec de muntanya amb costella de porc ibèric i ceps, una recepta molt recomanable. Acompanyant els plats, una selecció molt acurada de vins i caves completa l’experiència gastronòmica.

Menú Arç Blanc La Vella Farga.jpg

Vieires amb textures d’oli, caviar de muntanya i fonoll, un dels plats del menú Arç Blanc. © ÒM

Arròs La Vella Farga.jpg

Arròs sec de muntanya amb costella de porc ibèric i ceps. © ÒM

Menjador La Vella Farga.jpg

A l’hora de sopar, el menjador de La Vella Farga té un ambient càlid. © ÒM

Si el temps ho permet, val la pena fer un bany a la piscina desbordant. Si no, prendre el sol a la vora de l’aigua resulta molt agradable. Un passeig pels boscos propers, cercant bolets mentre escoltem el cant dels ocells, o una conversa a la terrassa, deixant que les hores passin relaxadament, ens connecta amb aquest entorn privilegiat. Hem aprofitat al 100% cada minut de la nostra escapada de tardor a La Vella Farga, i ens posem aquest hotel a la llista de preferits.

La Vella Farga.jpg

Assaborint el cap de Creus al Porto Cristo

dilluns, 27/07/2015
Cala Taballera, el Port de la Selva.jpg

Cala Taballera, una de les cales màgiques que s’estenen a prop del Port de la Selva. © Òscar Marín

Vaig arribar al Port de la Selva amb prou temps per visitar el seu entorn natural. Aquí a la vora hi ha algunes de les cales preferides de Salvador Dalí i valia la pena revisitar-les, aprofitant el bon temps. Els paisatges costaners del Parc Natural del Cap de Creus són el gran reclam d’aquesta zona. A l’hora de dinar vaig fer cap al Porto Cristo, un hotel Logis que té una ubicació excel·lent, al cor de la població, i conserva l’aire dels antics hotels de la Costa Brava. De fet, es troba en un edifici històric de l’any 1864, a 30 metres de les platges de sorra del Port de la Selva, en un antic celler que va ser totalment reformat i que ha funcionat com a allotjament des de l’any 1960.

Hotel Porto Cristo.jpg

Façana de l’hotel Porto Cristo, al Port de la Selva. © ÒM

Habitació Hotel Porto Cristo.jpg

Una de les habitacions dobles del Porto Cristo. © ÒM

Quan hi entres, pots tenir la vaga sensació de trobar-te en un d’aquells petits grans hotels de la Côte d’Azur, amb els seus cortinatges estampats, les habitacions de decoració eclèctica, l’elegància d’altres temps amb la mar a poques passes de la finestra. És d’aquells hotels en els quals observes detalls com el diari del dia o les infusions gratuïtes que fan que el client s’hi senti com a casa. Les cinquanta habitacions són àmplies, amb grans llits de matrimoni i finestres a l’exterior, i gairebé tots els banys disposen de banyera d’hidromassatge. Algunes, especialment les habitacions Royal de la tercera planta, tenen bones vistes del mar. Però també les habitacions Gran Confort i New Ancient són grans i còmodes. Les suites tenen fins i tot un petit saló, dues balconades i vistes a la badia. I aquells que busquin màxima relaxació, podran fer ús del petit spa privat de l’hotel durant mitja hora.

Habitació doble Hotel Porto Cristo.jpg

Gairebé totes les habitacions del Porto Cristo tenen banyera d’hidromassatge. © ÒM

Suite familiar Hotel Porto Cristo.jpg

Una de les suites familiars de l’hotel Porto Cristo. © ÒM

Si s’arriba al Port de la Selva amb gana, el primer que cal fer abans d’anar cap a l’hotel és acostar-se al restaurant Monterrey, situat a pocs metres del Porto Cristo, en ple passeig marítim. Aquí, la mateixa família propietària de l’hotel porta un dels millors restaurants de la zona. El producte fresc del port de la població n’és el protagonista: gambes, sardines, orada a l’all cremat, musclos de roca, freginada de peixets, rapet del port al forn, turbot a la planxa… I a la carta hi destaquen també els arrossos, les paelles marineres i altres receptes amb gust de mar, com el tàrtar de salmó i el llenguado a la planxa. Cada plat és més suculent que l’anterior. Els clients que reserven mitja pensió poden assaborir aquí la deliciosa gastronomia del cap de Creus.

Timbal d'escalivada.jpg

Timbal d’escalivada i formatge de cabra al restaurant Monterrey. © ÒM

Tàrtar de salmó.jpg

Tàrtar de salmó al restaurant Monterrey. © ÒM

Llenguado a la planxa Monterrey.jpg

Llenguado a la planxa amb guarnició de temporada. © ÒM

Rap del cap de Creus Monterrey.jpg

Rap fresc del cap de Creus al restaurant Monterrey. © ÒM

Restaurant Monterrey.jpg

Sala del restaurant Monterrey. A fora disposa d’una terrassa mb vista a la badia. © ÒM

Què més es pot demanar? Un hotel amb un gran servei, un bon restaurant on assaborir la millor gastronomia marinera de l’Empordà, un poble de postal i uns paisatges imponents que ens transporten a la fi del món. Quan vulgui desconnectar, tornaré a escapar-me al Port de la Selva.

La pau del Racó de Madremanya

dimarts, 7/07/2015
El Racó de Madremanya .jpg

El Racó de Madremanya és una antiga masia del segle XVIII. © Òscar Marín

Feia temps que volíem visitar Madremanya. De la constel·lació de petits pobles d’origen medieval que s’estenen entre Girona i la Bisbal d’Empordà, era el que ens quedava per veure. D’excuses en teníem moltes, per anar-hi: l’arquitectura del poble, la seva tranquil·litat, els paisatges que l’envolten, tornar al castell Gala Dalí de Púbol… Però he de confessar que, aquest cop, la nostra raó principal era la descoberta d’un hotel rural: El Racó de Madremanya. Vam arribar-hi al capvespre i, després de visitar els espais comuns de la masia, ens van assignar l’habitació Blava, al primer pis de l’edifici principal. Murs gruixuts de pedra, un llit de 180 x 200, un bany complet, un sofà, una zona de despatx i dues petites finestres amb vistes al lateral del jardí.

Habitació Blava El Racó de Madremanya.jpg

L’habitació Blava és una de les més àmplies de l’hotel. © ÒM

Totes les habitacions del Racó ofereixen calma i recolliment, perquè ens trobem lluny del brogit de la ciutat, en un petit oasi envoltat de camps de cereals, verds a la primavera, daurats al principi de l’estiu. La masia data del segle XVIII i encara conserva bona part de la seva estructura original, ben restaurada per al seu ús com a allotjament i decorada amb gust pels seus propietaris: Ivan i Josep. Al Racó de Madremanya trobem el recolliment necessari per desconnectar de les presses del dia a dia. També sota l’aigua podem trobar la desconnexió que busquem: a l’exterior, dues piscines ens esperen per fer passar la calor. La d’aigua dolça, situada just davant de la casa, està climatitzada i s’hi pot nedar entre els mesos d’abril i octubre. N’hi ha una altra, d’aigua salada, que s’ubica en un segon jardí presidit per un nou espai d’estil contemporani, on se situen el menjador i tres de les habitacions dobles de l’hotel. Després de refrescar-se a l’aigua, s’agraeix seure en alguna de les gandules i cadires disposades en els més de tres mil metres quadrats de jardins, amb un bon llibre a les mans o trobant el moment idoni per conversar tranquil·lament amb la nostra parella. Les normes de l’hotel són explícites: no és apte per a nens. El silenci, aquí, no és una opció: és una necessitat. Allà canta un ocell, aquí es mouen unes branques, no cal cap més so per gaudir de les últimes llums del dia. Per als qui desitgen encara més tranquil·litat, hi ha l’opció de reservar un massatge relaxant sota reserva prèvia. De nit, val la pena assaborir un sopar exquisit a l’hotel, un servei exclusiu per als hostes, tot i que a la vora també hi ha bones opcions gastronòmiques.

Jardins El Racó de Madremanya.jpg

Els jardins i el menjador de l’hotel a l’hora de sopar. © ÒM

Pel matí, arriba el moment de gaudir d’un esmorzar bufet que satisfà els més exigents: embotits, formatges, cereals, croissants, pastissos casolans, diversos tipus de pans, sucs, cafès… Aprofiteu aquest moment del dia per demanar consell al personal de l’hotel sobre les visites que es poden fer a la vora. Hi ha tantes opcions (entre pobles amb encant, museus, miradors, paisatges…) que, si voleu descobrir-les totes, haureu de tornar. Ells us esperaran amb els braços oberts.

Esmorzar El Racó de Madremanya.jpg

Bufet d’esmorzar del Racó de Madremanya. © ÒM

Zones comunes del Racó de Madremanya.jpg

A la masia hi trobareu racons com aquest per descansar o llegir. © ÒM

Saló El Racó de Madremanya.jpg

Sala de lectura a les antigues cavallerisses de la masia. © ÒM

Casa Anamaria, elegància campestre

dijous, 18/06/2015
Casa Anamaria jardins.jpg

L’hotel Casa Anamaria s’inspira en les vil·les renaixentistes del Vèneto. © Òscar Marín

Sortir al balcó i sentir el cant d’una dotzena d’ocells mentre contemplem un horitzó de camps de cereals. És un dels plaers que experimentes quan t’allotges a Casa Anamaria, un palauet campestre inaugurat fa just un any a pocs quilòmetres de Banyoles. Aquí compartim el somni d’un empresari francès, Olivier Mitterrand (nebot de l’expresident de la república francesa), que després d’estiuejar durant anys a la Costa Brava va decidir adquirir la finca de Can Motes, al Pla de l’Estany, per fer-hi estades amb la seva família. Primer va restaurar l’antiga masia del segle XIV, mentre al seu cap forjava la idea de crear un hotel al costat del mas. Com a amant de l’arquitectura neoclàssica, va decidir donar a aquell allotjament l’aspecte d’una vil·la pal·ladiana renaixentista, pensant en crear espais on els hostes es poguessin sentir dins la seva pròpia casa de camp. I ho va aconseguir. Envoltada de jardins i d’un paisatge extens de camps i boscos, Casa Anamaria ofereix exclusivitat i un servei d’alt nivell en un entorn natural poc alterat. A més, és un projecte respectuós amb l’entorn, la finca disposa de certificació forestal sostenible i l’hotel és el primer del país amb sistema de climatització geotèrmica.

Habitació Casa Anamaria.jpg

L’habitació Anamaria, decoració exquisida, banyera de peus daurats i una terrassa de 19 m2. © ÒM

Esmorzar Casa Anamaria.jpg

Per esmorzar, una àmplia selecció d’embotits, pastisseria i sucs. Fins i tot hi ha cava! © ÒM

Si una cosa distingeix Casa Anamaria és el tracte exclusiu que reben tots els hostes. El fet de tenir poques habitacions permet que cada client sigui tractat com un convidat que podrà gaudir intensament de tots els serveis de la casa. L’ús de l’spa és exclusiu per habitació (ofereix dolls d’aigua, sauna i dutxa de sensacions) i la carta de tractaments incorpora una trentena de massatges i rituals. A l’hora de sopar, el restaurant Can Motes proposa una carta protagonitzada pels productes cultivats a la mateixa finca o de producció local de les comarques properes, amb primers plats com les carxofes farcides amb bolets i foie gras, el ravioli obert de salmó fumat amb caviar d’albergínies i la trencadissa de patata amb ous i pernil ibèric; i segons plats com el lluç al forn amb patata, ceba i tomàquet, el melós de vedella rostit amb verdures i el bacallà amb crema d’espinacs. Per postres, no dubteu a tastar la mousse de xocolata, la crema catalana o el pastís de Santiago. La carta de vins es composa de més de quaranta referències de vins i caves, i els cellers locals ocupen fins a un 80% de la carta.

Remenat de patata amb pernil.jpg

Trencadissa de patata amb ous i pernil ibèric al restaurant Can Motes. © ÒM

Spa Casa Anamaria.jpg

Cada client pot gaudir d’una hora exclusiva a l’espai de benestar, on hi ha una piscina de 3,5 x 4,35 m. © ÒM

La decoració de les habitacions és contemporània, tot i que desprenen un toc d’elegància clàssica: motllures, capçals de fusta, algun mirall d’antiquari… A l’habitació trobareu comoditats com ara barnús i sabatilles, tovalloles de piscina, assecador de cabell, una completa oferta d’amenities de L’Occitane i una ampolla d’aigua de cortesia. En el cas de l’habitació 104, on vam tenir el plaer d’allotjar-nos, vam disposar d’una terrassa excepcional amb vistes al sud i mobiliari ideal per gaudir del sol de dia o de les estrelles durant la nit. A l’interior, la dutxa amb efecte pluja i la banyera d’estil clàssic permeten un bany més que confortable. La xarxa Wi-Fi gratuïta i la televisió amb Smart TV Full HD ajuden a aquells qui ho desitgin a mantenir-se connectats amb el món virtual. Els llits són molt còmodes, les tovalloles són extraordinàriament flonges i els grans finestrals deixen entrar molta llum i permeten un diàleg constant amb l’entorn natural. Tot està pensat perquè no haguem de pensar en res. Tan sols gaudir.

Casa Anamaria façana.jpg

Façana de ponent de Casa Anamaria vista des de la masia de Can Motes. © ÒM

10 hotels gastronòmics de Catalunya

divendres, 8/05/2015

Els paisatges i monuments conformen la columna vertebral d’un viatge, però una escapada no és completa si no es gaudeix de la gastronomia del país. Per distingir aquells allotjaments que, a més d’oferir un perfecte acolliment, serveixen plats d’arrel tradicional, el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat ha creat el distintiu d’especialitat “hotel gastronòmic” que engloba establiments de menys de seixanta habitacions, amb una oferta gastronòmica ben representativa de la cuina catalana elaborada amb productes de proximitat.

Masia la Palma

Sala del restaurant Sa Poma, a l’hotel Masia la Palma d’Espinavessa. © ÒM

Aquests hotels gastronòmics ofereixen com a mínim un 40% de plats tradicionals inclosos en el Corpus Culinari de la Cuina Catalana, elaborats també amb un mínim del 40% d’aliments de proximitat i procedents de productors autòctons. A més, en la carta de vins més de la meitat de referències han de ser de producció catalana. Els xefs d’aquests “hotels gastronòmics” valoren la qualitat i utilitzen matèries primeres de la seva zona, dedicant una atenció especial als productes frescos de temporada segons el cicle de les estacions.

Són 43 els hotels que, actualment, s’han certificat amb aquesta distinció. De tots aquests, us en recomano 10 que he visitat personalment i dels quals he assaborit la gastronomia.

Ca l’Arpa
El xef Pere Arpa va reformar la casa dels avis al carrer Indústria de Banyoles per convertir-la en un restaurant amb hotel: Ca l’Arpa. L’establiment s’ha convertit en un dels millors de la comarca. I té una estrella Michelin! Coneixen de primera mà la procedència de tots els ingredients: visiten la formatgeria d’on prové el formatge que serveixen, parlen amb el pagès que cria els pollastres que cuinen i tasten els vins als millors cellers per escollir aquells que presentaran a la carta (la Montse us aconsellarà). El segon pas, l’elaboració, és igual de transparent i rigorós. La gran vidriera amb vistes de la cuina no amaga res del màgic procés de preparació dels plats: ara una perdiu tèbia en dues coccions amb foie i puré de remolatxa, ara unes guatlles amb salsa de soja i escalunyes, ara una cassoleta de vieires i lletons de vedella, ara una espatlla de cabrit rostida amb all i romaní…
Més informació: Com a casa a Ca l’Arpa de Banyoles

"©

Ventresca de tonyina amb escabetx creada a la cuina de Ca l’Arpa. © ÒM

El Far
Tradició i modernitat es combinen en l’escenari únic del Far de Sant Sebastià, a Llafranc. S’hi revisen receptes clàssiques. De la coca de recapte de tota la vida n’han fet una tapa i l’empordanès braç de gitano de tonyina l’han ficat dins una copa. També dels arrossos en fa una creació excel·lent. Us puc parlar d’altres plats que podeu tastar a l’hotel restaurant El Far, des del suquet de sardines fins als ravioli de carn de bou farcits de tonyina, passant per l’amanida de verat amb tàrtar de tomàquet i vinagreta d’escalunyes. Us puc descriure les postres, tradicionals però presentades de manera original, com el mel i mató amb pinyons i gelat o la sopa de maduixes amb gelat de mascarpone. Però preferiria que ho provéssiu. Reserveu-hi taula.
Més informació: Records des del Far de Sant Sebastià

Un fragment de coca sobre un fons pictòric al restaurant El Far. © ÒM

Motel Empordà
El xef Jaume Subirós continua al capdavant del Motel Empordà des de fa gairebé quaranta anys. Aquest hotel restaurant, als afores de Figueres, és un lloc de referència de la gastronomia catalana que manté el llistó ben alt i segueix fidel a la tradició de la cuina de l’Empordà. El menú pot començar amb una sopa de farigola amb pa d’herbes aromàtiques i amb una amanida ben empordanesa de faves amb menta, pernil i peus de porc, un plat senzill i alhora emblemàtic de la casa. Podeu tastar plats de temporada com els naps de Capmany amb formatge blau Cingles de Bertí o un saborós besuc amb escuma d’all i arròs inflat. Assaborir la llebre a la royale és un plaer que no es pot gaudir en gaires restaurants del nostre país. Després d’un àpat que estimula els sentits del viatger, el repòs merescut es gaudeix millor en una de les habitacions renovades de l’hotel Empordà.
Més informació: Un gran sopar al Motel Empordà

Motel Emporda.jpg

Les faves en amanida i menta fresca són un dels plats emblemàtics del Motel. © ÒM

Sa Tuna
Just davant de la cala Sa Tuna, un fragment deliciós de Costa Brava, hi ha l’Hostal Sa Tuna, un dels establiments emblemàtics de Blanes que es remunta a l’any 1944, quan entre les barques dels pescadors s’hi començava a veure algun turista i en Joan i la Paquita, els avis dels actuals propietaris, van plantar damunt la sorra les taules del restaurant. Des de l’any 2003, l’encarregat de dirigir la cuina del Sa Tuna és el xef Mateu Batista, bon coneixedor de la cuina tradicional empordanesa. Hi podeu tastar creacions com el confitat de tomata de ram i escrita (rajada) amb consomé de pebrot escalivat o el magnífic arròs a la brasa amb peix de rebuig del pòsit de Palamós. El menú delectarà els gormands, però no només de gormands viu l’Hostal Sa Tuna. Com indica el seu nom, hi tenen habitacions per als qui vulguin fer una estada tranquil·la davant del mar.
Més informació: El menú del peix de roca al Sa Tuna

Paella Sa Tuna.JPG

Un bon arròs a la brasa amb peix fresc de Palamós al Sa Tuna. © ÒM

Sant Pere del Bosc
A l’antic monestir benedictí i asil de Sant Pere del Bosc, restaurat al gust modernista per Puig i Cadafalch, tot ens parla, discretament, en veu baixa, del passat d’aquest racó de la Costa Brava. L’Eva Olmos, propietària i dissenyadora d’aquest projecte hoteler, ha reciclat peces antigues trobades a l’edifici i les ha restaurat per integrar-les en els espais. Al petit restaurant l’Indià, s’hi presenta tot un festival gastronòmic. Hi trobareu noves creacions cada temporada. Des de les magdalenes de rocafort amb pipes o la gamba al curri arrebossada amb cereals fins al risotto de verdures amb formatge brie i xips de carxofa o el calamar en la seva tinta amb ceba sobre parmentier de patata i gingebre, tot transpira originalitat i bon producte.
Més informació: Petits plaers al Sant Pere del Bosc Hotel & Spa

Sant Pere del Bosc 1.JPG

El Sant Pere del Bosc Hotel & Spa proposa una experiència de luxe. © ÒM

Masia la Palma
En un mas preciós envoltat de camps de conreu a Espinavessa, a mig camí entre Figueres i Banyoles, l’hotel Masia la Palma ofereix una bona cuina del territori. Al restaurant Sa Poma, dirigit per la Tona Llovera i el seu fill Pep Munilla, s’hi serveix una cuina casolana que aposta pels productes de la terra, amb un toc d’innovació. Durant la meva estada, m’hi van servir un boníssim pernil de gla amb pa de vidre, per seguir amb unes croquetes casolanes de carn d’olla i bacallà. El carpaccio de llagostins en excel·lent combinació amb una vinagreta de bolets amb allets és un dels plats estrella d’aquest restaurant, juntament amb el tendre bacallà amb pebrots de Padrón. L’àpat s’acompanya amb un vi del nostre país (podeu escollir des de DO Empordà fins a Terra Alta).
Més informació: Masia la Palma, encant empordanès

IMG_9244.JPG

Carpaccio de llagostins amb vinagreta de bolets i allets a la Masia la Palma. © ÒM

Gran Claustre
En aquest hotel ubicat en un punt privilegiat de la Costa Daurada, al costat de l’imponent castell d’Altafulla, hi trobareu el restaurant Bruixes de Burriac, dirigit pel xef Jaume Drudis. Podeu tastar-hi, per començar, un aperitiu de la casa; com a entrant, un buquet de verdures de temporada cuites en una cassoleta, o un cap i pota amb amanida de mongeta verda Macaire, o un púding de llamàntol amb medalló al vapor i infusió de pinyons. Com a plat principal, es pot escollir entre un arròs de calamarset de platja i botifarra negra amb cigrons i allioli de nyora, un turnedó de salmó amb bombó d’api i clorofil·la confitada, o un filet de porc ibèric amb rostit de patata i pruna confitada. El punt dolç el posa el flamet o el bombó amb xocolata especiada. També l’esmorzar bufet val molt la pena, així que us recomano que us hi quedeu a dormir.
Més informació: Relax a l’hotel Gran Claustre

3_Bruixes_de_Burriac.jpg

El restaurant de l’hotel Gran Claustre rep el nom de Bruixes de Burriac. © ÒM

El Molí
A l’hotel El Molí, ubicat a tocar de la Muga al seu pas per Pont de Molins, s’hi menja molt bé, amb una carta basada en el producte local de temporada, des de les verdures de l’horta i els bolets fins als embotits, els cargols o la carn de caça. Això sí, les receptes estan posades al dia tot respectant la tradició. L’hotel ha estat renovat, però la seva història es remunta trenta-cinc anys enrere, quan el senyor Pere Lladó va fundar aquest restaurant amb habitacions. Avui, els seus fills, en Marc, en Jordi i l’Eva, fan que el client gaudeixi de la qualitat d’un bon servei, una bona cuina i unes magnífiques habitacions superiors a tocar del riu.
Més informació: Un hotel privilegiat en un molí de la Muga

La terrassa de l’hotel El Molí queda suspesa sobre la Muga. © ÒM

El Monegal
Al cor del Solsonès s’hi aixeca un hotel ideal per gaudir de la frescor del bosc a ple estiu. Hi conflueixen els sons de la natura, les branques tremoloses dels arbres, la veu dels ocells, les aigües del torrent dels Plans passant als nostres peus. La seva cuina combina a la perfecció amb el seu entorn natural, especialment a la tardor, quan els bolets de la vall de Lord arriben a la taula. Els concerts també són una bona excusa per visitar l’hotel Monegal, ja que s’hi organitzen vetllades poètiques i musicals de petit format. També ho és l’aventura d’anar a buscar bolets. Aquest és un excel·lent punt de partida per als caçadors de ceps, pinetells i fredolics. Mentre mig país se cita als boscos del Berguedà i del Ripollès, els paisatges del Solsonès regalen una bona collita als boletaires astuts que fugen dels camins més trillats.
Més informació: Música i bolets a l’hotel Monegal

Bolets collits als boscos pròxims a l’hotel Monegal, a Sant Llorenç de Morunys. © ÒM

Hotel Muntanya & Spa
Al nucli cerdà de Prullans, l’Hotel Muntanya & Spa combina benestar, natura i turisme familiar. L’aposta per les famílies ja està consolidada des de fa anys, amb una oferta d’apartaments amplis, zones de joc per a la canalla, activitats d’animació infantil i plats a gust dels nens en el seu restaurant. Pels amants de la gastronomia local, al restaurant bufet s’hi serveixen guisats típics del Pirineu i receptes de la gastronomia cerdana, com el tiró amb naps i el trinxat amb rosta. A l’estiu, el restaurant barbacoa a l’aire lliure La Jardinera ofereix un bufet de carns i també hi ha la possibilitat de coure les nostres pròpies viandes. Per als qui busquin una experiència curiosa, cada divendres, a l’hora de sopar, el restaurant es converteix en una taverna del segle XII ambientada en l’època medieval.
Més informació: 5 hotels amb spa

Hotel Muntanya.jpg

El Muntanya és també conegut pel seu ampli espai de benestar. © ÒM

La serenitat de Can Xiquet

dimarts, 28/04/2015
Can Xiquet.jpg

Can Xiquet, en un punt elevat de Cantallops, domina els Aspres d’Empordà. © ÒM

Recorres amb calma els Aspres d’Empordà, unes planes de vinyes, oliveres i boscos de sureres i alzines que s’eleven mandroses al peu de l’Albera. El cotxe avança per una carretera sinuosa que ascendeix per un paratge plàcid, tocat per la llum del capvespre. Els revolts no permeten córrer, i això facilita que el cant dels ocells s’escoli a través de la finestra, tot anunciant la tranquil·litat que ens espera en aquesta terra privilegiada. Arribes a Cantallops, travesses el poble i puges fins a Can Xiquet. Surts del cotxe i t’adones que el luxe és ben bé això. L’essència de l’Alt Empordà envolta l’antiga masia convertida fa uns anys en hotel. Em reben amb amabilitat i m’acompanyen fins a l’espaiosa junior suite Salines que m’han assignat, una habitació de 45 metres quadrats amb un gran llit, comodíssim; un bany diàfan amb banyera, dutxa i una bona selecció d’articles de bany, i una terrassa privada que domina el paisatge.

Junior suite Can Xiquet.jpg

Àmplia junior suite Salines a Can Xiquet. © ÒM

Els Aspres d’Empordà ens parlen des d’aquí. A l’abast de la mà s’aixeca l’Albera, al fons la badia de Roses, les sinuoses formes del Montgrí es deixen observar una mica més enllà. Es fa fosc i les llums de la costa arriben titil·lants. És un plaer contemplar el territori des d’aquí, des d’una posició absolutament privilegiada, respirar-ne l’aire pur i escoltar-ne els sons de la natura. I aleshores, inevitablement, se’ns obre la gana. És l’hora de sopar. Entre setmana i fora de temporada, el restaurant de l’hotel és un oasi de tranquil·litat. Ens hi proposen nombroses opcions, totes delicioses: anxoves de l’Escala amb coca de pa amb tomàquet, calamar de Roses farcit de saltejat de verdures, confitat de tomàquet de Vilabertran amb formatge de cabra, turbot amb melmelada de tomàquet i verdureta, patates d’Olot amb arròs verd i reducció de Mòdena… Escullo una graellada de verdures a la brasa amb una deliciosa salsa de romesco i un entrecot exquisit servit amb un gratinat de patates. Per postres, una mousse de iogurt amb fruits del bosc, dolça i suculenta. Per acompanyar els àpats, la carta permet escollir entre una gran varietat de vins de la DO Empordà, especialment dels cellers dels voltants.

Can Xiquet de nit.jpg

Can Xiquet, de nit. A la planta inferior es troba el restaurant de l’hotel. © ÒM

Mousse Can Xiquet.jpg

Mousse de iogurt amb fruits del bosc. © ÒM

L’endemà, de bon matí, obro les cortines i la llum inunda l’habitació. Els amplis finestrals permeten obtenir una vista sorprenent de la sortida del sol. Després d’una dutxa, un bon plat d’embotits de la terra amb pa amb tomàquet, un suc de taronja natural i un cafè permeten agafar forces per afrontar una nova jornada empordanesa. Si sou esportistes, podeu fer ús del petit gimnàs o demanar consell a la recepció de l’hotel sobre les nombroses rutes a peu i amb bicicleta (podeu llogar-les) que es poden fer pels voltants. Especialment recomanable és la visita al castell de Requesens. Si preferiu relaxar-vos, podeu contractar un dels múltiples massatges i tractaments que ofereixen, prèvia reserva. Si sou amants del vi, podeu acostar-vos a algun dels petits cellers de la zona (us recomano la visita a Oliver Conti, a Capmany). Si el temps ho permet, podeu capbussar-vos a la piscina. I si no voleu desconnectar del tot, teniu connexió Wi-Fi en tot l’allotjament, cosa que permet consultar Internet des de qualsevol de les agradables zones comunes.

Esmorzar Can Xiquet.jpg

Per esmorzar, embotits amb pa amb tomàquet i suc de taronja natural. © ÒM

Habitació Can Xiquet.jpg

Una de les habitacions dobles renovades recentment. © ÒM

L’estada ha estat tan rodona. Quan has desconnectat de debó de la rutina i de les presses del dia a dia, quan has assaborit el millor d’un territori farcit de natura i serenitat, és inevitable pensar que tornaràs. I encara més, emprens el camí de retorn a casa amb la sensació que aquest seria un molt bon lloc per viure.

Suite Can Xiquet.jpg

La suite Canigó, de 70 metres quadrats, és l’estrella de Can Xiquet. © ÒM

Bany suite Can Xiquet.jpg

El bany de la suite Canigó té una gran vista dels Aspres. © ÒM

Piscina Can Xiquet.jpg

La piscina de l’hotel és oberta durant tot el dia. © ÒM