Les cases de colònies no són territori exclusiu dels grups d’escolars. També són un allotjament econòmic, divertit, acollidor, ideal per passar-hi una setmana o un cap de setmana en família, gaudint del contacte amb la natura i de la convivència activa amb els fills i amb altres famílies. Vaig comprovar-ho fa pocs dies, a la finca de Can Mateu, a la riba del pantà de Sau. A les cases de colònies de la Fundació Catalana de l’Esplai hi trobem allotjaments de qualitat envoltats de prats, boscos i pantans, des del Pirineu fins a les Guilleries i el Montseny. I s’hi fan un grapat d’activitats. Però atenció: aquí no es tracta que el monitor distregui els nens, es demana que els pares participin, descobreixin i es diverteixin amb els fills, cosa que la feina i els compromisos quotidians no sempre permeten. Això sí, els monitors especialitzats ens guien en les activitats lúdiques i esportives i ens ofereixen un ampli ventall de possibilitats, preparant un programa a mida en funció dels interessos de les famílies que fan estada a la casa.

Aprendre a identificar insectes és una de les activitats que desperta més interès. © Òscar Marín

Hi ha temps per jugar a pilota, per banyar-se a la piscina o per descansar damunt l’herba, però els educadors potencien la descoberta del medi, ja sigui guiant un taller o donant el suport i el material als pares perquè ho facin ells mateixos. A banda de les excursions a peu i les sortides amb BTT pels voltants de la casa de colònies, que sempre diverteixen petits i grans, les activitats que més agraden són les de descobriment de la fauna. Anar a cercar “bitxos”, fer-los entrar suaument dins una ampolla i després posar-los en comú i identificar-los a través de fitxes permet passar una bona estona mentre aprenem a respectar el nostre entorn. L’exploració es converteix en sorpresa en arribar a la bassa o al rierol més proper, on els més menuts poden provar de capturar amb els salabrets una granota o un tritó per observar-lo de ben a prop, descobrint, probablement per primer cop, la lluentor, el tacte i els colors màgics d’aquests animals tan necessaris i, sovint, tan menyspreats.

Sota l’aigua de la bassa s’amaga tot un univers de vida. © ÒM

Un tritó es passeja per les mans d’un nen amb curiositat i una mica de por. © ÒM

Imitar el cant d’un ocell i sentir-ne la resposta en alguna branca propera és d’allò més estimulant. És una altra de les activitats que proposen les cases de colònies. Els monitors faciliten uns reclams manuals que imiten el so dels ocells més comuns: el xiulet de la merla, el refilet del pit-roig, el cant de la mallerenga, el xerric misteriós del gaig… Un cop après el funcionament de cada estri, cal trobar un racó tranquil al bosc, seure a terra i començar a piular. Amb l’ajuda d’unes fitxes coneixem la morfologia de cada ocell, els seus costums, i el relacionem amb el seu cant. Amb atenció, escoltarem la resposta d’algun pit-roig, d’un pardal menut o de l’atrevida merla.

Cridant la mallerenga carbonera al bosc amb una petita flauta. © ÒM

Hi ha molt més: rutes amb caiac pel pantà de Sau, observació astronòmica del cel pirinenc, descoberta de les flors del Montseny, activitats de neu a l’hivern… El programa Natura en família està actiu durant tot l’any. Només cal fer la reserva amb una mica d’antelació. L’estada a la natura es completa amb bons àpats, senzills i nutritius: macarrons, sopa, pollastre a la cassola, truita de patates, croquetes… El menjador és l’espai on es comparteixen les experiències viscudes i on es pot començar a pensar en la propera sortida, amb la satisfacció d’haver compartit moments inoblidables en família.

Una caseta de fusta per als ocells a la finca de Can Mateu, a Osona. © Òscar Marín

Els més menuts poden observar les tortugues gràcies als murs de vidre que protegeixen les piscines de recuperació. © Òscar Marín

El passat dissabte 19 de març vaig assistir a la inauguració del nou Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM) ubicat a la platja del Prat de Llobregat, en els terrenys de l’antic golf. La fundació CRAM és tot un referent en el tractament de la fauna marina i acaba d’obrir les instal·lacions més modernes a nivell europeu dissenyades exclusivament per al tractament de tortugues, cetacis i aus aquàtiques. Un gran hospital per als animals ferits. A banda de les activitats de rescat i recuperació d’espècies, el centre estarà obert a les escoles i a les famílies a través de les visites guiades que s’hi organitzaran periòdicament. L’objectiu és sensibilitzar la societat de les problemàtiques que afecten l’entorn marí.

L’alcalde del Prat, Lluís Tejedor; el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, i el director del CRAM, Ferran Alegre, durant l’acte d’inauguració del nou centre. © ÒM

L’edifici de la clínica acull les sales d’operacions i cures i els tancs de recuperació. © ÒM

El centre neuràlgic de les noves instal·lacions és l’àrea de cures i de clínica, que inclou sales de raigs X, quiròfans, ecògrafs i altres aparells que permetran treballar als veterinaris en el diagnòstic i cura dels casos que se’ls presentin. També s’hi troben els tancs d’aigua salada amb parets de vidre on els pacients podran viure mentre es recuperin. L’objectiu és tractar els exemplars arribats al centre i reintroduir-los al mar en el menor temps possible, malgrat que hi ha pacients que no podran tornar a ser alliberats per la gravetat de les seves ferides i es quedaran a viure al CRAM.

Una de les tortugues marines que es recuperen als tancs del CRAM. © ÒM

Com arriba una tortuga ferida o un cetaci malalt a les instal·lacions del CRAM? Evidentment, no hi arriben sols. El paper dels pescadors és fonamental en el procés. Són ells els qui, mentre naveguen a mar obert, poden trobar algun cetaci ferit o alguna tortuga enganxada per accident en un dels seus hams, i són ells els qui avisen el CRAM perquè tingui cura de l’exemplar afectat. Per això, el discurs que sovint assegura que els pescadors són uns dels principals causants de la mort de les espècies protegides s’hauria de moderar i matisar si es pretén que el sector pesquer col·labori activament en el rescat dels animals en perill. De fet, segons fonts d’aquest sector, agafar una tortuga ferida i pujar-la a bord vol dir haver de tenir-ne cura fins arribar a port, llançar-li aigua constantment i estar pendent que no es mengi cap dels peixos recollits. Els pescadors es queixen que no reben cap mena de compensació per recuperar els animals ferits, al mateix temps que es veuen tractats sovint com a enemics del medi marí. Esperem que les dues parts arribin aviat a una entesa cordial en benefici de la nostra fauna.

Algunes tortugues, com la de la imatge, es mostren curioses amb els visitants. © ÒM

Una de les guies explica els problemes als quals ha de fer front la fauna marina. © ÒM

A banda de la clínica i de l’àrea de cures, el nou CRAM té un edifici destinat a l’educació, amb diversos panells interactius i una sala de projecció d’audiovisuals sobre les problemàtiques que afecten els nostres mars i oceans, des de la contaminació fins a la sobreexplotació pesquera en algunes zones del planeta. El coneixement d’aquests problemes permet els alumnes i les famílies que visiten el centre analitzar en quina mesura podem ajudar a conservar els ecosistemes marins i la seva biodiversitat. Les visites són guiades pels educadors del centre, amb els quals es realitza un circuit per totes les instal·lacions, des de la clínica i els tancs de recuperació fins a les sales d’audiovisuals. Una pineda amb taules de pícnic convida al descans després de l’itinerari. Desitgem molta sort als membres del CRAM en la seva nova ubicació i esperem que el brogit dels avions que s’enlairen cada cinc minuts al costat del complex no destorbi gaire el repòs de les tortugues.

En diverses pantalles s’expliquen aspectes de la fauna marina dels cinc continents. © ÒM

La fidel reproducció d’un tauró a mida real presideix l’àrea d’educació del CRAM. © ÒM