Entrades amb l'etiqueta ‘paisatges’

Una escapada familiar a Gandesa

dimarts, 19/09/2017
Cooperativa Gandesa_Cèsar Martinell.jpg

El Celler Cooperatiu de Gandesa és una de les visites imprescindibles de la Terra Alta. © Òscar Marín

Passejaven un dia per Gandesa i van veure un cartell que indicava que la gran casa de darrere l’Ajuntament estava en venda. No s’ho van pensar. En Daniel Esteve i la seva parella van trucar-hi i, al cap d’uns dies, l’edifici era seu. Encara no imaginaven que aquella casa de poble, on van obrir una galeria d’art durant uns anys, acabaria convertida en un allotjament amb encant. És el projecte que avui més els il·lusiona: la Casa dels Abeuradors. Situats al centre de Gandesa, aquests apartaments i lofts són el punt de partida perfecte per conèixer els atractius de la Terra Alta. A dins, hi trobem totes les comoditats: cuina completament equipada, llits i sofàs-llit molt confortables, banys amb dutxa o banyera d’hidromassatge, balcons i finestrals que deixen entrar molta llum i espais decorats amb il·lustracions i pintures d’artistes ebrencs. Un ascensor connecta els tres pisos i al pis superior hi ha una terrassa privada que, potser aviat, obriran als clients.

Casa dels Abeuradors_MenjadorLoft Font de Dalt.jpg

El loft Font de Dalt és un allotjament ideal per a dues o quatre persones. © ÒM

Casa dels Abeuradors_Habitació Duplex Xorros de la Fontcalda.jpg

El dúplex Xorros de la Fontcalda disposa d’una àmplia habitació doble amb jacuzzi. © ÒM

Casa dels Abeuradors_Duplex Xorros de la FontcaldaMenjador.jpg

Saló menjador amb cuina oberta al dúplex Xorros de la Fontcalda. © ÒM

Un cop instal·lats, vam decidir que faríem la visita guiada al Celler Cooperatiu de Gandesa i que, al dia següent, pedalaríem per un tram de la Via Verda de la Terra Alta. En Daniel va fer un parell de trucades i de seguida ho vam tenir tot organitzat. Després de fer un tomb pel nucli antic de Gandesa —no us perdeu la portalada romànica de l’església de Santa Maria—, ens vam encaminar cap al celler modernista, on la Pilar ens esperava per fer-nos una visita guiada. Quan algú t’explica històries i curiositats d’un indret amb tanta passió com ho fa la Pilar, pots entendre molt millor les emocions i esforços que s’amaguen darrere les pedres. Aquest edifici construït per l’arquitecte vallesà Cèsar Martinell és potser un dels seus cellers més discrets, perquè els pagesos que el van encarregar no tenien molts diners, però presenta diverses solucions constructives enginyoses, com el sostre de volta catalana sostingut per arcbotants que, al seu temps, se sostenen en tirants de ferro. La Pilar ens va mostrar fotografies antigues que havia buscat en diversos arxius i ens va parlar del vermut de la Terra Alta, que s’elaborava en aquest celler: la patent es va vendre als italians de la Cinzano! Vam pujar per damunt les tines, més a prop dels arcs majestuosos construïts amb l’esforç d’homes i dones del poble, i després de la visita ens va oferir un petit tast dels vins de la cooperativa. Per endur-nos un record ben saborós de la nostra estada, vam comprar un blanc Somdinou fermentat en bóta i un negre Varvall del 2012.

Mare de Déu de l'Assumpció de Gandesa.jpg

Detalls escultòrics a la façana romànica de l’església de l’Assumpció. © ÒM

Cooperativa Gandesa.jpg

Al celler de Gandesa, Cèsar Martinell va utilitzar un sistema de voltes i arcs. © ÒM

Cooperativa modernista de Gandesa.jpg

La sala de premses del Celler Cooperatiu de Gandesa. © ÒM

Després d’una nit tranquil·la a la Casa dels Abeuradors, vam sortir de bon matí cap a Bot. Ens esperava a la plaça de l’Ajuntament la furgoneta de Bicisports Aubanell, una empresa de Gandesa que ofereix lloguer de bicicletes, excursions familiars i per a grups i un servei de recollida a qualsevol de les estacions de la Via Verda de la Terra Alta. Faríem el recorregut entre Bot i el Pinell de Brai, un dels trams més pintorescos i fàcils d’aquesta ruta. Al llarg del camí, hi trobem àrees de joc i zones de repòs que ens permeten gaudir del paisatge, però el punt fort d’aquest tram és la Fontcalda, un paratge encisador que acull una singular zona de banys.

La Fontcalda.jpg

Les aigües mineromedicinals de la Fontcalda sorgeixen a 28ºC. © ÒM

Sobre viaductes i a través de túnels s’arriba al quilòmetre 20, punt on se situa el túnel “culpable” de la clausura del ferrocarril, en produir-se un important enfonsament. Per això, s’ha aprofitat una pista que esquiva el túnel per l’exterior. El punt final són les andanes de l’estació del Pinell de Brai. Aquí finalitza la Via Verda de la Terra Alta, però no les possibilitats de ruta. Des d’aquest mateix punt, és possible continuar l’itinerari fins a Tortosa, seguint la Via Verda del Baix Ebre, però nosaltres vam acabar aquí la ruta. A les 11 h ens van venir a recollir i ens van deixar a la porta de la Casa dels Abeuradors. Encara vam tenir temps de dutxar-nos abans de recollir les coses i posar rumb cap a la serra de Guara. Però això us ho explicaré en un altre article.

Via Verda Terra Alta.jpg

Recórrer la Via Verda amb bicicleta és una activitat ideal per compartir en família. © ÒM

Àrea de jocs a la Via Verda.jpg

A la Via Verda de la Terra Alta hi trobem diverses àrees de jocs. © ÒM

Bot.jpg

Vista de Bot des de les vinyes que travessa la Via Verda. © ÒM

La Casassa de Ribes, gaudint del Pirineu en família

dilluns, 5/06/2017
Casassa de Ribes.JPG

La Casassa de Ribes ha estat restaurada respectant el seu aspecte original. © Òscar Marín

Sempre que anàvem a Ribes de Freser, ho fèiem de pas. Hi deixàvem el cotxe per agafar el Cremallera de Núria o hi passàvem camí de Queralbs o cap a altres racons del Pirineu. Però aquest cop, hi vam dormir. Ens havien parlat molt bé de La Casassa de Ribes, una antiga masoveria als afores del poble convertida, com per art de màgia, en uns apartaments rurals de luxe amb vistes a la vall de Ribes. Però allò que per a algú que acaba d’arribar sembla una màgica casualitat és el fruit de l’esforç de la família Roma, que ha rehabilitat un edifici del segle XVII que, per les seves característiques singulars, forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. No som en un allotjament rural qualsevol. L’antiga masoveria dels Montagut té molta història i es troba en un vessant privilegiat de la muntanya, a recer del vent i encarada al sud, aprofitant al màxim les hores de sol. Quan hi vam arribar, ens va cridar l’atenció la solidesa de la gran casa de pedra i la simetria dels seus llargs balcons oberts a la façana, embellits amb flors. Va ser una bona primera impressió abans de comprovar que els interiors han estat tractats amb el mateix bon gust que s’aprecia en la restauració exterior.

Casassa apartament.JPG

L’apartament Pericó té una gran sala d’estar que integra la cuina i el menjador. © ÒM

Casassa terrassa.JPG

La terrassa amb vistes de la vall de Ribes és un lloc ideal per descansar i gaudir d’una copa. © ÒM

Casassa jardí.JPG

El jardí de La Casassa, envoltat de camps i boscos, vist des de l’apartament Pericó. © ÒM

En Ramon Roma ens va explicar molt amablement la història d’aquesta casa, que els seus avis van comprar juntament amb les grans extensions de prats que l’envolten. Amb el temps, la part de la masoveria on hi havia el bestiar i la palla es va esfondrar (encara se’n poden veure les restes) i la part on vivia la família és la que, des de fa deu anys, en Ramon obre als hostes que busquen retrobar la calma de la natura. El propietari ens va acompanyar fins a l’apartament superior Pericó, on vam comprovar que la fusta té un protagonisme especial en els apartaments de La Casassa, tots equipats amb detalls d’alt nivell. Aquest és un allotjament privat ampli (uns 100 metres quadrats) amb dues habitacions de matrimoni, dues habitacions dobles, dos banys, un ampli saló amb xemeneia i una cuina on no hi falta de res: nevera, rentadora, rentaplats microones, vitroceràmica… A més, hi ha televisor amb pantalla plana a cada habitació, un escriptori de treball amb ordinador i impressora, wifi gratuït, roba de llit i tovalloles, SmartTV amb DVD al saló, una llar de foc per a l’hivern i una àmplia terrassa amb mobiliari d’exterior per contemplar les vistes còmodament amb una copa de vi entre les mans.

Casassa Habitació.JPG

Les habitacions acollidores de La Casassa de Ribes conserven l’aire rústic d’antany. © ÒM

Casassa bany.JPG

Un dels dos banys de l’apartament Pericó, amb dutxa d’hidromassatge. © ÒM

La casa s’aixeca a prop de la carretera poc transitada que porta al poble de Campelles, en una ubicació força aïllada que facilita la desconnexió i el retrobament amb la natura. El vent, les esquelles d’un ramat i alguns ocells són els sons que predominen mentre contemplem l’horitzó de muntanyes, amb el Taga imponent davant per davant. Si la mainada vol esbargir-se, a la part posterior de la casa hi ha un petit camp de futbol i una zona de jocs amb gronxadors i tobogan. I per a les estones de descans, podem estirar-nos a les gandules del jardí amb vista a les muntanyes. La Casassa és un allotjament molt recomanable per a les famílies, ja que permet a la canalla córrer i jugar amb total seguretat pel voltant de la masia. L’endemà al matí es pot esmorzar a l’apartament o demanar que us el serveixin al jardí o a la sala. Vam demanar aquesta última opció, per comoditat i per tastar els productes de la Vall de Ribes. I després d’esmorzar, val la pena passejar per Ribes de Freses (fins i tot el diumenge hi ha botigues obertes) o pujar a la Vall de Núria. La Casassa es troba molt a prop de l’estació Enllaç del cremallera i en Ramon ofereix als seus clients uns vals de descompte del 10% per pujar al tren més alt del país.

Casassa zona de jocs.JPG

La zona de jocs de La Casassa de Ribes s’estén rere la masia, amb una bona vista del Taga. © ÒM

Casassa gronxadors.JPG

La mainada gaudeix intensament dels diversos gronxadors i del tobogan de la zona de jocs. © ÒM

Papallona.JPG

Als prats de la masia podeu observar papallones, com aquesta blanca de la col. © ÒM

Casassa nit.JPG

La Casassa de Ribes il·luminada de nit. A l’entrada hi ha l’antiga Font Roma. © ÒM

Enamorats de La Garriga de Castelladral

dijous, 23/03/2017
La Garriga de Castelladral, envoltada de camps.jpg

L’antiga masia restaurada, entre Súria i Castelladral, està envoltada de camps i boscos. © ÒM

Tornar a la terra, a la natura, al silenci. Desconnectar telèfons i connectar els cinc sentits amb l’entorn i amb els propis pensaments. Escoltar els ocells, deixar-se endur pel vent que passa entre les branques i trobar i atrapar la inspiració que havia quedat adormida…

Hi ha allotjaments que prometen. Te n’han parlat amics i coneguts, n’has llegit recomanacions i n’has vist fotografies en revistes de viatges. Els inclous a la llista d’escapades pendents, i un dia fas la reserva i t’hi acostes per comprovar si tants elogis eren certs. La Garriga de Castelladral compleix les promeses: un edifici històric, d’origen medieval, en un entorn extraordinari que convida a reconnectar amb els sons i els ritmes de la natura. Som en una masia que ens explica històries antigues. S’hi han trobat vestigis del segle XIII i va ser un important centre de producció d’oli, vi i cereals al segle XIX. Els actuals propietaris l’han reformat a poc a poc des del 1998, i han tingut molta cura a preservar elements que deixen parlar la història: cups, tines, bótes, portadores, premses, moles i anys cisellats a la llinda d’algunes portes i finestres.

Galeria La Garriga 1.jpg

Una elegant galeria porticada s’obre a la façana de La Garriga de Castelladral. © ÒM

Celler La Garriga.JPG

A l’antic celler de la masia s’hi han conservat les grans bótes del segle XIX. © ÒM

La Garriga de Castelladral ofereix catorze habitacions exquisides. Vuit són a l’edifici principal i sis més en un nou espai al costat de la masia que es va inaugurar l’any 2015. Treballar amb artesans locals va permetre recuperar antigues tècniques tradicionals: les rajoles de les terrasses són fetes a mà a la rajoleria Borrell de Cornellà de Terri, les habitacions s’han pintat amb pintures de calci ecològiques i la fusta utilitzada és de roure vell. Cada habitació està presidida per una obra d’art i tots els espais s’han dissenyat amb gust, però l’ambient que s’hi respira no és només resultat d’un bon disseny. El pas del temps i la proximitat de la natura influeixen en les sensacions que embolcallen la nostra experiència.

Habitació Índia.jpg

A l’habitació Índia destaquen els teixits utilitzats en la decoració i la calidesa de l’espai. © ÒM

Gat restaurant La Garriga.jpg

El gat Panda ens acompanya fins al restaurant de la masia, a l’antiga pallissa. © ÒM

El bon tracte i la gastronomia també són decisius. Ens reben amb un petit berenar, un pastís fet a casa pel xef de la masia, que prepara uns sopars molt recomanables. A l’antic paller, Albert López Hosta cuina plats de temporada amb productes de proximitat, alguns collits a l’hort que ell mateix cultiva. La senzillesa i la tradició defineixen els dos tipus de menús que s’hi serveixen, prèvia reserva: un menú degustació de 40€ i un menú lleuger de 30€, vins a banda. Pel matí, els esmorzars de La Garriga són un d’aquells luxes rurals que sovint trobem a faltar a la ciutat, amb tomàquets de l’hort, amb mel de romaní elaborada per les abelles de la masia, amb pa de pessic acabat de sortir del forn, amb embotits de la comarca i amb pa cruixent d’espelta fet a casa. La Núria ens proposa, però, començar el dia amb un suc verd saludable de verdures i fruites. És realment deliciós i ens n’explica tots els beneficis. Ens ha convençut i ja n’hem fet a casa.

El Paller de La Garriga 2.jpg

A l’antiga pallissa restaurada s’hi serveixen els sopars i els esmorzars. © ÒM

Esmorzar Garriga.jpg

Sucs naturals, embotits i una gran varietat d’aliments ens esperen de bon matí. © ÒM

El paller.jpg

Una gran terrassa s’obre davant l’antiga pallissa de La Garriga de Castelladral. © ÒM

Podeu rebre –o acomiadar– el dia als boscos que envolten la masia, o a la piscina amb vistes a Montserrat. Trobareu un balancí penjat dels arbres, bancs amagats entre la vegetació, algun cor dibuixat a terra… És un bosc viu, que convida a caminar-hi mentre escoltem una simfonia d’ocells que semblen donar-nos-hi la benvinguda. També podeu reservar una visita al petit spa amb jacuzzi, sauna i bany de vapor, i fins i tot encarregar un massatge. O podeu fer coincidir la vostra estada amb una de les activitats de ioga que s’hi organitzen de tant en tant –la Núria és fan d’aquesta disciplina. Si teniu prou temps podreu conversar amb els propietaris, deixar-vos recomanar visites de proximitat (som a pocs minuts de Súria i del bonic nucli de Castelladral) o descobrir les històries, antigues o recents, que amaga aquesta masia, com aquesta anècdota familiar relacionada amb la música: la Núria, pianista des de la seva infantesa, va acostar-se l’any 2007 a l’establiment de Jordi Font per comprar-hi un piano; allà es van conèixer i van començar a teixir somnis i projectes, un d’ells la firma de pianos Font & Roca, amb dissenys de colors vius i amb una bona relació qualitat-preu. Són només alguns dels secrets que hem descobert a La Garriga de Castelladral. Segur que en podreu descobrir d’altres, perquè cada visita és única.

Spa La Garriga.jpg

El petit spa de La Garriga es reserva en exclusiva durant una hora per parella o familia.

La Garriga 1.jpg

Diversos camins permeten envoltar la masia a través de camps i boscos. © ÒM

Vista Montserrat des de La Garriga.jpg

El perfil de Montserrat domina els boscos del Bages al capvespre. © ÒM

Margalef de Montsant, paradís de l’escalada

dimecres, 15/02/2017
Escalador Margalef.JPG

Un escalador italià practica l’escalada als afores de Margalef de Montsant. © Òscar Marín

En Jordi Pou buscava un lloc on viure i dedicar-se a allò que més li agradava: escalar. Quan va arribar a Margalef de Montsant, es va dir: “Aquest és el lloc”. L’any 1996 va començar a obrir rutes d’escalada pels voltants de la població i va habilitar un refugi en una casa vella del poble. Gràcies a la insistència del Jordi, revistes com Vèrtex i Desnivel van publicar articles sobre les bondats de la pràctica de l’escalada a Margalef, fins que un dia, els millors escaladors del món van començar a venir a la serra de Montsant. En Jordi hi havia obert vies pensades especialment per als escaladors més experts. “Al principi, la gent del poble no es podia creure que aquestes roques poguessin fer venir gent de tan lluny”, afirma el responsable de què Margalef es trobi en el Top de l’escalada internacional.

Jordi Pou a Margalef.JPG

L’escalador Jordi Pou dirigeix El Racó de la Finestra a Margalef. © ÒM

Aquest febrer fa cinc anys que en Jordi Pou dirigeix un nou alberg, El Racó de la Finestra, al centre de Margalef, en un edifici propietat de l’Ajuntament. Hi vénen escaladors tot l’any, però sobretot arriben a la primavera i a la tardor, quan les temperatures moderades permeten gaudir amb comoditat de les activitats esportives a l’aire lliure. Precisament, durant la nostra visita a Margalef coincidim amb l’Aleksandra “Ola” Taistra, campiona de Polònia d’escalada, que ens parla de les bondats d’aquest territori, un regal per als màxims experts en la seva disciplina esportiva. “Margalef és un dels millors llocs del món!”, assegura. Aquí hi ha vies d’escalada de grau 9b, que vindrien a ser les de més dificultat. L’Aleksandra parla amb passió del sector La Catedral, i també d’Era Vella, oberta pel popular escalador Chris Sharma al maig del 2010, que s’ha convertit en la línia de novè grau de dificultat més popular del planeta, ja que l’han completat alguns dels millors escaladors del món.

Aleksandra “Ola” Taistra.JPG

L’escaladora polonesa Aleksandra “Ola” Taistra al pont de fusta de Margalef. © ÒM

Catalunya i Noruega concentren la major part de les vies de dificultat 9b i és concretament la serra de Montsant una de les més freqüentades pels amants de les parets abruptes i escarpades. Voltant pel nord de Margalef de Montsant, veiem grups d’escaladors grimpant per parets de conglomerat de formes sorprenents que sembla impossible vèncer. “Aquí hi ha rutes d’escalada per a tots els nivells”, explica l’Aleksandra. “De vegades, fins i tot s’ha de fer cua!” Ella s’ha enamorat d’aquest territori, com també ho ha fet el grup de joves italians que trobem al camí que porta a l’embassament de Margalef. Allà s’hi troben algunes de les ascensions més dures i complexes, amb noms tan inquietants com “Demència senil” o “El Laboratori”. Als que no som escaladors, no deixa de fascinar-nos que hi hagi éssers humans que gosin enfilar-se per les muntanyes més esquerpes. Els que vénen a Montsant asseguren que, des de dalt, el panorama és impressionant, i que vies com la Cabernet o el Racó de la Finestra ofereixen una vista sorprenent i una sensació de serenitat absoluta i de comunió amb l’entorn. Als que ens quedem a baix, només ens queda buscar el millor enquadrament per immortalitzar l’esforç dels esportistes.

Escalador Montsant.JPG

Escalada a Margalef (4).JPG

Margalef de Montsant.JPGEscalador Margalef de Montsant.JPG

Els meus racons preferits de Montsant

dimecres, 18/01/2017

Després d’una intensa jornada d’experiències al Priorat de l’oli, ens vam proposar recórrer alguns dels indrets més emblemàtics i de més bellesa del Parc Natural de la Serra de Montsant i els seus voltants. Alguns ja els coneixíem i ens venia de gust tornar-hi, d’altres els vam descobrir gràcies a la recomanació dels nostres amics de Margalef.

Montsant paisatge.jpg

Formacions rocoses de la serra de Montsant al voltant del pantà de Margalef. © Òscar Marín

  • Ermita de Sant Salvador

Aixoplugada sota una inmensa roca, a tres quilòmetres i mig de Margalef de Montsant, trobem la modesta ermita de Sant Salvador. El temple original va ser construït al segle XVI, però l’any 1936 va ser incendiat i no va ser reconstruït fins als anys vuitanta. Adjacent a l’ermita hi ha l’antiga casa de l’ermità, amb habitacions precàries adaptades al relleu de la roca. Les postes de sol des d’aquest punt són espectaculars i l’àrea de lleure que s’estén al seu costat, amb barbacoes i una font generosa, és un indret privilegiat per passar-hi la tarda o tot un dia. Per Sant Salvador, el 6 d’agost, i Sant Marc, el 25 d’abril, s’hi celebren aplecs populars.

Ermita Sant Esteve.jpg

L’ermita de Sant Salvador es troba a uns 45 minuts a peu des de Margalef. © ÒM

Paisatge ermita Sant Esteve.jpg

La panoràmica des de Sant Salvador al capvespre. © ÒM

  • Cova d’en Ximet

Pujant cap a l’ermita de Sant Salvador, al barranc del mateix nom, en un paratge envoltat de formacions rocoses sorprenents, ens aturem a la Cova d’en Ximet. Aquesta cova pintoresa recull l’aigua que baixa del Montsant i just al davant s’hi ha habilitat una petita àrea d’esbarjo. Ens endinsem al seu interior, mirant bé on posem els peus, perquè la pedra humida ens pot fer relliscar. Un petit salt d’aigua transparent cau dins la cova i erosiona i poleix les roques des de fa segles.

Cova Montsant.jpg

Grans roques erosionades tanquen la gruta o Cova d’en Ximet. © ÒM

  • Embassament de Margalef

Construït al 1990, aquest embassament va representar una solució per al reg de les terres dels termes de Cabacés, la Bisbal de Falset i Margalef de Montsant. La seva construcció va estar envoltada de certa polèmica pel seu impacte ecològic, però actualment ofereix una de les postals més atractives d’aquest vessant de la serra. Fins i tot s’està estudiant la possibilitat de permetre-hi en el futur la navegació turística. A la vora de la presa hi ha una àrea d’acampada amb lavabos, barbacoes, taules i bancs.

Pantà Margalef.jpg

El riu Montsant s’embassa al pantà de Margalef, creant un paisatge de gran bellesa. © ÒM

Pantà Margalef cartell.jpg

Al costat de l’embassament hi ha una zona d’acampada i un mapa del parc natural. © ÒM

  • La Vilella Baixa

És imprescindible acostar-se a un dels pobles amb més encant de la comarca, la Vilella Baixa, porta d’entrada pel sud al Parc Natural de la Serra de Montsant. El seu nucli antic es troba situat dalt d’un turó on s’amaguen carrerons amb força encant. El fort desnivell del turó va obligar a construir cases de set o vuit pisos amb l’entrada principal a la quarta o cinquena planta. Per això, aquesta vila fou batejada per l’escriptor Josep Maria Espinàs com ‘la Nova York del Priorat’, pels seus “gratacels” elevats sobre el petit barranc. Un dels millors llocs per veure-ho és des del carrer Nou. En aquest carrer hi trobareu una de les botigues més antigues de la comarca: Cal Centro. L’Enric Sabaté hi prepara patés casolans amb avellana, amb olivada o amb herbes del Montsant.

Vilella Baixa 1.jpg

Carrers del nucli antic de la Vilella Baixa. © ÒM

Vilella Baixa.jpg

Vista dels “gratacels” de la Vilella Baixa sobre el riuet d’Escaladei. © ÒM

Cal Centro Vilella Baixa.jpg

Enric Sabaté, quarta generació de Cal Centro, ens ofereix embotits i deliciosos patés casolans. © ÒM

  • La Vilella Alta

Pel seu nom pot semblar un poble més important que la seva veïna Baixa, però la Vilella Alta és més petita. Tot i així, també val la pena passejar pels seus carrers i visitar-hi el Molí Nou de la Vinícola del Priorat, on els mètodes tradicionals i les tècniques més modernes permeten elaborar els olis d’oliva verge extra de gran qualitat que ofereixen productors com Priordei. Quan el molí està aturat, s’hi fan visites guiades. Hi veureu l’església parroquial de Santa Llúcia, del segle XVIII, i us podeu aturar a l’agrobotiga Lo Portalet, on la Teresa Rocamora hi ofereix els seus sabons naturals fet a mà i productes de km 0, com ara vins de les DO Priorat i Montsant, oli del raig, olives, vinagres i saboroses melmelades Del Pot Petit, elaborades per la seva cosina.

Vilella Alta.jpg

L’església barroca de Santa Llúcia, al centre de la Vilella Alta. © ÒM

Ecobotiga Vilella Alta.jpg

Fem parada a l’agrobotiga Lo Portalet i comprem alguns productes de la comarca. © ÒM

  • Escaladei

L’actual poble d’Escaladei té el seu origen en la conreria de la cartoixa d’Escaladei, un mas agregat a l’antic convent. Hi trobem el celler Scala Dei, un dels més antics i prestigiosos del Priorat, i una agrobotiga de visita imprescindible si volem endur-nos un bon record de la zona: El Molí d’Oli. La Neus ens hi rep amb simpatia i ens hi ofereix ametlles ecològiques del seu tros, conserves, melmelades artesanes, mel de Cabacés, oli del Montsant i estris de ceràmica tradicional. A dins s’hi ha conservat l’antic molí.

Escaladei.jpg

Vista del poble d’Escaladei, protegit per la majestuosa serra de Montsant. © ÒM

Botiga Escaladei.jpg

La Neus us espera a l’agrobotiga El Molí d’Oli, a la plaça del Priorat d’Escaladei. © ÒM

  • Cartoixa de Santa Maria d’Escaladei

No es pot dir que es coneix la serra de Montsant sense haver visitat la primera cartoixa de la Península, fundada al segle XII per monjos cartoixans procedents de la Provença. Aquest centre espiritual, situat al fons d’una vall protegida per la serra, va viure un període d’esplendor que va permetre als cartoixans emprendre una important remodelació arquitectònica. Però l’any 1835, la desamortització de Mendizábal va portar a la dispersió dels monjos i al saqueig. La cartoixa va quedar en ruïnes. Després d’uns anys d’intensa restauració, la cartoixa va reobrir l’any 2013. La visita guiada permet fer-se una idea acurada de les dimensions del recinte i de la vida dels monjos a les cel·les, marcada pel silenci i l’oració.

Monestir Escaladei.jpg

Caminem en silenci per les ruïnes de la cartoixa d’Escaladei, una visita obligada. © ÒM

Claustre Escaladei.jpg

El claustre menor de la cartoixa va ser reconstruït amb peces originals l’any 2013. © ÒM

  • Escalada a Margalef de Montsant

Sabíeu que a Margalef de Montsant hi ha alguns dels cingles i barrancs més famosos del món per a la pràctica de l’escalada? La serra de Montsant ofereix moltes possibilitats per gaudir de la natura, ja sigui fent passejades o activitats més arriscades, com l’escalada per les muntanyes de roca conglomerada. És un tema tan interessant que en parlarem en un altre article.

Escalada Montsant.jpg

Un escalador italià practica l’escalada als afores de Margalef de Montsant. © ÒM

Un dia d’experiències al Priorat de l’oli

dilluns, 5/12/2016
Margalef de Montsant.jpg

Margalef de Montsant, un dels pobles més bonics del nord del Priorat. © Òscar Marín

El Priorat s’ha de viure en qualsevol moment de l’any i no només per enamorar-se dels seus vins. Els pobles del nord de la comarca són grans productors d’oli d’oliva verge extra i hem decidit acostar-nos-hi en plena tardor per participar en la campanya de recollida de l’oliva, una de les experiències d’oleoturisme que han posat en marxa l’Ajuntament de Margalef de Montsant i els elaboradors d’oli Priordei.

Arribem a les 10 h a Margalef, un poble tranquil i ple d’encant a la riba del riu Montsant, on els paisatges d’oliveres disposades en feixes esglaonades amb marges de pedra seca (espones, com en diuen a la zona) dominen l’horitzó. En aquest poble han fet una aposta clara pel turisme vinculat al producte del qual viu una part important dels veïns, l’oli, i conviden a gaudir-ne en primera persona a tothom que s’hi acosti. Primer de tot passem per la Fonda Margalef, un restaurant amb vuit habitacions totalment renovades, on ens preparen un esmorzar tradicional amb formatges, remenat d’ous, embotits, pa amb tomàquet i oli d’oliva verge extra Priordei, que és el que s’elabora al poble. Hem d’agafar forces, perquè aquest matí haurem de fer de pagesos.

Esmorzar Priorat.jpg

Als esmorzars de la Fonda Margalef no hi falta el magnífic oli verge extra de la zona. © ÒM

Paisatge oliveres vinyes.jpg

Paisatges de tardor al Priorat de l’oli: oliveres verdes i vinyes de pàmpols groguencs. © ÒM

Som en plena collita de l’oliva arbequina i ens acostem a una de les finques dels afores de Margalef de Montsant per entendre com s’elabora el millor oli del Priorat i viure en primera persona tot el procés de producció. De manera manual, els pagesos dels pobles que formen part de la cooperativa Vinícola del Priorat recullen les olives als mesos de novembre i desembre. Les bones condicions climàtiques de la comarca i un curós procés artesanal permeten elaborar un producte de cinc estrelles a partir de les petites i sucoses olives arbequines. Participar en aquesta recollida manual del fruit amb un agricultor local és tota una experiència i permet entendre la duresa d’una feina que, tant si plou com si fa fred, s’ha de fer a poc a poc i amb cura fins a reunir milers de quilos d’olives per obtenir-ne el màgic or líquid.

Collita olives Margalef.jpg

A les feixes de Margalef encara es cullen les olives a mà, perquè no hi poden entrar tractors. © ÒM

Collita olives Margalef 2.jpg

Prèvia reserva, qualsevol persona pot participar en l’experiència de la collita de les olives. © ÒM

Olives arbequines.jpg

Les olives arbequines collides ja estan preparades per anar cap al molí i donar un oli de primera. © ÒM

Se’ns ha fet l’hora de dinar, i el pla que se’ns proposa és excel·lent: un tast de productes de la terra a l’ombra de les oliveres, envoltats d’un paisatge de postal. Ens han parat taula en una de les feixes més privilegiades del municipi, amb una vista preciosa de Margalef i de les muntanyes. És una activitat nova que es pot fer prèvia reserva i que resultarà fascinant tant per als amants dels petits luxes com per als aficionats a la natura i el món rural. En aquest cas, ens acompanya Jordi Ciuraneta, un dels principals impulsors d’aquesta experiència d’oleoturisme. Ell mateix ens explica que la seva voluntat és situar els olis del Priorat al mateix nivell de reconeixement que els vins de la comarca. Per això van començar fent un producte de molt alta gamma, i ara Priordei és un dels principals productors d’oli d’oliva del Priorat. Aquest és un dels negocis familiars de Ciuraneta, que va ser Conseller d’Agricultura, però en plena crisi a casa nostra van optar per exportar la producció. L’any passat, el 95% de les vendes d’oli Priordei estaven concentrades en països estrangers. És ara quan es vol revertir aquesta tendència i distribuir els olis Priordei als supermercats Bonpreu i Condis, per fer-los arribar a les llars del nostre país; això sí, en forma de producte gurmet.

Taula entre oliveres 1.jpg

Taula parada entre les oliveres de Margalef, una experiència única. © ÒM

Bacallà dinar.jpg

Un dels plats servits durant el dinar entre oliveres pel xef de la Fonda Margalef. © ÒM

Brindis entre oliveres.jpg

Fem un brindis perquè el Priorat de l’oli sigui tan reconegut com el Priorat del vi. © ÒM

Després de dinar, és hora de veure arribar els agricultors a la cooperativa, on agrupen les olives recollides durant el dia, olives que seran sotmeses a una primera mòlta al trull. Tothom qui vulgui participar en aquesta experiència d’oleoturisme podrà acostar-se a la Vilella Alta per veure en directe com es descarreguen les olives al molí de la cooperativa i comença l’elaboració de l’oli. A la zona de recepció es baixa l’oliva del camió i es fa entrar al circuit. Una ventadora (o bufadora) separa les branques i les fulles que hagin caigut. Les olives entren aleshores en unes bàscules que calculen automàticament els quilos de fruits que hi passen. Un remuntador les fa entrar a les tremuges, que funcionen com un embut. A la rentadora, s’eliminen les restes que pesen més (com ara petites pedres) i les olives arriben al molí ben netes. Allà es converteixen en una pasta homogènia que passa a la centrifugadora, on s’acaba obtenint l’oli verge extra. El procés de producció culmina amb l’envasat a la planta de Margalef, però no marxem del molí sense endur-nos una ampolleta del primer oli del raig sortit de les olives que vam collir.

Recepció olives.jpg

Les olives arbequines es descarreguen a la cooperativa de la Vilella Alta. © ÒM

Olives al molí.jpg

Un cop separades fulles i pedres i ben rentades les olives, els fruits entren al molí. © ÒM

Olivera arbequina.jpg

A prop de la cooperativa hi veureu una olivera centenària amb una soca ben recargolada. © ÒM

Hem après moltes coses de l’elaboració de l’oli d’oliva al Priorat, però encara en volem saber més. Al Molí d’Oli de Margalef, convertit en Centre d’Interpretació de les Economies Productives de Montsant, ens tenen preparat un tast d’olis de la zona. Aquest antic molí restaurat, que data del 1933, permet entendre com s’elaborava l’oli d’oliva a la primeria del segle XX i, a més, s’hi pot adquirir l’oli dels productors de la zona. Aquest és el context idoni per fer un tast amb un expert, que ens explica les diferències entre el millor oli (el verge extra) i la resta de productes comercialitzats. El de Margalef té un grau d’acidesa màxima de 0,2, i al nas en destaca el toc afruitat intens de l’oliva verda, on apareixen notes de kiwi i de fruits secs, i també de verdures com el tomàquet i la carxofa. És un oli fresc, amb un bon equilibri entre l’amargor, la dolçor i el picant.

Molí de Margalef.jpg

La visita a l’antic Molí d’Oli de Margalef ens descobreix com s’elaborava l’oli fa dècades. © ÒM

Tast d'olis Margalef.jpg

Un expert oleòleg ens explica els secrets de l’oli amb un tast de diverses varietats. © ÒM

Cau la nit i conduïm fins a un allotjament rural de la Vilella Baixa, La Perissada, un antic paller transformat en una casa moderna i còmoda que es lloga per setmanes i que ha conservat els materials originals, des de les parets de pedra fins a les bigues de fusta i la teulada de canyissos. Ara toca descansar. Ha estat un dia intens i demà ens hem proposat fer un passeig per alguns dels racons més emblemàtics de la serra de Montsant.

Habitació casa rural.jpg

Una de les habitacions de La Perissada, a la Vilella Baixa. © ÒM

Trossos del Priorat: sons, vins, paisatges

dilluns, 29/08/2016
Trossos del Priorat 2.jpg

90 minuts, un dels vins del celler Trossos del Priorat, a Gratallops. © Òscar Marín

El frec dels pàmpols tocats pel vent, les campanes de Gratallops que marquen les hores, el xisclet d’una oreneta que s’acomiada de l’estiu, el so d’una ampolla de vi que es destapa… És la banda sonora de la tarda a la terrassa de la nostra suite, a l’hotel Trossos del Priorat. Hem vingut amb ganes de retrobar-nos amb els sons, els vins i els paisatges d’aquesta comarca extraordinària on els ritmes encara els marca la natura. Hem tornat per connectar amb la vida rural, però sense renunciar a les comoditats que ens ofereix un bon allotjament amb encant.

Terrassa Trossos del Priorat.jpg

Tastant un bon vi del Priorat a la terrassa de la suite de l’hotel Trossos del Priorat. © ÒM

Trossos del Priorat és, sobretot, un celler promogut per la família Vives, uns entusiastes dels vins de terroir que es van enamorar del Priorat i van decidir fer-hi vins amb un gran respecte per l’entorn i, alhora, acollir-hi viatgers perquè s’enamoressin també d’aquesta terra. El respecte comença pel mateix edifici on ens trobem, que s’integra en el paisatge i amaga la major part de la construcció sota terra, amb vinyes plantades damunt mateix. Els paisatges prioratins són els protagonistes dins d’aquesta obra de l’arquitecte Lluís Escarmís. Els grans finestrals, tant a les habitacions com en els espais comuns, emmarquen les vinyes, i l’impacte visual des de l’exterior és mínim; fins i tot, costa de veure quan s’arriba per la carretera. El respecte també es fa evident en la voluntat de minimitzar el consum de recursos, ja que enterrant les naus d’elaboració i criança se’n facilita l’aïllament tèrmic. També hi ha hagut respecte pel territori en el cultiu de les vinyes, que es fa de manera ecològica, i en l’ús de varietats autòctones de raïm, com la carinyena i la garnatxa, en l’elaboració dels vins.

Trossos del Priorat exterior.jpg

L’hotel Trossos del Priorat, envoltat de vinyes. Al fons, el poble de Gratallops. © ÒM

Trossos del Priorat 1.jpg

Totes les habitacions són similars, però la suite té una terrassa més gran i una sala. © ÒM

Deia Hemingway que “El vi és la cosa més civilitzada del món” i Benjamin Franklin va dir que “El vi fa la vida més fàcil i suportable, amb menys tensions i més tolerància”. Són algunes de les frases cèlebres vinculades amb el món del vi que trobem escrites als murs de les habitacions i en les sales de l’hotel Trossos del Priorat. La decoració interior és minimalista, de colors clars i llums tènues, dirigida cap a la contemplació del paisatge. Totes les habitacions disposen de terrassa amb una vista privilegiada sobre les vinyes i la posta de sol. És un bon lloc on assaborir una copa d’algun dels vins de la casa, que es troben a disposició dels clients, mentre el sol es pon rere les muntanyes. També és un bon lloc des d’on observar els estels i la pinzellada sorprenent de la Via Làctia, gràcies a l’escassa contaminació lumínica. Dins l’habitació, hi tenim de tot: un llit de grans dimensions i matalàs ben esponjós, dues cadires ergonòmiques per descansar, un bany amb dutxa i diversos sabons de cortesia, aigües gratuïtes, Wi-Fi també gratuït… Les fotografies dels paisatges de vinyes i de la gent del camp aporten un toc de color.

Trossos del Priorat 3.jpg

La terrassa exterior de l’hotel ofereix una bona vista sobre les vinyes de la DOQ Priorat. © ÒM

Trossos del Priorat 4.jpg

També es pot gaudir de la posta de sol des de la sala de lectura amb grans finestrals. © ÒM

Trossos del Priorat esmorzar.jpg

El bufet d’esmorzar: formatges, embotits, melmelades, ous, cereals… © ÒM

De bon matí, podem gaudir d’un esmorzar bufet amb bons productes del territori: formatges, embotits, oli d’oliva verge extra i originals melmelades, com la de peres al vi o la de taronja i xocolata. Podeu assaborir l’esmozar a la sala o endur-vos-el a l’habitació en una safata. I després d’esmorzar, tant els dissabtes com els diumenges, a les 12 h, podeu fer la visita guiada al celler (10 euros), que acaba amb un tast de vins. Els vins més ben valorats d’aquest celler a les guies Parker i Peñín són Lo Món, un criança net i elegant amb tocs de fruita madura i espècies negres; Pam de Nas, amb una aroma intensa de compota de fruita negra i espècies, i Lo Petit de la Casa, amb notes afruitades i un regust d’herbes del bosc. M’agrada el seu vi 90 minuts, que té una entrada en boca fresca, un gust intens amb notes afruitades i una aroma de fruita madura i espècies. Fem un últim brindis abans de marxar, amb la seguretat que tornarem aviat al Priorat.

Trossos del Priorat Lo Món.jpg

Un tast de Lo Món 2012 amb vistes a Gratallops. © ÒM

Amb caiac per la costa del Garraf

dijous, 25/08/2016

El sol ha sortit fa poques hores. Ens acostem a la platja del Far de Vilanova i la Geltrú, una platja que pren el nom del far que s’hi aixeca des de l’any 1903 i que acaba de ser obert al públic convertit en museu del mar (Espai Far), acollint la cèlebre col·lecció de curiositats marineres que Francesc Roig Toqués atresorà al llarg de la seva vida. A la sorra ens hi esperen els monitors de Roc Roi, una de les empreses que ofereix activitats sota el paraigües de l’Estació Nàutica de Vilanova. Aprofitant el bon temps dels mesos d’estiu, ens disposem a navegar amb caiac de mar per la costa escarpada que separa Vilanova i Sitges.

Caiac 1.jpg

Caiacs a punt damunt la sorra de la platja del Far de Vilanova. © Òscar Marín

Caiac 2.jpg

El grup escolta les instruccions dels monitors abans de sortir. © ÒM

Després d’escoltar les instruccions bàsiques del maneig del caiac, acostem les embarcacions a l’aigua, hi pugem i comencem a remar en direcció a Sitges. Si no bufa gaire vent i les onades són baixes, com avui, la navegació és plaent. Si ens ve de gust una mica d’aventura, també la tenim assegurada. Com que la costa és força pedregosa, hi ha algun pas estret entre roques que ens permet posar a prova la nostra perícia. La mar ha esculpit i erosionat durant milers d’anys aquest litoral, creant cales tranquil·les entre discrets penya-segats, i obrint-hi coves només accessibles des de l’aigua, com la que trobem a prop de la platja de l’Home Mort. Hi entrem amb els caiacs i ens hi aturem per contemplar-la i agafar forces mentre escoltem la remor de la mar.

CAiac.jpg

Un pas estret entre roques per als més intrèpids. © ÒM

Caiac pantalla.jpg

Acostant-nos a les coves amagades al peu dels penya-segats. © ÒM

Hi ha una ruta més llarga que continua fins a la primera platja de Sitges, però nosaltres fem mitja volta i, mentre posem rumb al far de Vilanova, contemplem ara amb més calma aquest litoral de roques i pinedes singular que té una mica de Costa Brava i una mica de Costa Daurada, sense ser cap de les dues. A l’Estació Nàutica us hi oferiran moltes altres activitats que es poden fer durant tot l’any: surf, vela, snorkel, surf de rem, lloguer d’embarcacions i, fins i tot, propostes d’interior, com ara sortides amb bicicleta de muntanya pel Parc Natural del Garraf.

Al canal de YouTube del blog trobareu aquest vídeo amb les millors imatges de la sortida:


Racons de l’Eivissa més autèntica

dimarts, 5/07/2016

Sant Carles Eivissa.jpg

Al nord d’Eivissa [a la foto, Sant Carles] trobem racons que semblen aturats en el temps. © Òscar Marín

Després de descobrir Dalt Vila i la platja d’en Bossa en les nostres primeres 24 hores a Eivissa, ens proposem recórrer els paisatges rurals de l’illa i alguns dels seus racons més autèntics. El nostre dia comença amb un bon bufet d’esmorzar a l’hotel Sol Beach House de Santa Eulària des Riu, on hem dormit. Un hotel totalment renovat, amb un disseny d’aire mariner i tons clars, i amb una bona vista del mar i la costa de Santa Eulària.

Hotel Sol House Santa Eulària piscina.jpg

La piscina de l’hotel Sol Beach House de Santa Eulària. © ÒM

Hotel Sol House Santa Eulària ioga.jpg

Ioga davant del mar als jardins de l’hotel Sol Beach House. © ÒM

Santa Eulària des Riu està coronada pel Puig de Missa, el primer nucli habitat d’aquesta zona, des d’on es contempla una bona vista de la ciutat i dels boscos i hortes que esquitxen el nucli urbà fins a la mar. Aquí hi trobem dos elements importants. Per una banda l’església parroquial de Santa Eulària, construïda com a església-fortalesa dalt de tot del puig. L’edifici és una obra mestra de l’arquitectura eivissenca del segle XVI, erigit sobre una capella destruïda pels turcs l’any XIV. Aquí és on es refugiaven els veïns del poble quan s’acostaven pirates. El temple és de planta quadrada amb un atri de tres naus, però el que més crida l’atenció són els porxos del segle XVIII. Al Puig de Missa també hi trobem el Museu Etnogràfic, ubicat a l’antiga finca de Can Ros. Presenta una col·lecció molt interessant d’armes, objectes d’artesania, vestits tradicionals i joies que permeten fer-se una idea de com era l’Eivissa rural en segles passats. Tot aquest nucli antic està conformat per un grup de cases blanques de forma cúbica que conforma un magnífic conjunt d’arquitectura popular eivissenca. En canvi, la Vila Nova ha crescut a la planúria que baixa fins al mar oblidant qualsevol inspiració en l’arquitectura tradicional.

Puig de Missa.jpg

Arquitectura tradicional al Puig de Missa de Santa Eulària des Riu. © ÒM

Museu Etnogràfic Puig de Missa.jpg

El Museu Etnogràfic d’Eivissa es troba a Can Ros, una antiga casa pagesa. © ÒM

Després de la visita a Santa Eulària, ens dirigim a la granja ecològica de Can Muson, on ens espera la Maria Marí per mostrar-nos la seva finca i ensenyar-nos a elaborar el flaó, el pastís més típic d’Eivissa, cuinat amb farina, sucre, llimona, anís, ou, formatge i un toc de menta. La Maria es dedicava a la moda “adlib” als anys setanta i més tard va engegar diversos negocis, però un dia la van convidar a un curs d’agricultura ecològica i va pensar “voler és poder”. Va establir-se en una finca de la família i va cultivar diversos horts. Avui rep visitants d’arreu del món als quals explica els cultius i les tradicions de l’illa, i també acull grups d’escolars que volen tenir contacte amb el món rural. Des de fa tres anys organitza, fins i tot, una escola d’estiu.

Can Musson Eivissa.jpg

Illencs i turistes s’acosten a Can Muson per comprar productes ecològics de l’horta. © ÒM

Can Musson.jpg

Aprenent a cuinar el típic flaó amb Maria Marí a Can Muson. © ÒM

Can Musson 2.jpg

Les cabres de la finca de Can Muson agraeixen la visita dels xiquets. © ÒM

A l’hora de dinar, ens dirigim a un indret amb molt d’encant, l’Oleoteca Ses Escoles, un molí d’oli on s’elabora des de l’any 2008 el Verge Extra Can Miquel Guasch. Els seus propietaris no es conformaven amb produir un dels millors olis d’Eivissa i l’any 2014 van ampliar el projecte amb la creació de la primera oleoteca de l’illa d’Eivissa, un espai on divulgar la cultura eivissenca de l’olivera i difondre les característiques de l’oli d’oliva verge extra, l’únic que no pateix cap procés químic. L’oleoteca es troba a l’edifici de les antigues escoles de Sant Llorenç, per això rep el nom de Ses Escoles. A l’ombra del seu pati cobert amb elements vegetals hi podem assaborir plats típics eivissencs amb un toc modern: coca de trempó amb peix, ous pagesos ecològics amb patates fregides, costelles de corder, escalivada amb formatge de cabra i olivada… Tot regat amb un oli d’oliva excel·lent. Per acabar, com no podia ser d’una altra manera, hem de tastar el típic flaó. Abans de sortir, hi podem adquirir alguns productes artesans de l’illa a la petita botiga.

Oleoteca Ses Escoles.jpg

El menjador de l’Oleoteca Ses Escoles, a la carretera que du a Portinatx. © ÒM

Ses Escoles.jpg

Ous pagesos ecològics i patates fregides, un plat simple però deliciós. © ÒM

Flaó Eivissa.jpg

Per postres, assaborim el dolç flaó tan típic d’Eivissa. © ÒM

Després de dinar, seguim la nostra ruta cap al nord de l’illa. Fem una petita parada al poble d’es Canar, a cinc quilòmetres de Santa Eulària. Es tracta d’un agradable nucli costaner envoltat de pinedes i amb una llarga platja d’uns 360 metres, amb tota mena de serveis turístics molt orientats a les famílies. Es troba al fons d’una entrada de la costa i queda ben protegit per un cap.

Es Canar.jpg

El ferri arriba a Es Canar procedent d’altres poblacions d’Eivissa. © ÒM

No gaire lluny, de camí a Sant Carles de Peralta, passem pel costat de Ses Dàlies, on s’organitza un mercat tradicional hippie tots els dissabtes. És una experiència pintoresca, però els preus no són aptes per a totes les butxaques. No ens aturem i continuem fins a Sant Carles, un dels nuclis d’interior que van ser punt de trobada del moviment hippie als anys setanta del segle XX. És un nucli molt diferent de les urbanitzacions turístiques de la costa. Està envoltat per bells paisatges de camps llaurats de terra vermella, amb ametllers i oliveres, en un ambient marcadament rural. El poble té una de les esglésies més boniques de l’illa, la de Sant Carles, del segle XVIII, amb un ampli pòrtic d’arcs amb suports de savina. A més, a Sant Carles hi ha un bar que era molt freqüentat pels hippies que van envair l’illa fa quaranta anys: el bar Anita. En destaquen les nombroses bústies antigues on el carter deixava la correspondència de totes les cases del poble.

Església de Sant Carles Eivissa.jpg

Interior de l’església de Sant Carles de Peralta. © ÒM

Bar Anita Eivissa.jpg

El bar Anita de Sant Carles, un dels històrics de l’illa. © ÒM

Volem veure la posta de sol a la cala de Benirràs, però abans ens aturem a Santa Gertrudis de Fruitera, un petit nucli rural molt allunyat del turisme de masses, construït al voltant de la seva església parroquial, de façana sòbria i campanar de paret o d’espadanya. A Santa Gertrudis hi ha alguns restaurants i botigues de moda i records, però el poble és conegut especialment pel Bar Costa, on es fan els entrepans més famosos d’Eivissa. Seure a gaudir d’un entrepà de pernil a la seva terrassa és tota una tradició. Antigament, era un bar de poble, però als anys seixanta el va comprar Vicent Roig Pi, que aviat va establir bona relació amb els hippies que van arribar a l’illa. El pintor xilè Andrés Monreal li va oferir abonar les seves consumicions amb quadres i en Vicent ho va acceptar. Va acabar arribant al mateix tracte amb altres artistes i aviat va començar a vendre quadres a turistes. Amb els diners, va adquirir noves peces, fins que la col·lecció va arribar gairebé al centenar de quadres, alguns de grans dimensions, que s’exhibeixen a les parets de l’establiment.

Santa Gertrudis.jpg

Fem parada a Santa Gertrudis, un poble tranquil amb agradables bars i restaurants. © ÒM

Conduïm fins a la costa nord i baixem fins a la cala Benirràs, un lloc conegut per la “festa dels tambors” que s’hi organitza els diumenges al capvespre. A l’estiu no hi cap ni una agulla, però a la primavera i a la tardor ve de gust veure des d’aquí com es pon el sol, ja que la cala té una orientació perfecta per contemplar aquest espectacle natural. A més, el cap Bernat, una roca coneguda també com el “dit de Déu”, fa més fotogènic el moment de la posta i els velers que naveguen davant la cala contribueixen a donar al conjunt un aire pictòric. Quan ja hem dit adéu al sol, caminem fins al restaurant 2000, a la mateixa cala, on ens serveixen una graellada de peix fresc, simple però deliciosa. Un bon àpat per acabar un dia memorable a través de l’Eivissa més rural.

Cala Benirràs.jpg

Petits i grans esperen el moment de la posta del sol a la cala de Benirràs. © ÒM

Posta de sol a cala Benirràs.jpg

L’espectacle més esperat, el sol ens diu adéu mentre sonen els tambors. © ÒM

L’endemà al matí, ens espera una excursió amb caiac de mar pels voltants de la Cala d’Hort. Ens llevem ben d’hora i conduïm cap al sud de l’illa, allà on s’aixeca l’imponent illot des Vedrà, probablement el paisatge més magnètic d’Eivissa. Practicar el caiac en aquest litoral no s’assembla a la navegació que podem experimentar en altres punts dels Països Catalans. Aquí la transparència de l’aigua és excepcional i la protagonista dels fons és la Posidonia oceànica, que és la responsable d’aquesta paleta de turqueses que contemplem des de la superfície. Navegar sobre aquestes aigües netíssimes, amb es Vedrà i es Vedranell a tocar, ens desperta sensacions noves.

Caiac Cala d'Hort.jpg

Caiacs preparats damunt la sorra de la Cala d’Hort, davant d’es Vedrà. © ÒM

Després del caiac, encara amb la sal a la pell, dinem al restaurant El Carmen, ubicat a la mateixa Cala d’Hort. Tant l’ambient com la cuina són senzills: entrants lleugers, bons arrossos, peix i marisc fresc. Tot molt bo. I hi ha pocs restaurants amb una vista tan privilegiada. Després de dinar tornem a mullar els peus a l’aigua. És un gest instintiu, perquè els nostres peus no volen pujar al cotxe que ens durà cap a l’aeroport. I si ens quedem uns dies més?

El Carmen Cala d'Hort.jpg

Terrassa del restaurant El Carmen, just davant de la Cala d’Hort. © ÒM

Restaurant El Carmen Cala d'Hort.jpg

Paella de mar i muntanya al restaurant El Carmen. © ÒM

Es Vedrà.jpg

Ens acomiadem d’Eivissa contemplant els màgics illots d’es Verdà i es Vedranell. © ÒM

7 platges familiars a prop de Barcelona

dimarts, 14/06/2016
Platja Vilanova.jpg

Un matí en família a les platges de Vilanova i la Geltrú. © Òscar Marín

· Platja de Ribes Roges (Vilanova i la Geltrú, Garraf)
Sorra ben fina, aigües poc profundes, dutxes, lavabos, gandules, quiosquets amb música i una notable tranquil·litat. L’extensa platja vilanovina de Ribes Roges està feta per a les famílies. Es troba delimitada per un gran parc on trobareu diverses àrees infantils amb gronxadors, tobogans, ombres per descansar i, fins i tot, una estació amb trens en miniatura que funcionen els caps de setmana. I ben a prop hi teniu l’estació nàutica, que us ofereix moltes activitats per gaudir del mar. Una platja que repeteix la bandera blava any rere any.

Ribes Roges.jpg

La platja de Ribes Roges i el parc que l’envolta són un paradís per a les famílies. © ÒM

· Platja de Garraf (Sitges, Garraf)
Heu vist el film Kràmpack, de Cesc Gay? Els protagonistes passen part de les seves aventures a Garraf, un petit nucli mariner que té un cert aire de poble grec. Admireu les seves casetes de pescadors instal·lades damunt la sorra humida, de bon matí, quan el sol comença a sortir i estén de ple els rajos sobre els murs endormiscats. No mireu gaire cap a l’imponent hotel Garraf, construït just damunt la sorra. Mireu més aviat cap a l’altre costat, cap a les cases blanques del poble que s’aixeca damunt la platja i els restaurants que miren al mar. També podeu visitar el proper Celler Güell, obra de Gaudí. Una bona escapada a mitja hora de Barcelona.

Platja de Garraf.jpg

Les pintoresques casetes de pescadors de la platja de Garraf. © ÒM

· Platja de la Murtra (Viladecans, Baix Llobregat)
A tocar dels espais naturals del Delta del Llobregat, la platja de la Murtra té centenars de metres de sorra i un espai de jocs infantils. Malgrat la seva proximitat a Barcelona, el litoral de Viladecans és tranquil i permet córrer i jugar sense topar amb altres banyistes. Hi trobareu un quiosc de begudes, dutxes i lavabos públics. Hi ha un aparcament, tot i que també s’hi arriba amb el bus al juliol i l’agost. Observar des de l’aigua els avions que s’enlairen o aterren a l’aeroport pot resultar un estímul per als més petits.

https://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Els més petits podran jugar sense presses a la vora de l’aigua. © ÒM

· Platja del Prat (El Prat de Llobregat, Baix Llobregat)
Coneixeu el mirador dels avions del Prat? Ha esdevingut un lloc de trobada de fotògrafs i famílies amb nens, i també dels amants de la natura que s’hi aturen amb les bicicletes camí de la platja del Prat. Més endavant, en arribar al Centre Municipal de Vela, se’ns obre davant dels ulls la platja del Prat, un espai tranquil envoltat de pinedes que ha millorat molt en els últims anys. Començant per la qualitat de l’aigua, que és excel·lent gràcies a la depuradora d’aigües residuals, i seguint pels serveis que fan d’aquesta una de les millors platges de l’àrea metropolitana: dutxes, rentapeus, lavabos, bancs, bars, passeres d’accés a la sorra, passeres adaptades, àrees de jocs infantils, senyalització informativa… Un altre atractiu proper és la visita al Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM).

Platja del Prat.jpg

Es pot arribar a la platja del Prat amb bici pels carrils que la connecten amb la ciutat. © ÒM

· Platja de Montgat (Maresme)
Està ben comunicada amb Barcelona i el Maresme gràcies al tren i hi trobareu espais amplis, zones de joc per a la canalla i unes tradicionals cases de pescadors. Podreu dinar als singulars Banys Virgen del Carmen, just a l’inici de la platja de Montgat. Es tracta d’un espai format per antigues casetes familiars de pescadors amb un pati comú, on avui es disposen diverses taules de fusta amb estovalles de plàstic. Conserven l’atmosfera dels banys tradicionals i s’hi poden tastar plats senzills i deliciosos a molt bon preu, des d’unes gambes a la planxa o unes sardines a la brasa fins a un plat de botifarra amb mongetes, una amanida casolana o unes patates amb allioli.

© Òscar Marín https://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

A la platja de Montgat hi trobareu antigues cases de pescadors on fer un àpat refrescant. © ÒM

· Platja de Calella (Maresme)
És una vella destinació turística i té molt per oferir. Entre altres coses, una extensa platja on a l’estiu s’hi instal·la un miniclub infantil i s’hi fan activitats de pallassos, titelles i concerts, a més de poder-hi practicar alguns esports aquàtics. Hi ha dos parcs infantils a la sorra, vigilats per monitors, amb castells inflables. L’únic inconvenient de Calella pot ser la concentració de para-sols en les hores crítiques, quan el sol pica més fort. Però ja sabeu que és millor baixar a la platja abans de les 12 h i després de les 16 h. Tindreu més espai per deixar la tovallola i evitareu els efectes nocius del sol del migdia.

https://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Palmeres i para-sols a la concorreguda platja de Calella. © Brian K

· Platja de les Dunes (Santa Susanna, Maresme)
Als mesos de juliol i agost, en aquesta platja paral·lela al passeig marítim de Santa Susanna s’hi ubica el Mini Beach Club, un espai de lleure per als nens de 4 a 12 anys. S’hi munta un castell inflable i llits elàstics, s’hi organitzen jocs d’aigua i hi ha, fins i tot, una festa de l’escuma infantil. Ben a prop hi ha restaurants per completar la jornada i hotels preparats per a famílies, per si voleu allargar la vostra estada al Maresme.

Sta Susanna, Joan Ribot.jpg

A la platja de Santa Susanna saltaran, ballaran i es mullaran. © Joan Ribot