Rusticae- Descobrir.cat

Entrades amb l'etiqueta ‘Rusticae’

La serenitat de Can Xiquet

dimarts, 28/04/2015

Can Xiquet, en un punt elevat de Cantallops, domina els Aspres d’Empordà. © ÒM

Recorres amb calma els Aspres d’Empordà, unes planes de vinyes, oliveres i boscos de sureres i alzines que s’eleven mandroses al peu de l’Albera. El cotxe avança per una carretera sinuosa que ascendeix per un paratge plàcid, tocat per la llum del capvespre. Els revolts no permeten córrer, i això facilita que el cant dels ocells s’escoli a través de la finestra, tot anunciant la tranquil·litat que ens espera en aquesta terra privilegiada. Arribes a Cantallops, travesses el poble i puges fins a Can Xiquet. Surts del cotxe i t’adones que el luxe és ben bé això. L’essència de l’Alt Empordà envolta l’antiga masia convertida fa uns anys en hotel. Em reben amb amabilitat i m’acompanyen fins a l’espaiosa junior suite Salines que m’han assignat, una habitació de 45 metres quadrats amb un gran llit, comodíssim; un bany diàfan amb banyera, dutxa i una bona selecció d’articles de bany, i una terrassa privada que domina el paisatge.

Àmplia junior suite Salines a Can Xiquet. © ÒM

Els Aspres d’Empordà ens parlen des d’aquí. A l’abast de la mà s’aixeca l’Albera, al fons la badia de Roses, les sinuoses formes del Montgrí es deixen observar una mica més enllà. Es fa fosc i les llums de la costa arriben titil·lants. És un plaer contemplar el territori des d’aquí, des d’una posició absolutament privilegiada, respirar-ne l’aire pur i escoltar-ne els sons de la natura. I aleshores, inevitablement, se’ns obre la gana. És l’hora de sopar. Entre setmana i fora de temporada, el restaurant de l’hotel és un oasi de tranquil·litat. Ens hi proposen nombroses opcions, totes delicioses: anxoves de l’Escala amb coca de pa amb tomàquet, calamar de Roses farcit de saltejat de verdures, confitat de tomàquet de Vilabertran amb formatge de cabra, turbot amb melmelada de tomàquet i verdureta, patates d’Olot amb arròs verd i reducció de Mòdena… Escullo una graellada de verdures a la brasa amb una deliciosa salsa de romesco i un entrecot exquisit servit amb un gratinat de patates. Per postres, una mousse de iogurt amb fruits del bosc, dolça i suculenta. Per acompanyar els àpats, la carta permet escollir entre una gran varietat de vins de la DO Empordà, especialment dels cellers dels voltants.

Can Xiquet, de nit. A la planta inferior es troba el restaurant de l’hotel. © ÒM

Mousse de iogurt amb fruits del bosc. © ÒM

L’endemà, de bon matí, obro les cortines i la llum inunda l’habitació. Els amplis finestrals permeten obtenir una vista sorprenent de la sortida del sol. Després d’una dutxa, un bon plat d’embotits de la terra amb pa amb tomàquet, un suc de taronja natural i un cafè permeten agafar forces per afrontar una nova jornada empordanesa. Si sou esportistes, podeu fer ús del petit gimnàs o demanar consell a la recepció de l’hotel sobre les nombroses rutes a peu i amb bicicleta (podeu llogar-les) que es poden fer pels voltants. Especialment recomanable és la visita al castell de Requesens. Si preferiu relaxar-vos, podeu contractar un dels múltiples massatges i tractaments que ofereixen, prèvia reserva. Si sou amants del vi, podeu acostar-vos a algun dels petits cellers de la zona (us recomano la visita a Oliver Conti, a Capmany). Si el temps ho permet, podeu capbussar-vos a la piscina. I si no voleu desconnectar del tot, teniu connexió Wi-Fi en tot l’allotjament, cosa que permet consultar Internet des de qualsevol de les agradables zones comunes.

Per esmorzar, embotits amb pa amb tomàquet i suc de taronja natural. © ÒM

Una de les habitacions dobles renovades recentment. © ÒM

L’estada ha estat tan rodona. Quan has desconnectat de debó de la rutina i de les presses del dia a dia, quan has assaborit el millor d’un territori farcit de natura i serenitat, és inevitable pensar que tornaràs. I encara més, emprens el camí de retorn a casa amb la sensació que aquest seria un molt bon lloc per viure.

La suite Canigó, de 70 metres quadrats, és l’estrella de Can Xiquet. © ÒM

El bany de la suite Canigó té una gran vista dels Aspres. © ÒM

La piscina de l’hotel és oberta durant tot el dia. © ÒM

Etiquetes: Empordà, hotels, hotels amb encant, Logis Hotels, relax, Rusticae
Publicat a Allotjaments amb encant | 2 comentaris »

Relax a l’hotel Gran Claustre

diumenge, 8/03/2015

L’hotel Gran Claustre es desplega a banda i banda del carrer del Cup d’Altafulla. © ÒM

Fa temps que a l’antic convent de monges d’Altafulla no hi ressonen pregàries. El que queda del claustre del segle XVIII acull avui una piscina, i allà on abans hi havia cel·les, avui s’obren habitacions amb les comoditats d’un quatre estrelles. Som al Gran Claustre, un hotel ubicat en un punt privilegiat de la Costa Daurada, al costat de l’imponent castell d’Altafulla, presidint la munió de vells carrerons que es despleguen pel turó de la vila closa. Sempre és agradable passejar pels carrers tranquils d’Altafulla, farcits d’històries, entre les quals hi ha les llegendes de bruixeria que donen nom al restaurant de l’hotel: Bruixes de Burriac. Val la pena fer un primer passeig de reconeixement pel nucli antic de la població. Si no el voleu fer sols, podeu reservar una visita guiada a l’oficina de turisme (es fan a les 19 h) i us descobriran totes les curiositats de la vila. Després de fer un volt, pot ser ben agradable descansar una estona a l’habitació, llegir, assaborir un dels sucs de cortesia del minibar o posar-se el barnús i les sabatilles i baixar a l’espai de benestar del Gran Claustre.

Habitació 11 (doble superior) de l’hotel Gran Claustre. © ÒM

Els massatges amb xocolata i els tractaments d’enoteràpia són algunes de les propostes d’aquest espai, que també ofereix una petita zona d’aigües: piscina amb bancs d’hidromassatge, dolls cervicals, pileta d’aigua freda, sauna, bany de vapor, font de gel, dutxes de sensacions i un servei gratuït d’infusions. Després d’un massatge relaxant o d’una hora de spa, ens dutxem i ens dirigim cap al restaurant de l’hotel, Bruixes de Burriac, un nom suggeridor inspirat en les dones màgiques que habitaven aquesta contrada. El menú de nit té un preu de 29 euros i inclou diversos plats. Per començar, un aperitiu de la casa; com a entrant, un buquet de verdures de temporada cuites en una cassoleta, o un cap i pota amb amanida de mongeta verda Macaire, o un púding de llamàntol amb medalló al vapor i infusió de pinyons. Com a plat principal, es pot escollir entre un arròs de calamarset de platja i botifarra negra amb cigrons i allioli de nyora, un turnedó de salmó amb bombó d’api i clorofil·la confitada, o un filet de porc ibèric amb rostit de patata i pruna confitada. El punt dolç el posa el flamet o el bombó amb xocolata especiada. En acabat de sopar, és recomanable fer un volt nocturn pels voltants de l’hotel, per tal de digerir les delícies del xef Jaume Drudis abans de tornar a l’habitació i deixar-nos caure en el confortable matalàs de 180 x 190 centímetres.

Sala del restaurant Bruixes de Burriac. © ÒM

L’endemà ens espera un complet esmorzar bufet: embotits ibèrics, diverses varietats de formatges, ou ferrat amb cansalada, pa amb tomàquet, assortiment de cereals, torrades amb melmelades i mantega, fruita del temps, sucs i màquina de cafè perquè cada client es pugui servir el cafè al seu gust. Si el temps ho permet, seure al costat de la piscina interior de l’hotel o fer una capbussada ajudaran a relaxar del tot músculs i neurones. Només ens hi acompanyaran el cant dels ocells, les campanes de l’església parroquial de Sant Martí o alguna veu passatgera. Si encara fa fred, a la recepció principal de l’hotel hi ha una sala amb llar de foc on qualsevol client pot fer-se una infusió, gentilesa de la casa. Són els últims minuts a l’hotel Gran Claustre, un bon moment per plantejar-se tornar-hi en el futur: és un allotjament excel·lent per continuar descobrint els atractius del Tarragonès.

Fruits i cereals al bufet del Gran Claustre. © ÒM

Piscina de l’hotel i espai de relax. © ÒM

Arcs d’inspiració neoàrab al claustre, davant l’habitació 11. © ÒM

En els espais comuns hi destaquen les pintures de gran format. © ÒM

Etiquetes: Costa Daurada, hotels, hotels amb encant, Logis Hotels, relax, Rusticae
Publicat a Allotjaments amb encant | 1 comentari »

Somnis modernistes al Mas Passamaner

diumenge, 14/09/2014

El magnífic Mas Passamaner, a la Selva del Camp, és avui un hotel de luxe. © ÒM

No es dorm cada dia en un palauet modernista dissenyat per Lluís Domènech i Montaner. A Barcelona, l’arquitecte va reformar el restaurant de l’Hotel Espanya, que continua obert, i va projectar la Casa Fuster, un hotel de luxe que queda fora del nostre pressupost. Però hi ha una alternativa, un pèl més econòmica, ubicada al cor del camp de Tarragona, entre Reus i la Selva del Camp: el Mas Passamaner, una casa atribuïda a l’arquitecte i al seu fill Pere Domènech Roura, que fou propietat del president de la Cambra de Comerç de Reus. Des de fa uns anys, ha esdevingut un hotel de cinc estrelles, i és un d’aquells allotjaments especials que formen part de l’Associació Monumenta de Propietaris de Castells i Edificis Catalogats de Catalunya.

El balcó flanquejat per columnes tornejades presideix la façana, amb un mirador adossat de finestra geminada, amb capitells de pedra esculpida. © ÒM

Un dels múltiples espais de repòs als jardins del Mas Passamaner. © ÒM

El que més ens atreu d’aquest tipus d’hotels és la seva història i el solatge que en queda, perceptible en detalls que hi ha hostes que valoren de manera positiva, com ara que els antics porticons de fusta de les finestres no acabin d’encaixar del tot, o que les vidrieres interiors, que separen les habitacions de l’escala principal, grinyolin lleugerament en obrir-se. No cal dir que l’embolcall és impecable, la façana ha estat ben restaurada, les rajoles i els esgrafiats en tons blaus llueixen com el primer dia. Les habitacions estan ben equipades, amb llits d’amplada especial, i tenen bones vistes als camps, tot i que el seu eclecticisme decoratiu desconcerta una mica. Al voltant del mas s’hi han afegit una sèrie d’habitacions amb terrassa, un spa petit però suficient per una horeta de desconnexió, una piscina exterior i un restaurant, La Gigantea, dirigit pel xef Joaquim Koerper, que té molt d’encant i oferteix uns plats deliciosos. La proximitat a Reus permet acostar-se a la capital del Baix Camp a passejar i sopar… Una bona opció per als aficionats a descobrir allotjaments amb encant.

Etiquetes: Camp de Tarragona, història, hotels, hotels amb encant, patrimoni, Rusticae
Publicat a Allotjaments amb encant | 1 comentari »

Com a casa a Ca l’Arpa de Banyoles

dilluns, 4/07/2011

“Vaig arribar als fogons per casualitat.” En Pere Arpa ho explica de manera transparent. Ell estudiava a l’escola Eina de Barcelona i la seva dona, la Montse Lao, feia Belles Arts, però un curs a l’escola d’hostaleria de la Mey Hofmann ho va canviar tot. En Pere va veure en la cuina tot un món on alliberar la creativitat que l’empenyia. Va obrir El Rebost d’en Pere a Banyoles, la seva vila natal, i nou anys més tard, al 2008, va reformar la casa dels avis al carrer Indústria per convertir-la en un restaurant amb hotel: Ca l’Arpa. L’establiment s’ha convertit en un dels millors de la comarca. I té una estrella Michelin!

En Pere i la Montse al menjador reservat que comparteix espai amb el celler. Al fons, algunes fotos fetes per la Montse quan estudiava Belles Arts. © ÒM

La sort acompanya en Pere, la Montse i el seu equip, però l’esforç diari és el que fa cada dia més gran el seu somni. “Ens llevem a les 7 per preparar esmorzars”, explica ella, “i és estrany el dia que no anem a dormir de matinada”. Tota la jornada dedicada a la cuina, servir els clients i cercar la millor matèria primera per als seus plats. A Ca l’Arpa coneixen de primera mà la procedència de tots els ingredients: visiten la formatgeria d’on prové el formatge que serveixen, parlen amb el pagès que cria els pollastres que cuinen i tasten els vins als millors cellers per escollir aquells que presentaran a la carta (la Montse us aconsellarà, com a bona sommelier). Cal assegurar la qualitat des del primer moment. El segon pas, l’elaboració, és igual de transparent i rigorós. La gran vidriera amb vistes de la cuina no amaga res del màgic procés de preparació dels plats: ara una perdiu tèbia en dues coccions amb foie i puré de remolatxa, ara unes guatlles amb salsa de soja i escalunyes, ara una cassoleta de vieires i lletons de vedella, ara una espatlla de cabrit rostida amb all i romaní…

L’aroma del brou de pollastre de pagès s’estén per tota la sala i puja per les escales que porten a les habitacions. L’hotelet situat en les dues plantes superiors està format per vuit dormitoris decorats amb un estil sobri i alhora amable, gràcies a la calidesa de les teles escollides; hi ha connexió wi-fi gratuïta i vista al jardí posterior. Ca L’Arpa forma part de Rusticae i també dels Petits Grans Hotels de Catalunya, establiments de petites dimensions, distribuïts arreu del país, que destaquen pel tracte proper i un encant especial. El títol no li podria escaure millor. Ca L’Arpa és un hotel petit en les dimensions, però gran en la qualitat i en l’acolliment que dispensa al viatger.