Entrades amb l'etiqueta ‘viatges’

Sète, la Venècia occitana

dilluns, 29/07/2019

Vista del Canal Royal de Sète des del pont de la Savonnerie. © ÒM

Cada estiu, el tren d’alta velocitat que porta a París s’atura a un dels ports més atractius de la Mediterrània occidental: Sète (Seta, en coccità), al sud de Montpeller. Tothom m’havia parlat molt bé dels seus festivals d’estiu i de les curioses justes medievals amb barques, però he comprovat que també és una bona destinació gastronòmica i patrimonial. Des de Barcelona, el tren ens deixa, en menys de tres hores, a peu del port i de seguida ens adonem que aquesta és la petita Venècia del Llenguadoc.

El far de Saint Louis va ser reconstruit l’any 1948. L’antic fou enderrocat durant la guerra. © ÒM

Ens disposem a descobrir-la directament des de l’aigua, a bord d’una glamurosa barca veneciana Riva, un model que es va fer famós als anys cinquanta i seixanta. A poc a poc, navegant pels canals, prenem unes fotografies que ens permeten construir una primera imatge mental d’aquesta ciutat que es va fundar fa poc més de tres segles, quan Lluís XIV va decidir donar al Canal du Midi una sortida al mar. El seu port es va forjar, en gran mesura, amb l’auge del comerç del vi i ha estat inspiració de grans escriptors, poetes i cantautors com Paul Valéry, Jean Vilar i Georges Brassens.

Un passeig privilegiat a bord de la Sant’Elena. ©

La barca ens deixa al moll del Général Durand i aprofitem per visitar el ‘chalutier’ Louis Nocca, un vaixell d’arrossegament que té la missió de preservar el patrimoni pesquer de Sète i sensibilitzar joves i adults sobre la professió de la pesca. S’hi fan visites per lliure o guiades al voltant d’una petita exposició permanent. En una sala envoltada d’aquaris amb espècies d’aquest litoral s’hi projecta un documental on podem veure el vaixell en plena acció. A més, des del pont de comandament s’obté una bona vista dels molls de Sète.

El ‘chalutier’ Louis Nocca, un curiós museu sobre l’aigua. © ÒM

Ens endinsem en la població i visitem racons com la plaça Léon Blum, on destaca la gran font en forma de pop, símbol gastronòmic de Sète. I parlant de menjar, és hora d’agafar un taxi i posar rumb al Lido, la gran barrera de sorra que s’estén al sud de Sète, per dinar a La Canopée, un dels restaurants de platja que s’ubiquen al llarg d’aquest arenal. És un plaer gaudir d’un àpat mediterrani a la vora del mar, en un espai que revisa i modernitza l’estètica dels antics “xiringuitos”. Comencem amb unes tapes marineres de calamar i pop i seguim amb una sípia fresca amb verdures a la brasa.

La Canopée ofereix un espai confortable davant de la platja. © ÒM

No podeu deixar de tastar-hi el pop, un dels símbols de Sète. © ÒM

Deliciós plat de sépia fresca a La Canopée. © ÒM

Després de dinar, ens recull l’Arnaud, un guia turístic que coneix Sète com el palmell de la mà. Amb la seva furgoneta, ens porta pel barri de pescadors, ens puja fins al bosc de les Pierres Blanches, ens acosta al mirador del Mont Saint Clair i ens passeja després pels carrers del centre, explicant-nos anècdotes i curiositats. Sabíeu que al cèntric carrer Paul Valérie, un cop l’any, s’hi portava neu dels Pirineus amb camions perquè la gent pogués esquiar?

Vista de Sète des del mirador del Mont Saint-Clair. © ÒM

Demanem un sorbet de llimona al moll i comprem unes típiques ‘tielles’ (empanades de pop amb salsa de tomàquet) a La Poissonnerie abans de pujar al vaixell turístic Canauxrama. El “Circuit Bleu” pels canals ens descobreix el port de pesca i el port comercial, passant a la vora del far de Saint Louis, i ens acosta fins al típic barri pescador de la Pointe Courte, a la desembocadura de la llacuna de Thau. Durant el recorregut, passem per sota de nou ponts, alguns tan baixos que ens obliguen a acotar el cap. Els comentaris del guia ens ajuden a comprendre el creixement de la ciutat i la importància de la mar en la seva personalitat.

No deixeu de tastar la ‘tielle’, una típica empanada de pop. © ÒM

Amb el vaixell turístic ens podem acostar al barri de pescadors de la Pointe Courte. © ÒM

S’acosta l’hora de sopar, que en aquestes latituds s’avança, i fem parada a l’antic cinema The Rio, reobert com a restaurant tres dècades després que la sala tanqués les portes. El Comptoir The Marcel ofereix tapes originals amb jazz de fons. El local també disposa d’una sala d’exposicions i de concerts. El pop és el producte estrella de Sète i, com no podia ser d’una altra manera, el xef Fabien Fage (premiat amb una estrella Michelin a The Marcel) ens prepara, entre d’altres delícies, una tapa amb pop, cítrics i (sorpresa) xoriço!

Gaudir dels sabors de Sète en un antic cinema és tota una experiència. © ÒM

Deliciosa selecció de tapes elaborades pel xef Fabien Fage al Comptoir The Marcel. © ÒM

Hi ha moltes més coses a fer a la ciutat: visitar els seus museus, fer esports nàutics, gaudir del seu mercat o assistir a algun dels múltiples concerts i espectacles que s’hi programen, però podem tornar un altre dia. Són només 2 hores i 45 minuts des de Barcelona (2 hores des de Girona) i, a partir del 15 de desembre del 2019, aquest tren serà diari durant tot l’any (amb tres freqüències a l’estiu del 2020). Visitar Sète des de Catalunya és ara més fàcil que mai.

Vista de Sète al capvespre. ©

Sabors i aromes de Narbona

dilluns, 24/06/2019

Narbona és tan a prop de Barcelona amb TGV que és fa difícil resistir-se a una escapada, fins i tot d’un sol dia. Hi ha sis trens diaris a l’estiu (quatre en temporada baixa) que ens hi porten en menys de dues hores. Així que aquest juny m’hi he tornat a escapar i he tornat a recòrrer els seus carrers amb un objectiu clar: proveir-me dels millors gustos i aromes de la ciutat. Des de l’estació de ferrocarril, m’endinso en la que va ser primera colònia romana fora d’Itàlia. De l’època romana en queden poques restes, però en destaca el fragment de la Via Domitia descobert a la plaça de l’Ajuntament. Fa més de 20 segles que aquest era lloc de pas entre Roma i l’antiga Tarraco! És un dels atractius de qualsevol passejada per la ciutat, com ho és la magnífica catedral inacabada de Sant Just i Pastor, amb una nau de més de 40 metres d’alçada, que forma un conjunt excepcional amb el Palau Museu dels Arquebisbes, o també la gran torre quadrada del Donjon de Gilles Aycelin, que regala una gran vista panoràmica als que s’enfilen pels seus 160 graons.

A la plaça de l’Ajuntament de Narbona s’hi han trobat restes romanes. © ÒM

La catedral inacabada de Narbona imposa per la seva alçada. © ÒM

Després de passar per la botiga Nature et Miel, on comprem la típica mel de garriga mediterrània que ja feia les delícies dels romans fa dos mil anys, creuem el canal de la Robine i arribem a Les Halles, el magnífic mercat Art Nouveau amb estructura d’acer i vidre. Les aromes i els colors es barregen i ens permeten gaudir d’un festival gastronòmic deliciós entre els somriures dels botiguers i dels visitants. Hi comprem les olives Lucques, de polpa cruixent i gustosa, que només es cultiven en terres del Llenguadoc; agafem uns embotits a la parada de Lionel Hack, conegut per oferir carns de primera qualitat; i prenem alguns formatges que ens fan venir salivera.

El pont dels Mercaders, un dels pocs ponts habitats d’Occitània. © ÒM

A l’hora de dinar, després de proveir-me dels millors productes de Narbona, m’acosto amb el bus de línia a Les Grands Buffets, un restaurant del qual ja us havia parlat, però que els amants de la bona gastronomia no poden deixar de visitar. Fundat l’any 1989, aquest és considerat el restaurant més gran de França. L’ambició del seu fundador, Louis Privat, era posar el luxe a l’abast de tothom i reproduir el repertori de plats emblemàtics de la cuina francesa tradicional. Tot un èxit des de fa gairebé trenta anys. La reputació del restaurant ha sobrepassat àmpliament les fronteres de la ciutat: un 90% dels comensals vénen de fora d’aquesta zona.

La Tente d’Aparat és la nova sala d’inspiració barroca de Les Grands Buffets. © ÒM

En podem destacar moltes coses, des de la seva carta de vins d’alta gastronomia a preu de celler, amb una selecció de 70 referències dels millors vins del sud de França, fins a la seva acurada col·lecció de més de 110 formatges que ocupen trenta metres d’exposició: formatges clàssics d’Occitània; formatges Roquefort, Cantal o Salers fabricats per artesans de petites explotacions; formatges Reblochon, Camembert o Brie; i formatges de productors europeus com ara Feta i Graviera de Grècia, Gouda d’Holanda, Pecorino amb pebre i Roccolino Nero d’Itàlia, Stilton d’Anglaterra, Tête de moine de Suïssa…

Una àmplia selecció de formatges a Les Grands Buffets. © ÒM

Una gran ‘cascada de llamàntol’ ens sorprendrà a la zona de degustació de marisc. © ÒM

Al centre del restaurant hi ha una gran ‘rôtisserie’ panoràmica on es cuinen plats tan típics com el Cassoulet, la Coquille Saint Jacques gratinada o el tournedos Rossini al foie gras. No hi falten el peix ni el marisc. Una cascada de llamàntol presideix el Plateau Royal, on destaquen les ostres de Thau, els llagostins, les cloïsses, el cranc de mar i sis varietats d’autèntic salmó de Noruega. I per postres, a més de formatges, teniu les receptes més tradicionals i els grans clàssics de la pastisseria francesa elaborats diàriament per un mestre pastisser, acompanyats d’una font de xocolata.

A la ‘rôtisserie’ hi cuinen plats típics de la gastronomia francesa. © ÒM

Aquest juny s’hi ha inaugurat un nou espai, la Tente d’Aparat, una sala barroca on celebrar la festa de la gastronomia. Podríem ser dins un decorat de la pel·lícula ‘Barry Lindon’ o en una gran tenda aixecada per Lluis XIV als seus jardins, per convidar la seva cort a un gran sopar. Hi ha miralls daurats, canelobres de plata i llums d’aranya amb llàgrimes de cristall fabricades pel mateix artesà que subministra el magnífic castell de Chambord, a la vall del Loira. Però quan el menjar arriba a taula, ja res no ens pot distreure. Gaudiu de la festa!

Deliciosa llagosta a l’americana, un dels plats estrella del restaurant. © ÒM

Diverses etiquetes ens ajudaran a recordar i assaborir millor els formatges que tastem. © ÒM

Per què practiquem l’intercanvi de casa?

diumenge, 21/05/2017
Casa Vall del Loira OK.jpg

Aquesta va ser la nostra magnífica casa a la vall del Loira durant 15 dies. © Òscar Marín

Ens sedueixen els hotels amb encant, però quan organitzem un viatge de molts dies a l’estranger, ens decantem per l’intercanvi de casa. Ja fa anys que apostem per aquesta opció que ens permet submergir-nos en la vida quotidiana i entendre millor la realitat dels llocs que visitem. Quan ho expliquem, hi ha qui ho rebutja i hi ha qui ens en demana més informació. El concepte d’intercanvi de casa pot sonar una mica estrany, però és simple. En lloc de quedar-nos en un hotel o llogar un apartament, ens allotgem a casa dels nostres amfitrions mentre ells passen uns dies a casa nostra. Això ens permet, per una banda, estalviar diners i fer una estada més llarga i, per l’altra, ens ofereix la possibilitat de viure més intensament el viatge. Com? L’intercanvi de casa et situa a l’altra banda de la destinació, et fa connectar de manera més propera amb la gent del lloc i t’empeny a esbrinar com és el seu dia a dia. Es tracta de dedicar una part del temps del viatge a entendre com funcionen les coses a la casa d’un altre; a connectar amb els veïns i botiguers del barri; a acostar-se amb ulls i orelles ben oberts a la seva llengua, cultura i forma de vida, i a descobrir els seus llocs habituals fora dels punts turístics a partir de les seves pròpies recomanacions. Hi ha qui en diu “Viure com un local”, però em sembla agosarat. Seria més just descriure-ho com una possibilitat de conèixer el lloc a un nivell més profund. A més, l’intercanvi representa un tipus de turisme sostenible, honest, col·laboratiu, que no especula amb els recursos locals.

Amb bici Chenonceau OK.jpg

L’ús lliure de les bicicletes per descobrir l’entorn és una de les facilitats que ens ofereix l’intercanvi de casa. © Òscar Marín

De portals d’intercanvi n’hi ha molts, alguns de gratuïts, però el millor és HomeExchange, un web de referència a escala mundial que agrupa més de 65.000 ofertes d’intercanvi de llars a 150 països. La varietat d’opcions que ofereix és amplíssima i et dóna la seguretat que tots aquells que s’hi anuncien estan veritablement interessats en aquesta manera de viatjar, començant pel fet que tots paguen una quota anual per oferir la seva casa.

Tenim cura del gat OK.jpg

De vegades cal tenir cura d’algun animal de companyia, com vam fer a la Provença. © ÒM

Per intercanviar casa, has d’alliberar-te d’alguns prejudicis. Sí, una família es mourà per casa teva durant uns dies, fins i tot dormiran al teus llits, però a canvi et cediran casa seva. Podràs llegir els seus llibres, escoltar la seva música, fer ús de les seves bicicletes, fer vida al seu barri i, si cal, tenir cura del seu gat, i ells podran fer el mateix a casa teva. La confiança és la clau per poder gaudir d’un intercanvi, i la confiança s’ha de treballar amb uns mesos d’antelació. Cal paciència per trobar l’opció que s’adapti a les teves necessitats (recomano començar a buscar mig any abans de les vacances) i arribar a un acord per ambdues parts. Un cop has lligat l’intercanvi que t’interessa, és molt recomanable comunicar-se sovint amb els propietaris (per correu electrònic o per telèfon), seguir-se mútuament a les xarxes socials i conèixer una mica les persones que passaran uns dies a casa nostra.

Jardí amb jocs infantils OK.jpg

Quan es viatja amb mainada, és interessant triar una casa amb jardí i jocs infantils. © ÒM

Cases amb piscina OK.jpg

Les cases amb piscina són una de les opcions més demanades a l’estiu. © ÒM

La possibilitat d’establir-se a casa d’una altra persona i de descobrir una altra cultura és un regal i té molts beneficis, econòmics però també intangibles. Alhora et permet experimentar la sensació de ser un amfitrió del teu territori. Ens agrada ser amfitrions de Catalunya, explicar les nostres tradicions, recomanar tot el que val la pena veure a la nostra comarca i al nostre país… I ens agrada deixar-nos sorprendre per les recomanacions de les persones amb les quals fem intercanvi, que passen de ser uns desconeguts a formar part del nostre historial viatger.

Mercat provençal OK.jpg

Gràcies a les recomanacions de la família d’intercanvi, vam descobrir els millors mercats del Luberon. © ÒM

En intercanviar casa teva t’esforces per deixar-ho tot ben ordenat, deixant espai perquè els teus hostes puguin col·locar les seves coses, preparant els llits i les tovalloles, deixant una guia d’instruccions de la casa, mapes de la teva zona i recomanacions dels llocs que més t’agraden, i fins i tot donant-los la benvinguda amb algun petit obsequi: un vi, uns dolços locals… També és bona idea preparar un paquet bàsic de benvinguda, una ampolla d’aigua, llet, fruita, ous. Quan arribes tard a un lloc que no coneixes, en un país nou, s’agraeix tenir uns aliments a l’abast per passar les primeres hores. I és clar, abans d’anar-te’n procures deixar la casa tan ordenada i neta com l’has trobat. Entremig, has descobert moltes curiositats de la vida local, secrets ben guardats del territori, camins poc transitats, restaurants tradicionals, pastisseries que no surten a les guies… i te’n queda la sensació d’haver aprofitat i gaudit de les vacances de la millor manera possible.

Globus Vall del Loira OK.jpg

Un globus passant al capvespre davant la nostra casa d’intercanvi a la vall del Loira. © Òscar Marín

Jardí Provença OK.jpg

Una estona de descans al jardí després d’un dia intens de visites a la Provença. © ÒM

Escapada de Nadal a Perpinyà

dimecres, 14/12/2016
IMG_2215.jpg

El Castellet, porta d’entrada al barri de Sant Joan de Perpinyà. © ÒM

Feia temps que volíem visitar Perpinyà per Nadal i enguany n’hem pogut gaudir en família. No espereu trobar-hi una d’aquelles grans fires nadalenques del nord d’Europa que congreguen milers de turistes, ni tantes paradetes com al Barri Gòtic de Barcelona. El Nadal a Perpinyà és tranquil, petit, tradicional. I és així com ens agrada.

Malgrat que la tradició centreeuropea del Pare Noël hi és omnipresent, Perpinyà conserva les tradicions catalanes, com l’exposició de pessebres, el Caga Tió popular o la cavalcada dels Reis Mags. Però d’entrada, el que més atreu l’atenció d’infants i adults és la gran roda de fira i les decoracions nadalenques de la plaça de la Victòria, just davant del Castellet vestit amb una garlanda de llums. És una petita aventura pujar a una de les cistelles i admirar les teulades, els monuments i els carrers de Perpinyà des de les altures, i si es fa de nit encara resulta més entranyable contemplar la ciutat ben il·luminada.

IMG_2052 (2).jpg

La gran roda, el trenet turístic i l’emblemàtic Castellet il·luminat. © ÒM

Aquest cop ens vam instal·lar a l’Hotel de France, un hotel amb molta història que, tot i presentar unes instal·lacions força envellides, s’està reformant a poc a poc i té una ubicació privilegiada al costat del Castellet i dels principals atractius de la fira. Des d’aquí s’estén el mercat de Nadal que segueix la riba de la Bassa, on artesans, productors i comerciants ofereixen regals i productes gastronòmics en petites cabanes de fusta. S’hi pot tastar el vi calent, fer una degustació d’ostres amb vi blanc o comprar embotits, formatges i altres productes tradicionals. Els plàtans nus del moll de Sébastien Vauban estan vestits amb ornaments lluminosos que es reflecteixen a la Bassa, on es poden llogar barques elèctriques per navegar-hi tranquil·lament.

IMG_2058 (2).jpg

Les parades del mercat de Nadal s’estenen al moll Vauban. © ÒM

IMG_2245 (2).jpg

Les barquetes lluminoses naveguen per la Bassa, al costat del mercat de Nadal. © ÒM

La casa del Pare Noël és oberta tots els dies de les vacances escolars. Els més petits poden seure al tron de Santa Claus i hi ha vestits disponibles per disfressar-se i fer-s’hi fotografies. Uns follets són allà per ajudar la mainada a escriure les seves cartes i organitzar activitats familiars. Al costat, al petit bosc dels desitjos, tothom hi pot escriure el seu desig en una petita targeta i penjar-lo en un avet. I al voltant, un seguit de bombolles de Nadal transparents presenten escenografies poètiques.

IMG_2269 (2).jpg

Parades de gastronomia alsaciana i bombolles decoratives a la plaça de la Victòria. © ÒM

Darrere el Castellet, s’hi ha instal·lat una exposició de pessebres. Algunes figures són portades de la Catalunya del Sud (Olot, Girona, Banyoles…), d’altres inspirades en països llunyans (Croàcia, Polònia, Bielorússia…), i al mig hi destaca un gran pessebre rossellonès. No hi falta la Sagrada Família, amb el Nen Jesús com a protagonista central; al voltant, els animals domèstics, els pastors, els àngels i els reis d’Orient que s’acosten. I en un racó s’amaga el caganer, que amb els anys ha esdevingut un personatge emblemàtic més enllà de les nostres fronteres. Una tradició que no només té lloc a les esglésies, sinó també a les cases i en edificis públics.

IMG_2210 (2).jpg

Exhibició de pessebres tradicionals a Perpinyà. © ÒM

Jaume II de Mallorca i Esclarmonda de Foix.jpg

Els gegants de Perpinyà, Jaume II de Mallorca i Esclarmonda de Foix, s’exhibeixen al Castellet. © ÒM

A la pista de gel, hi patinen a gran velocitat els més avesats, mentre avancen amb prudència els qui ho proven per primera vegada. Són 200 metres quadrats de superfície lliscant que permeten emular les distraccions d’hivern de territoris més freds. Els dissabtes al matí, el mercat setmanal omple la plaça de la República. Un bon moment per comprar-hi productes de la terra i seure a prendre un cafè en alguna terrassa. No us oblideu de comprar el Muscat de Noël, el vi dolç que els cellers de Ribesaltes elaboren especialment de cara a les festes. Potser des d’aquí sentireu unes veus que entonen melodies tradicionals. Si passegeu pel centre de Perpinyà pels volts de Nadal, trobareu cors que canten nadales pels carrers. També el carilló de la catedral de Sant Joan fa sonar les seves quaranta-sis campanes durant aquestes dates, a partir de les 17 h. I a més, el petit tren turístic fa les rutes habituals pel centre històric, però també ofereix visites especials de 17 a 20 h per descobrir la il·luminació nadalenca dels carrers.

IMG_2117 (2).jpg

La pista de gel s’ha instal·lat a la plaça de la República. © ÒM

Si passegeu pel nucli antic, no us perdeu un edifici que fins fa poc més d’un any estava tancat al públic i que ara es pot visitar de manera gratuïta: el majestuós palau Pams, construït originalment per Pierre Bardou, fundador de l’empresa de paper per a cigarretes J.O.B, i redissenyat de manera sumptuosa pel seu nebot, Jules Pams. Hi destaquen l’escala senyorial feta d’ònix, els frescos de Paul Gervais, els amplis salons i el pati-jardí. També la Casa Xanxo, un dels pocs edificis gòtics conservats a Perpinyà, és un dels punts que val la pena descobrir.

IMG_2145 (2).jpg

L’elegant pati del palau Pams, al carrer d’Émile Zola. © ÒM

IMG_2139 (3).jpg

El palau Pams sorprèn per la riquesa dels seus salons i els seus frescos modernistes. © ÒM

IMG_2099.jpg

La catedral de Sant Joan Baptista és una altra de les visites imprescindibles. © ÒM

De Perpinyà m’agraden moltes coses. La seva vitalitat comercial i turística, n’és una, i es pot viure amb intensitat durant els dies previs al Nadal. També la seva història admirable, el seu passat com a capital del regne de Mallorca (encara latent a la seva Llotja o al castell dels Reis de Mallorca), i la seva condició de ciutat lliure quan a la Catalunya del Sud hi manava el feixisme… I també m’agrada com, d’uns anys ençà, Perpinyà “la Catalana” defensa i reivindica amb força la seva catalanitat. De fet, gràcies al trajecte Barcelona-Girona-Perpinyà amb TGV, la Catalunya del Nord no havia tingut mai tan a prop els germans del sud. Feia temps que no veníem, i ens hem proposat tornar-hi més sovint. A reveure, Perpinyà!

IMG_2257 (2).jpg

La ciutat es mostra ben fotogènica durant els dies previs al Nadal. © ÒM

IMG_1999 (2).jpg

Els molls de la Bassa il·luminats al capvespre. © ÒM

Racons de l’Eivissa més autèntica

dimarts, 5/07/2016

Sant Carles Eivissa.jpg

Al nord d’Eivissa [a la foto, Sant Carles] trobem racons que semblen aturats en el temps. © Òscar Marín

Després de descobrir Dalt Vila i la platja d’en Bossa en les nostres primeres 24 hores a Eivissa, ens proposem recórrer els paisatges rurals de l’illa i alguns dels seus racons més autèntics. El nostre dia comença amb un bon bufet d’esmorzar a l’hotel Sol Beach House de Santa Eulària des Riu, on hem dormit. Un hotel totalment renovat, amb un disseny d’aire mariner i tons clars, i amb una bona vista del mar i la costa de Santa Eulària.

Hotel Sol House Santa Eulària piscina.jpg

La piscina de l’hotel Sol Beach House de Santa Eulària. © ÒM

Hotel Sol House Santa Eulària ioga.jpg

Ioga davant del mar als jardins de l’hotel Sol Beach House. © ÒM

Santa Eulària des Riu està coronada pel Puig de Missa, el primer nucli habitat d’aquesta zona, des d’on es contempla una bona vista de la ciutat i dels boscos i hortes que esquitxen el nucli urbà fins a la mar. Aquí hi trobem dos elements importants. Per una banda l’església parroquial de Santa Eulària, construïda com a església-fortalesa dalt de tot del puig. L’edifici és una obra mestra de l’arquitectura eivissenca del segle XVI, erigit sobre una capella destruïda pels turcs l’any XIV. Aquí és on es refugiaven els veïns del poble quan s’acostaven pirates. El temple és de planta quadrada amb un atri de tres naus, però el que més crida l’atenció són els porxos del segle XVIII. Al Puig de Missa també hi trobem el Museu Etnogràfic, ubicat a l’antiga finca de Can Ros. Presenta una col·lecció molt interessant d’armes, objectes d’artesania, vestits tradicionals i joies que permeten fer-se una idea de com era l’Eivissa rural en segles passats. Tot aquest nucli antic està conformat per un grup de cases blanques de forma cúbica que conforma un magnífic conjunt d’arquitectura popular eivissenca. En canvi, la Vila Nova ha crescut a la planúria que baixa fins al mar oblidant qualsevol inspiració en l’arquitectura tradicional.

Puig de Missa.jpg

Arquitectura tradicional al Puig de Missa de Santa Eulària des Riu. © ÒM

Museu Etnogràfic Puig de Missa.jpg

El Museu Etnogràfic d’Eivissa es troba a Can Ros, una antiga casa pagesa. © ÒM

Després de la visita a Santa Eulària, ens dirigim a la granja ecològica de Can Muson, on ens espera la Maria Marí per mostrar-nos la seva finca i ensenyar-nos a elaborar el flaó, el pastís més típic d’Eivissa, cuinat amb farina, sucre, llimona, anís, ou, formatge i un toc de menta. La Maria es dedicava a la moda “adlib” als anys setanta i més tard va engegar diversos negocis, però un dia la van convidar a un curs d’agricultura ecològica i va pensar “voler és poder”. Va establir-se en una finca de la família i va cultivar diversos horts. Avui rep visitants d’arreu del món als quals explica els cultius i les tradicions de l’illa, i també acull grups d’escolars que volen tenir contacte amb el món rural. Des de fa tres anys organitza, fins i tot, una escola d’estiu.

Can Musson Eivissa.jpg

Illencs i turistes s’acosten a Can Muson per comprar productes ecològics de l’horta. © ÒM

Can Musson.jpg

Aprenent a cuinar el típic flaó amb Maria Marí a Can Muson. © ÒM

Can Musson 2.jpg

Les cabres de la finca de Can Muson agraeixen la visita dels xiquets. © ÒM

A l’hora de dinar, ens dirigim a un indret amb molt d’encant, l’Oleoteca Ses Escoles, un molí d’oli on s’elabora des de l’any 2008 el Verge Extra Can Miquel Guasch. Els seus propietaris no es conformaven amb produir un dels millors olis d’Eivissa i l’any 2014 van ampliar el projecte amb la creació de la primera oleoteca de l’illa d’Eivissa, un espai on divulgar la cultura eivissenca de l’olivera i difondre les característiques de l’oli d’oliva verge extra, l’únic que no pateix cap procés químic. L’oleoteca es troba a l’edifici de les antigues escoles de Sant Llorenç, per això rep el nom de Ses Escoles. A l’ombra del seu pati cobert amb elements vegetals hi podem assaborir plats típics eivissencs amb un toc modern: coca de trempó amb peix, ous pagesos ecològics amb patates fregides, costelles de corder, escalivada amb formatge de cabra i olivada… Tot regat amb un oli d’oliva excel·lent. Per acabar, com no podia ser d’una altra manera, hem de tastar el típic flaó. Abans de sortir, hi podem adquirir alguns productes artesans de l’illa a la petita botiga.

Oleoteca Ses Escoles.jpg

El menjador de l’Oleoteca Ses Escoles, a la carretera que du a Portinatx. © ÒM

Ses Escoles.jpg

Ous pagesos ecològics i patates fregides, un plat simple però deliciós. © ÒM

Flaó Eivissa.jpg

Per postres, assaborim el dolç flaó tan típic d’Eivissa. © ÒM

Després de dinar, seguim la nostra ruta cap al nord de l’illa. Fem una petita parada al poble d’es Canar, a cinc quilòmetres de Santa Eulària. Es tracta d’un agradable nucli costaner envoltat de pinedes i amb una llarga platja d’uns 360 metres, amb tota mena de serveis turístics molt orientats a les famílies. Es troba al fons d’una entrada de la costa i queda ben protegit per un cap.

Es Canar.jpg

El ferri arriba a Es Canar procedent d’altres poblacions d’Eivissa. © ÒM

No gaire lluny, de camí a Sant Carles de Peralta, passem pel costat de Ses Dàlies, on s’organitza un mercat tradicional hippie tots els dissabtes. És una experiència pintoresca, però els preus no són aptes per a totes les butxaques. No ens aturem i continuem fins a Sant Carles, un dels nuclis d’interior que van ser punt de trobada del moviment hippie als anys setanta del segle XX. És un nucli molt diferent de les urbanitzacions turístiques de la costa. Està envoltat per bells paisatges de camps llaurats de terra vermella, amb ametllers i oliveres, en un ambient marcadament rural. El poble té una de les esglésies més boniques de l’illa, la de Sant Carles, del segle XVIII, amb un ampli pòrtic d’arcs amb suports de savina. A més, a Sant Carles hi ha un bar que era molt freqüentat pels hippies que van envair l’illa fa quaranta anys: el bar Anita. En destaquen les nombroses bústies antigues on el carter deixava la correspondència de totes les cases del poble.

Església de Sant Carles Eivissa.jpg

Interior de l’església de Sant Carles de Peralta. © ÒM

Bar Anita Eivissa.jpg

El bar Anita de Sant Carles, un dels històrics de l’illa. © ÒM

Volem veure la posta de sol a la cala de Benirràs, però abans ens aturem a Santa Gertrudis de Fruitera, un petit nucli rural molt allunyat del turisme de masses, construït al voltant de la seva església parroquial, de façana sòbria i campanar de paret o d’espadanya. A Santa Gertrudis hi ha alguns restaurants i botigues de moda i records, però el poble és conegut especialment pel Bar Costa, on es fan els entrepans més famosos d’Eivissa. Seure a gaudir d’un entrepà de pernil a la seva terrassa és tota una tradició. Antigament, era un bar de poble, però als anys seixanta el va comprar Vicent Roig Pi, que aviat va establir bona relació amb els hippies que van arribar a l’illa. El pintor xilè Andrés Monreal li va oferir abonar les seves consumicions amb quadres i en Vicent ho va acceptar. Va acabar arribant al mateix tracte amb altres artistes i aviat va començar a vendre quadres a turistes. Amb els diners, va adquirir noves peces, fins que la col·lecció va arribar gairebé al centenar de quadres, alguns de grans dimensions, que s’exhibeixen a les parets de l’establiment.

Santa Gertrudis.jpg

Fem parada a Santa Gertrudis, un poble tranquil amb agradables bars i restaurants. © ÒM

Conduïm fins a la costa nord i baixem fins a la cala Benirràs, un lloc conegut per la “festa dels tambors” que s’hi organitza els diumenges al capvespre. A l’estiu no hi cap ni una agulla, però a la primavera i a la tardor ve de gust veure des d’aquí com es pon el sol, ja que la cala té una orientació perfecta per contemplar aquest espectacle natural. A més, el cap Bernat, una roca coneguda també com el “dit de Déu”, fa més fotogènic el moment de la posta i els velers que naveguen davant la cala contribueixen a donar al conjunt un aire pictòric. Quan ja hem dit adéu al sol, caminem fins al restaurant 2000, a la mateixa cala, on ens serveixen una graellada de peix fresc, simple però deliciosa. Un bon àpat per acabar un dia memorable a través de l’Eivissa més rural.

Cala Benirràs.jpg

Petits i grans esperen el moment de la posta del sol a la cala de Benirràs. © ÒM

Posta de sol a cala Benirràs.jpg

L’espectacle més esperat, el sol ens diu adéu mentre sonen els tambors. © ÒM

L’endemà al matí, ens espera una excursió amb caiac de mar pels voltants de la Cala d’Hort. Ens llevem ben d’hora i conduïm cap al sud de l’illa, allà on s’aixeca l’imponent illot des Vedrà, probablement el paisatge més magnètic d’Eivissa. Practicar el caiac en aquest litoral no s’assembla a la navegació que podem experimentar en altres punts dels Països Catalans. Aquí la transparència de l’aigua és excepcional i la protagonista dels fons és la Posidonia oceànica, que és la responsable d’aquesta paleta de turqueses que contemplem des de la superfície. Navegar sobre aquestes aigües netíssimes, amb es Vedrà i es Vedranell a tocar, ens desperta sensacions noves.

Caiac Cala d'Hort.jpg

Caiacs preparats damunt la sorra de la Cala d’Hort, davant d’es Vedrà. © ÒM

Després del caiac, encara amb la sal a la pell, dinem al restaurant El Carmen, ubicat a la mateixa Cala d’Hort. Tant l’ambient com la cuina són senzills: entrants lleugers, bons arrossos, peix i marisc fresc. Tot molt bo. I hi ha pocs restaurants amb una vista tan privilegiada. Després de dinar tornem a mullar els peus a l’aigua. És un gest instintiu, perquè els nostres peus no volen pujar al cotxe que ens durà cap a l’aeroport. I si ens quedem uns dies més?

El Carmen Cala d'Hort.jpg

Terrassa del restaurant El Carmen, just davant de la Cala d’Hort. © ÒM

Restaurant El Carmen Cala d'Hort.jpg

Paella de mar i muntanya al restaurant El Carmen. © ÒM

Es Vedrà.jpg

Ens acomiadem d’Eivissa contemplant els màgics illots d’es Verdà i es Vedranell. © ÒM

24 hores al cor d’Eivissa

dilluns, 13/06/2016

M’agrada Eivissa a la primavera, perquè em mostra la seva cara més autèntica. És una Eivissa reposada, que conserva l’essència dels seus orígens i ha preservat racons fascinants sota la màscara d’illa noctàmbula. Si la busques, la trobes. S’amaga en part a Dalt Vila, el barri antic de la capital. Però també en altres racons que descobrirem a poc a poc en la nostra escapada a la més gran de les Pitiüses. Primer de tot, després d’aterrar a l’aeroport, ens dirigim cap a la platja d’en Bossa, una de les més llargues de l’illa. Entre els diversos hotels i restaurants d’aquesta zona, al sud de la ciutat, hi destaca el restaurant Lips Reartes, un local que combina una ubicació òptima davant la sorra amb una saborosa cuina mediterrània plena de tocs creatius.

Lips Reartes 2.jpg

La terrassa lluminosa del restaurant Lips Reartes, a la platja d’en Bossa. © Òscar Marín

El xef català David Reartes hi revisa receptes tradicionals com els arrossos i els plats de peix fresc amb un toc de frescor i modernitat, on la qualitat del producte de proximitat és el més important. “No volem una estrella Michelin”, ens confessa el xef. “Jo vull que aquest sigui el meu xiringuito a la platja”. Però és molt més que una simple guingueta al costat de la sorra. No en qualsevol baret de platja es poden tastar plats tan deliciosos com el pop a la brasa amb patata a la forquilla, el pollastre pagès amb gamba i llet d’ametlla o l’arròs de peu de porc negre amb espardenyes a la llauna. Felicitats, xef!

Lips Reartes 1.jpg

Pop a la brasa amb patata a la forquilla maridat amb una cervesa artesana. © ÒM

Lips Reartes 3.jpg

Pollastre pagès amb gamba i llet d’ametlla, una de les creacions de David Reartes. © ÒM

Després de dinar, ens acostem al nucli urbà de la capital. No gaire lluny del centre, es troba la necròpolis del Puig des Molins, on a més de descobrir amb sorpresa nombroses peces de joieria, escultures i estris d’origen fenici molt ben conservats que s’exposen al museu arqueològic, es pot accedir a una de les galeries subterrànies que els fenicis van excavar per enterrar els seus difunts. Encara es conserven tres mil tombes púniques en els centenars de galeries excavades al subsòl de la capital. La seva importància va ser decisiva perquè el conjunt de la ciutat fos declarat Patrimoni de la Humanitat l’any 1999.

Museu Eivissa.jpg

El bust de la deessa Tanit, una de les peces més importants del Museu de Puig des Molins. © ÒM

Museu Eivissa 2.jpg

Carpe diem, pensem mentre visitem les galeries subterrànies de la necròpolis. © ÒM

Després de la visita al jaciment i al museu, pugem a Dalt Vila per seguir descobrint aquella Eivissa mil·lenària que ens xiuxiueja velles històries a cau d’orella. Està feta per als qui agraeixen perdre’s per carrerons blancs i costeruts, plens de curiositats i aromes mediterranis. El barri de Dalt Vila ens proposa descansar a la plaça del Sol mentre gaudim d’un cafè o un refresc sota l’astre que li dóna nom; ens convida a pujar pels estrets carrers empedrats de Sant Antoni i Santa Anna, ascendir fins a la catedral robusta i austera i, des del mirador de Sant Jaume, passejar la vista sobre les teulades del barri de la Marina i les aigües del port.

Plaça del Sol.jpg

Un moment de relax a la plaça del Sol. © Òscar Marín

Carrers de Dalt Vila.jpg

Als carrers de Dalt Vila s’ha conservat l’arquitectura tradicional eivissenca. © ÒM

Escales plaça del Sol.jpg

Prenem un refresc a s’Escalinata, a prop del baluard de Sant Pere. © ÒM

Si es camina per aquests carrerons, s’ha d’entrar al centre d’interpretació Madina Yabisa, al carrer Major, que explica un dels períodes històrics menys coneguts de la ciutat: la dominació musulmana. Una altra parada gratificant per als amants de l’art i la història és el Museu Puget, al carrer de Sant Ciriac, que reuneix més d’un centenar d’olis, aquarel·les i dibuixos de dos pintors eivissencs molt interessants i poc coneguts: Narcís Puget Viñas i el seu fill. Tots dos s’inspiraven en l’Eivissa rural com a tema per a les seves obres.

Museu Puget.jpg

Val la pena entrar al Museu Puget i fer un passeig per l’Eivissa rural. © ÒM

Un cinturó de muralles cenyeix el nucli antic. El recorregut per aquest recinte emmurallat i els seus baluards ens submergeix en el passat i, de regal, ens ofereix unes vistes esplèndides, com les que s’obtenen des del Revellí i el baluard de Sant Bernat, que miren cap a Formentera i l’aeroport de l’illa. Algunes torres han estat museïtzades i en les seves entranyes s’han instal·lat petits centres d’interpretació. Al baluard de Sant Jaume hi ha un espai que mostra armament d’època renaixentista, i el visitant pot comprovar-hi quant pesava una bomba, pot provar una armadura i fins i tot sostenir una espasa voluminosa. Al baluard de Sant Pere hi ha un altre espai interactiu que explica la construcció de les muralles a través d’un relat acompanyat d’un diaporama.

Catedral Eivissa.jpg

La imponent catedral de la Mare de Déu de les Neus. © ÒM

Barri Marina.jpg

Vista del barri de la Marina i del port al capvespre des de la plaça de la Catedral. © ÒM

A l’altre costat de les muralles, entre l’església del convent de Sant Domènec i el Museu d’Art Contemporani, descobrim una vista ben fotogènica de Dalt Vila tot caminant pel baluard de Santa Llúcia. Més avall, a la cèntrica plaça de la Vila, ens esperen un bon nombre de restaurants agradables que al mes de maig ja tenen les terrasses plenes de visitants. Ens aturem a El Olivo Mío, un local acollidor amb un cert aire andalús on assaborim una bona selecció d’entrants (carpaccio de vedella amb parmesà, tàrtar de tonyina, burratina amb pesto d’alfàbrega) i un suculent turbot fresc amb tomàquet, tàperes i olives de la Toscana. Un menú lleuger i deliciós per acabar un dia magnífic a la capital eivissenca. Qui ho vulgui, encara pot allargar la jornada en algun dels clubs o discoteques de la ciutat, però nosaltres anem a dormir. Demà ens espera una gran ruta per l’Eivissa més autèntica

Olivo Mio.jpg

El Olivo Mío, una de les millors opcions per sopar a Dalt Vila. © ÒM

Olivo Mio 2.jpg

Turbot fresc amb tàperes, tomàquets i olives a El Olivo Mío. © ÒM

Dalt Vila Eivissa.jpg

Des del baluard de Santa Llúcia s’obté una de les millors vistes de Dalt Vila. © ÒM

72 hores a Berlín: les 10 visites imprescindibles

dilluns, 21/09/2015

És possible veure Berlín en un cap de setmana? Sí, és possible, tot i que és millor disposar de tres dies per veure el més essencial de la capital alemanya. El primer que recomano per afrontar amb més comoditat el viatge és reservar amb antelació una Berlin Welcome Card, que permet estalviar temps i diners. És especialment recomanable la Berlin WelcomeCard Museuminsel, que a més d’incloure els desplaçaments il·limitats en transport públic durant 72 hores i descomptes de fins al 50% en diversos punts d’interès, proporciona entrada lliure als cinc grans centres de l’Illa dels Museus (Museuminsel). També podeu optar pel MuseumPass Berlin, que permet entrar a tots els museus durant tres dies. Les podeu reservar a través del web VisitBerlin. També val la pena descarregar-se al mòbil l’aplicació Going Local Berlin, plena d’informació per organitzar l’estada.

BerlinWelcomeCard MuseumPass.jpg

Tiquets i informació pràctica facilitats per l’Oficina de Turisme de Berlín. © ÒM

Arribem a Berlín el divendres a les 23.15 h amb l’últim vol de la companyia EasyJet. Per horari i servei, aquest és un vol de baix cost ideal per arribar a la capital alemanya des de Barcelona. Per cert, si voleu amb EasyJet, recomano portar una maleta Gladiator de mida cabina, que té la grandària permesa i el pes ideal per viatjar amb les aerolínies low cost. Des de l’aeroport de Schönefeld, de nit, es pot arribar al centre de la ciutat amb transport públic per 3,30 euros, fent alguns transbordaments (bus X7 o 171, metro U7 i metro U12), o amb taxi pagant al voltant de 50 euros. Ens decantem pel bus i el metro i arribem passada la mitjanit al nostre hotel. Hem escollit un allotjament econòmic, però ben equipat i amb una ubicació excel·lent: l’Ibis Budget Berlin Kurfürstendamm. Les habitacions són simples i netes, modernes, els llits són molt còmodes i es troba a prop del metro i de l’avinguda més famosa del Berlin occidental: Kurfürstendamm.

Catedral de Berlín.jpg

La catedral sobre el riu Spree, fotografiada des del James-Simon Park, una imatge “romàntica” de Berlín. © ÒM

  • Alexanderplatz

El dissabte al matí pugem al bus 100 disposats a submergir-nos en la capital alemanya i travessem la ciutat fins a AlexanderPlatz. Aquest autobús urbà permet fer un recorregut ple d’interès turístic pel preu d’un bitllet senzill: surt de l’estació Zoologischer Garten i passa pel Tiergarten i la gran avinguda Unter den Linden, oferint una bona vista del Reichstag i la porta de Brandenburg. Arribats a AlexanderPlatz, descobrim un dels punts neuràlgics de Berlín, un espai amb escassa personalitat, tot s’ha de dir, però ple d’història, en el qual s’aixeca un curiós “rellotge mundial”: el Weltzeituhr, que assenyala l’hora en les diverses zones horàries del món. L’altre element protagonista d’Alexanderplatz és la Berliner Fernsehturm, la imponent torre de telecomunicacions oberta als turistes que ofereix una panoràmica única de Berlín des dels 200 metres d’alçària.

Berlin Alexanderplatz.jpg

La gran Torre Alex, o Fernsehturm, sota el cel ennuvolat de l’Alexanderplatz. © ÒM

  • Nikolaiviertel

Caminant des d’Alexanderplatz, s’arriba en pocs minuts al nucli fundacional de Berlín, el Nikolaiviertel, que va quedar arrasat per les bombes l’any 1944, però va ser reconstruït de manera fidel entre els anys 1981 i 1987. Avui, en aquest barri tranquil i pintoresc, dominat per l’església de Sant Nicolau (Nikolaikirche), hi trobem molt bones opcions per tastar la gastronomia típica alemanya. Són especialment recomanables els restaurants Georg braeu brauhauss, Bei Bolte, Gasthaus Julchen Hoppe i Zum Nussbaum. Des d’aquí, ens dirigim a peu cap a la Catedral de Berlín, la cúpula de la qual s’observa clarament des de la llunyania.

Berlin Nikolaiviertel.jpg

Un dels agradables restaurants amb terrassa del barri de Nikolaiviertel. © ÒM

  • Museuminsel (Illa dels Museus)

La gran Catedral de Berlín és un dels edificis imponents de la Museuminsel, l’Illa dels Museus, i es fotografia de meravella des del Lustgarten. Però el que ens motiva a visitar aquesta illa de l’Spree són els seus cinc museus declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Una recomanació important: si voleu visitar els espais d’art de la Museuminsel, reserveu hora amb antelació per Internet. Us estalviareu les llargues cues i aprofitareu més l’estada. Us heu d’inscriure al web dels Museus de Berlín i reservar les vostres entrades. Si heu reservat una Berlin WelcomeCard Museuminsel o un Museum Pass Berlin, teniu entrada gratuïta a aquests museus, per tant heu d’escollir l’opció del web que ho indica. Només així, reservant hora de visita per Internet podreu estalviar-vos les llargues cues. I si no podeu reservar abans, penseu que el migdia acostuma a ser l’hora de menor afluència de visitants. Dels molts tresors que s’allotgen a l’Illa dels Museus, és imprescindible visitar el magnífic bust de la reina Nefertiti (dins el Neues Museum) i les joies del Pergamonmuseum, com la porta del mercat romà de Milet i les portes d’Ishtar de Babilònia. L’Altar de Zeus de Pèrgam, el gran reclam d’aquest museu, no es podrà tornar a visitar fins l’any 2019, a causa d’uns treballs de restauració. Els altres espais culturals de l’illa són l’Altes Museum, que conté peces clàssiques gregues i llatines; l’Alte Nationalgalerie, dedicat a obres (especialment pintures) dels segles XVIII i XIX, i el Bode-Museum, amb una extensa col·lecció d’escultures, art bizantí, monedes i medalles.

Berlin Museuminsel.jpg

L’Alte Nationalgalerie acull una gran col·lecció de pintures del segle XIX. © ÒM

  • Scheunenviertel

Al cor de Berlín, el barri de Scheunenviertel coincideix amb l’antic barri jueu de la ciutat. S’hi pot arribar a peu des de l’Illa dels Museus. Entre la gran oferta de bars, botigues i restaurants, hi destaca el Hackescher Markt, un espai comercial format per diversos patis interiors que conserva l’ambient de l’antic Berlín. Algunes bones opcions per sopar en aquest barri són Barcomi’s Deli, un restaurant amagat en un pati interior molt agradable; Sophieneck, que ofereix plats típics de la gastronomia alemanya i austríaca, i Shiso Burger, on es poden tastar hamburgueses amb un aire oriental. És molt recomanable acabar la nit a l’antiga Clärchens Ballhaus, una sala de ball que conserva l’aspecte dels vells locals berlinesos. Una altra opció molt interessant per assaborir el Berlín de l’espectacle i el cabaret és reservar entrades per a ‘The Wyld’, que es representa al Friedrichstadt-Palast. Aquest teatre havia acollit en el passat espectacles de plomes i lluentons i ara destaca per les seves sorprenents posades en escena. Abans o després del teatre, els restaurants Dada Falafel i Ruben & Carla són bones opcions per sopar. I al restaurant Boulevard Friedrichstrasse, just al costat del Friedrichstadt-Palast, hi podreu assaborir les receptes més típiques de Berlín.

Berlin Scheunenviertel.jpg

El restaurant Barcomi’s Deli ocupa un dels patis acollidors del Scheunenviertel. © ÒM

  • Visita guiada gratuïta al Bundestag

El diumenge al matí agafem el bus 100 des de Bayreuther Strasse fins a la parada Reichstag / Bundestag (uns 15 minuts de trajecte). Hem reservat amb dos mesos d’antelació la visita guiada al Parlament alemany (es pot fer en aquest enllaç). És l’única manera d’assegurar-se l’entrada a aquest edifici emblemàtic i a la seva cúpula famosa, dissenyada per Norman Foster. Passat l’estricte control de seguretat, la guia ens explica, en anglès, la història d’aquest edifici, aturant-se especialment en el període de la segona guerra mundial i en l’ocupació del Reichstag per part de les tropes soviètiques. Encara hi podem veure inscripcions de l’època en alguns murs. També podem entrar a la sala de plens i pujar amb ascensor fins a la terrassa de l’edifici, on s’aixeca l’element més espectacular, una gran cúpula de vidre a la qual podem pujar gràcies a dues passarel·les. Des d’aquí s’obté una vista imponent de la ciutat i ja s’observa el monument que visitarem tot seguit i que és, probablement, l’espai més fotografiat de la capital alemanya: la porta de Brandenburg.

Berlin Bundestag.jpg

La cúpula de vidre i acer és un dels elements emblemàtics del Bundestag. © ÒM

  • Porta de Brandenburg

Som a la plaça de la ciutat on més ‘selfies’, retrats i panoràmiques es disparen per minut. Qui no ha fotografiat la porta de Brandenburg, sembla que no hagi passat per Berlín. Aquest símbol de la capital alemanya, enmig de la Pariser Platz, ha estat testimoni privilegiat dels moments més decisius de la història d’Alemanya. Des de la seva restauració, l’any 2002, aquesta obra construïda entre els anys 1789 i 1791, inspirada en els grans pòrtics clàssics, llueix com si fos nova. La gran porta és el punt d’inici de l’avinguda Unter den Linden, que al segle XVIII es va convertir en el carrer més elegant de Berlín. A prop d’aquí, visitem un altre monument emblemàtic, però de construcció molt més recent: el Memorial de l’Holocaust.

Berlin Porta de Brandenburg.jpg

Viatgers d’arreu del món es troben a la Pariser Platz, on s’aixeca la Porta de Brandenburg. © ÒM

  • Memorial de l’Holocaust

A pocs metres de la Porta de Brandenburg, just davant de l’ambaixada dels Estats Units d’Amèrica, s’estén el Memorial de l’Holocaust, o Memorial Jueu, un homenatge als centenars de milers de jueus assassinats pels nazis en els camps d’extermini. Aquest monument colpidor, inaugurat l’any 2005, està format per 2.711 blocs de formigó i ocupa 20.000 metres quadrats al cor històric de la ciutat. Visitants arribats de tots els racons del món s’entrecreuen pels estrets carrers del Memorial, alguns fan fotografies, d’altres s’aturen a reflexionar… Aquesta obra de l’arquitecte nord-americà Peter Eisenman també disposa d’un centre d’informació al soterrani on es detallen els noms i cognoms dels jueus morts en els camps de concentració.

Berlin Memorial.jpg

Un visitant camina entre els blocs de formigó del Memorial de l’Holocaust. © ÒM

  • GendarmenMarkt

La plaça del GendarmenMarkt és una de les més interessants de Berlín perquè conserva edificis imponents que no van ser destruïts durant la segona guerra mundial. En una banda, la Französische Friedrichststdtkirche (entrada gratuïta de 12 a 17 h), i a l’altra l’església bessona del Deuscher Dom (oberta de 10 a 19 h). Al mig de la gran plaça hi trobem la Konzerthaus, una sala de concerts on, per tan sols 13 euros per persona, podreu gaudir d’un bon concert en una tarda de diumenge. Per dinar, és molt recomanable el restaurant Meisterstuck, on es poden tastar les salsitxes i cerveses més típiques d’Alemanya. També és una molt bona opció el cafè Quchnia, a la mateixa plaça, un local acollidor que ofereix esmorzars i dinars lleugers a base d’entrepans i amanides, i que té una bona vista del GendarmenMarkt. També hi podeu tastar un cafè de categoria abans de marxar cap a la Potsdamer Platz.

Berlin GendarmenMarkt.jpg

La Französische Friedrichststdtkirche està envoltada per nombrosos bars i restaurants. © ÒM

  • Potsdamer Platz i Sony Center

Agafem el metro i aviat arribem a la Potsdamer Platz, que va ser una de les places més vitals i amb més trànsit d’Europa abans de la segona guerra mundial. S’hi va instal·lar el primer semàfor del continent, que ha estat reconstruït al mateix lloc on era, i encara s’hi troba un fragment del Mur que dividia la ciutat. Després de la guerra, i durant moltes dècades, es va convertir en un espai desolador, però amb la reunificació alemanya es va decidir reconstruir la zona i s’hi van edificar diversos gratacels i edificis moderns. D’aquella reconstrucció, el Sony Center n’és l’edifici més ambiciós i interessant des del punt de vista arquitectònic. La sorprenent cúpula que tanca aquest gran espai comercial, dissenyada per Helmut Hahn i inaugurada l’any 2000, sorprèn els visitants i obliga a treure la càmera. En aquesta zona hi ha el Filmmuseum (Museu del Cinema), l’Stella-Musical-Theater (el teatre musical més gran de Berlín) i les extenses galeries comercials Arkaden. També hi ha una bona oferta de cafès i restaurants per acabar el dia amb un bon àpat.

Berlin Potsdamer Platz.jpg

Un fragment del Mur de Berlín al costat de la moderna estació de Potsdamer Platz. © ÒM

Berlin Sony Center.jpg

La cúpula sorprenent del Sony Center, al costat de la Potsdamer Platz. © ÒM

  • Kaiser Wilhelm Memorial Church

El dilluns al matí el dediquem a visitar l’avinguda més animada del Berlín occidental, Kurfürstendamm, plena de botigues i restaurants. Val la pena passejar-hi i assaborir la seva vitalitat. Però la visita que més ens atreu d’aquesta zona de la ciutat és l’església del Kaiser Wilhelm, que va ser bombardejada durant la guerra i tan sols conserva la torre original de 63 metres i el vestíbul principal. Al seu voltant s’hi van afegit quatre cossos entre els anys 1951 i 1961. Al vestíbul original hi destaquen els mosaics neobizantins de vius colors. A l’altar modern hi destaca la figura daurada de Crist, suspesa davant dels murs de vitralls blaus, que creen un agradable efecte òptic.

Berlin Kaiser Wilhelm Memorial Church.jpg

L’altar de l’església memorial Kaiser Wilhelm, a la famosa avinguda Kurfürstendamm. © ÒM

Molt a prop, a la Tauentzienstraße, trobem la coneguda escultura ‘Berlín’, que simbolitza una cadena trencada, fent referència als efectes del mur de Berlín, i també hi podem visitar els grans magatzems KaDeWe, considerats uns dels més grans i antics d’Europa. No podem marxar de Berlín sense tastar la típica Currywurst en un dels quioscos de la Wittenbergplatz. Amb el regust de curry d’aquesta salsitxa tradicional, abandonem la ciutat i agafem el tren que porta a l’aeroport de Schönefeld. En dos dies i mig hem vist el més essencial de Berlín. Com en qualsevol gran ciutat, ens hi queden coses per veure, però també ens queda la il·lusió que algun dia hi tornarem.

5 anys d’El Plaer de Viatjar

divendres, 12/06/2015

Abans del blog, els viatges ja formaven part del meu dia a dia. He pogut convertir una de les meves passions, la descoberta de territoris, paisatges i persones, en la meva feina des de fa quinze anys. He treballat en revistes i publicacions de turisme, viatges i natura. I va ser fa cinc anys que va sorgir la idea de compartir de manera més immediata les meves descobertes. ‘El Plaer de Viatjar‘ va néixer amb l’objectiu d’esdevenir un blog de viatges de qualitat, en català i basat en la proximitat: un 80% de les propostes conviden a conèixer llocs, experiències, allotjaments i restaurants del nostre país. Perquè el plaer de viatjar no es mesura en quilòmetres, sinó en la qualitat i en la intensitat de la descoberta. Aquest quadern de bitàcola virtual es manté, cinc anys després, més en forma que mai. Al mes de maig ha assolit una xifra rècord de visites, de visitants i de pàgines vistes, i s’ha situat des de fa temps com el blog més llegit dels que s’allotgen al web Descobrir.cat. A Facebook i a Twitter, ha anat sumant seguidors, i la col·laboració en altres blogs (com el de l’aerolínia Easyjet i la marca d’hotels Rusticae) m’ha permès compartir les recomanacions viatgeres més enllà d”El plaer de viatjar’. Però deixant de banda la quantitat de visites o de seguidors, allò que ens permetrà consolidar-nos i avançar és la qualitat dels continguts, que les propostes siguin útils a qui les llegeix i que aportin un valor afegit entre el maremàgnum de relats de viatges, escapades i voltes al món que circulen per Internet. Aquesta voluntat es mantindrà viva a ‘El plaer de viatjar’, esperem que sigui per molts anys més.

El plaer de viatjar.jpg

10 frases inspiradores sobre viatges

diumenge, 1/03/2015

El viatge és una de les experiències vitals més transformadores per a l’ésser humà. Han estat centenars els escriptors, viatgers, pensadors, artistes, que han escrit frases vinculades amb el plaer de viatjar. De totes les que hem llegit, n’hem recollit 10 de sàvies i inspiradores sobre les que val la pena reflexionar.

1. “No es recorden els dies, es recorden els moments.” Cesare Pavese 01. Cesare Pavese.jpg 2. “Un viatger savi mai no menysprea el seu propi país.” Carlo Goldoni 02. Carlo Goldoni.jpg 3. “No són les persones les que fan els viatges, sinó els viatges els que fan les persones.” John Steinbeck 03. John Steinbeck.jpg 4. “És millor viatjar ple d’esperança que arribar.” Proverbi japonès 04. Proverbi japones.jpg 5. “No hi ha res com tornar a un lloc que no ha canviat per adonar-te de com has canviat tu.” Nelson Mandela 05. Nelson Mandela.jpg 6. “El viatge és una mena de porta. A través d’ella sortim de la realitat.” Guy de Maupassant 06. Guy de Maupassant.jpg 7. “He descobert que no hi ha manera més segura de saber si estimes o odies algú que fer un viatge amb ell.” Mark Twain 07. Mark Twain.jpg 8. “No viatjo per anar enlloc, sinó per anar. Pel fet de viatjar. La qüestió és moure’s.” Robert Louis Stevenson 08. Robert L. Stevenson.jpg 9. “El món és un llibre i aquells que no viatgen només llegeixen una pàgina.” Sant Agustí 09. Sant Agusti.jpg 10. “El moment més bell d’un viatge és el seu record.” Laurence Sterne 010. Laurence Sterne.jpg

10 allotjaments per contemplar les estrelles (2a part)

dimarts, 10/02/2015

Quan vaig publicar una selecció de 10 allotjaments per contemplar les estrelles, es va convertir en el post més llegit del 2014. La tria era personal, no pas exhaustiva, perquè d’hotels i cases rurals situats en indrets estratègics per a l’observació del cel nocturn n’hi ha molts. Per això m’he decidit a completar la tria amb deu allotjaments més, en els quals, a banda de gaudir del estels, podreu assegurar-vos una estada de qualitat.

1. Saó Hotel
Quan vaig arribar al Saó Hotel de Bescaran, ubicat en un vessant privilegiat de l’Alt Urgell, no esperava trobar un allotjament tan ple d’encant i una acollida tan càlida per part de l’Esther i en Joaquim, els propietaris. El millor, després d’assaborir un sopar d’alt nivell al seu restaurant, és sortir a la terrassa i contemplar un cel ple d’estrelles. Tot un plaer, sentir-se en comunió amb l’univers en plena muntanya, acompanyats pels sons del bosc i sabent que ens espera una habitació còmoda i calentona a quatre passes d’un cel magnífic.

Sao Hotel estrelles.jpg

El Saó Hotel de Bescaran té una terrassa excel·lent per gaudir de la nit. ©

2. Cal Soldat
La serra del Montsec ha estat reconeguda des de fa molts anys com un dels llocs que presenten unes condicions d’observació astronòmica excepcionals, tant per la seva meteorologia com per la baixa contaminació lumínica. Al conjunt rural de Cal Soldat en són conscients i, sovint, organitzen trobades astronòmiques. Des d’aquí, l’espectacle del cel estrellat es pot gaudir còmodament a simple vista, però si voleu ampliar els vostres coneixements, us podeu acostar al Centre d’Observació de l’Univers d’Àger.

Cal Soldat estrelles.jpg

Cal Soldat ocupa un conjunt de cases de Collmorter, al terme de Mur. ©

3. Hotel Port Ainé 2000
A l’hotel Port Ainé 2000, l’empresa Celístia Pirineus organitza observacions del cel nocturn amb l’ajuda de telescopis. Les principals constel·lacions es veuen a ull nu, ja que la ubicació de l’hotel és privilegiada, dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu, lluny de grans focus de contaminació lluminosa. I les explicacions dels experts us ajudaran a descobrir curiositats sobre l’univers.

Port Ainé estrelles.jpg

Celístia organitza les activitats astronòmiques a l’hotel Port Ainé 2000. ©

4. Masia Forn del Vidre
A la plàcida vall de Llémena, la Susanna i en Domènec us acullen a la Masia Forn del Vidre. A més de ser un allotjament ple d’encant, hi podeu participar gratuïtament de l’observació dels estels gràcies al seu propi telescopi i a la destresa d’en Domènec, que us transmetrà els seus coneixements sobre el cel estrellat. Quan refresca, acompanyen l’observació amb una tassa de xocolata calenta. També ofereixen la possibilitat de fer l’observació amb els monitors especialitzats d’Espai Astronòmic, prèvia reserva.

Forn del Vidre estrelles.jpg

La calma i l’aïllament són punts a favor de la Masia Forn del Vidre. ©

5. Monestir de les Avellanes
Heu dormit mai en un monestir? El de les Avellanes, al terme d’Os de Balaguer, data del segle XII i es troba a només 15 quilòmetres del Parc Astronòmic del Montsec. S’hi ofereix el paquet “Sensació astronòmica”, que inclou l’estada d’una nit al monestir en règim de mitja pensió i la visita al Centre d’Observació de l’Univers. A més, al monestir disposen de tres telescopis per iniciar-se en el món de l’astronomia, i també podeu portar el vostre i plantar-lo en els terrenys que envolten el temple.

Monestir Avellanes estrelles.jpg

El monestir va ser declarat Monument Històric Artístic l’any 1931. ©

6. Casa Churchill
Si voleu apendre a fotografiar el cel nocturn, a Casa Churchill, un allotjament rural de quatre espigues situat a Claverol (Pallars Jussà), us proposen completar una estada relaxant amb tallers fotogràfics ideals per als amants de les estrelles, impartits per l’empresa especialitzada Celístia Pirineus.

Casa Churchill estrelles.jpg

La Vía Làctia fotografiada des dels voltants del pantà de Sant Antoni. © Xavier Palau

7. El Nus de Pedra
En aquesta bonica masia catalana del segle XVII situada al cor de la Vall del Llémena (Gironès) organitzen activitats de turisme estelar amb reserva prèvia. Es tracta de tallers d’observació d’estels aptes per a tota la família, amb telescopi i monitor especialitzat, que tenen una durada d’una hora i mitja i són organitzats per Espai Astronòmic. Un agradable complement a l’estada en els antics pallers reformats d’aquesta antiga casa pairal.

El Nus de Pedra estrelles.jpg

La situació privilegiada de la casa rural garanteix un ambient de tranquil·litat. ©

8. Hotel Port d’Àger
A 912 metres d’alçada, per damunt de la vall d’Àger, l’acollidor Hotel Port d’Àger es troba en un punt privilegiat per a la contemplació de les estrelles. No hi ha il·luminació exterior ni nuclis urbans propers que puguin generar contaminació lumínica. Hi ha una terrassa panoràmica i un mirador on podem passar llargues estones observant la nit estelada. A més, en les proximitats de l’hotel, allunyats de la carretera, trobareu diversos punts d’observació totalment foscos. El personal de l’hotel us informarà dels llocs més idonis per a la pràctica de l’astronomia.

Port d'Ager estrelles.jpg

Un allotjament ideal per descobrir el Montsec i els seus cels nocturns. ©

9. Casa Roca
Us agradaria sopar amb les estrelles? Ho podeu fer a Casa Roca, un mas de Sant Martí de Bercedana que es remunta al segle XV. Els cels d’aquesta petita vall del Pallars Jussà es troben entre els més nets del Principat, en un espai amb certificació Starlight. Això fa que aquest lloc sigui ideal per a l’observació de les constel·lacions. Prèvia petició, organitzen sopars amb activitat astronòmica inclosa en col·laboració amb Celístia Pirineus.

Casa Roca.jpg

Celístia Pirineus organitza els tallers astronòmics a Casa Roca. © Kike Herrero

10. Hotel La Siuranella
Ubicat en un paratge excepcional, a la vila de Siurana, l’hotel La Siuranella es defineix com un “restaurant amb habitacions”, perquè el xef Pau Escriu ha aconseguit que la seva proposta gastronòmica esdevingui una de les més interessants de la comarca. Des d’aquí, en els dies clars, es domina un ampli horitzó amb escassa contaminació lumínica, fet que converteix aquest allotjament en una bona opció tant per als amants del bon menjar com per als aficionats a l’observació de les estrelles. A més, hi podeu contractar l’experiència G-Astronòmica: un maridatge entre la gastronomia del Priorat i l’astronomia explicada de manera didàctica i apasionada per l’astrònom Kike Herrero. L’activitat inclou el sopar al restaurant els Tallers de Siurana i una xerrada amb observació astronòmica.

Siurana La Siuranella.jpg

Els capvespres i les nits des de Siurana de Prades són memorables. ©

-Per veure 10 allotjaments més ideals per contemplar les estrelles, clica aquí.