Ruta en família per Montserrat

divendres, 4/12/2015 (Òscar Marín)

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

El Monestir de Montserrat des del camí de la Santa Cova. © Òscar Marín

“Màgica” i “sagrada” són dues paraules que han acompanyat tradicionalment la muntanya de Montserrat. La màgia es fa evident en el seu perfil únic, que emergeix com un immens laberint d’estalagmites gegantines i es divisa des de molts quilòmetres a la rodona. El vessant més sagrat resta ocult als viatgers fins que no arriben al peu del monestir de Santa Maria, el principal centre de peregrinació del país, que acull la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, patrona dels catalans. La seva popularitat l’ha convertida en una de les muntanyes amb més facilitats d’accés de Catalunya. S’hi pot pujar a peu per diversos camins, amb cotxe per carretera, amb cremallera o amb telefèric. Per comoditat, freqüència de pas, vistes i bona comunicació amb tren des de Barcelona, pugem amb el cremallera, inaugurat l’any 2003 i gestionat per Ferrocarrils de la Generalitat. L’any 1892 ja es va posar en marxa un primer ferrocarril, a imitació dels trens de muntanya suïssos, però va finalitzar el seu servei l’any 1957. Avui, asseguts al costat d’una finestra panoràmica i en només 13 minuts anem des de la moderna estació de Monistrol Vila fins al peu de l’abadia benedictina, a 720 metres d’alçària.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

La basílica de Montserrat té una estructura gòtica i ornamentació renaixentista. © ÒM

Un cop a dalt és obligat visitar la basílica del complex monàstic, del segle XVI, i també és interessant entrar al museu que acull obres de Caravaggio, Renoir, Picasso i Dalí. Però no ens oblidem del paisatge excepcional que ens envolta, herència d’una evolució geològica singular. Per conèixer l’entorn natural, una de les rutes més populars i accessibles és la de la Santa Cova, ideal per fer en família. Primer cal agafar el funicular que baixa, superant un gran pendent, fins al camí de la Santa Cova. De l’estació inferior del funicular surt, cap a la dreta, el sender que porta fins al paratge on, segons la llegenda, es va trobar la imatge de la Mare de Déu negra fa més de mil anys. El recorregut és especialment recomanable per a famílies, ja que a l’aventura de baixar amb el funicular s’hi uneix el misteri d’arribar fins a la cova per un camí ben traçat i no gaire llarg. Això sí, hi ha trams amb escales i força desnivell que no el fan apte per a cotxets ni cadires de rodes.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

De camí a la Santa Cova trobarem diversos grups escoltòrics i bones vistes. © ÒM

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Reproducció de la imatge original a l’interior de la Santa Cova. © ÒM

Els punts d’interès de l’itinerari són variats. Hi trobem unes vistes sorprenents sobre la vall del Llobregat i les parets de Montserrat, amb els Pirineus i la serra de Collserola a l’horitzó. També al llarg de la ruta ens acompanya el Rosari Monumental, un conjunt escultòric modernista amb quinze obres religioses creades per arquitectes i escultors de renom com Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch i Josep Llimona. La gran riquesa vegetal d’aquest vessant és un altre dels atractius de la caminada: l’espinosa argelaga, el bruc de flors blanques i l’estepa, de grans pètals rosats, segueixen els passos del viatger. El camí no té pèrdua i al cap d’uns vint minuts s’arriba a l’església edificada al voltant de la Santa Cova. La passejada per l’interior ens mostra una petita cavitat excavada a la roca i presidida per la imatge de la mare de déu, una sala amb centenars d’exvots i un claustre reduït i silenciós. A l’exterior ens hi esperen de nou les vistes del cel, de la plana i de les majestuoses agulles, alhora màgiques i sagrades.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

La vista de la vall del Llobregat des del camí de la Santa Cova. © ÒM

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

De tornada amb el funicular, retrobem l’abadia de Montserrat. © ÒM

Una estada de luxe a l’hotel ABaC

dilluns, 23/11/2015 (Òscar Marín)

0.1 Recepció Hotel ABaC.jpg

Jardins i recepció de l’ABaC Restaurant & Hotel. © Òscar Marín

Quan parlem de l’ABaC, la gastronomia eclipsa qualsevol altra opció. Les seves dues estrelles Michelin i el ressò mediàtic del xef Jordi Cruz atreuen molts amants de la bona cuina i caçadors d’experiències. Plats com el taco de blat de moro i foie gras amb gelat de mole, el llobarro al vapor d’algues amb peus de cabra i el colomí royal amb bledes formen part d’una carta que sorprèn i diverteix. Però l’ABaC no és només un restaurant de prestigi. Darrere la seva marca gastronòmica hi ha un hotel de gran luxe que amaga una història interessant vinculada al naixement de l’avinguda del Tibidabo. L’actual ABaC Restaurant & Hotel està format per dues construccions envoltades de jardins. D’aquestes, l’edifici més antic i senyorial endinsa les seves arrels en l’alta burgesia catalana. La propietària més coneguda d’aquesta finca, declarada Monument per l’Ajuntament de Barcelona, va ser Madronita Andreu, filla del cèlebre doctor Andreu, famós per les seves pastilles per la tos. Madronita es va casar en segones noces amb un nord-americà, Max Klein, amb qui va marxar a viure als Estats Units quan va esclatar la guerra civil. Precisament en aquella època, l’ambaixada dels EUA va tenir la seu en aquesta casa de l’avinguda del Tibidabo. Allò ja és història, i l’únic rastre que en queda és la carcassa de l’edifici original.

0.2 Habitació estàndard.jpg

Habitació estàndard de l’hotel ABaC. © ÒM

0.3 Bany de l'habitació estàndard.jpg

El bany té una banyera d’hidromassatge amb cromoteràpia. © ÒM

L’ABaC ha esdevingut un referent del luxe a la capital catalana i forma part de la marca americana Small Luxury Hotels of the World i de l’espanyola Rusticae. Ofereix 15 habitacions funcionals de disseny contemporani, repartides entre la casa i el nou pavelló restaurant, i totes estan equipades amb les màximes comoditats. L’atenció exquisida és un dels elements que destaquen tan aviat com entrem per la porta. Un empleat ens ensenya les instal·lacions de l’hotel i ens convida a passar per la cuina, que fa de columna vertebral del projecte, també físicament, ja que es troba ubicada entre el restaurant i les habitacions. Després d’observar els cuiners atrafegats amb el servei del dinar, pugem a la nostra cambra. Podríem dir que les habitacions de l’ABaC són sòbriament opulentes, perquè darrera del seu disseny minimalista hi ha màxima cura en els detalls i en el nivell de qualitat: les persianes i la il·luminació domòtiques, els tèxtils i coixins confortables, el llit de grans dimensions, la televisió Bang & Olufsen, l’Internet d’alta velocitat, la dutxa amb efecte pluja, la banyera jacuzzi amb cromoteràpia, la selecció d’amenities… Si l’habitació estàndard té tot això, imagineu com ha de ser la suite de l’àtic. No hi falten el barnús ni les sabatilles, tot pensat perquè l’hoste s’hi senti ben còmode. De fet, hi ha tan poques habitacions que és possible passar per l’hotel sense gairebé creuar-nos amb els altres clients, fent-nos sentir com a casa. Des de l’habitació es pot baixar ràpidament amb l’ascensor a la zona de spa, que inclou una piscina jacuzzi amb gandules subaquàtiques, una piscina d’aigua freda, un hammam, dues cleòpatres (gandules de pedra calefactades) i cabines per a tractaments. Una experiència relaxant.

0.4 Cuina del restaurant ABaC.jpg

L’hoste pot passar per la cuina de l’ABaC, on es preparen plats d’extrema originalitat. © ÒM

0.5 Spa de l'hotel ABaC.jpg

L’espai de benestar és d’ús exclusiu i gratuït per als clients de l’hotel. © ÒM

L’esmorzar gourmet amb vista del jardí és una altra de les experiències reservades a aquells que s’allotgen a l’hotel. Un esmorzar exquisit i complet servit de bon matí en una sala annexa del restaurant. El servei inclou sucs naturals, entrepans de pa amb tomàquet i pernil ibèric, una selecció de brioixeria, macedònia de fruita, iogurts i cafès per començar el dia amb energia. A fora ens hi espera Barcelona, amb els seus colors i les seves ombres, amb els seus jardins plàcids i les seves avingudes tumultuoses. Després de dormir a l’ABaC, la descobrirem amb uns altres ulls.

0.6 Esmorzar a l'ABaC.jpg

Un esmorzar complet per començar bé el dia a l’ABaC. © ÒM

Hotel Abac.JPG

L’hotel Abac fotografiat des dels propers jardins de la Tamarita. © ÒM

Caliu i benestar als hotels Logis d’Excepció

dilluns, 2/11/2015 (Òscar Marín)

Ja havia escrit abans sobre la magnífica gastronomia dels hotels Logis. Aquesta és una marca d’allotjaments molt reconeguda a França que s’ha instal·lat al nostre país, seleccionant els millors allotjaments amb encant, petits, arrelats al territori, interessats en cuidar i difondre el receptari tradicional i preparats per rebre els clients més exigents. A la seva guia, trobareu els allotjaments assenyalats amb cassoles, d’una a tres, destacant el nivell de la cuina i del servei, i amb xemeneies, referint-se al seu nivell de confort. Però n’hi ha que se surten de la classificació i superen les expectatives de qualsevol viatger. Són els anomenats Logis d’Excepció. A casa nostra, hi ha quatre hotels classificats com a Logis d’Excepció: l’hotel Saó de Bescaran (Alt Urgell), l’hotel Gran Claustre d’Altafulla (Tarragonès), l’hotel Can Xiquet de Cantallops i l’hotel Porto Cristo del Port de la Selva (ambdós a l’Alt Empordà).

Junior suite Can Xiquet.jpg

Junior suite de l’hotel Can Xiquet, a Cantallops. © ÒM

El Saó Hotel de Bescaran només té cinc habitacions, fet que assegura tranquil·litat i un tracte personalitzat. L’Esther Sànchez-Xargayo va deixar Andorra per convertir aquesta vella casa de poble en hotel i ho va fer amb tanta cura i bon gust que no para de rebre reserves de viatgers d’arreu del món. Tenia clar que no podia oferir només habitacions amb encant, volia que els seus hostes poguessin gaudir d’una bona experiència gastronòmica. Al seu restaurant hi serveixen els plats de sempre, però d’una manera elegant, curosa, deliciosa, tenint sempre present el producte de proximitat i la tradició pirinenca. El preu de l’habitació inclou l’esmorzar complet, i a més us oferiran un tast de galetes casolanes i tindreu a la vostra disposició barnús i sabatilles per estar-vos com a casa a la vostra habitació. Tot això, sumat a que l’entorn natural és magnífic, fa del Saó Hotel una opció ideal per a una escapada romàntica, gastronòmica o, simplement, relaxant.

IMG_9452.JPG

Un dels punts forts de l’hotel Saó de Bescaran és la gastronomia. © ÒM

El Gran Claustre és un hotel ubicat en un punt privilegiat de la Costa Daurada, al costat de l’imponent castell d’Altafulla. El cos principal d’aquest hotel de quatre estrelles va ser un antic convent de monges teresianes , construït al segle XVIII, i en el que va ser el claustre s’obre avui una piscina refrescant. És recomanable posar-se el barnús i les sabatilles i baixar a l’espai de benestar del Gran Claustre. Els massatges amb xocolata i els tractaments d’enoteràpia són algunes de les propostes d’aquest espai, que també ofereix una petita zona d’aigües: piscina amb bancs d’hidromassatge, dolls cervicals, pileta d’aigua freda, sauna, bany de vapor, font de gel, dutxes de sensacions i un servei gratuït d’infusions. Després d’un massatge relaxant o d’una hora de spa, ens espera el restaurant de l’hotel, Bruixes de Burriac, un nom suggeridor inspirat en les dones màgiques que habitaven aquesta contrada. I en acabat de sopar, és recomanable fer un volt nocturn pels voltants de l’hotel, per tal de digerir les delícies del xef Jaume Drudis abans de tornar a l’habitació i deixar-nos caure en el confortable matalàs.

5_Piscina_Gran_Claustre.jpg

Piscina exterior de l’hotel Gran Claustre, a Altafulla. © ÒM

Al petit nucli de Cantallops hi trobem l’hotel Can Xiquet, una antiga masia convertida fa uns anys en allotjament amb habitacions espaioses i lluminoses, amb grans llits comodíssims, amb banys diàfans amb banyera i dutxa, i terrasses privades que dominen el paisatge. Els Aspres d’Empordà ens parlen des d’aquí. A l’abast de la mà s’aixeca l’Albera, al fons hi ha la badia de Roses i el Montgrí es deixa observar una mica més enllà. El restaurant de l’hotel és un oasi de tranquil·litat on ens proposen nombroses opcions, totes delicioses, i per acompanyar els àpats, la carta permet escollir entre una gran varietat de vins de la DO Empordà, especialment dels cellers dels voltants. Si sou esportistes, podeu fer ús del petit gimnàs o demanar consell a la recepció de l’hotel sobre les nombroses rutes a peu i amb bicicleta (podeu llogar-les) que es poden fer pels voltants. Especialment recomanable és la visita al castell de Requesens. Si preferiu relaxar-vos, podeu contractar un dels múltiples massatges i tractaments que ofereixen, prèvia reserva. I si el temps ho permet, podeu capbussar-vos a la piscina.

Suite Can Xiquet.jpg

La suite Canigó, de 70 metres quadrats, és l’estrella de Can Xiquet. © ÒM

L’hotel Porto Cristo té una ubicació excel·lent, al cor del Port de la Selva, i conserva l’aire dels antics hotels de la Costa Brava. De fet, es troba en un edifici històric de l’any 1864, a 30 metres de les platges de la població, en un antic celler que va ser totalment reformat i que ha funcionat com a allotjament des de l’any 1960. Quan hi entres, pots tenir la vaga sensació de trobar-te en un d’aquells petits grans hotels de la Côte d’Azur, amb els seus cortinatges estampats i les habitacions de decoració eclèctica. És d’aquells hotels que fan que el client s’hi senti com a casa, amb detalls com el diari del dia o les infusions gratuïtes. Les cinquanta habitacions són àmplies, amb grans llits de matrimoni i finestres a l’exterior, i gairebé tots els banys disposen de banyera d’hidromassatge. Algunes, especialment les habitacions Royal de la tercera planta, tenen bones vistes del mar. Però també les habitacions Gran Confort i New Ancient són grans i còmodes. Les suites tenen fins i tot un petit saló, dues balconades i vistes a la badia. I aquells que busquin màxima relaxació, podran fer ús del petit spa privat de l’hotel durant mitja hora. A més, la família propietària de l’hotel porta un dels millors restaurants de la zona, el Monterrey, en ple passeig marítim, on el producte fresc del port és el protagonista.

Hotel Porto Cristo.jpg

Façana de l’hotel Porto Cristo, al Port de la Selva. © ÒM

Besuc del cap de Creus Monterrey.jpg

Besuc del cap de Creus servit al restaurant Monterrey. © ÒM

Vins i bicicletes als camins del Penedès

dimecres, 21/10/2015 (Òscar Marín)

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Ruta amb bicicleta per les vinyes de Subirats. © Òscar Marín

Llargues fileres de ceps s’estenen fins a l’horitzó, alternades amb camps de presseguers i oliveres, entre bosquets de pins i alzines. És el mosaic mediterrani que ens acompanya pels camins de Subirats, un municipi extens que va adoptar el lema de “Capital de la Vinya” per la importància d’aquest cultiu en la seva economia (és el municipi de Catalunya amb més superfície dedicada a aquest conreu). Una de les maneres més còmodes i divertides de descobrir els paisatges de l’Alt Penedès és dalt d’una bicicleta de muntanya, i això és el que vam fer un matí amb Vicicling, una de les empreses de Subirats que ofereixen activitats d’enoturisme i combinen l’esport amb la descoberta del món del vi. Després d’ajustar el selló i de posar-nos el casc vam emprendre una ruta de deu quilòmetres pels voltants de Sant Pau d’Ordal. Passant a la vora de les vinyes, el guia Albert Massana ens va explicar un bon grapat de curiositats sobre la història d’aquests cultius. Ell coneix bé el món del vi, la seva família és propietària d’un dels setze cellers de Subirats que fan agricultura ecològica. Els primers del país a especialitzar-se van ser Albet i Noya i després els van seguir els altres productors de Subirats. Al final de l’itinerari, es fa un tast d’aquests vins ecològics. Mentrestant, observàvem el perfil del Penedès més seductor. Aquí, els camins no són plans, fan pujades i baixades, però després d’un ascens costerut el paisatge ens gratifica amb un petit mirador o amb una baixada refrescant. Allà un castell enrunat, aquí una masia, més enllà un petit nucli habitat, i arreu els vinyets omnipresents.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

El grup surt de Sant Pau d’Ordal i s’endinsa en els camins del Penedès. © ÒM

A mig camí vam aturar-nos a les vinyes de les Caves Llopart per observar els ceps i comentar de ben a prop aspectes del treball diari en una vinya ecològica, com ara la utilització de feromones en els cultius per desorientar els insectes i evitar que s’instal·lin a les plantes. Les explicacions d’un guia expert són el principal valor afegit de la ruta a l’aire lliure, ja que ens permeten entendre la cara menys evident d’aquest paisatge i rememorar la seva evolució al llarg dels temps. Em confirmaven a l’oficina de turisme que aquestes rutes guiades amb bicicleta entre les vinyes eren cada cop més sol·licitades pels turistes internacionals que visiten Barcelona, gràcies a la comunicació directa de Subirats amb tren (45 minuts des de l’estació de Sants). El punt de sortida de la ruta és la mateixa estació de Rodalies de Subirats, i en només una hora, els visitants passen del brogit de la capital catalana a la tranquil·litat dels paisatges vinícoles més exuberants del nostre país. Una alternativa original són els recorreguts amb Segway, però la bicicleta permet arribar a racons més desconeguts i amb més rapidesa.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Descobrim les característiques del cultiu ecològic a les vinyes de les Caves Llopart. © ÒM

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Un grup fa la visita guiada a les Caves Llopart de Subirats. © ÒM

Sobre dues rodes vam arribar fins al celler Eudald Massana Noya, un dels que ofereixen visites guiades a les seves instal·lacions. Durant nou generacions, els propietaris d’aquesta finca han treballat la terra i avui l’Eudald Massana recupera i aplica tècniques ancestrals que tenen en compte, per exemple, la influència dels cicles lunars en el creixement de la vinya. A la sala de tasts, on l’Eudald ens va convidar a assaborir un cava reserva i una copa de La Creueta, hi pengen eines antigues i fotografies dels seus avantpassats treballant al camp. “En els moments més durs, miro aquestes fotografies i penso en tot el que ells van treballar per aixecar aquest celler”, ens explicava. En tan sols quatre hores havíem gaudit d’una enriquidora lliçó d’enologia i havíem observat, escoltat, assaborit, olorat i tocat el paisatge del Penedès més autèntic.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Tast de La Creueta, un cupatge de Cabernet Sauvignon i Merlot elaborat per Massana Noya. © ÒM

Una nit de tardor a La Vella Farga

dilluns, 5/10/2015 (Òscar Marín)

Piscina La Vella Farga.jpg

Davant de la Caseta del Masover s’obre la piscina desbordant de La Vella Farga. © Òscar Marín

La natura envolta la gran masia, els boscos dominen l’horitzó. No ens sentim perduts, el paisatge i el silenci ens reconforten, i tan aviat com arribem davant la masia, just abans de la posta del sol, sentim una oberta sensació de benestar. Som a La Vella Farga, un hotel rural ple d’encant que neix de la rehabilitació d’un mas de l’any 1036, als afores del nucli solsonenc de Lladurs. Aquí han materilitzat el seu somni una parella d’emprenedors, la Gemma Ribera i en Martí Angrill, que ja portaven la casa rural Cirera d’Avall i que van apostar per la rehabilitació d’una altra masia propera. Aquí han invertit dos anys i mig de reformes, recuperant antics espais i creant-ne de nous, obrint finestrals perquè la llum i el paisatge entressin dins la casa, buscant peces singulars per decorar cadascun dels racons de la masia. Això sí, han respectat l’herència arquitectònica d’un edifici on encara es respira el passat rural. En aquesta gran casa s’hi conreaven cereals, s’hi criava bestiar, s’hi havia elaborat vi i oli, i s’hi treballava el ferro. D’aquest antic ofici ve el nom de Vella Farga, ja que a la planta baixa s’hi fabricaven peces de ferro forjat.

La Vella Farga façana.jpg

Façana restaurada de l’hotel rural La Vella Farga. A l’esquerra, el restaurant de l’hotel. © ÒM

Taula La Vella Farga.jpg

Els propietaris són amants de les antiguitats, cosa que observem en detalls com aquesta taula parada. © ÒM

El mas és avui un hotel Rusticae de quatre estrelles, d’aquells que ens agrada anomenar “amb encant”, perquè ve de gust estar-s’hi i gaudir tranquil·lament de tots els seus detalls. Totes les habitacions estan moblades amb cura i cadascuna de les tretze té algun element que la fa especial. En el cas de l’habitació doble El Bisbe, on vam dormir, el fragment d’un retaule barroc fa de capçal del llit. A l’altre extrem, presideix el bany una banyera de marbre que data de l’any 1900. I des de les finestres es contempla la terrassa de l’hotel i els boscos exuberants de la vora.

Habitació La Vella Farga.jpg

Els mobles antics i el retaule barroc del capçal donen un aire eclesiàstic a l’habitació El Bisbe. © ÒM

Bany La Vella Farga.jpg

Al bany hi trobareu una selecció de sabons i cremes de L’Occitane. © ÒM

A l’hora de sopar, els fogons de la Vella Farga proposen una cuina d’autor que aposta pel producte de proximitat i de temporada. Les elaboracions del xef de la casa, Edgar Suárez Vergés —format a les cuines d’Arola, Cruz i Jubany, entre d’altres—, es poden assaborir en forma de dos menús degustació. Hi vaig demanar el nou menú de tardor Arç Blanc, de 38 euros, una delícia des del principi fins al final: crema de carbassa violó infusionada a la citronel·la amb escamarlà de costa i oli de mandarina; exquisides vieires amb curioses textures d’oli, caviar de muntanya i fonoll; sandwich de cua de bou amb angules; garrí cruixent a baixa temperatura amb poma infusionada amb fruita de la passió i terra d’oliva de Kalamata; i per postres, un cremós de xocolata blanca, fruita de la passió i granisat d’alfàbrega. A banda d’aquests plats, també vam poder tastar l’arròs sec de muntanya amb costella de porc ibèric i ceps, una recepta molt recomanable. Acompanyant els plats, una selecció molt acurada de vins i caves completa l’experiència gastronòmica.

Menú Arç Blanc La Vella Farga.jpg

Vieires amb textures d’oli, caviar de muntanya i fonoll, un dels plats del menú Arç Blanc. © ÒM

Arròs La Vella Farga.jpg

Arròs sec de muntanya amb costella de porc ibèric i ceps. © ÒM

Menjador La Vella Farga.jpg

A l’hora de sopar, el menjador de La Vella Farga té un ambient càlid. © ÒM

Si el temps ho permet, val la pena fer un bany a la piscina desbordant. Si no, prendre el sol a la vora de l’aigua resulta molt agradable. Un passeig pels boscos propers, cercant bolets mentre escoltem el cant dels ocells, o una conversa a la terrassa, deixant que les hores passin relaxadament, ens connecta amb aquest entorn privilegiat. Hem aprofitat al 100% cada minut de la nostra escapada de tardor a La Vella Farga, i ens posem aquest hotel a la llista de preferits.

La Vella Farga.jpg

72 hores a Berlín: les 10 visites imprescindibles

dilluns, 21/09/2015 (Òscar Marín)

És possible veure Berlín en un cap de setmana? Sí, és possible, tot i que és millor disposar de tres dies per veure el més essencial de la capital alemanya. El primer que recomano per afrontar amb més comoditat el viatge és reservar amb antelació una Berlin Welcome Card, que permet estalviar temps i diners. És especialment recomanable la Berlin WelcomeCard Museuminsel, que a més d’incloure els desplaçaments il·limitats en transport públic durant 72 hores i descomptes de fins al 50% en diversos punts d’interès, proporciona entrada lliure als cinc grans centres de l’Illa dels Museus (Museuminsel). També podeu optar pel MuseumPass Berlin, que permet entrar a tots els museus durant tres dies. Les podeu reservar a través del web VisitBerlin. També val la pena descarregar-se al mòbil l’aplicació Going Local Berlin, plena d’informació per organitzar l’estada.

BerlinWelcomeCard MuseumPass.jpg

Tiquets i informació pràctica facilitats per l’Oficina de Turisme de Berlín. © ÒM

Arribem a Berlín el divendres a les 23.15 h amb l’últim vol de la companyia EasyJet. Per horari i servei, aquest és un vol de baix cost ideal per arribar a la capital alemanya des de Barcelona. Per cert, si voleu amb EasyJet, recomano portar una maleta Gladiator de mida cabina, que té la grandària permesa i el pes ideal per viatjar amb les aerolínies low cost. Des de l’aeroport de Schönefeld, de nit, es pot arribar al centre de la ciutat amb transport públic per 3,30 euros, fent alguns transbordaments (bus X7 o 171, metro U7 i metro U12), o amb taxi pagant al voltant de 50 euros. Ens decantem pel bus i el metro i arribem passada la mitjanit al nostre hotel. Hem escollit un allotjament econòmic, però ben equipat i amb una ubicació excel·lent: l’Ibis Budget Berlin Kurfürstendamm. Les habitacions són simples i netes, modernes, els llits són molt còmodes i es troba a prop del metro i de l’avinguda més famosa del Berlin occidental: Kurfürstendamm.

Catedral de Berlín.jpg

La catedral sobre el riu Spree, fotografiada des del James-Simon Park, una imatge “romàntica” de Berlín. © ÒM

  • Alexanderplatz

El dissabte al matí pugem al bus 100 disposats a submergir-nos en la capital alemanya i travessem la ciutat fins a AlexanderPlatz. Aquest autobús urbà permet fer un recorregut ple d’interès turístic pel preu d’un bitllet senzill: surt de l’estació Zoologischer Garten i passa pel Tiergarten i la gran avinguda Unter den Linden, oferint una bona vista del Reichstag i la porta de Brandenburg. Arribats a AlexanderPlatz, descobrim un dels punts neuràlgics de Berlín, un espai amb escassa personalitat, tot s’ha de dir, però ple d’història, en el qual s’aixeca un curiós “rellotge mundial”: el Weltzeituhr, que assenyala l’hora en les diverses zones horàries del món. L’altre element protagonista d’Alexanderplatz és la Berliner Fernsehturm, la imponent torre de telecomunicacions oberta als turistes que ofereix una panoràmica única de Berlín des dels 200 metres d’alçària.

Berlin Alexanderplatz.jpg

La gran Torre Alex, o Fernsehturm, sota el cel ennuvolat de l’Alexanderplatz. © ÒM

  • Nikolaiviertel

Caminant des d’Alexanderplatz, s’arriba en pocs minuts al nucli fundacional de Berlín, el Nikolaiviertel, que va quedar arrasat per les bombes l’any 1944, però va ser reconstruït de manera fidel entre els anys 1981 i 1987. Avui, en aquest barri tranquil i pintoresc, dominat per l’església de Sant Nicolau (Nikolaikirche), hi trobem molt bones opcions per tastar la gastronomia típica alemanya. Són especialment recomanables els restaurants Georg braeu brauhauss, Bei Bolte, Gasthaus Julchen Hoppe i Zum Nussbaum. Des d’aquí, ens dirigim a peu cap a la Catedral de Berlín, la cúpula de la qual s’observa clarament des de la llunyania.

Berlin Nikolaiviertel.jpg

Un dels agradables restaurants amb terrassa del barri de Nikolaiviertel. © ÒM

  • Museuminsel (Illa dels Museus)

La gran Catedral de Berlín és un dels edificis imponents de la Museuminsel, l’Illa dels Museus, i es fotografia de meravella des del Lustgarten. Però el que ens motiva a visitar aquesta illa de l’Spree són els seus cinc museus declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Una recomanació important: si voleu visitar els espais d’art de la Museuminsel, reserveu hora amb antelació per Internet. Us estalviareu les llargues cues i aprofitareu més l’estada. Us heu d’inscriure al web dels Museus de Berlín i reservar les vostres entrades. Si heu reservat una Berlin WelcomeCard Museuminsel o un Museum Pass Berlin, teniu entrada gratuïta a aquests museus, per tant heu d’escollir l’opció del web que ho indica. Només així, reservant hora de visita per Internet podreu estalviar-vos les llargues cues. I si no podeu reservar abans, penseu que el migdia acostuma a ser l’hora de menor afluència de visitants. Dels molts tresors que s’allotgen a l’Illa dels Museus, és imprescindible visitar el magnífic bust de la reina Nefertiti (dins el Neues Museum) i les joies del Pergamonmuseum, com la porta del mercat romà de Milet i les portes d’Ishtar de Babilònia. L’Altar de Zeus de Pèrgam, el gran reclam d’aquest museu, no es podrà tornar a visitar fins l’any 2019, a causa d’uns treballs de restauració. Els altres espais culturals de l’illa són l’Altes Museum, que conté peces clàssiques gregues i llatines; l’Alte Nationalgalerie, dedicat a obres (especialment pintures) dels segles XVIII i XIX, i el Bode-Museum, amb una extensa col·lecció d’escultures, art bizantí, monedes i medalles.

Berlin Museuminsel.jpg

L’Alte Nationalgalerie acull una gran col·lecció de pintures del segle XIX. © ÒM

  • Scheunenviertel

Al cor de Berlín, el barri de Scheunenviertel coincideix amb l’antic barri jueu de la ciutat. S’hi pot arribar a peu des de l’Illa dels Museus. Entre la gran oferta de bars, botigues i restaurants, hi destaca el Hackescher Markt, un espai comercial format per diversos patis interiors que conserva l’ambient de l’antic Berlín. Algunes bones opcions per sopar en aquest barri són Barcomi’s Deli, un restaurant amagat en un pati interior molt agradable; Sophieneck, que ofereix plats típics de la gastronomia alemanya i austríaca, i Shiso Burger, on es poden tastar hamburgueses amb un aire oriental. És molt recomanable acabar la nit a l’antiga Clärchens Ballhaus, una sala de ball que conserva l’aspecte dels vells locals berlinesos. Una altra opció molt interessant per assaborir el Berlín de l’espectacle i el cabaret és reservar entrades per a ‘The Wyld’, que es representa al Friedrichstadt-Palast. Aquest teatre havia acollit en el passat espectacles de plomes i lluentons i ara destaca per les seves sorprenents posades en escena. Abans o després del teatre, els restaurants Dada Falafel i Ruben & Carla són bones opcions per sopar. I al restaurant Boulevard Friedrichstrasse, just al costat del Friedrichstadt-Palast, hi podreu assaborir les receptes més típiques de Berlín.

Berlin Scheunenviertel.jpg

El restaurant Barcomi’s Deli ocupa un dels patis acollidors del Scheunenviertel. © ÒM

  • Visita guiada gratuïta al Bundestag

El diumenge al matí agafem el bus 100 des de Bayreuther Strasse fins a la parada Reichstag / Bundestag (uns 15 minuts de trajecte). Hem reservat amb dos mesos d’antelació la visita guiada al Parlament alemany (es pot fer en aquest enllaç). És l’única manera d’assegurar-se l’entrada a aquest edifici emblemàtic i a la seva cúpula famosa, dissenyada per Norman Foster. Passat l’estricte control de seguretat, la guia ens explica, en anglès, la història d’aquest edifici, aturant-se especialment en el període de la segona guerra mundial i en l’ocupació del Reichstag per part de les tropes soviètiques. Encara hi podem veure inscripcions de l’època en alguns murs. També podem entrar a la sala de plens i pujar amb ascensor fins a la terrassa de l’edifici, on s’aixeca l’element més espectacular, una gran cúpula de vidre a la qual podem pujar gràcies a dues passarel·les. Des d’aquí s’obté una vista imponent de la ciutat i ja s’observa el monument que visitarem tot seguit i que és, probablement, l’espai més fotografiat de la capital alemanya: la porta de Brandenburg.

Berlin Bundestag.jpg

La cúpula de vidre i acer és un dels elements emblemàtics del Bundestag. © ÒM

  • Porta de Brandenburg

Som a la plaça de la ciutat on més ‘selfies’, retrats i panoràmiques es disparen per minut. Qui no ha fotografiat la porta de Brandenburg, sembla que no hagi passat per Berlín. Aquest símbol de la capital alemanya, enmig de la Pariser Platz, ha estat testimoni privilegiat dels moments més decisius de la història d’Alemanya. Des de la seva restauració, l’any 2002, aquesta obra construïda entre els anys 1789 i 1791, inspirada en els grans pòrtics clàssics, llueix com si fos nova. La gran porta és el punt d’inici de l’avinguda Unter den Linden, que al segle XVIII es va convertir en el carrer més elegant de Berlín. A prop d’aquí, visitem un altre monument emblemàtic, però de construcció molt més recent: el Memorial de l’Holocaust.

Berlin Porta de Brandenburg.jpg

Viatgers d’arreu del món es troben a la Pariser Platz, on s’aixeca la Porta de Brandenburg. © ÒM

  • Memorial de l’Holocaust

A pocs metres de la Porta de Brandenburg, just davant de l’ambaixada dels Estats Units d’Amèrica, s’estén el Memorial de l’Holocaust, o Memorial Jueu, un homenatge als centenars de milers de jueus assassinats pels nazis en els camps d’extermini. Aquest monument colpidor, inaugurat l’any 2005, està format per 2.711 blocs de formigó i ocupa 20.000 metres quadrats al cor històric de la ciutat. Visitants arribats de tots els racons del món s’entrecreuen pels estrets carrers del Memorial, alguns fan fotografies, d’altres s’aturen a reflexionar… Aquesta obra de l’arquitecte nord-americà Peter Eisenman també disposa d’un centre d’informació al soterrani on es detallen els noms i cognoms dels jueus morts en els camps de concentració.

Berlin Memorial.jpg

Un visitant camina entre els blocs de formigó del Memorial de l’Holocaust. © ÒM

  • GendarmenMarkt

La plaça del GendarmenMarkt és una de les més interessants de Berlín perquè conserva edificis imponents que no van ser destruïts durant la segona guerra mundial. En una banda, la Französische Friedrichststdtkirche (entrada gratuïta de 12 a 17 h), i a l’altra l’església bessona del Deuscher Dom (oberta de 10 a 19 h). Al mig de la gran plaça hi trobem la Konzerthaus, una sala de concerts on, per tan sols 13 euros per persona, podreu gaudir d’un bon concert en una tarda de diumenge. Per dinar, és molt recomanable el restaurant Meisterstuck, on es poden tastar les salsitxes i cerveses més típiques d’Alemanya. També és una molt bona opció el cafè Quchnia, a la mateixa plaça, un local acollidor que ofereix esmorzars i dinars lleugers a base d’entrepans i amanides, i que té una bona vista del GendarmenMarkt. També hi podeu tastar un cafè de categoria abans de marxar cap a la Potsdamer Platz.

Berlin GendarmenMarkt.jpg

La Französische Friedrichststdtkirche està envoltada per nombrosos bars i restaurants. © ÒM

  • Potsdamer Platz i Sony Center

Agafem el metro i aviat arribem a la Potsdamer Platz, que va ser una de les places més vitals i amb més trànsit d’Europa abans de la segona guerra mundial. S’hi va instal·lar el primer semàfor del continent, que ha estat reconstruït al mateix lloc on era, i encara s’hi troba un fragment del Mur que dividia la ciutat. Després de la guerra, i durant moltes dècades, es va convertir en un espai desolador, però amb la reunificació alemanya es va decidir reconstruir la zona i s’hi van edificar diversos gratacels i edificis moderns. D’aquella reconstrucció, el Sony Center n’és l’edifici més ambiciós i interessant des del punt de vista arquitectònic. La sorprenent cúpula que tanca aquest gran espai comercial, dissenyada per Helmut Hahn i inaugurada l’any 2000, sorprèn els visitants i obliga a treure la càmera. En aquesta zona hi ha el Filmmuseum (Museu del Cinema), l’Stella-Musical-Theater (el teatre musical més gran de Berlín) i les extenses galeries comercials Arkaden. També hi ha una bona oferta de cafès i restaurants per acabar el dia amb un bon àpat.

Berlin Potsdamer Platz.jpg

Un fragment del Mur de Berlín al costat de la moderna estació de Potsdamer Platz. © ÒM

Berlin Sony Center.jpg

La cúpula sorprenent del Sony Center, al costat de la Potsdamer Platz. © ÒM

  • Kaiser Wilhelm Memorial Church

El dilluns al matí el dediquem a visitar l’avinguda més animada del Berlín occidental, Kurfürstendamm, plena de botigues i restaurants. Val la pena passejar-hi i assaborir la seva vitalitat. Però la visita que més ens atreu d’aquesta zona de la ciutat és l’església del Kaiser Wilhelm, que va ser bombardejada durant la guerra i tan sols conserva la torre original de 63 metres i el vestíbul principal. Al seu voltant s’hi van afegit quatre cossos entre els anys 1951 i 1961. Al vestíbul original hi destaquen els mosaics neobizantins de vius colors. A l’altar modern hi destaca la figura daurada de Crist, suspesa davant dels murs de vitralls blaus, que creen un agradable efecte òptic.

Berlin Kaiser Wilhelm Memorial Church.jpg

L’altar de l’església memorial Kaiser Wilhelm, a la famosa avinguda Kurfürstendamm. © ÒM

Molt a prop, a la Tauentzienstraße, trobem la coneguda escultura ‘Berlín’, que simbolitza una cadena trencada, fent referència als efectes del mur de Berlín, i també hi podem visitar els grans magatzems KaDeWe, considerats uns dels més grans i antics d’Europa. No podem marxar de Berlín sense tastar la típica Currywurst en un dels quioscos de la Wittenbergplatz. Amb el regust de curry d’aquesta salsitxa tradicional, abandonem la ciutat i agafem el tren que porta a l’aeroport de Schönefeld. En dos dies i mig hem vist el més essencial de Berlín. Com en qualsevol gran ciutat, ens hi queden coses per veure, però també ens queda la il·lusió que algun dia hi tornarem.

Ruta enoturística entre les vinyes del Priorat

dilluns, 7/09/2015 (Òscar Marín)

Vinyes Torres Priorat.jpg

Vinyes dels cellers Torres a la finca La Solteta del Lloar, al Priorat. © Òscar Marín

Vaig arribar al Lloar de bon matí, disposat a fer una excursió entre vinyes per la comarca del Priorat, una zona de gran tradició vinícola. La ruta des del Lloar fins al paratge de Damunt Roca ens regala bons paisatges i és fàcil de seguir: l’oficina de turisme del Priorat n’ha editat un fullet i se’n poden descarregar els tracks per a GPS. El camí surt de la plaça de l’església del Lloar i entronca amb l’antic camí ral de la Figuera, conegut com el de la font de Minfami, que travessa les vinyes dels cellers Torres. Si feu la ruta pel matí, us recomano que us atureu al celler a la tornada, ja que cal aprofitar les primeres hores del dia per caminar, quan el sol encara no pica fort.

El lloar.jpg

Una mar de vinyes envolta el poble del Lloar. © ÒM

L’itinerari, que ascendeix suaument per la serra, segueix antics camins de ferradura on pagesos i mules van passar durant segles, carregats amb el raïm dels vinyets més elevats de la zona. Els fragments de bosc refrescant s’alternen amb trams descoberts a ple sol, per això convé portar gorra. Passat el coll de les Bassetes, el sender puja per vessants de gres vermell on es poden observar algunes cavitats pintoresques erosionades per la pluja i el vent. Aviat es fa visible un dels elements més curiosos de la ruta, la roca amb perfil humà coneguda com a Nas d’en Quilma. Aquí val la pena aturar-se per gaudir d’unes vistes magnífiques sobre el Lloar i les vinyes del Priorat. Més amunt es troba una bifurcació i agafem el camí de la dreta, el de la Figuera, fins a trobar el GR que baixa cap al Molar i que seguim cap a l’esquerra, pel paratge de Damunt Roca. Les extensions de vinyes i el cel clar regalen per aquí bones fotografies.

Paisatge del Priorat.jpg

Seguint l’antic camí ral de la Figuera gaudim d’un paisatge muntanyós amb bona vista. © ÒM

L’excursió continua fins a la font de Minfami i passa, girant a l’esquerra, pel Mas de la Pedregosa, on ens orientem gràcies als xiprers plantats fa uns anys pel propietari d’aquests terrenys. Aviat es retroba el camí de la Figuera i la tornada es fa amb baixada pel mateix sender de pujada (cal anar amb compte amb les pedres del camí). Al cap d’uns minuts s’arriba de nou al celler Torres. Entreu-hi per entendre millor la història vinícola d’aquesta comarca del sud de Catalunya (per fer la visita guiada s’ha de fer reserva prèvia amb dos dies d’antelació). La centenària empresa Torres va adquirir cent hectàrees de vinyes al Lloar l’any 1996 i poc més tard va inaugurar aquest celler dissenyat per l’arquitecte Miquel Espinet on s’elaboren dos vins: Perpetual i Salmos, ambdós amb Denominació d’Origen Priorat.

Celler Torres Priorat.jpg

El celler Torres Priorat fou dissenyat per l’arquitecte Miquel Espinet. © ÒM

Es poden visitar tant el celler com les vinyes, on ens expliquen que la duresa del terreny de pissarra i les temperatures extremes de la comarca (molt fredes a l’hivern, molt càlides a l’estiu) obliga a les vinyes a donar el millor de si mateixes. En temps de verema, entre els mesos de setembre i octubre, el raïm se selecciona de manera molt curosa, gairebé artesanal, i aquest fruit és l’origen de dos vins excel·lents que vaig poder tastar. El primer, Salmos, és un vi intens, però de boca sedosa, que recorda la fruita vermella macerada, amb aromes frescos de patxaran. Ofereix una sensació de volum, de densitat, amb un punt d’acidesa que es desplaça cap al fons de la boca. El segon vi que s’elabora a la finca, Perpetual, té més cos, més aroma i un color més intens. La seva particularitat és que s’elabora amb raïm de vinyes centenàries, cadascuna de les quals no produeix més de 300 grams de fruita cada any, d’aquí que la producció d’ampolles de Perpetual sigui més limitada i el seu preu, més elevat. Les notes minerals d’aquest vi es barregen amb records de confitura de móra i de pruna. Un gust intens sorgit d’un paisatge igualment intens.

Visita al celler Torres Priorat.jpg

Torres organitza visites guiades al seu celler i a les vinyes amb reserva prèvia. © ÒM

Visita guiada Torres Priorat.jpg

Després de la visita guiada es fa un tast comentat dels excel·lents vins Salmos i Perpetual. © ÒM

Les Nits Màgiques al terrat de la Casa Batlló

dimecres, 5/08/2015 (Òscar Marín)

Làmpada Casa Batlló.jpg

Detall del sostre del saló principal de la Casa Batlló. © Òscar Marín

Som privilegiats. El patrimoni modernista que tenim a la capital catalana és el més admirat del món, i nosaltres tenim l’oportunitat no tan sols de visitar-lo un dia qualsevol, sinó d’experimentar-lo com mai abans ho havíem fet. La Casa Batlló és un somni convertit en realitat, una majestuosa bombonera creada per la imaginació d’Antoni Gaudí, un palau excepcional que es troba dins el llistat de llocs que tots hauríem de visitar algun dia. I ara, la visita és més sorprenent; gràcies a la realitat augmentada és possible explorar-ne el mobiliari desaparegut de la planta noble i veure animacions sorprenents que fan al·lusió a les solucions arquitectòniques i estètiques de l’edifici.

Casa Batlló escala.jpg

L’escala principal suggereix la forma de l’espinada d’un drac. © ÒM

Casa Batlló visita.jpg

Gràcies a la realitat augmentada es poden descobrir aspectes poc coneguts de l’edifici. © ÒM

Però és a l’estiu quan la visita es pot viure més intensament, ja que es pot culminar amb una copa i una vetllada musical al terrat del Drac, durant les Nits Màgiques. No és un terrat com els altres; potser n’hi ha de més grans o amb més bones vistes, però aquest és un terrat únic, ubicat en un edifici únic, vestit amb xemeneies úniques. Al capvespre, il·luminat amb bombetes que el travessen de banda a banda, el terrat és encara més màgic. I amb una copa a les mans, compartint una conversa relaxada, la nit és encara més rodona. El moment culminant és l’actuació musical. Artistes com Carmen Porcar, Marga Mbande, Gigi MacFarlane i altres de reconegut prestigi posen la banda sonora a les Nits Màgiques de la Casa Batlló, que fa cinc estius que se celebren.

Susana Sheiman Batlló.jpg

La cantant Susana Sheiman actuant al terrat del Drac. © ÒM

Xemeneies Casa Batlló.jpg

L’activitat permet observar de ben a prop les xemeneies de la Casa Batlló. © ÒM

Terrat Casa Batlló.jpg

El terrat del Drac s’il·lumina de manera especial per a l’ocasió. © ÒM

L’activitat combinada (visita autoguiada a la Casa Batlló i accés a la terrassa amb dues copes i espectacle musical) té un preu de 36€. Una oportunitat de gaudir de la Casa Batlló d’una manera molt especial.

Copa al terrat Casa Batlló.jpg

Es pot escollir entre cava, cervesa o una copa de Martini. © ÒM

Assaborint el cap de Creus al Porto Cristo

dilluns, 27/07/2015 (Òscar Marín)

Cala Taballera, el Port de la Selva.jpg

Cala Taballera, una de les cales màgiques que s’estenen a prop del Port de la Selva. © Òscar Marín

Vaig arribar al Port de la Selva amb prou temps per visitar el seu entorn natural. Aquí a la vora hi ha algunes de les cales preferides de Salvador Dalí i valia la pena revisitar-les, aprofitant el bon temps. Els paisatges costaners del Parc Natural del Cap de Creus són el gran reclam d’aquesta zona. A l’hora de dinar vaig fer cap al Porto Cristo, un hotel Logis que té una ubicació excel·lent, al cor de la població, i conserva l’aire dels antics hotels de la Costa Brava. De fet, es troba en un edifici històric de l’any 1864, a 30 metres de les platges de sorra del Port de la Selva, en un antic celler que va ser totalment reformat i que ha funcionat com a allotjament des de l’any 1960.

Hotel Porto Cristo.jpg

Façana de l’hotel Porto Cristo, al Port de la Selva. © ÒM

Habitació Hotel Porto Cristo.jpg

Una de les habitacions dobles del Porto Cristo. © ÒM

Quan hi entres, pots tenir la vaga sensació de trobar-te en un d’aquells petits grans hotels de la Côte d’Azur, amb els seus cortinatges estampats, les habitacions de decoració eclèctica, l’elegància d’altres temps amb la mar a poques passes de la finestra. És d’aquells hotels en els quals observes detalls com el diari del dia o les infusions gratuïtes que fan que el client s’hi senti com a casa. Les cinquanta habitacions són àmplies, amb grans llits de matrimoni i finestres a l’exterior, i gairebé tots els banys disposen de banyera d’hidromassatge. Algunes, especialment les habitacions Royal de la tercera planta, tenen bones vistes del mar. Però també les habitacions Gran Confort i New Ancient són grans i còmodes. Les suites tenen fins i tot un petit saló, dues balconades i vistes a la badia. I aquells que busquin màxima relaxació, podran fer ús del petit spa privat de l’hotel durant mitja hora.

Habitació doble Hotel Porto Cristo.jpg

Gairebé totes les habitacions del Porto Cristo tenen banyera d’hidromassatge. © ÒM

Suite familiar Hotel Porto Cristo.jpg

Una de les suites familiars de l’hotel Porto Cristo. © ÒM

Si s’arriba al Port de la Selva amb gana, el primer que cal fer abans d’anar cap a l’hotel és acostar-se al restaurant Monterrey, situat a pocs metres del Porto Cristo, en ple passeig marítim. Aquí, la mateixa família propietària de l’hotel porta un dels millors restaurants de la zona. El producte fresc del port de la població n’és el protagonista: gambes, sardines, orada a l’all cremat, musclos de roca, freginada de peixets, rapet del port al forn, turbot a la planxa… I a la carta hi destaquen també els arrossos, les paelles marineres i altres receptes amb gust de mar, com el tàrtar de salmó i el llenguado a la planxa. Cada plat és més suculent que l’anterior. Els clients que reserven mitja pensió poden assaborir aquí la deliciosa gastronomia del cap de Creus.

Timbal d'escalivada.jpg

Timbal d’escalivada i formatge de cabra al restaurant Monterrey. © ÒM

Tàrtar de salmó.jpg

Tàrtar de salmó al restaurant Monterrey. © ÒM

Llenguado a la planxa Monterrey.jpg

Llenguado a la planxa amb guarnició de temporada. © ÒM

Rap del cap de Creus Monterrey.jpg

Rap fresc del cap de Creus al restaurant Monterrey. © ÒM

Restaurant Monterrey.jpg

Sala del restaurant Monterrey. A fora disposa d’una terrassa mb vista a la badia. © ÒM

Què més es pot demanar? Un hotel amb un gran servei, un bon restaurant on assaborir la millor gastronomia marinera de l’Empordà, un poble de postal i uns paisatges imponents que ens transporten a la fi del món. Quan vulgui desconnectar, tornaré a escapar-me al Port de la Selva.

6 platges refrescants per anar-hi amb nens (3a part)

dimarts, 14/07/2015 (Òscar Marín)

Les platges per gaudir-ne en família s’han convertit en un dels continguts més visitats del bloc ‘El plaer de viatjar’. Podeu llegir-ne la primera tria aquí i la segona, en aquest enllaç. En aquesta tercera selecció, ideal per als qui passeu l’estiu amb la canalla a Catalunya, hi recomanem platges que destaquen per tenir aigües netes i poc fondes, bons serveis, un fàcil accés i bones opcions per menjar a tocar de la sorra.

  • Platja de Sant Pol (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)

Les platges de Sant Feliu de Guíxols són força planes, la sorra és perfecta, ni massa fina ni massa gruixuda. A la platja de Sant Pol hi trobareu unes pintoresques casetes de colors que s’utilitzen per canviar-se. També hi ha dutxes, lavabos, bar, servei de vigilància… I a l’estiu hi trobareu uns clubs infantils amb dinamitzadors que atenen els nens i nenes durant una hora. La mainada pot gaudir d’una proposta variada de tallers i de diversos racons de joc (cuineta i supermercat, pales i galledes, cotxes, construccions, dibuix i pintura, jocs de taula, etc.). A banda de la platja, podreu caminar pel passeig i prendre un refresc, o gaudir a les àrees de joc per als infants.

Guixols.jpg

Les populars casetes de bany de la platja de Sant Pol. ©

  • Cala Canyelles (Lloret de Mar, Selva)

Fora del nucli urbà de Lloret de Mar, la cala Canyelles és un petit edèn. Qui vulgui calma, la trobarà (fora dels mesos d’estiu) a la cara més oriental de la platja, a la vora d’una caseta blanca de pescadors envoltada de barques i d’una pineda atapeïda. Els amants de la navegació i dels esports aquàtics trobaran a ponent l’únic port de Lloret, des d’on s’organitzen activitats nàutiques entre els mesos de primavera i tardor. I després d’un bon bany, es pot dinar al restaurant Cala Canyelles, conegut per les seves paelles i els seus plats cuinats amb ingredients de la mar. A prop també hi teniu un càmping amb caravanes i apartaments, una bona opció per a les famílies. La platja de Lloret, de més d’un quilòmetre, és una gran alternativa per refrescar-se amb la quitxalla.

"©

La cala Canyelles de Lloret de Mar és ben agradable per anar-hi en família. ©

  • Platja de Montgat (Maresme)

Està ben comunicada amb Barcelona i el Maresme gràcies al tren i hi trobareu espais amplis, zones de joc per a la canalla i unes tradicionals cases de pescadors. Podreu dinar al singular bar Baños Virgen del Carmen, just a l’inici de la platja de Montgat. Es tracta d’un espai format per antigues casetes familiars de pescadors amb un pati comú, on avui es disposen diverses taules de fusta amb estovalles de plàstic. Conserven l’atmosfera dels banys tradicionals i s’hi poden tastar plats senzills i deliciosos a molt bon preu, des d’unes gambes a la planxa o unes sardines a la brasa fins a un plat de botifarra amb mongetes, una amanida casolana o unes patates amb allioli.

Platja de Montgat.jpg

A la platja de Montgat hi trobareu antigues cases de pescadors on fer un àpat refrescant. ©

  • Platja de Calafell (Baix Penedès)

Les platges del municipi de Calafell són ben conegudes pel turisme familiar. De fet, la platja de Calafell era anomenada “la platja del biberó”, per la qualitat de la sorra i de l’aigua, per la tranquil·litat del mar i per la suavitat dels pendents quan s’entra al mar. A més, l’aigua té unes propietats especials, ja que la seva concentració de iode és cinc vegades superior a la normal. En aquesta platja hi trobareu servei de socorrisme i primers auxilis, dutxes, lavabos i lloguer de gandules i para-sols, entre d’altres facilitats.

Platja_de_Calafell.jpg

La platja de Calafell a primera hora del matí. ©

  • Platja de Tamarit (Tarragona, Tarragonès)

La seva sorra fina, la seva extensió, la ubicació al costat d’un dels millors càmpings de la Costa Daurada (el Tamarit Park Resort) i un castell pintoresc fan de la platja de Tamarit (Tarragona) una bona destinació per escapar-s’hi amb els petits de la casa. Hi teniu dutxes i una de les platges més àmplies del litoral, i encara hi podeu descobrir més coses: un camí de ronda que voreja boniques cales, una àrea fluvial de gran valor a la desembocadura del Gaià, una façana marítima que ha conservat l’aspecte de barri de pescadors i, més enllà, les restes d’una vil·la d’època romana, a la zona dels Munts. Per dinar, trobareu bons restaurants de peix fresc.

Tamarit.jpg

Una nena juga a fer castells de sorra sota el castell de Tamarit. ©

  • Platja Llarga de Salou (Tarragonès)

Salou és un petit paradís per a les famílies que busquen platja, comoditat i qualitat. La platja de Llevant, just davant del passeig de Jaume I, és potser la més freqüentada de la població, però també la més gran (1.200 metres de longitud per 70 metres d’amplada) i la que disposa de més serveis: hi ha aparcament a prop, s’hi pot accedir amb cadira de rodes i cadiretes, les aigües són tranquil·les, hi ha lavabos i dutxes, s’hi poden llogar para-sols i gandules, hi ha espais de jocs infantils, etc. La sorra és daurada i ben a la vora hi ha una gran quantitat de cafès, restaurants, gelateries i botigues per acabar-hi de passar la jornada.

Platja de Salou.jpg

A la platja Llarga i al passeig de Jaume I hi ha diverses àrees de jocs infantils. ©

Més informació: