72 hores a Berlín: les 10 visites imprescindibles

dilluns, 21/09/2015 (Òscar Marín)

És possible veure Berlín en un cap de setmana? Sí, és possible, tot i que és millor disposar de tres dies per veure el més essencial de la capital alemanya. El primer que recomano per afrontar amb més comoditat el viatge és reservar amb antelació una Berlin Welcome Card, que permet estalviar temps i diners. És especialment recomanable la Berlin WelcomeCard Museuminsel, que a més d’incloure els desplaçaments il·limitats en transport públic durant 72 hores i descomptes de fins al 50% en diversos punts d’interès, proporciona entrada lliure als cinc grans centres de l’Illa dels Museus (Museuminsel). També podeu optar pel MuseumPass Berlin, que permet entrar a tots els museus durant tres dies. Les podeu reservar a través del web VisitBerlin. També val la pena descarregar-se al mòbil l’aplicació Going Local Berlin, plena d’informació per organitzar l’estada.

BerlinWelcomeCard MuseumPass.jpg

Tiquets i informació pràctica facilitats per l’Oficina de Turisme de Berlín. © ÒM

Arribem a Berlín el divendres a les 23.15 h amb l’últim vol de la companyia EasyJet. Per horari i servei, aquest és un vol de baix cost ideal per arribar a la capital alemanya des de Barcelona. Per cert, si voleu amb EasyJet, recomano portar una maleta Gladiator de mida cabina, que té la grandària permesa i el pes ideal per viatjar amb les aerolínies low cost. Des de l’aeroport de Schönefeld, de nit, es pot arribar al centre de la ciutat amb transport públic per 3,30 euros, fent alguns transbordaments (bus X7 o 171, metro U7 i metro U12), o amb taxi pagant al voltant de 50 euros. Ens decantem pel bus i el metro i arribem passada la mitjanit al nostre hotel. Hem escollit un allotjament econòmic, però ben equipat i amb una ubicació excel·lent: l’Ibis Budget Berlin Kurfürstendamm. Les habitacions són simples i netes, modernes, els llits són molt còmodes i es troba a prop del metro i de l’avinguda més famosa del Berlin occidental: Kurfürstendamm.

Catedral de Berlín.jpg

La catedral sobre el riu Spree, fotografiada des del James-Simon Park, una imatge “romàntica” de Berlín. © ÒM

  • Alexanderplatz

El dissabte al matí pugem al bus 100 disposats a submergir-nos en la capital alemanya i travessem la ciutat fins a AlexanderPlatz. Aquest autobús urbà permet fer un recorregut ple d’interès turístic pel preu d’un bitllet senzill: surt de l’estació Zoologischer Garten i passa pel Tiergarten i la gran avinguda Unter den Linden, oferint una bona vista del Reichstag i la porta de Brandenburg. Arribats a AlexanderPlatz, descobrim un dels punts neuràlgics de Berlín, un espai amb escassa personalitat, tot s’ha de dir, però ple d’història, en el qual s’aixeca un curiós “rellotge mundial”: el Weltzeituhr, que assenyala l’hora en les diverses zones horàries del món. L’altre element protagonista d’Alexanderplatz és la Berliner Fernsehturm, la imponent torre de telecomunicacions oberta als turistes que ofereix una panoràmica única de Berlín des dels 200 metres d’alçària.

Berlin Alexanderplatz.jpg

La gran Torre Alex, o Fernsehturm, sota el cel ennuvolat de l’Alexanderplatz. © ÒM

  • Nikolaiviertel

Caminant des d’Alexanderplatz, s’arriba en pocs minuts al nucli fundacional de Berlín, el Nikolaiviertel, que va quedar arrasat per les bombes l’any 1944, però va ser reconstruït de manera fidel entre els anys 1981 i 1987. Avui, en aquest barri tranquil i pintoresc, dominat per l’església de Sant Nicolau (Nikolaikirche), hi trobem molt bones opcions per tastar la gastronomia típica alemanya. Són especialment recomanables els restaurants Georg braeu brauhauss, Bei Bolte, Gasthaus Julchen Hoppe i Zum Nussbaum. Des d’aquí, ens dirigim a peu cap a la Catedral de Berlín, la cúpula de la qual s’observa clarament des de la llunyania.

Berlin Nikolaiviertel.jpg

Un dels agradables restaurants amb terrassa del barri de Nikolaiviertel. © ÒM

  • Museuminsel (Illa dels Museus)

La gran Catedral de Berlín és un dels edificis imponents de la Museuminsel, l’Illa dels Museus, i es fotografia de meravella des del Lustgarten. Però el que ens motiva a visitar aquesta illa de l’Spree són els seus cinc museus declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Una recomanació important: si voleu visitar els espais d’art de la Museuminsel, reserveu hora amb antelació per Internet. Us estalviareu les llargues cues i aprofitareu més l’estada. Us heu d’inscriure al web dels Museus de Berlín i reservar les vostres entrades. Si heu reservat una Berlin WelcomeCard Museuminsel o un Museum Pass Berlin, teniu entrada gratuïta a aquests museus, per tant heu d’escollir l’opció del web que ho indica. Només així, reservant hora de visita per Internet podreu estalviar-vos les llargues cues. I si no podeu reservar abans, penseu que el migdia acostuma a ser l’hora de menor afluència de visitants. Dels molts tresors que s’allotgen a l’Illa dels Museus, és imprescindible visitar el magnífic bust de la reina Nefertiti (dins el Neues Museum) i les joies del Pergamonmuseum, com la porta del mercat romà de Milet i les portes d’Ishtar de Babilònia. L’Altar de Zeus de Pèrgam, el gran reclam d’aquest museu, no es podrà tornar a visitar fins l’any 2019, a causa d’uns treballs de restauració. Els altres espais culturals de l’illa són l’Altes Museum, que conté peces clàssiques gregues i llatines; l’Alte Nationalgalerie, dedicat a obres (especialment pintures) dels segles XVIII i XIX, i el Bode-Museum, amb una extensa col·lecció d’escultures, art bizantí, monedes i medalles.

Berlin Museuminsel.jpg

L’Alte Nationalgalerie acull una gran col·lecció de pintures del segle XIX. © ÒM

  • Scheunenviertel

Al cor de Berlín, el barri de Scheunenviertel coincideix amb l’antic barri jueu de la ciutat. S’hi pot arribar a peu des de l’Illa dels Museus. Entre la gran oferta de bars, botigues i restaurants, hi destaca el Hackescher Markt, un espai comercial format per diversos patis interiors que conserva l’ambient de l’antic Berlín. Algunes bones opcions per sopar en aquest barri són Barcomi’s Deli, un restaurant amagat en un pati interior molt agradable; Sophieneck, que ofereix plats típics de la gastronomia alemanya i austríaca, i Shiso Burger, on es poden tastar hamburgueses amb un aire oriental. És molt recomanable acabar la nit a l’antiga Clärchens Ballhaus, una sala de ball que conserva l’aspecte dels vells locals berlinesos. Una altra opció molt interessant per assaborir el Berlín de l’espectacle i el cabaret és reservar entrades per a ‘The Wyld’, que es representa al Friedrichstadt-Palast. Aquest teatre havia acollit en el passat espectacles de plomes i lluentons i ara destaca per les seves sorprenents posades en escena. Abans o després del teatre, els restaurants Dada Falafel i Ruben & Carla són bones opcions per sopar. I al restaurant Boulevard Friedrichstrasse, just al costat del Friedrichstadt-Palast, hi podreu assaborir les receptes més típiques de Berlín.

Berlin Scheunenviertel.jpg

El restaurant Barcomi’s Deli ocupa un dels patis acollidors del Scheunenviertel. © ÒM

  • Visita guiada gratuïta al Bundestag

El diumenge al matí agafem el bus 100 des de Bayreuther Strasse fins a la parada Reichstag / Bundestag (uns 15 minuts de trajecte). Hem reservat amb dos mesos d’antelació la visita guiada al Parlament alemany (es pot fer en aquest enllaç). És l’única manera d’assegurar-se l’entrada a aquest edifici emblemàtic i a la seva cúpula famosa, dissenyada per Norman Foster. Passat l’estricte control de seguretat, la guia ens explica, en anglès, la història d’aquest edifici, aturant-se especialment en el període de la segona guerra mundial i en l’ocupació del Reichstag per part de les tropes soviètiques. Encara hi podem veure inscripcions de l’època en alguns murs. També podem entrar a la sala de plens i pujar amb ascensor fins a la terrassa de l’edifici, on s’aixeca l’element més espectacular, una gran cúpula de vidre a la qual podem pujar gràcies a dues passarel·les. Des d’aquí s’obté una vista imponent de la ciutat i ja s’observa el monument que visitarem tot seguit i que és, probablement, l’espai més fotografiat de la capital alemanya: la porta de Brandenburg.

Berlin Bundestag.jpg

La cúpula de vidre i acer és un dels elements emblemàtics del Bundestag. © ÒM

  • Porta de Brandenburg

Som a la plaça de la ciutat on més ‘selfies’, retrats i panoràmiques es disparen per minut. Qui no ha fotografiat la porta de Brandenburg, sembla que no hagi passat per Berlín. Aquest símbol de la capital alemanya, enmig de la Pariser Platz, ha estat testimoni privilegiat dels moments més decisius de la història d’Alemanya. Des de la seva restauració, l’any 2002, aquesta obra construïda entre els anys 1789 i 1791, inspirada en els grans pòrtics clàssics, llueix com si fos nova. La gran porta és el punt d’inici de l’avinguda Unter den Linden, que al segle XVIII es va convertir en el carrer més elegant de Berlín. A prop d’aquí, visitem un altre monument emblemàtic, però de construcció molt més recent: el Memorial de l’Holocaust.

Berlin Porta de Brandenburg.jpg

Viatgers d’arreu del món es troben a la Pariser Platz, on s’aixeca la Porta de Brandenburg. © ÒM

  • Memorial de l’Holocaust

A pocs metres de la Porta de Brandenburg, just davant de l’ambaixada dels Estats Units d’Amèrica, s’estén el Memorial de l’Holocaust, o Memorial Jueu, un homenatge als centenars de milers de jueus assassinats pels nazis en els camps d’extermini. Aquest monument colpidor, inaugurat l’any 2005, està format per 2.711 blocs de formigó i ocupa 20.000 metres quadrats al cor històric de la ciutat. Visitants arribats de tots els racons del món s’entrecreuen pels estrets carrers del Memorial, alguns fan fotografies, d’altres s’aturen a reflexionar… Aquesta obra de l’arquitecte nord-americà Peter Eisenman també disposa d’un centre d’informació al soterrani on es detallen els noms i cognoms dels jueus morts en els camps de concentració.

Berlin Memorial.jpg

Un visitant camina entre els blocs de formigó del Memorial de l’Holocaust. © ÒM

  • GendarmenMarkt

La plaça del GendarmenMarkt és una de les més interessants de Berlín perquè conserva edificis imponents que no van ser destruïts durant la segona guerra mundial. En una banda, la Französische Friedrichststdtkirche (entrada gratuïta de 12 a 17 h), i a l’altra l’església bessona del Deuscher Dom (oberta de 10 a 19 h). Al mig de la gran plaça hi trobem la Konzerthaus, una sala de concerts on, per tan sols 13 euros per persona, podreu gaudir d’un bon concert en una tarda de diumenge. Per dinar, és molt recomanable el restaurant Meisterstuck, on es poden tastar les salsitxes i cerveses més típiques d’Alemanya. També és una molt bona opció el cafè Quchnia, a la mateixa plaça, un local acollidor que ofereix esmorzars i dinars lleugers a base d’entrepans i amanides, i que té una bona vista del GendarmenMarkt. També hi podeu tastar un cafè de categoria abans de marxar cap a la Potsdamer Platz.

Berlin GendarmenMarkt.jpg

La Französische Friedrichststdtkirche està envoltada per nombrosos bars i restaurants. © ÒM

  • Potsdamer Platz i Sony Center

Agafem el metro i aviat arribem a la Potsdamer Platz, que va ser una de les places més vitals i amb més trànsit d’Europa abans de la segona guerra mundial. S’hi va instal·lar el primer semàfor del continent, que ha estat reconstruït al mateix lloc on era, i encara s’hi troba un fragment del Mur que dividia la ciutat. Després de la guerra, i durant moltes dècades, es va convertir en un espai desolador, però amb la reunificació alemanya es va decidir reconstruir la zona i s’hi van edificar diversos gratacels i edificis moderns. D’aquella reconstrucció, el Sony Center n’és l’edifici més ambiciós i interessant des del punt de vista arquitectònic. La sorprenent cúpula que tanca aquest gran espai comercial, dissenyada per Helmut Hahn i inaugurada l’any 2000, sorprèn els visitants i obliga a treure la càmera. En aquesta zona hi ha el Filmmuseum (Museu del Cinema), l’Stella-Musical-Theater (el teatre musical més gran de Berlín) i les extenses galeries comercials Arkaden. També hi ha una bona oferta de cafès i restaurants per acabar el dia amb un bon àpat.

Berlin Potsdamer Platz.jpg

Un fragment del Mur de Berlín al costat de la moderna estació de Potsdamer Platz. © ÒM

Berlin Sony Center.jpg

La cúpula sorprenent del Sony Center, al costat de la Potsdamer Platz. © ÒM

  • Kaiser Wilhelm Memorial Church

El dilluns al matí el dediquem a visitar l’avinguda més animada del Berlín occidental, Kurfürstendamm, plena de botigues i restaurants. Val la pena passejar-hi i assaborir la seva vitalitat. Però la visita que més ens atreu d’aquesta zona de la ciutat és l’església del Kaiser Wilhelm, que va ser bombardejada durant la guerra i tan sols conserva la torre original de 63 metres i el vestíbul principal. Al seu voltant s’hi van afegit quatre cossos entre els anys 1951 i 1961. Al vestíbul original hi destaquen els mosaics neobizantins de vius colors. A l’altar modern hi destaca la figura daurada de Crist, suspesa davant dels murs de vitralls blaus, que creen un agradable efecte òptic.

Berlin Kaiser Wilhelm Memorial Church.jpg

L’altar de l’església memorial Kaiser Wilhelm, a la famosa avinguda Kurfürstendamm. © ÒM

Molt a prop, a la Tauentzienstraße, trobem la coneguda escultura ‘Berlín’, que simbolitza una cadena trencada, fent referència als efectes del mur de Berlín, i també hi podem visitar els grans magatzems KaDeWe, considerats uns dels més grans i antics d’Europa. No podem marxar de Berlín sense tastar la típica Currywurst en un dels quioscos de la Wittenbergplatz. Amb el regust de curry d’aquesta salsitxa tradicional, abandonem la ciutat i agafem el tren que porta a l’aeroport de Schönefeld. En dos dies i mig hem vist el més essencial de Berlín. Com en qualsevol gran ciutat, ens hi queden coses per veure, però també ens queda la il·lusió que algun dia hi tornarem.

Ruta enoturística entre les vinyes del Priorat

dilluns, 7/09/2015 (Òscar Marín)

Vinyes Torres Priorat.jpg

Vinyes dels cellers Torres a la finca La Solteta del Lloar, al Priorat. © Òscar Marín

Vaig arribar al Lloar de bon matí, disposat a fer una excursió entre vinyes per la comarca del Priorat, una zona de gran tradició vinícola. La ruta des del Lloar fins al paratge de Damunt Roca ens regala bons paisatges i és fàcil de seguir: l’oficina de turisme del Priorat n’ha editat un fullet i se’n poden descarregar els tracks per a GPS. El camí surt de la plaça de l’església del Lloar i entronca amb l’antic camí ral de la Figuera, conegut com el de la font de Minfami, que travessa les vinyes dels cellers Torres. Si feu la ruta pel matí, us recomano que us atureu al celler a la tornada, ja que cal aprofitar les primeres hores del dia per caminar, quan el sol encara no pica fort.

El lloar.jpg

Una mar de vinyes envolta el poble del Lloar. © ÒM

L’itinerari, que ascendeix suaument per la serra, segueix antics camins de ferradura on pagesos i mules van passar durant segles, carregats amb el raïm dels vinyets més elevats de la zona. Els fragments de bosc refrescant s’alternen amb trams descoberts a ple sol, per això convé portar gorra. Passat el coll de les Bassetes, el sender puja per vessants de gres vermell on es poden observar algunes cavitats pintoresques erosionades per la pluja i el vent. Aviat es fa visible un dels elements més curiosos de la ruta, la roca amb perfil humà coneguda com a Nas d’en Quilma. Aquí val la pena aturar-se per gaudir d’unes vistes magnífiques sobre el Lloar i les vinyes del Priorat. Més amunt es troba una bifurcació i agafem el camí de la dreta, el de la Figuera, fins a trobar el GR que baixa cap al Molar i que seguim cap a l’esquerra, pel paratge de Damunt Roca. Les extensions de vinyes i el cel clar regalen per aquí bones fotografies.

Paisatge del Priorat.jpg

Seguint l’antic camí ral de la Figuera gaudim d’un paisatge muntanyós amb bona vista. © ÒM

L’excursió continua fins a la font de Minfami i passa, girant a l’esquerra, pel Mas de la Pedregosa, on ens orientem gràcies als xiprers plantats fa uns anys pel propietari d’aquests terrenys. Aviat es retroba el camí de la Figuera i la tornada es fa amb baixada pel mateix sender de pujada (cal anar amb compte amb les pedres del camí). Al cap d’uns minuts s’arriba de nou al celler Torres. Entreu-hi per entendre millor la història vinícola d’aquesta comarca del sud de Catalunya (per fer la visita guiada s’ha de fer reserva prèvia amb dos dies d’antelació). La centenària empresa Torres va adquirir cent hectàrees de vinyes al Lloar l’any 1996 i poc més tard va inaugurar aquest celler dissenyat per l’arquitecte Miquel Espinet on s’elaboren dos vins: Perpetual i Salmos, ambdós amb Denominació d’Origen Priorat.

Celler Torres Priorat.jpg

El celler Torres Priorat fou dissenyat per l’arquitecte Miquel Espinet. © ÒM

Es poden visitar tant el celler com les vinyes, on ens expliquen que la duresa del terreny de pissarra i les temperatures extremes de la comarca (molt fredes a l’hivern, molt càlides a l’estiu) obliga a les vinyes a donar el millor de si mateixes. En temps de verema, entre els mesos de setembre i octubre, el raïm se selecciona de manera molt curosa, gairebé artesanal, i aquest fruit és l’origen de dos vins excel·lents que vaig poder tastar. El primer, Salmos, és un vi intens, però de boca sedosa, que recorda la fruita vermella macerada, amb aromes frescos de patxaran. Ofereix una sensació de volum, de densitat, amb un punt d’acidesa que es desplaça cap al fons de la boca. El segon vi que s’elabora a la finca, Perpetual, té més cos, més aroma i un color més intens. La seva particularitat és que s’elabora amb raïm de vinyes centenàries, cadascuna de les quals no produeix més de 300 grams de fruita cada any, d’aquí que la producció d’ampolles de Perpetual sigui més limitada i el seu preu, més elevat. Les notes minerals d’aquest vi es barregen amb records de confitura de móra i de pruna. Un gust intens sorgit d’un paisatge igualment intens.

Visita al celler Torres Priorat.jpg

Torres organitza visites guiades al seu celler i a les vinyes amb reserva prèvia. © ÒM

Visita guiada Torres Priorat.jpg

Després de la visita guiada es fa un tast comentat dels excel·lents vins Salmos i Perpetual. © ÒM

Les Nits Màgiques al terrat de la Casa Batlló

dimecres, 5/08/2015 (Òscar Marín)

Làmpada Casa Batlló.jpg

Detall del sostre del saló principal de la Casa Batlló. © Òscar Marín

Som privilegiats. El patrimoni modernista que tenim a la capital catalana és el més admirat del món, i nosaltres tenim l’oportunitat no tan sols de visitar-lo un dia qualsevol, sinó d’experimentar-lo com mai abans ho havíem fet. La Casa Batlló és un somni convertit en realitat, una majestuosa bombonera creada per la imaginació d’Antoni Gaudí, un palau excepcional que es troba dins el llistat de llocs que tots hauríem de visitar algun dia. I ara, la visita és més sorprenent; gràcies a la realitat augmentada és possible explorar-ne el mobiliari desaparegut de la planta noble i veure animacions sorprenents que fan al·lusió a les solucions arquitectòniques i estètiques de l’edifici.

Casa Batlló escala.jpg

L’escala principal suggereix la forma de l’espinada d’un drac. © ÒM

Casa Batlló visita.jpg

Gràcies a la realitat augmentada es poden descobrir aspectes poc coneguts de l’edifici. © ÒM

Però és a l’estiu quan la visita es pot viure més intensament, ja que es pot culminar amb una copa i una vetllada musical al terrat del Drac, durant les Nits Màgiques. No és un terrat com els altres; potser n’hi ha de més grans o amb més bones vistes, però aquest és un terrat únic, ubicat en un edifici únic, vestit amb xemeneies úniques. Al capvespre, il·luminat amb bombetes que el travessen de banda a banda, el terrat és encara més màgic. I amb una copa a les mans, compartint una conversa relaxada, la nit és encara més rodona. El moment culminant és l’actuació musical. Artistes com Carmen Porcar, Marga Mbande, Gigi MacFarlane i altres de reconegut prestigi posen la banda sonora a les Nits Màgiques de la Casa Batlló, que fa cinc estius que se celebren.

Susana Sheiman Batlló.jpg

La cantant Susana Sheiman actuant al terrat del Drac. © ÒM

Xemeneies Casa Batlló.jpg

L’activitat permet observar de ben a prop les xemeneies de la Casa Batlló. © ÒM

Terrat Casa Batlló.jpg

El terrat del Drac s’il·lumina de manera especial per a l’ocasió. © ÒM

L’activitat combinada (visita autoguiada a la Casa Batlló i accés a la terrassa amb dues copes i espectacle musical) té un preu de 36€. Una oportunitat de gaudir de la Casa Batlló d’una manera molt especial.

Copa al terrat Casa Batlló.jpg

Es pot escollir entre cava, cervesa o una copa de Martini. © ÒM

Assaborint el cap de Creus al Porto Cristo

dilluns, 27/07/2015 (Òscar Marín)

Cala Taballera, el Port de la Selva.jpg

Cala Taballera, una de les cales màgiques que s’estenen a prop del Port de la Selva. © Òscar Marín

Vaig arribar al Port de la Selva amb prou temps per visitar el seu entorn natural. Aquí a la vora hi ha algunes de les cales preferides de Salvador Dalí i valia la pena revisitar-les, aprofitant el bon temps. Els paisatges costaners del Parc Natural del Cap de Creus són el gran reclam d’aquesta zona. A l’hora de dinar vaig fer cap al Porto Cristo, un hotel Logis que té una ubicació excel·lent, al cor de la població, i conserva l’aire dels antics hotels de la Costa Brava. De fet, es troba en un edifici històric de l’any 1864, a 30 metres de les platges de sorra del Port de la Selva, en un antic celler que va ser totalment reformat i que ha funcionat com a allotjament des de l’any 1960.

Hotel Porto Cristo.jpg

Façana de l’hotel Porto Cristo, al Port de la Selva. © ÒM

Habitació Hotel Porto Cristo.jpg

Una de les habitacions dobles del Porto Cristo. © ÒM

Quan hi entres, pots tenir la vaga sensació de trobar-te en un d’aquells petits grans hotels de la Côte d’Azur, amb els seus cortinatges estampats, les habitacions de decoració eclèctica, l’elegància d’altres temps amb la mar a poques passes de la finestra. És d’aquells hotels en els quals observes detalls com el diari del dia o les infusions gratuïtes que fan que el client s’hi senti com a casa. Les cinquanta habitacions són àmplies, amb grans llits de matrimoni i finestres a l’exterior, i gairebé tots els banys disposen de banyera d’hidromassatge. Algunes, especialment les habitacions Royal de la tercera planta, tenen bones vistes del mar. Però també les habitacions Gran Confort i New Ancient són grans i còmodes. Les suites tenen fins i tot un petit saló, dues balconades i vistes a la badia. I aquells que busquin màxima relaxació, podran fer ús del petit spa privat de l’hotel durant mitja hora.

Habitació doble Hotel Porto Cristo.jpg

Gairebé totes les habitacions del Porto Cristo tenen banyera d’hidromassatge. © ÒM

Suite familiar Hotel Porto Cristo.jpg

Una de les suites familiars de l’hotel Porto Cristo. © ÒM

Si s’arriba al Port de la Selva amb gana, el primer que cal fer abans d’anar cap a l’hotel és acostar-se al restaurant Monterrey, situat a pocs metres del Porto Cristo, en ple passeig marítim. Aquí, la mateixa família propietària de l’hotel porta un dels millors restaurants de la zona. El producte fresc del port de la població n’és el protagonista: gambes, sardines, orada a l’all cremat, musclos de roca, freginada de peixets, rapet del port al forn, turbot a la planxa… I a la carta hi destaquen també els arrossos, les paelles marineres i altres receptes amb gust de mar, com el tàrtar de salmó i el llenguado a la planxa. Cada plat és més suculent que l’anterior. Els clients que reserven mitja pensió poden assaborir aquí la deliciosa gastronomia del cap de Creus.

Timbal d'escalivada.jpg

Timbal d’escalivada i formatge de cabra al restaurant Monterrey. © ÒM

Tàrtar de salmó.jpg

Tàrtar de salmó al restaurant Monterrey. © ÒM

Llenguado a la planxa Monterrey.jpg

Llenguado a la planxa amb guarnició de temporada. © ÒM

Rap del cap de Creus Monterrey.jpg

Rap fresc del cap de Creus al restaurant Monterrey. © ÒM

Restaurant Monterrey.jpg

Sala del restaurant Monterrey. A fora disposa d’una terrassa mb vista a la badia. © ÒM

Què més es pot demanar? Un hotel amb un gran servei, un bon restaurant on assaborir la millor gastronomia marinera de l’Empordà, un poble de postal i uns paisatges imponents que ens transporten a la fi del món. Quan vulgui desconnectar, tornaré a escapar-me al Port de la Selva.

6 platges refrescants per anar-hi amb nens (3a part)

dimarts, 14/07/2015 (Òscar Marín)

Les platges per gaudir-ne en família s’han convertit en un dels continguts més visitats del bloc ‘El plaer de viatjar’. Podeu llegir-ne la primera tria aquí i la segona, en aquest enllaç. En aquesta tercera selecció, ideal per als qui passeu l’estiu amb la canalla a Catalunya, hi recomanem platges que destaquen per tenir aigües netes i poc fondes, bons serveis, un fàcil accés i bones opcions per menjar a tocar de la sorra.

  • Platja de Sant Pol (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)

Les platges de Sant Feliu de Guíxols són força planes, la sorra és perfecta, ni massa fina ni massa gruixuda. A la platja de Sant Pol hi trobareu unes pintoresques casetes de colors que s’utilitzen per canviar-se. També hi ha dutxes, lavabos, bar, servei de vigilància… I a l’estiu hi trobareu uns clubs infantils amb dinamitzadors que atenen els nens i nenes durant una hora. La mainada pot gaudir d’una proposta variada de tallers i de diversos racons de joc (cuineta i supermercat, pales i galledes, cotxes, construccions, dibuix i pintura, jocs de taula, etc.). A banda de la platja, podreu caminar pel passeig i prendre un refresc, o gaudir a les àrees de joc per als infants.

Guixols.jpg

Les populars casetes de bany de la platja de Sant Pol. ©

  • Cala Canyelles (Lloret de Mar, Selva)

Fora del nucli urbà de Lloret de Mar, la cala Canyelles és un petit edèn. Qui vulgui calma, la trobarà (fora dels mesos d’estiu) a la cara més oriental de la platja, a la vora d’una caseta blanca de pescadors envoltada de barques i d’una pineda atapeïda. Els amants de la navegació i dels esports aquàtics trobaran a ponent l’únic port de Lloret, des d’on s’organitzen activitats nàutiques entre els mesos de primavera i tardor. I després d’un bon bany, es pot dinar al restaurant Cala Canyelles, conegut per les seves paelles i els seus plats cuinats amb ingredients de la mar. A prop també hi teniu un càmping amb caravanes i apartaments, una bona opció per a les famílies. La platja de Lloret, de més d’un quilòmetre, és una gran alternativa per refrescar-se amb la quitxalla.

"©

La cala Canyelles de Lloret de Mar és ben agradable per anar-hi en família. ©

  • Platja de Montgat (Maresme)

Està ben comunicada amb Barcelona i el Maresme gràcies al tren i hi trobareu espais amplis, zones de joc per a la canalla i unes tradicionals cases de pescadors. Podreu dinar al singular bar Baños Virgen del Carmen, just a l’inici de la platja de Montgat. Es tracta d’un espai format per antigues casetes familiars de pescadors amb un pati comú, on avui es disposen diverses taules de fusta amb estovalles de plàstic. Conserven l’atmosfera dels banys tradicionals i s’hi poden tastar plats senzills i deliciosos a molt bon preu, des d’unes gambes a la planxa o unes sardines a la brasa fins a un plat de botifarra amb mongetes, una amanida casolana o unes patates amb allioli.

Platja de Montgat.jpg

A la platja de Montgat hi trobareu antigues cases de pescadors on fer un àpat refrescant. ©

  • Platja de Calafell (Baix Penedès)

Les platges del municipi de Calafell són ben conegudes pel turisme familiar. De fet, la platja de Calafell era anomenada “la platja del biberó”, per la qualitat de la sorra i de l’aigua, per la tranquil·litat del mar i per la suavitat dels pendents quan s’entra al mar. A més, l’aigua té unes propietats especials, ja que la seva concentració de iode és cinc vegades superior a la normal. En aquesta platja hi trobareu servei de socorrisme i primers auxilis, dutxes, lavabos i lloguer de gandules i para-sols, entre d’altres facilitats.

Platja_de_Calafell.jpg

La platja de Calafell a primera hora del matí. ©

  • Platja de Tamarit (Tarragona, Tarragonès)

La seva sorra fina, la seva extensió, la ubicació al costat d’un dels millors càmpings de la Costa Daurada (el Tamarit Park Resort) i un castell pintoresc fan de la platja de Tamarit (Tarragona) una bona destinació per escapar-s’hi amb els petits de la casa. Hi teniu dutxes i una de les platges més àmplies del litoral, i encara hi podeu descobrir més coses: un camí de ronda que voreja boniques cales, una àrea fluvial de gran valor a la desembocadura del Gaià, una façana marítima que ha conservat l’aspecte de barri de pescadors i, més enllà, les restes d’una vil·la d’època romana, a la zona dels Munts. Per dinar, trobareu bons restaurants de peix fresc.

Tamarit.jpg

Una nena juga a fer castells de sorra sota el castell de Tamarit. ©

  • Platja Llarga de Salou (Tarragonès)

Salou és un petit paradís per a les famílies que busquen platja, comoditat i qualitat. La platja de Llevant, just davant del passeig de Jaume I, és potser la més freqüentada de la població, però també la més gran (1.200 metres de longitud per 70 metres d’amplada) i la que disposa de més serveis: hi ha aparcament a prop, s’hi pot accedir amb cadira de rodes i cadiretes, les aigües són tranquil·les, hi ha lavabos i dutxes, s’hi poden llogar para-sols i gandules, hi ha espais de jocs infantils, etc. La sorra és daurada i ben a la vora hi ha una gran quantitat de cafès, restaurants, gelateries i botigues per acabar-hi de passar la jornada.

Platja de Salou.jpg

A la platja Llarga i al passeig de Jaume I hi ha diverses àrees de jocs infantils. ©

Més informació:

La pau del Racó de Madremanya

dimarts, 7/07/2015 (Òscar Marín)

El Racó de Madremanya .jpg

El Racó de Madremanya és una antiga masia del segle XVIII. © Òscar Marín

Feia temps que volíem visitar Madremanya. De la constel·lació de petits pobles d’origen medieval que s’estenen entre Girona i la Bisbal d’Empordà, era el que ens quedava per veure. D’excuses en teníem moltes, per anar-hi: l’arquitectura del poble, la seva tranquil·litat, els paisatges que l’envolten, tornar al castell Gala Dalí de Púbol… Però he de confessar que, aquest cop, la nostra raó principal era la descoberta d’un hotel rural: El Racó de Madremanya. Vam arribar-hi al capvespre i, després de visitar els espais comuns de la masia, ens van assignar l’habitació Blava, al primer pis de l’edifici principal. Murs gruixuts de pedra, un llit de 180 x 200, un bany complet, un sofà, una zona de despatx i dues petites finestres amb vistes al lateral del jardí.

Habitació Blava El Racó de Madremanya.jpg

L’habitació Blava és una de les més àmplies de l’hotel. © ÒM

Totes les habitacions del Racó ofereixen calma i recolliment, perquè ens trobem lluny del brogit de la ciutat, en un petit oasi envoltat de camps de cereals, verds a la primavera, daurats al principi de l’estiu. La masia data del segle XVIII i encara conserva bona part de la seva estructura original, ben restaurada per al seu ús com a allotjament i decorada amb gust pels seus propietaris: Ivan i Josep. Al Racó de Madremanya trobem el recolliment necessari per desconnectar de les presses del dia a dia. També sota l’aigua podem trobar la desconnexió que busquem: a l’exterior, dues piscines ens esperen per fer passar la calor. La d’aigua dolça, situada just davant de la casa, està climatitzada i s’hi pot nedar entre els mesos d’abril i octubre. N’hi ha una altra, d’aigua salada, que s’ubica en un segon jardí presidit per un nou espai d’estil contemporani, on se situen el menjador i tres de les habitacions dobles de l’hotel. Després de refrescar-se a l’aigua, s’agraeix seure en alguna de les gandules i cadires disposades en els més de tres mil metres quadrats de jardins, amb un bon llibre a les mans o trobant el moment idoni per conversar tranquil·lament amb la nostra parella. Les normes de l’hotel són explícites: no és apte per a nens. El silenci, aquí, no és una opció: és una necessitat. Allà canta un ocell, aquí es mouen unes branques, no cal cap més so per gaudir de les últimes llums del dia. Per als qui desitgen encara més tranquil·litat, hi ha l’opció de reservar un massatge relaxant sota reserva prèvia. De nit, val la pena assaborir un sopar exquisit a l’hotel, un servei exclusiu per als hostes, tot i que a la vora també hi ha bones opcions gastronòmiques.

Jardins El Racó de Madremanya.jpg

Els jardins i el menjador de l’hotel a l’hora de sopar. © ÒM

Pel matí, arriba el moment de gaudir d’un esmorzar bufet que satisfà els més exigents: embotits, formatges, cereals, croissants, pastissos casolans, diversos tipus de pans, sucs, cafès… Aprofiteu aquest moment del dia per demanar consell al personal de l’hotel sobre les visites que es poden fer a la vora. Hi ha tantes opcions (entre pobles amb encant, museus, miradors, paisatges…) que, si voleu descobrir-les totes, haureu de tornar. Ells us esperaran amb els braços oberts.

Esmorzar El Racó de Madremanya.jpg

Bufet d’esmorzar del Racó de Madremanya. © ÒM

Zones comunes del Racó de Madremanya.jpg

A la masia hi trobareu racons com aquest per descansar o llegir. © ÒM

Saló El Racó de Madremanya.jpg

Sala de lectura a les antigues cavallerisses de la masia. © ÒM

Casa Anamaria, elegància campestre

dijous, 18/06/2015 (Òscar Marín)

Casa Anamaria jardins.jpg

L’hotel Casa Anamaria s’inspira en les vil·les renaixentistes del Vèneto. © Òscar Marín

Sortir al balcó i sentir el cant de centenars d’ocells mentre contemplem un horitzó de camps de cereals. És un dels plaers que experimentes quan t’allotges a Casa Anamaria, un palauet campestre inaugurat fa just un any a pocs quilòmetres de Banyoles. Aquí compartim el somni d’un empresari francès, Olivier Mitterrand (nebot de l’expresident de la república francesa), que després d’estiuejar durant anys a la Costa Brava va decidir adquirir la finca de Can Motes, al Pla de l’Estany, per fer-hi estades amb la seva família. Primer va restaurar l’antiga masia del segle XIV, mentre al seu cap forjava la idea de crear un hotel al costat del mas. Com a amant de l’arquitectura neoclàssica, va decidir donar a aquell allotjament l’aspecte d’una vil·la pal·ladiana renaixentista, pensant en crear espais on els hostes es poguessin sentir dins la seva pròpia casa de camp. I ho va aconseguir. Envoltada de jardins i d’un paisatge extens de camps i boscos, Casa Anamaria ofereix exclusivitat i un servei d’alt nivell en un entorn natural poc alterat. A més, és un projecte respectuós amb l’entorn, la finca disposa de certificació forestal sostenible i l’hotel és el primer del país amb sistema de climatització geotèrmica.

Habitació Casa Anamaria.jpg

L’habitació Anamaria, decoració exquisida, banyera de peus daurats i una terrassa de 19 m2. © ÒM

Esmorzar Casa Anamaria.jpg

Per esmorzar, una àmplia selecció d’embotits, pastisseria i sucs. Fins i tot hi ha cava! © ÒM

Si una cosa distingeix Casa Anamaria és el tracte exclusiu que reben tots els hostes. El fet de tenir poques habitacions permet que cada client sigui tractat com un convidat que podrà gaudir intensament de tots els serveis de la casa. L’ús de l’spa és exclusiu per habitació (ofereix dolls d’aigua, sauna i dutxa de sensacions) i la carta de tractaments incorpora una trentena de massatges i rituals. A l’hora de sopar, el restaurant Can Motes proposa una carta protagonitzada pels productes cultivats a la mateixa finca o de producció local de les comarques properes, amb primers plats com les carxofes farcides amb bolets i foie gras, el ravioli obert de salmó fumat amb caviar d’albergínies i la trencadissa de patata amb ous i pernil ibèric; i segons plats com el lluç al forn amb patata, ceba i tomàquet, el melós de vedella rostit amb verdures i el bacallà amb crema d’espinacs. Per postres, no dubteu a tastar la mousse de xocolata, la crema catalana o el pastís de Santiago. La carta de vins es composa de més de quaranta referències de vins i caves, i els cellers locals ocupen fins a un 80% de la carta.

Remenat de patata amb pernil.jpg

Trencadissa de patata amb ous i pernil ibèric al restaurant Can Motes. © ÒM

Spa Casa Anamaria.jpg

Cada client pot gaudir d’una hora exclusiva a l’espai de benestar, on hi ha una piscina de 3,5 x 4,35 m. © ÒM

La decoració de les habitacions és contemporània, tot i que desprenen un toc d’elegància clàssica: motllures, capçals de fusta, algun mirall d’antiquari… A l’habitació trobareu comoditats com ara barnús i sabatilles, tovalloles de piscina, assecador de cabell, una completa oferta d’amenities de L’Occitane i una ampolla d’aigua de cortesia. En el cas de l’habitació 104, on vam tenir el plaer d’allotjar-nos, vam disposar d’una terrassa excepcional amb vistes al sud i mobiliari ideal per gaudir del sol de dia o de les estrelles durant la nit. A l’interior, la dutxa amb efecte pluja i la banyera d’estil clàssic permeten un bany més que confortable. La xarxa Wi-Fi gratuïta i la televisió amb Smart TV Full HD ajuden a aquells qui ho desitgin a mantenir-se connectats amb el món virtual. Els llits són molt còmodes, les tovalloles són extraordinàriament flonges i els grans finestrals deixen entrar molta llum i permeten un diàleg constant amb l’entorn natural. Tot està pensat perquè no haguem de pensar en res. Tan sols gaudir.

Casa Anamaria façana.jpg

Façana de ponent de Casa Anamaria vista des de la masia de Can Motes. © ÒM

5 anys d’El Plaer de Viatjar

divendres, 12/06/2015 (Òscar Marín)

Abans del blog, els viatges ja formaven part del meu dia a dia. He pogut convertir una de les meves passions, la descoberta de territoris, paisatges i persones, en la meva feina des de fa quinze anys. He treballat en revistes i publicacions de turisme, viatges i natura. I va ser fa cinc anys que va sorgir la idea de compartir de manera més immediata les meves descobertes. ‘El Plaer de Viatjar‘ va néixer amb l’objectiu d’esdevenir un blog de viatges de qualitat, en català i basat en la proximitat: un 80% de les propostes conviden a conèixer llocs, experiències, allotjaments i restaurants del nostre país. Perquè el plaer de viatjar no es mesura en quilòmetres, sinó en la qualitat i en la intensitat de la descoberta. Aquest quadern de bitàcola virtual es manté, cinc anys després, més en forma que mai. Al mes de maig ha assolit una xifra rècord de visites, de visitants i de pàgines vistes, i s’ha situat des de fa temps com el blog més llegit dels que s’allotgen al web Descobrir.cat. A Facebook i a Twitter, ha anat sumant seguidors, i la col·laboració en altres blogs (com el de l’aerolínia Easyjet i la marca d’hotels Rusticae) m’ha permès compartir les recomanacions viatgeres més enllà d”El plaer de viatjar’. Però deixant de banda la quantitat de visites o de seguidors, allò que ens permetrà consolidar-nos i avançar és la qualitat dels continguts, que les propostes siguin útils a qui les llegeix i que aportin un valor afegit entre el maremàgnum de relats de viatges, escapades i voltes al món que circulen per Internet. Aquesta voluntat es mantindrà viva a ‘El plaer de viatjar’, esperem que sigui per molts anys més.

El plaer de viatjar.jpg

Sabors i aromes de la Costa Vermella

dimarts, 19/05/2015 (Òscar Marín)

Banyuls.jpg

Panoràmica de Banyuls des del port de la vila. © Òscar Marín

M’agraden els territoris que saben treure profit de tot el que els regala la natura sense malmetre-la. La Costa Vermella, la franja litoral que mira de reüll el cap de Creus des del nord, és plena de sorpreses en aquest sentit. És ben coneguda per l’elaboració de vins, les denominacions de Banyuls i Cotlliure n’ofereixen alguns dels més prestigiosos del Rosselló, però sabíeu que també s’hi fan uns dels millors vinagres artesans d’Europa? A Portvendres, concretament al llogarret de Cosprons, la Nathalie Herre va decidir dedicar la vida a recuperar un producte poc valorat gastronòmicament, però amb una gran tradició a la zona: el vinagre de Banyuls. És admirable la passió amb que vigila les bótes, amb que prepara les barreges d’herbes, en aquest petit tros de terreny amb vistes a la badia de Paulilles. Va començar amb quatre bótes l’any 1999 i ara ja en té una quarantena i serveix un miler de clients d’Europa i els Estats Units.

La Guinelle.jpg

El vinagre de La Guinelle reposa en bótes de roure, a l’aire lliure. © ÒM

Natalie Herre.jpg

La Nathalie Herre explica amb passió el procés d’elaboració del vinagre. © ÒM

No tan sols ha sabut recuperar el tradicional vinagre de Banyuls. A més, la Nathalie ha creat noves maneres d’assaborir el vinagre que han atret xefs d’arreu: el vinagre de canyella i clau, les perles de vinagre, les cireres en vinagre i, fins i tot, el vinagre sòlid, ideal per ratllar damunt del plat, elaborat amb un 97% de vinagre de Banyuls i un 3% d’extracte d’algues roges que permeten la solidificació del líquid. Una sorpresa deliciosa. El lloc de La Guinelle no és fàcil de trobar, però els veïns us poden indicar. La podeu visitar de dilluns a divendres, de 9 a 12 h i de 14.30 a 18.30 h. I si voleu comprar els seus vinagres, també en trobareu al carrer de Sant Sebastià de Banyuls i al mercat de Santa Caterina de Barcelona.

La Guinelle 2.jpg

A La Guinelle es poden tastar i comprar una gran varietat de vinagres de Banyuls. © ÒM

Per dinar, a Banyuls hi ha diverses opcions molt interessants que presenten una cuina que conjuga la tradició francesa i el producte català. Vam escollir el restaurant El Fanal, amb una estrella Michelin, on el xef Pascal Borrell fa una cuina creativa tenint present el terroir. El turbot cuinat a foc lent amb ceba confitada, la vedella a la brasa a l’Amaretto, el carpaccio de petxina de pelegrí (Saint-Jacques) amb mussolina de coliflor, tòfona d’estiu i cebiche de mango… Com a receptes especials, hi vam tastar la llebre a la royale, cuita durant 30 hores a baixa temperatura, i la sopa de tòfones i mandonguilles d’aviram recoberta amb una croustade (una antiga recepta del prestigiós xef francès Paul Bocuse). No deixa de sorprendre l’excel·lent relació qualitat-preu d’El Fanal: el menú del dia costa 29 euros, molt ajustat per l’elevat nivell dels plats, la seva bona presentació i originalitat, i la frescor dels productes (el peix arriba cada matí del port de la vila).

Restaurant Le Fanal.jpg

Sala del restaurant El Fanal, al port de Banyuls. © ÒM

Croustade aux truffes.jpg

Sopa de tòfona i mandonguilles d’aviram a l’estil Bocuse. © ÒM

Llebre a la Royale.jpg

Un tast exquisit de llebre a la royale. © ÒM

Les aromes de la mar són intrínseques de la Costa Vermella. D’aquest litoral, concretament de Cotlliure, són ben conegudes les conserves d’anxova, un producte que es remunta a l’edat mitjana, quan la salaó era l’única manera de conservar el peix durant molt de temps. Després de dinar vam fer una visita a la centenària fàbrica Desclaux, que pertany a una de les dues úniques famílies que perpetuen la tradició ancestral de preparar les anxoves de Cotlliure. A l’entrada del poble hi distingireu la façana blau cel de la botiga Desclaux, que obre tots els dies. Hi ha una petita sala on es projecta un vídeo de quinze minuts sobre la història de les anxoves de Cotlliure i també s’hi pot tastar el producte abans de comprar-lo. Entre la varietat de productes hi trobareu la deliciosa tapenada d’olives i anxoves, la crema d’anxoves, els filets d’anxova a l’oli d’oliva i les anxoves a la sal.

Anxoves Desclaux.jpg

Botiga d’anxoves Desclaux a Cotlliure. © ÒM

Anxoves de Cotlliure.jpg

Anxoves Desclaux preparades per portar a la botiga. © ÒM

Una última recomanació gastronòmica abans d’abandonar la Costa Vermella. Voleu tastar les creacions d’un dels millors pastissers francesos? Davant de l’Ajuntament de Cotlliure hi ha la botiga d’Olivier Bajard, un mestre pastisser que ens ofereix, entre d’altres postres, una gran diversitat de macarons: de flor de taronger i maduixa, de cafè i anous, de pistatxo i gerds, de fruites exòtiques, de praliné d’ametlles, de rosella i gerds, de maduixa i anís… També elabora mini-magdalenes de tots els gustos i pastissos deliciosos. Un somni per als més llaminers!

Olivier Bajard.jpg

Mini-magdalenes de festucs, gingebre, xocolata, llimona… Ideals pel cafè. © ÒM

Olivier Bajard 2.jpg

Algunes de les moltes delícies afruitades de la botiga d’Olivier Bajard. © ÒM

10 hotels gastronòmics de Catalunya

divendres, 8/05/2015 (Òscar Marín)

Els paisatges i monuments conformen la columna vertebral d’un viatge, però una escapada no és completa si no es gaudeix de la gastronomia del país. Per distingir aquells allotjaments que, a més d’oferir un perfecte acolliment, serveixen plats d’arrel tradicional, el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat ha creat el distintiu d’especialitat “hotel gastronòmic” que engloba establiments de menys de seixanta habitacions, amb una oferta gastronòmica ben representativa de la cuina catalana elaborada amb productes de proximitat.

Masia la Palma

Sala del restaurant Sa Poma, a l’hotel Masia la Palma d’Espinavessa. © ÒM

Aquests hotels gastronòmics ofereixen com a mínim un 40% de plats tradicionals inclosos en el Corpus Culinari de la Cuina Catalana, elaborats també amb un mínim del 40% d’aliments de proximitat i procedents de productors autòctons. A més, en la carta de vins més de la meitat de referències han de ser de producció catalana. Els xefs d’aquests “hotels gastronòmics” valoren la qualitat i utilitzen matèries primeres de la seva zona, dedicant una atenció especial als productes frescos de temporada segons el cicle de les estacions.

Són 43 els hotels que, actualment, s’han certificat amb aquesta distinció. De tots aquests, us en recomano 10 que he visitat personalment i dels quals he assaborit la gastronomia.

Ca l’Arpa
El xef Pere Arpa va reformar la casa dels avis al carrer Indústria de Banyoles per convertir-la en un restaurant amb hotel: Ca l’Arpa. L’establiment s’ha convertit en un dels millors de la comarca. I té una estrella Michelin! Coneixen de primera mà la procedència de tots els ingredients: visiten la formatgeria d’on prové el formatge que serveixen, parlen amb el pagès que cria els pollastres que cuinen i tasten els vins als millors cellers per escollir aquells que presentaran a la carta (la Montse us aconsellarà). El segon pas, l’elaboració, és igual de transparent i rigorós. La gran vidriera amb vistes de la cuina no amaga res del màgic procés de preparació dels plats: ara una perdiu tèbia en dues coccions amb foie i puré de remolatxa, ara unes guatlles amb salsa de soja i escalunyes, ara una cassoleta de vieires i lletons de vedella, ara una espatlla de cabrit rostida amb all i romaní…
Més informació: Com a casa a Ca l’Arpa de Banyoles

"©

Ventresca de tonyina amb escabetx creada a la cuina de Ca l’Arpa. © ÒM

El Far
Tradició i modernitat es combinen en l’escenari únic del Far de Sant Sebastià, a Llafranc. S’hi revisen receptes clàssiques. De la coca de recapte de tota la vida n’han fet una tapa i l’empordanès braç de gitano de tonyina l’han ficat dins una copa. També dels arrossos en fa una creació excel·lent. Us puc parlar d’altres plats que podeu tastar a l’hotel restaurant El Far, des del suquet de sardines fins als ravioli de carn de bou farcits de tonyina, passant per l’amanida de verat amb tàrtar de tomàquet i vinagreta d’escalunyes. Us puc descriure les postres, tradicionals però presentades de manera original, com el mel i mató amb pinyons i gelat o la sopa de maduixes amb gelat de mascarpone. Però preferiria que ho provéssiu. Reserveu-hi taula.
Més informació: Records des del Far de Sant Sebastià

Un fragment de coca sobre un fons pictòric al restaurant El Far. © ÒM

Motel Empordà
El xef Jaume Subirós continua al capdavant del Motel Empordà des de fa gairebé quaranta anys. Aquest hotel restaurant, als afores de Figueres, és un lloc de referència de la gastronomia catalana que manté el llistó ben alt i segueix fidel a la tradició de la cuina de l’Empordà. El menú pot començar amb una sopa de farigola amb pa d’herbes aromàtiques i amb una amanida ben empordanesa de faves amb menta, pernil i peus de porc, un plat senzill i alhora emblemàtic de la casa. Podeu tastar plats de temporada com els naps de Capmany amb formatge blau Cingles de Bertí o un saborós besuc amb escuma d’all i arròs inflat. Assaborir la llebre a la royale és un plaer que no es pot gaudir en gaires restaurants del nostre país. Després d’un àpat que estimula els sentits del viatger, el repòs merescut es gaudeix millor en una de les habitacions renovades de l’hotel Empordà.
Més informació: Un gran sopar al Motel Empordà

Motel Emporda.jpg

Les faves en amanida i menta fresca són un dels plats emblemàtics del Motel. © ÒM

Sa Tuna
Just davant de la cala Sa Tuna, un fragment deliciós de Costa Brava, hi ha l’Hostal Sa Tuna, un dels establiments emblemàtics de Blanes que es remunta a l’any 1944, quan entre les barques dels pescadors s’hi començava a veure algun turista i en Joan i la Paquita, els avis dels actuals propietaris, van plantar damunt la sorra les taules del restaurant. Des de l’any 2003, l’encarregat de dirigir la cuina del Sa Tuna és el xef Mateu Batista, bon coneixedor de la cuina tradicional empordanesa. Hi podeu tastar creacions com el confitat de tomata de ram i escrita (rajada) amb consomé de pebrot escalivat o el magnífic arròs a la brasa amb peix de rebuig del pòsit de Palamós. El menú delectarà els gormands, però no només de gormands viu l’Hostal Sa Tuna. Com indica el seu nom, hi tenen habitacions per als qui vulguin fer una estada tranquil·la davant del mar.
Més informació: El menú del peix de roca al Sa Tuna

Paella Sa Tuna.JPG

Un bon arròs a la brasa amb peix fresc de Palamós al Sa Tuna. © ÒM

Sant Pere del Bosc
A l’antic monestir benedictí i asil de Sant Pere del Bosc, restaurat al gust modernista per Puig i Cadafalch, tot ens parla, discretament, en veu baixa, del passat d’aquest racó de la Costa Brava. L’Eva Olmos, propietària i dissenyadora d’aquest projecte hoteler, ha reciclat peces antigues trobades a l’edifici i les ha restaurat per integrar-les en els espais. Al petit restaurant l’Indià, s’hi presenta tot un festival gastronòmic. Hi trobareu noves creacions cada temporada. Des de les magdalenes de rocafort amb pipes o la gamba al curri arrebossada amb cereals fins al risotto de verdures amb formatge brie i xips de carxofa o el calamar en la seva tinta amb ceba sobre parmentier de patata i gingebre, tot transpira originalitat i bon producte.
Més informació: Petits plaers al Sant Pere del Bosc Hotel & Spa

Sant Pere del Bosc 1.JPG

El Sant Pere del Bosc Hotel & Spa proposa una experiència de luxe. © ÒM

Masia la Palma
En un mas preciós envoltat de camps de conreu a Espinavessa, a mig camí entre Figueres i Banyoles, l’hotel Masia la Palma ofereix una bona cuina del territori. Al restaurant Sa Poma, dirigit per la Tona Llovera i el seu fill Pep Munilla, s’hi serveix una cuina casolana que aposta pels productes de la terra, amb un toc d’innovació. Durant la meva estada, m’hi van servir un boníssim pernil de gla amb pa de vidre, per seguir amb unes croquetes casolanes de carn d’olla i bacallà. El carpaccio de llagostins en excel·lent combinació amb una vinagreta de bolets amb allets és un dels plats estrella d’aquest restaurant, juntament amb el tendre bacallà amb pebrots de Padrón. L’àpat s’acompanya amb un vi del nostre país (podeu escollir des de DO Empordà fins a Terra Alta).
Més informació: Masia la Palma, encant empordanès

IMG_9244.JPG

Carpaccio de llagostins amb vinagreta de bolets i allets a la Masia la Palma. © ÒM

Gran Claustre
En aquest hotel ubicat en un punt privilegiat de la Costa Daurada, al costat de l’imponent castell d’Altafulla, hi trobareu el restaurant Bruixes de Burriac, dirigit pel xef Jaume Drudis. Podeu tastar-hi, per començar, un aperitiu de la casa; com a entrant, un buquet de verdures de temporada cuites en una cassoleta, o un cap i pota amb amanida de mongeta verda Macaire, o un púding de llamàntol amb medalló al vapor i infusió de pinyons. Com a plat principal, es pot escollir entre un arròs de calamarset de platja i botifarra negra amb cigrons i allioli de nyora, un turnedó de salmó amb bombó d’api i clorofil·la confitada, o un filet de porc ibèric amb rostit de patata i pruna confitada. El punt dolç el posa el flamet o el bombó amb xocolata especiada. També l’esmorzar bufet val molt la pena, així que us recomano que us hi quedeu a dormir.
Més informació: Relax a l’hotel Gran Claustre

3_Bruixes_de_Burriac.jpg

El restaurant de l’hotel Gran Claustre rep el nom de Bruixes de Burriac. © ÒM

El Molí
A l’hotel El Molí, ubicat a tocar de la Muga al seu pas per Pont de Molins, s’hi menja molt bé, amb una carta basada en el producte local de temporada, des de les verdures de l’horta i els bolets fins als embotits, els cargols o la carn de caça. Això sí, les receptes estan posades al dia tot respectant la tradició. L’hotel ha estat renovat, però la seva història es remunta trenta-cinc anys enrere, quan el senyor Pere Lladó va fundar aquest restaurant amb habitacions. Avui, els seus fills, en Marc, en Jordi i l’Eva, fan que el client gaudeixi de la qualitat d’un bon servei, una bona cuina i unes magnífiques habitacions superiors a tocar del riu.
Més informació: Un hotel privilegiat en un molí de la Muga

La terrassa de l’hotel El Molí queda suspesa sobre la Muga. © ÒM

El Monegal
Al cor del Solsonès s’hi aixeca un hotel ideal per gaudir de la frescor del bosc a ple estiu. Hi conflueixen els sons de la natura, les branques tremoloses dels arbres, la veu dels ocells, les aigües del torrent dels Plans passant als nostres peus. La seva cuina combina a la perfecció amb el seu entorn natural, especialment a la tardor, quan els bolets de la vall de Lord arriben a la taula. Els concerts també són una bona excusa per visitar l’hotel Monegal, ja que s’hi organitzen vetllades poètiques i musicals de petit format. També ho és l’aventura d’anar a buscar bolets. Aquest és un excel·lent punt de partida per als caçadors de ceps, pinetells i fredolics. Mentre mig país se cita als boscos del Berguedà i del Ripollès, els paisatges del Solsonès regalen una bona collita als boletaires astuts que fugen dels camins més trillats.
Més informació: Música i bolets a l’hotel Monegal

Bolets collits als boscos pròxims a l’hotel Monegal, a Sant Llorenç de Morunys. © ÒM

Hotel Muntanya & Spa
Al nucli cerdà de Prullans, l’Hotel Muntanya & Spa combina benestar, natura i turisme familiar. L’aposta per les famílies ja està consolidada des de fa anys, amb una oferta d’apartaments amplis, zones de joc per a la canalla, activitats d’animació infantil i plats a gust dels nens en el seu restaurant. Pels amants de la gastronomia local, al restaurant bufet s’hi serveixen guisats típics del Pirineu i receptes de la gastronomia cerdana, com el tiró amb naps i el trinxat amb rosta. A l’estiu, el restaurant barbacoa a l’aire lliure La Jardinera ofereix un bufet de carns i també hi ha la possibilitat de coure les nostres pròpies viandes. Per als qui busquin una experiència curiosa, cada divendres, a l’hora de sopar, el restaurant es converteix en una taverna del segle XII ambientada en l’època medieval.
Més informació: 5 hotels amb spa

Hotel Muntanya.jpg

El Muntanya és també conegut pel seu ampli espai de benestar. © ÒM