Benvinguts al món silvestre!

Comencem una nova aventura! Aquesta finestreta digital, d’unes quantes polzades d’amplada però dotada d’una profunditat inimaginable, encara desconeguda, serà l’entrada al món feréstec que embolcalla el meu dia a dia. Aterro aquí carregat de bons propòsits i encimbellats objectius. Compartir, aprendre, generar opinions i debats… Totes aquelles coses que es destil·len de l’existència d’un blog saludable. Si no els assoleixo com és degut, disculpeu-me. I si us sedueixen els continguts, gaudiu-ne i aprofiteu-los al màxim! De fet, l’aprofitament dels recursos silvestres que ens ofereix la natura, siguin bones menges o balsàmics plaers no necessàriament comestibles, serà l’eix transversal per on circularan propostes i pensaments de tota mena. I la columna que mantindrà ben dreta l’estructura és el concepte d’autoconsum o autosuficiència, com vulgueu anomenar-lo. És el requeriment que ens permetrà fer un ús sostenible, just i mesurat, dels magnífics entorns i elements que descobrirem. Mai es pot rebre si prèviament no hem donat. Nosaltres, abans de sortir a pasturar per boscos, costers i carenes, ens posarem a la butxaca el coneixement i la humilitat. Així serem respectuosos. D’aquesta manera gaudirem de tot el que ens envolta.

Rètol indicador als Banhs de Tredòs -Val d'Aran- © Marc Estévez Casabosch

També volia explicar-vos com he arribat aquí. Aquest nou blog és el fruit de l’evolució natural d’una sèrie de projectes i circumstàncies, no tan recents.  El setembre de 2007, coincidint amb la publicació d’un llibre, “El secret més ben guardat” (Ed. Ara Llibres), vam decidir -autor i editor- crear una pàgina perquè els lectors poguessin formular consultes i apropar-se als creadors del volum, amb l’objectiu de facilitar un enllaç comunicatiu entre totes les parts. Vam fer un intent de blog, avui encara visible a la xarxa (www.elsecretmesbenguardat.blogspot.com) que es va mantenir operatiu durant un any. Degut a la gran quantitat de comentaris, vam pensar que calia un fòrum més que un blog, i així va ser. Des del setembre de 2008, tots els fòrums de la pàgina www.elsecretmesbenguardat.com han estat ben vius, i encara tenen corda per estona. Fet i fet, si el que es busca és crear una comunitat i fomentar les relacions entre tots els seus membres, el concepte “fòrum” és magnífic; si us apassiona el món dels bolets, des d’aquí us convido a entrar-hi. Doncs bé, de mica en mica, he anat parint altres llibres i acumulant experiències, fins arribar on som ara. I és ara quan he sentit que em sorgia de dins la il·lusió pel blog, entès, en aquesta ocasió, com un espai personal on deixar córrer l’aigua que em mou. Una mena de dietari, o de tauler d’articles i cabòries. Però, tanmateix, un espai obert perquè vosaltres us feu sentir, si ho creieu oportú. D’aquell blog del 2007 només n’hereta el nom. Bé, el nom, i també el paio que us escriu…

Començo el viatge sense esperar res a canvi més enllà del pur plaer de compartir. Trieu, remeneu, i si decidiu fer el niu en aquesta casa, sigueu benvinguts, perquè des d’avui també és casa vostra.

Comparteix

    Etiquetes: ,

    Comentaris

    • Carles

      18/11/2013 - 9:07

      Bon dia, tinc una massiva entrada de conills al meu hort, hi ha algun remei casolà per frenar-los? Em van explicar que per aturar els senglars era possible col·locar una barrera olfactiva, un producte amb una olor forta, al voltant de la parcel·la. Existeix algun remei així per aturar l’entrada de conills?

      Gràcies!

    • Marc Estévez Casabosch

      29/11/2013 - 6:51

      Els conills, si volen, es colen per qualsevol forat. En principi, molt mal no fan, però per poc que puguis seria interessant tancar el perímetre de l’espai de cultiu amb malla adient (forat petit a prop del terra i més gran a la part superior). Contribueix a limitar-ne l’acció. Pensa també que van a èpoques, potser tot d’una et desapareixeran i no sabràs res més d’ells durant molt temps.

      Salutacions, i bons aliments,

      Marc

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús