Una de mar i caiac: esport i suquet de peix de roca a les illes Formigues

Enlloc està escrit que els dies de sol i platja pertanyin només a l’estiu. Si us agrada l’aigua salada, navegar, fer esport, llevar-vos ben d’hora, pescar i assaborir el millor peix del món, aquesta proposta és la vostra. Sortir a la mar a palejar -o remar, com vulgueu dir-ho- a bord d’un caiac és una pràctica que cada dia guanya més adeptes, molt estesa en indrets com els Estats Units o, sense anar més lluny, en àrees peninsulars com Almeria, Granada, Cadis,  Alacant o Cantàbria, entre d’altres. I no només això, sinó que la pesca des de caiac s’està perfilant com una de les activitat aquàtiques d’esport i natura amb més perspectiva de futur. Relativament econòmica, totalment ecològica, saludable i plena d’atractius, ens permet gaudir dels paisatges del nostre litoral a ritme slow, en silenci, i sentint la grandesa de la làmina d’aigua a flor de pell. Ecoturisme en estat pur! I a més, durant els mesos de tardor-hivern, amb l’avantatge afegit que suposa la tranquil·litat més absoluta: ni motos aquàtiques fent bestieses, ni aglomeracions de temporada, ni cap altra barbaritat i/o conductes incíviques que malauradament sovintegen durant l’estiu. “I no fa molt fred?”, em podríeu dir… Doncs no. No hi ha res que la roba d’abric no pugui arreglar! L’aigua de la nostra Mediterrània no és prou freda, ni tan sols al pic de l’hivern, per arronsar-nos els ànims i esguerrar-nos la festa.

El Freu de les Formigues a trenc d'alba, un lloc i un moment idonis per començar a pescar © Marc Estévez Casabosch

No us negaré que llevar-se a les tres o les quatre de la matinada pugui fer certa mandra (i més d’hora, els que tenim la platja una mica lluny de casa…). Afortunadament, jo que sóc d’ànima diürna, confesso que fins i tot m’agrada abandonar el llit a aquestes hores, sobretot si és per contemplar la sortida del sol amb els peus en remull i poder ensumar profundament l’aroma de marinada. Només amb això, l’aventura a trenc d’alba queda totalment justificada. Si a més puc agafar les canyes i sortir a pescar el sopar, l’experiència assoleix el clímax. Comprenc la pesca recreativa si es practica com a activitat d’autoconsum: pescar bon peix, la quantitat justa, i fer-ne un bon àpat. Sortir a emprenyar els peixos només per distracció mai m’ha acabat de seduir, tot i que no ens discutirem per les formes. Amb mesura i respecte, hi ha lloc per a tot i per a tothom. Però vaja, em quedo amb la visió més romàntica i sostenible de l’activitat, sobretot perquè aviat farà tres dècades que la practico i he aconseguit fer-la al meu gust i mesura, respectant la mar, les normes de joc i la meteorologia.

Amb el caiac equipat, fent un descans a la desèrtica platja de Castell -Palamós- © Marc Estévez Casabosch

Un dels incomptables racons que us animo a descobrir és la franja litoral de les illes Formigues, al cor de la Costa Brava i enmig d’un paisatge que encara sorprèn pel seu caràcter i aparença genuïns. Un entorn poc alterat i amb bona salut ecològica tot i la pressió que rep, que hem de cuidar i protegir per tal que les generacions futures en puguin gaudir. Les illes Formigues són un grupet d’illots petits, situats a menys d’una milla nàutica de la punta d’en Canet (a uns 1.300 metres) entre Palamós i Palafrugell, que en dies de temporal marítim queden engolides per les força de les onades, convertint-se en enemigues invisibles per a les embarcacions. Un entorn amb força història perquè l’any 1285 va veure de ben a prop com les tropes catalanes de l’almirall Roger de Llúria derrotaven les franceses de Felip III, en l’anomenada Batalla naval de les Formigues. Aquesta història, i les dels pescadors de feinegen a la zona des de fa segles, ho impregnen tot, des del far situat a la Formiga Gran fins a les gorgònies acolorides que entapissen els seus fons marins.

Des de la platja de Castell, al terme de Palamós, podem posar rumb cap al nord-est, en direcció a Cap Roig, mentre les petites cales es van succeint: cala Estreta, el Crit, cala des Vedell… La panoràmica de Calella de Palafrugell apareix més enllà de Cap Roig, trencant l’harmonia natural, intacta, que ens alegra el trajecte mentre creuem el Freu de les Formigues i els rocams del cap de Planes.

Vaques serranes, sargs, julívies, pagells... Peix de roca a punt d'anar a la cassola © Marc Estévez Casabosch

INFORMACIÓ PRÀCTICA per a no iniciats/ades: Si el caiac i la pesca són dues coses noves per a vosaltres però us fa il·lusió fer-ne un tastet, només necessiteu les ganes i una llicència de pesca recreativa (de superfície). Recordar-vos que convé sortir a la mar en companyia, bàsicament per seguretat, i amb unes nocions bàsiques de tot plegat. Podeu iniciar-vos al Kayac Center Guíxols, on ens proposen la pesca en caiac com a activitat.

KAYAK CENTER GUÍXOLS / Baixada de Guíxols (17220 Sant Feliu de Guíxols) / 667 76 91 80

Bona aventura, i bon suquet de peix de roca!

Comparteix

    Etiquetes: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

    Comentaris

    • Enric Navarreete

      12/12/2011 - 19:44

      Una proposta ben diferent.
      Uns racons com bé dius, molt tranquils, sense gaire presència humana, excepte els mesos estiuencs.
      Uns racons preciosos i encantadors, pels amants del mar,i pels amants del món senderista, immillorable.
      Ja que hi ha infinitat de camins entre Cap Roig i Palamós, pel mig del bosc proper al mar.
      I destacar un parell d’ indrets des del punt de vista fotogràfic, com són La Foradada, al nord de platja Castell, i de Cala S’Alguer, un racó de pescadors al sud. Dos llocs on o pararia de fer-hi fotos.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús