Sant Jordi ja és aquí, i jo aquest any m’hi atanso amb una nova criatura sota el braç. Deixeu-me, doncs, que us la presenti i recomani, i que us digui que és la millor del món, tal com fem tots els mortals amb els nostres petits. Un hort per ser feliç! Podria cridar una mica més, però no pas dir-ho més clar. Us recomano aquest llibre, no tant pel seu autor, sinó perquè tenim fam de canvis, de millora, de creació, d’aires renovats… de noves il·lusions! A dins hi trobareu l’esclat del que, per a mi, és el projecte més impactant que a hores d’ara ens podem plantejar com a pobladors d’un món confús i despistat. Cada dia ens preguntem què podem fer per ajudar a construir un món millor. Moltes coses, sens dubte. Però aquesta és la meva aposta. Sabeu quin impacte positiu tindria que cada setmana plantéssim el nostre enciam a casa? Espectacular. Milions de tones d’energia en forma de petroli i d’interessos obscurs que ara mateix aboquem al territori en forma de contaminats deixarien de ser necessaris. Un hort allà on sigui, perquè no importa on visquis. El barri més caòtic de la ciutat i la masia perduda enmig de boscos i muntanyes tenen un punt en comú: tots dos poden acollir un jardí saludable que regali felicitat als seus habitants. Tal com anuncio al capítol introductori, us parlo d’un petit gest que comporta una gran revolució. La necessitem, ens la mereixem!
Portada del llibre. El Marc i un bròcoli acabat de collir com a símbol de la gran revolució que suposa el retorn a la terra. Present i futur passen per establir noves formes de diàleg amb la natura, més amables, més conscients.
Aquí us deixo amb el text de la contraportada, i una mostra de les magnífiques imatges que es despleguen a les pàgines del llibre i que el fotògraf Jordi Play va fer a casa durant unes sessions molt divertides…
“VOLS CONVERTIR CASA TEVA EN UN AUTÈNTIC JARDÍ COMESTIBLE?
TANT ÉS L’ESPAI QUE TINGUIS I ON VISQUIS!
Enciams als balcons, tomàquets als terrats, carbasses al jardí i maduixots al pati del darrera. Horts urbans, horts familiars i horts a les escoles. El cultiu ecològic d’aliments s’està escampant com una taca d’oli! I tu, ja has començat a sembrar la teva felicitat? Contemplar el ritme de la natura, relaxar-te, divertir-te i menjar sa. Si encara no t’has decidit, suma’t a la revolució!
Amb les experiències, propostes i consells del Marc podràs tirar endavant el projecte més creatiu i saludable de la teva vida. Un repte impactant i sostenible, de present i futur, per a tu i els teus. El llibre t’acompanyarà, pas a pas, perquè el camí et sigui fàcil.
Inclou, en exclusiva, calendaris de sembra i plantació per zones, perquè no és el mateix fer un hort en un clima com el de Barcelona que fer-lo al Pirineu, i una guia pràctica d’adreces i recursos útils perquè trobis tot allò que necessites. Els millors tomàquets del món, els que cultivaràs amb les teves mans, t’estan esperant!”
La Mariona, esplèndida, contemplant els nostres tomàquets de penjar, varietat mala cara © Jordi Play
Dues gallines per ser feliç! La millor inversió: ous ecològics a casa i adob per a l'hort © Jordi Play
Que no faltin mai les cebes! Un cultiu imprescindible, ben fàcil de fer a casa! © Jordi Play
Simbolitzant la fertilitat de la terra i per il·lustrar el capítol corresponent, uns ravenets acabats de collir © Jordi Play
Si vols fer un petit tastet del llibre sense haver d’apropar-te a la llibreria de capçalera, clica a l’enllaç següent: http://issuu.com/arallibres/docs/hort
Si vols estar al dia en un clic afegeix-te a la pàgina d’Un hort per ser feliç de Facebook!
I per últim, dir-vos que per Sant Jordi em trobareu a Barcelona signant llibres a La Casa del Llibre de Rambla Catalunya (de 17 a 18h), a l’Fnac de l’Illa Diagonal (de 18 a 19h) i al Corte Inglés de Francesc Macià (de 19 a 20h). Gaudiu del llibre, de la diada, i a sembrar s’ha dit!
Etiquetes: agricultura urbana, Ara Llibres, arbres fruiters, calendari de sembra, Carla Rossignoli, diada de Sant Jordi 2012, flors comestibles, guia pràctica per a l'hort, herbes aromàtiques, herbes útils, hort ecològic, hort escolar, hort familiar, hort urbà, hortalisses, hortalisses ecològiques, Jordi Play, llibres hort ecològic, Marc Estévez Casabosch, Raquel Valenzuela, Sant Jordi 2012, taula de cultiu, Un hort per ser feliç, varietats tradicionals, vida sostenible
Marc Casabosch Autor, divulgador i formador. Expert en boscos, bolets i aprofitament dels recursos silvestres. Horticultor ecològic convençut, i apassionat de l'alimentació saludable, el mar i les muntanyes. A la seva vida, feina i passions són el mateix. O dit d'una altra forma: un emprenedor inquiet i polifacètic. Autor d'"Un hort per ser feliç", tota una declaració d'intencions i una crida al gran valor dels petits gestos, i autor també d'un bon grapat d'obres divulgatives d'èxit en què ens mostra sense embuts el món dels bolets i la natura que els envolta, com ‘Bolets en temps de crisi’ (Ara Llibres, 2009), ‘Setas al descubierto’ (Now Books, 2010) i ‘El secret dels rovellons’ (Ara Llibres, 2010).
Anna
07/05/2012 - 19:12
Bones! fa uns mesos que hem començat el nostre hort, amb gallines incoporades (ens va fer molta gràcia veure el mateix galliner al llibre). Tot sembla anar prou bé, però tot i això tenim alguns dubtes, i escrivim per si ens podeu donar un cop de mà!
Les tomaqueres tot i que alguna ja se l’hi comença a veure alguna floreta, tenen un to grogós a les fulles, alguna posta de què els hi passa?
Trobem força fulles mossegades, a l”hort tenim moltes formigues, poden ser elles o son cargols? cal fer-hi alguna cosa? Pels cargols hem posat teula amb cervesa, que ens van dir que anava bé.. Fa un parell de setmanes vam plantar llavors de pastanaga, i ni rastre dels primers brots. Segurament se les han menjat les formguies? és massa aviat? !
L’altre dia vam anar a buscar un sac de abono de cavall, el tema és que l’hem repartit per sobre la terra (no tot), é ok? s’ha d’anar al tanto amb les quantitats?
bé, moltes preguntes però quan es comença tot son dubtes!
Gràcies!
Pere i Anna
Marc Estévez Casabosch
14/05/2012 - 17:13
Jejeje, bé, aquesta idea del galliner mòbil jo també la vaig adoptar i adaptar d’altres galliners que havia vist en diversos llocs. És a dir, que molts no ens coneixem però, alhora, fem pràcticament el mateix. Allò famós de les sinèrgies. El nostre, de galliner, surt al llibre, però estic segur que ara mateix hi ha centenars de galliners iguals repartits per tot el país.
Sobre les fulles grogues de les tomaqueres, podrien ser dues coses. O bé els falta aliment, nutrients, ja sigui en forma de compost o de fems, o potser estan agafant fongs (míldiu, per exemple). En el cas dels fongs, o encara que no ho fossin, et recomano polvoritzar les plantes de l’hort cada dues-tres setmanes amb una barreja d’aigua i llet: per a cada 10 litres d’aigua, 1 de llet sencera.
Les fulles mossegades no són de les formigues. Pot ser que siguin de llimacs i cargols, també poden ser els ocells. El tema de la cervesa per als cargols i llimacs, va bé, els mantindrà a ratlla. Però, en general, no us heu de preocupar pels petits desperfectes que ocasionen alguns visitants de l’hort. Mentre no perjudiquin de forma agressiva els cultius, no heu de patir; al meu hort cada matí hi picotegen centenars d’ocells, i de moment, cap any ens hem quedat sense collita degut a la seva acció. I si se us mengen quatre fulles o quatre fruits, també és divertit acceptar-ho. Sempre dic que en agricultura ecològica, n’hi ha d’haver una mica per a tothom. Primer hem de poder menjar nosaltres, però si algú també hi ve a fer l’àpat, benvingut sigui.
Les formigues, d’altra banda, no mengen brots tendres, sinó llavors, sobretot, i restes en descomposició. Fan força bona feina, i no acostumen a representar una molèstia per als cultius. A més, amb les seves galeries llauren la terra. Les llavors de pastanaga, o bé no us han germinat encara (tarden molt… entre dues i tres setmanes), o algun ocell, cargol o llimac s’ha cruspit els brots petits. Per als cargols i llimacs, per evitar que s’hi apropin, envoltar el perímetre del cultiu amb un “passadís” de cendra (teniu estufa de llenya…??).
I sobre els adobs, mentre siguin orgànics (fems de cavall, d’ovella, de vaca, compost…) i ben elaborats, cap problema. Repartit sobre la terra, sense barrejar, és la millor opció. I per la quantitat, depèn del tipus de plantes. Al llibre hi trobareu el quadre amb les necessitats nutritives de les plantes. Per exemple, posar molt adob a les tomaqueres, fantàstic. Posar-ne molt a les cebes o a les pastanagues, no cal, els farà més mal que bé.
Una abraçada ben forta, i que l’hort ens acompanyi!!! Endavant!
Marc
Els fogons de la Bordeta
15/05/2012 - 17:51
A casa ja el tenim!! I ens estem plantejant comprar gallines!!
Enhorabona, és una xulada!!
Petons
Sandra
Marc Estévez Casabosch
15/05/2012 - 18:00
Ara t’escolto!!! Amb les dues gallines començareu una nova vida! 😉 Una truiteta per esmorzar amb ous ecològics acabats de parir… No té preu! Bé, i el reciclatge de tota la fracció orgànica, que és un luxe gratuït!!!
Una abraçada, i gràcies per les paraules. Me n’alegro que el gaudiu.
Ricard
15/05/2012 - 22:11
Tan sa val si descrius una ruta per anar a caçar bolets o com posar un hort a la nostra vida, sempre em delecto de l’estimació que transmets per la natura i per les persones que en formem part.
Després de tres anys de no treballar l’hort m’he tornat a posar fa un mes i el teu llibre m’ha arribat com aigua de maig. Preguntes t’han faria moltes però ja vindran, de moment la meva enhorabona. En dos dies me l’he llegit.
Em ve al cap el dia que et vaig conèixer en una sortida boletaire a la serra de Cadiretes acompanyats del Pera i del German. Vinaders i ceps no em vam trobar gaires però la conversa que vau mantenir sobre els horts la vaig trobar molt interessant. Aquest llibre ve a ser com la continuació d’aquell matí de tardor
Una abraçada
Ricard
Marc Estévez Casabosch
16/05/2012 - 7:48
Gràcies per les paraules, Ricard. Molt agraït. Espero que l’hort no et torni a abandonar a partir d’ara! Amb el llibre a la mà, ja no hi haurà excuses… 🙂 Cert això que dius de l’excursió pel massís de Cadiretes… Fa tres anys, si no recordo malament. Sempre que ens posem a parlar, el Pera i jo, acabem a l’hort! Jejeje. Del Germán fa massa temps que no en sabem res, però recordo que aquell dia ens explicava que a l’Empordà hi feia tres collites de faves… Pocs bolets al cistell, però molt bons records a la memòria. D’això es tracta, al cap i a la fi!
Una abraçada ben forta,
Marc
luis cañabate
09/06/2012 - 7:57
Gracias a tu libro y apariciones en la “cuina de carbo”, hoy tenemos una micro hectárea en la terraza que ha fructificado más del 500% de lo esperado, las dos gallinas ya viven con nosotros y están a punto de darnos la primera alegría.
Ahora nos planteamos aumentar el huerto, pero nuestra idea es ponerlo directamente en el suelo de la terraza que esta en la segunda planta, esta tiene su pendiente pronunciada, pensamos poner la malla geotextil y delimitarlo con unas traviesas de madera, el suelo de origen ya esta permeabilizado, ¿crees que necesita algo más?
Marc Estévez Casabosch
09/06/2012 - 8:44
¡Felicidades! Bueno, gracias a lo que dices, más gracias a vuestras ganas también!
A ver, si dices que el suelo ya tiene una buena impermeabilización, en principio no debería dar ningún problema, aunque creo que si fuera yo el que se lo estuviera planteando, miraría alguna lámina impermeable de más para separar la capa húmeda de la tierra, del resto del suelo. Porque imagino que hay baldosas, o algún tipo de gres… encima del todo. Si es así, aunque no haya filtraciones abajo, la capa superficial con el mortero y las baldosas que haya, se podría ir estropeando a la larga.
Lo más seguro, sea como sea el suelo que hay, es olvidarte de la malla geotéxtil que se utiliza para aislar los recipientes o limitar la aparición de hierbas inoportunas, y pensar en una lámina impermeable, que son más densas i no porosas. En Barcelona, por ejemplo, está Servei Estació, un almacén en el que podrás ver distintas opciones. Es decir: lámina impermeable, sustrato (con unos 25 centímetros de espesor hay suficiente -cuánto más grosor, más aguante tiene la humedad de la lluvia o el riego-) y listos. Y para limitar el espacio, pues traviesas cómo dices, y cómo opción barata tochanas o algún tipo de bloques de hormigón. Aunque con la madera queda mucho mejor.
¡Disfrutad de los huevos de gallinas felices! 🙂
Fina
03/08/2012 - 15:09
Hola Marc, et vaig escoltar a la cuina de Carbó i hem vaig comprar el llibre, es molt entenedor i està molt be.
Avui he estrenat el passatutto és una meravella i és molt ràpid, però no recordo el tipus de sucre que vas dir per tirar al tomaquet del sofregit i no vaig entendre si per guardar el tomàquet per xucar pà s’ha de fregir amb oli o bullir sol, també ho passo pel passatutto?
Moltes gracies.
Marc Estévez Casabosch
08/10/2012 - 12:41
Hola Fina! El teu comentari se m’havia quedat pendent de lectura a la safata d’entrada. Mil disculpes, perquè a hores d’ara que deus tenir-ho tot llest!!! Però vaja, més val tard que mai! 🙂 El sucre que vaig recomanar és el “sucre mascavo” o “sucre moscovat”. Així el trobaràs. És humit, molt fi, de color torrat, i és el més pur de tots, més que el sucre en format de canya integral, o la panela. Endolceix molt, amb la qual cosa amb ben poc fas el fet. En melmelades, enlloc d’una proporció de sucre del 40-50%, pots posar-li del 25% i ja et quedaran molt dolces.
El que comentes del tomàquet per sucar pa… A veure… Els tomàquets de guardar, o de penjar, que són les varietats que s’usen per sucar el pa, es guarden directament, sense fer cap procediment, perquè són tomàquets que al rebost, o en un raconet de casa no massa calent a l’hivern, es conserven molts mesos. Estan fets per això, i la seva genètica ho permet. Tanmateix, si es vol guardar en pots una pasta de tomàquet al natural per fer pa amb tomàquet si s’escau (jo prefereixo sempre els tomàquets en si mateixos), doncs hauries de passar-los per la passatutto, efectivament, i llavors posar-ho tot a reduir amb una miqueta d’oli. A foc molt lent, i després envasar en pots de vidre esterilitzats, però tot i així sempre tindrà un petit regust de tomàquet fregit.
Salutacions!
Marc
Novedades editoriales para Sant Jordi 2012Picarona y su huerto | Picarona y su huerto
08/01/2013 - 9:52
[…] De todos modos, ahí os lo dejo como la novedad que es. También va a estar firmando libros el próximo lunes en varios sitios, así que mejor seguid el enlace a su web. […]