Arxiu de la categoria ‘Gastronomia’
dijous, 14/06/2012
Com cada mes de juny, els ceps més primerencs –Boletus pinophilus i Boletus aestivalis– comencen a treure el nas. Els primers, força tímids encara, es van deixar veure ja fa més d’una setmana en boscos humits del Pirineu, sobretot pinedes de pi roig, pi negre i també avetoses, tot i que en àrees del Montseny, les Guilleries i el Collsacabra també se’n van trobant, en aquest cas sota faig i castanyer. Les florades de ceps són força habituals en aquestes dates, per bé que cada temporada és diferent i no sempre apareixen amb la mateixa generositat. Enguany, la cosa no pinta massa esplèndida, i pensant en la calorada que s’albira pels volts de la revetlla de Sant Joan, més val sortir a buscar-ne ara que encara hi són. A més de ceps, altres espècies de primavera com les carreretes –Marasmius oreades-, el moixernó –Calocybe gambosa– i les múrgoles -gènere Morchella– encara segueixen actives, i comencen a compartir l’espai vital amb altres de retrobades, pròpies de l’estiu i la tardor, com són la pimpinella morada –Lepista nuda– o els mollerics –gènere Suillus– . Personalment, el que he vist aquesta setmana a peu de bosc és que la manca de pluges està limitant la seva fructificació, encara que aprofiten el més mínim ruixat de tarda -allà on cau- per fer un esforç i desplegar-se. En argot boletaire diríem que hi ha molta activitat fúngica, però que la festa no acaba d’esclatar. Sigui com sigui, el panorama dóna per poder fer una mica de rebost i rebre el nou estiu amb un bon “rissotto” de Boletus.
L'amic Jaume, collint dos ceps magnífics -Boletus pinophilus- sota pi roig, a 1.750 metres d'altitud © Marc Estévez Casabosch
Així estaven els matolls de neret -Rhododendron ferrugineum- el dilluns 11 de juny; a punt de florir! L'espectacle cromàtic durarà unes dues o tres setmanes, i s'allargarà fins a mig juliol en cotes elevades del Pirineu (2.200-2.300 metres) © Marc Estévez Casabosch
Vista actual d'un bosc força madur de pi roig, amb alguns avets i pins negres, vora Sant Joan de l'Erm -Pallars Sobirà-. Terra de ceps, en majúscules © Marc Estévez Casabosch
En prats, pastures i zones herboses de bosc encara és fàcil trobar-hi algun erol de carreretes ben camuflat. Bolet efímer com cap altre, creix ben tendre immediatament després d'un ruixat i s'arronsa ràpidament quan el sol apreta © Marc Estévez Casabosch
Collita d'aquest dilluns, força variada, però eclipsada per la contundència dels Boletus pinophilus, en primer terme © Marc Estévez Casabosch
A més del mapa de previsió per als ceps, aquí us indico algunes rutes publicades que poden ser interessants de recórrer i descobrir durant aquesta propera setmana, a la recerca de ceps. Cito el nom de la ruta (els boscos, en definitiva) i el llibre on la trobareu. Són dies de fullejar tot el material disponible i fer bona tria!
- La fageda de Santa Fe (ruta 2 – La ruta del tresor)
- L’obaga de la Culla (ruta 16 – La ruta del tresor)
- La castanyeda de Puig (ruta 14 – La ruta del tresor)
- Les pinedes de Baiasca (ruta 1 – El secret dels rovellons)
- El bosc de Baricauba (ruta 27 – El secret dels rovellons)
- El Naut Aran (ruta 1 – El secret més ben guardat II)
- Les valls de Castellbò i Santa Magdalena (ruta 14 – El secret més ben guardat II)
- El Baish Aran (ruta 6 – El secret més ben guardat)
Mapa de previsió per als ceps, del 15 al 22 de juny de 2012. Al nord, es tracta de boscos productors de Boletus pinophilus, sobretot pinedes de pi roig i avetoses. La resta d'espais corresponen a fagedes i castanyedes del Montseny, Guilleries i Collsacabra, on també hi podeu trobar Boletus aestivalis © Marc Estévez Casabosch
Etiquetes: avetosa, bolets juny 2012, Boletus aestivalis, Boletus pinophilus, carrereta, castanyeda, castanyer, cep, ceps juny 2012, El secret dels rovellons, El secret més ben guardat, fageda, faig, la ruta del tresor, llibres bolets, Marasmius oreades, Marc Estévez Casabosch, mollerics, neret, on trobar bolets, on trobar bolets a Catalunya, pineda de pi roig, Rhododendron ferrugineum, rutes bolets, rutes micològiques, Sant Joan de l'Erm
Publicat a Ecoturisme, Gastronomia, General, General bolets, llibres, Meteorologia, Personal, Previsions micològiques, Rutes, Vegetació | Deixa-hi un comentari »
divendres, 1/06/2012
Aquest cap de setmana, 2 i 3 de juny, Dolça Revolució i l’Associació Slow Food Terres de Lleida ens ofereixen un any més la possibilitat de gaudir d’una veritable festa verda que, vistos els temps grisos que corren, agraïm moltíssim. Al Pavelló Firal de Balaguer hi respirareu consum ètic i sostenible, solidaritat i molta saviesa, perquè els organitzadors han preparat un cicle d’activitats carregat de conferències, tallers, tastos, exposicions, mercats i activitats diverses adreçades a tota la família. Els seus organitzadors expliquen que la fira va néixer del desig i la necessitat de presentar en un sol àmbit la suma de gairebé tots els projectes que porta en marxa Slow Food Terres de Lleida. Per damunt de tot, un espai de trobada entre productors i coproductors (consumidors), responsables tots plegats de la nostra alimentació i la nostra salut, però també responsables de la salut del planeta.
En un horari continuat de deu del matí a nou del vespre, la fira es completa amb una mostra de formatges de pastors catalans, tastos d’olis, de vins, de formatges i de cerveses, diversos tallers de cuina saludable i el Mercat de la Terra i dels planters, un espai molt recomanable per a totes aquelles persones amb ganes d’endur-se a casa alguna planta medicinal, com l’Stevia, les Kalanchoe o la Perilla, o bé llavors i planter de varietats d’horta tradicionals, sovint varietats antigues que s’estan recuperant de l’oblit gràcies a la tasca de joves pagesos com en Pau Pàmies, responsable del Banc de Llavors del Pirineu.
Dels productors ecològics, en destaquen els dedicats a recuperar varietats de fruita del nostre país que s'havien pràcticament perdut © Slow Food Terres de Lleida
CICLE DE CONFERÈNCIES:
Dissabte, 2 de juny:
11:00h – SALA 1 – Conferència Inaugural: Vinyes Trobades, les fondes arrels de la vinya a Ponent – Gerard Batalla – Al llarg de quatre anys el projecte CULTURES TROBADES ha visitat nombroses vinyes antigues fins a diferenciar més d’una seixantena de varietats, tant de taula com de celler. Ara presentem els resultats de la recerca i us convidem a recuperar-les a partir de les nostres col·leccions tot brindant per la cultura pagesa d’aquest país. www.culturestrobades.cat
12:00h – SALA 2 – Alimentació saludable – Dr. Jorge Pérez-Calvo Soler – Bases per una alimentació amb sentit, la importància d’alimentar-nos correctament, com aconseguir l’equilibri amb l’alimentació, influència en la longevitat i la salut, els aliments ecològics, la importància de la dieta per prevenir malalties, les propietats dels aliments i el seu ús terapèutic. Metge especialitzat en un ampli ventall de propostes no al·lopàtiques que van des de la medicina tradicional xinesa a la medicina psicosomàtica, passant per la dietoteràpia, la teràpia neural o la medicina neurofocal, entre moltes altres.www.medicinanaturalybiologica.com
13:00h – SALA 1 – L’àloe vera i les seves aplicacions – Francisco Julián – Fitoterapeuta, especialitzat en l’estudi, cultiu i aplicacions de l’àloe vera – Conferència i taller sobre l’aplicació d’aquesta planta. www.mialoevera.com
16:00h – SALA 2 – L’art d’envellir bé – Teresa Guardiola – Metgessa especialista en neonatologia i formada en medicina natural i alimentació pel White Memorial Hospital de Los Angeles.
17:00h – SALA 1 – L’origen emocional de la malaltia – Vicenç Guillem – Doctor en Ciències Químiques per la Universitat de València. Treballa actualment al Servei d’Hematologia i Oncologia de l’Hospital Clínic Universitari de València com a investigador en la determinació de la predisposició genètica al càncer. Defensor de les teories del Dr. Hammer. lasleyesespirituales.blogspot.com/
18:00h – SALA 2 – Alimentació crua: una font de vitalitat – Mercè Passola i Carles Viladevall – Conferència i taller amb receptes de cuina crua creativa.www.mercepassola.com
19:00h – SALA 1 – Taula Rodona: testimonis de curacions amb plantes medicinals i altres teràpies naturals.
- Xavier Serrat: stèvia i kalanchoe per a l’estomatitis.
- Anna Lis: arrel de falguera reial per les fractures d’ossos.
- Carles Bayes: kalanchoe i altres teràpies per combatre el càncer.
- Mariano Portillo: diabetis (tipus A) amb stèvia.
- I altres testimonis sobre diferents malalties.
Diumenge, 3 de juny:
10:00h – SALA 1 – Presentació del Projecte CULTIVA’T: Horts Comunitaris a Balaguer – Associació Africana La Noguera, Associació Dóna Pas i Assemblea Pagesa.
10:00h – SALA 2 – La contaminació del medi i dels aliments. L’epidèmia invisible – Josep Martí – Doctor en medicina i coordinador del Grup de Medi i Salut del CAPS (Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris) www.caps.cat – “Tant el model actual de desenvolupament econòmic com la producció i comercialització industrial d’aliments contaminen el medi ambient i els aliments. Aquest model no és ni sostenible ni bo per a la salut humana, agreugen les patologies tradicionals i són causa de patologies emergents. Ens costa actuar per prevenir-ho perquè és una epidèmia invisible i silenciosa, però que està creixent arreu del món.”
11:00h – SALA 1 – Fruitateràpia, una alternativa saludable – Albert Ronald Morales – Creador de la Fruitateràpia, tècnica que rescata el poder nutritiu i terapèutic de les fruites. www.frutoterapia.net/es/eu/org
12:00h – SALA 2 – Plantes medicinals contra el càncer – Alexis Rosell Aproximació a la teoria i a la pràctica des de diversos vessants, errors i noves perspectives. alexis-rosell.galeon.com
13:00h – SALA 1 – Permacultura, jardins i boscos comestibles – Julio C. Gázquez – Introducció al paisatge comestible. viridetum.blogspot.com.es
16:00h – SALA 2 – Presentació del Projecte Slow Action – Joan Inglada i Mambe Dembele – Per un desenvolupament rural integral a Mali.slowactionlleida.wordpress.com
16:00h – SALA 1 – TDAH Positiu, un altre punt de vista – Xavier Altamirano – La influència dels nivells de radiofreqüència en el desenvolupament de la hiperactivitat.www.tenemostdah.com/noticias/javier-altamirano.html
17:30h – SALA 1 – Espais de Transició – Natxo Tarrés, cantant del grup musical Els Gossos– i Josep Pàmies, pagès – La necessitat de recuperar el control de la situació a través d’una nova mirada, més holística, decreixentista i creativa, mitjançant les xarxes i el compromís de les persones. www.irehom.org
18:00h – SALA 2 – Taula rodona sobre Agricultura Ecològica i Biodinàmica
- Antonio Ruíz – expresident del Comité Aragonés de Agricultura Ecológica
- Jaume Bonet – viticultor ecològic
- Pep Pardet – viticultor biodinàmic
- Pep Bover – agricultor i ramader ecològic
19:00h – SALA 1 – Com viure bé amb alimentació i remeis naturals – Albert Rami Romeu – Naturòpata – Consells, trucs naturals i pautes senzilles a l’abast de tots per millorar la salut.
Parada de la Dolça Revolució, amb planter d'espècies medicinals com les Kalanchoe o l'Stevia © Slow Food Terres de Lleida
No us ho perdeu! Ens veiem a Balaguer!
Programa de la fira: http://firaslow.wordpress.com/
Etiquetes: alimentació ecològica, Balaguer, consum ètic, consum responsable, Dolça Revolució, Fira Balaguer, Fira d'Alimentació i Salut, Josep Pàmies, Pau Pàmies, plantes medicinals, Slow Food Terres de Lleida, tallers de cuina saludable, Teresa Guardiola, V Fira d'Alimentació i Salut
Publicat a Ecoturisme, Fires i mercats, Gastronomia, General, Gent, viure a pagès | Deixa-hi un comentari »
dimarts, 15/05/2012
Avui m’he proposat mostrar-vos un trosset de país que, per a mi, és com un afegitó de casa, una estança més. Em cau molt a prop, i s’hi respiren aires únics. És, per tant, un racó molt personal. Ara bé, crec, sincerament, que és un d’aquells indrets del món que ens mereixem conèixer i assaborir. Ens trobem a l’extrem nord del Solsonès, al municipi d’Odèn i enmig dels primers contraforts occidentals de les serres d’Odèn i el Port del Comte, en un petit nucli anomenat Cambrils, que ben poc té a veure amb el seu parent mariner de la Costa Daurada. Potser l’única semblança és que tots dos llocs estan banyats per aigües salades. Allà, la responsable és la Mediterrània. Aquí a les muntanyes, la sal surt del Salí, una antiga explotació de sal amb origen a la font Salada, una màgica surgència que mai ha deixat de rajar, per bé que ho fa tranquil·la, en sintonia amb els ritmes del paisatge del seu entorn.
Vista de Cambrils, tot enfilant el coll de Veça © Marc Estévez Casabosch
Els moixernons -Calocybe gambosa-, aquests dies en plena eclosió. Busqueu-los a les anonenades moixernoneres, erols que any rera any repeteixen ubicació © Marc Estévez Casabosch
Un erol ben marcat al terra, vora el coll de Veça. En aquest cas es tracta d'un erol de carreretes -Marasmius oreades- © Marc Estévez Casabosch
Cambrils no us l’acabareu. Envoltats de timonedes -esplèndides durant aquests dies de maig-, carenes pedregoses i vessants entapissats pel pi roig i la pinassa, la zona esdevé un paradís per als boletaires de primavera. Moixernons i carreretes es despleguen en erols fins ben entrat el mes de juny, acolorint, encara més, uns prats i unes pastures amables i aromàtics, arrebossats amb farigoles, sajolides, boixos, carrasques solitàries i estepes de muntanya. És terra de trumfos (patates), sobretot de la varietat kennebec, i de moltes pedregades. Isards, cabirols, voltors negres i altres criatures àgils de bon veure han trobat en aquestes muntanyes el seu etern paradís perquè, de gent, tot sigui dit, no n’hi trobareu massa. Això sí, són els justos i necessaris per mantenir l’equilibri, i també són suficients per tirar endavant dos magnífics restaurants -Ca l’Agustí i La Casanova-, situats a peu de carretera, que us rebran amb els braços oberts i un plat a taula.
L'estreta carena de les Encantades, tram final de la passejada que us proposo © Marc Estévez Casabosch
Un cop vistos el Salí, la fauna i les altes carenes… i amb un grapat de moixernons i unes branquetes de farigola al cistell, em permeto robar-vos una estona més per dedicar-la a una caminada esplèndida, que us permetrà captar la millor de les essències d’un territori verge, esplendorós i balsàmic. Vora el pla de les Guàrdies hi trobareu un rètol indicador que us assenyala el camí cap al Forat de les Encantades. És un petit corriol que l’anireu intuint pel rastre del pas d’altres, i per les petites piles de rocs que els bons excursionistes procuren mantenir en peu per orientar als nouvinguts. Mirant cap al sud, l’esquerpa i bonica vall de la Móra Comdal s’obre sense concessions fins a les aigües del pantà d’Oliana. Més a l’oest, i mirant a l’horitzó, l’ampla plana del Segre amb el nucli de Peramola al bell mig. Al fons, els relleus del Montsec. I als nostres peus, la immensa taca forestal que s’escampa per tots els racons del Solsonès i l’Alt Urgell, dibuixant un panorama colpidor. Després d’una mitja hora de recorregut arribareu a destí. Sou a les Encantades, uns relleus arrodonits d’aparença montserratina que es deixen acariciar de ben a prop, tot enfilant estrets i allargassats passos de roca conglomerada. Tot fent equilibris, arribareu allà on els isards grimpen sense treva i els grans rapinyaires aixequen el seu vol més majestuós. Arribareu a tocar el cel.
En alguna escletxa rocallosa de les Encantades hi podreu veure la corona de rei -Saxifraga longifolia- una bonica planta protegida molt ben adaptada al seu medi © Marc Estévez Casabosch
Mapa de la zona amb diversos punts d'interès assenyalats: el coll de Veça, el Salí de Cambrils, el punt d'inici de l'excursió al Forat de les Encantades -vora el pla de les Guàrdies-, i l'entorn proper de prats de muntanya, generós en carreretes, moixernons i altres bons bolets © Institut Cartogràfic de Catalunya
Etiquetes: Alinyà, cabirol, Calocybe gambosa, Cambrils, Cambrils d'Odèn, carreretes, coll de Veça, el Forat de les Encantades, el Salí de Cambrils, farigola, isard, La Casanova, les Encantades, Marasmius oreades, Marc Estévez Casabosch, moixernons, Muntanya d'Alinyà, pastures, pi roig, pinassa, Pinus nigra, Pinus sylvestris, pla de les Guàrdies, restaurant Ca l'Agustí, sajolida, Solsonès, timoneda, voltor negre
Publicat a Ecoturisme, Gastronomia, General, General bolets, Personal, Previsions micològiques, Rutes, Vegetació | Deixa-hi un comentari »
dimecres, 2/05/2012
Demà comença la dinovena edició de la fira Biocultura, que s’allargarà fins diumenge, al Palau Sant Jordi. Com sempre, més que una fira serà una celebració, la d’aquells que gaudim pensant que un món més just és possible. Un món més verd, més col·laboratiu, menys egoista i més proper als ritmes que ens imposa la natura. Hi trobareu de tot, des d’aliments ecològics fins a col·lectius que es dediquen a promoure cases saludables fetes de palla i altres materials orgànics. No és tant l’extens catàleg de propostes, personatges i activitats el que compta veritablement, sinó l’aire de renovació que s’hi respira. Fer un parèntesi per respirar a la cosmopolita Barcelona sempre s’agraeix. Quan sortiu del recinte, després de la jornada, sentireu que vosaltres també podeu formar part activa de l’entorn i les noves formes que necessitem. Ja ho anoto al meu darrer llibre, però convé insistir… Un petit gest, una gran revolució! El que Biocultura mostra és precisament això, molts petits gestos, de molta gent implicada, que contribueixen a construir noves fórmules per caminar plegats.
BIOCULTURA 2012-Barcelona, del 3 al 6 de maig al Palau Sant Jordi
D’altra banda, aprofitant l’avinentesa, us proposo visitar un oasi de vida que s’amaga al barri de Sants. Oficialment és un centre de jardineria, però bé podria ser un balneari per als sentits. Es diu Hivernacle, i ocupa una antiga fàbrica entre els números 32 i 36 del carrer Melcior de Palau. L’esquelet de les velles instal·lacions es manté viu i ferm, i esdevé un dels principals atractius de la visita. Parets plenes d’històries oxidades amb sulfat de coure -conferint a l’espai tons rústics i càlids-, per virtuosisme minimalista del seu propietari, i terra de sorra de sauló per acabar d’oblidar que ens trobem al cor d’una ciutat amb més formigó i soroll del que caldria.
La coberta del centre Hivernacle, feta amb policarbonat i fusta © Marc Estévez Casabosch
El racó de les plantes aromàtiques i culinàries. Hi trobareu de tot per convertir casa vostra en un paradís d'olors i sabors verges © Marc Estévez Casabosch
Plantes útils, ornamentals, arbres i arbustos fruiters, planter d’horta… Passejar-s’hi i deixar-se endur per la mateixa imaginació que va empényer als seus creadors és la millor forma de comprendre que no importa on visquem, perquè la natura hi és a tot arreu, per més que l’encerclem amb rajoles llampants, estranys blocs de pisos o potents xarxes viàries de negre asfalt. El Camp Nou ens queda molt a prop, uns quants carrers amunt, i potser els crits de gol siguin més sorollosos que la delicada energia que mouen els vegetals, però cal recordar que l’orenga, la sucosa i medicinal kalanchoe i la menta moruna segueixen creixent, ens segueixen seduint, més enllà de si el Barça guanya o perd, més enllà de si els que ens manen ens roben o si les hipoteques ens escanyen. Això, al cap i a la fi, i per més rugós que pugui sonar, no importa tant com aturar-se un moment, pensar, i redescobrir el veritable entorn que ens envolta, l’autèntica vida que hi ha al darrera del decorat. L’altre dia, quan vaig entrar per primer cop a la vida en aquest oasi que us presento, em vaig emocionar. Les petites coses ens recorden, un cop més, que ser feliços és tan senzill com respirar.
El racó de les flors, i les boniques parets oxidades protegint-les © Marc Estévez Casabosch
Hi trobareu taules de cultiu, jardineres, planter, llavors... De tot perquè l'aventura de l'hort sigui un èxit © Marc Estévez Casabosch
Etiquetes: arbres fruiters a Barcelona, Biocultura, Biocultura 2012, Biocultura Barcelona, centre de jardineria, centre de jardineria a Barcelona, centre de jardineria Hivernacle, Hivernacle, Hivernacle de Sants, hort, hort ecològic, hort familiar, hort urbà, planter, plantes aromàtiques, taules de cultiu
Publicat a Ecoturisme, Fires i mercats, Gastronomia, General, Gent, Personal, viure a pagès | 1 comentari »
dimarts, 17/04/2012
Sant Jordi ja és aquí, i jo aquest any m’hi atanso amb una nova criatura sota el braç. Deixeu-me, doncs, que us la presenti i recomani, i que us digui que és la millor del món, tal com fem tots els mortals amb els nostres petits. Un hort per ser feliç! Podria cridar una mica més, però no pas dir-ho més clar. Us recomano aquest llibre, no tant pel seu autor, sinó perquè tenim fam de canvis, de millora, de creació, d’aires renovats… de noves il·lusions! A dins hi trobareu l’esclat del que, per a mi, és el projecte més impactant que a hores d’ara ens podem plantejar com a pobladors d’un món confús i despistat. Cada dia ens preguntem què podem fer per ajudar a construir un món millor. Moltes coses, sens dubte. Però aquesta és la meva aposta. Sabeu quin impacte positiu tindria que cada setmana plantéssim el nostre enciam a casa? Espectacular. Milions de tones d’energia en forma de petroli i d’interessos obscurs que ara mateix aboquem al territori en forma de contaminats deixarien de ser necessaris. Un hort allà on sigui, perquè no importa on visquis. El barri més caòtic de la ciutat i la masia perduda enmig de boscos i muntanyes tenen un punt en comú: tots dos poden acollir un jardí saludable que regali felicitat als seus habitants. Tal com anuncio al capítol introductori, us parlo d’un petit gest que comporta una gran revolució. La necessitem, ens la mereixem!
Portada del llibre. El Marc i un bròcoli acabat de collir com a símbol de la gran revolució que suposa el retorn a la terra. Present i futur passen per establir noves formes de diàleg amb la natura, més amables, més conscients.
Aquí us deixo amb el text de la contraportada, i una mostra de les magnífiques imatges que es despleguen a les pàgines del llibre i que el fotògraf Jordi Play va fer a casa durant unes sessions molt divertides…
“VOLS CONVERTIR CASA TEVA EN UN AUTÈNTIC JARDÍ COMESTIBLE?
TANT ÉS L’ESPAI QUE TINGUIS I ON VISQUIS!
Enciams als balcons, tomàquets als terrats, carbasses al jardí i maduixots al pati del darrera. Horts urbans, horts familiars i horts a les escoles. El cultiu ecològic d’aliments s’està escampant com una taca d’oli! I tu, ja has començat a sembrar la teva felicitat? Contemplar el ritme de la natura, relaxar-te, divertir-te i menjar sa. Si encara no t’has decidit, suma’t a la revolució!
Amb les experiències, propostes i consells del Marc podràs tirar endavant el projecte més creatiu i saludable de la teva vida. Un repte impactant i sostenible, de present i futur, per a tu i els teus. El llibre t’acompanyarà, pas a pas, perquè el camí et sigui fàcil.
Inclou, en exclusiva, calendaris de sembra i plantació per zones, perquè no és el mateix fer un hort en un clima com el de Barcelona que fer-lo al Pirineu, i una guia pràctica d’adreces i recursos útils perquè trobis tot allò que necessites. Els millors tomàquets del món, els que cultivaràs amb les teves mans, t’estan esperant!”
La Mariona, esplèndida, contemplant els nostres tomàquets de penjar, varietat mala cara © Jordi Play
Dues gallines per ser feliç! La millor inversió: ous ecològics a casa i adob per a l'hort © Jordi Play
Que no faltin mai les cebes! Un cultiu imprescindible, ben fàcil de fer a casa! © Jordi Play
Simbolitzant la fertilitat de la terra i per il·lustrar el capítol corresponent, uns ravenets acabats de collir © Jordi Play
Si vols fer un petit tastet del llibre sense haver d’apropar-te a la llibreria de capçalera, clica a l’enllaç següent: http://issuu.com/arallibres/docs/hort
I per últim, dir-vos que per Sant Jordi em trobareu a Barcelona signant llibres a La Casa del Llibre de Rambla Catalunya (de 17 a 18h), a l’Fnac de l’Illa Diagonal (de 18 a 19h) i al Corte Inglés de Francesc Macià (de 19 a 20h). Gaudiu del llibre, de la diada, i a sembrar s’ha dit!
Etiquetes: agricultura urbana, Ara Llibres, arbres fruiters, calendari de sembra, Carla Rossignoli, diada de Sant Jordi 2012, flors comestibles, guia pràctica per a l'hort, herbes aromàtiques, herbes útils, hort ecològic, hort escolar, hort familiar, hort urbà, hortalisses, hortalisses ecològiques, Jordi Play, llibres hort ecològic, Marc Estévez Casabosch, Raquel Valenzuela, Sant Jordi 2012, taula de cultiu, Un hort per ser feliç, varietats tradicionals, vida sostenible
Publicat a Ecoturisme, Gastronomia, General, Gent, llibres, Personal, viure a pagès | 11 comentaris »
dimecres, 7/03/2012
S’apropa amb ganes la Setmana Santa! Dies de festa per a molta gent en què la primavera acabada de sortir del forn serà enguany la protagonista. Dies per despertar del son d’hivern i veure llum per tot arreu. Aquí és on entra en joc la nostra Mediterrània. Deixeu de buscar, definitivament, destins llunyans i paradisos perduts. Els tresors són ben a prop, a casa. Us proposo la descoberta del món de vida fascinant que s’amaga al Cap de Creus, des d’una perspectiva única i autèntica. Una visita guiada en barca per descobrir a fons l’ofici de la pesca artesanal.
Un pop fent de les seves a bord de la San José © Marcel Gutinell
En Salva amb un dèntol, un peix exquisit del nostre litoral. Els grans exemplars viuen a fons profunds, però pugen a caçar vora el litoral, i el seu nom ens remet a la seva forta dentadura © Elena Manera
Ens nodrim de la mar, però pocs la coneixen bé. Ha arribat l’hora de mirar-la de cara i preguntar-li totes aquelles coses que ens passen pel cap. En aquest cas, els pescadors, els guies, són la seva veu. Vivim temps de canvis, i ens cal recuperar totes les xarxes calades perdudes, que naveguen a la deriva des que els humans vam pretendre viure de la natura, i no viure amb ella. Això s’ha acabat. Les nostres arrels ens demanen a crits coneixement i respecte per les fonts que ens alimenten. La mar és una d’elles. Cal recuperar la saviesa i el peix de proximitat, extret de les aigües amb mètodes amables, que respectin l’increïble valor dels nostres fons litorals, que permetin les reproducció tranquil·la dels habitants marins. Ni els prats de posidònia, ni els rogers barbuts i acolorits, ni les gorgònies, ni les julívies llampants… Cap d’ells hauria de pagar el preu de la nostra avarícia, del nostre mal fer. I això, qui millor us ho explicarà, són persones humils com en Salva Manera, o en Marcel Gutinell, persones que s’estimen el seu medi, el medi de tots, i que us estan esperant amb els braços oberts per oferir-vos una visió renovada de la realitat.
Observant les arts menors de la pesca artesanal, comprenent el com i el perquè d'un gran ofici © Marcel Gutinell
La tramuntana bufa fort al litoral preciós i feréstec de l’Alt Empordà. Amb uns aires d’aquesta naturalesa només tens dues opcions: caure tombat a la primera de canvi o deixar-te portar per la puresa del vent del nord. El col·lectiu que us presento viu aferrat a la segona opció, la dels valents, la dels visionaris que han decidit assaborir el present i encarar el futur amb energies renovades. Visita’ls i acompanya’ls en una jornada de pesca, i deixa que t’expliquin com n’és de meravellós l’entorn del Cap de Creus. Ocells, pedres, temporals, escórpores, llagostes i tot allò que ens cal conèixer per comprendre la mar. Una mar que ens demana un respir després de dècades de pressió i explotació desmesurades. Una forma de viure i sentir la natura vista a través dels ulls dels qui la duen al cor. Una aposta pel turisme sostenible, de valor afegit, d’emocions i experiències, ara més a prop que mai.
Calant la bolitja, un art ancestral per pescar el bonítol que encara fan servir al Port de la Selva. Els pescadors us descobriran el tresor de cala Prona i les intimitats de tota la Mar d'Amunt © Albert Valls
Etiquetes: activitats Setmana Santa, cala Prona, Cap de Creus, dèntol, ecoturisme, Elena Manera, escórpora, julivia, llagosta, Mar d'Amunt, Marcel Gutinell, Parc Natural del Cap de Creus, pesca Cap de Creus, pesca sostenible, Pesca Turisme, Pescaturisme, Pescaturisme Cap de Creus, pop, Port de la Selva, posidònia, roger, Salva Manera, San José, Setmana Santa 2012, sortides guiades de pesca, sortides guiades en barca
Publicat a Ecoturisme, Gastronomia, General, Gent, Pesca, Rutes | Deixa-hi un comentari »
dimecres, 8/02/2012
El luxe sota els teus peus. La veritable tòfona negra és el bolet, de tots els que creixen al nostre territori, que assoleix preus més elevats als mercats d’arreu. Probablement per l’escassetat, en comparació amb altres espècies, però sobretot pel fet de viure sota terra i necessitar l’ajuda d’un gos ensinistrat per assolir bones collites -de vegades s’usen porcs, però són molt golafres i se les cruspeixen abans de donar-les a l’amo-, ha esdevingut un condiment elitista present als millors restaurants de tot el món. La seva recol·lecció està regulada a nivell estatal i també en algunes autonomies, i les millors àrees productores s’emmarquen en acotaments privats. Els mercats o subastes de compra-venda, tradicionalment tancats al públic en general, se situen en poblacions com Solsona, Organyà, Vic o Centelles.
Ara bé, enmig d’un panorama aparentment hermètic apareixen petits oasis de generositat i obertura que, empesos pel futur gloriós que s’albira de la mà de l’ecoturisme, han preferit mostrar-se sense embuts. Aquest és el cas que us presento, el de la Baronia de Rialb, un extens municipi situat a l’extrem nord-est de la Noguera, a mig camí de la plana de Lleida i les muntanyes prepirinenques. Aquí, entre masies, antigues parròquies i boscos infinits de pinasses, alzines i roures, hi ha qui ha decidit apostar pel futur i dedicar-se al cultiu de la tòfona negra. Sí, les tòfones es poden cultivar. Bé, es cultiven arbres inoculats amb el fong amb la intenció d’acabar collint tòfones al cap d’uns anys. En Josep Maria i l’Eugeni, des de les masies Massanés i Perdigués respectivament, van ser pioners al nostre país i ara ja recol·lecten els fruits del seu esforç.
Mapa de la zona (amb info sobre els bolets) que trobareu al llibre "La ruta del tresor" © Marc Estévez Casabosch
El preu de les tòfones negres -Tuber melanosporum- oscil·la entre els 300 i els 600 €/quilo, depenent de la temporada © Marc Estévez Casabosch
La tòfona és un bolet que ben pocs coneixen bé. És un bolet enigmàtic i especial, perquè madura sota terra -d’això se’n diu hipogeu-, que es troba aquests dies sotmès a plena campanya de recol·lecció, un període comprès entre la darreria de novembre i fins ben entrar el mes de març. La sequera de l’estiu i altres factors meteorològics han fet que aquest hivern sigui poc generós en Tuber melanosporum, l’autèntica tòfona negra, però tot i així se’n troben, i el proper diumenge 26 de febrer teniu l’oportunitat de descobrir tots els seus secrets, a més d’assaborir-la al plat i olorar el seu aromàtic poder de seducció. Descobrint els camps que envolten la masia Massanés, plantats d’alzines tofoneres, en Josep Maria Vilella us traspassarà històries viscudes en forma de coneixement, alhora que podreu comprendre com funcionen els bolets, els arbres que s’hi relacionen, els tofonaires i els gossos que col·laboren en la recerca.
Alzines tofoneres i la masia Massanés al fons, dalt del turó © Marc Estévez Casabosch
A la masia Massanés hi menjareu de tot i molt bo, però sobretot, podreu tastar tòfones de quilòmetre zero © Marc Estévez Casabosch
El cultiu de la tòfona negra pot esdevenir una realitat esperançadora al món rural, convertint-se en una activitat que complementi les feines agràries més tradicionals i ajudi, alhora, a incentivar el desenvolupament d’aquestes àrees territorials. Més enllà del comerç directe que pugui generar la tòfona negra com a producte, crear activitats de caire gastronòmic i turístic, com les visites guiades i pedagògiques que ofereixen des de les masies Massanés i Perdigués, suposa un pas endavant perquè la tubericultura arreli definitivament en la nostra societat en forma de coneixement i saviesa col·lectiva.
Aprofiteu l'excursió per gaudir de les aigües cristal·lines del riu Rialb, contemplant-les si fa fred, o remullant-vos-hi si les temperatures ho permeten © Marc Estévez Casabosch
Al llibre “La ruta del tresor” (al capítol 9 i a l’itinerari 17) hi trobareu un bon grapat de pàgines dedicades a la tòfona i a la proposta de la Baronia de Rialb. No us les perdeu! I per consultar tota la informació necessària referent a la Tòfona de la Baronia de Rialb i a les Jornades de la Cuina de la Tòfona, amb dades sobre la sortida guiada del proper diumenge 26 de febrer, cliqueu i remeneu per les webs.
Que vagi de gust!!!
Etiquetes: alzines, Ara Llibres, arbres micoritzats, Baronia de Rialb, bolets, cuina de la tòfona, cultiu tòfones, ecoturisme, gastronomia, Josep Maria Vilella, la ruta del tresor, llibres bolets, Marc Estévez Casabosch, masia Massanés, masia Perdigués, micoturisme, món rural, riu Rialb, rutes, rutes bolets, rutes guiades, rutes micològiques, tòfona, tòfona negra, Tuber melanosporum
Publicat a Ecoturisme, Fires i mercats, Gastronomia, General, General bolets, Gent, llibres, Rutes | Deixa-hi un comentari »
diumenge, 15/01/2012
No parlo d’economia, parlo de natura. Bé, fet i fet, és el mateix, perquè els recursos de la natura són els principals generadors d’economia al nostre món complex i, de vegades, absurd. Som natura, tot i que massa sovint li girem la cara quan ens vol explicar coses.
Hem aconseguit que la societat sigui capaç de criminalitzar un temporal de mar perquè s’endú el paviment d’un passeig vilatà que potser mai hagués hagut d’existir al lloc on nosaltres l’hem situat. Patir perquè plou poc, o perquè plou massa, quan precisament aquesta és la gràcia de viure en un entorn mediterrani com el nostre. Hem decidit plantar pins i arbres exòtics als carrers de Barcelona, enlloc d’alzines i sureres com hauria de correspondre gairebé sense excepció ni excusa. Fer de la tornada del llop i l’ós a les muntanyes un dilema, quan el dilema més preocupant és plantejar-se quin deu ser l’esperit avariciós dels humans que va voler esborrar-los del mapa fa un bon grapat d’anys. I les platges… Quines platges més boniques que tenim a Barcelona! Serien precioses, si no fos perquè a les seves aigües hi descansen pedres enlloc d’orades, llenguados i pagells, els habitants originals que han hagut de pagar el preu de les dragues successives i letals que han acabat xuclant i diluint, en alguns indrets, tota mostra de vida litoral. Regenerem platges, diuen! És bona aquesta! Regenerem aparences, en tot cas, i acabem amb l’autenticitat.
Bé, tot no és negre, i posats a triar, m’estimo més pensar que sempre és un bon moment per canviar. Per millorar. Per prendre consciència i tornar a encetar un diàleg sincer, cara a cara, amb la natura que ens envolta. És un bon repte col·lectiu i personal per al nou any que acabem d’iniciar. Nous projectes i noves maneres de fer que ens portin allà on volem anar. Perquè, on volem anar? Aquests dies, des de Nova York, he vist massa mostres de canvi per pensar que no volen dir res. Als Estats Units s’hi respira el pitjor i el millor. El sucre i la sal, el ying i el yang. Però, gràcies a la dualitat citada, les coses es mouen, que és el més important. Recomforten els savis esquirols i els rapinyaires caçant coloms a Central Park, perquè et fan sentir convidat, i no amfitrió. M’agraden les ganes de tornar a la terra que es desperten als nombrosos Greenmarkets de la ciutat, amb joves pagesos urbans i periurbans, que han decidit passar a l’acció, sumar energies i buscar-se la bona vida -ja fa més de tres dècades que funcionen com a col·lectiu-. I què dir dels horts urbans públics, com el que tenen instal·lat al mític Battery Park, o els horts ecològics particulars que reposen als terrats dels edificis. Vehicles híbrids que han arrelat i bones pràctiques de jardineria a l’hora de gestionar els espais verds. No cal visualitzar un món de flors i violes, perquè seria estúpid, però sí les ganes de fer les coses ben fetes i mirar cap endins, i no tant cap a l’exterior. Desitjo que el 2012 sigui l’any de pescar noves esperances, les mateixes que els pescadors del moll de Coney Island intenten fer ressorgir de sota les aigües de l’Atlàntic.
Els esquirols de Central Park segueixen fent la seva © M. E. Casabosch
Bolet de tinta, alimentant-se de les restes de poda i altres matèries orgàniques © M. E. Casabosch
El rapinyaire afortunat i la seva presa © M. E. Casabosch
Varietats antigues recuperades de patates en un Greenmarket de Manhattan © M. E. Casabosch
Conserves, pans, fruita, cosmètics... Bé, com els mercats "eco" de casa nostra, però més ben integrats en el dia a dia de la ciutat © M. E.Casabosch
Hort urbà a Battery Park. Públic i participatiu. N'hauríem de tenir als espais verds dels nostres pobles i ciutats © M. E. Casabosch
Pescant esperances i potser un refredat perquè, de peixos, també en queden pocs, com aquí © M. E. Casabosch
Certament, a casa tenim un territori espectacular, ple de gent amb iniciatives creatives. Com us deia, no només tot no és negre… els colors comencen a impregnar les nostres vides sense adonar-nos-en. Per decisió voluntària, en alguns casos, o bé forçada per la realitat del moment, en uns altres. Sigui com sigui, el camí serà llarg però divertit, no en tingueu cap dubte. El primer pas per trobar un futur és conèixer bé casa nostra, i des d’aquí us convido a recórrer tots i cadascun dels racons del país, observant, descobrint, coneixent persones que volen viure, i viure bé, com us deia abans. Visiteu mercats ecològics, assaboriu les menges que es couen als restaurants de quilòmetre zero, pugeu les muntanyes pirinenques que encara us queden pendents, si heu de fer turisme aposteu per les cases i hotelets rurals, sorgits habitualment gràcies a la il·lusió de petits grans projectes personals i familiars, o proveu de fer un hort a casa amb totes les varietats antigues de plantes comestibles que s’estan recuperant gràcies a la tasca de la gent de Les Refardes o del jove pagès Pau Pàmies -Banc de Llavors del Pirineu-. Sortiu al bosc, bé sigui per trobar els vostres bolets predilectes, per respirar aire pur, per admirar les aus o, senzillament, per contemplar la bellesa. Ens convé i ens ho mereixem. I per la natura no us amoïneu, els llenguados tornaran algun dia a la Barceloneta si els deixem respirar tranquils i fem les coses ben fetes.
Etiquetes: bolet de tinta, Central Park, draga, esquirol, Farmer Market, Greenmarket, hort urbà, Manhattan, Nova York, NYC, platja, quilòmetre zero, restaurants quilòmetre zero
Publicat a Ecoturisme, Fires i mercats, Gastronomia, General, General bolets, Gent, Personal, Pesca | 3 comentaris »
divendres, 23/12/2011
El desembre ja cueja i l’any s’acaba. Però els bolets segueixen treballant, incansables, alguns actius i d’altres ja en repòs. Sigui com sigui, segueixen sent dies força recomanables per sortir al bosc amb la cistella sota el braç. El fred i el vent dels darrers dies ha limitat molt l’aparició de nous exemplars, però en sectors protegits i més aviat càlids encara hi ha vida. Al litoral, trompetes, vinaders, pinetells i camagrocs treuen el nas abans d’acomiadar-se definitivament, pels volts de gener. I a l’interior, fins i tot en sectors prepirinencs del Solsonès o Berguedà, les llenegues negres volen arribar pletòriques a la celebració nadalenca. Si ens afanyem, encara les podrem incloure al rostit, al capó o a la barreja multicolor de la carn d’olla.
Trompetes a les obagues de Can Gel -Canyamars- © M. E. Casabosch
Previsió bolets del 22 de desembre al 2 de gener, i proposta de dues rutes -en color vermell- © M. E. Casabosch
Però per concretar una mica més -aquests dies cal anar per feina, fa fred i ls obligacions s’acumulen…-, adjunto els mapes de dues propostes que us faig. Són dos itineraris inclosos al llibre “El Secret dels rovellons” (Marc Estévez Casabosch / Ed. Ara Llibres, 2010), molt adients perquè aquest cap de setmana de Nadal pugueu sortir una estona al bosc i dur a terme la que probablement serà l’última sortida boletaire de l’any. Als boscos de Can Gel encara hi trobareu alguna trompeta i a la vall de Pedra Escolta, camagrocs i algun rovelló vinader als vessants assolellats.
Els boscos de Can Gel (Maresme) / Mapa de la ruta 21 -llibre "El Secret dels rovellons"- © Marc Estévez Casabosch
Els boscos de Can Gel, un petit oasi a quatre passes de Mataró. Descripció de l’hàbitat: alzinars i pinedes de pi pinyoner, sovint formant bosc mixt, sobre sòls silicis de sauló / Altituds: entre els 200 i els 440 metres. Trobareu tots els detalls de l’itinerari, amb descripció acurada dels bolets i plantes que hi trobem, a les pàgines 120-124 del llibre.
Vall de Pedra Escolta (la Selva-Maresme) / Mapa de la ruta 23 -llibre "El Secret dels rovellons"- © Marc Estévez Casabosch
El turó d’en Gall i la vall de Pedra Escolta, ambient marítim a les portes de la Costa Brava. Descripció de l’hàbitat: boscos d’alzina, suro, roure i pi pinyoner, i també algunes reforestacions de pinastres. Brolles silícies de brucs boals i estepes, sobre sòls silicis de sauló / Altituds: entre els 100 i els 309 metres del turó d’en Gall. Podeu llegir l’itinerari al complet al llibre, a les pàgines 128-131.
Bon Nadal a tots/es, i bona recerca!!!
Etiquetes: alzinars, Blanes, bolets desembre 2011, bolets per Nadal, boscos de Can Gel, can Gel, Canyamars, Dosrius, El secret dels rovellons, itineraris bolets, Mas Móra, Mataró, Nadal, pi pinyoner, pinedes, pinetells, previsió bolets, previsió micològica, rutes, rutes de bolets, rutes micològiques, Tordera, trompetes, vall de Pedra Escolta
Publicat a Ecoturisme, Gastronomia, General, General bolets, llibres, Meteorologia, Personal, Previsions micològiques, Rutes, Vegetació | Deixa-hi un comentari »
dilluns, 12/12/2011
Enlloc està escrit que els dies de sol i platja pertanyin només a l’estiu. Si us agrada l’aigua salada, navegar, fer esport, llevar-vos ben d’hora, pescar i assaborir el millor peix del món, aquesta proposta és la vostra. Sortir a la mar a palejar -o remar, com vulgueu dir-ho- a bord d’un caiac és una pràctica que cada dia guanya més adeptes, molt estesa en indrets com els Estats Units o, sense anar més lluny, en àrees peninsulars com Almeria, Granada, Cadis, Alacant o Cantàbria, entre d’altres. I no només això, sinó que la pesca des de caiac s’està perfilant com una de les activitat aquàtiques d’esport i natura amb més perspectiva de futur. Relativament econòmica, totalment ecològica, saludable i plena d’atractius, ens permet gaudir dels paisatges del nostre litoral a ritme slow, en silenci, i sentint la grandesa de la làmina d’aigua a flor de pell. Ecoturisme en estat pur! I a més, durant els mesos de tardor-hivern, amb l’avantatge afegit que suposa la tranquil·litat més absoluta: ni motos aquàtiques fent bestieses, ni aglomeracions de temporada, ni cap altra barbaritat i/o conductes incíviques que malauradament sovintegen durant l’estiu. “I no fa molt fred?”, em podríeu dir… Doncs no. No hi ha res que la roba d’abric no pugui arreglar! L’aigua de la nostra Mediterrània no és prou freda, ni tan sols al pic de l’hivern, per arronsar-nos els ànims i esguerrar-nos la festa.
El Freu de les Formigues a trenc d'alba, un lloc i un moment idonis per començar a pescar © Marc Estévez Casabosch
No us negaré que llevar-se a les tres o les quatre de la matinada pugui fer certa mandra (i més d’hora, els que tenim la platja una mica lluny de casa…). Afortunadament, jo que sóc d’ànima diürna, confesso que fins i tot m’agrada abandonar el llit a aquestes hores, sobretot si és per contemplar la sortida del sol amb els peus en remull i poder ensumar profundament l’aroma de marinada. Només amb això, l’aventura a trenc d’alba queda totalment justificada. Si a més puc agafar les canyes i sortir a pescar el sopar, l’experiència assoleix el clímax. Comprenc la pesca recreativa si es practica com a activitat d’autoconsum: pescar bon peix, la quantitat justa, i fer-ne un bon àpat. Sortir a emprenyar els peixos només per distracció mai m’ha acabat de seduir, tot i que no ens discutirem per les formes. Amb mesura i respecte, hi ha lloc per a tot i per a tothom. Però vaja, em quedo amb la visió més romàntica i sostenible de l’activitat, sobretot perquè aviat farà tres dècades que la practico i he aconseguit fer-la al meu gust i mesura, respectant la mar, les normes de joc i la meteorologia.
Amb el caiac equipat, fent un descans a la desèrtica platja de Castell -Palamós- © Marc Estévez Casabosch
Un dels incomptables racons que us animo a descobrir és la franja litoral de les illes Formigues, al cor de la Costa Brava i enmig d’un paisatge que encara sorprèn pel seu caràcter i aparença genuïns. Un entorn poc alterat i amb bona salut ecològica tot i la pressió que rep, que hem de cuidar i protegir per tal que les generacions futures en puguin gaudir. Les illes Formigues són un grupet d’illots petits, situats a menys d’una milla nàutica de la punta d’en Canet (a uns 1.300 metres) entre Palamós i Palafrugell, que en dies de temporal marítim queden engolides per les força de les onades, convertint-se en enemigues invisibles per a les embarcacions. Un entorn amb força història perquè l’any 1285 va veure de ben a prop com les tropes catalanes de l’almirall Roger de Llúria derrotaven les franceses de Felip III, en l’anomenada Batalla naval de les Formigues. Aquesta història, i les dels pescadors de feinegen a la zona des de fa segles, ho impregnen tot, des del far situat a la Formiga Gran fins a les gorgònies acolorides que entapissen els seus fons marins.
Des de la platja de Castell, al terme de Palamós, podem posar rumb cap al nord-est, en direcció a Cap Roig, mentre les petites cales es van succeint: cala Estreta, el Crit, cala des Vedell… La panoràmica de Calella de Palafrugell apareix més enllà de Cap Roig, trencant l’harmonia natural, intacta, que ens alegra el trajecte mentre creuem el Freu de les Formigues i els rocams del cap de Planes.
Vaques serranes, sargs, julívies, pagells... Peix de roca a punt d'anar a la cassola © Marc Estévez Casabosch
INFORMACIÓ PRÀCTICA per a no iniciats/ades: Si el caiac i la pesca són dues coses noves per a vosaltres però us fa il·lusió fer-ne un tastet, només necessiteu les ganes i una llicència de pesca recreativa (de superfície). Recordar-vos que convé sortir a la mar en companyia, bàsicament per seguretat, i amb unes nocions bàsiques de tot plegat. Podeu iniciar-vos al Kayac Center Guíxols, on ens proposen la pesca en caiac com a activitat.
KAYAK CENTER GUÍXOLS / Baixada de Guíxols (17220 Sant Feliu de Guíxols) / 667 76 91 80
Bona aventura, i bon suquet de peix de roca!
Etiquetes: Batalla naval de les Formigues, caiac, cala Estreta, Calella de Palafrugell, Costa Brava, ecoturisme, el Crit, el Freu de les Formigues, gorgònies, illes Formigues, julivia, kayac center guíxols, kayakguixols, llicència de pesca, pagell, Palafrugell, Palamós, peix de roca, pesca, pesca en caiac, pesca recreativa, platja de Castell, Roger de Llúria, sarg, suquet de peix, vaca serrana
Publicat a Caiac, Ecoturisme, Gastronomia, General, Gent, Personal, Pesca, Rutes | 1 comentari »
Marc Casabosch Autor, divulgador i formador. Expert en boscos, bolets i aprofitament dels recursos silvestres. Horticultor ecològic convençut, i apassionat de l'alimentació saludable, el mar i les muntanyes. A la seva vida, feina i passions són el mateix. O dit d'una altra forma: un emprenedor inquiet i polifacètic. Autor d'"Un hort per ser feliç", tota una declaració d'intencions i una crida al gran valor dels petits gestos, i autor també d'un bon grapat d'obres divulgatives d'èxit en què ens mostra sense embuts el món dels bolets i la natura que els envolta, com ‘Bolets en temps de crisi’ (Ara Llibres, 2009), ‘Setas al descubierto’ (Now Books, 2010) i ‘El secret dels rovellons’ (Ara Llibres, 2010).
