Arxiu de la categoria ‘General’

Aprofitant els dies de bonança hivernal: una mica de mar i muntanya entre Blanes i Lloret

dimarts, 5/02/2013

Dies de tramuntana, setmanes emboirades, dies de pluja fina… També dies molt freds, dies sovint força apagadots que conviden a afluixar els bioritmes i fer com les marmotes de l’alta vall del Ter, que s’amaguen al cau esperant temps més favorables. Però l’hivern, a casa nostra, és prou divers i encantador com per oferir-nos petites finestres amb vistes primaverals, tastets fugissers de bonança que s’han d’afagar al vol perquè no concedeixen ajornaments. Si no s’agafen en el moment oportú, s’escapen. I dimecres passat, penúltim dia de gener, tres dies abans d’una de les tramuntanades més impactants dels darrers mesos, vam poder gaudir d’una d’aquestes finestres. Amb l’anticicló abraçant-nos, les temperatures a prop del litoral rondaven els vint graus i, fins i tot, al Solsonès, circulaven un bon grapat d’insectes despistats que no volien deixar-se perdre una escalfor que tenia les hores comptades. Amb un ambient tan energètic, vaig pensar que calia passar a l’acció.

Em llevo a les quatre de la matinada, carrego el caiac encara entre lleganyes, i em disposo a estrenar el flamant desdoblament de l’Eix, que més enllà d’una immensa patòfia política i econòmica, suposa un alleujament destacable per als de terra endins que acostumem a treure el nas per les comarques de Girona, a més d’un important punt en favor del turisme interior. Una cosa no treu l’altra. Doncs bé, després d’una bona estona travessant llargues llengües d’asfalt i escoltant els temes del darrer disc de Rufus Wainwright, arribo a la cala Sant Francesc -o cala Bona- de Blanes. Encara és fosc, no hi ha ningú i no es belluga ni una fulla. D’això es tractava.

En blau, itinerari per mar entre la Punta de Santa Anna i la cala Boadella. En groc, itineraris a peu (Pinya de Rosa i muntanya de Sant Joan) © Google Maps

Aprofito la matinada i el matí per palejar i pescar entre les cales de Sa Forcanera i Boadella, transitant per un tram del litoral sud de la Costa Brava que, tot i haver patit els mals de l’especulació i el negoci immobiliari, conserva un aire d’autenticitat salvatge remarcable. El sector de Pinya de Rosa, que inclou un dels jardins botànics tropicals més interessants d’Europa, n’és en bona part responsable, tenint en compte que constitueix una finca pràcticament verge entre la Punta de s’Agulla i les platges de Treumal i Santa Cristina. I tot sigui dit, un espai que continua verge gràcies a diversos col·lectius socials implicats, que l’han pogut salvaguardar després de diversos intents d’usurpació per part d’interessos immobiliaris, privats i foscos. Quan el cabàs comença a lluir prou peix i els braços ja fluixegen, arriba el moment de tornar a terra i canviar el banyador pels pantalons de muntanya.

Al jardí botànic Pinya de Rosa hi trobem una esplèndida mostra de plantes suculentes, i d'alguns gèneres en concret, una de les millors col·leccions d'Europa © Marc Estévez Casabosch

 

La tranquil·litat hivernal a les cales de la Costa Brava és exquisida. En aquest cas, la cala Sant Francesc de Blanes, un espai pràcticament col·lapsat durant bona part de l'estiu © Marc Estévez Casabosch

 

Em deixo convèncer per un bon home que passeja amb un grapat d’espàrrecs, i m’enfilo per la zona més forestal de la muntanya de Sant Joan, coronada pel seu castellet, mirador natural de Blanes i, de retruc, de tota la plana que s’escampa entre l’alt Maresme i l’extrem sud de la Selva, esquitxada per infinits turons entapissats amb pinedes de pi pinyoner, pi blanc i pinastre. Entre alguns espàrrecs primerencs -més aviat pocs- i mates de romaní florit em situo en una clariana de bosc estassat, i en el lloc menys previsible, topo amb les dues primeres múrgoles de la temporada. Fet i fet, ha valgut la pena aparcar la mandra i llevar-se d’hora. Dues múrgoles, uns quants espàrrecs, una mica de múscul, els beneficis de l’aigua de mar i un cabàs amb el millor peix del món, del meu món.

Un caçador d'espàrrecs anònim a la muntanya de Sant Joan, vora el castell © Marc Estévez Casabosch

 

De gener a juny, esparregueres i espàrrecs de bosc estan força concorreguts © Marc Estévez Casabosch

 

La meva primera múrgola d'aquest 2013, trobada a Blanes, en un bosc estassat amb vegetació molt variada © Marc Estévez Casabosch

Ja ho veieu doncs! No cal canviar d’hemisferi, ni tan sols canviar de país, per viure les millors experiències i exprémer al màxim les estones lliures. El nostre -país-, potser és menut en extensió, però pocs el superen en diversitat i contrastos. Siguem-ne conscients i posem en valor el que tenim, que és molt. Potser massa! De vegades, qui viu envoltat de pilons d’or, és incapaç de veure’l brillar. Però vaja, reprenent el fil… Si aquests dies, entre ventada i ventada, veieu que la meteorologia es disposa a oferir-nos una mica de calma, aprofiteu el moment. Siguin les primeres múrgoles vora el mar, espàrrecs per fer una truita, una escapada fent allò que més us agradi o, simplement, una passejada urbana amb la llum de febrer esquitxant-vos les galtes durant l’estona de descans que us permeti la feina.

Salut i emocions!

Vista de Blanes des del Castell de Sant Joan, amb Sa Palomera al centre de la badia © Marc Estévez Casabosch

El Molí del Casó: aromes al jardí, hortalisses a l’hort, bolets al plat i molt per aprendre

dimecres, 12/12/2012

Quina tardor més intensa! Habitualment, l’eclosió dels bolets als boscos acostuma a coincidir amb la densificació de la meva agenda de treball, per bé que enguany han estat unes de les setmanes més dinàmiques que he viscut. Sortides al bosc, conferències, cursos i, sobretot, moltes hores pasturant per pinedes, avetoses, rouredes i fagedes, entre d’altres, amb la ferma intenció de capturar moments i coneixements que circulen lleugers, gairebé sense preveure-ho, que convé atrapar en el moment oportú. Una bona fotografia d’aquell bolet que sempre es vol resistir, una història deliciosa per poder explicar, un motiu inspirador i fresc per seguir escrivint noves pàgines en futurs llibres encara imaginaris. Molta activitat que genera, alhora, ganes efervescents de repòs hivernal. Ganes d’asseure’m una estona sota una alzina, agafar el llapis amb guants de llana, i anotar bé totes les experiències dutes a terme, sobretot aquelles que convé repetir i, sobretot, recomanar.

He gaudit especialment d’una de les activitats viscudes, concretament a l’Alt Berguedà, en el marc d’un Workshop Catalunya-Pirineus molt interessant. Els workshops, perquè us en feu una idea, són pluges de propostes enfocades a agents turístics d’arreu que persegueixen un objectiu molt clar: mostrar els atractius d’un territori i aconseguir captar l’atenció dels participants, generant un retorn prou substancial que permeti dinamitzar les activitats turístiques i comercials de la zona. I d’això, els professionals de l’àrea de Turisme del Berguedà, en saben.

Workshop Catalunya-Pirineus al Berguedà, a l'entrada del Molí del Casó © Marc Estévez Casabosch

 

Em van convidar a fer el guiatge d’una sortida micològica, o boletaire, com li vulgueu dir, que s’acabaria pels volts del migdia al Molí del Casó, on els participants haurien de ser la part activa d’un taller de cuina destinat a conèixer una mica millor les aplicacions gastronòmiques de les espècies de bolets més comunes de la zona. Així va ser, i va anar molt bé. Al matí vaig conduir el grup per les pinedes de pi roig properes a Gisclareny, on vam trobar força bolets de tota mena i vaig dur a terme les explicacions pertinents. Una estona enriquidora i curiosa, amb el castellà i l’anglès com a vehicles de comunicació oficials. Em va agradar especialment descobrir alguns noms populars de bolets, en anglès, que desconeixia, gràcies a un magnífic llibre que duia al cistell un dels participants. Amb tot, després d’una bona estona pasturant vam baixar cap a Bagà, on la Conxita i el Ramon ens esperaven, al seu inspirador i acollidor Molí del Casó. Un allotjament tranquil i saludable, que reposa vora el riu Bastareny amb aires frescos de sostenibilitat intel·ligent. El Molí del Casó és, de fet, un antic molí reconvertit en casa rural. Em va agradar conèixer l’espai un mica millor, i poder parlar una estona amb la Conxita, un dona amb empenta, valenta, carregada d’un optimisme engrescador que es deixa entreveure en el seu discurs, en la mirada i en els seus gestos convincents. Ha viscut molt i, segons comenta, ha acabat descobrint que la vida, per gaudir-la, demana senzillesa, sentit comú i bons aliments. Per dur a terme la rehabilitació van buscar -i segueixen buscant- materials amb el mínim impacte ambiental possible, i tant electricitat com calefacció es generen gràcies a una minicentral hidràulica de l’època del molí. Com a complement, les plaques solars permeten disposar d’aigua calenta.

La porta d'entrada © Marc Estévez Casabosch

 

Camagrocs, cames de perdiu, rovellons, fredolics, llenegues negres i llengües de bou blanques. A punt per al taller de cuina! © Marc Estévez Casabosch

 

Fent creps dolces de camagrocs, deliciosos, per cert © Marc Estévez Casabosch

 

A l’exterior hi trobem l’ànima veritable de la casa, el pulmó saludable que purifica el conjunt. Un hort inspirador i funcional, farcit d’hortalisses –cols i altres delicadeses de temporada, en el moment de la meva visita- i molts altres experiments que es combinen amb harmonia i bon gust. D’altra banda, un herbari exquisit, que configura un bonic jardí de plantes aromàtiques i medicinals adaptades a la climatologia de l’indret, a més de la zona on es produeix el compost amb les restes orgàniques generades. La Conxita, per poder compartir aquest petit trosset de paradís, promou tallers de cuina adaptats a cada grup de productes, separant els de l’hort, els del jardí i els del bosc, com és el cas dels bolets que vam cuinar en aquesta ocasió. Tot rutlla a la perfecció, en tot moment es respira l’aire feliç de l’equilibri i la feina ben feta. A l’interior de la casa descobreixo sales i habitacions càlides i suggerents, i petits detalls que m’engresquen la imaginació. De tots, em quedo amb la fantàstica cortina de l’entrada principal, feta amb taps de suro.

 

Jardí d'aromàtiques, amb el marduix a la forquilla! © Marc Estévez Casabosch

 

Barrera verda d'espígols i detalls amb gust, al jardí © Marc Estévez Casabosch

 

Un sistema interessant per al cultiu d'enciams, escaroles i altres fulles i plantes relativament menudes: disposar palets al terra i plantar als espais que deixen entre llistó i llistó © Marc Estévez Casabosch

 

Hi tornaré, però en aquesta ocasió, si pot ser, no per feina, sinó per pur plaer. O per totes dues coses, si tornen a trobar-se, perquè a la fi, casen prou bé. Així doncs, amics, que la vostra feina sigui un plaer, o en tot cas, que trobeu plaer a la vostra feina! I si no us en sortiu del tot, feu una visita al Molí del Casó. La millor excusa per fer una escapada a les muntanyes del nord del Berguedà. I és que, una cura existencial sempre s’agraeix, i tant la Conxita com el Ramon estaran encantats d’oferir-vos una mica de llum. De la seva, d’aquella que fa somiar, tocant de peus a terra, i ens diu que una vida millor sempre és possible.

 
Molí del Casó – Masia rural / Barri Terradelles, 10 (Bagà)
93 824 40 76 / conxitacuineta@hotmail.com
 
 

Posant ordre a una temporada de bolets disbauxada

dilluns, 8/10/2012

Després d’una llacuna temporal al blog sense publicar, condicionada per molts motius que ben poc tenen a veure amb la falta de ganes o la manca d’arguments per esplaiar-me escrivint, reprenc l’activitat amb unes línies dedicades als bolets, o més ben dit, a exposar les llums i les ombres d’un final d’estiu i un inici de tardor força estranys pel que fa a la manipulació mediàtica de l’activitat micològica.

Comença a ser hora de prendre’ns més seriosament una activitat que genera moltes oportunitats i noves possibilitats de negoci a les àrees forestals i de muntanya d’arreu del territori. Fa anys que ho exposo, i afortunadament no sóc ni la primera ni l’única persona que hi posa veu i tinta, tot i que els gestors de tot plegat sovint sembla que passin els dies comptant mosques. Des de la recaptació econòmica derivada dels milers, milions de quilòmetres recorreguts pel col·lectiu boletaire durant els seus -sovint- llargs desplaçaments, passant pel consum de productes turístics de tota mena, sigui artesania alimentària o de qualsevol altra naturalesa, allotjaments en zones rurals i revalorització de la tardor com a temporada alta en moltes zones del país, restauració, divulgació i tot el que pugui cabre en un paquet atractiu de propostes encaminades a fer més divertida i conscient la recerca i recol·lecció de bolets. Un cop més, o ens ho creiem o acabem marcits com una de les infinites fulles seques de faig que aquests dies evidenciaran un canvi de cicle. El faig avisa: tornaran noves primaveres i tardors, per tant, noves oportunitats per adreçar el camí, però la feina feta no fa destorb, i com abans posem fil a l’agulla, abans aixecarem el cap. O ens fem nostre el posat seriós que es mereixen les grans oportunitats, o deixem que se’ns escapi un altre tren. Pitjor encara, el fem descarrilar abans que arribi a la nostra estació. La realitat mana, i som afortunats de poder seguir posant en pràctica un engrescador model de turisme amb valor afegit, carregat de coneixement i respecte per l’entorn però sense perdre l’encant d’esplaiar-nos sense més complicacions afegides. En definitiva, estem parlant de milions d’euros, és a dir, de milions de recursos positius, i del disseny estructural d’un esquema de futur. Detesto profundament la política tal com s’entén i es desenvolupa a dia d’avui, però no puc evitar referir-me a les “estructures d’estat” que han ressonat aquestes darreres setmanes des de diveros estaments. Doncs bé, aquí en planto una, d’estructura, que podria servir per apuntalar els fonaments d’un territori, el nostre, que ara mateix pateix les flaqueses dels perdedors.

Llums i ombres en un context que cal matisar

Amb un regust desagradable, fa setmanes que anem ensalivant i assaborint declaracions, informacions i avistaments pessimistes que alerten d’una de les “pitjors temporades de bolets dels últims anys”. Escolto bajanades tot sovint, fins i tot en proclamo jo mateix, segur, però aquesta transcendeix els límits de l’ètica, la física i la química, perquè ningú és capaç de predir el futur de l’activitat micològica més enllà d’una previsió setmanal que, tot sovint, també es desdibuixa per sorpreses meteorològiques imprevistes. Es poden fer estimacions, però si aquestes prenen forma de frase lapidària, el desastre està servit. És el que succeeix amb el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, que emet comunicats regularment exposant la seva particular previsió de producció de bolets als nostres boscos; aquí enllaço la notícia publicada a l’ARA el 28 d’agost. Pretendre tenir controlada una cosa que, afortunadament, és incontrolable, no ens pot menar mai a bon port. Per més paràmetres, fórmules i mostrejos que es facin, l’atractiu de la natura és que es mostra capriciosa en tot moment. Quan la teoria és pessimista i pot condicionar una activitat econòmica de gran volada, com la dels bolets, potser és qüestió de no posar-se tan lapidaris. I dic això sabent que en Juan Martínez, investigador del CTFC, de bolets en sap més que jo i de fer declaracions potser també, amb la qual cosa entenc que les seves paraules no són exactament les que després reflecteixen els titulars dels mitjans de comunicació.

Sortosament, les previsions de l’Enric Gràcia, una altra de les persones que de bolets en sap més que qui us escriu, són difoses cada setmana al programa Caçadors de Bolets, i acostumen a ser força realistes, fiables, i sovint conviden a agafar el cistell i sortir a pasturar pel bosc. Precisament del blog de l’Enric Gràcia, us enllaço una entrada seva que també fa referència a la disbauxa que proclamo al títol de l’article; és l’acció que s’ha dut a terme al Bosc de Poblet, una pintada artística sobre l’escorça d’alguns arbres del bosc, projectant les imatges del rovelló, l’apagallums, el fredolic i el reig. I jo que em pensava que el bosc en si mateix ja era una meravellosa obra d’art! Devia anar ben errat… Es veu que hi faltava la grapejada humana per acabar-ho d’engalanar. Són accions com les exposades, les que em fan pensar i dir en veu alta que no ens prenem seriosament això dels bolets. I deixo tot el tema de la regulació per a un altre dia, perquè m’allargaria massa i em podríeu titllar d’aixafaguitarres. Hi haurà qui pensi que la disbauxa la fomento jo com a pioner a l’hora de desvetllar els millors boscos per trobar bolets, posem per cas, però penso que necessitem perspectiva. La difusió de bona informació, veraç i objectiva de debò, i el fet de compartir coneixements mai debiliten la cultura d’una societat, sinó ben al contrari, la reforcen i l’apuntalen. Ara bé, tot sigui dit, els resultats de la pedagogia i la divulgació es palpen sempre a llarg termini. La immediatesa és ben sabut que mai arrela ni profunditza.

Dit tot això, anem per feina. No estem en un mal any de bolets, només podem dir que ha estat un mal estiu de bolets. Hem tingut absència de precipitacions a bona part del territori, però no hem viscut res que no haguéssim patit abans. Un Ripollès amb les pastures ben rosses al juliol, una Vall d’Aran sense rovellons d’avet a ple estiu o un Collsacabra amb roures i alzines demanant aigua a crits no són postals que mai abans no haguéssim vist. Tampoc és la normalitat, si normalitat s’entén com el fet més habitual. En definitiva, un estiu sec, i molt càlid a estones, i prou. No cal dramatitzar. A partir del passat 28 d’agost, les tempestes van començar a descarregar humitats, els arbres han sabut revifar, com gairebé sempre, i els bolets ens acompanyen des de la tercera setmana de setembre. També podríem dir que està sent una temporada de bolets clàssica! Tret de l’alta muntanya, que és la que de mitjana rep més aigua durant l’estiu.

Collita de ceps, rovellons d'avet, rovellons vers i pinetells a la serra de Montgrony, el dia 28 de setembre de 2012 © Marc Estévez Casabosch

 

Amb l'amic Jaume, enmig d'un erol de moixernons blancs de tardor -Leucopaxillus candidus- a 1.800 metres d'altitud (Alt Urgell), el 26 de setembre de 2012 © Marc Estévez Casabosch

 

Dos ceps, de l'espècie Boletus edulis, al bac de Setcases i sota pi negre madur, el 3 d'octubre de 2012 © Marc Estévez Casabosch

 

Des del 20-25 de setembre espècies com el rovelló, el pinetell, els rovellons d’avet i pi negre, el cep (en comptagotes), la llenega blanca, l’apagallums, els rubiols i camperols, el fredolic… i, darrerament, altres com el reig i la llenega negra, han estat habituals en algunes zones. Boscos del Ripollès (vall del Segadell, Campelles, sector Montgrony-Gombrèn, les Llosses i Campdevànol…), del Berguedà (sobretot l’altiplà de Coforb, Capolat i Taravil, La Quar i Picancel, Castellar del Riu…), del nord del Solsonès, i altres racons del Pallars Jussà, Alt Urgell o Alta Ribagorça que van rebre les primeres tempestes de la temporada, han fructificat de forma generosa, molt superior a la mitjana productiva dels darrers anys en alguns casos. Només cal especificar que les florades, degut a la irregularitat dels primers ruixats, han estat i estan sent desordenades i inconnexes, amb grans diferències en un mateix bosc. De l’èxit de les troballes al cistell buit, enguany, hi ha molt pocs metres de distància. Un argument més, si cal, per animar la recerca. Després de les pluges generals i generoses del 29 de setembre, tot ha seguit més o menys igual: l’alta muntanya ja no ha estat a temps de despertar del tot, els boscos que produïen fa més dies ho segueixen fent, i la resta de sectors resten a l’espera, pendents del final d’aquest estiuet que ens acompanya i desitjant que al final d’aquesta setmana els termòmetres baixin i les pluges ens tornin a visitar. De moment, entre els 900 i els 1.500 metres de les zones assenyalades al mapa és on podem trobar més quantitat i varietat de bolets, amb l’excepció dels reigs, llores i surenys foscos, que estan començant a néixer en cotes baixes i vora el litoral. Amb tot, res fa pensar que estiguem davant d’una de les pitjors temporades dels darrers anys. Ben al contrari, el territori és gran i molt divers, i cap generalisme és capaç de descriure aquesta realitat.

Mapa de previsió micològica del 8 al 14 d'octubre. En verd, zones productives en general per a la majoria d'espècies. En taronja, llocs on estan fructificant els reigs © Marc Estévez Casabosch

 

Detall d'un grup de rovellons -Lactarius sanguifluus- sota pi roig, vora el Santuari de Montgrony al Ripollès, el passat 28 de setembre © Marc Estévez Casabosch

 

Gaudim de la màgia dels bolets, perquè ens ho mereixem, i que la mediocritat dels qui no pensen el mateix -o no pensen, simplement- no ens talli les ales. Aprofitem un recurs que hi és sense haver de forçar-lo, cuidem-lo i deixem que flueixi la passió i l’espontaneïtat.  Sortiu al bosc, a la natura, per descobrir, assaborir, conèixer i estimar.

Bones collites!

Carros de Foc, Pirineu d’aigua

dimecres, 18/07/2012

La travessa del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, rebatejada amb el nom de Carros de Foc des de fa uns anys, ens permet gaudir a ple estiu d’un ambient refrescant entre magnes muntanyes de granit lluent i més de dos-cents estanys d’aigües cristal·lines. En total, són gairebé seixanta quilòmetres amb un desnivell acumulat que frega els deu mil metres, desenvolupant-se a una alçada mitjana de 2.400m. Les darreres neus es mantenen fins ben entrat el mes de juliol en els racons ombrívols més elevats de la ruta circular, com és el cas del coll de Contraix (2.748m), farcit d’immensos blocs de roca escolpits a base d’anys i escletxes glaçades que es dilaten i s’esquincen sense treva. És la duresa del Pirineu més abrupte, esmolat i, alhora, genuí, que s’engalana amb circs glacials, oasis de nerets i gencianes, pins negres centenaris que treuen pit i múscul per fer front a les inclemències, i un llarg etcètera d’actors  florals i faunístics que ens mostren totes les cartes d’una natura que sap aprofitar el curt període de bon temps per fer rebost, sexe i rock ‘n’ roll. Us ho expliquen les marmotes que, mentre van fent panxa per arribar ben tips a la tardor, amb l’agudesa dels seus sons es protegeixen en comunitat dels intrusos.

Teniu moltes formes d’encarar la travessa. La versió clàssica de tota la vida, que es basa en agafar un mapa de la zona, reservar nit als refugis i començar a caminar,  o bé la que darrerament està marcant tendència, que inclou, a més, un forfait i una mica de suport logístic. I encara més. De modalitats amb forfait n’hi ha dues, l’Open i l’Sky Runner. La modalitat Open permet començar el recorregut des de qualsevol dels nou refugis del Parc, fer-lo en el sentit que més us estimeu, i dilatar-lo els dies que us convinguin; si esteu en bona forma física i habituats a l’alta muntanya compteu uns tres dies, si preferiu assaborir les jornades i fer una mica més el tafaner dediqueu-li entre cinc i set dies, i si teniu temps i us voleu regalar tranquil·litat i hores per visitar estanys, fotografiar, observar i descansar, feu-la en nou dies, és a dir, un refugi per dia. D’altra banda, la modalitat Sky Runner implica fer la travessa en menys de 24 hores, i únicament es pot fer en un determinat moment de l’any que prèviament es fa públic a través de la web de Carros de Foc. Una web que en ofereix alhora tota la informació necessària per dur a terme els preparatius, a més d’un telèfon de contacte i reserves que ens comunica amb l’oficina de Carros de Foc situada a Vielha.

Personalment, després d’haver-la fet de totes les maneres possibles i en totes les seves variants, he de confessar que sis nits són necessàries si voleu mastegar bé tots els estímuls que s’hi respiren, tots els paisatges, tots els racons més enllà del camí principal. Cal disposar de temps per observar, conèixer i fer una bona digestió de tot plegat, perquè aquest trosset de Pirineu s’ho val.

Mapa recomanat: Carros de Foc – escala 1:25.000 / editorial Alpina (inclòs en el forfait)

Circ de Saboredo, tot baixant del port de Ratèra de Colomèrs pel camí GR211.4, en direcció al refugi de Saboredo © Marc Estévez Casabosch

 

Refugi Ventosa i Calvell amb l'estany Negre als peus © Marc Estévez Casabosch

 

El marcòlic groc -Lilium pyrenaicum-, florit durant el mes de juliol, es deixa veure sobretot als circs de Colomèrs i Restanca © Marc Estévez Casabosch

 

A primera hora del dia, des del circ de Restanca, amb l'enforcadura del coll de Crestada al fons © Marc Estévez Casabosch

 

L'estanyola de Ratera, a mig camí entre els refugis Ernest Mallafré i Amitges © Marc Estévez Casabosch

 

La tora blava -Aconitum napellus-, esplèndida durant els mesos de juliol i agost, és una planta molt tòxica, fins i tot mortal en cas d'ingesta, que convé conèixer © Marc Estévez Casabosch

 

Voregem l'estany Eixerola, en el tram entre la collada de Dellui i l'immens estany Tort © Marc Estévez Casabosch

 

Al coll de Crestada (2.475m) un indicador ens marca el límit entre el Parc Nacional i la zona perifèrica © Marc Estévez Casabosch

Del Garraf fins a l’Empordà, lloritos sota l’aigua

dimecres, 4/07/2012

Tots els colors de l’arc iris convergeixen en un petit peix del nostre litoral. Per si no el coneixíeu, us el presento. Al Maresme i al Garraf, l’anomenen llorito. A Blanes -i, per extensió, a tota la Selva- és el rosó, a les Balears és el raor, i pels voltants de València, el raoret. Moltes denominacions afables per fer més fàcil i popular el seu veritable nom: Xyrichthys novacula. És un personatge entranyable del nostre territori que, durant els mesos d’estiu, s’apropa als fons sorrencs litorals buscant aigües poc profundes que l’acullin mentre s’allarga el seu període de reproducció. Entre juliol i agost és fàcil observar-los amb un senzill equip d’snorkel -ulleres, tub i aletes- allà on són, que no és a tot arreu, com podeu comprovar a la seva carta de presentació.

Sota l'aigua, els seus colors varien per poder passar desapercebut. En aquesta fotografia, un exemplar de llorito femella © André Frédéric

Carta de presentació:

Nom científic: Xyrichthys novacula
Noms populars: llorito, raor, rosó, raoret (català) / galán, lorito (castellà)
On viu: fons sorrencs litorals, entre els 5 i els 30 metres de fondària, entre juny i setembre. Durant l’hivern, viu a més fondària.
Localització: De sud a nord… Fons sorrencs entre Vilanova i la Geltrú i Punta Ferrosa -Sitges- (abundant) / Davant del port de Badalona (escàs) / Entre el Masnou i Arenys de Mar (poc abundant) / Entre Canet de Mar i Malgrat de Mar, inclòs el litoral de Sant Pol, Calella i Pineda (abundant) / Punta de la Tordera, platja de s’Abanell, sa Palomera, cala Santa Cristina -Blanes- (poc abundant) / Fons sorrencs entre Sant Feliu de Guíxols i Palamós (poc abundant).
És molt comú i apreciat gastronòmicament a l’arxipèlag Balear, on es pot pescar respectant uns estrictes criteris de veda biològica.
Pesca: Tradicionalment es pesca amb canya, amb hams petits (nº10) i gambeta o cuc coreà d’esquer. És més còmode pescar-lo des de caiac o embarcació, en dies de corrent lleugera i anant a la deriva, sense fondejar. Des de la platja, amb la modalitat de llançat a gran distància, també se’n pesca algun exemplar. Recordeu que per poder pescar és necessària la corresponent llicència de pesca recreativa (de superfície). És un peix d’activitat diürna, és a dir, que menja durant el dia; les millors hores per pescar-lo queden compreses entre les 7h i les 13h.
 

Si aneu a pescar-ne, sigueu mesurats i respectuosos. Dues dotzenes de lloritos (entre 1 i 1'5 kg) són suficients per gaudir-los al plat, i permeten conservar el recurs © Marc Estévez Casabosch

 

Sa Caleta i la punta de s'Agulla, ben a prop de la cala Santa Cristina -Blanes-. Als fons d'aquest tram litoral de la Selva, a més de retalls d'alguer de posidònia, hi trobem algunes famílies de lloritos © Marc Estévez Casabosch

 

A més de presentar-se com un veritable tresor biològic, el petit llorito és una de les menges més exquisides de la Mediterrània, assolint preus astronòmics als mercats (fins a 100-120 €/kg a Mallorca). A mi m’agrada aprofitar al màxim les excursions en caiac i provar sort amb la canya. Tornar a casa amb algun llorito al cabasset sempre és motiu d’alegria sibarita, sobretot quan el repte i la batalla entre el peix i l’humà s’ha viscut amb mans pròpies. Però la vida d’aquest xicot de mil colors va molt més enllà, i sorprèn, per exemple, la seva tendència hermafrodita. Sí, podríem dir que experimenta una sàvia i saludable transsexualitat! Neix femella, i així es manté durant tota la seva joventut, però en assolir la maduresa, sovint a partir dels 16-17 centímetres de llargada, té la virtuosa capacitat de convertir-se en mascle, canviant una mica la seva aparença. Si bé les femelles presenten tonalitats rosades i ataronjades, en convertir-se en mascles els tons verdosos comencen a guanyar protagonisme, fent-se notar a primer cop d’ull. Aquesta característica la comparteixen amb altres espècies de la família dels làbrids, com és el cas de la julívies o donzelles (Coris julis), per bé que el llorito és l’única d’elles que viu en fons sorrencs; tota la resta de la família la trobem en fons durs de roca.

Si aquests dies de juliol feu una capbussada i els podeu observar, comprovareu que en sentir-se amenaçats s’amaguen a la sorra llançant-s’hi de cap, sense miraments, i fent una mena de cràter força curiós. Tanmateix, la seva organització jeràrquica fa que es distribueixin en petits grups estables pel que fa a ubicació,  formats per un mascle acompanyat de diverses femelles. Cal dir que uns anys abans de l’inici de les males pràctiques en la regeneració de les platges, era un peix molt més abundant que en l’actualitat. Un cop més, la mala gestió del territori i el paisatge que s’ha dut a terme durant les darreres tres dècades queda palesa amb realitats com aquesta, en què un petit tresor preciós i inofensiu, un recurs pesquer i biològic, ha hagut de patir les conseqüències de la cobdícia humana. Si al nord del Maresme, entre Sant Pol i Malgrat, segueix mantenint una notable població, és gràcies a la inexistència de ports que trenquin l’harmonia de la dinàmica litoral i facin innecessària la posterior aportació de sorra mitjançant les temudes dragues. Extreure sorra del fons amb vaixells per regenerar el somni d’una nit d’estiu, per dir-ho amb suavitat, és un delicte ecològic amb una factura devastadora. Que els lloritos que encara ens acompanyen ens serveixin, en tot cas, per reivindicar els valors naturals i ecològics del territori. I que en el futur, entre tots, permetem que la natura es vagi regenerant sense grapejades. Per als qui estigueu vora el mar, passeu un bon inici de juliol entre peixos, sorra i petxines! I als qui no, gaudiu de l’interior, de les muntanyes, dels rius, dels boscos i de tota la vida que ens acompanya més enllà del nostre melic.

 

Els colors de la natura poden ser indescriptibles. Davant d'això, observació, admiració i respecte. Per cert! Veieu les seves dues dents esmolades? Tingueu-ho en compte, perquè mosseguen! © Marc Estévez Casabosch

 

El territori al plat! De l'hort de casa, truita de carxofes i carbassó a la brasa. Del nostre mar, els lloritos. La forma tradicional de menjar lloritos és fregint-los un parell de minuts amb l'oli molt calent, perquè la pell quedi molt cruixent. Es van menjant com si fossin panotxes de blat de moro dolç, rosegant fins que només en queda el cap i l'espina © Marc Estévez Casabosch

Mapa de distribució del llorito -Xyrichthys novacula- al litoral català © Marc Estévez Casabosch

 

 

Quan s’apropa Sant Joan, arriben els “Boletus”

dijous, 14/06/2012

Com cada mes de juny, els ceps més primerencs –Boletus pinophilus i Boletus aestivalis– comencen a treure el nas. Els primers, força tímids encara, es van deixar veure ja fa més d’una setmana en boscos humits del Pirineu, sobretot pinedes de pi roig, pi negre i també avetoses, tot i que en àrees del Montseny, les Guilleries i el Collsacabra també se’n van trobant, en aquest cas sota faig i castanyer. Les florades de ceps són força habituals en aquestes dates, per bé que cada temporada és diferent i no sempre apareixen amb la mateixa generositat. Enguany, la cosa no pinta massa esplèndida, i pensant en la calorada que s’albira pels volts de la revetlla de Sant Joan, més val sortir a buscar-ne ara que encara hi són. A més de ceps, altres espècies de primavera com les carreretes –Marasmius oreades-, el moixernó –Calocybe gambosa– i les múrgoles -gènere Morchella– encara segueixen actives, i comencen a compartir l’espai vital amb altres de retrobades, pròpies de l’estiu i la tardor, com són la pimpinella morada –Lepista nuda– o els mollerics –gènere Suillus– . Personalment, el que he vist aquesta setmana a peu de bosc és que la manca de pluges està limitant la seva fructificació, encara que aprofiten el més mínim ruixat de tarda -allà on cau- per fer un esforç i desplegar-se. En argot boletaire diríem que hi ha molta activitat fúngica, però que la festa no acaba d’esclatar. Sigui com sigui, el panorama dóna per poder fer una mica de rebost i rebre el nou estiu amb un bon “rissotto” de Boletus. 

L'amic Jaume, collint dos ceps magnífics -Boletus pinophilus- sota pi roig, a 1.750 metres d'altitud © Marc Estévez Casabosch

Així estaven els matolls de neret -Rhododendron ferrugineum- el dilluns 11 de juny; a punt de florir! L'espectacle cromàtic durarà unes dues o tres setmanes, i s'allargarà fins a mig juliol en cotes elevades del Pirineu (2.200-2.300 metres) © Marc Estévez Casabosch

 

Vista actual d'un bosc força madur de pi roig, amb alguns avets i pins negres, vora Sant Joan de l'Erm -Pallars Sobirà-. Terra de ceps, en majúscules © Marc Estévez Casabosch

 

En prats, pastures i zones herboses de bosc encara és fàcil trobar-hi algun erol de carreretes ben camuflat. Bolet efímer com cap altre, creix ben tendre immediatament després d'un ruixat i s'arronsa ràpidament quan el sol apreta © Marc Estévez Casabosch

 

Collita d'aquest dilluns, força variada, però eclipsada per la contundència dels Boletus pinophilus, en primer terme © Marc Estévez Casabosch

 

A més del mapa de previsió per als ceps, aquí us indico algunes rutes publicades que poden ser interessants de recórrer i descobrir durant aquesta propera setmana, a la recerca de ceps. Cito el nom de la ruta (els boscos, en definitiva) i el llibre on la trobareu. Són dies de fullejar tot el material disponible i fer bona tria!

  • La fageda de Santa Fe (ruta 2 – La ruta del tresor)
  • L’obaga de la Culla (ruta 16 – La ruta del tresor)
  • La castanyeda de Puig (ruta 14 – La ruta del tresor)
  • Les pinedes de Baiasca (ruta 1 – El secret dels rovellons)
  • El bosc de Baricauba (ruta 27 – El secret dels rovellons)
  • El Naut Aran (ruta 1 – El secret més ben guardat II)
  • Les valls de Castellbò i Santa Magdalena (ruta 14 – El secret més ben guardat II)
  • El Baish Aran (ruta 6 – El secret més ben guardat)

Mapa de previsió per als ceps, del 15 al 22 de juny de 2012. Al nord, es tracta de boscos productors de Boletus pinophilus, sobretot pinedes de pi roig i avetoses. La resta d'espais corresponen a fagedes i castanyedes del Montseny, Guilleries i Collsacabra, on també hi podeu trobar Boletus aestivalis © Marc Estévez Casabosch

Balaguer celebra la V Fira d’Alimentació i Salut

divendres, 1/06/2012

Aquest cap de setmana, 2 i 3 de juny, Dolça Revolució i l’Associació Slow Food Terres de Lleida ens ofereixen un any més la possibilitat de gaudir d’una veritable festa verda que, vistos els temps grisos que corren, agraïm moltíssim. Al Pavelló Firal de Balaguer hi respirareu consum ètic i sostenible, solidaritat i molta saviesa, perquè els organitzadors han preparat un cicle d’activitats carregat de conferències, tallers, tastos, exposicions, mercats i activitats diverses adreçades a tota la família. Els seus organitzadors expliquen que la fira va néixer del desig i la necessitat de presentar en un sol àmbit la suma de gairebé tots els projectes que porta en marxa Slow Food Terres de Lleida. Per damunt de tot, un espai de trobada entre productors i coproductors (consumidors), responsables tots plegats de la nostra alimentació i la nostra salut, però també responsables de la salut del planeta.

En un horari continuat de deu del matí a nou del vespre, la fira es completa amb una mostra de formatges de pastors catalans, tastos d’olis, de vins, de formatges i de cerveses, diversos tallers de cuina saludable i el Mercat de la Terra i dels planters, un espai molt recomanable per a totes aquelles persones amb ganes d’endur-se a casa alguna planta medicinal, com l’Stevia, les Kalanchoe o la Perilla, o bé llavors i planter de varietats d’horta tradicionals, sovint varietats antigues que s’estan recuperant de l’oblit gràcies a la tasca de joves pagesos com en Pau Pàmies, responsable del Banc de Llavors del Pirineu.

Dels productors ecològics, en destaquen els dedicats a recuperar varietats de fruita del nostre país que s'havien pràcticament perdut © Slow Food Terres de Lleida

 

CICLE DE CONFERÈNCIES:

Dissabte, 2 de juny:

11:00h – SALA 1 – Conferència Inaugural: Vinyes Trobades, les fondes arrels de la vinya a Ponent – Gerard Batalla – Al llarg de quatre anys el projecte CULTURES TROBADES ha visitat nombroses vinyes antigues fins a diferenciar més d’una seixantena de varietats, tant de taula com de celler. Ara presentem els resultats de la recerca i us convidem a recuperar-les a partir de les nostres col·leccions tot  brindant per la cultura pagesa d’aquest país. www.culturestrobades.cat

12:00h – SALA 2 – Alimentació saludable – Dr. Jorge Pérez-Calvo Soler – Bases per una alimentació amb sentit, la importància d’alimentar-nos correctament, com aconseguir l’equilibri amb l’alimentació, influència en la longevitat i la salut, els aliments ecològics, la importància de la dieta per prevenir malalties, les propietats dels aliments i el seu ús terapèutic. Metge especialitzat en un ampli ventall de propostes no al·lopàtiques que van des de la medicina tradicional xinesa a la medicina psicosomàtica, passant per la dietoteràpia, la teràpia neural o la medicina neurofocal, entre moltes altres.www.medicinanaturalybiologica.com

13:00h – SALA 1 – L’àloe vera i les seves aplicacions – Francisco Julián – Fitoterapeuta, especialitzat en l’estudi, cultiu i aplicacions de l’àloe vera – Conferència i taller sobre l’aplicació d’aquesta planta. www.mialoevera.com

16:00h – SALA 2 – L’art d’envellir bé – Teresa Guardiola – Metgessa especialista en neonatologia i formada en medicina natural i alimentació pel White Memorial Hospital de Los Angeles.

17:00h – SALA 1 –  L’origen emocional de la malaltia – Vicenç Guillem – Doctor en Ciències Químiques per la Universitat de València. Treballa actualment al Servei d’Hematologia i Oncologia de l’Hospital Clínic Universitari de València com a investigador en la determinació de la predisposició genètica al càncer. Defensor de les teories del Dr. Hammer. lasleyesespirituales.blogspot.com/

18:00h – SALA 2 –  Alimentació crua: una font de vitalitat – Mercè Passola i Carles Viladevall – Conferència i taller amb receptes de cuina crua creativa.www.mercepassola.com

19:00h – SALA 1 – Taula Rodona: testimonis de curacions amb plantes medicinals i altres teràpies naturals.

  • Xavier Serrat: stèvia i kalanchoe per a l’estomatitis.
  • Anna Lis: arrel de falguera reial per les fractures d’ossos.
  • Carles Bayes: kalanchoe i altres teràpies per combatre el càncer.
  • Mariano Portillo: diabetis (tipus A) amb stèvia.
  • I altres testimonis sobre diferents malalties.

Diumenge, 3 de juny:

10:00h – SALA 1 – Presentació del Projecte CULTIVA’T: Horts Comunitaris a Balaguer – Associació Africana La Noguera, Associació Dóna Pas i Assemblea Pagesa.

10:00h – SALA 2 – La contaminació del medi i dels aliments. L’epidèmia invisible – Josep Martí – Doctor en medicina i coordinador del Grup de Medi i Salut del CAPS (Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris) www.caps.cat – “Tant el model actual de desenvolupament econòmic com la producció i comercialització industrial d’aliments contaminen el medi ambient i els aliments. Aquest model no és ni sostenible ni bo per a la salut humana, agreugen les patologies tradicionals i són causa de patologies emergents. Ens costa actuar per prevenir-ho perquè és una epidèmia invisible i silenciosa, però que està creixent arreu del món.”

11:00h – SALA 1 – Fruitateràpia, una alternativa saludable – Albert Ronald Morales – Creador de la Fruitateràpia, tècnica que rescata el poder nutritiu i terapèutic de les fruites. www.frutoterapia.net/es/eu/org

12:00h – SALA 2 – Plantes medicinals contra el càncer – Alexis Rosell                Aproximació a la teoria i a la pràctica des de diversos vessants, errors i noves perspectives. alexis-rosell.galeon.com

13:00h – SALA 1 – Permacultura, jardins i boscos comestibles – Julio C. Gázquez – Introducció al paisatge comestible. viridetum.blogspot.com.es

16:00h – SALA 2 –  Presentació del Projecte Slow Action – Joan Inglada i Mambe Dembele – Per un desenvolupament rural integral a Mali.slowactionlleida.wordpress.com

16:00h – SALA 1 – TDAH Positiu, un altre punt de vista – Xavier Altamirano – La influència dels nivells de radiofreqüència en el desenvolupament de la hiperactivitat.www.tenemostdah.com/noticias/javier-altamirano.html

17:30h – SALA 1 – Espais de Transició – Natxo Tarrés, cantant del grup musical Els Gossos– i  Josep Pàmies, pagès – La necessitat de recuperar el control de la situació a través d’una nova mirada, més holística, decreixentista i creativa, mitjançant les xarxes i el compromís de les persones. www.irehom.org

18:00h – SALA 2 – Taula rodona sobre Agricultura Ecològica i Biodinàmica

  • Antonio Ruíz – expresident del Comité Aragonés de Agricultura Ecológica
  • Jaume Bonet – viticultor ecològic
  • Pep Pardet – viticultor biodinàmic
  • Pep Bover – agricultor i ramader ecològic

19:00h – SALA 1 – Com viure bé amb alimentació i remeis naturals – Albert Rami Romeu – Naturòpata – Consells, trucs naturals i pautes senzilles a l’abast de tots per millorar la salut.

Parada de la Dolça Revolució, amb planter d'espècies medicinals com les Kalanchoe o l'Stevia © Slow Food Terres de Lleida

No us ho perdeu! Ens veiem a Balaguer!

Programa de la fira: http://firaslow.wordpress.com/

La primavera es desborda al Prepirineu més salvatge

dimarts, 15/05/2012

Avui m’he proposat mostrar-vos un trosset de país que, per a mi, és com un afegitó de casa, una estança més. Em cau molt a prop, i s’hi respiren aires únics. És, per tant, un racó molt personal. Ara bé, crec, sincerament, que és un d’aquells indrets del món que ens mereixem conèixer i assaborir. Ens trobem a l’extrem nord del Solsonès, al municipi d’Odèn i enmig dels primers contraforts occidentals de les serres d’Odèn i el Port del Comte, en un petit nucli anomenat Cambrils, que ben poc té a veure amb el seu parent mariner de la Costa Daurada. Potser l’única semblança és que tots dos llocs estan banyats per aigües salades. Allà, la responsable és la Mediterrània. Aquí a les muntanyes, la sal surt del Salí, una antiga explotació de sal amb origen a la font Salada, una màgica surgència que mai ha deixat de rajar, per bé que ho fa tranquil·la, en sintonia amb els ritmes del paisatge del seu entorn.

Vista de Cambrils, tot enfilant el coll de Veça © Marc Estévez Casabosch

Els moixernons -Calocybe gambosa-, aquests dies en plena eclosió. Busqueu-los a les anonenades moixernoneres, erols que any rera any repeteixen ubicació © Marc Estévez Casabosch

Un erol ben marcat al terra, vora el coll de Veça. En aquest cas es tracta d'un erol de carreretes -Marasmius oreades- © Marc Estévez Casabosch

 

Cambrils no us l’acabareu. Envoltats de timonedes -esplèndides durant aquests dies de maig-, carenes pedregoses i vessants entapissats pel pi roig i la pinassa, la zona esdevé un paradís per als boletaires de primavera. Moixernons i carreretes es despleguen en erols fins ben entrat el mes de juny, acolorint, encara més, uns prats i unes pastures amables i aromàtics, arrebossats amb farigoles, sajolides, boixos, carrasques solitàries i estepes de muntanya. És terra de trumfos (patates), sobretot de la varietat kennebec, i de moltes pedregades. Isards, cabirols, voltors negres i altres criatures àgils de bon veure han trobat en aquestes muntanyes el seu etern paradís perquè, de gent, tot sigui dit, no n’hi trobareu massa. Això sí, són els justos i necessaris per mantenir l’equilibri, i també són suficients per tirar endavant dos magnífics restaurants -Ca l’Agustí i La Casanova-, situats a peu de carretera, que us rebran amb els braços oberts i un plat a taula.

L'estreta carena de les Encantades, tram final de la passejada que us proposo © Marc Estévez Casabosch

 

Un cop vistos el Salí, la fauna i les altes carenes… i amb un grapat de moixernons i unes branquetes de farigola al cistell, em permeto robar-vos una estona més per dedicar-la a una caminada esplèndida, que us permetrà captar la millor de les essències d’un territori verge, esplendorós i balsàmic. Vora el pla de les Guàrdies hi trobareu un rètol indicador que us assenyala el camí cap al Forat de les Encantades. És un petit corriol que l’anireu intuint pel rastre del pas d’altres, i per les petites piles de rocs que els bons excursionistes procuren mantenir en peu per orientar als nouvinguts. Mirant cap al sud, l’esquerpa i bonica vall de la Móra Comdal s’obre sense concessions fins a les aigües del pantà d’Oliana. Més a l’oest, i mirant a l’horitzó, l’ampla plana del Segre amb el nucli de Peramola al bell mig. Al fons, els relleus del Montsec. I als nostres peus, la immensa taca forestal que s’escampa per tots els racons del Solsonès i l’Alt Urgell, dibuixant un panorama colpidor. Després d’una mitja hora de recorregut arribareu a destí. Sou a les Encantades, uns relleus arrodonits d’aparença montserratina que es deixen acariciar de ben a prop, tot enfilant estrets i allargassats passos de roca conglomerada. Tot fent equilibris, arribareu allà on els isards grimpen sense treva i els grans rapinyaires aixequen el seu vol més majestuós. Arribareu a tocar el cel.

En alguna escletxa rocallosa de les Encantades hi podreu veure la corona de rei -Saxifraga longifolia- una bonica planta protegida molt ben adaptada al seu medi © Marc Estévez Casabosch

 

Mapa de la zona amb diversos punts d'interès assenyalats: el coll de Veça, el Salí de Cambrils, el punt d'inici de l'excursió al Forat de les Encantades -vora el pla de les Guàrdies-, i l'entorn proper de prats de muntanya, generós en carreretes, moixernons i altres bons bolets © Institut Cartogràfic de Catalunya

Una setmana per assaborir la Barcelona que respira

dimecres, 2/05/2012

Demà comença la dinovena edició de la fira Biocultura, que s’allargarà fins diumenge, al Palau Sant Jordi. Com sempre, més que una fira serà una celebració, la d’aquells que gaudim pensant que un món més just és possible. Un món més verd, més col·laboratiu, menys egoista i més proper als ritmes que ens imposa la natura. Hi trobareu de tot, des d’aliments ecològics fins a col·lectius que es dediquen a promoure cases saludables fetes de palla i altres materials orgànics. No és tant l’extens catàleg de propostes, personatges i activitats el que compta veritablement, sinó l’aire de renovació que s’hi respira. Fer un parèntesi per respirar a la cosmopolita Barcelona sempre s’agraeix. Quan sortiu del recinte, després de la jornada, sentireu que vosaltres també podeu formar part activa de l’entorn i les noves formes que necessitem. Ja ho anoto al meu darrer llibre, però convé insistir… Un petit gest, una gran revolució! El que Biocultura mostra és precisament això, molts petits gestos, de molta gent implicada, que contribueixen a construir noves fórmules per caminar plegats.

BIOCULTURA 2012-Barcelona, del 3 al 6 de maig al Palau Sant Jordi

D’altra banda, aprofitant l’avinentesa, us proposo visitar un oasi de vida que s’amaga al barri de Sants. Oficialment és un centre de jardineria, però bé podria ser un balneari per als sentits. Es diu Hivernacle, i ocupa una antiga fàbrica entre els números 32 i 36 del carrer Melcior de Palau. L’esquelet de les velles instal·lacions es manté viu i ferm, i esdevé un dels principals atractius de la visita. Parets plenes d’històries oxidades amb sulfat de coure -conferint a l’espai tons rústics i càlids-, per virtuosisme minimalista del seu propietari, i terra de sorra de sauló per acabar d’oblidar que ens trobem al cor d’una ciutat amb més formigó i soroll del que caldria.

La coberta del centre Hivernacle, feta amb policarbonat i fusta © Marc Estévez Casabosch

 

El racó de les plantes aromàtiques i culinàries. Hi trobareu de tot per convertir casa vostra en un paradís d'olors i sabors verges © Marc Estévez Casabosch

Plantes útils, ornamentals, arbres i arbustos fruiters, planter d’horta… Passejar-s’hi i deixar-se endur per la mateixa imaginació que va empényer als seus creadors és la millor forma de comprendre que no importa on visquem, perquè la natura hi és a tot arreu, per més que l’encerclem amb rajoles llampants, estranys blocs de pisos o potents xarxes viàries de negre asfalt. El Camp Nou ens queda molt a prop, uns quants carrers amunt, i potser els crits de gol siguin més sorollosos que la delicada energia que mouen els vegetals, però cal recordar que l’orenga, la sucosa i medicinal kalanchoe i la menta moruna segueixen creixent, ens segueixen seduint, més enllà de si el Barça guanya o perd, més enllà de si els que ens manen ens roben o si les hipoteques ens escanyen. Això, al cap i a la fi, i per més rugós que pugui sonar, no importa tant com aturar-se un moment, pensar, i redescobrir el veritable entorn que ens envolta, l’autèntica vida que hi ha al darrera del decorat. L’altre dia, quan vaig entrar per primer cop a la vida en aquest oasi que us presento, em vaig emocionar. Les petites coses ens recorden, un cop més, que ser feliços és tan senzill com respirar.

El racó de les flors, i les boniques parets oxidades protegint-les © Marc Estévez Casabosch

Hi trobareu taules de cultiu, jardineres, planter, llavors... De tot perquè l'aventura de l'hort sigui un èxit © Marc Estévez Casabosch

 

 

 

Un hort per ser feliç!

dimarts, 17/04/2012

Sant Jordi ja és aquí, i jo aquest any m’hi atanso amb una nova criatura sota el braç. Deixeu-me, doncs, que us la presenti i recomani, i que us digui que és la millor del món, tal com fem tots els mortals amb els nostres petits. Un hort per ser feliç! Podria cridar una mica més, però no pas dir-ho més clar. Us recomano aquest llibre, no tant pel seu autor, sinó perquè tenim fam de canvis, de millora, de creació, d’aires renovats… de noves il·lusions! A dins hi trobareu l’esclat del que, per a mi, és el projecte més impactant que a hores d’ara ens podem plantejar com a pobladors d’un món confús i despistat. Cada dia ens preguntem què podem fer per ajudar a construir un món millor. Moltes coses, sens dubte. Però aquesta és la meva aposta. Sabeu quin impacte positiu tindria que cada setmana plantéssim el nostre enciam a casa? Espectacular. Milions de tones d’energia en forma de petroli i d’interessos obscurs que ara mateix aboquem al territori en forma de contaminats deixarien de ser necessaris. Un hort allà on sigui, perquè no importa on visquis. El barri més caòtic de la ciutat i la masia perduda enmig de boscos i muntanyes tenen un punt en comú: tots dos poden acollir un jardí saludable que regali felicitat als seus habitants. Tal com anuncio al capítol introductori, us parlo d’un petit gest que comporta una gran revolució. La necessitem, ens la mereixem!

Portada del llibre. El Marc i un bròcoli acabat de collir com a símbol de la gran revolució que suposa el retorn a la terra. Present i futur passen per establir noves formes de diàleg amb la natura, més amables, més conscients.

Aquí us deixo amb el text de la contraportada, i una mostra de les magnífiques imatges que es despleguen a les pàgines del llibre i que el fotògraf Jordi Play va fer a casa durant unes sessions molt divertides…

“VOLS CONVERTIR CASA TEVA EN UN AUTÈNTIC JARDÍ COMESTIBLE?

TANT ÉS L’ESPAI QUE TINGUIS I ON VISQUIS!

Enciams als balcons, tomàquets als terrats, carbasses al jardí i maduixots al pati del darrera. Horts urbans, horts familiars i horts a les escoles. El cultiu ecològic d’aliments s’està escampant com una taca d’oli! I tu, ja has començat a sembrar la teva felicitat? Contemplar el ritme de la natura, relaxar-te, divertir-te i menjar sa. Si encara no t’has decidit, suma’t a la revolució!

Amb les experiències, propostes i consells del Marc podràs tirar endavant el projecte més creatiu i saludable de la teva vida. Un repte impactant i sostenible, de present i futur, per a tu i els teus. El llibre t’acompanyarà, pas a pas, perquè el camí et sigui fàcil.

Inclou, en exclusiva, calendaris de sembra i plantació per zones, perquè no és el mateix fer un hort en un clima com el de Barcelona que fer-lo al Pirineu, i una guia pràctica d’adreces i recursos útils perquè trobis tot allò que necessites. Els millors tomàquets del món, els que cultivaràs amb les teves mans, t’estan esperant!”

La Mariona, esplèndida, contemplant els nostres tomàquets de penjar, varietat mala cara © Jordi Play

Dues gallines per ser feliç! La millor inversió: ous ecològics a casa i adob per a l'hort © Jordi Play

Que no faltin mai les cebes! Un cultiu imprescindible, ben fàcil de fer a casa! © Jordi Play

Simbolitzant la fertilitat de la terra i per il·lustrar el capítol corresponent, uns ravenets acabats de collir © Jordi Play

Si vols fer un petit tastet del llibre sense haver d’apropar-te a la llibreria de capçalera, clica a l’enllaç següent: http://issuu.com/arallibres/docs/hort

Si vols estar al dia en un clic afegeix-te a la pàgina d’Un hort per ser feliç de Facebook!

I per últim, dir-vos que per Sant Jordi em trobareu a Barcelona signant llibres a La Casa del Llibre de Rambla Catalunya (de 17 a 18h), a l’Fnac de l’Illa Diagonal (de 18 a 19h) i al Corte Inglés de Francesc Macià (de 19 a 20h). Gaudiu del llibre, de la diada, i a sembrar s’ha dit!