Doncs sí. Els boscos del país ja fa unes tres setmanes que viuen immersos en una eclosió micològica força curiosa, potent, però molt irregular i força tardana. Tot i la lleugera baixada de temperatures que tindrem demà, el proper pont festiu de principi de desembre el viurem amb sol, boires i temperatures força suaus. Un bany d’anticicló que els bolets coneixen bé, perquè l’agraeixen. Tret del sector del Pirineu, amb nits ja massa fredes, i de les fondalades interiors, amb temperatures que no remunten, bona part del territori seguirà gaudint uns dies més de bones condicions perquè fredolics, carlets i pinetells vagin treballant, incansables. Un pont que no satisfarà les perspectives dels esquiadors però que permetrà, ben segur, allargar la campanya boletaire i gaudir de sucosos fricandons elaborats amb matèria fresca.
Comparteixo amb vosaltres una petita mostra de totes les troballes fetes durant aquests darrers dies, en boscos d’arreu del país. Qui hagi sortit a pasturar haurà pogut admirar fets poc habituals en una segona quinzena de novembre, com les florades de reigs i surenys foscos de la comarca de la Selva, que encara treuen el nas. Una tardor original, en què espècies primerenques i tardanes s’han mesclat efusivament creant una catifa boscana espectacular, aprofitant les bones condicions per tal de complir la seva funció principal: fructificar per reproduir-se. Però insisteixo, tot plegat molt irregular. Tal com va dir fa uns dies l’Enric Gràcia al seu espai del programa Caçadors de bolets, no tothom trobarà bolets quan surti al bosc. Cal moure’s, investigar, caminar… De la gran florada al desert micològic pot haver-hi tan sols un grapat de metres. En el món dels bolets això no és cap raresa, tingueu-ho present. Cada any és nou, diferent, sorprenent. I per això ens agrada tant…
Dit i vist tot això, comentar-vos que la previsió de bolets per als propers dies és força generosa, però amb matisos. Al mapa que us adjunto hi podeu veure dos colors. En tonalitatverda, totes les zones que es mantenen actives, i riques en diversitat d’espècies (rovellons, pinetells, vinaders, carlets, trompetes, llengües de bou, algun reig…); en definitiva, tot el litoral i part del prelitoral, per sota dels 500-600 metres d’altitud. D’altra banda, en color crema, la resta de sectors on les florades van clarament a la baixa, o simplement han estat minses i ho seguiran sent, amb bolets propis de final de temporada com els fredolics, les llenegues negres o les llengües de bou blanques. En aquest segon cas parlo sobretot de pinedes de pinassa, pi blanc o pi roig, fins arribar a cotes de 1.000-1.200 metres, com a màxim. Més amunt, terrenys que es preparen per l’hivern, pastures ja cremades pel fred i marmotes hivernant a la seva xarxa de caus i galeries.
Sortiu a passejar el cistell i aprofiteu aquest solet que encara escalfa. Potser d’aquí uns dies, quan arribi el fred de debò, el trobarem a faltar. Sort i bolets!
Ja tenim els primers bolets acolorint el sotabosc en algunes comarques, fruit de les pluges que des del passat 23 d’octubre estan regant de forma generosa i més o menys general el territori. Enguany s’han fet esperar, però aquesta setmana sembla que la cosa va de debò. De fet, hem de tirar força temps enrera per trobar un episodi de pluges tan persistent com el de les darreres dues setmanes. Tot plegat ens fa pensar en un panorama micològic força interessant de cara a les properes setmanes, amb florades a bona part del país si la meteorologia ens segueix oferint humitats i temperatures com les d’avui, força suaus, més pròpies d’un mes d’octubre.
Avui us penjo una mica de material per tal de situar-vos i orientar-vos una mica. Ben segur que el proper cap de setmana, aficionats/ades als bolets, començareu a planejar rutes i passejades pels racons més feréstecs del país. Amb el vídeo del programa Divendres, de Tv3, en què un servidor, el Dani Ramírez i el Josep Cuello comentem la temporada de bolets, i diversos mapes amb el balanç de precipitacions caigudes, comprovareu que l’optimisme està totalment justificat. On acabaran sortint els bolets, com sempre, és un misteri fins i tot pels experts, però tot i el factor sorpresa crec que val la pena arriscar fort i fer una previsió contundent.
Balanç de pluges del 23 al 25 d'octubre de 2011
Balanç de pluges del 26 al 29 d'octubre de 2011
Balanç de pluges del 2 al 4 de novembre de 2011
Deixant de banda l’alta muntanya pirinenca, coberta per les primeres neus de la temporada per sobre dels 2.200-2.400 metres d’altitud, probablement veurem florades de bolets entre el nivell del mar i les cotes dels 1.200-1.400 metres. Hi haurà espècies de bolets com el reig o el cep que potser ja no fructificaran, però d’altres com els rovellons, els pinetells, les llenegues, els fredolics, les llengües de bou o els camagrocs gaudiran encara d’unes quantes setmanes de glòria. A més de les pluges aquí representades cal tenir en compte que ha seguit plovent fins avui en zones com, per exemple, l’Alt Empordà, però les que repercutiran d’una forma més directa en les possibles florades dels propers dies són les que ens mostren aquests mapes elaborats pel Servei Meteorològic de Catalunya.
Aquesta és la meva previsió. Evidentment, tenint en compte l’època de l’any en què ens trobem, en cotes superiors als 1.000 metres d’altitud haurem de centrar la recerca en vessants solells encarats al sud i llocs protegits del fred, però més avall d’aquesta franja les florades poden ser força generals. A partir del diumenge, dia 13, els bolets aniran prenent embranzida. Fins llavors, paciència i els primers tastets: mollerics (Suillus sp.), apagallums (Macrolepiota procera)… I penseu, sobretot, que boscos on l’any passat s’hi van fer molts bolets potser no siguin els més generosos enguany; les produccions variables i poc regulars són característiques de la regió mediterrània. Si sabeu d’algun racó on l’any passat les llenegues hi van ser escasses, visiteu-lo aquest any, perquè potser encertareu.
Sigui com sigui, la veritable i esperada tardor ha arribat, i tot és a punt per gaudir-ne. Colors als arbres, aromes al terra i aigua a dojo. Un cop més, el clima mediterrani ens ha ofert una bona lliçó, transformant un paisatge que en poques jornades ha passat dels tons apagats de l’eixutesa al verd prometedor i lluminós de les terres fèrtils. Sequeres i aiguats, calorades rècord i onades de fred rigoroses. Això és el que tenim, és l’essència de la terra que ens acull. Hi ha qui duu sempre posades les ulleres del canvi climàtic provocat, i també hi ha qui prefereix pensar que el clima és com és per pròpia naturalesa. A nosaltres ens ha tocat gaudir i agrair els contrastos, assaborir els canvis bruscos de temps. Fa cosa d’un mes patíem per l’absència de pluges, i ara patim per massa aigua. I enmig de tanta teoria, en alguna obaga del Maresme, els primers rovellons treuen el nas. Aneu per feina, i disfruteu de les troballes!
Ha costat una mica, però els primers ruixats destacables d’aquesta tardor -de moment, molt eixuta- van arribar dimecres a la tarda. Sense ser gran cosa, han humitejat algunes zones del nord i est del país, com el Massís de Cadiretes, les muntanyes de Blanes i Lloret, i part de la serralada del Montnegre, totes tres àrees pertanyents a la franja litoral. També s’han regat altres sectors, com el Ripollès, el Pallars Sobirà, sectors del Berguedà, l’Alt Urgell i la Val d’Aran… Venint d’unes setmanes sense aigua, els deu, quinze o vint litrets per metre quadrat que han caigut no són gran cosa, però en aquesta època de l’any els bolets estan esperant les gotes humitat en candeletes. De vegades, precipitacions minses o simplement rosades i boires notables, són suficients per permetre l’aparició de diverses espècies com el rovelló, el pinetell o el fredolic.
Potser aquesta tardor no passarà a la història precisament per ser generosa en ceps i llenegues però el paisatge, sense treva ni descans, ens ofereix imatges i fenòmens per conèixer i gaudir, assaborint el bon regust de la contemplació per la contemplació. No cal res més. Només fer silenci i deixar-se portar per la màgia. En aquest sentit, us recomano sortir a pasturar per les terres pirinenques quan les informacions meteorològiques pregonin una forta entrada de vent del nord o vent del sud. Això és el que va passar fa uns dies, just abans de les elevades temperatures de la setmana passada. En aquest cas, una situació de nord amb forta tramuntana ens va escombrar l’atmosfera, formant a sotavent de les muntanyes els fascinants núvols lenticulars. Personalment, la ventada em va despentinar a la muntanya de Sant Antoni, a tocar de Camprodon, des d’on vaig poder caçar l’Altocumulus lenticularis de la fotografia. Magnífic tenint en compte, a més, que una estoneta abans estava fent el tafaner per les frondositats de la Baga de Queràs, un bosc preciós proper a Setcases on els pins negres, els avets, els fajos i els bedolls ofereixen ara un joc de colors irresistible. No us ho perdeu!
Pel que fa a la previsió micològica, aquesta setmana es presenta fluixa, amb florades de bolets poc destacables escampades per la meitat nord del territori, en punts força localitzats, i amb l’esperança que les pluges del dimecres 26 d’octubre -i les que puguin caure a partir de diumenge- ens portin bones notícies ben aviat. És per això que us adjunto un mapa de previsió “real” (en verd) per aquests dies, i un altre de previsió “estimada” o “probable” (en blau) pensant una mica més enllà, i sobretot, imaginant que la situació meteorològica segueixi favorable com avui, amb absència de vents destacables, temperatures normalitzades i rosades matineres.
Sigui com sigui, els bolets els heu de seguir buscant sobretot a les clarianes i marges de bosc, indrets on la humitat hi entra fàcilment, i en racons més aviat ombrívols. Tot i el fred d’avui al matí no hem d’oblidar que fa tot just una setmana batíem rècords de calor en un mes d’octubre. Sort i aventura!
El llibre que et descobrirà totes les rutes i secrets per trobar els bolets més exclusius!
Un fragment de la contraportada… “Després d’haver-nos seduït amb llibres d’èxit imprescindibles com El secret dels rovellons, Bolets en temps de crisi o El secret més ben guardat, el Marc ens revela ara una proposta de luxe: 17 nous itineraris, inèdits i originals, que ens mostren com pot ser de fàcil trobar els bolets més preuats, selectes i exquisits: el cep, el sureny fosc, el reig, el rossinyol, la trompeta, la llenega negra, la llora verda, el marçot i la tòfona negra. Nou tresors de la natura, cadascun d’ells amb el seu pertinent i generós capítol ple de valuoses notes de camp.”
A dins s’hi amaguen mapes carregats d’informació, recomanacions i consells, més de 120 fotografies dels bolets i el seu entorn, descripcions dels arbres, arbustos i herbes, tipus de sòls, bolets tòxics que també trobem als itineraris descrits, altres bons bolets que convé conèixer, pinzellades d’història i les millors propostes gastronòmiques. A més, un bon grapat de les rutes proposades han estat especialment elaborades per poder-les fer en família, acompanyats dels més petits de la casa. Boscos i bolets de somni us estan esperant! Inclou 12 rutes per fer amb nens!
El trobaràs a totes les llibreries... No el deixis escapar!
DISSABTE 15 d’OCTUBRE… Us convido a la presentació d’aquest nou llibre, amb la millor fórmula possible: anant al bosc a buscar bolets! Trobar-ne ja no us ho puc garantir, perquè sabeu que la manca d’humitat i el vent han estat la tònica dels darrers dies, però us asseguro que passareu un dia magnífic, perquè a més hi assistiran moltes persones de les comunitats cibernètiques de boletaires.cat i elsecretmesbenguardat.com. El dissabte 15 d’octubre a les 9 del matí a l’àrea recreativa del Codó, situada al Solsonès, ben a prop del coll de Jou (s’hi arriba pel trencall senyalitzat des del coll de Jou, carretera LV-4241b de Solsona a Sant Llorenç de Morunys per coll de Jou). L’accés és molt fàcil, i l’indret impressionant.
Hi haurà moviment tot el dia:
* Al matí tothom al bosc a buscar bolets
* Al migdia dinar a la mateixa àrea recreativa de Sant Joan de l’Avellanet. Cadascú pot portar-se alguna cosa per menjar, i si ho voleu, per compartir.
* I a l’hora del cafè, a partir de les 4 de la tarda, mirarem i classificarem les troballes del matí, i farem la presentació del llibre amb col·loqui i torns de preguntes.
* Acabarem el dia berenant coca i xocolata.
No t’ho perdis! Confirmeu la vostra assistència, si us plau, enviant un correu clicant al botó del blog (al menú de la dreta) “Envia’m una consulta”.
Després d’una visita al Berguedà per comprovar la producció de bolets als boscos de la comarca us presento el mapa corresponent per si, durant els propers dies, voleu provar sort en algun dels infinits racons que s’amaguen en aquest territori de patumaires i muntanyes, entapissat majoritàriament per pinedes de pi roig. Certament, la campanya boletaire segueix fluixa en termes generals, tot i que se’ns mostra amb algunes sorpreses interessants com, per exemple, la florada de camagrocs -Cantharellus lutescens- observada en algunes obagues de les serres del Catllaràs i Gisclareny.
Previsió de bolets al Berguedà, del 26 de setembre al 2 d'octubre de 2011.
Un dels millors baròmetres que trobem al Berguedà per comprovar l’estat de les seves boleteres és passar una tarda al Mercat del Bolet de Cal Rosal, al terme d’Olvan i ben a prop de la carretera C-16, i esperar tranquil·lament l’arribada dels boletaires professionals carregats amb la collita del dia. Una collita que pocs minuts després ja lluirà als expositors de les parades. Bolet fresc al 100%. En el meu cas, després d’una estona d’agradable conversa a la parada de l’Aurora i la Fàtima, una de les més persistents i fructíferes de tot el mercat -que consta en total de 13 punts de venda-, vaig poder corroborar el que prèviament havia observat al bosc: ara per ara, els camagrocs són els protagonistes. També s’hi veuen els primers rovellons i pinetells, encara tímids, que ben segur s’aniran incrementant amb el pas dels dies, després d’un cap de setmana de pluja i temperatures de tardor. En definitiva, més de 400 quilos de bolets pesats en unes dues hores en què el degoteig de boletaires descarregant i venent les seves troballes és constant. D’això se’n diu producte de proximitat!
La Fàtima i l'Aurora a la seva parada de Cal Rosal, amb cistells de camagrocs acabats de recol·lectar
És una bona opció si aquests dies volem sortir amb el cistell a buscar de bolets i gaudir, sobretot, d’una magnífica caminada! Els boscos de l’alta vall del Ter, majoritàriament pinedes de pi negre –Pinus uncinata-, reben notables precipitacions durant l’estiu degut al creixement de potents tempestes de tarda que, tot i ser localitzades, són més que suficients allà on cauen per permetre l’aparició de bolets amb caràcter primerenc. Aquest estiu no ha estat una excepció, i els més de 250 litres per metre quadrat que s’han recollit entre el Costabona i el puig de les Agudes, a l’est de Setcases, han permés la fructificació d’espècies com el cep -sobretot Boletus edulis-, el rovelló de pi negre –Lactarius quieticolor-, el moliner –Clitopilus prunulus– o el rossinyol –Cantharellus cibarius, entre d’altres. Si bé és cert que la calor acumulada durant les primeres setmanes de setembre ha fet minvar molt la producció, encara és una de les zones on la producció de bolets es manté activa i l’aroma balsàmic d’herba humida resisteix estoicament a les obagues. Qui us escriu, en unes tres hores, n’ha trobat suficients per fer un fantàstic tastet. Per cert, també hi observareu bonics exemplars del tòxic reig bord –Amanita muscaria-, amb el seus tons vermellosos o ataronjats, ben lluents!
Jo us recomano deixar el cotxe a l’entrada de Setcases. Només haureu de trobar el petit pont que creua el Ter, i començar a enfilar a peu el tram de GR-11 -molt ben senyalitzat- que s’enfila cap al coll de Lliens, tot travessant el sector de bosc de pi negre més madur de l’anomenat Bac de Setcases. El camí guanya alçada ràpidament i ens permet allargar o escurçar l’aventura en funció de les nostres ganes de caminar. Tanmateix, una volta circular al puig de les Agudes, feta vora el cim, entre els 1.700 i els 1.800 metres d’altitud, ens permetrà gaudir de dues visions remarcables: d’una banda, el naixement de la Font Roja, una petita surgència d’aigua que presenta un alt contingut en ferro, dibuixant al seu pas un fil vermellós que es perd vessant avall. I de l’altra, si sou curosos, la companyia de les marmotes –Marmota marmota-, que fan en aquest sector de prats i bosquetons els seus caus comunitaris; si escolteu un xisclet agut no us espanteu; una d’elles s’estarà comunicant amb les altres, probablement per confirmar la vostra presència i donar el toc d’avís perquè tota la comunitat s’amagui als caus.
I si us agafa gana, no us perdeu el restaurant Can Tomàs (carrer Jesus, 10 / Setcases / 972 13 60 04. www.cantomas.com. Podreu tastar una bona mostra dels bolets que produeixen els boscos de l’entorn. També disposen de rebost per si voleu comprar bolets, herbes, verdures i altres menges.
Si voleu més informació podeu consultar el capítol referent al Ripollès, al llibre que vaig publicar l’any 2009, “Bolets en temps de crisi” (Ara Llibres); hi trobareu una mapa detallat de la comarca amb les zones més adients per a cada tipus de bolet, a més de consells i dades sobre la vegetació, els sòls…
Estem a punt d’entrar a la segona quinzena de setembre i l’ambient d’estiu no ens vol abandonar, de moment. Les elevades temperatures i l’absència de pluges destacables des de fa dies està condicionant una tímida arrencada de la temporada de bolets més mediàtica. I ho dic així perquè, de bons bolets, en podem trobar durant gairebé tots els mesos de l’any, però és ara quan la passió s’instal·la al territori i esquitxa a tothom: neòfits, avesats, professionals, curiosos i despistats. Ja sabem que el món occidental s’estructura l’any en trimestres, tant a l’escola com en el món de les finances. L’hivern el dediquem a la neu i als regals de Reis, passem la primavera somiant amb flors, llibres efímers i amors impossibles, l’estiu ens inspira platja i, finalment, la tardor… Ah, la tardor! Els roures martinencs canvien el color del seu vestit i nosaltres prenem un curiós recipient de vímet, remenem entre les fulles mig pansides i ens emocionem quan, de sobte, ens apareix el bolet emmarcat en aquesta composició de tons càlids, recordant-nos que Nadal ja és una mica més a prop. I així, passant fulls del calendari, anem fent camí. Quines coses… A mi m’agrada més pensar tot l’any en bolets, sorra fina i peixos de platja, racons pirinencs que conserven la neu durant l’estiu, llibres atemporals i amors tangibles que sovint oblidem per voler viure una mica massa atrafegats. Potser això només m’agrada per portar una mica la contrària, afició que m’ocupa a estones lliures, però és una bona manera d’assaborir-ho tot al màxim. Costa una mica, no us ho negaré, perquè les aigües que envolten les Illes Medes estan una mica fresquetes al gener, però val la pena intentar-ho! Deixem-nos portar per la garbinada i alliberem-nos de la rigidesa del calendari i de les tendències generals que ens aboquen a indesitjades aglomeracions de temporada.
Doncs bé, aquest era un bon any per trencar les regles. Dedicar el juliol i l’agost a buscar bolets, i deixar el setembre lliure de compromisos per sortir a navegar per la Costa Brava, pescar pagells al Maresme o prendre el sol a la Barceloneta entre cerveses fresques i massatges clandestins. Un any idoni per dur la contrària, perquè l’estiu ha estat generós en surenys primerencs -Boletus aestivalis-, reigs -Amanita caesarea- i rossinyols -Cantharellus cibarius- a tota la zona del Montseny i rodalies, sense oblidar les florades de ceps -Boletus edulis i pinophilus- i rovellons -Lactarius quieticolor, salmonicolor i deliciosus- del Pirineu i Prepirineu. El juliol, fresc i humit, va permetre que els bolets fructifiquessin a molts sectors del Berguedà, Osona, Ripollès, Alt Urgell, Pallars Sobirà o Alta Ribagorça, fins i tot en cotes força baixes. Però el panorama micològic es va anar diluint progressivament a partir del 15 d’agost, fins assolir els mínims en què ens trobem avui.
Tenint en compte que les previsions micològiques són sempre de molt mal fer, us adjunto un mapa perquè pogueu orientar-vos i focalitzar millor les vostres escapades. Després de visitar molts hàbitats i processar moltes dades, aquesta és la meva previsió pel període comprès entre el 12 i el 20-25 de setembre. Si la meteorologia no ens sorprèn a última hora, poques coses variaran.
Si aquests dies de setembre volem provar sort amb els bolets no ens queda altre remei que buscar les humitats persistents d’algunes obagues al nord del país, més amunt dels 1.400-1.500 metres d’altitud, i conformar-nos amb collites modestes, però suficients per fer un bon tastet de pretemporada. Racons on les irregulars tempestes d’agost han estat relativament generoses. Podem visitar el Ripollès o el nord d’Osona (valls de Ribes i Camprodon, boscos de les Llosses i Gombrèn, bona part del Collsacabra…), o bé alguns sectors del Berguedà (Sant Jaume de Frontanyà, la Nou…), però no tenim massa més opcions. Un setembre boletaire de racons i raconets, amb l’esperança d’un canvi de temps, amb possibles pluges i baixada de temperatures, a partir del dia 20. Ja en parlarem…
Marc Casabosch Autor, divulgador i formador. Expert en boscos, bolets i aprofitament dels recursos silvestres. Horticultor ecològic convençut, i apassionat de l'alimentació saludable, el mar i les muntanyes. A la seva vida, feina i passions són el mateix. O dit d'una altra forma: un emprenedor inquiet i polifacètic. Autor d'"Un hort per ser feliç", tota una declaració d'intencions i una crida al gran valor dels petits gestos, i autor també d'un bon grapat d'obres divulgatives d'èxit en què ens mostra sense embuts el món dels bolets i la natura que els envolta, com ‘Bolets en temps de crisi’ (Ara Llibres, 2009), ‘Setas al descubierto’ (Now Books, 2010) i ‘El secret dels rovellons’ (Ara Llibres, 2010).
Marc Casabosch Autor, divulgador i formador. Expert en boscos, bolets i aprofitament dels recursos silvestres. Horticultor ecològic convençut, i apassionat de l'alimentació saludable, el mar i les muntanyes. A la seva vida, feina i passions són el mateix. O dit d'una altra forma: un emprenedor inquiet i polifacètic. Autor d'"Un hort per ser feliç", tota una declaració d'intencions i una crida al gran valor dels petits gestos, i autor també d'un bon grapat d'obres divulgatives d'èxit en què ens mostra sense embuts el món dels bolets i la natura que els envolta, com ‘Bolets en temps de crisi’ (Ara Llibres, 2009), ‘Setas al descubierto’ (Now Books, 2010) i ‘El secret dels rovellons’ (Ara Llibres, 2010).
