Entrades amb l'etiqueta ‘Costa Brava’

Una de mar i caiac: esport i suquet de peix de roca a les illes Formigues

dilluns, 12/12/2011

Enlloc està escrit que els dies de sol i platja pertanyin només a l’estiu. Si us agrada l’aigua salada, navegar, fer esport, llevar-vos ben d’hora, pescar i assaborir el millor peix del món, aquesta proposta és la vostra. Sortir a la mar a palejar -o remar, com vulgueu dir-ho- a bord d’un caiac és una pràctica que cada dia guanya més adeptes, molt estesa en indrets com els Estats Units o, sense anar més lluny, en àrees peninsulars com Almeria, Granada, Cadis,  Alacant o Cantàbria, entre d’altres. I no només això, sinó que la pesca des de caiac s’està perfilant com una de les activitat aquàtiques d’esport i natura amb més perspectiva de futur. Relativament econòmica, totalment ecològica, saludable i plena d’atractius, ens permet gaudir dels paisatges del nostre litoral a ritme slow, en silenci, i sentint la grandesa de la làmina d’aigua a flor de pell. Ecoturisme en estat pur! I a més, durant els mesos de tardor-hivern, amb l’avantatge afegit que suposa la tranquil·litat més absoluta: ni motos aquàtiques fent bestieses, ni aglomeracions de temporada, ni cap altra barbaritat i/o conductes incíviques que malauradament sovintegen durant l’estiu. “I no fa molt fred?”, em podríeu dir… Doncs no. No hi ha res que la roba d’abric no pugui arreglar! L’aigua de la nostra Mediterrània no és prou freda, ni tan sols al pic de l’hivern, per arronsar-nos els ànims i esguerrar-nos la festa.

El Freu de les Formigues a trenc d'alba, un lloc i un moment idonis per començar a pescar © Marc Estévez Casabosch

No us negaré que llevar-se a les tres o les quatre de la matinada pugui fer certa mandra (i més d’hora, els que tenim la platja una mica lluny de casa…). Afortunadament, jo que sóc d’ànima diürna, confesso que fins i tot m’agrada abandonar el llit a aquestes hores, sobretot si és per contemplar la sortida del sol amb els peus en remull i poder ensumar profundament l’aroma de marinada. Només amb això, l’aventura a trenc d’alba queda totalment justificada. Si a més puc agafar les canyes i sortir a pescar el sopar, l’experiència assoleix el clímax. Comprenc la pesca recreativa si es practica com a activitat d’autoconsum: pescar bon peix, la quantitat justa, i fer-ne un bon àpat. Sortir a emprenyar els peixos només per distracció mai m’ha acabat de seduir, tot i que no ens discutirem per les formes. Amb mesura i respecte, hi ha lloc per a tot i per a tothom. Però vaja, em quedo amb la visió més romàntica i sostenible de l’activitat, sobretot perquè aviat farà tres dècades que la practico i he aconseguit fer-la al meu gust i mesura, respectant la mar, les normes de joc i la meteorologia.

Amb el caiac equipat, fent un descans a la desèrtica platja de Castell -Palamós- © Marc Estévez Casabosch

Un dels incomptables racons que us animo a descobrir és la franja litoral de les illes Formigues, al cor de la Costa Brava i enmig d’un paisatge que encara sorprèn pel seu caràcter i aparença genuïns. Un entorn poc alterat i amb bona salut ecològica tot i la pressió que rep, que hem de cuidar i protegir per tal que les generacions futures en puguin gaudir. Les illes Formigues són un grupet d’illots petits, situats a menys d’una milla nàutica de la punta d’en Canet (a uns 1.300 metres) entre Palamós i Palafrugell, que en dies de temporal marítim queden engolides per les força de les onades, convertint-se en enemigues invisibles per a les embarcacions. Un entorn amb força història perquè l’any 1285 va veure de ben a prop com les tropes catalanes de l’almirall Roger de Llúria derrotaven les franceses de Felip III, en l’anomenada Batalla naval de les Formigues. Aquesta història, i les dels pescadors de feinegen a la zona des de fa segles, ho impregnen tot, des del far situat a la Formiga Gran fins a les gorgònies acolorides que entapissen els seus fons marins.

Des de la platja de Castell, al terme de Palamós, podem posar rumb cap al nord-est, en direcció a Cap Roig, mentre les petites cales es van succeint: cala Estreta, el Crit, cala des Vedell… La panoràmica de Calella de Palafrugell apareix més enllà de Cap Roig, trencant l’harmonia natural, intacta, que ens alegra el trajecte mentre creuem el Freu de les Formigues i els rocams del cap de Planes.

Vaques serranes, sargs, julívies, pagells... Peix de roca a punt d'anar a la cassola © Marc Estévez Casabosch

INFORMACIÓ PRÀCTICA per a no iniciats/ades: Si el caiac i la pesca són dues coses noves per a vosaltres però us fa il·lusió fer-ne un tastet, només necessiteu les ganes i una llicència de pesca recreativa (de superfície). Recordar-vos que convé sortir a la mar en companyia, bàsicament per seguretat, i amb unes nocions bàsiques de tot plegat. Podeu iniciar-vos al Kayac Center Guíxols, on ens proposen la pesca en caiac com a activitat.

KAYAK CENTER GUÍXOLS / Baixada de Guíxols (17220 Sant Feliu de Guíxols) / 667 76 91 80

Bona aventura, i bon suquet de peix de roca!

Un setembre amb pocs bolets i màniga curta

dilluns, 12/09/2011

Estem a punt d’entrar a la segona quinzena de setembre i l’ambient d’estiu no ens vol abandonar, de moment. Les elevades temperatures i l’absència de pluges destacables des de fa dies està condicionant una tímida arrencada de la temporada de bolets més mediàtica. I ho dic així perquè, de bons bolets, en podem trobar durant gairebé tots els mesos de l’any, però és ara quan la passió s’instal·la al territori i esquitxa a tothom: neòfits, avesats, professionals, curiosos i despistats. Ja sabem que el món occidental s’estructura l’any en trimestres, tant a l’escola com en el món de les finances. L’hivern el dediquem a la neu i als regals de Reis, passem la primavera somiant amb flors, llibres efímers i amors impossibles, l’estiu ens inspira platja i, finalment, la tardor… Ah, la tardor! Els roures martinencs canvien el color del seu vestit i nosaltres prenem un curiós recipient de vímet, remenem entre les fulles mig pansides i ens emocionem quan, de sobte, ens apareix el bolet emmarcat en aquesta composició de tons càlids, recordant-nos que Nadal ja és una mica més a prop. I així, passant fulls del calendari, anem fent camí. Quines coses… A mi m’agrada més pensar tot l’any en bolets, sorra fina i peixos de platja, racons pirinencs que conserven la neu durant l’estiu, llibres atemporals i amors tangibles que sovint oblidem per voler viure una mica massa atrafegats. Potser això només m’agrada per portar una mica la contrària, afició que m’ocupa a estones lliures, però és una bona manera d’assaborir-ho tot al màxim. Costa una mica, no us ho negaré, perquè les aigües que envolten les Illes Medes estan una mica fresquetes al gener, però val la pena intentar-ho! Deixem-nos portar per la garbinada i alliberem-nos de la rigidesa del calendari i de les tendències generals que ens aboquen a indesitjades aglomeracions de temporada.

Doncs bé, aquest era un bon any per trencar les regles. Dedicar el juliol i l’agost a buscar bolets, i deixar el setembre lliure de compromisos per sortir a navegar per la Costa Brava, pescar pagells al Maresme o prendre el sol a la Barceloneta entre cerveses fresques i massatges clandestins. Un any idoni per dur la contrària, perquè l’estiu ha estat generós en surenys primerencs -Boletus aestivalis-, reigs -Amanita caesarea- i rossinyols -Cantharellus cibarius- a tota la zona del Montseny i rodalies, sense oblidar les florades de ceps -Boletus edulis i pinophilus- i rovellons -Lactarius quieticolor, salmonicolor i deliciosus- del Pirineu i Prepirineu. El juliol, fresc i humit, va permetre que els bolets fructifiquessin a molts sectors del Berguedà, Osona, Ripollès, Alt Urgell, Pallars Sobirà o Alta Ribagorça, fins i tot en cotes força baixes. Però el panorama micològic es va anar diluint progressivament a partir del 15 d’agost, fins assolir els mínims en què ens trobem avui.

Tenint en compte que les previsions micològiques són sempre de molt mal fer, us adjunto un mapa perquè pogueu orientar-vos i focalitzar millor les vostres escapades. Després de visitar molts hàbitats i processar moltes dades, aquesta és la meva previsió pel període comprès entre el 12 i el 20-25 de setembre. Si la meteorologia no ens sorprèn a última hora, poques coses variaran.

Previsió bolets Catalunya del 12 al 25 de setembre © Marc Estévez Casabosch

Si aquests dies de setembre volem provar sort amb els bolets no ens queda altre remei que buscar les humitats persistents d’algunes obagues al nord del país, més amunt dels 1.400-1.500 metres d’altitud, i conformar-nos amb collites modestes, però suficients per fer un bon tastet de pretemporada. Racons on les irregulars tempestes d’agost han estat relativament generoses. Podem visitar el Ripollès o el nord d’Osona (valls de Ribes i Camprodon, boscos de les Llosses i Gombrèn, bona part del Collsacabra…), o bé alguns sectors del Berguedà (Sant Jaume de Frontanyà, la Nou…), però no tenim massa més opcions. Un setembre boletaire de racons i raconets, amb l’esperança d’un canvi de temps, amb possibles pluges i baixada de temperatures, a partir del dia 20. Ja en parlarem…