Cap país és perfecte, però tornar al nostre després d’uns mesos d’estada al continent nord-americà proporciona, a banda d’un cert sentiment d’inferioritat (especialment quan et fixes en el seu sistema universitari, o en la gestió i administració de la cosa pública), exemples de negoci ambiental que al meu entendre faríem bé d’importar aquí. Això és el que em va venir al cap molt sovint, per exemple analitzant la importància que donen a l’ús públic (recreació, pedagogia, coixí social) als seus State Parks o National Wildlife Refuges, l’equivalent als nostres Parcs i Reserves Naturals. Distància que encara era molt més acusada entre els nostres Parcs Nacionals i els seus Parcs i Monuments Nacionals (les joies de la corona gestionades majoritàriament pel National Park Service, NPS).

Però si d’alguna manera això ja m’ho havia anticipat, el que realment em va sorprendre va ser en el camp privat, és a dir, la capacitat de la iniciativa empresarial per posar en valor àrees naturals i fer-les rendibles des del punt de vista turístic. Aquí som experts en diagnosticar i teoritzar des dels despatxos sempre que això no comporti arriscar un euro (quantes vegades s’ha parlat del necessari canvi de model turístic, i què d’important ha canviat durant la darrera dècada?). Allà, en canvi, omplen de contingut els nous termes (ecoturisme) i les noves maneres de fer (dospuntzero, of course) amb projectes concrets. N’explicaré un, potser el que em va interessar més. No està situat a la pròspera costa est, ni a l’avantguardista Califòrnia, sinó al bell mig de l’Amèrica profunda, Texas. Es tracta del que han batejat com a World Birding Center, un conjunt de 9 micro-reserves situades en una àrea molt desenvolupada (l’extrem sud de l’estat, a la vall del Rio Grande) que atrau milers d’ocells a cada migració i centenars de milers de turistes (ornitòlegs, famílies i públic d’aire lliure en general) cada any. Aiguamolls de nova creació, torres d’observació, passarel·les i ponts penjants, guies, centres d’interpretació, i un conjunt de negocis associats que han nascut com a resposta a aquesta gran afluència de birders. Hi ha qui en discutirà el nom (certament, un xic pretensiós); hi ha qui dirà que pagar per anar a mirar ocells és perdre l’essència de l’activitat… des del meu punt de vista, la gran realitat és que cadascun dels 9 parteneriats locals ha dinamitzat econòmicament una regió que rebia (i rep, tot i que en menor mesura) un turisme de baixa qualitat i, a més a més, s’han protegit ecosistemes riparis i aiguamolls que altrament estaven sentenciats a ser engolits per un inacabable urban sprawl costaner. D’altres exemples a l’estat de l’estrella solitària n’hi ha uns quants (si en voleu un de curiós, aquí teniu una exitosa empresa que fa guiatges d’observació de rat-penats al Hill Country… i ho fan molt bé!). I si ens fixem en empreses que ofereixen serveis turístics en parcs finançats pels fons públics, les mostres ja són inacabables. Ben bé com a casa.

Si la conservació del medi natural pot ser un atractiu rendible, per què a Catalunya encara ens entestem a entendre-la, i sovint també a gestionar-la, com un fre al desenvolupament?

Entrada publicada a USA el dilluns, 25/07/2011 a les 20:27.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.