Ametllers florits. Paisatge i aliment

 

Viure a Mallorca és per a mi una sort, un honor, un privilegi. Tot i que ja fa vint anys que resideixo a les Illes, encara tinc la sensació que hi sóc de vacances. És clar que faig molta feina, és clar que tinc una rutina, és clar que tinc dies de tots colors, també negres. Però sento una profunda curiositat i sorpresa per tot el que passa en aquest territori atapeït de bellesa que, geogràficament, s’ha convertit en una mena d’Ítaca personal. Impulsa aquest blog el desig de compartir amb visitants o viatgers algunes pistes —esdeveniments, productes, paisatges, personatges, indrets— que permetin sentir el batec de Mallorca, i descobrir una illa ben allunyada de la imatge que en transmeten la majoria de guies turístiques. Dit això, comencem el primer post!

Si veniu durant els propers dies a Mallorca tindreu la sortada de contemplar encara la neu sobre els cims més alts de la Serra de Tramuntana, com ara el del Massanella i el Puig Major —sostre de l’illa, amb més de 1.400 m— i assistir al miracle anual de la floració de milers d’ametllers. Arbres guarnits amb centenars de flors blanques o rosades, segons la varietat, que donen al paisatge un sublim toc japonès indiscutiblement bellíssim, admirat per viatgers i viatgeres de tots els temps, com ara Santiago Rusiñol, que en deixà testimoni a “L’illa de la calma” i els immortalitzà amb quadres com aquest:

ametllers-srusiñol

Aquesta floració és un contundent missatge visual de la natura: el més dur de l’hivern ja ha passat, la primavera no és lluny. Durant dècades, la imatge dels ametllers florits ha estat un dels reclams turístics de Mallorca, utilitzat en antics cartells, com el que segueix de la companyia Iberia, que mostra una combinació temporal impossible: el banyador i la flor d’ametller:

cartellIBERIA
La visió dels arbres en flor encara atrau viatgers fora de temporada que aprecien la contemplació d’una terra llaurada pels millors paisatgistes accidentals del Mediterrani: els pagesos. Per desgràcia, en una illa entregada durant dècades al monocultiu del turisme de masses cada cop n’hi ha menys, fet que posa en perill la conservació del paisatge i l’abastiment d’aliments locals fins ara vinculats al receptari, com l’ametlla.

I és que la producció d’ametlla mallorquina es troba en recessió, en part per negligència i en part per competència amb la procedent de Califòrnia, més econòmica, amb una enorme capacitat productiva, més grossa, regular i, creieu-me, molt menys saborosa. Això fa que molts pagesos a hores d’ara arrenquin ametllers per sembrar oliveres —l’oli és un producte en alça— o espècies arbòries preuades per la producció de fusta. Qui havia de dir que els arbres que el franciscà mallorquí Juníper Serra dugué a la missió de San Diego —embrió d’aquella ciutat nord-americana— en el s. XVIII es convertirien amb el pas del temps en competidors dels ametllers de la seva terra.

Tot i estar estretament associat a Mallorca, l’ametller és un cultiu relativament recent, fomentat entre els s. XVIII i XIX per la Societat d’Amics del País, que en promogué el conreu, sobretot després que la fil·loxera infectés les vinyes de l’illa. Collir ametlles a finals d’estiu s’està convertint en una activitat residual, en molts casos familiar. Però encara hi ha parcel·les d’ametllers escampades per tota la geografia, sobretot a l’interior —per les rodalies de pobles com Caimari, Inca, Campanet, Alaró, Santa Maria, Algaida, etc.—, que podeu recórrer per camins rurals i carreteres secundàries. Resulta una experiència meravellosa passejar de nit amb lluna plena pels voltants de les parcel·les, quan les flors semblen emanar llum pròpia, resplendent, fosforescent.

El receptari mallorquí és ple de plats protagonitzats per l’ametlla, perquè durant dècades ha nodrit la dieta local: tambor d’ametlles, llet d’ametlla (especialitat de Santa maria del Camí), gelat d’ametlla, menjar blanc, picades… En aquest enllaç hi ha una recepta explicada pas a pas per preparar a ca vostra gató d’ametlla, pastís emblemàtic sempre present a les cartes de postres dels restaurants de cuina mallorquina, i que es sol menjar acompanyat de gelat:


Trobareu ametlla mallorquina en els mercats de Ciutat, com el de Santa Catalina, l’Olivar o Pere Garau, a granel o envasada em diferents formats: sencera crua, torrada, picada, laminada… També hi veureu productes elaborats per petites empreses que a contracorrent aposten per la qualitat de l’ingredient, com ara Ametlla+de Mallorca, que elabora condiments que combinen l’ametlla amb tomàtiga de ramellet (varietat local de tomàquet de secà), albercoc sec, all o julivert. L’ametlla local sol anar identificada com “Ametlla de Mallorca”, Indicació geogràfica Protegida que en garanteix la qualitat i procedència.

Comparteix

Comentaris

  • Victòria Campins

    27/02/2015 - 16:13

    Enhorabona per l’article. No record si havia vist alguna vegada el cartell d’Iberia però en tot cas no m’havia adonat d’aquesta combinació temporal absurda. Gràcies per compartir-ho!

  • Laura Mendoza

    27/02/2015 - 18:31

    Felicitats per l’article, llegint-ho ja fas un recorregut per sa Illa, donen ganes de venir corrent i no deixar passar la temporada d’arbres florits. Mallorca pots anar-hi mil vegades que sempre gaudires de la seva gent i dels seus paisatges! Gràcies Marga!

  • Arnau Mateu

    01/03/2015 - 20:23

    Enhorabona, ara mateix em menjaria un gató amb gelat de ametlla a nes Garrido d’Alcudia! Bsos , ets una artista!

  • mfont

    04/03/2015 - 08:28

    Moltes gràcies, Arnau!

  • mfont

    04/03/2015 - 08:29

    Gràcies, Laura! Veniu, veniu!

  • mfont

    04/03/2015 - 08:30

    Gràcies, Victòria. Hi ha molts cartells com aquest que utilitzen la flor d’ametller, alguns de la mateixa època foren editats per companyies de transport marítim franceses.

Escriu un comentari

(*) Camps obligatoris

Normes d'ús