“Si la ceràmica no m’ocupés tant de temps, tal vegada experimentaria amb l’ikat:

és una tècnica artística absolutament extraordinària, apassionant i transcendental”.

(Picasso, 1957)

Si camineu per carrers antics de pobles com ara Pollença o Sóller, possiblement veureu a finestres i portes entreobertes alguna cortina de tela de llengües. Dissenys arcaics que abans només es feien de color vermell, blau i verd, però que ara incorporen l’alegria del taronja, el groc, el rosa, el violeta… Formen part de la identitat de les cases tradicionals, aporten llum i ambient mediterranis, són patrimoni cultural i comercial de l’illa. I estan de moda.

Les teles de llengos o roba de llengües de Mallorca són un dels emblemes locals. S’elaboren mitjançant una tècnica coneguda als països d’origen com “ikat” o “ikkat”, denominació que es refereix tant a la tècnica com a les peces fabricades. Aquesta tècnica mil·lenària es caracteritza pel tenyit de les fibres per reserva, que consisteix a fer lligams que impedeixin al tint penetrar en zones determinades. Després, quan es va teixint la peça, va apareixent el dibuix, idèntic en ambdues cares de la tela. El nom d’aquesta tècnica estesa pels cinc continents deriva del terme malai “mengikat”, que significa fermar, lligar o enrotllar. La hipòtesi més acceptada sobre el seu origen el situa a Indonèsia oriental, que integrà la tècnica neolítica dels primers pobladors arribats del sud-est asiàtic en el primer mil·lenni abans de Crist. Una altra teoria sosté que la tècnica es desenvolupà a diversos llocs de forma independent, ja que s’han trobat teles similars a indrets tan allunyats com ara Afganistan, Indonèsia, Colòmbia o Mèxic.

No hi ha dubte que l’ikat arribà a Mallorca a través de la Ruta de la Seda: Àsia i Europa estaven connectades per la Xina, que llavors fabricava seda d’enorme valor comercial. La ruta va néixer amb els viatges dels mercaders en els s. V-VII, estigué en auge durant l’Imperi Romà i es consolidà com una de les vies d’arribada de mercaderies, espècies i tècniques cap al s. XIII. A França i Itàlia la tècnica de l’ikat s’havia popularitzat entre la reialesa, i des d’allà arribà a Mallorca. Les llengües de seda mallorquines més antigues que es conserven, del s. XVIII, suggereixen influències d’aquells dos països.

Els ikats es seguiren fabricant a Europa fins després de la segona Guerra Mundial, però només perduren a Mallorca. La condició d’insularitat aïllà la tècnica, que sobrevisqué tot adaptant-se a la maquinària i la forma de treballar locals, fins a convertir l’ikat mallorquí en un element amb identitat pròpia, començant pel nom: “tela de llengos” (o roba de llengos o tela de llengües) fa referència als dissenys que recorden a les flames o llengües de foc.

La popularitat de les teles de llengües a Mallorca ha tingut caràcter variable. A principis del s. XVIII s’utilitzaven llengües de seda a la majoria de cases senyorials, i ocasionalment per a indumentària civil o religiosa. Era usual vestir el llit amb dossers, cortines i cobertors confeccionats amb aquests teixits. En aquell segle produir les teles era molt car, però l’arribada dels telers mecànics i la preferència per fibres tèxtils com ara cotó, lli i cànem varen permetre popularitzar les “llengües” entre tots els estrats socials.

La indústria tèxtil a Mallorca va tenir una gran importància fins als anys seixanta, amb centenars de tallers que donaven feina a milers de treballadors. Però a partir dels anys 60 del s. XX, amb el boom turístic, s’inicià la seva decadència. Curiosament, la influència del turisme impulsà que les teles llengües es revaloritzessin, tot identificant-les com a producte propi de l’illa, i emprant-les en la decoració de cases.

Avui només queden tres tallers dedicats a l’art de teixir aquestes teles artesanes: Teixits Riera (Lloseta), Teixits Vicens (Pollença) i Artesania Tèxtil Bujosa (Santa Maria del Camí), que perpetuen el producte i una tècnica que requereix paciència, habilitat i coneixement històric. Es tracta d’empreses familiars que transmeten el coneixement generació en generació, innovant en disseny i colors però mantenint la tècnica artesana. En aquestes botigues-taller trobareu tela de llengües a la venda per metres o bé objectes com ara coixins, davantals, estovalles, bosses de platja o espardenyes, entre d’altres creacions:

De fet, cada cop més dissenyadors incorporen aquests teixits en les seves creacions, fet que testimonia que la roba de llengües viu un moment àlgid. Si veniu a Mallorca, no deixeu de visitar aquestes botigues, que constitueixen un veritable tresor patrimonial viu! Moltes tendes d’artesania també comercialitzen objectes que incorporen les llengües, però pareu atenció a les imitacions en forma de teles estampades i no texixides artesanalment. Si voleu més informació sobre la història i tècnica d’aquestes teles podeu consultar el llibre publicat en 2010 “Flàmules. Les teles de llengües a Mallorca” (podeu fullejar-lo en format pdf), catàleg de l’exposició del mateix nom que comptà amb la col·laboració de l’artista felanitxer global Miquel Barceló.

 

Entrada publicada a General el dilluns, 23/03/2015 a les 11:08.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.