Vista des del camí. M. Font

Sa Foradada és una de les postals típiques i tòpiques de Mallorca, la posta de sol més cercada, la “selfie” inevitable i obligada per a qualsevol visitant. I, sí, és clar que és una visió meravellosa contemplar el sol enfonsant-se a la mar amb la silueta d’aquesta península travessada per un forat retallada a l’horitzó. Però jo avui us proposo anar més enllà de la postal: recórrer els tres quilòmetres que separen el mirador de Son Marroig, a Deià, del mateix forat de la roca.

N’estic segura que és una de les millors caminades que fareu a la vostra vida. I us recomano amb el cor a la mà que si veniu per Mallorca, destineu un matí, una tarda, o millor encara, tot un dia, a fer l’excursió fins a sa Foradada, assaborint la visió del forat que s’apropa, guanya protagonisme, i gaudint d’una nedada final en aigües de vidre. És una excursió breu: l’anada, tot baixada, la fareu amb una hora com a molt; la tornada resulta una mica més feixuga, costa amunt, però es cobreix en una horeta i un quart, amb alguna esbufegada. Sobretot, i si és estiu, eviteu les hores de més sol, no oblideu la crema protectora ni el banyador!

Geogràficament, sa Foradada és una península situada al municipi de Deià, a la costa de la Serra de Tramuntana, coneguda com Costa Nord. Rep el nom de l’impressionant forat que la travessa, d’uns 18 metres de diàmetre, visible des de diferents parts de la costa de la serra. La finca on es situa el mirador (on des d’aquest any cal pagar 50 cèntims per accedir-hi!) es troba a Son Marroig, una de les finques adquirides per l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, personatge cosmopolita assidu de Mallorca al qui ja vàrem dedicar un post anterior.

Una anècdota explica que quan el noble comprà la finca, que incloïa la península de sa Foradada, algú li va dir que n’havia pagat un preu abusiu. Però ell va respondre que amb el que li havia costat no n’hi havia ni per pagar el forat de sa Foradada (l’arxiduc anava molt “sobrat” pel que fa als recursos monetaris). Fou ell qui manà construir el camí que encara uneix Son Marroig amb la roca, i el petit embarcador que veureu a la cala adjacent, on ell solia embarcar i desembarcar del “Nixe”, un preciós veler.

Contemplant aquest racó del món, la placidesa de la mar, la solidesa de la roca, la silueta dels diferents caps que se succeeixen a banda i banda de la costa, es fa difícil creure que en aquest escenari pacífic es produí, l’any 1582, una cruenta batalla: 150 corsaris nord-africans foren derrotats per 50 locals sota les ordres de Mateu Sanglada. A conseqüència d’aquesta i altres i força nombroses incursions similars, es decidí construir un sistema de torres de defensa per protegir la costa mallorquina, la majoria encara dempeus.

Atractius infinits de la caminada

El camí cap a sa Foradada comença a la finca de Son Marroig, que disposa d’aparcament. Heu d’anar fins a les cases de la possessió i, a mà esquerra, trobareu una reixa de ferro amb una indicació, que cal creuar per un lateral. Un cop passada, deixareu a la dreta el mirador de marbre blanc de Son Marroig, i travessareu part d’un oliverar antic, magnífic, amb exemplars centenaris escultòrics, capriciosos, bellíssims, com aquest:

Olivera escultòrica de Son Marroig. M. Font

La caminada recorre una distància de tres quilòmetres fins arribar a la mar. És impossible perdre’s. Pel camí, sembrat de pins anyencs, anireu contemplant diverses perspectives de la península de sa Foradada, envoltada d’una mar blava que pren tonalitats turqueses, esmaragdes o verdes sota el cel blau elèctric de Mallorca (el dia que hi vaig anar, però, els núvols tapaven el sol):

Amagada entre pins antics i bells. M. Font

Ja a nivell de la mar, trobareu primer una cala a mà dreta, amb aigües tan cristal·lines que, en el nostre cas, ens van permetre albirar des d’uns 20 metres d’alçada la clara forma d’una tonyina de gairebé un metre trescant arran de superfície a la recerca de menjar. Sola ella en una cala solitària i verge. Diuen que les aigües de sa Foradada constitueixen un dels punts d’immersió més preuats pels submarinistes.

El trajecte culmina a la caleta que forma sa Foradada, amb aigües tan nítides que podreu fer recompte de peixos, eriçons de mar, crancs i algun grumer sobre fons de pedra. És el moment de nedar en un dels llocs més exclusius de Mallorca, exclusiu perquè és un privilegi, un regal dels déus gratuït per als qui s’han decidit a arribar fins aquest lloc del planeta.

Si voleu, podeu pujar fins dalt de tot de la roca, per damunt del forat, un camí abrupte que s’enfila i us farà grimpar en alguns trams. Contempleu la costa, a banda i banda; cap a l’esquerra veureu una casa solitària entre els pins: és s’Estaca, possessió edificada per s’arxiduc. I més enllà, un bocí de l’illa de sa Dragonera. És una de les visions de la costa més salvatges i colpidores de tota l’illa. La magnitud de la serra s’aboca en picat a la mar, o bé s’obre sinuosament en petites cales des d’aquí invisibles.

Com que l’excursió i la possible nedada obren la fam, teniu una opció meravellosa que, sobretot a l’estiu, només podreu gaudir si reserveu amb antelació: el restaurant-bar-quiosquet “Sa Foradada”, on es preparen unes memorables paelles amb foc de llenya que demanen repòs abans d’enfilar el camí de tornada.

Restaurant-bar “Sa Foradada”, paelles delicioses amb foc de llenya. M. Font