Aventures (i desventures) de Francesc Aragó a Mallorca

arago_1

La mola de s’Esclop és una muntanya de 926 metres d’alçada situada molt a prop d’un cim germà, el puig del Galatzó, a la Serra de Tramuntana. Són llocs carregats d’història i llegendes, territori màgic vinculat per sempre més al comte de Santa Maria de Formiguera o Comte Mal, que en el segle XVII sembrà de maldat aquestes contrades i va ser condemnat, per la seva crueltat extrema, a cavalcar eternament de nit sobre un cavall de foc… Però aquesta és una altra història.

Un personatge molt més pacífic també roman lligat a s’Esclop: el científic rossellonès Francesc Aragó (Estagell, 1786 – 1853), matemàtic, astrònom, físic i polític que per primavera de l’any 1808 es va instal·lar al cim de la mola per dur a terme mesuraments sobre el meridià de París.

El projecte havia començat el 2 de maig de 1806, quan el “Bureau des Longitudes” va encarregar a Jean Baptiste Biot i al jove Francesc Aragó acabar les triangulacions per establir el meridià. La feina s’havia abandonat en 1804, quan només s’havien fet cinc dels disset triangles necessaris entre els Pirineus i Formentera. Així que els dos científics es traslladaren a les Illes, i a Eivissa i Formentera mesuraren onze triangles nous. Llavors Biot tornà a París, mentre que Aragó viatjà a Mallorca per prendre la darrera mesura.

Va arribar a l’illa el 6 de maig de 1808, i s’instal·là amb els seus instruments al cim de la mola de s’Esclop, en una cabana de pedra construïda per a l’ocasió. Allà treballà tranquil·lament dues setmanes, fins que el 27 de maig arribaren a Mallorca notícies de l’esclat de la Guerra del Francès (1808-1814) contra l’ocupació de les tropes napoleòniques. Algú llavors va recordar que justament un francès es comportava de forma estranya al cim de s’Esclop, a on encenia fogueres i realitzava moviments sospitosos amb instruments òptics. Motius suficients per considerar-lo espia al servei de l’emperador. I s’envià un escamot armat per apressar-lo.

Però el científic va tenir sort: va ser alertat per Damià, patró del místic —un tipus de veler de dos o tres pals— que les autoritats espanyoles havien posat al servei de l’equip d’investigació. Aragó explica aquest episodi, convertit ja en anècdota, a la seva biografia:

“Damià, patró del veler que el govern espanyol havia posat a la meva disposició, els va avançar i em va portar un vestit amb l’ajuda del qual em vaig disfressar. Dirigint-me vers Palma, en companyia del valent marí, vam trobar els grups que m’anaven a buscar. No se’m va reconèixer, ja que jo parlava perfectament el mallorquí. Vaig encoratjar fortament els homes d’aquest destacament a continuar la seva ruta, i em vaig encaminar cap a Palma.”

Així que Aragó, vestit de pagès, va salvar la vida perquè com a rossellonès parlava perfectament el català. Arribat a Palma es va embarcar en el místic, capitanejat pel tinent Manuel de Vacaró, a qui va demanar anar cap a Barcelona, ocupada pels francesos. Vacaró s’hi negà, però li va oferir la possibilitat d’amagar-se dins d’una gran caixa de fusta. En aquest tràngol, i a fi de no ser linxat, Aragó va decidir entregar-se a les autoritats, i fou empresonat al castell de Bellver. Un mes després es va donar ordre d’alliberar-lo.

Sempre amb l’ajuda de Damià, s’embarcà en un vaixell de pesca que va arribar a Alger. El dia següent va pujar en una nau rumb a Marsella, però va ser capturada per un corsari espanyol. El científic va ser conduït a Roses, i després a Palamós, on mesos després va reprendre el viatge cap a França. Una tempesta, però, desvià el vaixell cap a Bugia (Algèria), on viatjant per terra arribà de nou a Alger el dia de Nadal de 1808. Sis mesos més tard s’embarcà rumb a Marsella, on finalment va arribar, tot i que abans de tornar a París va haver de romandre en quarantena dins d’un llatzeret…

La bona notícia és que durant tot aquest periple Francesc Aragó va conservar les seves notes de treball amb la darrera triangulació del meridià, que van ser dipositades al “Bureau des Longituds” de París. Arrel de la feina va ser nomenat membre de l’Acadèmia Francesa de Ciències quan només tenia vint-i-tres anys d’edat, i poc després Napoleó va nomenar-lo astrònom de l’Observatori de París.

Fou un científic prolífic: va estudiar la velocitat i la refracció de la llum, l’electromagnetisme, la pressió del vapor en diferents temperatures i la velocitat del so. Va inventar instruments com el polariscopi (que permet veure si una llum està polaritzada), el polarímetre (per mesurar la fracció polaritzada d’una llum) i el cianòmetre (per mesurar la intensitat del color i la intensitat del blau del cel), entre d’altres.

Políticament va ser republicà, va defensar el sufragi universal i l’abolició de l’esclavisme. Es va preocupar pel foment de la instrucció pública, la retribució dels inventors i la difusió de les ciències, i impulsà la construcció de ferrocarrils i telègrafs elèctrics.

Ha rebut homenatges, premis i reconeixements, tant a la terra —amb el seu nom inscrit al primer pis de la Torre Eiffel— com al cel: es diuen Aragó l’asteroide 1005, el quart anell de Neptú, un cràter de la Lluna i un cràter de Mart. I ha aparegut almenys tres cops a obres del seu admirador Jules Verne, concretament a “De la Terra a la Lluna”, “Hector Sarvadac” i “Clovis Dardentor”.

Si pugeu a s’Esclop —aquí trobareu tota la informació sobre l’excursió— veureu dalt del cim les restes de la cabana on el científic va fer els seus mesuraments, coneguda encara com “la caseta del francès”.

arago3

Autobiografia de Francesc Aragó

Comparteix

Comentaris

Escriu un comentari

(*) Camps obligatoris

Normes d'ús