Visita al Museu “La Retirada. Febrer 1939” a Camprodon

dilluns, 7/09/2015 (jcirach)

Cotxes, fusells, morters, diaris o làpides són alguns dels objectes que el visitant pot trobar a l’exposició/museu “La Retirada. Febrer 1939” al número 56, del carrer València, de Camprodon.

guerra-civil-camprodon

La Retirada” mostra estris i armes abandonades a la Vall de Camprodon per les tropes republicanes en el seu èxode a França, que durant els últims 20 anys han anat recollint Alexandre Cuadrado i Lluís Bassaganya amb la col·laboració de Christophe Bartre.

Els promotors d’aquesta exposició, no tenen cap més objectiu que donar a conèixer els nombrosos estris de matar que foren utilitzats pels dos bàndols contendents en la sinistre guerra civil espanyola del 1936-1939. […] Les idees i els dogmes que simbolitzaven ja estan per sempre sota la llosa del passat, però no pas de l’oblit. Aquí es mostra un inventari sentimental i absolutament pacífic de la més incivil de les guerres”.

camprodon-retirada-exposicio

generalitat-guerra-civil-camprodon

guerra-civil-camprodon-expo

Tots els objectes exposats són impressionants, i per una persona que no està acostumada a veure material de guerra de tant a prop és molt colpidor. Els objectes ens fan una idea de la barbàrie de la guerra.

L’exposició també explica l’accident aeri del 27 de juliol de 1944, al Puig de les Agudes, del caça bimotor Bristol Beaufighter MK VI nº 164 del 414 TACTICAL ASQUADRON de la USAAF, en el que van morir els dos joves pilots Harry E. Sharp i William J. Barrons.

expo-camprodon-generalitat

cotxe-guerra-civil-camprodon

L’entrada a l’exposició/museu ‘La Retirada’ és gratuïta.

La Retirada. Febrer 1039
Carrer València, 56 (Camprodon)
www.laretirada.com
Entrada Lliure

Mirar la Mort: Història de les Màscares Mortuòries

dilluns, 24/08/2015 (jcirach)

‘Aquesta publicació voldria ser: una invitació a reflexionar sobre l’absència, un acompanyament al món dels morts, una eina per observar les pràctiques del passat, un manual per plantejar la presència’. (Gorka López de Munain).

mirar-la-mort-blind-books

Fa un parell de setmanes, a la Festa dels 10 anys dels Vespres de la UB, vaig descobrir l’editorial Blind Books i un dels seus llibres ‘Mirar la Mort. Breu història de les màscares mortuòries’. Al final, me’l vaig acabar comprant.

La publicació repassa la història de les màscares mortuòries, un art oblidat que com bé diu el seu autor, Gorka López de Munain, ‘és una història de la relació de les persones amb la mort’.

El recorregut s’inicia amb els cranis de Jericó, modelant el rostre del difunt amb guix aplicat directament sobre la calavera. També repassa la història de les màscares a l’edat mitjana i durant el segle XIX, moment en el que es converteix en un fet habitual.

antoni-gaudi-barcelona

La publicació està acompanyada d’unes fotografies de màscares mortuòries de personatges il·lustres com ara Marià Fortuny, Antoni Gaudí i Friedrich Nietzche entre d’altres.

Trobareu més informació sobre Blind Books a la seva pàgina web i a la seva fanpage a Facebook.

Una publicació altament recomanable per a tots aquells que us agrada el misteri!

La Basílica de Santa Maria del Pi secreta

dilluns, 4/05/2015 (jcirach)

Ens endinsem dins d’un món màgic i de foscor, on des dels sentits descobrireu els secrets de la Basílica de Santa Maria del Pi, esteu preparats?’, ens adverteix Montse Sacasas, l’ànima del projecte Ad Sentia Barcelona, una empresa especialitzada en l’organització de guies nocturnes per les esglésies de Barcelona.

La Basílica

La ruta comença en el passadís central de la Basílica, on la guia ens explica la història de l’església, que és d’estil gòtic català i està declarada Bé d’Interès Nacional el 1931. La primera documentació que apareix el nom de l’església del Pi és al 987, tot i que la tradició marcava que en el mateix lloc on ara és l’església, ja existia una capella del segle IV (415).

santa-maria-del-pi

A partir d’aquí pugem al presbiteri, l’espai reservat al clergat i el punt més alt de la nau, on més flueix l’energia. ‘Entrem a l’espai sagrat’, ens adverteix Montse. Presideix el presbiteri una imatge de la Mare de Déu del segle XIV, que estava situada al timpà de la porta principal, però que van traslladar a l’altar perquè la van intentar robar.

Asseguts al cadirat rococó és on tenim les millors vistes de la impressionant rosassa, considerada la més gran de Catalunya i reconstruïda durant l’incendi del 1936 per l’arquitecte Josep Maria Jujol. La rosassa actual recorda a la del Monestir de Pedralbes de Barcelona i Sant Cugat del Vallès.

santa-maria-del-pi-web

Passem al sacràrium dins d’un núvol d’encens per ascendir a la divinitat.

El sacràrium

Situat darrere de l’altar, l’espai més sagrat, ens trobem amb un petit forat dins la pedra de la basílica. És el sacràrium, el lloc on es guarda alguna cosa sagrada i és únic a la ciutat de Barcelona. ‘Tothom té alguna cosa sagrada, com per exemple és l’anell de compromís, aquest seria l’espai on el desaríem’.

santa-maria-de-pi-bcn

La sagristia

La sagristia, situada al costat del presbiteri, és el lloc reservat a la preparació de les cerimònies, és l’espai que connecta el món terrenal amb el món sagrat, per això és un espai semi-sagrat.

santa-maria-de-pi-barcelona-ciutat

Gràcies a un racó amagat darrere d’un armari, actualment podem gaudir d’una de les millors mènsules conservades. És del segle XV i representa a Sant Marc amb el Lleó.

Un dels quadres que més crida l’atenció és el situat a l’esquerra de la sagristia. Es tracta d’una Vanitas, Vanitae una obra d’art realitzada per Pere Roig i Morell l’any 1600, canònic de la catedral de Barcelona, que va voler representar la vanitat dins d’un món de simbolisme. Està considerada una de les poques vanitas de Catalunya.

santa-maria-del-pi-bcn

Ascensió al Campanar

Gràcies a la llum tènue d’un fanalet, ascendim a la segona planta del campanar. ‘Gaudireu d’una de les millors vistes de Barcelona’, ens comenta la guia.

santa-maria-del-pi-barcelona-campanario

El campanar és de cos exempt i té 54 metres d’alçada i els murs tenen un gruix de 3,55 metres. A la segona planta Montse ens explica la llegenda del diable, que narra la història que a l’escaló número 100 del campanar, el diable va posar la seva empremta.

santa-maria-del-pi-barcelona-campanar

Després pugem al campanar, on davant nostre tenim les 4 campanes que els campaners feien sonar fins fa no gaire pas tant. ‘Els campaners pujaven aquí des de les 5 de la matinada fins les 5 de la tarda’. Encara podem veure, situat extramurs del campanar, les bigues d’una petita habitació que feien servir els campaners de raser.

Tot i les vistes espectaculars des de l’indret on estàvem situats, pugem al cim de tot del campanar, una petita terrassa en forma de cercle on tenim una vista en 360 graus de tota la ciutat, ja que estem situats al centre de Barcelona.

Les vistes de la terrassa serveixen de colofó de la visita, és el premi que rebem després de pujar totes les escales. Assumim la grandesa i la bellesa de la nit barcelonina mentre empassem una copa de cava.

santa-maria-del-pi-barcelona

panoramica-nocturna-barcelona

El projecte Ad Sentia i la ruta sensorial de la Basílica de Santa Maria del Pi neix des de les ganes d’acostar el patrimoni al ciutadà i viure-ho des dels sentits, una nova perspectiva a la nit més sensorial‘, em comenta Montse Sacasas.

La ruta per la Basílica de Santa Maria del Pi roman oberta durant tot l’any i podeu trobar tota la informació a la pàgina web www.adsentiabarcelona.com

Moltes gràcies a la guia, Montse Sacasas, per totes les atencions rebudes.

Algunes fotografies que il·lustren aquest article estan realitzades pel fotògraf Peupple Alk.

Els misteris de la façana de la Casa Amatller de Barcelona

dilluns, 16/03/2015 (jcirach)

Degut a l’obertura al públic de la Casa Amatller de Barcelona, us expliquem els misteris i secrets que amaga aquesta joia del modernisme.

El 12 de març de 1898, l’industrial xocolater Antoni Amatller (1851-1910) va comprar una finca de 1.415m2, en el número 41 de Passeig de Gràcia de Barcelona, amb el propòsit de convertir l’immoble en un edifici de referència de la ciutat.

Antoni Amatller amb la seva dona i la seva filla a la sala del pis principal

casa-amatller-modernisme-barcelona-passeig-de-gracia_opt

Façana de la Casa Amatller abans del 1904 | ©Arxiu Amatller

Quan Amatller va adquirir la finca, la encarregar la remodelació de l’edifici a l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). Cadafalch va projectar una nova imatge de l’edifici mitjançant una arquitectura moderna i dotades de les innovacions tecnològiques de l’època: incorporació d’un ascensor elèctric i d’una plataforma giratòria per a l’automòbil.

casa-amatller-modernisme-barcelona_opt

Avantprojecte de Cadafalch la façana principal de la Casa Amatller | ©Arxiu Nacional de Catalunya

La Casa Amatller de Barcelona va ser el primer edifici remodelat de la coneguda ‘mansana o illa de la discòrdia’ de l’eix quadrat d’or.

passeig-de-gracia-barcelona_opt

passeig-de-gracia-barcelona-modernisme_opt

Seqüència de la transformació de la ‘Mansana o illa de la discòrdia’ | ©Institut Amatller d’Art Hispànic

 

Segurament, des del passeig de gràcia, has vist repetidament la impressionant façana principal de la Casa Amatller, però ja saps quins misteris amaga?

Josep Puig i Cadafalch va dissenyar la façana principal, amb influències de diversos estils (des del romànic al barroc). A més, va fer clares al·legories a les passions del seu propietari, el xocolater Antoni Amatller.

Per exemple podem trobar el vers ‘l’amatller és florit, l’bon temps s’acosta, ab sos nius d’ausells y sos poms de roses” amb clares al·lusions al nom de la família. Aquest vers és de Dolors Monsardà, la sogra de Puig i Cadafalch.

Vers situat al fontó de la la finestra principal | Fes ‘click’ a la imatge per veure la font

També la iconografia tradicional és molt present a la façana, com el drac de Sant Jordi o el rodamón.

El drac i Sant Jordi | Fes ‘click’ a la imatge per anar a la font

El rodamón amb el seu gos | Fes ‘click’ a la imatge per anar a la font

Podem trobar repetides imatges simbòliques a les afeccions de Antoni Amatller, com la pintura, l’escultura, l’arquitectura, la música, el col·leccionisme i molt especialment la fotografia.

Iconografia dedicada a la pintura i l’escultura | Fes ‘click’ a la imatge per anar a la font

Bèsties realitzant una fotografia | Fes ‘click’ a la imatge per anar a la font

Escut d’una finestra amb al·legories a la fotografia| Fes ‘click’ a la imatge per veure la font

A més a més, la façana busca un efecte de simetria equilibrada gràcies a un complet càlcul matemàtic a partir d’un mòdul de 55cm de separació.

Detalls de la façana principal | Fes ‘click’ a la imatge per veure la font

Ara et proposo que descobreixis més secrets i misteris que amaga una de les joies del 1900 i que coneguis com és el seu interior modernista.

>Si vols descobrir l’interior de la Casa Amatller fes ‘click’ AQUÍ<

Les ruïnes i els misteris del Casino de l’Arrabassada

dilluns, 2/03/2015 (jcirach)

Quins misteris amaguen les ruïnes del Casino de l’Arrabassada? Acompanya’ns en un viatge en el temps, fins la Barcelona de principis del segle XX.

audet1-9

Entre les diverses urbanitzacions situades a la muntanya de Collserola (Sol i Aire, Sol i Aigua, Les Planes o La Floresta), s’amaga en un revolt de la carretera de l’Arrabassada, les ruïnes d’un casino i d’un hotel.

L’indret, avui molt abandonat i rosegat per la natura, desprèn un caire de misteri que aviat impulsa al visitant encuriosit a endinsar-se dins les ruïnes.

casino-arrabassada-barcelona

audet1-3

La història del Casino de l’Arrabassada es remunta fins el 1899 quan es va construir un Gran Hotel situat en el costat dret de la carretera que connecta Barcelona i el Vallès.

El casino i el parc d’atraccions es van construir més tard, no va ser fins el 1911 quan l’arquitecte Andreu Audet i Puig va projectar un complex d’oci i lleure que aviat esdevindria un dels edificis més emblemàtics de la Barcelona de principis del segle xx.

Símbol d’una Barcelona burgesa i adinerada, el Casino contenia un restaurant de luxe amb xefs vinguts de París, orquestra, hotel amb habitacions de luxe, salons recreatius, jardins luxosos amb vegetació exòtica i el seu propi parc d’atraccions.

casino-arrabassada-collserola

casino-arrabassada-barcelona-historia-bcn

Però el Casino també tenia una cara fosca, la llegenda explica que diversos burgesos van arribar a suïcidar-se al perdre les seves fortunes i que, fins i tot, hi havia una sala destinada per a aquests propòsits.

El seu declivi va arribar a partir de 1929, quan el general Primo de Ribera va prohibir el joc i el casino va tancar. L’hotel i el restaurant va continuar la seva activitat fins el 1930 quan es va clausurar definitivament.

Durant la guerra civil l’edifici es va utilitzar com a refugi contra els bombardeig  i després com a quarter militar. Va ser el 1940 quan es va enderrocar. Actualment només queda visible una de les torres del mirador de l’hotel i el celler. Tot l’indret és ple de pedres que recorden el passat gloriós del casino.

casino-arrabassada-historia-barcelona

bcn-casino-arrabassada-barcelona-historia

El 25 d’abril de l’any passat, el Museu del Claustre del Monestir de Sant Cugat va inaugurar una exposició d’homenatge al casino titulada ‘El Gran Casino de la Rabassada. Història d’un somni burgès’.

Avui les pedres esquitxades pel revolt de la muntanya, són testimoni del passat d’aquest indret avui ple de misteri.

casino-arrabassada-barcelona-historia-blog historia-casino-arrabassada-barcelona-historia-bcn

Els exvots secrets del Monestir de Montserrat

dilluns, 16/02/2015 (jcirach)

Montserrat. Una paraula que conté molts significats: espirituals, religiosos, culturals, socials, nacionals, etc.

Anar a Montserrat no és anar a qualsevol lloc, és anar a un lloc sagrat i els llocs sagrats necessiten una dedicació per part nostra: una reflexió, un silenci i una certa espiritualitat.

exvots-montserrat-barcelona-fotografies

Sala dels exvots del Monestir de Montserrat | ©JordiCirach.com

En una visita recent al Monestir, vaig topar amb una cambra annexa a l’Atri, on el pelegrí pot oferir els seus exvots a la Mare de Déu.

Segons el Diccionari de la Llengua Catalana defineix l’”exvot” com un objecte que s’ofereix en do a Jesucrist, a la Verge, a un sant, en compliment d’un vot, en record d’un benefici rebut, que es penja a la paret, al sostre, del temple, de la capella, etc.

De fet “votum” prové de llatinisme “vovere” que significa fer una promesa religiosa a canvi d’un favor. A partir d’aquest mot sorgeix “devovere” (oferir) i d’aquí neix la paraula “devot” i “devoció” (qui té interès per les pràctiques religioses).

L’acte d’oferir alguna cosa a canvi d’un favor era una pràctica habitual fins ben entrat el segle XX, tot i que actualment aquest ritual encara segueix, però amb menys intensitat.

exvots-montserrat-barcelona

Detall dels exvots del Monestir de Montserrat | ©JordiCirach.com

exvots-barcelona-montserrat

Sala dels exvots del Monestir de Montserrat | ©JordiCirach.com

No negaré que descobrir aquella cambra va ser tota una sorpresa per mi. Xumets, pitets, vestits de comunió i de núvia, cartes, postals, creus… és una cambra plena de diferents objectes que contenen una simbologia per part de la persona que els ofereix a la Mare de Déu, com al·legoria d’un prec.

Amb el pas del temps els exvots també han canviat. La tradició popular ha sigut oferir retaulons pintats a Montserrat. De fet, per celebrar els 400 anys de la translació de la Santa Imatge de l’antiga església romànica a l’església nova, l’actual basílica, el Museu del Montserrat va realitzar una exposició anomenada ‘Exvots pintats de la Mare de Déu de Montserrat’ (1999). Aquesta mostra d’art popular encara persisteix, perquè encara podem veure una bona mostra de pintures utilitzades com ofrenes a Montserrat.

exvot-montserrat-retaulo

Exvots pintats de la Mare de Déu de Montserrat| ©Publicacions Abadia de Montserrat

retaulo-montserrat-exvot

Exvots pintats de la Mare de Déu de Montserrat| ©Publicacions Abadia de Montserrat

L’exvot mostra l’expressió dels sentiments d’un devot. A més, la tradició popular ens diu que l’ofrena sovint ve acompanyada d’una pregària.

Us convido a que quan aneu a Montserrat, visiteu aquesta cambra, on donareu resposta a la pregunta que l’abat Sebastià Maria Bardolet es realitzà l’any 1999:

Per què en una societat tan secularitzada, com la nostra, la gent continua pujant al santuari de Montserrat a venerar Santa Maria amb devoció i convicció?

El préssec alquímic del Monestir de Sant Cugat del Vallès

dimarts, 10/02/2015 (jcirach)

Aquells que ja em seguiu per Instagram, us haureu adonat que fa un parell de setmanes vaig visitar el meravellós Monestir de Sant Cugat del Vallès.

La visita a l’interior del museu ens explica l’evolució històrica del monestir i ens emplaça a recórrer l’interior del claustre romànic i les diferents dependències de la comunitat benedictina.

sant-cugat-monestir-barcelona

Monestir de Sant Cugat | ©JordiCirach.com

Però el que no explica el Museu és la història del préssec alquímic, una història fascinant i de gran transcendència.

Sabíeu que els monjos del Monestir de Sant Cugat tenien una llarga tradició alquímica i que van aconseguir transformar elements orgànics en minerals?

pressec-sant-cugat-valles

Imatge del préssec trobat a l’interior de la cripta del Monestir

pressec1

Imatges de detall del préssec | ©JordiCirach.com

sant-cugat-cripta

Cripta del Monestir de Sant Cugat

Tot comença l’any 1972 quan uns operaris, en el decurs d’una restauració arquitectònica duta a terme per l’arquitecte Jordi Ambrós, van trobar a la cripta del monestir un préssec de pedra. El préssec era tant realista que, fins i tot, encara tenia el borrissol que recobreix la pell.

La sorpresa va ser tant gran que ràpidament aquesta peça es va dur al Museu Arqueològic de Catalunya per estudiar-la. Les primeres investigacions de l’època deien que es tractava d’una obra artística de marbre.

document-hipergea

Document certificat de la investigació realitzada per Hipergea

Però l’any 1978, Josep Antoni Lamic del grup de recerca Hipergea i el centre Cruz Blanca, van realitzar un seguit d’anàlisis a la peça per demostrar el seu tractament alquímic.

El resultats van ser sorprenents, ja que mitjançant tractaments òptics, microscòpics i exàmens radiològics i termogràfics, es determinà que el préssec era de densitat variable, tenia zones buides, temperatura era diferent segons la zona, estava dotat de vitamines A i B i que tenia diferents àcids al seu interior.

pressec-barcelona

Recreació de l’estudi realitzat per l’equip Hipergea i el centre Cruz Blanca l’any 1978

Les darreres investigacions més recents amb microscòpic estereoscòpic realitzades pel Museu d’Arqueologia de Catalunya amb col·laboració amb el laboratori d’EPSEB de la Universitat Politècnica de Catalunya determinen que el material de la peça és marbre de Carrara, procedent de la regió de la Toscana a Itàlia, que està tenyit de pigments i que es remunta als segles XVI i XVII.

Tot i així aquesta darrera investigació no ha deixat contents a molts investigadors que encara es pregunten: com pots ser que la peça contingui les vitamines A i B i com és possible que s’amagués en l’interior d’una cripta funerària del segle XII?

sant-cugat-monestir

Claustre del Monestir de Sant Cugat | ©JordiCirach.com

L’enigma és tant gran que fins i tot la revista Karma-7 o el programa de misteri Cuarto Milenio es van fer ressò.

Preguntes que encara no tenen resposta i que alimenten aquesta fascinant història del préssec alquímic del Monestir de Sant Cugat del Vallès.

Els Rituals Funeraris dels Víkings

dilluns, 26/05/2014 (jcirach)

A l’exposició ‘Víkings’ del Museu Marítim de Barcelona podem aproximar-nos a descobrir el procés funerari d’aquest grup ètnic originari dels països nòrdics.

Un dels propòsits de Víkings és intentar desmitificar alguns dels tòpics que sempre han anat associats aquest poble: bàrbars, invasors i saquejadors.

Panells audiovisuals i interactius permeten conèixer els trets fonamentals d’aquesta cultura, des de la seva expansió al segle VIII dC, fins al seu declivi al segle XII.

Crani humà d’home adult | ©JordiCirach.com

Recreació de la imatge d’un Víking | ©JordiCirach.com

Les troballes funeràries ens desvetllen molta informació dels costums, religió i societat del seu temps. Per exemple, la riquesa d’una dona lliure es manifestava a la seva tomba o el grau d’importància d’un guerrer amb les seves armes.

A moltes tombes, sobretot de dones, s’ha pogut observar com portaven una clau ben visible sobre la roba, que indicava el seu poder i control sobre la casa. En canvi als homes, hi ha tombes on s’ha trobat armes, instruments per caçar o per muntar a cavall.

El mite sobre els víkings com a superhomes rarament es demostra a les tombes, ja que l’esperança de vida mitjana era de 45 anys en homes i 25-30 anys en dones (generalment morien per complicacions en la gestació i part).

També el mite sobre que els ancians o les persones dependents eren llançats muntanya avall és fals, ja que s’ha trobat tombes que demostren el contrari.

El cérvol en fermalls era un símbol de Crist | ©JordiCirach.com

Sovint s’enterrava el mort amb les seves pertinències personals, com aquesta pinta de la tomba d’una nena | ©JordiCirach.com

La religió Norse (a Escandinàvia durant l’Època dels Víkings) no es basava en un text sagrat o únic Déu. Tot i així es coneix el culte a les Nornes mitològiques com les Valquíries, que eren deesses de la mort que cavalcaven pels camps de batalla escollint els homes que havien de morir. Les antigues creences Norse es combinaven sovint amb les Cristianes.

Els funerals de l’aristocràcia requerien el seu temps: 10 dies, segons l’escriptor àrab Ibn Sadlan, que va presenciar l’enterrament d’un líder tribal Norse.

Les investigacions arqueològiques evidencien dos tipus principals d’enterrament: la inhumanació (enterrar el cos a terra) o la incineració (la crema del cos abans de l’enterrament).

La idea principal de la incineració era que l’ànima havia de ser alliberada del cos per poder començar una nova existència al regne dels morts. En alguns enterraments a més s’enterrava amb el vaixell, com a símbol de poder de les classes socials.

Pedra sepulcral amb la Mitologia de Valhalla, amb dos guerrers i un vaixell de guerra | ©JordiCirach.com

Als rituals funeraris se sacrificaven sobretot gossos, gats i pollastres. Aquests animals tenien vincles amb els Déus per guiar el mort a l’altra vida, com a símbol del Garm, el gos mitològic que custodiava el regne dels morts.

Tot i així la majoria d’enterraments de la gent comuna, era la incineració, on després se celebrava un enterrament.

El rituals funeraris del víkings evidencien com tampoc han canviat tant els costums o tradicions funeràries fins a l’actualitat.

Una experiència lúdica on embarcar-nos a fer un viatge en el temps, per entendre i descobrir la mentalitat d’aquest poble escandinau.

Víkings‘ es podrà veure fins el 28 de setembre al Museu Marítim de Barcelona.

Visita comentada al Cementiri de Vilafranca del Penedès

dilluns, 19/05/2014 (jcirach)

La visita a un cementiri sempre és una experiència fascinant. És l’espai comú entre el món dels vius i dels morts. Un lloc de record, recolliment i també de contemplació artística.

A Vilafranca […] gràcies a la mancança original de diners, només una reixa separa un món de l’altre, de tal forma que tots dos poden veure’s i comunicar-se. Així Jordi Valls, autor del llibre ‘El Cementiri de Vilafranca del Penedès’, ens desvetlla tots els secrets i curiositats d’un cementiri que és una joia arquitectònica, artística i cultural.

Creu d’una de les capelles de les confraries | ©JordiCirach.com

De fet, cada cop més, diferents cementiris de Catalunya ofereixen diverses activitats culturals per apropar a la ciutadania l’art fúnebre i començar admirar el cementiri com un espai quotidià on resseguir el nostre passat, present i probablement el nostre futur.

El passat 4 de maig, un grup d’amics i aficionats a la fotografia, vam visitar el Cementiri de Vilafranca del Penedès, acompanyats amb la visita comentada de Jordi Valls, un dels seus màxims experts.

La visita va començar just a l’entrada principal (carrer Guardiola) on Valls ens va explicar una de les singularitats d’aquest cementiri, la seva integració a la vida urbana mitjançant una reixa que permet el contacte visual d’un món a un altre. Habitualment un mur que envolta tot el recinte, no permet aquesta integració, ni visualització al seu interior.

Porta principal al cementiri des del carrer Guardiola | ©Catalunya Fotografia

Actualment el cementiri està dividit en set recintes. El primer va ser inaugurat el 23 d’abril del 1839. És de planta quadrada amb un passeig en forma de creu que comunica la porta principal amb el segon recinte.

Una de les curiositats més significatives de la visita comentada, va ser un llibre que vam trobar sobre la tomba de Margarete Von Hase, la dona d’un comandant general a Berlín que formava part de l’’Operació Valquíria’, que pretenia atemptar contra la vida de Hitler per posar fi a la II Guerra Mundial. El llibre, que porta una dedicatòria, va aparèixer misteriosament i reposa just a la llosa de Margarete.

Llibre sobre la tomba de Margarete Von Hase|©JordiCirach.com

Diferents confraries tenen la seva capella, com la Confraria de la Nostra Senyora del Roser o la Confraria de Sant Antoni, però justament a l’antiga Confraria de Sant Eloi, que agrupava els oficis que treballaven el metall, es va construir la Sala Mortuòria. Actualment encara podem veure la taula de marbre per realitzar-hi les autòpsies.

Exterior i interior de la Sala Murtuòria|©JordiCirach.com

Un dels panteons més exuberants del cementiri, és el Panteó de Ramon Marimon, però també podem trobar diferents panteons espectaculars, com el Panteó de Josep Claramunt (amb un sarcòfag simbòlic que estava presidit per una gran greu), el Panteó de Josep Balaguer (en forma de sarcòfag en el qual hi ha assegut un àngel amb la trompeta de la mort), el Panteó de Manel Girona (amb forma de glorieta amb columnes d’estil dòric amb una creu al centre) o la Tomba a Matilde (amb les restes de l’escriptor Eugeni d’Ors, iniciador del moviment noucentista). Santiago Güell, August Font o Antoni Pons, són alguns dels arquitectes de renom que van dissenyar alguns dels panteons més importants.

Panteó de Ramon Marimon|©JordiCirach.com

Tomba a Matilde|©JordiCirach.com

Situat al costat del Panteó de la Família Gual Miró, podem trobar un arbust difícil de catalogar, es tracta de ‘Colletia Cruciata’. La tradició remet que amb aquesta espècie va ser construïda la corona d’espines de Jesucrist. La tradició popular diu que va créixer d’un brot portat directament de Jerusalem.

Colletia Cruciata | ©Catalunya Fotografia

Al Cementiri també hi ha un espai de record als soldats republicans que van “perdre la vida defensant la República”. Es tracta d’una fossa on s’hi van enterrar 268 soldats. Des del 2004 una llista en recorda els noms.

Monument d’homenatge als soldats | ©JordiCirach.com

Monument d’homenatge | ©JordiCirach.com

Fins arribar aquí, tot va anar bé, aquest és un dels epitafis més curiosos que podem trobar al Cementiri. De fet, és la imatge de portada del llibre ‘El Cementiri de Vilafranca’.

Epitafi | ©JordiCirach.com

Recórrer un cementiri és justament això, observar els petits detalls, les tombes i els mausoleus, apreciant-ne la construcció i els elements ornamentals.

Us convido a que visiteu qualsevol cementiri, perquè estic segur que trobareu curiositats i misteris fascinants; però especialment el Cementiri de Vilafranca del Penedès, perquè tindreu el plaer de contemplar un cementiri d’autèntic patrimoni arquitectònic d’increïble valor cultural.

Moltes gràcies a tots els participants, especialment a Jordi Valls, per la visita comentada.

Podreu trobar més informació sobre el Cementiri de Vilafranca del Penedès a la pàgina web de l’Ajuntament.

Visita a la Cripta del Convent dels Àngels de Barcelona

dilluns, 12/05/2014 (jcirach)

Has visitat algun cop una exposició dins una cripta? Com t’imagines la cripta de l’antic Convent dels Àngels de Barcelona?

Si busquem al diccionari la paraula ‘cripta’, etimològicament la paraula significa ‘amagar’, així doncs es tracta d’amagar o ocultar les despulles sagrades a ulls profans.

Si algun cop has visitat una cripta, normalment no és un espai gaire amable, de fet és tot el contrari, sol ser un espai obscur i tètric, on s’hi respira un ambient impregnat de misteri.

Però la cripta de l’antic Convent dels Àngels de Barcelona, situada a l’actual seu del FAD (Foment de les Arts i del Disseny) a la plaça dels Àngels, és una excepció.

La cripta, situada al Fòrum del FAD, és una sala petita de 30m2 que s’accedeix mitjançant unes escales subterrànies. La sala és plena de llum i color, on podem trobar exposicions situades als nínxols. El vermell i el blanc són els colors protagonistes, que trenquen amb la solemnitat de l’espai.

Tota la sala va ser remodelada per l’estudi XNF Arquitectes l’any 2003 i van convertir els 35 nínxols en unes vitrines on exposar petits objectes, excepte d’un, que ha quedat com emblema del passat de l’antic convent. La cripta, a més, compta amb una sala annexa per a projeccions i petites reunions.

Vaig descobrir aquesta sala quan vaig anar a visitar una exposició sobre La Caputxeta Vermella dins la programació infantil Món Llibre i va ser una sorpresa veure la cara dels més petits mirant encuriosits dins dels nínxols.

Actualment aquesta sala és oberta al públic dins de la programació d’exposicions del FAD.

Us recomano visitar la cripta de l’antic Convent dels Àngels de Barcelona perquè és un viu testimoni de la història de l’organització territorial de la ciutat de Barcelona, que actualment ha quedat en desús des d’un punt de vista sagrat.

Qui sap, si en un futur, els nostres actuals cementiris es podran reconvertir en un espai cultural on albergar exposicions.