Els Rituals Funeraris dels Víkings

A l’exposició ‘Víkings’ del Museu Marítim de Barcelona podem aproximar-nos a descobrir el procés funerari d’aquest grup ètnic originari dels països nòrdics.

Un dels propòsits de Víkings és intentar desmitificar alguns dels tòpics que sempre han anat associats aquest poble: bàrbars, invasors i saquejadors.

Panells audiovisuals i interactius permeten conèixer els trets fonamentals d’aquesta cultura, des de la seva expansió al segle VIII dC, fins al seu declivi al segle XII.

Crani humà d’home adult | ©JordiCirach.com

Recreació de la imatge d’un Víking | ©JordiCirach.com

Les troballes funeràries ens desvetllen molta informació dels costums, religió i societat del seu temps. Per exemple, la riquesa d’una dona lliure es manifestava a la seva tomba o el grau d’importància d’un guerrer amb les seves armes.

A moltes tombes, sobretot de dones, s’ha pogut observar com portaven una clau ben visible sobre la roba, que indicava el seu poder i control sobre la casa. En canvi als homes, hi ha tombes on s’ha trobat armes, instruments per caçar o per muntar a cavall.

El mite sobre els víkings com a superhomes rarament es demostra a les tombes, ja que l’esperança de vida mitjana era de 45 anys en homes i 25-30 anys en dones (generalment morien per complicacions en la gestació i part).

També el mite sobre que els ancians o les persones dependents eren llançats muntanya avall és fals, ja que s’ha trobat tombes que demostren el contrari.

El cérvol en fermalls era un símbol de Crist | ©JordiCirach.com

Sovint s’enterrava el mort amb les seves pertinències personals, com aquesta pinta de la tomba d’una nena | ©JordiCirach.com

La religió Norse (a Escandinàvia durant l’Època dels Víkings) no es basava en un text sagrat o únic Déu. Tot i així es coneix el culte a les Nornes mitològiques com les Valquíries, que eren deesses de la mort que cavalcaven pels camps de batalla escollint els homes que havien de morir. Les antigues creences Norse es combinaven sovint amb les Cristianes.

Els funerals de l’aristocràcia requerien el seu temps: 10 dies, segons l’escriptor àrab Ibn Sadlan, que va presenciar l’enterrament d’un líder tribal Norse.

Les investigacions arqueològiques evidencien dos tipus principals d’enterrament: la inhumanació (enterrar el cos a terra) o la incineració (la crema del cos abans de l’enterrament).

La idea principal de la incineració era que l’ànima havia de ser alliberada del cos per poder començar una nova existència al regne dels morts. En alguns enterraments a més s’enterrava amb el vaixell, com a símbol de poder de les classes socials.

Pedra sepulcral amb la Mitologia de Valhalla, amb dos guerrers i un vaixell de guerra | ©JordiCirach.com

Als rituals funeraris se sacrificaven sobretot gossos, gats i pollastres. Aquests animals tenien vincles amb els Déus per guiar el mort a l’altra vida, com a símbol del Garm, el gos mitològic que custodiava el regne dels morts.

Tot i així la majoria d’enterraments de la gent comuna, era la incineració, on després se celebrava un enterrament.

El rituals funeraris del víkings evidencien com tampoc han canviat tant els costums o tradicions funeràries fins a l’actualitat.

Una experiència lúdica on embarcar-nos a fer un viatge en el temps, per entendre i descobrir la mentalitat d’aquest poble escandinau.

Víkings‘ es podrà veure fins el 28 de setembre al Museu Marítim de Barcelona.

Comparteix

    Etiquetes: ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús