‘Ens endinsem dins d’un món mà gic i de foscor, on des dels sentits descobrireu els secrets de la BasÃlica de Santa Maria del Pi, esteu preparats?’, ens adverteix Montse Sacasas, l’à nima del projecte Ad Sentia Barcelona, una empresa especialitzada en l’organització de guies nocturnes per les esglésies de Barcelona.
La BasÃlica
La ruta comença en el passadÃs central de la BasÃlica, on la guia ens explica la història de l’església, que és d’estil gòtic català i està declarada Bé d’Interès Nacional el 1931. La primera documentació que apareix el nom de l’església del Pi és al 987, tot i que la tradició marcava que en el mateix lloc on ara és l’església, ja existia una capella del segle IV (415).
A partir d’aquà pugem al presbiteri, l’espai reservat al clergat i el punt més alt de la nau, on més flueix l’energia. ‘Entrem a l’espai sagrat’, ens adverteix Montse. Presideix el presbiteri una imatge de la Mare de Déu del segle XIV, que estava situada al timpà de la porta principal, però que van traslladar a l’altar perquè la van intentar robar.
Asseguts al cadirat rococó és on tenim les millors vistes de la impressionant rosassa, considerada la més gran de Catalunya i reconstruïda durant l’incendi del 1936 per l’arquitecte Josep Maria Jujol. La rosassa actual recorda a la del Monestir de Pedralbes de Barcelona i Sant Cugat del Vallès.
Passem al sacrà rium dins d’un núvol d’encens per ascendir a la divinitat.
El sacrà rium
Situat darrere de l’altar, l’espai més sagrat, ens trobem amb un petit forat dins la pedra de la basÃlica. És el sacrà rium, el lloc on es guarda alguna cosa sagrada i és únic a la ciutat de Barcelona. ‘Tothom té alguna cosa sagrada, com per exemple és l’anell de compromÃs, aquest seria l’espai on el desarÃem’.
La sagristia
La sagristia, situada al costat del presbiteri, és el lloc reservat a la preparació de les cerimònies, és l’espai que connecta el món terrenal amb el món sagrat, per això és un espai semi-sagrat.
Grà cies a un racó amagat darrere d’un armari, actualment podem gaudir d’una de les millors mènsules conservades. És del segle XV i representa a Sant Marc amb el Lleó.
Un dels quadres que més crida l’atenció és el situat a l’esquerra de la sagristia. Es tracta d’una Vanitas, Vanitae una obra d’art realitzada per Pere Roig i Morell l’any 1600, canònic de la catedral de Barcelona, que va voler representar la vanitat dins d’un món de simbolisme. Està considerada una de les poques vanitas de Catalunya.
Ascensió al Campanar
Grà cies a la llum tènue d’un fanalet, ascendim a la segona planta del campanar. ‘Gaudireu d’una de les millors vistes de Barcelona’, ens comenta la guia.
El campanar és de cos exempt i té 54 metres d’alçada i els murs tenen un gruix de 3,55 metres. A la segona planta Montse ens explica la llegenda del diable, que narra la història que a l’escaló número 100 del campanar, el diable va posar la seva empremta.
Després pugem al campanar, on davant nostre tenim les 4 campanes que els campaners feien sonar fins fa no gaire pas tant. ‘Els campaners pujaven aquà des de les 5 de la matinada fins les 5 de la tarda’. Encara podem veure, situat extramurs del campanar, les bigues d’una petita habitació que feien servir els campaners de raser.
Tot i les vistes espectaculars des de l’indret on està vem situats, pugem al cim de tot del campanar, una petita terrassa en forma de cercle on tenim una vista en 360 graus de tota la ciutat, ja que estem situats al centre de Barcelona.
Les vistes de la terrassa serveixen de colofó de la visita, és el premi que rebem després de pujar totes les escales. Assumim la grandesa i la bellesa de la nit barcelonina mentre empassem una copa de cava.
‘El projecte Ad Sentia i la ruta sensorial de la BasÃlica de Santa Maria del Pi neix des de les ganes d’acostar el patrimoni al ciutadà i viure-ho des dels sentits, una nova perspectiva a la nit més sensorial‘, em comenta Montse Sacasas.
La ruta per la BasÃlica de Santa Maria del Pi roman oberta durant tot l’any i podeu trobar tota la informació a la pà gina web www.adsentiabarcelona.com
Moltes grà cies a la guia, Montse Sacasas, per totes les atencions rebudes.
Algunes fotografies que il·lustren aquest article estan realitzades pel fotògraf Peupple Alk.
Etiquetes: Barcelona, Esglésies, Esglésies, Catedrals i Monestirs
