JUNEDA – Cal Fusteret

diumenge, 25/09/2016 (vapons)

Exemple de modernisme popular a Juneda, comarca de Les Garrigues, província de Lleida.

A la façana consta la data de construcció, 1915, i les inicials del propietari, M. M. La casa és coneguda coma “Cal Fusteret”

Ignorem les dades del seu autor.

P1830747

P1830749

P1830748

P1830751

P1830752

P1830753

 

 

SANT POL – can Planiol

dilluns, 29/08/2016 (vapons)

Ignasi Mas Morell (Barcelona, 1881-1953) es va titular com a arquitecte el 1907 a Barcelona.

Comença a projectar algunes cases a Sant Pol, però el 1907 a instàncies del santpolenc Ramon Planiol Claramunt decideix establir-se a L’Havana on Planiol feia fortuna amb el seu negoci d’importació i exportació de materials de construcció i fusteria, amb la “Fábrica de Mosaicos La Cubana” creada a la localitat de Luyanó el 1903 i, a partir del 1915, amb  la de “Placas de fibrocemento Termolit-Planiol”. A banda, el pare d’Ignasi Mas ja havia provat la recerca de fortuna  a Cuba en anys anteriors.

A L’Havana Mas revalida el seu títol d’arquitecte i projecta el Col·legi de Notaris i la casa de Ramon Planiol, una casa modernista en ple Malecón de la qual no hi ha documentació gràfica.

Després de dos anys, el 1909 torna a Catalunya i obté la plaça d’arquitecte municipal de Sant Pol. Un cop a Sant Pol construirà la casa del germà de Ramon, Josep Planiol Claramunt, al llavors carrer de l’Església, actual carrer de l’Abat Deas, la qual havia projectat inicialment el 1907.

La casa sembla que va ser encàrrec de Ramon Planiol.

Josep Planiol va arribar a ser alcalde de Sant Pol.

Es tracta d’una casa entre mitgeres que destaca per la seva ornamentació modernista. Als baixos la façana està recoberta de còdols de riu al sòcol, trencadís i rajoles de color blanc i blau. La planta principal és ocupada per una balconada suportada per unes exagerades mènsules i amb una triple obertura resseguida per roses de ceràmica vidrada grana.

Tant la planta principal com la segona presenten una façana d’estuc, encara que a la part superior de la segona neixen unes bandes altre cop blanc-i-blaves que arriben fins a les mènsules que suporten l’inclinadíssim teulat sense obertures i recobert de rajoles blanques, blaves i vermelles.

A la planta principal hi ha els escuts de Sant Pol i de Cuba en sengles rajoles.

El cromatisme fresc de la façana podria respondre a una influència de la coloració caribenya, encara que a la casa del Dr. Roura (1906) ja havia assajat amb l’estuc blanc i les rajoles en aquell cas verdes.

(fotos: Valentí Pons Toujouse)

 

L’HAVANA – Gervasio

dissabte, 13/08/2016 (vapons)

El modernisme es va expandir des de Catalunya a diferents zones d’Espanya i també a Amèrica, en aquest cas fruit de l’emigració o d’arquitectes americans que havien estudiat a Barcelona.

Els exemples més freqüents són a l’Argentina, al Paraguai, a l’Uruguai i, sobretot, a Cuba.

Com a mostra aquesta casa situada a L’Havana, carrer Gervasio, projectada pel constructor barceloní Mario Rotllant que va estar actiu a l’illa entre els anys 1905 a 1924. Rotllant tenia estudis d’escultura a la Llotja de Barcelona.

A Cuba el moviment modernista molts cops se l’anomena com a “estilo catalán”

 

(foto: Josep Maria Ortiz Paricio)

ORIS – Colònia Ymbern

dissabte, 9/07/2016 (vapons)

Al municipi d’Orís, vora Torelló, i aprofitant l’aigua del Ter, Joan Camps edificà la Fàbrica de Filatures El Pelut el 1859

Després passà a Valentí Fath i finalment als fills de Pere Màrtir Calvet Carbonell, que era qui va fer edificar a Gaudí la famosa casa Calvet al carrer de Casp de Barcelona.

Els Calvet, Pere i Eduard Calvet Pintó,  crearen les cases per als treballadors avui abandonades i volgueren que Gaudí els aconsellés en la planificació de la colònia i hi projectés la Capella, la qual no va arribar a realitzar. Volien realitzar l’anomenat Paradís Obrer Modernista.

Les cases tenen força llum gràcies a la gran quantitat de finestrals. Es desconeix qui va ser l’autor de les mateixes: es parla de Josep Maria Riera, hi ha qui les atribueix a Josep Maria Pericas, el qual tenia l’estatge familiar a La Coromina (Torelló) i també a alguns dels arquitectes anomenats gaudinians (la influència gaudiniana es veu en l’ús de la pedra, alguns arcs, etc.)

Finalment el 1930 el conjunt passà a mans de Pere Ymbern, per la qual cosa es coneix com a Colònia Ymbern.

Els jardins eren obra de Nicolau Maria Rubió i Tudurí

 

 

 

BARCELONA – Ignasi Mas – Sarrià

diumenge, 5/06/2016 (vapons)

L’altra dia em van passar aquesta fotografia del Fons Brangulí. En ella es veu un edifici del qual a l’Arxiu especificava que era al passeig Bonanova.

(Arxiu Nacional de Catalunya, fons Brangulí, ANC1-42-N-29250)

Després de buscar entre els plànols de l’Arxiu de Sarrià-Sant Gervasi crec que més aviat fa referència a la casa que es trobava a la confluència dels carrers Tres Torres (en el plànol, Regina Pacis), Escoles Pies i José de Agulló.

(Arxiu Sarrià-Sant Gervasi)

Era una torre projectada per l’arquitecte modernista  Ignasi Mas Morell, conegut, principalment,  per la plaça de toros “Monumental” de Barcelona i altres edificacions projectades per la comarca del Maresme i Sitges.

Aquest edifici és de difícil adscripció estilística, presenta trets que s’avancen al racionalisme, una entrada emmarcada entre dues torres poc usual, a banda d’una teulada més pròpia de països nòrdics.

El va projectar per a Carmen Córdoba, vídua de Riera, el 1917. Aquesta propietària va tenir altres construccions per la zona que, com aquesta, han estat destruïdes.

BARCELONA – Casa Pía Batlló

dissabte, 14/05/2016 (vapons)

La casa Pia Batlló és una de les mostres més reixides de l’arquitecte Josep Vilaseca. Es podria enquadrar en el primer modernisme de clara filiació gòtica.

Tant Vilaseca com Domènech i Montaner van ser els professors més joves de la primera etapa de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i influiren en tots els arquitectes del modernisme. La influència de Vilaseca es pot veure per exemple en Víctor Beltrí, artífex principal del modernisme a la zona de Múrcia.

En la casa Batlló podem veure els primers elements modernistes: ús de tribunes laterals que acaben en miradors de ferro forjat, vidre i ceràmica vidriada, tribuna central amb balconada superior, esgrafiats amb al·lusions al gòtic venecià i sobretot en l’ús d’una rica ornamentació inspirada en la Natura.  L’interior de la casa també presenta una rica decoració.

Seguidament fem una mostra de la fauna real o mitològica que es troba a la façana: un gos, grius (que com podem veure van ser dissenyats tots ells pel propi Vilaseca), dracs en diferents postures, insectes com ara llagostes i libèl·lules, caragols, àligues, ànecs, serps, un mico volador matant una serp, llangardaixos i els típics ratpenats.

(De Vilaseca també podeu veure com va decorar un cotxe a:

https://vptmod.blogspot.com.es/2014/01/josep-vilaseca-cotxe.html

 

 

 

Bona Diada de Sant Jordi

dissabte, 23/04/2016 (vapons)

Bona Diada de Sant Jordi.

Alguns dracs de Barcelona

BARCELONA – provença, 185 – casa Segarra

dilluns, 28/03/2016 (vapons)

Moltes vegades ens fixem només en la façana d’un edifici o en el seu interior, però deixem de banda detalls força interessants que es troben en altres parts del mateix.

La casa d’Antoni Segarra, una de les construccions cabals del mestre d’obres Josep Masdeu, del 1904, presenta una interessant porta d’accés.

A banda de la exuberant decoració floral que la flanqueja, cal esmentar els ferros de la mateixa porta: un arbre florit (amb arrels i tot) protegit per una espècie de serps amb cara de drac.

Petits detalls que fan més interessant, si cap, el modernisme.

 

665 665y P1740434 P1740435 P1740437 P1740438 P1740439

BARCELONA – Illa de la Discòrdia – Casa Peñasco

dissabte, 19/03/2016 (vapons)

L’Illa de la Discòrdia de Barcelona està constituïda pels edificis següents:

Passeig de Gràcia, 35: casa Lleó Morera, arquitecte Lluís Domènech i Montaner

Passeig de Gràcia, 37: casa Mulleras, arquitecte Enric Sagnier

Passeig de Gràcia, 39: casa Bonet, arquitecte Marcel·lià Coquillat

Passeig de Gràcia, 41: casa Amatller, arquitecte Josep Puig i Cadafalch

Passeig de Gràcia, 43: casa Batlló, arquitecte Antoni Gaudí

però en aquesta relació mai no s’ha considerat la casa contigua a la Lleó Morera, la que fa cantonada amb Consell de Cent, 349-351. Aquesta casa és també diferent a la resta de la llista.

Es tracta de l’originària Casa Mumbrú del mestre d’obres Pere Puig Poch, 1882, reformada en època modernista en diferents etapes (1912, 1919) per un altre dels arquitectes de l’star-system d’aquella època a Barcelona; en Juli Maria Fossas.

 

La casa Mumbrú va ser adquirida per Teodor Peñasco Vicens qui va encarregar les esmentades reformes: façana, galeria interior, cos lateral, baixos, vestíbul.

Els elements modernistes s’observen en les obertures, vitralls, esgrafiats vegetals, coronament, pinacles i agulles, porta, vestíbul.

Alguns dels vitralls originaris de l’època han estat substituïts.

Potser caldria reconèixer també aquesta casa.

Per cert, si observem les fotografies antigues i l’actual es troba a mancar un element força destacat a la casa Lleó Morera: la cúpula que rematava un cos interior al terrat ara substituït per una estructura cúbica anodina.

 

IGUALADA – Llar del Sant Crist

dimecres, 3/02/2016 (vapons)

Continuant a la ciutat d’Igualada, en ella es troba potser la darrera de les grans obres modernistes acabades: L’Asil o Llar del Sant Crist.

Obra de Joan Rubió i Bellver iniciada el 08/03/1931 amb la benedicció de la primera pedra per part del bisbe de Vic, Joan Baptista Perelló i enllestida el 1944 amb la benedicció del mateix bisbe el 29/06/1944.

 

L’obra s’inicià gràcies a la donació de les germanes Magdalena, Dolors i Concepció Castells Reixac i s’escollí per a la mateixa a Rubió i Bellver, arquitecte que havia col·laborat amb Gaudí en els primers anys de la seva carrera, sobretot a Mallorca (Seu, Rosari de Lluc), Colònia Güell i altres obres.

L’Asil s’estructura amb dues naus laterals independents del cos principal al qual s’uneix pel vestíbul i el conjunt resta tancat a la part posterior per la capella.

És un treball tot ell en pedra tant des del punt de vista constructiu com ornamental. Vol rendir homenatge a les construccions en pedra seca populars, les masies catalanes, els monestirs gòtics, esglésies romàniques i paleocristianes i a les torres dels castells. És una reminiscència del gaudinisme de l’arquitecte el qual es manifesta en l’ús natural dels elements i sobretot en un molt bon ús dels arcs parabòlics a la capella, les finestres de la qual també són parabòliques. Tot el conjunt dóna una sensació de lleugeresa gràcies a les obertures, especialment a les galeries o llotges.

(Fotos de l’interior cedides per Antonio Mora Vergés)