BARCELONA – Puig i Cadafalch – panteó Terrades Brutau

dimecres, 1/11/2017 (vapons)

A la família Terradas – Brutau, Puig i Cadafalch els hi va projectar tant la casa per viure (Av. Diagonal, 416-420, 1903-1905) com el panteó (Cementiri de Montjuïc, 1905-1906).

 En aquestes imatges podem veure el panteó en forma d’escalinata que s’enlaira cap a una columna esculturada.

BARCELONA – Farmàcia Masó Arumí

dimecres, 27/09/2017 (vapons)

A la Rambla, 121 cantonada amb Bonsuccés es troba l’antiga Farmàcia del Dr. Masó Arumí que dóna peu una sèrie d’interrogants:

 

1.- En primer lloc és de difícil adscripció estilística, per alguns és modernista, per altres és noucentista i per a mi té un aire de la sezession austríaca  propi del modernisme atípic del gironí Rafael Masó, del qual es podria afirmar que és el disseny de la ceràmica verda de la façana. També es deixa veure una influència del primer déco.

L’estil Masó dóna peu al segon interrogant.

2.- Qui és l’autor?

El plànol de la farmàcia el signa Ramon Puig Gairalt (1918), però no sembla clar que ell sigui l’autor, sinó solament el qui legalitza el plànol.

Narcís Comadira i Joan Tarrús, estudiosos de Rafael Masó, l’atribuïen a aquest arquitecte. A més segons Tarrús el dibuix original és de Masó amb decoracions de Jaume Llongueras. Seria, doncs, l’única obra de Rafael Masó a Barcelona (a Sarrià hi ha una casa del Pericas en la que hi ha ceràmica de Masó)

Els esgrafiats i les escultures semblen les pròpies de l’Ismael Smith.

Contactant amb Josep Casamartina, comissari de les exposicions sobre “Ismael Smith, la bellesa i els monstres” i “De l’amor és lo Jardí: Masó i els teixits”, opina que podria ser del Masó però la presència de l’Smith és més difícil donat que en aquella època es trobava entre Sevilla i Madrid i preparava el seu trasllat a Nova York.

Per tradició familiar, es parla de la intervenció de Rafael Masó (cosí del propietari) i es pensa que  la direcció de l’obra la porta a terme Manuel Comas Esquerra (casat amb Montserrat Masó Bulbena, filla del matrimoni format pel també farmacèutic Josep Masó Arumí, germà de Rosendo, i Rosa Bulbena Soler).

Comas Esquerra torna a remetre a l’Smith, amic seu del qual tenia uns quants gravats i dibuixos regalats pel Marquès d’Olèrdola.

Les escultures si no són d’Ismael Smith, podrien ser (i torna a aparèixer Girona) dels gironins Fidel Aguilar o Ricard Guinó. L’escultura de la cistella, al carrer Bonsuccés, és posterior al 1918.

El 1918 el propietari era Rosendo Masó Arumí.

La farmàcia el 1931 s’anunciava com a “Farmàcia i Centre d’específics Dr Masó-Arumí del Dr. Nadal” en referència a Lluís Nadal Delhom, casat amb Maria Teresa Masó Bulbena, que passà a ser el nou titular, després continuarà la línia el seu fill Manuel Nadal Masó i actualment Manuel Nadal Casas.

L’interior de la farmàcia es canvià en una reforma del 2008.

 

MADRID – Monument a Cervantes (irrealitzat)

dissabte, 16/09/2017 (vapons)

                                                                                                                              (projectes de Buïgas -esquerra- i Balcells -dreta-)

En el Reial Decret  de 29-03-1915 es convocava un concurs per a un Monument a Cervantes que s’havia d’erigir a la Plaza de España de Madrid. Una de les bases deia que els arquitectes s’havien de presentar conjuntament amb un escultor. En total es van presentar uns 109 artistes (en algun cas, com ara Francesc Roca, l’arquitecte es va presentar com a arquitecte i com a escultor). El projecte guanyador va ser el presentat pel tàndem  Rafael Martínez Zapatero (arquitecte) i Lorenzo Coullaut Valera (escultor)

Es presentaren diversos arquitectes catalans: Pere Domènech Roura (amb Joan Borrell-Nicolau), Eusebi Bona (Luis Franco), Josep Anselm Capdevila (Ramon Novella), Antoni Vilà Palmés (Josep Campeny), però vull destacar a dos que tenien vincles familiars: Gaietà Buïgas i el seu nebot Eduard Maria Balcells.

Buïgas es presentà conjuntament amb l’escultor Pere Carbonell i Balcells amb el gironí Ignasi Ferran.

Buïgas ja havia realitzat a Barcelona el monument a Colom (1888)

Tot i que tenen una similitud manifesta en llur estructrura, veient els dos projectes podem contemplar algunes diferències entre l’eclecticisme d’arrel clàssica de Buïgas i el modernisme de Balcells:

1.- En Buïgas la base és una porxada formada per quatre arcs de mig punt; en Balcells són quatre arbres que s’ajunten formant un obelisc.

2.- En Buïgas les escultures estan situades damunt d’un pedestal, en Balcells surten de la mateixa pedra

3.- Buïgas presenta el monument en forma de columna, Balcells en la forma d’un obelisc que neix directament de la unió de la base

4.- El monument de Buïgas és coronat per un grup escultòric amb la santa Creu, el de Balcells amb una figura femenina que té el braç estirat cap al cel.

                                                                                                                                                         (projecte realitzat)

BAC DE RODA – Teatre

diumenge, 30/07/2017 (vapons)

El 1916 la S.A. Cooperativa  del Ter (també coneguda com a Cooperativa Primera del Ter) encarregà a l’arquitecte Josep Canaleta el projecte d’un teatre.

Canaleta era un dels col·laboradors habituals de Gaudí i sembla que estava emparentat amb els Güell. Canaleta té obra modernista en la capital de la comarca d’Osona, Vic.

El seu treball, de maó vist, juga amb la forma i distribució de les obertures. L’interior del teatre era a l’italiana, no tinc fotografies del mateix.

El 2008 el Teatre va esdevenir Biblioteca dedicada a l’insigne poeta de Roda Miquel Martí i Pol i actualment acull el Centre Cultural Cooperativa Primera del Ter amb el recuperat teatre (ara Eliseu) i el llegat de Martí i Pol.

 

 

 

BARCELONA – cases Cairó – Rambla Prat

dissabte, 8/07/2017 (vapons)

En molts ajuntaments en presentar els plànols dels edificis per obtenir el permís d’obres,  no calia dibuixar la façana tal com quedaria, només el croquis de la mateixa.

Això fa que en alguns casos, en edificis ja desapareguts i dels quals no hi ha foto, no se sàpiga si aquests eren o no modernistes.

En altres casos, a causa del canvi de denominació dels carrers o de numeració dels mateixos, dificulta la identificació de les cases.

Com a exemple, observem com a les cases Cairó de la Rambla de Prat de Barcelona els plànols de les mateixes no tenen cap mena d’ornamentació quan són unes de les més significatives del modernisme gracienc i barceloní.

Van ser projectades per l’arquitecte Domènec Boada, any 1904.

 

 

(AHMB, exp. 2496-4p-)

MONTSERRAT – Altar Immaculada – Pericas

diumenge, 25/06/2017 (vapons)

Una de les primeres obres religioses de l’arquitecte Josep Maria Pericas va ser l’altar de la Immaculada a l’Abadia de Montserrat.

Es tracta d’una obra influenciada en gran part per Gaudí, realitzada tota ella en marbre blanc. Trobem tant formes orgàniques com ara una mena de costellams, ossets com representacions florals en els lliris dels panells ceràmics i els arbres i corones d’heura dels esgrafiats. Els pinacles acaben tots ells en creus.

 

L’obra es va realitzar entre 1906 i 1910 i els elements decoratius (llànties, canelobres, etc)  també són d’En Pericas.

La Mare de Déu està flanquejada pels sants catalans Ramon Nonat i Josep Oriol.

En un dels murs hi ha la imatge de Sant Emilià, antic soldat romà, d’aquí l’espasa que porta. Sota del sant un tron.

BARCELONA – El Buen Gusto Barcelonés

diumenge, 11/06/2017 (vapons)

En aquesta postal podem veure el resultat de la reforma que Josep Pla va fer en el seu comerç de sabateria “El Buen Gusto Barcelonés”  ubicat en ple centre de Barcelona, al carrer de la Canuda, 3-5, l’abril del 1911.

Per aquesta reforma comptà amb dos dels millors decoradors de l’època: els escenògrafs del Liceu, Miquel Moragas i Salvador Alarma. La fusteria va anar a càrrec de J. Petit i F. Pañellas i el treball en vidre el féu el vitraller Joan Espinagosa.

Josep Pla oferia tots els serveis de la sabateria en la premsa.

Desgraciadament ja no existeix. Podem comparar la decoració de l’època amb l’actual.

 

Postal cedida per Jorge Álvarez. Imatge actuial de Google Maps.

SORT – Hotel Pessets

diumenge, 14/05/2017 (vapons)

A la turística població de Sort, capital del Pallars Sobirà, a la província de Lleida, destaca plenament una mostra de modernisme popular, l’Hostal Pessets.

Es tracta de la reforma de l’antiga fonda que van fer el matrimoni format per Josep Farré Rafel i l’Adelaida Betriu en fer-se càrrec d’un negoci que havia obert les seves portes a mitjans del segle XIX.

La façana és plena de cares amb expressions burlesques, però el que més crida l’atenció és la presència de dues sirenes de tors nu, cua de peix i ales que no sabem què feien per aquells indrets, potser trobar-se amb alguna dona d’aigua de les valls, figura molt present en la mitologia pirinenca (a Euskal Herria hi ha l’equivalent en les lamies)

L’edifici és del 1922-1923.

 

 

BARCELONA – cinema Trilla

dissabte, 29/04/2017 (vapons)

El 07-12-1911 s’inaugurava al carrer Gran de Gràcia, 171 el cinema Trilla anomenat així per estar proper a la plaça del mateix nom.

(La Vanguardia, 07-12-1911)

Es tractava d’un edifici projectat pel que fou president del Centre de Mestres d’Obra de Catalunya, en Joan Casadó Tisans, a petició de Pedro Py Berjoan.

La façana presentava un cos de coronament semicircular en el que destacava la figura central de mig cos d’una valquíria alada i dues torres laterals que presentaven una mena de monstres marins en cada angle principal. Aquestes figures es poden apreciar molt bé en les fotografies cedides per l’arquitecte Toshiaki Tange preses el 1973.

(foto Toshiaki Tange)

(foto Toshiaki Tange)

(foto Toshiaki Tange)

Casadó té altres manifestacions modernistes tant a Barcelona ciutat com a Arenys de Mar on dissenyà un altre cinema (del qual en parlarem més endavant), Cerdanyola del Vallès, El Masnou  i Sant Feliu de Guíxols.

L’octubre del 1920 el cinema passà a anomenar-se Estudio Cirera i compaginava el cinema amb espectacles dirigits pel personatge que li donà el nom, en Josep Cirera.

El 1925 passa a ser Select i el 1932 de la mà de Francesc Benages es va dur a terme una profunda reforma interior projectada per l’arquitecte Josep Plantada. L’exterior continuà igual.

festa vellesa de 1935 (foto Club Excursionista Gràcia)

El 1939 per imposició de la dictadura franquista va haver de castellanitzar el nom, passarà a Selecto i finalment desaparegué l’edifici a finals dels 70s.

BARCELONA / MONTMELÓ – Cases Delfí Sabadell

diumenge, 16/04/2017 (vapons)

Delfí  Sabadell va encarregar dues construccions al mestre d’obres Josep Masdeu:

1.- la seva casa a la cruïlla que formen el carrer La Corunya amb l’avinguda Meridiana de Barcelona. Construïda en un estil tardomodernista entre els anys 1914 i 1918 i que destaca per l’ús de la ceràmica, l’ús de referents catalanistes (escuts de Catalunya, Barcelona, sant Jordi) i els esgrafiats. La casa tot i destacar en el seu entorn encara ho faria més si no fos perquè va perdre el seu coronament tal com es pot veure en la fotografia antiga.

 

2.- Anys més tard, Sabadell li encomana la torre d’estiueig al poble de Montmeló (Vallès Oriental). Es tracta d’una antiga masia del s. XVII totalment reformada. Es repeteixen l’estil, el tema de la ceràmica, referents i ús d’esgrafiats. Es va dur a terme l’any 1920. Porta el sobrenom de “Masia Castellcanigó del Vallès”. En La Vanguardia de 27/05/1924 Delfí Sabadell posa en lloguer una torre al Vallès Oriental que ve podria tractar-se d’aquesta mateixa.

Del fí Sabadell i Serra (1878-1961) era un empresari de bombes per a sabons i lleixius i tenia la casa-magatzem gairebé enfront de la casa barcelonina, a l’Avinguda de Meridiana amb La Corunya i Consell de Cent. Es tractava d’una construcció noucentista bastida per l’arquitecte Ramon Puig i Gairalt en diferents fases entre els anys 1918 i 1922. Es va enderrocar i en els seu lloc actualment es troba la seu de l’Orfeó Martinenc, entitat que casualment presidí Delfí Sabadell d’ençà del 1933.

DCF 1.0

Al poble de Montmeló va promocionar la construcció del Casino i d’una altra casa, el Casal de les Tres Creus, ambdues construccions a poques passes de la seva torre. La primera, obra del 1927 de Domènec Sugranyes, ja no existeix. La segona és una construcció original de forma octogonal de l’arquitecte Francesc Ferriol  (conegut per la difusió del modernisme a la província de Zamora), del 1929.

(necrològica apareguda a La Vanguardia, 03-12-1981)