SORT – Hotel Pessets

diumenge, 14/05/2017 (vapons)

A la turística població de Sort, capital del Pallars Sobirà, a la província de Lleida, destaca plenament una mostra de modernisme popular, l’Hostal Pessets.

Es tracta de la reforma de l’antiga fonda que van fer el matrimoni format per Josep Farré Rafel i l’Adelaida Betriu en fer-se càrrec d’un negoci que havia obert les seves portes a mitjans del segle XIX.

La façana és plena de cares amb expressions burlesques, però el que més crida l’atenció és la presència de dues sirenes de tors nu, cua de peix i ales que no sabem què feien per aquells indrets, potser trobar-se amb alguna dona d’aigua de les valls, figura molt present en la mitologia pirinenca (a Euskal Herria hi ha l’equivalent en les lamies)

L’edifici és del 1922-1923.

 

 

BARCELONA – cinema Trilla

dissabte, 29/04/2017 (vapons)

El 07-12-1911 s’inaugurava al carrer Gran de Gràcia, 171 el cinema Trilla anomenat així per estar proper a la plaça del mateix nom.

(La Vanguardia, 07-12-1911)

Es tractava d’un edifici projectat pel que fou president del Centre de Mestres d’Obra de Catalunya, en Joan Casadó Tisans, a petició de Pedro Py Berjoan.

La façana presentava un cos de coronament semicircular en el que destacava la figura central de mig cos d’una valquíria alada i dues torres laterals que presentaven una mena de monstres marins en cada angle principal. Aquestes figures es poden apreciar molt bé en les fotografies cedides per l’arquitecte Toshiaki Tange preses el 1973.

(foto Toshiaki Tange)

(foto Toshiaki Tange)

(foto Toshiaki Tange)

Casadó té altres manifestacions modernistes tant a Barcelona ciutat com a Arenys de Mar on dissenyà un altre cinema (del qual en parlarem més endavant), Cerdanyola del Vallès, El Masnou  i Sant Feliu de Guíxols.

L’octubre del 1920 el cinema passà a anomenar-se Estudio Cirera i compaginava el cinema amb espectacles dirigits pel personatge que li donà el nom, en Josep Cirera.

El 1925 passa a ser Select i el 1932 de la mà de Francesc Benages es va dur a terme una profunda reforma interior projectada per l’arquitecte Josep Plantada. L’exterior continuà igual.

festa vellesa de 1935 (foto Club Excursionista Gràcia)

El 1939 per imposició de la dictadura franquista va haver de castellanitzar el nom, passarà a Selecto i finalment desaparegué l’edifici a finals dels 70s.

BARCELONA / MONTMELÓ – Cases Delfí Sabadell

diumenge, 16/04/2017 (vapons)

Delfí  Sabadell va encarregar dues construccions al mestre d’obres Josep Masdeu:

1.- la seva casa a la cruïlla que formen el carrer La Corunya amb l’avinguda Meridiana de Barcelona. Construïda en un estil tardomodernista entre els anys 1914 i 1918 i que destaca per l’ús de la ceràmica, l’ús de referents catalanistes (escuts de Catalunya, Barcelona, sant Jordi) i els esgrafiats. La casa tot i destacar en el seu entorn encara ho faria més si no fos perquè va perdre el seu coronament tal com es pot veure en la fotografia antiga.

 

2.- Anys més tard, Sabadell li encomana la torre d’estiueig al poble de Montmeló (Vallès Oriental). Es tracta d’una antiga masia del s. XVII totalment reformada. Es repeteixen l’estil, el tema de la ceràmica, referents i ús d’esgrafiats. Es va dur a terme l’any 1920. Porta el sobrenom de “Masia Castellcanigó del Vallès”. En La Vanguardia de 27/05/1924 Delfí Sabadell posa en lloguer una torre al Vallès Oriental que ve podria tractar-se d’aquesta mateixa.

Del fí Sabadell i Serra (1878-1961) era un empresari de bombes per a sabons i lleixius i tenia la casa-magatzem gairebé enfront de la casa barcelonina, a l’Avinguda de Meridiana amb La Corunya i Consell de Cent. Es tractava d’una construcció noucentista bastida per l’arquitecte Ramon Puig i Gairalt en diferents fases entre els anys 1918 i 1922. Es va enderrocar i en els seu lloc actualment es troba la seu de l’Orfeó Martinenc, entitat que casualment presidí Delfí Sabadell d’ençà del 1933.

DCF 1.0

Al poble de Montmeló va promocionar la construcció del Casino i d’una altra casa, el Casal de les Tres Creus, ambdues construccions a poques passes de la seva torre. La primera, obra del 1927 de Domènec Sugranyes, ja no existeix. La segona és una construcció original de forma octogonal de l’arquitecte Francesc Ferriol  (conegut per la difusió del modernisme a la província de Zamora), del 1929.

(necrològica apareguda a La Vanguardia, 03-12-1981)

BARCELONA – Comparativa casa Calvet – casa Soc. Torres Germans

dissabte, 11/03/2017 (vapons)

CASA CALVET                                              CASA SOCIETAT TORRES GERMANS

Antoni Gaudi                                                   Jaume Torres Grau

Barcelona – Casp, 48                                       Barcelona – París, 182

1898-1900                                                       1905-1906

 

 

 

BARCELONA – cases Carles Casades

dissabte, 11/02/2017 (vapons)

Tot i no ser modernistes, es poden esmentar les cases que per Carles Casades de Codol va projectar Adolf Florensa en diferents indrets de la ciuitat i en diferents anys. Podem veure l’evolució de l’autor. La primera d’un estil indefinit amb barreja de noucentisme i modernisme austríac i alemanys, la segona més pre-déco, les altres noucentistes tot i que les del 1941 i 1943-45 tenen detalls ornamentals de la Sezession austríaca.

 

-totes les fotos obra de Valentí Pons i Toujouse-

 

Provença, 318

1915-1917

Gran de Gràcia, 25-33

1917-1919

Diagonal, 445-447

1941

Diagonal, 449

1941

Diagonal, 598 – Travessera de Gràcia, 2-6

1943-1945

Doctor Rizal, 19 – Plaça Narcís Oller, 6

1944

CALELLA – Cal Menuts

dissabte, 28/01/2017 (vapons)

A Calella (Barcelona) hi ha una sèrie de cases que tenen la façana principal al carrer de Jovara i una altra, a vegades un pavelló, a la banda de Mar (carrer Anselm Clavé). Algunes d’elles són  modernistes.

Una de les destacables és la coneguda com a “Cal Menuts” amb façana al carrer Jovara, 156 i al carrer Anselm Clavé, 81. Com d’altres de Calella, se’n desconeixia la seva autoria.

4410d                                                                                                                                             façana c/ Jovara

4410h

                                                                                                                              pavelló de mar

Fa pocs dies, el Jordi Pérez Corrales, de l’Arxiu Històric de Calella, m’ensenyava el plànol que havien trobat del pavelló de mar de la mateixa.

Acompanyava una petició de llicència de permís d’obra de Joan Bassols i Rosset presentada el març del 1908, a través de Narcís Baronet i Lluís. Els plànols de la casa projectats per l’arquitecte Josep Pausas i Coll.

4410x

Es desconeix qui va ser l’autor de la façana davantera, però segurament deuria  ser el mateix Pausas, donat que la majoria de vegades s’acudia a un mateix arquitecte per fer les obres pròpies.

Pausas era en aquella època l’arquitecte municipal d’Igualada, població on té la majoria de les seves obres modernistes, a banda de Barcelona.

Podeu veure una altre obra de Pausas clicant a :

http://vptmod.blogspot.com.es/2016/01/igualada-sant-roc-10-16.html

De Joan Bassols se sap que era el concessionari per a Espanya dels automòbils SPA (Società Piemontese Automobili) que tenia la seu al carrer Indústria, 9 -abans 229- (entre Bailèn i Passseig de Sant Joan) de Barcelona.

                                              sense-titol-1                                                                                                                                                (La Vanguardia, 04/05/1922)

La casa és coneguda com a “Cal Menuts” perquè sembla (no s’ha pogut corroborrar) que la propietat passà a Juli Pedemonte, un dels fills, juntament amb Emilio i Joan, de l’industrial tèxtil Bonaventura Pedemonte, descendent d’italians, que eren coneguts com “els menuts” per la seva poca alçària. Els germans Pedemonte eren els propietaris de la indústria tèxtil “Pedemonte Hermanos”. La vinculació dels Pedemonte amb el tèxtil de Calella parteix del seu avi, l’italià Giovanni Pedemonte qui es va casar amb una calellenca i es va quedar a la localitat.

 

El pavelló de mar  va ser mutilat a finals dels anys 1920 o a principi dels anys 1930 quan va perdre l’espectacular coronament de punxes que podem observar en la postal adjunta.

4410c                                                                                                       Cal Menuts, v.1910, en el seu estat original

Als 1950s la casa va patir reformes i al 2013 la propietat va passar als germans Villegas.

Actualment el pavelló està tapiat i està prevista la seva propera restauració.

4410l 4410k

BARCELONA – Estació Marítima

dimarts, 6/12/2016 (vapons)

Entre els anys 1910 i 1911 es va construir al Moll de Barcelona l’Estació Marítima de Passatgers. L’obra segurament fou projectada per l’Enginyer de Camins, Canals i Ports Julio Valdés Humarán, director facultatiu de les Obres del Port de Barcelona.

Entre el 1914 i 1916 es realitzà una altra Estació, encara que aquesta ja no era modernista, obra del propi Valdés.

 

35834

L’Estació en funcionament

 

35834b

L’Estació en construcció (Ilustración Catalana, 18/12/1910, fotografia de Frederic Ballell)

 

35834d

26869f

L’Estació del 1916

SARAGOSSA – stand “Anís del Mono” – Exposició Hispano Francesa

dissabte, 12/11/2016 (vapons)

Em va sorprendre l’altre dia trobar fotos d’alguns dels stands que havia a l’Exposició Hispano-Francesa de Saragossa del 1908. Són conegudes les edificacions però no ho són els diferents estands dels participants en la mateixa.

 

35132

Un d’ells em va cridar l’atenció, era el de la casa “Anís del Mono” de Badalona un  stand modernista en el que destaca el mono darwinià símbol de la casa.

35132b

No deia res del seu projectista, però l’atribuiria a l’arquitecte Joan Amigó, arquitecte de capçalera de la família de Vicenç Bosch, propietari d’Anís del Mono per qui va fer la casa a Badalona (1905), la casa d’estiueig a Arbúcies (1907), el panteó familiar (1907) i les diverses fases de la fàbrica (algunes d’elles amb plànols signats per Agustí Domingo per no poder signar Amigó en ser arquitecte municipal de la població) i la botiga del carrer Ferran a Barcelona.

Per altra banda, Amigó sí que consta com el dissenyador de  l’stand que la fàbrica d’anís va presentar a l’Exposició de Brussel·les del 1910 de la qual no he aconseguit cap fotografia.

Segurament Amigó comptà amb la col·laboració de l’escenògraf i decorador Salvador Alarma com ja va passar amb l’esmentada botiga del carrer Ferran.

35132c

(cartells publicitaris dissenyats per Ramon Casas)

 

 

 

JUNEDA – Cal Fusteret

diumenge, 25/09/2016 (vapons)

Exemple de modernisme popular a Juneda, comarca de Les Garrigues, província de Lleida.

A la façana consta la data de construcció, 1915, i les inicials del propietari, M. M. La casa és coneguda coma “Cal Fusteret”

Ignorem les dades del seu autor.

P1830747

P1830749

P1830748

P1830751

P1830752

P1830753

 

 

SANT POL – can Planiol

dilluns, 29/08/2016 (vapons)

Ignasi Mas Morell (Barcelona, 1881-1953) es va titular com a arquitecte el 1907 a Barcelona.

Comença a projectar algunes cases a Sant Pol, però el 1907 a instàncies del santpolenc Ramon Planiol Claramunt decideix establir-se a L’Havana on Planiol feia fortuna amb el seu negoci d’importació i exportació de materials de construcció i fusteria, amb la “Fábrica de Mosaicos La Cubana” creada a la localitat de Luyanó el 1903 i, a partir del 1915, amb  la de “Placas de fibrocemento Termolit-Planiol”. A banda, el pare d’Ignasi Mas ja havia provat la recerca de fortuna  a Cuba en anys anteriors.

A L’Havana Mas revalida el seu títol d’arquitecte i projecta el Col·legi de Notaris i la casa de Ramon Planiol, una casa modernista en ple Malecón de la qual no hi ha documentació gràfica.

Després de dos anys, el 1909 torna a Catalunya i obté la plaça d’arquitecte municipal de Sant Pol. Un cop a Sant Pol construirà la casa del germà de Ramon, Josep Planiol Claramunt, al llavors carrer de l’Església, actual carrer de l’Abat Deas, la qual havia projectat inicialment el 1907.

La casa sembla que va ser encàrrec de Ramon Planiol.

Josep Planiol va arribar a ser alcalde de Sant Pol.

Es tracta d’una casa entre mitgeres que destaca per la seva ornamentació modernista. Als baixos la façana està recoberta de còdols de riu al sòcol, trencadís i rajoles de color blanc i blau. La planta principal és ocupada per una balconada suportada per unes exagerades mènsules i amb una triple obertura resseguida per roses de ceràmica vidrada grana.

Tant la planta principal com la segona presenten una façana d’estuc, encara que a la part superior de la segona neixen unes bandes altre cop blanc-i-blaves que arriben fins a les mènsules que suporten l’inclinadíssim teulat sense obertures i recobert de rajoles blanques, blaves i vermelles.

A la planta principal hi ha els escuts de Sant Pol i de Cuba en sengles rajoles.

El cromatisme fresc de la façana podria respondre a una influència de la coloració caribenya, encara que a la casa del Dr. Roura (1906) ja havia assajat amb l’estuc blanc i les rajoles en aquell cas verdes.

(fotos: Valentí Pons Toujouse)