BARCELONA – Comparativa casa Calvet – casa Soc. Torres Germans

dissabte, 11/03/2017 (vapons)

CASA CALVET                                              CASA SOCIETAT TORRES GERMANS

Antoni Gaudi                                                   Jaume Torres Grau

Barcelona – Casp, 48                                       Barcelona – París, 182

1898-1900                                                       1905-1906

 

 

 

BARCELONA – cases Carles Casades

dissabte, 11/02/2017 (vapons)

Tot i no ser modernistes, es poden esmentar les cases que per Carles Casades de Codol va projectar Adolf Florensa en diferents indrets de la ciuitat i en diferents anys. Podem veure l’evolució de l’autor. La primera d’un estil indefinit amb barreja de noucentisme i modernisme austríac i alemanys, la segona més pre-déco, les altres noucentistes tot i que les del 1941 i 1943-45 tenen detalls ornamentals de la Sezession austríaca.

 

-totes les fotos obra de Valentí Pons i Toujouse-

 

Provença, 318

1915-1917

Gran de Gràcia, 25-33

1917-1919

Diagonal, 445-447

1941

Diagonal, 449

1941

Diagonal, 598 – Travessera de Gràcia, 2-6

1943-1945

Doctor Rizal, 19 – Plaça Narcís Oller, 6

1944

CALELLA – Cal Menuts

dissabte, 28/01/2017 (vapons)

A Calella (Barcelona) hi ha una sèrie de cases que tenen la façana principal al carrer de Jovara i una altra, a vegades un pavelló, a la banda de Mar (carrer Anselm Clavé). Algunes d’elles són  modernistes.

Una de les destacables és la coneguda com a “Cal Menuts” amb façana al carrer Jovara, 156 i al carrer Anselm Clavé, 81. Com d’altres de Calella, se’n desconeixia la seva autoria.

4410d                                                                                                                                             façana c/ Jovara

4410h

                                                                                                                              pavelló de mar

Fa pocs dies, el Jordi Pérez Corrales, de l’Arxiu Històric de Calella, m’ensenyava el plànol que havien trobat del pavelló de mar de la mateixa.

Acompanyava una petició de llicència de permís d’obra de Joan Bassols i Rosset presentada el març del 1908, a través de Narcís Baronet i Lluís. Els plànols de la casa projectats per l’arquitecte Josep Pausas i Coll.

4410x

Es desconeix qui va ser l’autor de la façana davantera, però segurament deuria  ser el mateix Pausas, donat que la majoria de vegades s’acudia a un mateix arquitecte per fer les obres pròpies.

Pausas era en aquella època l’arquitecte municipal d’Igualada, població on té la majoria de les seves obres modernistes, a banda de Barcelona.

Podeu veure una altre obra de Pausas clicant a :

http://vptmod.blogspot.com.es/2016/01/igualada-sant-roc-10-16.html

De Joan Bassols se sap que era el concessionari per a Espanya dels automòbils SPA (Società Piemontese Automobili) que tenia la seu al carrer Indústria, 9 -abans 229- (entre Bailèn i Passseig de Sant Joan) de Barcelona.

                                              sense-titol-1                                                                                                                                                (La Vanguardia, 04/05/1922)

La casa és coneguda com a “Cal Menuts” perquè sembla (no s’ha pogut corroborrar) que la propietat passà a Juli Pedemonte, un dels fills, juntament amb Emilio i Joan, de l’industrial tèxtil Bonaventura Pedemonte, descendent d’italians, que eren coneguts com “els menuts” per la seva poca alçària. Els germans Pedemonte eren els propietaris de la indústria tèxtil “Pedemonte Hermanos”. La vinculació dels Pedemonte amb el tèxtil de Calella parteix del seu avi, l’italià Giovanni Pedemonte qui es va casar amb una calellenca i es va quedar a la localitat.

 

El pavelló de mar  va ser mutilat a finals dels anys 1920 o a principi dels anys 1930 quan va perdre l’espectacular coronament de punxes que podem observar en la postal adjunta.

4410c                                                                                                       Cal Menuts, v.1910, en el seu estat original

Als 1950s la casa va patir reformes i al 2013 la propietat va passar als germans Villegas.

Actualment el pavelló està tapiat i està prevista la seva propera restauració.

4410l 4410k

BARCELONA – Estació Marítima

dimarts, 6/12/2016 (vapons)

Entre els anys 1910 i 1911 es va construir al Moll de Barcelona l’Estació Marítima de Passatgers. L’obra segurament fou projectada per l’Enginyer de Camins, Canals i Ports Julio Valdés Humarán, director facultatiu de les Obres del Port de Barcelona.

Entre el 1914 i 1916 es realitzà una altra Estació, encara que aquesta ja no era modernista, obra del propi Valdés.

 

35834

L’Estació en funcionament

 

35834b

L’Estació en construcció (Ilustración Catalana, 18/12/1910, fotografia de Frederic Ballell)

 

35834d

26869f

L’Estació del 1916

SARAGOSSA – stand “Anís del Mono” – Exposició Hispano Francesa

dissabte, 12/11/2016 (vapons)

Em va sorprendre l’altre dia trobar fotos d’alguns dels stands que havia a l’Exposició Hispano-Francesa de Saragossa del 1908. Són conegudes les edificacions però no ho són els diferents estands dels participants en la mateixa.

 

35132

Un d’ells em va cridar l’atenció, era el de la casa “Anís del Mono” de Badalona un  stand modernista en el que destaca el mono darwinià símbol de la casa.

35132b

No deia res del seu projectista, però l’atribuiria a l’arquitecte Joan Amigó, arquitecte de capçalera de la família de Vicenç Bosch, propietari d’Anís del Mono per qui va fer la casa a Badalona (1905), la casa d’estiueig a Arbúcies (1907), el panteó familiar (1907) i les diverses fases de la fàbrica (algunes d’elles amb plànols signats per Agustí Domingo per no poder signar Amigó en ser arquitecte municipal de la població) i la botiga del carrer Ferran a Barcelona.

Per altra banda, Amigó sí que consta com el dissenyador de  l’stand que la fàbrica d’anís va presentar a l’Exposició de Brussel·les del 1910 de la qual no he aconseguit cap fotografia.

Segurament Amigó comptà amb la col·laboració de l’escenògraf i decorador Salvador Alarma com ja va passar amb l’esmentada botiga del carrer Ferran.

35132c

(cartells publicitaris dissenyats per Ramon Casas)

 

 

 

JUNEDA – Cal Fusteret

diumenge, 25/09/2016 (vapons)

Exemple de modernisme popular a Juneda, comarca de Les Garrigues, província de Lleida.

A la façana consta la data de construcció, 1915, i les inicials del propietari, M. M. La casa és coneguda coma “Cal Fusteret”

Ignorem les dades del seu autor.

P1830747

P1830749

P1830748

P1830751

P1830752

P1830753

 

 

SANT POL – can Planiol

dilluns, 29/08/2016 (vapons)

Ignasi Mas Morell (Barcelona, 1881-1953) es va titular com a arquitecte el 1907 a Barcelona.

Comença a projectar algunes cases a Sant Pol, però el 1907 a instàncies del santpolenc Ramon Planiol Claramunt decideix establir-se a L’Havana on Planiol feia fortuna amb el seu negoci d’importació i exportació de materials de construcció i fusteria, amb la “Fábrica de Mosaicos La Cubana” creada a la localitat de Luyanó el 1903 i, a partir del 1915, amb  la de “Placas de fibrocemento Termolit-Planiol”. A banda, el pare d’Ignasi Mas ja havia provat la recerca de fortuna  a Cuba en anys anteriors.

A L’Havana Mas revalida el seu títol d’arquitecte i projecta el Col·legi de Notaris i la casa de Ramon Planiol, una casa modernista en ple Malecón de la qual no hi ha documentació gràfica.

Després de dos anys, el 1909 torna a Catalunya i obté la plaça d’arquitecte municipal de Sant Pol. Un cop a Sant Pol construirà la casa del germà de Ramon, Josep Planiol Claramunt, al llavors carrer de l’Església, actual carrer de l’Abat Deas, la qual havia projectat inicialment el 1907.

La casa sembla que va ser encàrrec de Ramon Planiol.

Josep Planiol va arribar a ser alcalde de Sant Pol.

Es tracta d’una casa entre mitgeres que destaca per la seva ornamentació modernista. Als baixos la façana està recoberta de còdols de riu al sòcol, trencadís i rajoles de color blanc i blau. La planta principal és ocupada per una balconada suportada per unes exagerades mènsules i amb una triple obertura resseguida per roses de ceràmica vidrada grana.

Tant la planta principal com la segona presenten una façana d’estuc, encara que a la part superior de la segona neixen unes bandes altre cop blanc-i-blaves que arriben fins a les mènsules que suporten l’inclinadíssim teulat sense obertures i recobert de rajoles blanques, blaves i vermelles.

A la planta principal hi ha els escuts de Sant Pol i de Cuba en sengles rajoles.

El cromatisme fresc de la façana podria respondre a una influència de la coloració caribenya, encara que a la casa del Dr. Roura (1906) ja havia assajat amb l’estuc blanc i les rajoles en aquell cas verdes.

(fotos: Valentí Pons Toujouse)

 

L’HAVANA – Gervasio

dissabte, 13/08/2016 (vapons)

El modernisme es va expandir des de Catalunya a diferents zones d’Espanya i també a Amèrica, en aquest cas fruit de l’emigració o d’arquitectes americans que havien estudiat a Barcelona.

Els exemples més freqüents són a l’Argentina, al Paraguai, a l’Uruguai i, sobretot, a Cuba.

Com a mostra aquesta casa situada a L’Havana, carrer Gervasio, projectada pel constructor barceloní Mario Rotllant que va estar actiu a l’illa entre els anys 1905 a 1924. Rotllant tenia estudis d’escultura a la Llotja de Barcelona.

A Cuba el moviment modernista molts cops se l’anomena com a “estilo catalán”

 

(foto: Josep Maria Ortiz Paricio)

ORIS – Colònia Ymbern

dissabte, 9/07/2016 (vapons)

Al municipi d’Orís, vora Torelló, i aprofitant l’aigua del Ter, Joan Camps edificà la Fàbrica de Filatures El Pelut el 1859

Després passà a Valentí Fath i finalment als fills de Pere Màrtir Calvet Carbonell, que era qui va fer edificar a Gaudí la famosa casa Calvet al carrer de Casp de Barcelona.

Els Calvet, Pere i Eduard Calvet Pintó,  crearen les cases per als treballadors avui abandonades i volgueren que Gaudí els aconsellés en la planificació de la colònia i hi projectés la Capella, la qual no va arribar a realitzar. Volien realitzar l’anomenat Paradís Obrer Modernista.

Les cases tenen força llum gràcies a la gran quantitat de finestrals. Es desconeix qui va ser l’autor de les mateixes: es parla de Josep Maria Riera, hi ha qui les atribueix a Josep Maria Pericas, el qual tenia l’estatge familiar a La Coromina (Torelló) i també a alguns dels arquitectes anomenats gaudinians (la influència gaudiniana es veu en l’ús de la pedra, alguns arcs, etc.)

Finalment el 1930 el conjunt passà a mans de Pere Ymbern, per la qual cosa es coneix com a Colònia Ymbern.

Els jardins eren obra de Nicolau Maria Rubió i Tudurí

 

 

 

BARCELONA – Ignasi Mas – Sarrià

diumenge, 5/06/2016 (vapons)

L’altra dia em van passar aquesta fotografia del Fons Brangulí. En ella es veu un edifici del qual a l’Arxiu especificava que era al passeig Bonanova.

(Arxiu Nacional de Catalunya, fons Brangulí, ANC1-42-N-29250)

Després de buscar entre els plànols de l’Arxiu de Sarrià-Sant Gervasi crec que més aviat fa referència a la casa que es trobava a la confluència dels carrers Tres Torres (en el plànol, Regina Pacis), Escoles Pies i José de Agulló.

(Arxiu Sarrià-Sant Gervasi)

Era una torre projectada per l’arquitecte modernista  Ignasi Mas Morell, conegut, principalment,  per la plaça de toros “Monumental” de Barcelona i altres edificacions projectades per la comarca del Maresme i Sitges.

Aquest edifici és de difícil adscripció estilística, presenta trets que s’avancen al racionalisme, una entrada emmarcada entre dues torres poc usual, a banda d’una teulada més pròpia de països nòrdics.

El va projectar per a Carmen Córdoba, vídua de Riera, el 1917. Aquesta propietària va tenir altres construccions per la zona que, com aquesta, han estat destruïdes.