BARCELONA – farmàcia Comabella

El 1851 Francesc Daniel Molina i Casamajó, un dels millors arquitectes barcelonins de l’època, autor entre d’altres de la Plaça Reial, de la Font del Geni Català i del coronament de l’Ajuntament de Barcelona, va projectar la casa d’Epifani de Fortuny al carrer del Carme, 23.

El 1874, Felip Comabella i Guimet, nascut a Montargull (Artesa de Segre, Lleida) el 13 de maig de 1841, es llicencià en farmàcia i s’establí en els baixos de la casa en qüestió. Felip Comabella era un farmacèutic de renom com ho prova el fet que hagués aconseguit una medalla d’or en l’Exposició d’Ambers (Bèlgica) del 1885 per algun dels productes que va presentar i que el 1895 fou nomenat membre de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, a més era comendador i cavaller de la Reial Orde d’Isabel la Catòlica. Estava casat amb Concepció Maluquer Porta. Felip Comabella va morir a Barcelona el 9 de maig del 1901.

                                                                                                                              (La Exposición, 1897)

El seu fill, Joan Comabella i Maluquer, es va doctorar en farmàcia el 1897 i també era llicenciat en Ciències Biològiques. Es va casar amb una altra Maluquer, Josefina Maluquer Anzizu, filla d’Eduard Maluquer, antic president de la Diputació (1886/90), diputat a Corts i senador.

El 1904 decidí reformar la farmàcia i va encarregar el disseny a l’arquitecte Guillem Busquets Vautravens, arquitecte autor d’altres farmàcies modernistes de la ciutat.

Busquets va comptar amb l’ajut d’insignes artistes: la façana, de la qual resta el primer pis, era de marbres vermellosos i grisencs obrats en el taller dels germans Franzi, l’escultura d ’Alfons Juyol i els ferros decoratius de Manuel Ballarín. Per l’interior, de tonalitats clares, va utilitzar mosaics de Mario Maragliano, rajoles de Pujol i Bausis, mobiliari de roure de Gaspar Homar i ebenisteria d’Emili Sangenís, amb pintura decorativa de Francesc Lleixa, treball en guix de Felip Fisse i medalles d’Ignasi Damians.

                                                                                                                                     (Valentí Pons)

En els premis de l’Ajuntament als millors edificis i establiments de la ciutat del 1904 atorgats el 20 de novembre del 1905 va obtenir l’accèsit en la categoria d’establiments comercials.

Joan Comabella va morir el 15 de març del 1921 i la farmàcia passà al seu fill, Manuel Comabella Maluquer.

Manuel Comabella fou el qui va reformar la façana el 1926, reforma que sembla va ser projectada pel propi Busquets.

El 1946 la farmàcia va ser traspassada a Josep Maria Mas Grau i el 1997 passà a mans la seva filla Montserrat Mas Docampo.

L’interior s’ha conservat força bé.

                                                                                                                          (María Trinidad Vílchez)

Dos micos tocant instruments musicals que es troben al bell mig del balcó del primer pis recorden l’existència d’una escola de música.

Comparteix

    Etiquetes: ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús