Arxiu del mes: maig 2014

RIBADESELLA – Xalet Marqueses de Argüelles

diumenge, 25/05/2014

El modernisme no només existeix als Països Catalans sinó que també es pot trobar arreu de la Península, tant a Espanya com a Portugal. En alguns casos prenen l’opció catalana, però en altres estan més lligats a l’Art Nouveau d’arrel francesa o a la Sezession austríaca.

Alguns arquitectes edificaren en aquest estil d’una manera força habitual, molts d’ells a més eren titulats per l’Escola de Barcelona, altres l’utilitzaren de manera esporàdica.

Avui us esmento un cas d’edifici modernista a Astúries.

El 1905 els Marquesos d’Argüelles decidiren de crear una colònia residencial a la Playa de Santa Marina de la població asturiana de Ribadesella.

Així entre aquest any i el 1910 construïren sis xalets, dels quals en resten quatre, a l’actual carrer de Ricardo Cangas, 9-13, actualment coneguts com a “El Hospitalillo”.

El 1911 van decidir construir la seva casa a l’actual número 17 del mateix carrer i l’encarregaren a l’arquitecte asturià Juan Álvarez Mendoza y Ussía el qual projectà un edifici eclèctic amb una torre lateral de clara influència modernista.

Aquest arquitecte té obres modernistes per Madrid, Astúries i Galícia i d’ell he tractat en referència a uns panteons que va fer a San Román de Piloña i a la mateixa Ribadesella. Aquests panteons molts cops eren meres còpies dels dissenyats per arquitectes italians per al cementiri de Milà.

Segons consta a la placa explicativa que hi ha al passeig, aquest xalet va costar 50.000 pta, uns 300€ actuals, una veritable fortuna en aquella època.

Els peticionaris de l’obra van ser els Marquesos d’Argüelles matrimoni format per Fernando Bernaldo de Quirós y Mier (Villahormes -San Miguel de Hontoria, Llanes- Astúries, 12.02.1858 – Madrid, 09.12.1921), senador del Regne, diputat provincial, cavaller de l’orde militar de Calatrava i llicenciat en dret  i la seva esposa, María Josefa Argüelles y Díaz-Pimienta, segona marquesa d’Argüelles (L’Havana, Cuba, 14.05.1869 – Sevilla, 27.10.1927)

 

A la part superior de la torratxa hi ha un escut heràldic de la família dels Quirós amb el lema “Después de Dios, la Casa de Quirós”, el qual també es pot llegir a Barcelona, al Pla de Palau, en la font del Geni Català. Aquesta font va ser erigida el 1856 en record del VIè Marquès de Campo Sagrado, Francisco José Bernaldo de Quirós, qui va fer possible portar les aigües de Montcada a Barcelona el 1826.


Com a nota curiosa cal dir que el rei Alfons XIII s’hi hostatjà el 19 de juliol del 1912 durant la seva visita a Astúries.

El xalet ara és un hotel.

BARCELONA – casa Amèlia de Ferrater

diumenge, 4/05/2014

En el carrer Pomaret de l’antiga Vila de Sarrià hi ha unes quantes cases modernistes, de les quals potser la més destacable és la que ocupa els números 17 i 19.

Es tracta de la casa d’Amèlia de Ferrater, vídua de García-Navarro, erigida entre els anys 1904 i 1905 per l’arquitecte Joan Josep Hervàs.

És una casa doble envoltada de jardí i actualment ocupada pel col·legi Santa Clara International Collage.

 

Amèlia de Ferrater Feliu era la vídua del general de divisió José García-Navarro Navarro, antic governador militar de Barcelona i província que havia mort el juliol del 1902.

El 1904 decideix construir aquesta casa i escull l’arquitecte Joan Josep Hervàs que ja havia fet una casa per a la família Ferrater el 1903 al número 13 d’aquest carrer.

Hervàs era un arquitecte nascut a la província de Madrid el 1851, titulat per l’Escola de Barcelona el 1879 tenint com a companys de promoció, entre d’altres, a Jaume Gustà (que sembla que signà alguns projectes d’Hervàs a Sarrià), a Joaquim Bassegoda, a Manuel Comas i a Gaietà Buïgas (el de l’estàtua de Colom, entre d’altres)

Va ser arquitecte municipal de Sitges, Tortosa, Manila (Filipines, quan encara era colònia espanyola) i Sarrià.

A Sarrià va treballar per les famílies Ferrater, Galceran, Rosales, Ponsà i Pérez Samanillo. Per a l’indiano Pérez Samanillo cal esmentar que anys després de projectar-li la casa del passeig de la Bonanova, actualment desapareguda, li construí el palauet, ara mutilat, del xamfrà Balmes i Diagonal, premi de l’Ajuntament de Barcelona (1910) i actualment seu del Círculo Ecuestre.

La casa pren com a inici el modernisme goticitzant amb àmplia decoració floral al voltant de les obertures i dels falsos pilars, trencadís entre les corbes i contracorbes del coronament i en algunes llindes i tanques de ferro forjat d’accés a cadascuna de les cases.