Arxiu del mes: setembre 2017

BARCELONA – Farmàcia Masó Arumí

dimecres, 27/09/2017

A la Rambla, 121 cantonada amb Bonsuccés es troba l’antiga Farmàcia del Dr. Masó Arumí que dóna peu una sèrie d’interrogants:

 

1.- En primer lloc és de difícil adscripció estilística, per alguns és modernista, per altres és noucentista i per a mi té un aire de la sezession austríaca  propi del modernisme atípic del gironí Rafael Masó, del qual es podria afirmar que és el disseny de la ceràmica verda de la façana. També es deixa veure una influència del primer déco.

L’estil Masó dóna peu al segon interrogant.

2.- Qui és l’autor?

El plànol de la farmàcia el signa Ramon Puig Gairalt (1918), però no sembla clar que ell sigui l’autor, sinó solament el qui legalitza el plànol.

Narcís Comadira i Joan Tarrús, estudiosos de Rafael Masó, l’atribuïen a aquest arquitecte. A més segons Tarrús el dibuix original és de Masó amb decoracions de Jaume Llongueras. Seria, doncs, l’única obra de Rafael Masó a Barcelona (a Sarrià hi ha una casa del Pericas en la que hi ha ceràmica de Masó)

Els esgrafiats i les escultures semblen les pròpies de l’Ismael Smith.

Contactant amb Josep Casamartina, comissari de les exposicions sobre “Ismael Smith, la bellesa i els monstres” i “De l’amor és lo Jardí: Masó i els teixits”, opina que podria ser del Masó però la presència de l’Smith és més difícil donat que en aquella època es trobava entre Sevilla i Madrid i preparava el seu trasllat a Nova York.

Per tradició familiar, es parla de la intervenció de Rafael Masó (cosí del propietari) i es pensa que  la direcció de l’obra la porta a terme Manuel Comas Esquerra (casat amb Montserrat Masó Bulbena, filla del matrimoni format pel també farmacèutic Josep Masó Arumí, germà de Rosendo, i Rosa Bulbena Soler).

Comas Esquerra torna a remetre a l’Smith, amic seu del qual tenia uns quants gravats i dibuixos regalats pel Marquès d’Olèrdola.

Les escultures si no són d’Ismael Smith, podrien ser (i torna a aparèixer Girona) dels gironins Fidel Aguilar o Ricard Guinó. L’escultura de la cistella, al carrer Bonsuccés, és posterior al 1918.

El 1918 el propietari era Rosendo Masó Arumí.

La farmàcia el 1931 s’anunciava com a “Farmàcia i Centre d’específics Dr Masó-Arumí del Dr. Nadal” en referència a Lluís Nadal Delhom, casat amb Maria Teresa Masó Bulbena, que passà a ser el nou titular, després continuarà la línia el seu fill Manuel Nadal Masó i actualment Manuel Nadal Casas.

L’interior de la farmàcia es canvià en una reforma del 2008.

 

MADRID – Monument a Cervantes (irrealitzat)

dissabte, 16/09/2017

                                                                                                                              (projectes de Buïgas -esquerra- i Balcells -dreta-)

En el Reial Decret  de 29-03-1915 es convocava un concurs per a un Monument a Cervantes que s’havia d’erigir a la Plaza de España de Madrid. Una de les bases deia que els arquitectes s’havien de presentar conjuntament amb un escultor. En total es van presentar uns 109 artistes (en algun cas, com ara Francesc Roca, l’arquitecte es va presentar com a arquitecte i com a escultor). El projecte guanyador va ser el presentat pel tàndem  Rafael Martínez Zapatero (arquitecte) i Lorenzo Coullaut Valera (escultor)

Es presentaren diversos arquitectes catalans: Pere Domènech Roura (amb Joan Borrell-Nicolau), Eusebi Bona (Luis Franco), Josep Anselm Capdevila (Ramon Novella), Antoni Vilà Palmés (Josep Campeny), però vull destacar a dos que tenien vincles familiars: Gaietà Buïgas i el seu nebot Eduard Maria Balcells.

Buïgas es presentà conjuntament amb l’escultor Pere Carbonell i Balcells amb el gironí Ignasi Ferran.

Buïgas ja havia realitzat a Barcelona el monument a Colom (1888)

Tot i que tenen una similitud manifesta en llur estructrura, veient els dos projectes podem contemplar algunes diferències entre l’eclecticisme d’arrel clàssica de Buïgas i el modernisme de Balcells:

1.- En Buïgas la base és una porxada formada per quatre arcs de mig punt; en Balcells són quatre arbres que s’ajunten formant un obelisc.

2.- En Buïgas les escultures estan situades damunt d’un pedestal, en Balcells surten de la mateixa pedra

3.- Buïgas presenta el monument en forma de columna, Balcells en la forma d’un obelisc que neix directament de la unió de la base

4.- El monument de Buïgas és coronat per un grup escultòric amb la santa Creu, el de Balcells amb una figura femenina que té el braç estirat cap al cel.

                                                                                                                                                         (projecte realitzat)