Arxiu de la categoria ‘Funerari’

BARCELONA – Puig i Cadafalch – panteó Terrades Brutau

dimecres, 1/11/2017

A la família Terradas – Brutau, Puig i Cadafalch els hi va projectar tant la casa per viure (Av. Diagonal, 416-420, 1903-1905) com el panteó (Cementiri de Montjuïc, 1905-1906).

 En aquestes imatges podem veure el panteó en forma d’escalinata que s’enlaira cap a una columna esculturada.

TARRAGONA – panteó de Jaume I

dissabte, 19/12/2015

En l’antic pati situat a la planta baixa de l’Ajuntament de Tarragona es troba el que havia de ser el panteó d’En Jaume I i de la seva família. És una obra projectada i iniciada per Lluís Domènech i Montaner i finalitzada pel seu fill, Pere Domènech i Roura. El marbrista fou Narcís Gosch i el ceramista, Lluís Brú.

El 1835 arran de la desamortització de Mendizábal, el monestir de Poblet fou saquejat i les tombes reials destrossades. Mossèn Antoni Serret recuperà les que li semblaren que foren les restes del Rei En Jaume i les desà a l’església de Sant Miquel a L’Espluga de Francolí, església de la qual n’era el rector. Més endavant passaren a la capella del Corpus Christi de la Seu de Tarragona, primer, i després al rerecor.

6260 (4)En motiu del VII Centenari del seu naixement (Jaume I nasqué a Montpeller el 02/02/1208), es voler realitzar un mausoleu monumental i per això es demanà a Lluís Domènech i Montaner que dissenyés el panteó. Domènech projectà dos panteons, un per al Rei i l’altre per a les seves esposes i fills. Finalment es decidí de construir-ne només un, però les peces s’anaven construint poc a poc.

4918h

El 1923 amb la mort de Domènech i Montaner, continua l’obra el seu fill. El panteó fou acabat el 1927, però no es va muntar i es guardà en un magatzem de la Seu. Després l’Arquebisbat el cedí a la ciutat.

El 1976 se celebrava el VII centenari de la mort de Jaume I (Alzira, 27/07/1276) i es decidí muntar-lo. Després de ser restaurat el 1986, el 1992 es muntaren les peces al pati de l’Ajuntament de Tarragona.

Consta de tres parts: la base de pedra calcària de color granat, en forma de sepulcre romà, decorada amb ones que suportaren el sarcòfag en forma de vaixell. La base està decorada amb segells reials i institucionals.

6260 (11)

 

El sarcòfag com hem dit representa un vaixell amb un mascaró de proa: una figura femenina que sosté la corona amb les mans alçades i que va mirant cap endavant. La popa compta amb la figura d’un àngel alat amb la senyera. A popa també es troben els rems. Aquest sarcòfag està decorat amb un tapís ceràmic recobert d’àligues bicèfales amb els escuts de Jaume I que reposen sobre monstres marins. Al damunt del sarcòfag les corones d’Aragó, Mallorca i València, és a dir, del regne original i dels conquerits per Jaume I.

6260 (5)

6260 (10)
Vuit columnes cilíndriques unides amb arcs trilobulats (recurs que ens remet als utilitzats en l’Hospital de Sant Pau) suporten el baldaquí. La part interna del baldaquí presenta un escut ceràmic de Catalunya. Les columnes estan coronades per pinacles i tenen en el fus escuts cilíndrics amb la creu.

En aquest panteó Domènech i Montaner pogué desenvolupar les seves facetes d’arquitecte, d’historiador i d’heraldista.

 

6260 (23)

6260 (22)

6260 (20)

6260 (19)

6260 (29)

6260 (18)

6260 (15)

6260 (13)

6260 (12)

6260 (6) 6260 (3)

6260 (2)

 

 

BARCELONA – panteó dels bombers

dilluns, 17/08/2015

El 1904 es va convocar el concurs per a construir el panteó del Cos de Bombers de Barcelona.

Acudiren diversos arquitectes entre els que cal nomenar a Emili Llatas i Gabriel Borrell, Josep Plantada Artigas, Ezequiel Porcel i Salvador Sellés.

Desconeixem quin d’ells va guanyar el concurs i si es va arribar a construir algun d’ells.

El panteó de Salvador Sellés és el més modernista de tots.

BARCELONA-salvadorSelles.panteoBombers

Presenta diverses cúpules: dues en l’eix central, una d’interior coronada per uns àngels que miren cap a l’exterior rematada aquesta per una creu. La cúpula central exterior forma part d’una arc parabòl·lic “arrelat” en el cos central. Les altres cúpules estan en els cossos laterals.

Es poden veure també dos conjunts escultòrics: en un els bombers apaguen un foc i en l’altre hi ha un carro de bombers.

bombers

El pantéo tindria forma d’una estrella de vuit puntes. Presenta aspectes típics del modernisme català i una certa influència gaudiniana.

Salvador Sellés era un dels arquitectes municipals de Barcelona i la major part de la seva obra modernista es troba a Cadaqués i a Caldes d’Estrac (Caldetes).

Els altres panteons presentats al concurs eren força eclèctics o d’influència academicista:

1.- Projecte de Josep Plantada

BARCELONA-josepPlantada.panteoBombers

2.- Projecte d’Ezequiel Porcel

BARCELONA-ezequielPorcel.panteoBombers

3.- Projecte d’Emili Llatas i Gabriel Cardona

BARCELONA-emiliLlatas.panteoBombers1904b

(plànols de l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona)

BARCELONA – panteó Urrutia

diumenge, 18/01/2015

Encara que no sigui modernista, parlarem d’aquesta tomba perquè és una de les més monumentals que es troben al cementiri barceloní de Montjuïc.
La tomba la podem trobar a la via de Sant Oleguer, a l’agrupació 5à i ocupa els solars 136 i 137.

3718

Es va construir entre els anys 1908 i 1911 amb un disseny de l‘arquitecte Antoni Vila Palmés per a la família d’Augusto Urrutia.

3718b

Un pòrtic o loggia còncau compost per columnes d’inspiració jònica fan que la vista convergeixi en la figura d’un gran àngel desconsolat per la mort de les persones. L’àngel es va canviar amb el decurs de la construcció del panteó donat que és diferent al projectat en el plànol presentat a l’Ajuntament. Una altra figura, ara desapareguda, estava al capdamunt del pòrtic.

3718j

Antoni Vila s’havia titulat a Barcelona el 1888 i la major part de la seva obra es troba a Barcelona, sobretot al barri de Vallcarca i a la zona del mercat de Sant Antoni, encara que també té obres a Vilafranca del Penedès (d’on va ser arquitecte municipal poc després d’acabar la carrera), a Mataró, Terrassa i L’Albiol. També va ser arquitecte municipal de Barcelona.

Va ser l’arquitecte de la família Urrutia per a qui va construir la casa a Barcelona (1902), la casa d’estiueig (1913, casa atribuïda per l’autor d’aquest article en una entrada en el seu bloc) i la casa de la mort (1908).

http://vptmod.blogspot.com.es/2011/02/lalbiol-villa-urrutia.html

Augusto Urrutia Roldán era un basc tractant de cacau a Veneçuela que es va casar amb la tarragonina Josefina Miró i Gascó, cosina del pintor Joan Miró, a l’església de la Bonanova el 3 d’octubre de 1909. La parella va tenir quatre fills.

L’escultor de l’àngel és Martínez Fortuny.

Sense títol 1

El curiós del cas és que al cementiri de Les Corts tornem a trobar el mateix àngel.

28836

En una tomba més senzilla, la dissenyada per l’arquitecte Ignasi Adroer el 1940 per a Pilar Nogués, vídua de Sanfeliu, s’encarrega al marbrista Josep Planas la realització d’un àngel que és una còpia del de la tomba Urrutia.
Aquesta es troba al departament 5è, número 7.

28836b

Josep Planas va ser un dels marbristes típics del modernisme català, juntament amb el taller Serra i Figueras, els germans Ventura, i el taller de Babot i Arjalaguet. Planas té obres al propi cementiri de Montjuïc i als altres de Barcelona, a Cerdanyola del Vallès, a Valladolid i a d’altres.

2911

 

fotos: Valentí Pons

plànols: Arxiu Municipal de Barcelona