Exemple de modernisme popular a Juneda, comarca de Les Garrigues, província de Lleida.
A la façana consta la data de construcció, 1915, i les inicials del propietari, M. M. La casa és coneguda coma “Cal Fusteret”
Ignorem les dades del seu autor.
Arxiu de la categoria ‘General’
JUNEDA – Cal Fusteret
diumenge, 25/09/2016SANT POL – can Planiol
dilluns, 29/08/2016
Ignasi Mas Morell (Barcelona, 1881-1953) es va titular com a arquitecte el 1907 a Barcelona.
Comença a projectar algunes cases a Sant Pol, però el 1907 a instàncies del santpolenc Ramon Planiol Claramunt decideix establir-se a L’Havana on Planiol feia fortuna amb el seu negoci d’importació i exportació de materials de construcció i fusteria, amb la “Fábrica de Mosaicos La Cubana” creada a la localitat de Luyanó el 1903 i, a partir del 1915, amb la de “Placas de fibrocemento Termolit-Planiol”. A banda, el pare d’Ignasi Mas ja havia provat la recerca de fortuna a Cuba en anys anteriors.
A L’Havana Mas revalida el seu títol d’arquitecte i projecta el Col·legi de Notaris i la casa de Ramon Planiol, una casa modernista en ple Malecón de la qual no hi ha documentació gràfica.
Després de dos anys, el 1909 torna a Catalunya i obté la plaça d’arquitecte municipal de Sant Pol. Un cop a Sant Pol construirà la casa del germà de Ramon, Josep Planiol Claramunt, al llavors carrer de l’Església, actual carrer de l’Abat Deas, la qual havia projectat inicialment el 1907.
La casa sembla que va ser encàrrec de Ramon Planiol.
Josep Planiol va arribar a ser alcalde de Sant Pol.
Es tracta d’una casa entre mitgeres que destaca per la seva ornamentació modernista. Als baixos la façana està recoberta de còdols de riu al sòcol, trencadís i rajoles de color blanc i blau. La planta principal és ocupada per una balconada suportada per unes exagerades mènsules i amb una triple obertura resseguida per roses de ceràmica vidrada grana.
Tant la planta principal com la segona presenten una façana d’estuc, encara que a la part superior de la segona neixen unes bandes altre cop blanc-i-blaves que arriben fins a les mènsules que suporten l’inclinadíssim teulat sense obertures i recobert de rajoles blanques, blaves i vermelles.
A la planta principal hi ha els escuts de Sant Pol i de Cuba en sengles rajoles.
El cromatisme fresc de la façana podria respondre a una influència de la coloració caribenya, encara que a la casa del Dr. Roura (1906) ja havia assajat amb l’estuc blanc i les rajoles en aquell cas verdes.
(fotos: Valentí Pons Toujouse)
L’HAVANA – Gervasio
dissabte, 13/08/2016El modernisme es va expandir des de Catalunya a diferents zones d’Espanya i també a Amèrica, en aquest cas fruit de l’emigració o d’arquitectes americans que havien estudiat a Barcelona.
Els exemples més freqüents són a l’Argentina, al Paraguai, a l’Uruguai i, sobretot, a Cuba.
Com a mostra aquesta casa situada a L’Havana, carrer Gervasio, projectada pel constructor barceloní Mario Rotllant que va estar actiu a l’illa entre els anys 1905 a 1924. Rotllant tenia estudis d’escultura a la Llotja de Barcelona.
A Cuba el moviment modernista molts cops se l’anomena com a “estilo catalán”
(foto: Josep Maria Ortiz Paricio)
BARCELONA – Ignasi Mas – Sarrià
diumenge, 5/06/2016L’altra dia em van passar aquesta fotografia del Fons Brangulí. En ella es veu un edifici del qual a l’Arxiu especificava que era al passeig Bonanova.
(Arxiu Nacional de Catalunya, fons Brangulí, ANC1-42-N-29250)
Després de buscar entre els plànols de l’Arxiu de Sarrià-Sant Gervasi crec que més aviat fa referència a la casa que es trobava a la confluència dels carrers Tres Torres (en el plànol, Regina Pacis), Escoles Pies i José de Agulló.
(Arxiu Sarrià-Sant Gervasi)
Era una torre projectada per l’arquitecte modernista Ignasi Mas Morell, conegut, principalment, per la plaça de toros “Monumental” de Barcelona i altres edificacions projectades per la comarca del Maresme i Sitges.
Aquest edifici és de difícil adscripció estilística, presenta trets que s’avancen al racionalisme, una entrada emmarcada entre dues torres poc usual, a banda d’una teulada més pròpia de països nòrdics.
El va projectar per a Carmen Córdoba, vídua de Riera, el 1917. Aquesta propietària va tenir altres construccions per la zona que, com aquesta, han estat destruïdes.
BARCELONA – Casa Pía Batlló
dissabte, 14/05/2016La casa Pia Batlló és una de les mostres més reixides de l’arquitecte Josep Vilaseca. Es podria enquadrar en el primer modernisme de clara filiació gòtica.
Tant Vilaseca com Domènech i Montaner van ser els professors més joves de la primera etapa de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i influiren en tots els arquitectes del modernisme. La influència de Vilaseca es pot veure per exemple en Víctor Beltrí, artífex principal del modernisme a la zona de Múrcia.
En la casa Batlló podem veure els primers elements modernistes: ús de tribunes laterals que acaben en miradors de ferro forjat, vidre i ceràmica vidriada, tribuna central amb balconada superior, esgrafiats amb al·lusions al gòtic venecià i sobretot en l’ús d’una rica ornamentació inspirada en la Natura. L’interior de la casa també presenta una rica decoració.
Seguidament fem una mostra de la fauna real o mitològica que es troba a la façana: un gos, grius (que com podem veure van ser dissenyats tots ells pel propi Vilaseca), dracs en diferents postures, insectes com ara llagostes i libèl·lules, caragols, àligues, ànecs, serps, un mico volador matant una serp, llangardaixos i els típics ratpenats.
(De Vilaseca també podeu veure com va decorar un cotxe a:
https://vptmod.blogspot.com.es/2014/01/josep-vilaseca-cotxe.html
Bona Diada de Sant Jordi
dissabte, 23/04/2016Bona Diada de Sant Jordi.
Alguns dracs de Barcelona
BARCELONA – provença, 185 – casa Segarra
dilluns, 28/03/2016Moltes vegades ens fixem només en la façana d’un edifici o en el seu interior, però deixem de banda detalls força interessants que es troben en altres parts del mateix.
La casa d’Antoni Segarra, una de les construccions cabals del mestre d’obres Josep Masdeu, del 1904, presenta una interessant porta d’accés.
A banda de la exuberant decoració floral que la flanqueja, cal esmentar els ferros de la mateixa porta: un arbre florit (amb arrels i tot) protegit per una espècie de serps amb cara de drac.
Petits detalls que fan més interessant, si cap, el modernisme.
BARCELONA – Illa de la Discòrdia – Casa Peñasco
dissabte, 19/03/2016L’Illa de la Discòrdia de Barcelona està constituïda pels edificis següents:
Passeig de Gràcia, 35: casa Lleó Morera, arquitecte Lluís Domènech i Montaner
Passeig de Gràcia, 37: casa Mulleras, arquitecte Enric Sagnier
Passeig de Gràcia, 39: casa Bonet, arquitecte Marcel·lià Coquillat
Passeig de Gràcia, 41: casa Amatller, arquitecte Josep Puig i Cadafalch
Passeig de Gràcia, 43: casa Batlló, arquitecte Antoni Gaudí
però en aquesta relació mai no s’ha considerat la casa contigua a la Lleó Morera, la que fa cantonada amb Consell de Cent, 349-351. Aquesta casa és també diferent a la resta de la llista.
Es tracta de l’originària Casa Mumbrú del mestre d’obres Pere Puig Poch, 1882, reformada en època modernista en diferents etapes (1912, 1919) per un altre dels arquitectes de l’star-system d’aquella època a Barcelona; en Juli Maria Fossas.
La casa Mumbrú va ser adquirida per Teodor Peñasco Vicens qui va encarregar les esmentades reformes: façana, galeria interior, cos lateral, baixos, vestíbul.
Els elements modernistes s’observen en les obertures, vitralls, esgrafiats vegetals, coronament, pinacles i agulles, porta, vestíbul.
Alguns dels vitralls originaris de l’època han estat substituïts.
Potser caldria reconèixer també aquesta casa.
Per cert, si observem les fotografies antigues i l’actual es troba a mancar un element força destacat a la casa Lleó Morera: la cúpula que rematava un cos interior al terrat ara substituït per una estructura cúbica anodina.
IGUALADA – Sant Roc, 10-16
dimecres, 27/01/2016Una de les localitats catalanes amb més edificis modernistes és Igualada, la capital de l’Anoia. Això es deu sobretot a la riquesa produïda per les seves fàbriques de tractament de les pells, les adoberies. També al fet que un dels seus arquitectes municipals, en Josep Pausas, té una àmplia producció modernista.
A més, el modernisme a Igualada es perllongà en el temps, edificant-se edificis d’aquest estil quan a Barcelona ja imperava el noucentisme.
Hem escollit un edifici precisament de Josep Pausas, el que va projectar per a l’adober Ramon Vives i Maixenchs el 1913 al carrer de Sant Roc, un carrer estret cosa que fa que l’edifici sembli encara més monumental.
És una casa de veïns en la que les obertures de la primera planta són diferents a les de la resta. Els balcons són substituïts per finestres-balcons dividides en tres parts per unes finíssimes columnetes.
L’ornamentació és la pròpia del modernisme floral i s’observa sobretot en les obertures. El vestíbul presenta sostres amb pintures.
La façana quer dóna al Passeig de les Cabres és més senzilla.
LLORET DE MAR – Monument a l’Àngel
dimarts, 19/01/2016L’indiano Nicolau Font i Maig va adquirir els terrenys de l’antic Monestir de Sant Pere del Bosc, a Lloret de Mar, amb la fortuna que havia fet a Cuba, a Jaruco. Precisament, Nicolau Font era conegut com a “Comte del Jaruco”, encara que el títol nobiliari el va rebutjar.
A banda de restaurar el Santuari, en el camí que porta al mateix va fer bastir una sèrie d’elements decoratius alhora que religiosos i amb rerefons catalanista: el monument a l’Àngel, una Creu de Terme i l’oratori de la Mare de Déu de la Gràcia.
El monument a l’Àngel va ser projectat per l’escultor i pintor Enric Monserdà Vidal, oncle de l’autor de les altres obres: l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
L’indret escollit per al monument va ser el cim del Turó de Ses Pedres Lluidores, cim envoltat de bosc mediterrani i amb unes magnífiques vistes de la muntanya, de Lloret i de la mar.
Es tracta d’un monument en forma d’obelisc amb cares esculturades modelades per Eusebi Arnau, dutes a terme per Frederic Becchini en els tallers de Joan Pujol. L’obelisc el corona, damunt del globus terraqüi, un àngel amb ales esteses que assenyala amb la mà dreta el santuari i amb l’esquerra sosté una estrella metàl·lica.
A cada cara de la columna del monument hi ha un relleu escultòric: en el principal la Mare de Déu de la Gràcia, en els altres Sant Pere, patró de l’indret, Sant Jordi, patró de Catalunya i l’escut de Catalunya.
El 1902 havia mort el poeta Mossèn Cinto Verdaguer, qui quan s’estatjà a casa de Nicolau Font, a Lloret el 1898, havia reformat els goigs a la Mare de Déu de la Gràcia i a la Creu de Terme. És per això que es decidí d’afegir un medalló amb la seva efígie als peus de la Verge, essent el primer monument que honora aquest capellà i poeta.
El monument va ser projectat el 1903 i inaugurat l’1 de maig de 1904 (dia de la Mare de Déu de Gràcia) coincidint amb l’aplec dedicat a la Verge i amb la presència entre d’altres de Nicolau Font i del seu nebot Agustí Cabanyes (alcalde de Lloret). Mossèn Francesc Xavier Magí va beneir-lo.
En aquest blog,Valentí Pons (Barcelona, 1962) ens acosta els edificis modernistes menys coneguts. És autor del llibre ‘Inventari general del Modernisme’, on estan catalogats uns 6.500 edificis modernistes de tot el món. També és assessor i col·laborador del web