Arxiu de la categoria ‘General’

BARCELONA – villa Helius

diumenge, 10/01/2016

Entre 1906 i 1910 l’arquitecte del Vallès Manuel Joaquim Raspall va edificar per a Francesc Granés la Vil·la Helius al terme de Sarrià, actual barri de Barcelona.

165f

Es tractava d’una gran torre modernista amb força terreny ubicada a la confluència dels carrers Panamà i de les Monges (actual Abadessa Olzet).

La torre actualment ha estat compartimentada en pisos.

165

El curiós del cas, però, no és la torre, sinó un projecte que per al mateix propietari va dissenyar l’arquitecte Ramon Puig Gairalt el 1917.

Es tracta de la “casa per al paó reial” (¡¡). No sé si el pavelló es va arribar a construir o no, o si ha desaparegut. Però, si mñés no, es tracta d’una construcció força curiosa.

Us passo el projecte (Arxiu de Sarrià – Sant Gervasi, exp. 198.43, 1917)

34665

 

BARCELONA – Mallorca, 284 – Casa Farreras

dilluns, 14/09/2015

La casa que ens ocupa la va fer construir Francesc Farreras el 1899 i es va completar el 1900. 995 (9)

Tot i ser d’un modernisme contingut, ens crida l’atenció per tres fets: 1.- En primer lloc, el plànol de l’edifici ve signat per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner tot i que les revistes de l’època ens diuen que el veritable autor és el també arquitecte Antoni Millàs Figuerola. 995 (1)                                                                                                                                                                                                                                           signatura de Domènech i Montaner

995 (4)                                                                                                                                                                                                                                   A Arquitectura y Construcción esmenten a Millàs, a l’igual que en altres publicacions

 

Ignorem el motiu pel qual signa Domènech, més tenint en compte que Millàs ja havia treballat per a Farreras i que Domènech no li construí cap obra . Millàs li havia construït un parell de cases al passeig de Sant Joan el 1894 i més endavant li construí la magnífica casa de Gran Via amb Villarroel (1902/1903) i el 1906/10 les cases del carrer Mallorca, 146-148. 2.- La façana presenta una estranya distribució de tribunes: dues als extrems del pis principal i una de central al primer pis. Així mateix podem veure balcons amb baranes de pedra, amb baranes de ferro rectangulars i amb baranes de ferro trilobulades.

995 (5)

995 (8)

3.- L’ornamentació es basa amb fauna d’un bosc, fauna molt diferent i dispar: óssos, paons reials, micos, dracs i una mena d’homes vegetals.

995 (7)                                                                                                                                                                                                                                     ós 995 (11)                                                                                                                                                                                                                                     mico 995 (10)                                                                                                                                                                                                                                    home 995 (6)                                                                                                                                                                                                                                 drac 995 (3)                                                                                                                                                                                                                               paó

Un altre fet a esmentar de l’edificació és que el 1913 Josep Maria Jujol dissenyà l’ascensor de la casa.

996g

BARCELONA – un nou Puig i Cadafalch

dissabte, 6/06/2015

L’altra dia estava mirant plànols de l’Arxiu Municipal de Barcelona per tal de trobar qui va ser l’arquitecte que va dissenyar un petit magatzem que es troba al carrer d’Esparreguerra de Barcelona, al barri de Gràcia.

33841c

Finalment el vaig trobar i quina va ser la meva sorpresa en comprovar que l’autor del mateix no era un altre que Josep Puig i Cadafalch!!!

Sense títol 1

Encara que una obra menor no deixa de ser una obra d’un dels grans mestres del modernisme català i universal.
Es tracta d’un pavelló que va sol·licitar construir Jacint Ballesté el 1902é com a continuació de la seva casa al carrer Gran de Gràcia, 17. Aquest pavelló es troba a l’antic carrer de Santa Bàrbara, avui d’Esparreguera, i arriba gairebé a la Riera de Sant Miquel.

33841h

Actualment es troba bastant malmès, amb les obertures tapiades, però encara es poden observar alguns esgrafiats modernistes i resta de rajoles ceràmiques a tocar de la Riera.
Cal esmentar els merlets típics de Puig i Cadafalch, l’arrebossat de la façana reforçat amb el maó vist de l’arcada de les obertures i els ferros entre els merlets.

33841b

El projecte està més treballat que la construcció, potser a causa del deteriorament sofert o potser perquè no s’arribés a construir tal com es va projectar.
La solució de pavelló lateral amb merlets es podria comparar a l’emprada el 1905 en la casa del doctor Sastre i Marquès que el mateix Puig i Cadafalch va construir al carrer del Cardenal Vives i Tutó de Sarrià.

473n

El 1911 Jacint Ballesté va reformar la façana de Gran de Gràcia però aquest cop el projecte està signat per l’arquitecte Vicenç Artigas Albertí.

14698b

Al propi barri de Gràcia trobem una solució similar, però més elaborada, al carrer Benet Mercadé on, al número 33, l’arquitecte Ignasi Colomer Oms va projectar el magatzem d’Antoni Capell el 1911.

SIERRA DE GUADARRAMA – Pico de Abantos

dilluns, 13/04/2015

El 1923 es va constituir la “Sociedad de Abantos” amb l’objectiu d’urbanitzar la muntanya del “Pico de Abantos” a la Sierra de Guadarrama en el terme municipal de San Lorenzo de El Escorial.

restaurn

La Societat comptava amb un capital de 12.500.000 pta (uns 75.200€) i tenia previst urbanitzar un total d’uns 20.000.000 de peus quadrats. Estava constituïda pel Comte de Bugallal (president), José Francos Rodríguez (vicepresident), Duc d’Almodóvar del Valle, Melquíades Álvarez, Juan de Ortueta, Salvador Canals, Juan Fernández y Rodríguez, Federico de Loygorri, José Toral, Willy I. Solms, Herbert Rothbarth i The Earl of Dunmore com a vocals; Carlos de Albert Despujols (secretari del Consell), Willy I. Solms (director gerent): Gabriel Pastor (subdirector); i Vicente Buendía com a advocat de la companyia.

El projecte consistia en un tramvia que enllaçaria l’estació de San Lorenzo amb la “Fuente de la Teja” i d’allà un funicular que portaria al cim de la muntanya.

tranvia

El tramvia seria obra de l’enginyer Rogelio Sol i el funicular i un futur transborador aeri de l’enginyer Marià Rubió de la Societat “El Tibidabo” de Barcelona.

funi
Funicular

Un cop al cim, el viatger es trobaria amb una sèrie de construccions de diferents estils, la majoria noucentistes basats en el barroc herrerià madrileny, però entre elles la “gaudiniana” del Restaurant.

Aquestes construccions serien l’esmentat Restaurant amb habitacions per dormir-hi, un Gran Hotel en el “Cerro de las Damas”, un Casino amb teatre per a 1.000 espectadors, un garatge per a 80 “gàbies” amb taller de reparacions i saló d’exposicions i venda; camps d'”sport” i tot un conjunt de torres i vil·les. Tot plegat formaria una nova ciutat que seria coneguda com a “Nuevo Escorial”
hotel

Com hem dit calia destacar el projecte del restaurant. Aquest presentava una clara influència gaudiniana en l’ús de l’arc parabòl·lic i sobretot de l’arquitecte català Salvador Valeri en el seu disseny. Valeri que, per altra banda, havia projectat una sèrie de cases per al madrileny passeig del Pintor Rosales el 1905 i que no es van construir.

L’arquitecte de tot plegat seria Luis Ferrero Tomàs, un arquitecte format a l’Escola de Madrid, localitat en la que havia nascut el 1868. Ferrero es va titular el 1893, aquell mateix any obtingué la plaça d’arquitecte municipal de Còrdova i després va ser-ho de forma interina de Valladolid entre els anys 1898 i 1899. El 1895 va construir dues cases a Barcelona i el 1922 va projectar a Madrid al carrer General Palanca, 33 la casa de Patricio Romero de clara influència jujoliana. Va morir el 1938 a Madrid, els seus fills i néts també són arquitectes.
casino

El projecte de tot plegat no es va dur a terme.

BARCELONA – palau Nadal-Mornau / Museu del Cànem

dimecres, 4/03/2015

A mitjan segle XVI la família Sancliment va fer construir el seu palau al carrer Ample, en l’actual núm. 35

Entre 1796 i 1797 el va comprar i va ampliar Josep Francesc de Mornau, el qual va dur a terme la seva remodelació en 1799. L’11 de maig de 1809, Mornau el va cedir per a una reunió clandestina contra els francesos. Els assistents a la reunió van ser descoberts i ajusticiats a la forca (els seus nom es recorden en els carrers de la ciutat vella: Gallifa, Lastortras, Navarro, Aulet, Massana, Pou, Portet i Mas) i Mornau va poder fugir i exiliar-se. Anys després recuperaria la propietat.

2

En 1900 la va adquirir Joan Nadal de Vilardaga, que, en casar-se en segones núpcies amb Maria de Quadras, el va fer reformar i rehabilitar entre 1907 i 1908 amb projecte de l’arquitecte Manuel J. Raspall qui va deixar l’empremta modernista.

1

Maria de Quadras era filla del Baró de Quadras, per al qual Puig i Cadafalch havia erigit el castell de Massanes (1900-1903), el panteó a Montjuïc (1903-1904) i el seva palau a la Diagonal (num. 373, 1904-1906). La influència de Puig i Cadafalch i dels Quadras s’entreveu en la reforma de Raspall.

Joan Nadal era germà del que va ser alcalde de Barcelona, Josep Maria Nadal. S’havia casat en 1883 amb Josefa Artós Bertran i va enviduar en 1894. Joan Nadal va morir al gener de 1918.

Manuel Joaquim Raspall Mayol (Barcelona, 1877-1937) s’havia titulat en 1905 i va ser el gran difusor del modernisme pel Vallès: la Garriga, Granollers, Cardedeu, l’Ametlla, etc. A Barcelona va erigir cases, comerços, farmàcies i edificis per a espectacles.

5

11

De la reforma del Palau es van fer ressò algunes revistes de l’època.

40

Entre 1979 i 1993 el Palau va hostatjar l’entitat Xarxa Cultural i finalment, el 2003, és adquirit per Ben Dronkers que de la mà de l’arquitecte Jordi Romeu Costa l’ha restaurat i ha adaptat el pis noble i els baixos com a seu del Hash Marihuana Cànem & Hemp Museum, sucursal del Museu d’Amsterdam.

De l’època gòtico-renaixentista només queden les obertures (marcs de pedra), els carreus i la distribució interior al voltant d’un pati amb escala. També algun espai com les cavallerisses i l’actual “Sala Industrial”. De la reforma Mornau, algun saló amb decoració rococó.

3

En la restauració s’ha respectat dignament els elements modernistes existents, als quals s’han afegit nous elements decoratius, alguns inspirats en el modernisme, que passen desapercebuts entre els originals. Els vidres emplomats i vidres a l’àcid de les finestres semblen originals de l’època, encara que incorporen la fulla de la planta del cànem, figura representativa del Museu que s’aprecia en gran part del mobiliari. La planta també s’observa en el panell de Jesús i el nen que es troba al pati distribuïdor.

88

A les cavallerisses es pot visitar una exposició sobre la història del palau, que es complementa amb la làpida de l’entrada que recorda els fets de 1809.

11b

A la façana destaquen elements de forja, esgrafiats i sobretot la tribuna. No seria d’estranyar que l’edifici contigu, el núm. 37, també fos obra de Raspall.

A l’entrada hi ha un gran fanal de forja típic de Raspall. Una escala amb barana i passamans profusament decorats condueix a la planta noble. Una sèrie de finestres gòtico-modernistes donen al pati de l’entrada, i un gran panell amb la figura esmentada de Jesús i del Nen adorna la paret principal. Destaca una gran claraboia modernista amb decoració floral, cibes i escuts heràldics, que cobreix el pati.

12

19

27

En l’accés a la primera planta, el sòl a base de tessel•les recorda el que Puig i Cadafalch va dissenyar al Palau del Baró de Quadras.

35

La decoració modernista s’aprecia en les diferents sales del Museu: panells ceràmics, sostres, enteixinats, fusteria, portes, vidrieres, terres de mosaic hidràulic i altres elements ornamentals. Destaca la gran xemeneia dissenyada per Raspall, a la Sala Històrica.

51

81

En el seu recorregut s’intueix part de la distribució original de l’habitatge, amb un pati interior que uneix diferents estades i en el qual ara hi ha una font de trencadís. Una porta neogòtica conduïa a l’antic oratori familiar. Les Sales Prohibició, Anti-prohibició i la Sala Mèdica, segurament eren dormitoris i sales de vestir. A la Sala Mèdica cal destacar una porta que podria ser obra de l’ebenista Gaspar Homar.

66

85

El Museu ocupa la totalitat de la planta noble del Palau, amb 8 sales temàtiques sobre diferents aspectes de la història del cànem, l’haixix i la marihuana, mostrant les seves diferents aplicacions i potencials amb una gran mostra d’objectes i documents. Un llibre guia permet conèixer en detall els temes tractats en cada sala i els objectes que s’exposen.

56

A tall de resum, a la sala dels Antics Mestres es pot observar una sèrie de dibuixos i pintures, la majoria de l’Escola Holandesa, en què predominen els fumadors i vaporitzadors de cànnabis, així com una col•lecció de pipes i estris dels diferents continents. A la sala Industrial, l’ús que es fa o es feia del cànem en la indústria tèxtil, agrícola, automoció, sabateria, pesca, navegació, biocarbó, construcció, etc. També es parla de HempFlax empresa de Dronkers, que impulsa el renaixement de l’ús del cànem.

47

La Sala Històrica, que des del punt de vista modernista destaca per la xemeneia, ens parla de l’ús que del cànnabis s’ha fet en les diferents cultures al llarg de les èpoques, així com els escriptors que l’han utilitzat per inspirar (Club des Hachichins, Rabelais, etc.).

69

No falten sales més anecdòtiques, com són les de la Prohibició i l’Anti-prohibició.
74

73

En definitiva, una visita que ens introdueix en la cultura o contracultura del cànem alhora que ens permet gaudir d’un interior modernista.

79

29(fotografies: Antonio Wijkmark / Valentí Pons)

 

AGULLANA – VILADECANS – Escoles

dissabte, 13/12/2014

En els anys 1910 i 1911 l’arquitecte municipal de Figueres Josep Azemar va projectar dues escoles molt similars, però força separades en distància.

La primera la va projectar el 1910 a la localitat barcelonina de Viladecans, era una escola per a nenes i va ser fruit del donatiu de la senyora Magdalena Modolell i Freixes. Era una escola religiosa que encara queda avui en dia dempeus encara que força modificada.

26585                                                                                                                    Viladecans

La segona la va projectar el 1911 a la localitat gironina d’Agullana. Es tracta d’una escola mixta i com a tal tenia, a diferència de l’anterior, dues ales separades per un cos central sobresortit. Una de les ales era per als nens i l’altra per a les nenes. Aquesta escola es va erigir gràcies a Lluís Maria Vidal, d’aquí el seu nom, el qual va cedir els terrenys  (7 de juny de 1911) i va cobrir el pressupost necessari per a la seva construcció. L’escola està ben conservada i no és la única de les construccions que Azemar va erigir a la localitat.

7290

Les dues escoles presenten trets decoratius realitzats amb maó vist.

Magdalena Modolell i Freixes (Barcelona, 1848 – Viladecans, 1915) tenia un gran nombre de propietats a Viladecans entre les quals destaca la Torre Modolell, unes 15 propietats més i unes 85 hectàrees de terrenys. Vídua des del 1906 de Jaume Noguès, sense fills,  i fervorosa catòlica va erigir aquesta escola per a les nenes sota el patronatge de les Germanes de la Sagrada Família les quals també hi establiren el seu convent i, a banda, va pagar una escola per als nens en la seva Masia de les Parellades. El maig del 1909 va rebre de mans del papa Pius X la Creu Pro Ecclesia et Pontifice.

Lluís Maria Vidal i Carreras (Barcelona, 1842-1922) era un famós enginyer de mines, geòleg, va arribar a ser l’enginyer en cap del Districte de Mines de Girona i també va ser president del Centre Excursionista de Catalunya. Els seus vincles amb Agullana vénen de la mà de la seva esposa, l’agullanenca Dolors Gomis de Portolà.

26585d                                                                                                                    Viladecans actualment

BARCELONA – carrer Ortigosa

dissabte, 9/08/2014

Al carrer Ortigosa de Barcelona resta una de les poques mostres d’arquitectura industrial modernista de Ciutat Vella.

164

Es tracta de les naus de les antigues Manufactures Serra i Balet, actualment ocupades per diferents negocis.

164m

Sembla estrany que no hagin estat derruïdes, ja que es troben en ple centre de Barcelona, a tocar del Palau de la Música i de la Via Laietana.

 

Les naus foren bastides pel prolífic mestre d’obres Josep Graner entre els anys 1904 i 1905. En el projecte consten cinc naus tot i que ara només n’existeixen quatre.
La decoració es troba sobretot en els extrems i en la part central de cadascuna d’elles. Cal destacar les palmetes desproporcionades que les separen. Aquest recurs va ser utilitzat per Graner en molts dels seus coronaments com ara en el que es troba a la casa que forma el xamfrà de la Gran Via amb Rocafort.164q

 

El peticionari de l’obra va ser Ignasi Coll Portabella, gerent de la Compañía de Cerillas y Fósforos i els magatzems ocupaven l’àrea compresa entre els carres d’Ortigosa, Trafalgar i el desaparegut passatge de l’Hort d’En Fabà.

164p

Ignasi Coll Portabella era empresari, banquer i accionista, gerent de diverses fàbriques, entre les quals, l’esmentada. Vocal del Banc d’Espanya i de la Banca Arnús, president de la Compañía Española de Electricidad y Gas Lebón, accionista de la Societat d’Aigües, membre de la Compañía Transmediterránea y de Ferrocarriles del Norte, etc.

 

Tenia cases distribuïdes, a l’igual  que els seus germans, per l’Esquerra de l’Eixample, així com alguna altra fàbrica com la del xamfrà dels carrers Rocafort amb Diputació. Moltes de les seves construccions al ser de l’època modernista es van construir en aquest estil.

 164s

Graner va ser l’autor de la majoria d’edificis i fàbriques d’Ignasi Coll Portabella en el període que va de l’any 1903 al 1912. A partir d’aleshores seria substituït per l’arquitecte Eduard Ferrés i esporàdicament per Enric Sagnier i Francesc de Paula Nebot.
El 1905 Ignasi Coll, en nom de la mateixa Companyia,  tornà a sol·licitar una altra llicència per a bastir una mena de quiosc que segurament aniria destinat a la venda dels productes de la Compañía. Aquest quiosc també va ser projectat per Graner

  http://vptmod.blogspot.com.es/2014/07/barcelona-ortigosa.html

    (cliqueu damunt l’enllaç per veure’l)

 

 Josep Graner és un dels autors amb més obres modernistes, ja que en va projectar més de 200, la majoria en la ciutat de Barxcelona, però també en la pròpia província de Barcelona, a la de Girona, a les Illes Balears, a Saragossa i consta una obra a Xixon (Astúries). Hem de dir, però, que algunes d’aquestes obres tot i que consten com a seves perquè els plànols administratius estan signats per ell, eren obra d’arquitectes municipals, estudiants d’arquitectura o arquitectes no titulats, aquest és el cas de Francesc Berenguer per a qui va signar la casa de Xixon i altres obres a Barcelona. En algunes localitats, els arquitectes municipals no podien signar obres privades i recorrien a mestres d’obres o a d’altres arquitectes que signaven els plànols en comptes d’ells, així, per exemple, és conegut el cas de Pere Caselles, arquitecte municipal de Reus, que recorria a la signatura de Pau Monguió, arquitecte municipal de Tortosa. Graner era un d’aquests mestres d’obra que signaven a vegades obres que no eren seves.

 

CORNUDELLA DE MONTSANT – Celler Cooperatiu

dimarts, 24/06/2014

El proppassat 7 de juny s’inaugurava el celler de Cornudella després de les obres de rehabilitació que havien començat el 2011 patrocinades per l’Obra Social de “la Caixa”.

Aquest edifici es va construir entre el 1919 i el 1922 i va ser projectat per Cèsar Martinell , especialista en aquest tipus d’edificacions.

El 1919 el Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Cornudella va proposar a l’arquitecte Cèsar Martinell que fes el projecte del seu celler cooperatiu.

Aquest Sindicat no era pas una cooperativa nova ja que s’havia fundat el 1904 i des del 1909 feien destil·lació de sansa en una fàbrica de la població.

En un principi Martinell pensà en un edifici de tres naus que servís tant per a les funcions vitivinícoles com per les de l’oli, però el seu projecte patí una sèrie de canvis. Així passà de tres naus a una, tot eliminant les laterals, s’eliminà la torre dipòsit i el 1920 es decidí canviar la capacitat dels 18.000Hl inicials als 11.000Hl. Tampoc  es va construir el molí d’oli.

4267b                                                   Cèsar Martinell, Aquarel·la, Arxiu Martinell, Museu de Valls

La façana principal de l’edifici es simètrica respecte de l’eix central i verticalment es divideix en tres parts força diferenciades: una d’inferior amb sòcol de paredat i quatre finestres de ventilació; una franja delimitada per unes fileres de maó vist i en la que destaca el rètol de “Celler Cooperatiu” i una de superior amb quatre finestres romboïdals d’alçada creixent a cada banda. L’eix central està format per la porta d’accés d’arc de mig punt, una finestra triforada acabada amb gelosia de maó vist i rajola vidrada i el coronament amb joc volumètric de maó i teula àrab.

DCF 1.0                                                                              (foto: Valentí Pons)

Interiorment s’estructura en tres sales: la nau de cups, la sala transversal dedicada a l’elaboració del vi i el moll de descàrrega i recepció de les collites, amb les tremuges. El moll de descàrrega té un sostre a una vessant i la resta a dues vessants. La zona posterior està protegida amb una porxada exterior.

4267e                                                                                 (foto: Gorka Martínez)

Per fer l’edifici s’aprofità el desnivell que havia entre la carretera i el camí posterior, cosa que facilità la col·locació dels cups inferiors i l’entrada directa al soterrani.  La planta subterrània té una estructura d’arcs parabòlics de maó i rajola i voltes de maó de pla mentre que la superior té encavallades i bigues de fusta.

DCF 1.0                                                                                       (foto: Valentí Pons)

Els cups descansen sobre voltes de maó de pla cosa que permet la seva ventilació i evita les humitats de la capa freàtica.

SONY DSC                                                                                             (foto: Ron Conijn)

L’enginyer agrònom Isidre Campllonch, autor del llibre “Cellers cooperatius de producció i venda” premiat per la Diputació de Barcelona al 1915, en el que explicava com havien de ser aquest tipus d’edificacions, col·laborà amb Martinell en el projecte de Cornudella.

4267f                                                                                      (foto: Gorka Martínez)

El Celler va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat en el decret de 30/07/2012.

Els dissabtes i diumenges hi ha visites guiades al migdia.

4267i

4267h

4267d                                                                                         (fotos: Gorka Martínez)

 

GANDESA – ca Sol

diumenge, 15/06/2014

A la Plaça del Comerç, núm. 11 de Gandesa (Terra Alta, Tarragona) s’alça la casa coneguda com a Ca Sol edificada el 1912 pel comerciant Miquel Salvadó Laporta.

27420

Una placa identificativa esmenta que l’arquitecte que la va dissenyar era de Barcelona, potser Cerdà (no he trobat cap arquitecte ni mestre d’obres amb aquest nom).

27420g

Com que la casa és del 1912 crec que es podria tractar de Joan Baptista Feu el qual al mateix any va projectar a Barcelona cases similars com ara la reforma de la casa de Maria Rovira, vídua de Balagué, a la Gran Via, núm. 442.

Si us fixeu bé els detalls decoratius són els mateixos.

17088d 27420b

Miquel Salvadó era propietari dels magatzems “Almacenes de la Font Calda” on es venia roba, calçat, mobles i altres coses. Havia estat elegit fiscal de Gandesa el 1908 i en els anys 20 va ser-ne alcalde. En el seu mandat com a alcalde es van edificar les Escoles i va fer el possible per l’arribada del tren.

Estava casat amb Sebastiana Sabaté Mora des del 1902.

Joan Baptista Feu i Puig, per altra banda, va néixer a Sant Boi de Llobregat el 1853 i va morir a Barcelona el 1914. Tenia els títols de mestre d’obres i d’arquitecte. Va ser arquitecte municipal de Terrassa i de Sant Boi de Llobregat.

RIBADESELLA – Xalet Marqueses de Argüelles

diumenge, 25/05/2014

El modernisme no només existeix als Països Catalans sinó que també es pot trobar arreu de la Península, tant a Espanya com a Portugal. En alguns casos prenen l’opció catalana, però en altres estan més lligats a l’Art Nouveau d’arrel francesa o a la Sezession austríaca.

Alguns arquitectes edificaren en aquest estil d’una manera força habitual, molts d’ells a més eren titulats per l’Escola de Barcelona, altres l’utilitzaren de manera esporàdica.

Avui us esmento un cas d’edifici modernista a Astúries.

El 1905 els Marquesos d’Argüelles decidiren de crear una colònia residencial a la Playa de Santa Marina de la població asturiana de Ribadesella.

Així entre aquest any i el 1910 construïren sis xalets, dels quals en resten quatre, a l’actual carrer de Ricardo Cangas, 9-13, actualment coneguts com a “El Hospitalillo”.

El 1911 van decidir construir la seva casa a l’actual número 17 del mateix carrer i l’encarregaren a l’arquitecte asturià Juan Álvarez Mendoza y Ussía el qual projectà un edifici eclèctic amb una torre lateral de clara influència modernista.

Aquest arquitecte té obres modernistes per Madrid, Astúries i Galícia i d’ell he tractat en referència a uns panteons que va fer a San Román de Piloña i a la mateixa Ribadesella. Aquests panteons molts cops eren meres còpies dels dissenyats per arquitectes italians per al cementiri de Milà.

Segons consta a la placa explicativa que hi ha al passeig, aquest xalet va costar 50.000 pta, uns 300€ actuals, una veritable fortuna en aquella època.

Els peticionaris de l’obra van ser els Marquesos d’Argüelles matrimoni format per Fernando Bernaldo de Quirós y Mier (Villahormes -San Miguel de Hontoria, Llanes- Astúries, 12.02.1858 – Madrid, 09.12.1921), senador del Regne, diputat provincial, cavaller de l’orde militar de Calatrava i llicenciat en dret  i la seva esposa, María Josefa Argüelles y Díaz-Pimienta, segona marquesa d’Argüelles (L’Havana, Cuba, 14.05.1869 – Sevilla, 27.10.1927)

 

A la part superior de la torratxa hi ha un escut heràldic de la família dels Quirós amb el lema “Después de Dios, la Casa de Quirós”, el qual també es pot llegir a Barcelona, al Pla de Palau, en la font del Geni Català. Aquesta font va ser erigida el 1856 en record del VIè Marquès de Campo Sagrado, Francisco José Bernaldo de Quirós, qui va fer possible portar les aigües de Montcada a Barcelona el 1826.


Com a nota curiosa cal dir que el rei Alfons XIII s’hi hostatjà el 19 de juliol del 1912 durant la seva visita a Astúries.

El xalet ara és un hotel.