Arxiu de la categoria ‘Serveis’

LES PLANES D’HOSTOLES – Escoles

diumenge, 4/02/2018

Dintre de la campanya d’alfabetització de tots els pobles d’Espanya, es decidí de construir unes escoles al poble de Les Planes, a la comarca de la Garrotxa, província de Girona.

L’arquitecte Joan Roca va ser l’encarregat

del projecte i entre 1911 i 1912 dissenyà l’edifici.

Per diferents circumstàncies, les obres de les Escoles no es van iniciar fins al 1916 i finalment s’inauguraren el 15/12/1918 amb l’assistència de totes les autoritats civils i eclesiàstiques de la província, sent beneïdes pel bisbe Francesc Mas.

La construcció va ser possible gràcies a l’esforça de l’alcalde de la localitat, en Pere Sacrest, del rector de la Universitat de Barcelona, el doctor Valentí Carulla i, sobretot, de l’industrial Tomàs Recolons i Lladó que cedí els terrenys que tenia en la Carretera d’Olot a Santa Coloma de Farners. 

Carulla i Recolons tenen sengles làpides en la façana de l’edifici.

El cost de les Escoles fou d’uns 541€ de l’època, dels quals l’Estat espanyol n’aportà 216€.

BAC DE RODA – Teatre

diumenge, 30/07/2017

El 1916 la S.A. Cooperativa  del Ter (també coneguda com a Cooperativa Primera del Ter) encarregà a l’arquitecte Josep Canaleta el projecte d’un teatre.

Canaleta era un dels col·laboradors habituals de Gaudí i sembla que estava emparentat amb els Güell. Canaleta té obra modernista en la capital de la comarca d’Osona, Vic.

El seu treball, de maó vist, juga amb la forma i distribució de les obertures. L’interior del teatre era a l’italiana, no tinc fotografies del mateix.

El 2008 el Teatre va esdevenir Biblioteca dedicada a l’insigne poeta de Roda Miquel Martí i Pol i actualment acull el Centre Cultural Cooperativa Primera del Ter amb el recuperat teatre (ara Eliseu) i el llegat de Martí i Pol.

 

 

 

SORT – Hotel Pessets

diumenge, 14/05/2017

A la turística població de Sort, capital del Pallars Sobirà, a la província de Lleida, destaca plenament una mostra de modernisme popular, l’Hostal Pessets.

Es tracta de la reforma de l’antiga fonda que van fer el matrimoni format per Josep Farré Rafel i l’Adelaida Betriu en fer-se càrrec d’un negoci que havia obert les seves portes a mitjans del segle XIX.

La façana és plena de cares amb expressions burlesques, però el que més crida l’atenció és la presència de dues sirenes de tors nu, cua de peix i ales que no sabem què feien per aquells indrets, potser trobar-se amb alguna dona d’aigua de les valls, figura molt present en la mitologia pirinenca (a Euskal Herria hi ha l’equivalent en les lamies)

L’edifici és del 1922-1923.

 

 

BARCELONA – Estació Marítima

dimarts, 6/12/2016

Entre els anys 1910 i 1911 es va construir al Moll de Barcelona l’Estació Marítima de Passatgers. L’obra segurament fou projectada per l’Enginyer de Camins, Canals i Ports Julio Valdés Humarán, director facultatiu de les Obres del Port de Barcelona.

Entre el 1914 i 1916 es realitzà una altra Estació, encara que aquesta ja no era modernista, obra del propi Valdés.

 

35834

L’Estació en funcionament

 

35834b

L’Estació en construcció (Ilustración Catalana, 18/12/1910, fotografia de Frederic Ballell)

 

35834d

26869f

L’Estació del 1916

BARCELONA – La Lactància

dimarts, 4/11/2014

A la Gran Via de Barcelona, al núm. 475-477, entre Calàbria i Viladomat, destaca l’edifici de La Lactància tant pel seu coronament com per la seva alçada i pel color blau de la seva façana.   1 El 1907 es va decidir substituir l’antiga Lactància del carrer de Valldonzella i el Dispensari de Llet del carrer Sepúlveda i es va optar per substituir-los per un nou edifici en el solar que havia disponible a la Gran Via.

En un primer moment, en Falqués va projectar un edifici de caire més neogòtic que s’inspirava alhora que aprofitava part de l’antiga Casa-Armeria Estruch, casa situada a la Plaça de Catalunya i que s’havia derruït el 1901. 6476                                                                                        (Casa-Armeria Estruch, Catalunya Gràfica, 10/2/1922)

 

L’Armeria Estruch era una obra projectada el 1886 pel mestre d’obres Jaume Bernadas, enllestida el 1888,  i que va ser un dels primers edificis de la Plaça de Catalunya. La proposta de Falqués era per un edifici més auster del que finalment es duria a terme.

El 1908 hi hauria un altre projecte, aquest d’En Falguera, en el que ja es pot veure la façana gairebé com és avui en dia.

DCF 1.0 Es tracta d’una col·laboració entre dos dels arquitectes municipals de l’època, en Pere Falqués i n’Antoni de Falguera, col·laboració que també es va donar en altres edificis com ara l’Alberg Nocturn del carrer Rogent, ambdós edificis, però, semblen més propis de Falguera. Els dos arquitectes signen l’obra en la façana principal.

L’edifici consta de semisoterrani, planta baixa i planta superior i pren la forma d’un palauet gòtic. Es va inaugurar el 1913.

Informació de l’Alberg Nocturn a:

http://vptmod.blogspot.com.es/2012/07/barcelona-alberg-nocturn.html

 

3 La façana exterior és simètrica respecte un eix central, està recoberta amb maó vist blau, un sòcol i un primer nivell de pedra i finestres neogòtiques. El més rellevant és la part central amb una gran porta flamígera en un primer nivell, una finestra amb tres arcs trilobulats al primer pis i el gran coronament central superior. En el coronament es troba un escut de Barcelona amb un rat-penat propi dels Països Catalans de ceràmica vidrada i un gran conjunt escultòric obra de l’escultor Eusebi Arnau que representa una llevadora donant el biberó a un nadó i envoltada de gent proletària de l’època, en una banda una família porta els seus nadons amb una representació de la indústria i en l’altra, una família de pescadors portant el seu i una caixa d’ampolles de llet. 4 3b (foto superior: maqueta del conjunt escultòric, Ilustració Catalana, 10/4/1910)

 

L’escultura dóna fe de la utilitat de l’espai: facilitar l’alimentació (lactància) gratuïta als nadons de mares pobres o amb necessitats. Una banda esculturada amb roses delimita la separació entre la pedra i el maó vist i acaba a la porta d’accés amb uns nens amb joguines i biberó. Altres escultures es poden veure en la finestra central del primer pis amb quatre caps de dona. 12 11 10 5 8 El vestíbul de l’entrada ens rep amb un arbre esculturat a cadascun dels brancals de la porta els quals es troben en el nivell superior en un relleu ple de caps de nens. Abans de l’arrancada de l’arc hi ha una figura masculina en la part esquerra i una femenina en la dreta. DCF 1.013b A l’interior l’edifici s’estructura al voltant d’un pati central el qual està recobert per una gran claraboia per donar la llum necessària a l’espai i que descansa sobre una vidriera policromada. Una galeria correguda sostinguda per ferros forjats envolta tot el primer pis. A les parets de la planta baixa hi ha uns arrambadors ceràmics policroms que faciliten la higiene alhora que ornamenten l’espai amb motius geomètrics i florals propis dels dibuixos d’en Falguera. L’ornamentació és completa amb vitralls i cibes que són similars al que ja utilitzà el propi Falguera al Mercat de la Boqueria a més les portes tenen arcs trilobulats. El terra està revestit de trencadís i imita els de les vil•les romanes. 14 15 15b 16 La façana posterior i un cos per dependències van desaparèixer en la reforma del 1968. Aquestes dues parts eren plenament modernistes. La façana era un cos similar a la façana posterior de l’Alberg Nocturn amb arcs esglaonats, decoració ceràmica i esgrafiats i un frontó circular recobert a la part superior amb trencadís. Aquesta solució es pot veure en altres edifici d’Antoni de Falguera com ara la Casa de la Vila de Malgrat de Mar, edificis de Palau-Solità i Plegamans, etc. 21                                                                                               (façana posterior; autor fotografia: Frederic Ballell) 3025m 4510b (façana lateral de l’Alberg Nocturn i coronament de la Casa de la Vila de Malgrat de Mar)

 

En la mateixa reforma del 1968 es reduí en alçada els pinacles del coronament de la façana principal i s’afegiren dues plantes a la part interior de l’edifici. 20      (A la revista Ilustració Catalana de 18/05/1913 podem contemplar la llargària dels pinacles originals i el cos de dependències de servei)

 

Les funcions de Lactància juntament amb les de Clínica d’Obstetrícia duraren fins al 1981 en què, després de la rehabilitació pertinent, donà pas a una Residència de la Tercera Edat, funcions que actualment encara desenvolupa. 17 18 19 A l’obra intervingueren els millors artistes de l’època com ara Eusebi Arnau en les escultures i Lluís Brú en la ceràmica.

 

(resta de fotografies, autoria de Valentí Pons)