Entrades amb l'etiqueta ‘Barcelona’

BARCELONA – cine Spring

diumenge, 6/05/2018

L’antic cinema Spring del passeig de la Bonanova és una d’aquelles obres en que la seva autoria queda emmascarada.

Si ens atenem a les dades de l’Arxiu Municipal el projecte és del mestre d’obres Josep Masdeu qui el va dissenyar el 1911 per encàrrec de Joaquim Font Pedrosa en un inici com a “Sala Morgades”

Ara bé, com podem veure en el retall de diari, el seu veritable autor va ser l’arquitecte municipal del llavors municipi de Sarrià, l’Arnau Calvet.

Aquest fet solia ser freqüent donat que els arquitectes municipals no podien signar obra privada en les localitats on exercien. En alguns casos les hemeroteques o els arxius particulars ens ajuden a conèixer la veritable autoria, en altres queda en l’oblit i s’atribueix a qui signa el plànol per a l’expedient de llicència d’obra.

El cinema es va inaugurar amb el nom de Spring Cine el qual canvià pel de Murillo el 1939.

El 1954 l’arquitecte Antoni de Moragas bastí l’edifici actual en el qual continuà el cine fins a l’any 1984.

(foto: Josep Maria Sagarra Plana)

 

Arxiu Municipal de Sarrià-Sant Gervasi.

Es pot veure la signatura del mestre d’obres Josep Masdeu

Notícia on es pot llegir l’autoria d’Arnau Calvet

BARCELONA – Gran Via – Calàbria

dimecres, 14/03/2018

De les cinc cases modernistes que el mestre d’obres Pere Buqueras va projectar per a Josep Filella Mulons, la més notable és la que es troba a la cantonada de Gran Via amb Calàbria, cantó muntanya-Besòs (1907-1908).

Cal destacar les seves tribunes amb una rica vegetació floral tant en elles com en les mènsules que les suporten, els esgrafiats, el treball de la pedra i també l’interior, amb una artística porteria.

La forma de la casa coincideix amb el plànol dibuixat i és per això que m’ha sorprès la fotografia que m’ha passat l’amic Jorge Álvarez on es pot veure un coronament central floral i uns artístics pilars similars als existents a la façana que dóna a Calàbria, conjunt que ja no existeix i si no fos per la foto no sabríem que havia existit, ja que en el plànol d’alçat tampoc no hi figura.

 

 

 

BARCELONA – Casa Burés

diumenge, 21/01/2018

Casa Antònia Burés
c/ Ausiàs Marc, 42-46
Barcelona

arquitecte: Juli Batllevell
constructor: Enric Pi

1903/06

Com a homentage al constructor als baixos es troben dos pins. Entre les branques dels pins hi ha en un d’ells un esquirol i en l’altre un colom

 

DCF 1.0

 

BARCELONA – la primera casa de Gaudí

diumenge, 3/12/2017

Aquests dies coincidint amb la inauguració de la restauració de la Casa Vicens, s’està anunciant com la primera casa d’en Gaudí.

La casa Vicens és del 1883, però Gaudí ja havia projectat com a mínim una altra casa anteriorment.

Es tracta de la casa que va dissenyar per a Eulàlia Dalmau Galtés el 1880. No sabem com era decorativament, sembla més aviat una senzilla casa unifamiliar composta de planta baixa i pis.

Estava situada a l’antic poble de Sant Martí de Provençals, actualment part del Districte de Sant Martí de Barcelona. La seva adreça actual seria carrer Consell de Cent, cap al número 601, tocant al carrer Independència.

La casa, si es va arribar a construir, ja no existeix. Només queda constància de la mateixa en el plànol presentat per a la llicència d’obres.

En aquesta imatge podeu veure millor la signatura d’En Gaudí

 

BARCELONA – Puig i Cadafalch – panteó Terrades Brutau

dimecres, 1/11/2017

A la família Terradas – Brutau, Puig i Cadafalch els hi va projectar tant la casa per viure (Av. Diagonal, 416-420, 1903-1905) com el panteó (Cementiri de Montjuïc, 1905-1906).

 En aquestes imatges podem veure el panteó en forma d’escalinata que s’enlaira cap a una columna esculturada.

BARCELONA – Farmàcia Masó Arumí

dimecres, 27/09/2017

A la Rambla, 121 cantonada amb Bonsuccés es troba l’antiga Farmàcia del Dr. Masó Arumí que dóna peu una sèrie d’interrogants:

 

1.- En primer lloc és de difícil adscripció estilística, per alguns és modernista, per altres és noucentista i per a mi té un aire de la sezession austríaca  propi del modernisme atípic del gironí Rafael Masó, del qual es podria afirmar que és el disseny de la ceràmica verda de la façana. També es deixa veure una influència del primer déco.

L’estil Masó dóna peu al segon interrogant.

2.- Qui és l’autor?

El plànol de la farmàcia el signa Ramon Puig Gairalt (1918), però no sembla clar que ell sigui l’autor, sinó solament el qui legalitza el plànol.

Narcís Comadira i Joan Tarrús, estudiosos de Rafael Masó, l’atribuïen a aquest arquitecte. A més segons Tarrús el dibuix original és de Masó amb decoracions de Jaume Llongueras. Seria, doncs, l’única obra de Rafael Masó a Barcelona (a Sarrià hi ha una casa del Pericas en la que hi ha ceràmica de Masó)

Els esgrafiats i les escultures semblen les pròpies de l’Ismael Smith.

Contactant amb Josep Casamartina, comissari de les exposicions sobre “Ismael Smith, la bellesa i els monstres” i “De l’amor és lo Jardí: Masó i els teixits”, opina que podria ser del Masó però la presència de l’Smith és més difícil donat que en aquella època es trobava entre Sevilla i Madrid i preparava el seu trasllat a Nova York.

Per tradició familiar, es parla de la intervenció de Rafael Masó (cosí del propietari) i es pensa que  la direcció de l’obra la porta a terme Manuel Comas Esquerra (casat amb Montserrat Masó Bulbena, filla del matrimoni format pel també farmacèutic Josep Masó Arumí, germà de Rosendo, i Rosa Bulbena Soler).

Comas Esquerra torna a remetre a l’Smith, amic seu del qual tenia uns quants gravats i dibuixos regalats pel Marquès d’Olèrdola.

Les escultures si no són d’Ismael Smith, podrien ser (i torna a aparèixer Girona) dels gironins Fidel Aguilar o Ricard Guinó. L’escultura de la cistella, al carrer Bonsuccés, és posterior al 1918.

El 1918 el propietari era Rosendo Masó Arumí.

La farmàcia el 1931 s’anunciava com a “Farmàcia i Centre d’específics Dr Masó-Arumí del Dr. Nadal” en referència a Lluís Nadal Delhom, casat amb Maria Teresa Masó Bulbena, que passà a ser el nou titular, després continuarà la línia el seu fill Manuel Nadal Masó i actualment Manuel Nadal Casas.

L’interior de la farmàcia es canvià en una reforma del 2008.

 

BARCELONA – cases Cairó – Rambla Prat

dissabte, 8/07/2017

En molts ajuntaments en presentar els plànols dels edificis per obtenir el permís d’obres,  no calia dibuixar la façana tal com quedaria, només el croquis de la mateixa.

Això fa que en alguns casos, en edificis ja desapareguts i dels quals no hi ha foto, no se sàpiga si aquests eren o no modernistes.

En altres casos, a causa del canvi de denominació dels carrers o de numeració dels mateixos, dificulta la identificació de les cases.

Com a exemple, observem com a les cases Cairó de la Rambla de Prat de Barcelona els plànols de les mateixes no tenen cap mena d’ornamentació quan són unes de les més significatives del modernisme gracienc i barceloní.

Van ser projectades per l’arquitecte Domènec Boada, any 1904.

 

 

(AHMB, exp. 2496-4p-)

BARCELONA – El Buen Gusto Barcelonés

diumenge, 11/06/2017

En aquesta postal podem veure el resultat de la reforma que Josep Pla va fer en el seu comerç de sabateria “El Buen Gusto Barcelonés”  ubicat en ple centre de Barcelona, al carrer de la Canuda, 3-5, l’abril del 1911.

Per aquesta reforma comptà amb dos dels millors decoradors de l’època: els escenògrafs del Liceu, Miquel Moragas i Salvador Alarma. La fusteria va anar a càrrec de J. Petit i F. Pañellas i el treball en vidre el féu el vitraller Joan Espinagosa.

Josep Pla oferia tots els serveis de la sabateria en la premsa.

Desgraciadament ja no existeix. Podem comparar la decoració de l’època amb l’actual.

 

Postal cedida per Jorge Álvarez. Imatge actuial de Google Maps.

BARCELONA – cinema Trilla

dissabte, 29/04/2017

El 07-12-1911 s’inaugurava al carrer Gran de Gràcia, 171 el cinema Trilla anomenat així per estar proper a la plaça del mateix nom.

(La Vanguardia, 07-12-1911)

Es tractava d’un edifici projectat pel que fou president del Centre de Mestres d’Obra de Catalunya, en Joan Casadó Tisans, a petició de Pedro Py Berjoan.

La façana presentava un cos de coronament semicircular en el que destacava la figura central de mig cos d’una valquíria alada i dues torres laterals que presentaven una mena de monstres marins en cada angle principal. Aquestes figures es poden apreciar molt bé en les fotografies cedides per l’arquitecte Toshiaki Tange preses el 1973.

(foto Toshiaki Tange)

(foto Toshiaki Tange)

(foto Toshiaki Tange)

Casadó té altres manifestacions modernistes tant a Barcelona ciutat com a Arenys de Mar on dissenyà un altre cinema (del qual en parlarem més endavant), Cerdanyola del Vallès, El Masnou  i Sant Feliu de Guíxols.

L’octubre del 1920 el cinema passà a anomenar-se Estudio Cirera i compaginava el cinema amb espectacles dirigits pel personatge que li donà el nom, en Josep Cirera.

El 1925 passa a ser Select i el 1932 de la mà de Francesc Benages es va dur a terme una profunda reforma interior projectada per l’arquitecte Josep Plantada. L’exterior continuà igual.

festa vellesa de 1935 (foto Club Excursionista Gràcia)

El 1939 per imposició de la dictadura franquista va haver de castellanitzar el nom, passarà a Selecto i finalment desaparegué l’edifici a finals dels 70s.

BARCELONA / MONTMELÓ – Cases Delfí Sabadell

diumenge, 16/04/2017

Delfí  Sabadell va encarregar dues construccions al mestre d’obres Josep Masdeu:

1.- la seva casa a la cruïlla que formen el carrer La Corunya amb l’avinguda Meridiana de Barcelona. Construïda en un estil tardomodernista entre els anys 1914 i 1918 i que destaca per l’ús de la ceràmica, l’ús de referents catalanistes (escuts de Catalunya, Barcelona, sant Jordi) i els esgrafiats. La casa tot i destacar en el seu entorn encara ho faria més si no fos perquè va perdre el seu coronament tal com es pot veure en la fotografia antiga.

 

2.- Anys més tard, Sabadell li encomana la torre d’estiueig al poble de Montmeló (Vallès Oriental). Es tracta d’una antiga masia del s. XVII totalment reformada. Es repeteixen l’estil, el tema de la ceràmica, referents i ús d’esgrafiats. Es va dur a terme l’any 1920. Porta el sobrenom de “Masia Castellcanigó del Vallès”. En La Vanguardia de 27/05/1924 Delfí Sabadell posa en lloguer una torre al Vallès Oriental que ve podria tractar-se d’aquesta mateixa.

Del fí Sabadell i Serra (1878-1961) era un empresari de bombes per a sabons i lleixius i tenia la casa-magatzem gairebé enfront de la casa barcelonina, a l’Avinguda de Meridiana amb La Corunya i Consell de Cent. Es tractava d’una construcció noucentista bastida per l’arquitecte Ramon Puig i Gairalt en diferents fases entre els anys 1918 i 1922. Es va enderrocar i en els seu lloc actualment es troba la seu de l’Orfeó Martinenc, entitat que casualment presidí Delfí Sabadell d’ençà del 1933.

DCF 1.0

Al poble de Montmeló va promocionar la construcció del Casino i d’una altra casa, el Casal de les Tres Creus, ambdues construccions a poques passes de la seva torre. La primera, obra del 1927 de Domènec Sugranyes, ja no existeix. La segona és una construcció original de forma octogonal de l’arquitecte Francesc Ferriol  (conegut per la difusió del modernisme a la província de Zamora), del 1929.

(necrològica apareguda a La Vanguardia, 03-12-1981)