Entrades amb l'etiqueta ‘Madrid’

MADRID – Monument a Cervantes (irrealitzat)

dissabte, 16/09/2017

                                                                                                                              (projectes de Buïgas -esquerra- i Balcells -dreta-)

En el Reial Decret  de 29-03-1915 es convocava un concurs per a un Monument a Cervantes que s’havia d’erigir a la Plaza de España de Madrid. Una de les bases deia que els arquitectes s’havien de presentar conjuntament amb un escultor. En total es van presentar uns 109 artistes (en algun cas, com ara Francesc Roca, l’arquitecte es va presentar com a arquitecte i com a escultor). El projecte guanyador va ser el presentat pel tàndem  Rafael Martínez Zapatero (arquitecte) i Lorenzo Coullaut Valera (escultor)

Es presentaren diversos arquitectes catalans: Pere Domènech Roura (amb Joan Borrell-Nicolau), Eusebi Bona (Luis Franco), Josep Anselm Capdevila (Ramon Novella), Antoni Vilà Palmés (Josep Campeny), però vull destacar a dos que tenien vincles familiars: Gaietà Buïgas i el seu nebot Eduard Maria Balcells.

Buïgas es presentà conjuntament amb l’escultor Pere Carbonell i Balcells amb el gironí Ignasi Ferran.

Buïgas ja havia realitzat a Barcelona el monument a Colom (1888)

Tot i que tenen una similitud manifesta en llur estructrura, veient els dos projectes podem contemplar algunes diferències entre l’eclecticisme d’arrel clàssica de Buïgas i el modernisme de Balcells:

1.- En Buïgas la base és una porxada formada per quatre arcs de mig punt; en Balcells són quatre arbres que s’ajunten formant un obelisc.

2.- En Buïgas les escultures estan situades damunt d’un pedestal, en Balcells surten de la mateixa pedra

3.- Buïgas presenta el monument en forma de columna, Balcells en la forma d’un obelisc que neix directament de la unió de la base

4.- El monument de Buïgas és coronat per un grup escultòric amb la santa Creu, el de Balcells amb una figura femenina que té el braç estirat cap al cel.

                                                                                                                                                         (projecte realitzat)

SIERRA DE GUADARRAMA – Pico de Abantos

dilluns, 13/04/2015

El 1923 es va constituir la “Sociedad de Abantos” amb l’objectiu d’urbanitzar la muntanya del “Pico de Abantos” a la Sierra de Guadarrama en el terme municipal de San Lorenzo de El Escorial.

restaurn

La Societat comptava amb un capital de 12.500.000 pta (uns 75.200€) i tenia previst urbanitzar un total d’uns 20.000.000 de peus quadrats. Estava constituïda pel Comte de Bugallal (president), José Francos Rodríguez (vicepresident), Duc d’Almodóvar del Valle, Melquíades Álvarez, Juan de Ortueta, Salvador Canals, Juan Fernández y Rodríguez, Federico de Loygorri, José Toral, Willy I. Solms, Herbert Rothbarth i The Earl of Dunmore com a vocals; Carlos de Albert Despujols (secretari del Consell), Willy I. Solms (director gerent): Gabriel Pastor (subdirector); i Vicente Buendía com a advocat de la companyia.

El projecte consistia en un tramvia que enllaçaria l’estació de San Lorenzo amb la “Fuente de la Teja” i d’allà un funicular que portaria al cim de la muntanya.

tranvia

El tramvia seria obra de l’enginyer Rogelio Sol i el funicular i un futur transborador aeri de l’enginyer Marià Rubió de la Societat “El Tibidabo” de Barcelona.

funi
Funicular

Un cop al cim, el viatger es trobaria amb una sèrie de construccions de diferents estils, la majoria noucentistes basats en el barroc herrerià madrileny, però entre elles la “gaudiniana” del Restaurant.

Aquestes construccions serien l’esmentat Restaurant amb habitacions per dormir-hi, un Gran Hotel en el “Cerro de las Damas”, un Casino amb teatre per a 1.000 espectadors, un garatge per a 80 “gàbies” amb taller de reparacions i saló d’exposicions i venda; camps d'”sport” i tot un conjunt de torres i vil·les. Tot plegat formaria una nova ciutat que seria coneguda com a “Nuevo Escorial”
hotel

Com hem dit calia destacar el projecte del restaurant. Aquest presentava una clara influència gaudiniana en l’ús de l’arc parabòl·lic i sobretot de l’arquitecte català Salvador Valeri en el seu disseny. Valeri que, per altra banda, havia projectat una sèrie de cases per al madrileny passeig del Pintor Rosales el 1905 i que no es van construir.

L’arquitecte de tot plegat seria Luis Ferrero Tomàs, un arquitecte format a l’Escola de Madrid, localitat en la que havia nascut el 1868. Ferrero es va titular el 1893, aquell mateix any obtingué la plaça d’arquitecte municipal de Còrdova i després va ser-ho de forma interina de Valladolid entre els anys 1898 i 1899. El 1895 va construir dues cases a Barcelona i el 1922 va projectar a Madrid al carrer General Palanca, 33 la casa de Patricio Romero de clara influència jujoliana. Va morir el 1938 a Madrid, els seus fills i néts també són arquitectes.
casino

El projecte de tot plegat no es va dur a terme.