Entrades amb l'etiqueta ‘Pere Falqués’

BARCELONA – La Lactància

dimarts, 4/11/2014

A la Gran Via de Barcelona, al núm. 475-477, entre Calàbria i Viladomat, destaca l’edifici de La Lactància tant pel seu coronament com per la seva alçada i pel color blau de la seva façana.   1 El 1907 es va decidir substituir l’antiga Lactància del carrer de Valldonzella i el Dispensari de Llet del carrer Sepúlveda i es va optar per substituir-los per un nou edifici en el solar que havia disponible a la Gran Via.

En un primer moment, en Falqués va projectar un edifici de caire més neogòtic que s’inspirava alhora que aprofitava part de l’antiga Casa-Armeria Estruch, casa situada a la Plaça de Catalunya i que s’havia derruït el 1901. 6476                                                                                        (Casa-Armeria Estruch, Catalunya Gràfica, 10/2/1922)

 

L’Armeria Estruch era una obra projectada el 1886 pel mestre d’obres Jaume Bernadas, enllestida el 1888,  i que va ser un dels primers edificis de la Plaça de Catalunya. La proposta de Falqués era per un edifici més auster del que finalment es duria a terme.

El 1908 hi hauria un altre projecte, aquest d’En Falguera, en el que ja es pot veure la façana gairebé com és avui en dia.

DCF 1.0 Es tracta d’una col·laboració entre dos dels arquitectes municipals de l’època, en Pere Falqués i n’Antoni de Falguera, col·laboració que també es va donar en altres edificis com ara l’Alberg Nocturn del carrer Rogent, ambdós edificis, però, semblen més propis de Falguera. Els dos arquitectes signen l’obra en la façana principal.

L’edifici consta de semisoterrani, planta baixa i planta superior i pren la forma d’un palauet gòtic. Es va inaugurar el 1913.

Informació de l’Alberg Nocturn a:

http://vptmod.blogspot.com.es/2012/07/barcelona-alberg-nocturn.html

 

3 La façana exterior és simètrica respecte un eix central, està recoberta amb maó vist blau, un sòcol i un primer nivell de pedra i finestres neogòtiques. El més rellevant és la part central amb una gran porta flamígera en un primer nivell, una finestra amb tres arcs trilobulats al primer pis i el gran coronament central superior. En el coronament es troba un escut de Barcelona amb un rat-penat propi dels Països Catalans de ceràmica vidrada i un gran conjunt escultòric obra de l’escultor Eusebi Arnau que representa una llevadora donant el biberó a un nadó i envoltada de gent proletària de l’època, en una banda una família porta els seus nadons amb una representació de la indústria i en l’altra, una família de pescadors portant el seu i una caixa d’ampolles de llet. 4 3b (foto superior: maqueta del conjunt escultòric, Ilustració Catalana, 10/4/1910)

 

L’escultura dóna fe de la utilitat de l’espai: facilitar l’alimentació (lactància) gratuïta als nadons de mares pobres o amb necessitats. Una banda esculturada amb roses delimita la separació entre la pedra i el maó vist i acaba a la porta d’accés amb uns nens amb joguines i biberó. Altres escultures es poden veure en la finestra central del primer pis amb quatre caps de dona. 12 11 10 5 8 El vestíbul de l’entrada ens rep amb un arbre esculturat a cadascun dels brancals de la porta els quals es troben en el nivell superior en un relleu ple de caps de nens. Abans de l’arrancada de l’arc hi ha una figura masculina en la part esquerra i una femenina en la dreta. DCF 1.013b A l’interior l’edifici s’estructura al voltant d’un pati central el qual està recobert per una gran claraboia per donar la llum necessària a l’espai i que descansa sobre una vidriera policromada. Una galeria correguda sostinguda per ferros forjats envolta tot el primer pis. A les parets de la planta baixa hi ha uns arrambadors ceràmics policroms que faciliten la higiene alhora que ornamenten l’espai amb motius geomètrics i florals propis dels dibuixos d’en Falguera. L’ornamentació és completa amb vitralls i cibes que són similars al que ja utilitzà el propi Falguera al Mercat de la Boqueria a més les portes tenen arcs trilobulats. El terra està revestit de trencadís i imita els de les vil•les romanes. 14 15 15b 16 La façana posterior i un cos per dependències van desaparèixer en la reforma del 1968. Aquestes dues parts eren plenament modernistes. La façana era un cos similar a la façana posterior de l’Alberg Nocturn amb arcs esglaonats, decoració ceràmica i esgrafiats i un frontó circular recobert a la part superior amb trencadís. Aquesta solució es pot veure en altres edifici d’Antoni de Falguera com ara la Casa de la Vila de Malgrat de Mar, edificis de Palau-Solità i Plegamans, etc. 21                                                                                               (façana posterior; autor fotografia: Frederic Ballell) 3025m 4510b (façana lateral de l’Alberg Nocturn i coronament de la Casa de la Vila de Malgrat de Mar)

 

En la mateixa reforma del 1968 es reduí en alçada els pinacles del coronament de la façana principal i s’afegiren dues plantes a la part interior de l’edifici. 20      (A la revista Ilustració Catalana de 18/05/1913 podem contemplar la llargària dels pinacles originals i el cos de dependències de servei)

 

Les funcions de Lactància juntament amb les de Clínica d’Obstetrícia duraren fins al 1981 en què, després de la rehabilitació pertinent, donà pas a una Residència de la Tercera Edat, funcions que actualment encara desenvolupa. 17 18 19 A l’obra intervingueren els millors artistes de l’època com ara Eusebi Arnau en les escultures i Lluís Brú en la ceràmica.

 

(resta de fotografies, autoria de Valentí Pons)