La festa de l’os de Prats de Molló

dilluns, 6/02/2017 (gguiteras)

Família, avui anem de festa. Poseu-vos roba vella, d’aquella que no us estimeu gens perquè, probablement no la podreu tornar a fer servir més. Per cert, us fan por les bèsties? Doncs, ho teniu una mica pelut, perquè justament aquesta festa consisteix a anar a caçar ossos!

Va! No us espanto més, que no n’hi ha per a tant. Segur que tornareu a casa sense ni una rascada. Com a molt tornareu ben bruts de sutge.

Important per l’agenda! Festa de l’os de Prats de Molló 2017: diumenge 12 de febrer

El ossos persegueixen la gent pels carrers de Prats de Molló. Correu, que venen! /© Gg

El ossos persegueixen la gent a Prats de Molló. Correu, que venen! /© Gg

 

JA HA MARXAT, L’HIVERN?
Aquesta sortida, com us ho diria, va deixar els nanos sorpresos, una mica esglaiats…i molt, molt bruts. Resulta que pels volts de la Candelera, a principis de febrer, i, segons la tradició popular, els ossos del Pirineu comencen a despertar-se de la hibernació. Surten de la cova i, segons el temps que fa, se’n tornen a dormir o se’n van a explorar món. Aquesta història serveix de base a moltes festes que se celebren a diferents municipis dels Pirineus, Andorra, la Catalunya Nord, Osca i Castelló. Sol passar que l’os ronda pels pobles i espanta la gent. I els més valents s’atreveixen a empaitar-lo, capturar-lo, i finalment, “afaitar-lo”.

És la festa de l’os, la cacera de l’os, el ball de l’os... segons el municipi. I a molts llocs coincideix amb Carnaval. /© Gg

És la festa de l’os, la cacera de l’os, el ball de l’os o de l’ossa… A molts municipis coincideix amb les festes de Carnaval. /© Gg

ELS OSSOS DEL VALLESPIR
Nosaltres hem anat a “caçar” bestioles a la Catalunya Nord. Al Vallespir hi ha tres pobles on aquesta festa és tan ancestral i peculiar que han presentat candidatura perquè sigui considerada patrimoni mundial de la Unesco. Sant Llorenç de Cerdans, Arles de Tec i Prats de Molló. Cadascuna persegueix els ossos a la seva manera, però les tres festes són igual d’espectaculars.

A la Festa de l’Os de Prats de Molló hi he anat unes quantes vegades. Fa anys m’hi va convidar la Jeanne Maison. Em va fer de guia en una de les excursions que vam fer per a un programa de televisió. I no ens havíem dit adeu que ja m’oferia casa seva per tornar al poble en un dels seus dies més festius. Ella era una de les responsables de vestir els ossos. No vaig poder tenir millor amfitriona! Aquell cop, la “convidada” va acabar per terra, envestida per una enorme bèstia.  Resulta que, als que hi van per primera vegada, se’ls abraça ben fort! Tot un honor!

Fa un parell d’anys, hi vaig tornar amb la família. Casualment, el fill gran de la Jeanne, en Guillem, era un dels tres ossos. Endevineu què ens va passar?

No ens espanten els ossos! Els hem perseguit...i hem acabat ben emmascarats! /© Gg

No ens espanten els ossos! Som valents i els hem perseguit! /© Gg

TRES BÈSTIES QUE FAN POR!
A Prats de Molló hi ha tres grups: els ossos, els caçadors i els barbers. Al matí tot el poble es troba als cafès i a les places per esmorzar o fer l’aperitiu.

La festa comença amb una dansa que ballen els protagonistes, les autoritats i alguns grans que mai no es perden aquesta tradició. /© Gg 

La festa comença amb una dansa que ballen els protagonistes, les autoritats i alguns grans que mai no es perden aquesta tradició. /© Gg

Al migdia tothom puja al capdamunt del poble, al Fort Lagarde. I es menja una mica, pa amb paté o el que hi hagi a la carmanyola. A quarts de dues, es comencen a vestir els tres ossos. Antigament portaven pells autèntiques. Però quan els ossos de veritat van desaparèixer dels Pirineus, es va començar a utilitzar sacs i pells de xai. També porten un barret i un bastó de fusta molt llarg.

Hora de vestir-se. El ritual de cosir les pells de xai i posar barrets el segueix molta gent. /© Gg

Hora de vestir-se. El ritual de cosir les pells de xai i posar barrets el segueix molta gent. /© Gg

La Jeanne cus el vestit del Guillem. Ho ha fet desenes de vegades! /© Gg

La Jeanne, a la dreta, cus el vestit del Guillem. Ho ha fet desenes de vegades! /© Gg

I molt important. Què els dona l’aspecte ferotge? Doncs que s’omplen els braços, les mans i la cara amb una mescla d’oli i sutge. Ben emmascarats!

Van untats amb una mescla de sutge i oli. Que taca molt!/© Gg

Primer s’unten d’oli i després de pols de sutge. /© Gg

Enteneu ara per què us recomano que porteu roba vella?/© Gg

Enteneu ara per què us recomano que porteu roba vella?/© Gg

CORREU, QUE JA VENEN!
Quan els tres ossos estan llestos, comencen a bramar, i s’acosten, amenacants,  a les muralles de la fortificació. Des d’allà els veu la gent que és al poble. Prepareu-vos, perquè comença la festa de debò! Els ossos baixen per la costa perseguint tothom. Sobretot, però, les dones i les noies, perquè diuen que en despertar-se de la hibernació tenen gana…de tot tipus, per entendre’ns.

Un moment molt emocionant. Els tres ossos, al capdamunt de la muralla del Fort Lagarde. /© Gg

Un moment molt emocionant. Els tres ossos bramen al capdamunt de les muralles del Fort Lagarde. /© Gg

Campi qui pugui! Que venen els ossos! /© Gg

Campi qui pugui! Que venen els ossos! /© Gg

La persecució té lloc pels carrers antics de Prats de Molló./© Gg

La persecució té lloc pels carrers antics de Prats de Molló./© Gg

Quan t’atrapen, et marquen amb les seves mans brutes. Si volen, t’abracen i et tomben. Llavors, la quadrilla de caçadors que l’acompanyen, disparen les seves armes de fogueig. I l’animal deixa anar la seva presa. Es torna a untar les mans i la cara amb oli i sutge… i, apa! Segueix buscant brega!

Les corredisses són constants. Als ossos els agrada atrapar noies joves i maques. Una clara metàfora de la fecundació. /© Gg

Les corredisses són constants. Als ossos els agrada atrapar noies joves i maques. Una metàfora de la fecundació. /© Gg

Les bèsties llencen a terra i empastifen tothom qui se’ls posa al davant./© Gg

Les bèsties llencen a terra i empastifen tothom qui se’ls posa al davant. Són ferotges!/© Gg

En aquesta festa els caçadors ajuden els ossos. L’aixequen de terra, porten l’oli i el sutge... /© Gg

En aquesta festa els caçadors ajuden els ossos. L’aixequen de terra, porten l’oli i el sutge, li senyalen possibles “preses”… /© Gg

LA LLUITA DEL BÉ CONTRA EL MAL
El ritual acaba sempre de la mateixa manera. Després d’esverar tot el poble, els ossos arriben a la plaça del Firal. Allà s’enfronten amb els “barbers”, uns personatge vestits de blanc i amb la cara enfarinada. I tenen les de perdre. L’home demostra que és més fort. 
Els barbers capturen les bèsties, les lliguen amb unes cadenes i les porten al mig de la plaça. I les “afaiten”. Els treuen els vestits i els llencen al públic. La Festa acaba amb una dansa tradicional. 

I apareixen els “barbers”. Seran els encarregats d’esquilar les bèsties./© Gg

I apareixen els “barbers”. Seran els encarregats d’esquilar les bèsties./© Gg

Lluiten blancs contra negres, el bé contra el mal que representava l’os en l’imaginari pagès./© Gg

Lluiten blancs contra negres, el bé contra el mal que representava l’os en l’imaginari pagès. Els ossos hi deixen la pell. /© Gg

Tot plegat són un parell d’hores ben emocionants que passen pels carrers antics del poble de Prats de Molló. Eps! Podeu amagar-vos, o mirar la festa molt de lluny. Però ja us dic que la gràcia és perseguir l’os. Provocar-lo amb les cançons que tothom se sap de memòria. I enfrontar-s’hi.

L’alcalde del poble ha provocat l’os. Vol lluitar. I l’os ho accepta llançant-li la seva vara de fusta./© Gg

L’alcalde de Prats de Molló ha provocat l’os. Vol lluitar. I l’os ho accepta llançant-li la seva llarga vara de fusta./© Gg

L’alcalde li torna la vara. L’os l’entoma i l’hi torna a passar. Així un parell o tres de cops. /© Gg

L’alcalde li torna la vara. L’os l’entoma i l’hi torna a passar. Així un parell o tres de cops. La gent els esperona cantant cançons. /© Gg

Fins que l’os se’n cansa i envesteix l’home. Ni l’alcalde se salva de la bèstia salvatge! I acaba per terra. /© Gg

Fins que l’os se’n cansa i envesteix l’home. Ni l’alcalde se salva de la bèstia salvatge! I acaba per terra. /© Gg

LA MARCA NEGRA DE L’OS
Potser us sembla una mica bèstia, tot plegat. Però, sabeu què us dic? Que si al final de la festa no has quedat una mica negre, ni tan sols t’han fet una carícia de sutge… doncs, no té tanta emoció.

És tot un honor acabar brut de sutge./© Gg

És tot un honor acabar brut de sutge./© Gg

Unes quantes víctimes dels ossos de Prats. /© Gg

Unes quantes víctimes dels ossos de Prats. /© Gg

fotos-blog-ok-festa-os-prats-de-mollo-4

fotos-blog-ok-festa-os-prats-de-mollo-57

La cara i la roba brutes, “la marca de l’os”, es considera un honor, un trofeu a la valentia. I un premi. Quin? Doncs haver viscut, des de dins i intensament, aquesta festa tan autèntica.

És tota una experiència i us puc dir que em sembla una de les celebracions de Carnaval més originals, emocionants i bestials del nostre territori. /© Gg

És tota una experiència i us puc dir que em sembla una de les celebracions de Carnaval més originals, emocionants i bestials del nostre territori. /© Gg

Més fotos clicant aquí:  Àlbum Festa de l’Os de Prats de Molló

QUAN SE CELEBRA: El diumenge de Carnaval. Els tres pobles del Vallespir procuren no coincidir. Però aquest any 2017 Arles ho ha fet el 5 de febrer, i Sant Llorenç de Cerdans i Prats de Molló coincideixen el 12 de febrer.
QUANT DURA: Val la pena arribar-hi al matí i dinar al Fort Lagarde per veure com vesteixen els ossos. Un parell d’hores de persecució.
ÉS PERILLÓS? Gens. Podeu veure la festa des de lluny, sense por! No hi ha aglomeracions importants, però sí que hi ha corredisses. Els tres ossos solen ser joves del poble en bona forma. Alguns, membres de l’equip de rugbi. Atenció als placatges!
COM ARRIBAR-HI: Des del Ripollès, per Camprodon, C-38. Des de l’Alt Empordà, per la Jonquera fins al Voló per l’autopista AP-7 o l’N-II. I després per la D-115 per la vall del riu Tec.

 

La família intrèpida se’n va a la mar

diumenge, 27/11/2016 (gguiteras)

Bones notícies per a les famílies intrèpides! Un nou establiment s’ha unit a la xarxa d’Albergs Costa Brava Pirineu de Girona. Es tracta de Mana Mana Hostel, de Tossa de Mar. És al casc antic de Tossa, gairebé a tocar de l’aigua i de les muralles, en una vella casa de pescadors.

Nosaltres ja hi hem estat! És un alberg petit i acollidor, amb una magnífica terrassa que ens ha regalat un capvespre de lluna i teulades. A principis de tardor hi vam fer una escapada. Com la resta d’albergs de la xarxa, fan una proposta de cap de setmana ple d’activitats.

“La vida al mar” és una programa molt salat per conèixer el camí de ronda i les muntanyes de Tossa, trepitjar la sorra de platja i les pedres de la muralla, aprendre a fer “nucs” i conèixer el llenguatge dels fars.

Als mesos d’hivern, Mana Mana Hostel tanca. Obrirà portes de cara a la primavera. Quan s’acosti la data, us ho recordarem amb un post de la nostra aventura a Tossa. Però, mentrestant, mireu aquest vídeo, editat per Juls Produccions. I aneu preparant un forat a l’agenda!

Així és com vam viure nosaltres la vida al mar de Tossa.

Eps, un recordatori! La xarxa Albergs Costa Brava Pirineu de Girona la formen els albergs de Sant Joan de les Abadesses, Llançà, la Vall d’en Bas, Banyoles i Tossa de Mar. Els cinc establiments ofereixen el programa Família Intrèpida en diferents dates. A cada lloc es fan activitats diferents, adaptades a l’entorn. El cost és de 53 euros els nens de 4 a 13 anys, i 89 euros a partir dels 14 anys i adults.

Nosaltres també hem viscut l’experiència La vida a les muntanyes, a l’alberg Ruta del Ferro, al Ripollès. Aquí trobareu el post Família Intrèpida a Sant Joan de les Abadesses,  primera part i el post Família Intrèpida a Sant Joan de les Abadesses segona part.

I aquí, el vídeo! Divertiu-vos!

Sant Benet de Bages i una historia d’amor

divendres, 4/11/2016 (gguiteras)

En els últims anys he visitat, en diverses ocasions, Món Sant Benet, entre Sant Fruitós de Bages i Navarcles. El trobo un lloc molt agradable, que no em cansa mai.  El monestir és fantàstic i l’entorn molt bonic. A més, la fundació que gestiona l’espai des de fa uns quants anys, té l’encert d’oferir visites guiades de temàtica diversa. Hi he estat seguint els passos dels monjos que van fer créixer el monestir medieval. M’he passejat pels horts que l’envolten, on es conreen verdures i hortalisses tradicionals de la comarca. Un capvespre d’estiu recordo que vam perseguir els personatges màgics de la companyia Gog i Magog entre els murs de pedra.

Aquest cop ens han temptat les ànimes. Les d’un pintor i una venedora ambulant, que ronden pels jardins, el claustre i les galeries de Sant Benet.

Que hi fa una taula tan ben parada al claustre de Sant Benet? De qui són el barret i el xal? /© Gg

Que hi fa una taula tan ben parada al claustre de Sant Benet? De qui són el barret i el xal? /© Gg

Read the rest of this entry »

Barranquisme al Pirineu

dilluns, 4/07/2016 (gguiteras)

Això dels esports d’aventura, com tot, t’ha d’agradar. Personalment m’atrauen, perquè hi ha un contacte molt directe amb la natura, amanit amb l’emoció que provoca el risc controlat.

Controlat, sempre i que facis cas als experts, utilitzis el material adequat i posis la dosi de seny que demana l’activitat. L’estiu passat em vaig estrenar amb el barranquisme. Coi, no va ser fàcil! És una experiència que m’ha quedat impregnada a la pell. En faig memòria en aquest post.

Adrenalina mesclada amb aigua. /© Gg

Adrenalina mesclada amb aigua. /© Gg

Read the rest of this entry »

Família Intrèpida a Sant Joan de les Abadesses , segona part

dijous, 5/05/2016 (gguiteras)

Sou una família intrèpida?
En la primera part d’aquest post havíem quedat que els intrèpids són curiosos de mena, no els importa suar la pell per descobrir racons nous, tant els fa posar els peus dins del riu, i no tenen por de les històries d’éssers misteriosos, com les bruixes o els fantasmes. Aquests som nosaltres! I per això ens hem apuntat al programa Família Intrèpida, que ofereixen els albergs Costa Brava-Pirineu de Girona. Ens hem passat un llarg cap de setmana coneixent Sant Joan de les Abadesses, allotjats a l’alberg rural Ruta del Ferro.

Si voleu saber com comença la història, podeu clicar aquí: Familia Intrèpida a Sant Joan de les Abadesses, primera part .

Però, si ja sabeu de què va la cosa…, seguim!

 

BLOG FAMÍLIA INTRÈPIDA-càmera 16 (9) OK

Sant Joan de les Abadesses és ple de fonts. Aquí, entretinguts a la que hi ha al Pont Vell. /© Gg

Read the rest of this entry »

Família Intrèpida a Sant Joan de les Abadesses , primera part

dimecres, 4/05/2016 (gguiteras)

Sou una família intrèpida?
Que, què vull dir amb intrèpida? Segons el diccionari, “intrèpid” vol dir “que no tem els perills”. Però no cal anar tan enllà. Em refereixo a aquella gent a qui li va la descoberta de racons nous, que és curiosa de mena i que té preguntes sobre tot i per a tothom, no li fa res arremangar-se ni embrutar-se, tasta qualsevol menjar i a la motxilla porta les quatre coses imprescindibles per entomar qualsevol aventura  (crema solar, un impermeable, tirites i aigua).

Si vosaltres sou d’aquests, hi ha algú que us busca. En concret, els Albergs Costa Brava-Pirineu de Girona. Acaben d’estrenar un programa de cap de setmana que anomenen Família Intrèpida. Inclou l’allotjament, els menjars i un munt d’activitats arrelades al territori. Només cal que trieu destí i tema. Què us agrada més? Fer pa? Buscar sirenes? Inventar pocions màgiques? Resoldre misteris?

En aquest post us explico la nostra experiència com a família intrèpida a la vila ripollesa de Sant Joan de les Abadesses. Ja us avanço que l’única cosa que no trobareu al text és avorriment.

El pont vell, que creua el riu Ter i uneix les dues bandes de Sant Joan de les Abadesses. /© Gg

El pont vell, que creua el riu Ter i uneix les dues bandes de Sant Joan de les Abadesses. /© Gg

Read the rest of this entry »

El castell de Florejacs

dilluns, 21/03/2016 (gguiteras)

La història del nostre petit país es plena de batalles, invasions i reconquestes. I els castells n’eren els principals escenaris.  Malgrat tanta brega, hi ha moltes fortificacions que han sobreviscut, en condicions de conservació diversa, es clar. Ara mateix, n’hi ha força que es poden visitar. A una quarantena llarga s’hi fan rutes guiades. Molts d’aquests castells són privats i obrir-los al públic els ha permès recollir uns diners per mantenir-los, perquè la seva conservació és costosa. Un dels pioners en acollir visites va ser Florejacs, a la Segarra. Els seus propietaris van seguir l’exemple de molts “Chateaux” francesos.

Florejacs es va obrir al públic al 1989. Van ser pioners en fer visites turístiques. /© Gg

Florejacs es va obrir al públic al 1989. Van ser pioners en fer visites turístiques. /© Gg

Read the rest of this entry »

Camí de Ronda de la Costa Brava i garoinada a Llafranc

dijous, 18/02/2016 (gguiteras)

A la feina hi ha un bon amic a qui li encanta organitzar sortides. Li agrada la muntanya en general i sempre està pensant quin racó pot descobrir tot fent un bon tresc, superant una via ferrada, escalant un tros de muntanya o saltant un barranc de gorg en gorg. Sempre troba indrets peculiars i bonics. I sol arrodonir l’excursió tastant la bona cuina i el bon beure del territori. Així que, quan fa una proposta en veu alta, sempre hi ha voluntaris per acompanyar-lo.

Aprofitant que és temporada de garoines ens ha suggerit un pla molt atractiu: fer un tros del camí de ronda de la Costa Brava i dinar eriçons a la vora del mar. Aquest cop s’han aixecat més de quinze mans! Avui sortim amb la família de la feina.

El camí de Ronda travessa la pineda i baixa fins a les cales. I ofereix vistes espectaculars. /© Gg

El camí de Ronda de la Costa Brava ofereix vistes espectaculars. /© Gg

Read the rest of this entry »

Anem a buscar oli a l’Urgell

dimarts, 1/12/2015 (gguiteras)

No fallen mai. Pel novembre sempre rebo una carta dels amics de  Cal Jan, un molí d’oli gairebé centenari de Guimerà. M’avisen que ja fa uns dies que recullen arbequines, que la temporada està sent més o menys reeixida i em recorden que, a partir de la Puríssima, el molí obre portes. Ah! I no s’obliden mai d’afegir-hi un petit regal: una participació d’un número de loteria de Nadal.

Penjo la carta a la nevera per fer memòria que, durant el desembre, toca anar a l’Urgell. A casa, s’ha convertit en una tradició que sovint hem compartit amb família i amics.

I, a més, el rebost ja ho reclama, la veritat!

Guimerà està situat al sud de l'Urgell, a la vall del riu Corb./© Gg

Guimerà està situat al sud de l’Urgell, a la vall del riu Corb./© Gg

Cal Jan és un molí d'oli històric. Funciona des dels anys vint. /© Gg

Cal Jan és un molí d’oli històric. Funciona des dels anys vint. /© Gg

No en queden masses, de trulls tradicionals com aquest.Veure'l en funcionament és tota una llicó d'història per als nens. /© Gg

No en queden masses, de trulls tradicionals com aquest. Veure’l funcionar és tota una lliçó per als nens: agricultura, mecànica, historia, gastronomía, tradició… /© Gg

Read the rest of this entry »

Rupit i les Roques Encantades

dissabte, 26/09/2015 (gguiteras)

Fa pocs mesos, el nostre nebot i cosí ha fet la Primera Comunió.  Per celebrar-ho li hem volgut regalar un tresor.  Un tresor dels de veritat!  Però no l’hi hem posat fàcil, perquè ja se sap que els botins més  preuats són aquells que costen d’aconseguir.  A Catalunya, els millors experts en tresors i amagatalls eren els bandolers. Així que hem acompanyat el nano fins al Collsacabra, on, fa anys, s’hi movia en Joan Sala, més conegut com Serrallonga.  Aquest post és la crònica d’una divertida jornada de recerca…

L’ORIGEN DE LA HISTÒRIA
Tot comença a Rupit, travessant el pont penjat sobre la riera. El pont és una mena de túnel del temps.  A  l’altra banda trobem cases antigues, carrers empedrats, balcons de fusta… tot tan ben conservat que fàcilment ens traslladem a l’època dels bandolers,  quatre-cents anys enrera.  Al segle XVII el poble era un anar i venir de gent, s’hi feia mercat i acollia molts viatgers que feien camí cap a Vic, Olot o les Guilleries.

Travessem el pont penjat, una mena de túnel del temps./ © Gg

Travessem el pont penjat, una mena de túnel del temps./ © Gg

Read the rest of this entry »