La família intrèpida se’n va a la mar

diumenge, 27/11/2016 (gguiteras)

Bones notícies per a les famílies intrèpides! Un nou establiment s’ha unit a la xarxa d’Albergs Costa Brava Pirineu de Girona. Es tracta de Mana Mana Hostel, de Tossa de Mar. És al casc antic de Tossa, gairebé a tocar de l’aigua i de les muralles, en una vella casa de pescadors.

Nosaltres ja hi hem estat! És un alberg petit i acollidor, amb una magnífica terrassa que ens ha regalat un capvespre de lluna i teulades. A principis de tardor hi vam fer una escapada. Com la resta d’albergs de la xarxa, fan una proposta de cap de setmana ple d’activitats.

“La vida al mar” és una programa molt salat per conèixer el camí de ronda i les muntanyes de Tossa, trepitjar la sorra de platja i les pedres de la muralla, aprendre a fer “nucs” i conèixer el llenguatge dels fars.

Als mesos d’hivern, Mana Mana Hostel tanca. Obrirà portes de cara a la primavera. Quan s’acosti la data, us ho recordarem amb un post de la nostra aventura a Tossa. Però, mentrestant, mireu aquest vídeo, editat per Juls Produccions. I aneu preparant un forat a l’agenda!

Així és com vam viure nosaltres la vida al mar de Tossa.

Eps, un recordatori! La xarxa Albergs Costa Brava Pirineu de Girona la formen els albergs de Sant Joan de les Abadesses, Llançà, la Vall d’en Bas, Banyoles i Tossa de Mar. Els cinc establiments ofereixen el programa Família Intrèpida en diferents dates. A cada lloc es fan activitats diferents, adaptades a l’entorn. El cost és de 53 euros els nens de 4 a 13 anys, i 89 euros a partir dels 14 anys i adults.

Nosaltres també hem viscut l’experiència La vida a les muntanyes, a l’alberg Ruta del Ferro, al Ripollès. Aquí trobareu el post Família Intrèpida a Sant Joan de les Abadesses,  primera part i el post Família Intrèpida a Sant Joan de les Abadesses segona part.

I aquí, el vídeo! Divertiu-vos!

Sant Benet de Bages i una historia d’amor

divendres, 4/11/2016 (gguiteras)

En els últims anys he visitat, en diverses ocasions, Món Sant Benet, entre Sant Fruitós de Bages i Navarcles. El trobo un lloc molt agradable, que no em cansa mai.  El monestir és fantàstic i l’entorn molt bonic. A més, la fundació que gestiona l’espai des de fa uns quants anys, té l’encert d’oferir visites guiades de temàtica diversa. Hi he estat seguint els passos dels monjos que van fer créixer el monestir medieval. M’he passejat pels horts que l’envolten, on es conreen verdures i hortalisses tradicionals de la comarca. Un capvespre d’estiu recordo que vam perseguir els personatges màgics de la companyia Gog i Magog entre els murs de pedra.

Aquest cop ens han temptat les ànimes. Les d’un pintor i una venedora ambulant, que ronden pels jardins, el claustre i les galeries de Sant Benet.

Que hi fa una taula tan ben parada al claustre de Sant Benet? De qui són el barret i el xal? /© Gg

Que hi fa una taula tan ben parada al claustre de Sant Benet? De qui són el barret i el xal? /© Gg

RAMON CASAS I LA MIRADA DE JÚLIA
La cita és als jardins, darrera l’absis, quan el sol fuig i el monestir queda envoltat per les ombres… “I no hem de portar llanterna, com a les colònies?” Doncs no, no ens caldrà, família. Perquè em penso que tot el recorregut estarà il·luminat amb espelmes i llums tènues. De fet, aquesta és la gràcia. Avui ens explicaran la relació que va tenir el pintor modernista Ramon Casas amb Sant Benet de Bages. Aquí hi va venir amb el seu gran amor, la Júlia, i com que la història és molt romàntica, doncs l’ambientació també. “Val, però no farà por, la foscor, no?” Gens. Més aviat ho farà tot més màgic, més íntim i més…inspirador.

Comencem una visita que durarà una hora, narrada pels mateixos protagonistes, amb música, quadres i projeccions. I moltes, moltes espelmes…

Durant el recorregut apareixen molts dels quadres del pintor. Alguns inspirats per Sant Benet i altres per la Júlia. /© Gg

Trobem molts dels quadres del pintor. Alguns inspirats en Sant Benet i altres per la Júlia. /© Gg

El 2016 és l'any Casas. fa 150 anys que va néixer el pintor. /© Gg

El 2016 és l’any Ramon Casas. fa 150 anys que va néixer el famós pintor modernista. /© Gg

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

UN CLAUSTRE ROMÀNIC PER JUGAR A CUIT I AMAGAR
Resulta que el monestir benedictí de Sant Benet de Bages, molt pròsper  i influent durant l’edat mitjana,  va quedar abandonat a mitjans del segle XIX. Hi va haver la pesta, problemes amb els vassalls, incendis, pèrdua de poder… Al 1835 els monjos en van marxar definitivament i el recinte es va vendre. Els cants dels religiosos es van apagar i van ser substituïts pel soroll eixordador dels telers. Perquè a tocar del monestir i del riu Llobregat s’hi va instal·lar una important fàbrica tèxtil. L’Elvira Carbó, mare d’en Ramon Casas, n’era copropietària.

El riu Llobregat es va omplir de fàbriques i telers. De punta a punta. El Bages n’era ple. /© Gg

El riu Llobregat es va omplir de fàbriques i telers. De punta a punta. El Bages n’era ple. /© Gg

La família Casas-Carbó solia passar els estius, amb altres accionistes, a la torre de l’amo, una gran casa annexa a les naus de l’empresa. I aquí teniu el jove aspirant a pintor passant els estius a Sant Benet, amb tot un senyor monestir romànic, en estat ruïnós, com a sala de jocs. “Quan jugaven a amagar-se, a qui li tocava parar ho tenia complicat, eh!”

El lloc apassionava tant l’Elvira que va acabar comprant la propietat. Va fer restaurar les antigues cel·les dels monjos, va fer posar cuina i banys, aigua i electricitat.

Sant Benet es convertir en la seva residència d’estiueig.

L’arquitecte Josep Puig i Cadafalch va dirigir les obres de restauració dels edificis i els jardins. /© Gg

L’arquitecte Josep Puig i Cadafalch va dirigir les obres de restauració dels edificis i els jardins. /© Gg

De ben jove, en Ramon ja va començar a pintar els paisatges que envolten el monestir. /© Gg

De ben jove, en Ramon ja va començar a pintar els paisatges que envolten el monestir. /© Gg

EL PINTOR I LA VENEDORA DE FLORS
El Ramon no havia de patir pels diners, perquè la família en tenia de sobres. Així que va poder dedicar-se a pintar, que era el que més l’apassionava. Moltes vegades es va inspirar en el campanar de Sant Benet, l’absis, el claustre, els jardins…

També va viatjar molt, per tot Espanya, cap a París. Va dibuixar cartells i postals, caricatures i retrats, escenes de l’ambient intel·lectual modernista que freqüentava. Fins que un dia, passejant per la Rambla de Barcelona, es va creuar amb la Júlia. Ella era una jove venedora ambulant, de flors i loteria, amb la mirada més intensa que havia vist mai.

Des d’aquella trobada, el pintor només va tenir ulls per a ella. /© Gg

Des d’aquella trobada al carrer, el pintor només va tenir ulls per a ella, per a la Júlia. /© Gg

“I es van fer nòvios, oi?” Doncs si. I més que això. La Júlia Peraire va ser la musa d’en  Ramon. No es cansava de pintar-la, hipnotitzat per aquells ulls foscos. Van viure una història d’amor intensa, apassionada i molt mal vista per la família Casas-Carbó. Ella era molt més jove que ell i no tenia ni ofici ni benefici! Malgrat tot, la parella va seguir junta molts anys, a Barcelona, a Sant Benet o fent alguns viatges.

Els detalls…els expliquen molts dels quadres de Casas, on la mirada de Júlia té una força i una expressió immensa. I també us els explicaran els mateixos protagonistes de la història, mentre feu el tomb pels llocs on es van fer carícies, van tenir llargues converses o van prendre la fresca: la galeria del monestir, el claustre, els patis…

En l’obra pictòrica de Ramon Casas almenys hi ha 45 quadres relacionats amb San Benet i els seus voltants. /© Gg

En l’obra de Casas almenys hi ha 45 quadres relacionats amb Sant Benet i el seu entorn. /© Gg

I com va acabar la història d’en Ramon i la Júlia? Va, això no us ho explico. Els finals no s’expliquen mai! /© Gg

I com va acabar la història d’en Ramon i la Júlia? Va, això no us ho explico. Els finals no s’expliquen mai! /© Gg

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

EL TEMPS DE LES ÀNIMES
La visita guiada “Ramon Casas i la mirada de Júlia” forma part de la programació d’aquesta  tardor de Món Sant Benet, “El Temps de les Ànimes”. Nosaltres hi hem anat coincidint amb Tots Sants i ens hem trobat la plaça del monestir plena d’artesans. Hem berenat xocolata amb melindros i hem tastat ametlles garrapinyades. Hem pogut veure la traça d’una cistellera, un ferrer, un neuler, un constructor de ruscos d’abelles, unes puntaires…

Aquest dia s’hi podien fer galetes, treballar figures de feltre, fer experiments amb la llum…

I comprar espelmes, taronges, perfums, mel, ungüents, miralls, bufandes, gominoles, verdures, pa, llibretes…

Un mercat molt animat i plàstic, sobretot en caure la nit, quan desenes de petites bombetes il·luminen la plaça. Segur que en Casas n’hauria fet un quadre.

fotos-blog-ok-ramon-casas-st-benet-10 fotos-blog-ok-ramon-casas-st-benet-2 fotos-blog-ok-ramon-casas-st-benet-7fotos-blog-ok-ramon-casas-st-benet-1


fotos-blog-ok-ramon-casas-st-benet-4

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Podeu veure més fotos d’aquesta sortida en aquest àlbum: Sant Benet de Bages a la tardor.

HEU DE SABER QUE:

-MÓN SANT BENET. És un projecte cultural, turístic i gastronòmic gestionat per la Fundació Catalunya La Pedrera. A la mateixa finca hi ha el monestir medieval, les estances modernistes, el centre internacional de recerca en cuina ALICIA, l’Hotel Món, l’edifici de La Fàbrica amb diversos serveis turístics i de restauració, i la Casa de l’Amo que acull sales de congressos. A tots els espais s’hi fan activitats constantment. Així que és bo que aneu consultant l’agenda!
-“RAMON CASAS I LA MIRADA DE JÚLIA”. És una proposta temporal. S’ofereix aquest 2016 en motiu de l’any Ramon Casas, quan els celebren els 150 anys del seu naixement. La ruta guiada es  fa del 15 d’octubre al 26 de novembre,  a les set de la tarda. Dura una hora i es visiten diverses estances de la finca, com el celler, la galeria, algunes habitacions, el claustre i els patis. No s’entra, però, a l’església. Al final, hi ha un petit refrigeri.
-ALTRES VISITES. Món Sant Benet ofereix altres visites guiades: la medieval, la modernista, la pujada al campanar, visita a la Fundació Alícia, un tomb pels horts. També n’hi ha una dissenyada especialment per a famílies. Consulteu horaris i preus a la web. Hi ha moltes possibilitats! Podeu trucar al 93.875.94.01 o enviar un correu a info@monstbenet.com
-ENTRADES. Per assistir a la majoria d’activitats cal confirmar assistència. Es poden comprar les entrades anticipades a la web de Món Sant Benet o a la recepció de l’espai. Les entrades per “Ramon Casas i la mirada de Júlia” valen 14€ els adults i 7€ els nens de 5 fins a 12 anys.
-EL TEMPS DE LES ÀNIMES. És la proposta de tardor de l’espai. Fins el 27 de novembre hi ha activitats tots els caps de setmana. Hi ha tallers de cuina i els restaurants fan menús especials.
-EL MERCAT. En aquest cas es feia el dia 30 d’octubre, coincidint amb Tots Sants. Però a Sant Benet se’n fan en altres èpoques, només cal que estigueu atents a l’agenda.
-COM HI ARRIBEM? L’espai està situat a la carretera que enllaça Sant Fruitós de Bages i Navarcles. Quan es troba l’indicador, s’agafa un camí rural asfaltat fins el monestir. En transport públic hi ha un bitllet combinat de Ferrocarrils i un autobús de Transbages. També s’hi arriba amb la línia R4 de Rodalies Renfe.

Barranquisme al Pirineu

dilluns, 4/07/2016 (gguiteras)

Això dels esports d’aventura, com tot, t’ha d’agradar. Personalment m’atrauen, perquè hi ha un contacte molt directe amb la natura, amanit amb l’emoció que provoca el risc controlat.

Controlat, sempre i que facis cas als experts, utilitzis el material adequat i posis la dosi de seny que demana l’activitat. L’estiu passat em vaig estrenar amb el barranquisme. Coi, no va ser fàcil! És una experiència que m’ha quedat impregnada a la pell. En faig memòria en aquest post.

Adrenalina mesclada amb aigua. /© Gg

Adrenalina mesclada amb aigua. /© Gg

Read the rest of this entry »

Família Intrèpida a Sant Joan de les Abadesses , segona part

dijous, 5/05/2016 (gguiteras)

Sou una família intrèpida?
En la primera part d’aquest post havíem quedat que els intrèpids són curiosos de mena, no els importa suar la pell per descobrir racons nous, tant els fa posar els peus dins del riu, i no tenen por de les històries d’éssers misteriosos, com les bruixes o els fantasmes. Aquests som nosaltres! I per això ens hem apuntat al programa Família Intrèpida, que ofereixen els albergs Costa Brava-Pirineu de Girona. Ens hem passat un llarg cap de setmana coneixent Sant Joan de les Abadesses, allotjats a l’alberg rural Ruta del Ferro.

Si voleu saber com comença la història, podeu clicar aquí: Familia Intrèpida a Sant Joan de les Abadesses, primera part .

Però, si ja sabeu de què va la cosa…, seguim!

 

BLOG FAMÍLIA INTRÈPIDA-càmera 16 (9) OK

Sant Joan de les Abadesses és ple de fonts. Aquí, entretinguts a la que hi ha al Pont Vell. /© Gg

Read the rest of this entry »

Família Intrèpida a Sant Joan de les Abadesses , primera part

dimecres, 4/05/2016 (gguiteras)

Sou una família intrèpida?
Que, què vull dir amb intrèpida? Segons el diccionari, “intrèpid” vol dir “que no tem els perills”. Però no cal anar tan enllà. Em refereixo a aquella gent a qui li va la descoberta de racons nous, que és curiosa de mena i que té preguntes sobre tot i per a tothom, no li fa res arremangar-se ni embrutar-se, tasta qualsevol menjar i a la motxilla porta les quatre coses imprescindibles per entomar qualsevol aventura  (crema solar, un impermeable, tirites i aigua).

Si vosaltres sou d’aquests, hi ha algú que us busca. En concret, els Albergs Costa Brava-Pirineu de Girona. Acaben d’estrenar un programa de cap de setmana que anomenen Família Intrèpida. Inclou l’allotjament, els menjars i un munt d’activitats arrelades al territori. Només cal que trieu destí i tema. Què us agrada més? Fer pa? Buscar sirenes? Inventar pocions màgiques? Resoldre misteris?

En aquest post us explico la nostra experiència com a família intrèpida a la vila ripollesa de Sant Joan de les Abadesses. Ja us avanço que l’única cosa que no trobareu al text és avorriment.

El pont vell, que creua el riu Ter i uneix les dues bandes de Sant Joan de les Abadesses. /© Gg

El pont vell, que creua el riu Ter i uneix les dues bandes de Sant Joan de les Abadesses. /© Gg

Read the rest of this entry »

El castell de Florejacs

dilluns, 21/03/2016 (gguiteras)

La història del nostre petit país es plena de batalles, invasions i reconquestes. I els castells n’eren els principals escenaris.  Malgrat tanta brega, hi ha moltes fortificacions que han sobreviscut, en condicions de conservació diversa, es clar. Ara mateix, n’hi ha força que es poden visitar. A una quarantena llarga s’hi fan rutes guiades. Molts d’aquests castells són privats i obrir-los al públic els ha permès recollir uns diners per mantenir-los, perquè la seva conservació és costosa. Un dels pioners en acollir visites va ser Florejacs, a la Segarra. Els seus propietaris van seguir l’exemple de molts “Chateaux” francesos.

Florejacs es va obrir al públic al 1989. Van ser pioners en fer visites turístiques. /© Gg

Florejacs es va obrir al públic al 1989. Van ser pioners en fer visites turístiques. /© Gg

Read the rest of this entry »

Camí de Ronda de la Costa Brava i garoinada a Llafranc

dijous, 18/02/2016 (gguiteras)

A la feina hi ha un bon amic a qui li encanta organitzar sortides. Li agrada la muntanya en general i sempre està pensant quin racó pot descobrir tot fent un bon tresc, superant una via ferrada, escalant un tros de muntanya o saltant un barranc de gorg en gorg. Sempre troba indrets peculiars i bonics. I sol arrodonir l’excursió tastant la bona cuina i el bon beure del territori. Així que, quan fa una proposta en veu alta, sempre hi ha voluntaris per acompanyar-lo.

Aprofitant que és temporada de garoines ens ha suggerit un pla molt atractiu: fer un tros del camí de ronda de la Costa Brava i dinar eriçons a la vora del mar. Aquest cop s’han aixecat més de quinze mans! Avui sortim amb la família de la feina.

El camí de Ronda travessa la pineda i baixa fins a les cales. I ofereix vistes espectaculars. /© Gg

El camí de Ronda de la Costa Brava ofereix vistes espectaculars. /© Gg

Read the rest of this entry »

Anem a buscar oli a l’Urgell

dimarts, 1/12/2015 (gguiteras)

No fallen mai. Pel novembre sempre rebo una carta dels amics de  Cal Jan, un molí d’oli gairebé centenari de Guimerà. M’avisen que ja fa uns dies que recullen arbequines, que la temporada està sent més o menys reeixida i em recorden que, a partir de la Puríssima, el molí obre portes. Ah! I no s’obliden mai d’afegir-hi un petit regal: una participació d’un número de loteria de Nadal.

Penjo la carta a la nevera per fer memòria que, durant el desembre, toca anar a l’Urgell. A casa, s’ha convertit en una tradició que sovint hem compartit amb família i amics.

I, a més, el rebost ja ho reclama, la veritat!

Guimerà està situat al sud de l'Urgell, a la vall del riu Corb./© Gg

Guimerà està situat al sud de l’Urgell, a la vall del riu Corb./© Gg

Cal Jan és un molí d'oli històric. Funciona des dels anys vint. /© Gg

Cal Jan és un molí d’oli històric. Funciona des dels anys vint. /© Gg

No en queden masses, de trulls tradicionals com aquest.Veure'l en funcionament és tota una llicó d'història per als nens. /© Gg

No en queden masses, de trulls tradicionals com aquest. Veure’l funcionar és tota una lliçó per als nens: agricultura, mecànica, historia, gastronomía, tradició… /© Gg

Read the rest of this entry »

Rupit i les Roques Encantades

dissabte, 26/09/2015 (gguiteras)

Fa pocs mesos, el nostre nebot i cosí ha fet la Primera Comunió.  Per celebrar-ho li hem volgut regalar un tresor.  Un tresor dels de veritat!  Però no l’hi hem posat fàcil, perquè ja se sap que els botins més  preuats són aquells que costen d’aconseguir.  A Catalunya, els millors experts en tresors i amagatalls eren els bandolers. Així que hem acompanyat el nano fins al Collsacabra, on, fa anys, s’hi movia en Joan Sala, més conegut com Serrallonga.  Aquest post és la crònica d’una divertida jornada de recerca…

L’ORIGEN DE LA HISTÒRIA
Tot comença a Rupit, travessant el pont penjat sobre la riera. El pont és una mena de túnel del temps.  A  l’altra banda trobem cases antigues, carrers empedrats, balcons de fusta… tot tan ben conservat que fàcilment ens traslladem a l’època dels bandolers,  quatre-cents anys enrera.  Al segle XVII el poble era un anar i venir de gent, s’hi feia mercat i acollia molts viatgers que feien camí cap a Vic, Olot o les Guilleries.

Travessem el pont penjat, una mena de túnel del temps./ © Gg

Travessem el pont penjat, una mena de túnel del temps./ © Gg

Read the rest of this entry »

Els Jardins Artigas de la Pobla de Lillet

dimarts, 21/07/2015 (gguiteras)

Una de les coses que més m’apassionen quan surto a conèixer món és trobar racons especials en llocs insospitats. La dehubicació sempre aporta valor afegit, penso. És el cas dels Jardins Artigas, a la Pobla de Lillet. Quan tothom situa Gaudí i la seva obra magnífica i sorprenent a la ciutat de Barcelona, resulta que trobem la seva petja a tocar d’una antiga fàbrica tèxtil, a l’Alt Berguedà. Què hi fa aquí, això?

L'entrada original dels jardins. S'hi accedeix per una rampa inclinada. A banda i banda, serps de pedra recargolades, amb la boca oberta. I cactus de ciment. /©Gg

L’entrada original dels jardins. S’hi accedeix per una rampa inclinada. A banda i banda, serps de pedra recargolades, amb la boca oberta. I cactus de ciment. /©Gg

Read the rest of this entry »