Barranquisme al Pirineu

dilluns, 4/07/2016 (gguiteras)

Això dels esports d’aventura, com tot, t’ha d’agradar. Personalment m’atrauen, perquè hi ha un contacte molt directe amb la natura, amanit amb l’emoció que provoca el risc controlat.

Controlat, sempre i que facis cas als experts, utilitzis el material adequat i posis la dosi de seny que demana l’activitat. L’estiu passat em vaig estrenar amb el barranquisme. Coi, no va ser fàcil! És una experiència que m’ha quedat impregnada a la pell. En faig memòria en aquest post.

Adrenalina mesclada amb aigua. /© Gg

Adrenalina mesclada amb aigua. /© Gg

QUAN L’ADRENALINA NEDA ALS GORGS
M’encanta la muntanya, m’enamoren els rius, m’agrada nedar, em captiva descobrir llocs nous… Però el barranquisme és molt més que tot això. Cal llançar-se dins de gorgs des d’alçades considerables, a vegades fent punteria entre les roques. S’ha de lluitar contra el corrent, hi pot haver remolins, xucladors, pedres amagades. Se que, anant amb un bon guia, tot està controlat. Però, caram, impressiona!  Sabeu allò que diuen que, de tant en tant, s’ha de sortir del “llindar del confort” per sentir-se viu? Doncs personalment, amb aquesta primera experiència amb els barrancs me l’he passat tres pobles!

I comencem a veure la muntanya des de les seves entranyes.../© Gg

I comencem a veure la muntanya des de les seves entranyes…/© Gg

TOCA ANAR CAP A L’AIGUA!
Doncs, som-hi! Tot i que al riu no hi arribarem immediatament. Primer cal equipar-se:  cadascú porta  un vestit  i un jaquetó de neoprè, uns mitjons també de neoprè que en diuen escarpins, un arnès i el casc. Amb tot això carregat a l’esquena, ja podem anar a buscar el barranc! M’estreno a  Viu de Llevata. És un dels barrancs més coneguts de l’Alta Ribagorça, situat a pocs quilòmetres de Pont de Suert.

L’aventura comença al mateix poblet de Viu.  Vestim banyador i calçat esportiu  i portem a les espatlles el material d’aventura. Seguim un sender que baixa cap al fons de la vall, en uns vint minuts ja som al riu. I ara ve la part més feixuga: enfundar-se el neoprè. Com costa posar-se el ditxós vestit! Ha d’anar ben arrapat al cos i per això és tant estret.  Per uns moments penso que ens hem equivocat de talla! Per sort, un dels forçuts de la colla tiba el meu vestit cap amunt, m’alça uns quans pams de terra i,  per un tema de gravetat, acabo ficada dins del neoprè. Mira, em queda una figura esplèndida! Però com costa caminar, embotida com estic!

Primer pas, posar-se l’equip. El neoprè ha d’anar molt ajustat. /© Gg

Primer pas, posar-se l’equip. El neoprè ha d’anar molt ajustat. /© Gg

Us sembla que hi ha poca aigua? Tranquils...que això s’animarà! /© Gg

Us sembla que hi ha poca aigua? Tranquils…que això s’animarà! /© Gg

I ARA, QUÈ HAIG DE FER?
Imprescindible fer aquesta activitat amb un guia expert. T’ensenyarà com usar el material, com t’has de comportar durant l’activitat, vetllarà perquè el risc sigui mínim i procurarà sempre per la teva seguretat. En el meu cas he tingut la sort d’anar acompanyada d’en Conrad López, un dels socis fundadors de l’ECEM, l’Escola de Muntanya de Pont de Suert.  A l’ECEM hi va gent de tot arreu a formar-se, des d’esportistes amateurs i professionals, fins a monitors d’esport i guies de muntanya, passant per equips d’emergències i rescat. El Conrad és un gran expert en totes les disciplines, coneix el territori com el palmell de la seva mà, té una paciència infinita amb tothom i els cinc sentits posats, en tot moment, a controlar els moviments de la seva clientela.

Molt important seguir sempre el camí que indica el guia. Ell sap millor que ningú quins són els passos més arriscats./© Gg

Molt important seguir sempre el camí que indica el guia. Ell sap millor que ningú quins són els passos més arriscats./© Gg

A Catalunya es pot practicar el barranquisme a llocs diversos, des del Berguedà a la Terra Alta, al Pallars o a la Ribagorça. Hi ha barrancs que baixen secs, altres on l’aigua pot arribar a ser brava segons l’època.  Segons com,  s’ha de saltar dins d’un gorg. O fer un ràpel al mig d’una cascada. En alguns trams només cal flotar i deixar-se portar pel corrent. Potser s’ha de bussejar per sota les roques per travessar un sifò.  I en ocasions haurem d’anar en compte a esquivar pedrots.

El missatge clau: fer sempre cas al guia. No tenir por, però tenir molt seny.

PRIMERES SENSACIONS
I arriben les normes bàsiques. Caminar tranquils per dins el riu per evitar torçar-nos un turmell. Casc sempre posat. Quan hi hagi corrent, peus  cap endavant per parar qualsevol cop contra les roques. I quan vinguin els salts…braços plegats, punys tancats i cames flexionades.  Ostres! Això va de veritat!

Els primers salts ja impressionen. I només són d’escalfament!/© Gg

Els primers salts ja impressionen. I només són d’escalfament!/© Gg

Agafa embranzida....i a volar!/© Gg

Agafa embranzida….i a volar!/© Gg

Un cop a l’aigua, el neoprè és una altra cosa. Mullat és més flexible i flotes! Quan hi ha trams on s’ha de nedar, panxa avall o panxa amunt, és ben fàcil i plàcid. De tant en tant, l’aigua s’escola cap a dins, baixa per la regatera o el fil de l’esquena. I provoca un calfred agradable.

Arriben els primers salts. És com tirar-se a la piscina vestit. L’aigua fresca,  el soroll del cop…desvetlla, m’espavila!  Impressiona caure dins d’un petit gorg, perquè quan entres a l’aigua no veus res i nedes ràpid per sortir a la superfície. I en sortir…caram, ho he fet! I a poc a poc vas agafant confiança per enfrontar-te a trams de riu i roques cada vegada més salvatges.

El riu ha anat llimant la roca. Trobem gorgs de totes les mides i formes./© Gg

El riu ha anat llimant la roca. Trobem gorgs de totes les mides i formes./© Gg

ESCURÇONS!
Al barranc de Viu de Llevata  no hi ha massa corrent, però cal estar molt al cas de la previsió meteorològica, perquè si hi ha tempesta la crescuda pot ser molt perillosa. En alguns trams, el riu s’estreny i queda encaixat entre parets molt altes. I l’aigua s’embassa en gorgs espectaculars. L’erosió ha creat un món de pedra fantàstic,  d’una plàstica insuperable. I em ve al cap que només en podem gaudir alguns grillats, embotits en neoprè.

“A vegades cauen escurçons de les parets, compte!” És una advertència del Conrad. Deu ser broma, no?  He començat a perdre la por a saltar roques. Però les serps em superen! Efectivament, acabem trobant l’escurçó. No ens cau al cap des de les altures, sinó que està fent la migdiada, ben tranquil·lament, al costat de l’aigua. Fujo tant ràpidament que no m’atraparia ni la granota més en forma de tot el barranc.

En ocasions fa falta la corda per rapelar pel riu./© Gg

En ocasions fa falta la corda per rapelar pel riu./© Gg

SI S’HA DE SALTAR, ES SALTA
Perquè quan ets al mig del barranc, no pots fer mitja volta.  I van apareixent dificultats noves i s’ha d’anar avançant. Primer és un tobogan de pedra que cau a un pou. Després és un salt de sis o set metres. Més endavant un tram on t’has d’impulsar amb la corda com si fossis en Tarzan  i caure en una bassa.  Fa impressió, fa “cague”, com li volgueu dir. Hi ha qui crida, hi ha qui compta fins a tres, hi ha qui no s’ho pensa,  hi ha qui renega a més no poder.  Una amiga polonesa, a la punta d’una paret, recita una lletania en veu baixa. Repeteix molt ràpidament una frase que no s’entén, mentre respira nerviosa i mira l’abisme. En sortir de l’aigua li demanem si resava. “Oh, no! Yo decía ‘Ja perdiole’ que es un insulto muy fuerte en polaco”.  Eps! Però fort, dels forts, eh!

Un dels salts més alts! Cal respirar fondo, concentrar-se i fer un pas endavant./© Gg

Un dels salts més alts! Cal respirar fondo, concentrar-se i fer un pas endavant./© Gg

Saltar, saltar i saltar! Sense por!/© Gg

Saltar, saltar i saltar! Sense por!/© Gg

Tothom, malgrat tot, acaba afrontant el repte. Saltes, caus, nedes amb força, surts i respires…i l’adrenalina es dispara. La sensació d’haver triomfat és brutal! La sensació d’haver estat, per una estona, tant salvatge com la mateixa natura.

El recorregut de Viu és espectacular. Hi ha racons d’impressió./© Gg

El recorregut de Viu és espectacular. Hi ha racons d’impressió./© Gg

QUIN VALENT S’ATREVEIX?
El barranquisme es pot fer perfectament en família, amb nanos que tinguin una bona forma física, evidentment sàpiguen nedar i no els facin impressió les alçades. Difícil de dir les edats. Tinc amics que hi han portar fills amb 8 anys i hi ha entitats excursionistes o ofertes de colònies que també guien nens al voltant dels deu anys. Com en tot, els barrancs es mesuren per dificultat, i cal saber triar una experiència al nostre nivell. En el meu cas, aquest cop he anat amb els companys de la feina, que són com un altre braç de la familia.

I al final, després de tanta tensió, una mica de bogeria!/© Gg

I al final, després de tanta tensió, una mica de bogeria!/© Gg

Més fotos de l’experiència!

CAL SABER QUE:
QUI HO POT FER? Tothom que tingui una bona forma física, sàpiga nedar bé i no tingui vertigen. Els nens també! Només cal buscar un barranc d’un nivell adequat.
A ON?  A Catalunya es pot fer barranquisme a diferents comarques. Hi ha recorreguts per a tots els gustos i preparacions. Però si busqueu un paradís de color turquesa,  desplaceu-vos fins a Osca. Els barrancs del Parque Natural de la Sierra y los Cañones de Guara són coneguts internacionalment. Alquezar és la població de referència.
MATERIAL NECESSARI? Cal portar vestit de bany i calçat esportiu.  Imprescindible neoprè, escarpins i casc. En algunes ocasions cal portar arnés de seguretat. També van bé uns guants per evitar rascades.
AIXÒ QUÈ VAL? Entre 30 i 40 euros de mitjana, segons el tipus de recorregut. El preu inclou servei de guia, lloguer de material i assegurança. A cada zona d’aventura hi trobareu empreses especialitzades. Demaneu referències i NO DUBTEU a anar acompanyats a fer aquestes activitats de risc.
QUÈ ÉS ECEM?  L’Escola de Muntanya de Pont de Suert està integrada per professionals de primer nivell i amb molts anys d’experiència. Fan de guies i tenen una amplíssima oferta de cursos de diferents disciplines: muntanyisme, barranquisme, escalada, vies ferrades, esquí de muntanya.
BARRANC DE VIU! És un barranc, d’uns dos quilòmetres i mig, molt emocionant per a un principiant. Perquè té de tot: bellesa de paisatge i gorgs molt diferents. S’hi arriba des de Pont de Suert, per la carretera N-260, en direcció la Pobla de Segur. S’ha de fer una aproximació a peu d’uns vint minuts, tot baixada. El descens sol durar al voltant de tres hores. I cal comptar uns trenta minuts de retorn a la carretera.
ATENCIÓ A LA METEOROLOGIA! És un barranc molt encaixat. Pot resultar perillós en cas de tempesta, perquè hi ha crescudes sobtades del riu.  De fet, passa el mateix en molts altres llocs. Estigueu molt atents a la previsió del temps!

Família Intrèpida a Sant Joan de les Abadesses , segona part

dijous, 5/05/2016 (gguiteras)

Sou una família intrèpida?
En la primera part d’aquest post havíem quedat que els intrèpids són curiosos de mena, no els importa suar la pell per descobrir racons nous, tant els fa posar els peus dins del riu, i no tenen por de les històries d’éssers misteriosos, com les bruixes o els fantasmes. Aquests som nosaltres! I per això ens hem apuntat al programa Família Intrèpida, que ofereixen els albergs Costa Brava-Pirineu de Girona. Ens hem passat un llarg cap de setmana coneixent Sant Joan de les Abadesses, allotjats a l’alberg rural Ruta del Ferro.

Si voleu saber com comença la història, podeu clicar aquí: Familia Intrèpida a Sant Joan de les Abadesses, primera part .

Però, si ja sabeu de què va la cosa…, seguim!

Read the rest of this entry »

Família Intrèpida a Sant Joan de les Abadesses , primera part

dimecres, 4/05/2016 (gguiteras)

Sou una família intrèpida?
Que, què vull dir amb intrèpida? Segons el diccionari, “intrèpid” vol dir “que no tem els perills”. Però no cal anar tan enllà. Em refereixo a aquella gent a qui li va la descoberta de racons nous, que és curiosa de mena i que té preguntes sobre tot i per a tothom, no li fa res arremangar-se ni embrutar-se, tasta qualsevol menjar i a la motxilla porta les quatre coses imprescindibles per entomar qualsevol aventura  (crema solar, un impermeable, tirites i aigua).

Si vosaltres sou d’aquests, hi ha algú que us busca. En concret, els Albergs Costa Brava-Pirineu de Girona. Acaben d’estrenar un programa de cap de setmana que anomenen Família Intrèpida. Inclou l’allotjament, els menjars i un munt d’activitats arrelades al territori. Només cal que trieu destí i tema. Què us agrada més? Fer pa? Buscar sirenes? Inventar pocions màgiques? Resoldre misteris?

En aquest post us explico la nostra experiència com a família intrèpida a la vila ripollesa de Sant Joan de les Abadesses. Ja us avanço que l’única cosa que no trobareu al text és avorriment.

El pont vell, que creua el riu Ter i uneix les dues bandes de Sant Joan de les Abadesses. /© Gg

El pont vell, que creua el riu Ter i uneix les dues bandes de Sant Joan de les Abadesses. /© Gg

Read the rest of this entry »

El castell de Florejacs

dilluns, 21/03/2016 (gguiteras)

La història del nostre petit país es plena de batalles, invasions i reconquestes. I els castells n’eren els principals escenaris.  Malgrat tanta brega, hi ha moltes fortificacions que han sobreviscut, en condicions de conservació diversa, es clar. Ara mateix, n’hi ha força que es poden visitar. A una quarantena llarga s’hi fan rutes guiades. Molts d’aquests castells són privats i obrir-los al públic els ha permès recollir uns diners per mantenir-los, perquè la seva conservació és costosa. Un dels pioners en acollir visites va ser Florejacs, a la Segarra. Els seus propietaris van seguir l’exemple de molts “Chateaux” francesos.

Florejacs es va obrir al públic al 1989. Van ser pioners en fer visites turístiques. /© Gg

Florejacs es va obrir al públic al 1989. Van ser pioners en fer visites turístiques. /© Gg

Read the rest of this entry »

Camí de Ronda de la Costa Brava i garoinada a Llafranc

dijous, 18/02/2016 (gguiteras)

A la feina hi ha un bon amic a qui li encanta organitzar sortides. Li agrada la muntanya en general i sempre està pensant quin racó pot descobrir tot fent un bon tresc, superant una via ferrada, escalant un tros de muntanya o saltant un barranc de gorg en gorg. Sempre troba indrets peculiars i bonics. I sol arrodonir l’excursió tastant la bona cuina i el bon beure del territori. Així que, quan fa una proposta en veu alta, sempre hi ha voluntaris per acompanyar-lo.

Aprofitant que és temporada de garoines ens ha suggerit un pla molt atractiu: fer un tros del camí de ronda de la Costa Brava i dinar eriçons a la vora del mar. Aquest cop s’han aixecat més de quinze mans! Avui sortim amb la família de la feina.

El camí de Ronda travessa la pineda i baixa fins a les cales. I ofereix vistes espectaculars. /© Gg

El camí de Ronda de la Costa Brava ofereix vistes espectaculars. /© Gg

Read the rest of this entry »

Anem a buscar oli a l’Urgell

dimarts, 1/12/2015 (gguiteras)

No fallen mai. Pel novembre sempre rebo una carta dels amics de  Cal Jan, un molí d’oli gairebé centenari de Guimerà. M’avisen que ja fa uns dies que recullen arbequines, que la temporada està sent més o menys reeixida i em recorden que, a partir de la Puríssima, el molí obre portes. Ah! I no s’obliden mai d’afegir-hi un petit regal: una participació d’un número de loteria de Nadal.

Penjo la carta a la nevera per fer memòria que, durant el desembre, toca anar a l’Urgell. A casa, s’ha convertit en una tradició que sovint hem compartit amb família i amics.

I, a més, el rebost ja ho reclama, la veritat!

Guimerà està situat al sud de l'Urgell, a la vall del riu Corb./© Gg

Guimerà està situat al sud de l’Urgell, a la vall del riu Corb./© Gg

Cal Jan és un molí d'oli històric. Funciona des dels anys vint. /© Gg

Cal Jan és un molí d’oli històric. Funciona des dels anys vint. /© Gg

No en queden masses, de trulls tradicionals com aquest.Veure'l en funcionament és tota una llicó d'història per als nens. /© Gg

No en queden masses, de trulls tradicionals com aquest. Veure’l funcionar és tota una lliçó per als nens: agricultura, mecànica, historia, gastronomía, tradició… /© Gg

Read the rest of this entry »

Rupit i les Roques Encantades

dissabte, 26/09/2015 (gguiteras)

Fa pocs mesos, el nostre nebot i cosí ha fet la Primera Comunió.  Per celebrar-ho li hem volgut regalar un tresor.  Un tresor dels de veritat!  Però no l’hi hem posat fàcil, perquè ja se sap que els botins més  preuats són aquells que costen d’aconseguir.  A Catalunya, els millors experts en tresors i amagatalls eren els bandolers. Així que hem acompanyat el nano fins al Collsacabra, on, fa anys, s’hi movia en Joan Sala, més conegut com Serrallonga.  Aquest post és la crònica d’una divertida jornada de recerca…

L’ORIGEN DE LA HISTÒRIA
Tot comença a Rupit, travessant el pont penjat sobre la riera. El pont és una mena de túnel del temps.  A  l’altra banda trobem cases antigues, carrers empedrats, balcons de fusta… tot tan ben conservat que fàcilment ens traslladem a l’època dels bandolers,  quatre-cents anys enrera.  Al segle XVII el poble era un anar i venir de gent, s’hi feia mercat i acollia molts viatgers que feien camí cap a Vic, Olot o les Guilleries.

Travessem el pont penjat, una mena de túnel del temps./ © Gg

Travessem el pont penjat, una mena de túnel del temps./ © Gg

Read the rest of this entry »

Els Jardins Artigas de la Pobla de Lillet

dimarts, 21/07/2015 (gguiteras)

Una de les coses que més m’apassionen quan surto a conèixer món és trobar racons especials en llocs insospitats. La dehubicació sempre aporta valor afegit, penso. És el cas dels Jardins Artigas, a la Pobla de Lillet. Quan tothom situa Gaudí i la seva obra magnífica i sorprenent a la ciutat de Barcelona, resulta que trobem la seva petja a tocar d’una antiga fàbrica tèxtil, a l’Alt Berguedà. Què hi fa aquí, això?

L'entrada original dels jardins. S'hi accedeix per una rampa inclinada. A banda i banda, serps de pedra recargolades, amb la boca oberta. I cactus de ciment. /©Gg

L’entrada original dels jardins. S’hi accedeix per una rampa inclinada. A banda i banda, serps de pedra recargolades, amb la boca oberta. I cactus de ciment. /©Gg

Read the rest of this entry »

“L’ou com balla” al Barri Gòtic de Barcelona

diumenge, 24/05/2015 (gguiteras)

Preneu nota. Aquest any 2015, el dia de Corpus Christi s’escau el dijous 4 de juny. Ho dic ja, d’entrada, perquè en aquest post parlo d’un fet enigmàtic que passa aquest dia de l’any en concret. Podeu veure un ou saltar i rodolar, durant hores, al capdamunt d’una font.

No us sembla una tradició curiosa, “l’ou com balla”?

Sempre m’ha semblat una de les més singulars d’aquest petit país nostre.

Dijous de Corpus. Els ous ballen sobre les fonts/ © Gg

Dijous de Corpus. Els ous ballen sobre les fonts engalanades amb flors i fruites. / © Gg

Read the rest of this entry »

Les marmotes de Molló Parc

dilluns, 13/04/2015 (gguiteras)

S’ha acabat definitivament l’hivern, o no?

Això us ho sabran dir, millor que ningú, les marmotes de Molló Parc. Són especialistes a percebre el canvi d’estació. El real, no pas aquell que ens marca el calendari. Quan ja s’han ben atipat de dormir i els budells els comencen a roncar de tanta gana, treuen el nas del cau. Si la temperatura és bona i senten flaire de flors acabades d’esclatar, senyal que es poden desvetllar.

Encara hi ha certa mandra, però les marmotes ja estan despertes. /© Molló Parc

Les marmotes són els únics animals del parc que no es poden veure durant l’hivern, perquè dormen als caus.  I quan en  surten tenen molta mandra!  / © Molló Parc

Un altre que encara té son! /© Gg

Un altre que encara té son! / © Gg

Read the rest of this entry »