Respirant tardor a Vidrà

dissabte, 11/11/2017 (gguiteras)

Teníem ganes d’anar a  trepitjar fulles seques, a veure paisatges colorits. Però sense cap pretensió. Ni amb l’ànim de caminar, ni de fer cap taller, res de visites concertades, res d’objectius ni presses. Només respirar tardor. I ens hem perdut per la vall del Bisaura, fins arribar a Vidrà.

El Bisaura és una comarca natural situada entre Osona i el Ripollès. /© Gg

El Bisaura és una comarca natural situada entre Osona i el Ripollès. /© Gg

UN TERRITORI AMB MÉS DE MIL ANYS D’HISTÒRIA
El Bisaura és una zona coneguda pels excursionistes i els ciclistes, perquè  hi ha molts itineraris cap a llocs sorprenents. La serra de Milany i Santa Magdalena, els bufadors de Llaers, el santuari de Bellmunt. Una muntanya mitja, molt boscosa, frescal i força salvatge. Que en aquesta època canvia de tonalitats cada dia.

Bisaura són Sant Quirze de Besora, Montesquiu, Sora, Santa Maria de Besora i Vidrà. /© Gg

El Bisaura el formen Sant Quirze de Besora, Sora, Montesquiu, Santa Maria de Besora i Vidrà. /© Gg

Els pobles del Bisaura tenen més de mil anys d’història. Van veure néixer Catalunya. /© Gg

Aquests pobles tenen més de mil anys d’història. Van veure néixer Catalunya. /© Gg

Agafem  la carretera que surt de Sant Quirze, passa per Santa Maria de Besora i arriba a Vidrà. Ens aturarem aquí, tot i que aquesta via continua fins la Vall d’en Bas, a la  Garrotxa. Ara bé, ens ho prenem amb calma. Perquè el paisatge és molt bonic, però sobretot  perquè la ruta encalça un revolt amb un altre.

El bosc ho encatifa gairebé tot. Però de tant en tant sorgeixen finques ramaderes, amb unes cases pairals espectaculars. Són masos de muntanya grans, que devien acollir famílies poderoses i nombroses. Moltes tenen arcades, eixides, grans balcons, torres, la seva pròpia ermita.

A Santa Maria de Besora ens deixa admirats el Manso de Clarella. Es veu que l’ha comprat un nord-americà, que ha restaurat completament la casa. I ha plantat vinya a la finca amb el somni de fer-hi una bodega.

La meitat del Bisaura està inclosa en l’Espai d’Interès Natural de les serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt. /© Gg

La meitat del Bisaura està inclòs en l’Espai d’Interès Natural de les serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt. Boscos, pastures, rierals, baumes, ermites, masos. /© Gg

L’altre casa que ens deixa enamorats és el Cavaller de Vidrà, just al mig del poble. És una casa impecablement ben cuidada, sòbria, elegant. Va ser un regal d’un dels propietaris de la zona, Francesc Vila Cavaller, a la seva esposa. Caram qui detall!

La va construir un mestre d’obres francès, tota d’un sol cos, sense afegitons. Es va estrenar 1787. Malgrat l’edat i les històries que ha viscut, no sembla haver perdut ni gota d’encant. Aquesta casa senyorial va servir com a quarter general i escola militar durant la guerra dels carlins, per exemple. D’estil barroc, però gens recarregada, el Cavaller de Vidrà està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

El Cavaller de Vidrà, una de les masies més importants de Catalunya. /© Gg

El Cavaller de Vidrà, una de les masies més importants de Catalunya. /© Gg

VIDRÀ ENVOLTAT D’ARBRES
Decidim estirar cames a Vidrà mateix. És petit, menys de dos-cents habitants. Amb el poble antic, el barri de la Creu de l’Arç, el veïnat de Ciuret i moltes cases de pagès. No tenim gens de pressa i ens passegem pels carrers més vells al voltant de l’església de Sant Hilari, la plaça de la Rectoria, la Plaça Major, la Plaça de l’Ajuntament.

El poble ha crescut sense presses. Té l’escola, parc infantil i jardí d’esbarjo, un pavelló, alguns comerços i hostals, un càmping, petites indústries. Hi cap tot, envoltat pel bosc. /© Gg

El poble ha crescut sense presses. Té l’escola, parc infantil i jardí d’esbarjo, un pavelló esportiu, alguns comerços i hostals, un càmping, petites indústries. Hi cap tot, envoltat pel bosc. /© Gg

Església de Sant Hilari, de Vidrà. Al seu voltant va créixer el poble. /© Gg

Església de Sant Hilari, de Vidrà. Al seu voltant va créixer el poble. /© Gg

Fem aturada obligada a un parc infantil. I ens quedem una estona mirant com pasturen unes vaques rodonetes i llustroses. Ja us he dit que avui no hi havia cap objectiu marcat. Així que visitem Vidrà, bàsicament badant. Ens adonem, però, que seguim un recorregut interessant, d’arbre en arbre. És la ruta de l’Arborètum, un itinerari circular ben fàcil, pel mig del poble.

L’Arboretum de Vidrà ensenya una vintena d’arbres autòctons. Alguns, ben grans i bonics. Unes plaques n’expliquen nom i característiques: el pi, el tell, el roure martinenc, el freixe, la blada, el perer, el salze, l’arç, el castanyer d’índies, l’auró….

No volíem fulles? Les hem ben trobat! I de tots els colors possibles!

Al poble hi ha fusters i serradores. És una activitat econòmica important. /© Gg

UNA MIRADA DES DE LES ALÇADES
Avui que tenim ganes de veure bosc ens enfilem fins al Mirador de la Creu de l’Arç. I aprofitem per fer una mica de geografia. Primer les teulades de Vidrà, les serradores, els masos. Més enllà, les serralades de Curull i de Bellmunt. I el congost de Forat Micó. I molt, al fons, la plana de Vic.

El mirador de la Creu de l’Arç. Un panell ens explica quines muntanyes estem veient. /© Gg

El mirador de la Creu de l’Arç. Un panell ens explica quines muntanyes estem veient. /© Gg

Els boscos de la zona són, sobretot, rouredes i fagedes. Per això marquen el canvi d’estació amb els seus colors. /© Gg

Els boscos de la zona són, sobretot, rouredes i fagedes. Marquen el canvi d’estació amb els seus colors. /© Gg

QUAN HI HA GANA…
No hem fet gaire cames, però la gana hi és igual. I com que les fulles no es mengen (en general), optem per un dels restaurants del poble. Just a sota el mirador hi ha l’Hostal Serrasolsas, quatre generacions de la mateix família al capdavant dels fogons. Ens recomanen les patates farcides i algun plat de xup-xup. Ho encertem, és ple de gent! Un lloc de tota la vida, acollidor i saborós. Amb un menú ideal per arrodonir aquesta sortida de tardor.

Les patates farcides de l’Hostal Serrasolsas tenen fama. Ben guanyada! Les acompanyen amb amanida de temporada. /© Gg

Les patates farcides de l’Hostal Serrasolsas tenen fama. Acompanyades d’amanida de temporada. /© Gg

I això són peus de porc amb mongetes. Gustosos i reconfortants. /© Gg

I això són peus de porc amb mongetes. Gustosos i reconfortants. /© Gg

HEU DE SABER QUE:
-Com arribar:  C-17 des de Vic o Ripoll. A mig camí entre les dues poblacions hi ha Montesquiu i Sant Quirze de Besora, a tocar de carretera. Cap a l’oest, per la B-4655 hi ha Sora. Cap a l’est, per la BV-5227, trobareu Santa Maria de Besora i Vidrà. Aquesta carretera segueix cap al veïnat de Ciuret i cap a la Vall d’en Bas, a la Garrotxa.
-Itineraris a peu i en btt: El Bisaura és ple de senders i itineraris marcats: grans i petits recorreguts, i sender locals. Per a tots els nivells. Si hi aneu amb temps, no dubteu a consultar aquestes rutes.
-Imprescindible: el santuari de Bellmunt i el castell de Montesquiu. Des de Bellmunt hi ha una vista espectacular de tot el Bisaura, la Plana de Vic o el Montseny. Al castell de Montesquiu es fan visites guiades, algunes de teatralitzades, i tallers diversos durant tot l’any.

La Casa Batlló, un carnaval modernista

diumenge, 9/07/2017 (gguiteras)

A l’estiu, durant les vacances de l’escola, ens agrada “baixar” almenys un dia a Barcelona a fer el turista. Solem triar un lloc emblemàtic o un museu interessant, ramblegem una mica i aprofitem per badar davant els aparadors. Tot és gran, diferent i estimulant.

Aquest cop em ronda pel cap Gaudí. Sento una gran debilitat per la seva obra, ho reconec. Tot el que va fer m’inspira i em posa de bon humor. Quin paio tan diferent! Creativitat desbordant, valentia, color. En aquest mateix blog podeu llegir un post que vaig dedicar als Jardins Artigas, de la Pobla de Lillet.

Gaudí em fascina. I no hem posat mai els peus a la Casa Batlló. Així que, avui, ja tenim destí.

Patrimoni Mundial de la UNESCO, figura en les millors guies turístiques com a lloc imprescindible! /© Gg

Patrimoni Mundial de la UNESCO, figura en les millors guies turístiques com a lloc imprescindible! /© Gg

ANEM A VISITAR UNA CASA?
Si, en concret un bloc de pisos residencials de Barcelona. Al Passeig de Gràcia. Us agradarà. “Recordeu que a l’escola heu treballat el trencadís? Si, allò que feu enganxant trossos estripats de paper de colorins. Bé, semblant… Avui em veurem.”

De fet, ells ja coneixen Gaudí d’altres visites i saben de quin peu calça. I resulta que l’exemple del trencadís per presentar-los “la casa” de seguida em queda curt. Curtíssim. Per començar ens equipen amb una SmartGuide, una guia multimèdia gairebé màgica. Fa aparèixer tortugues i bolets, i fa desaparèixer els turistes! La mini-tauleta utilitza la realitat augmentada i efectes virtuals. Enfoques cap a una lluerna i aquesta es converteix en tortuga. La bestiola comença a moure’s pel sostre. Tu la segueixes amb la videoguia i… Ops! De cop s’atura i es converteix en una altra lluerna, a l’extrem oposat de l’habitació.

Pugem al primer pis per una gran escala de fusta. El passamans és com l’espinada d’un gran animal i les lluernes són com closques de tortuga. Estem al fons del mar? /© Gg

Pugem al primer pis per una gran escala de fusta. El passamans és com l’espinada d’un gran animal i les lluernes són com closques de tortuga. /© Gg

Fins i tot les lletres que identifiquen cada pis tenen caràcter. Modernisme pur! /© Gg

Fins i tot les lletres que identifiquen cada pis tenen caràcter. Modernisme pur! /© Gg

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Surts al jardí i la mateixa màgia. Enfoques cap el pati amb l’SmartGuide i els turistes desapareixen. Per contra comencen a créixer les plantes, s’enreden a una gelosia i acaben fent un túnel vegetal que ja el voldria qualsevol finca de Barcelona. Un 10 ben gran per a les noves tecnologies! Ens transporten a l’època en que la casa era casa de veïns. I ho fa reproduint el mobiliari, creant efectes especials que fan entendre millor les idees de l’arquitecte i esborrant del mig les desenes i desenes de turistes que, com nosaltres, es passegen bocabadats per la casa.

fotos-blog-ok-casa-batllo-3I aquesta llar de foc? A què us recorda? Mirem la pantalla i… ens apareix un bolet! És que era un geni, en Gaudí! Un gran geni que s’inspirava en les coses més simples.

fotos-blog-ok-casa-batllo-6

NENÚFARS, DRACS I MÀSCARES
Més tecnologia. Ens diuen que enfoquem la guia intel•ligent cap a una maqueta de l’edifici. I comencen a passar coses. La realitat virtual ens deixa veure com era la vida de la família Batlló en aquests luxosos apartaments. Als baixos hi aparquen els carruatges i s’hi emmagatzema el carbó que escalfa les vivendes. A la planta noble s’hi passeja la mestressa i les minyones. A les golfes s’hi estenen els llençols. Al terrat hi fumegen unes xemeneies de fantasia.

La maqueta és blanca. Però dins de l’SmartGuide hi passen moltes coses. /© Gg

La maqueta és blanca. Però dins de l’SmartGuide hi passen moltes coses. /© Gg

I encara més tecnologia. A les golfes hi ha una altra maqueta on es projecta un mapping. Explica en què es va poder inspirar Gaudí per decorar la façana que mira al Passeig de Gràcia. A què us recorda, família? Què hi veieu? Doncs Gaudí hi veia un romàntic estany ple de nenúfars. I també un mar i el vaivé les onades. I d’aquí els colors de la ceràmica incrustada a la paret: blaus, verds, marrons…

I els balcons? Què semblen? Són ulls que ens miren? Són màscares! Antifaços, com els que es porten per Carnaval! Ara que ens hi fixem , aquest trencadís de coloraines de la façana podria ben bé ser confeti! I la teulada un barret d’arlequí! Però, un moment….tornem a mirar el ulls, buits, de pedra blanquinosa. Quin aspecte de calavera que tenen també aquests balcons!

A la ciutat es coneguda com la casa de les màscares, la casa dels ossos, la dels badalls, la casa del drac... /© Gg

A la ciutat es coneguda com la casa de les màscares, la casa dels ossos, la casa del drac… /© Gg

Aquesta torre té una creu que apunta als quatre punts cardinals. /© Gg

Aquesta torre té una creu que apunta als quatre punts cardinals. /© Gg

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Però el que ens impressiona més és la teulada. Pugem al terrat i la tenim a tocar. Com la podríem definir? És una enorme columna vertebral que va de punta a punta de l’edifici, com una espina de peix. A una banda, la teulada està coberta de trencadís. A l’altra…semblen escates! I ja ho tenim, ara ho veiem! És el llom d’un drac! Al capdamunt de la Casa Batlló hi descansa una bèstia de colors que vigila qui va i ve per un dels passejos més animats de la ciutat!

Les escates del drac són tornassolades. Segons brilli el sol, canvien de tonalitat. /© Gg

Les escates del drac són tornassolades. Segons com brilla el sol, canvien de tonalitat. /© Gg

UNA MICA D’HISTÒRIA: UNA CASA DE VEÏNS…DIFERENT
Cotxeres, planta baixa, planta principal amb pati, quatre plantes senceres, golfes i terrat. L’encàrrec és important. Gaudí ha de reformar un edifici, en ple Passeig de Gràcia. És el 1903 i la zona cotitza. Les famílies més riques de la ciutat s’hi fan la casa…i l’aparador.

L’empresari tèxtil Josep Batlló i la seva esposa, l’Amàlia Godó, compren un immoble que gairebé té trenta anys i gens de glamur. El volen enderrocar, però finalment opten per reformar-lo. I confien les obres a un arquitecte emergent i innovador. Li demanen un canvi d’imatge radical, volen una casa que es faci notar, que els faci diferents de la resta.

Gaudí va treballar amb els millors artesans de tots els gremis. A la Casa Batlló hi van fer una gran feina ceramistes, fusters, ebenistes, forjadors, vidriers, picapedrers... /© Gg

Gaudí va treballar amb els millors artesans. A la Casa Batlló hi van fer una gran feina ceramistes, fusters, ebenistes, forjadors, vidriers, picapedrers… /© Gg

El pati de llums sembla un gran mar, ple d’onades, només hi falten els peixos! Finestres grans a baix i petites a dalt. Tot per aprofitar la llum natural! /© Gg

El pati de llums sembla un gran mar, ple d’onades, només hi falten els peixos! Finestres grans a baix i petites a dalt. Tot per aprofitar la llum natural. /© Gg

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Quan fa calor, obrim els forats i ventilem la casa. I amb molt estil. /© Gg

Quan fa calor, obrim els forats i ventilem la casa. I amb molt estil. /© Gg

Gaudí s’hi llueix. Li deixen màniga ample i s’hi aprofita. I la seva creativitat desbordant transforma un edifici “normal”, sobri i clàssic, en una mena de poema dedicat a la natura. L’omple de bolets, flors, cargols i nenúfars, dracs i carnavals, i un mar immens ple d’animals fantàstics. De seguida ens posem tots d’acord: la Casa Batlló és un edifici alegre. S’hi devia viure bé, aquí!

Quines xemeneies tan originals! Estan dissenyades, a més, per impedir que l’aire rebufi cap endins. I semblen bolets. /© Gg

Quines xemeneies. Semblen bolets? Estan dissenyades per impedir que l’aire rebufi cap endins. /© Gg

En sortir de la Casa Batlló, un nano de l’edat dels meus li diu al senyor que recull les videoguies: “flipante, me ha encantao… toda la casa”. Em giro i demano, hi esteu d’acord? Del tot, segur. Puntuem la visita i li donem un 9. I el punt que falta? “Mama digues a la gent que vingui a la Casa Batlló, però no a l’estiu ni ens les èpoques que hi ha més turistes, perquè serà més bonica.“Uffff, això serà difícil, Gaudí és molt Gaudí.” Però almenys que consti el consell.

fotos-blog-ok-casa-batllo-7

La Casa Batlló va obrir les portes a les visites culturals el 2002, amb motiu de l’Any Internacional Gaudí. /© Gg

Per cert, sou dels que, mai dels mais, compreu la fotografia que us ofereix el lloc turístic en qüestió? Ho admeto, jo m’hi he deixat calers almenys en dues ocasions. Una a l’Aquàrium, perquè sempre m’ha fet molta gràcia veure tota la família envoltada pels infinits queixals d’un tauró. L’altre ha sigut aquí, a la Casa Batlló. Irresistible, ho prometo. Et deixen sortir a un balconet de la part alta de l’edifici, amb vistes al Passeig de Gràcia. Només és un moment, un flash ràpid, que hi ha cua.

La foto, resulta ser única.

I que xulos que estem, envoltats de trencadís de colors. Ens sentim “engaudiniats”!/© Gg

I que xulos que estem, envoltats de trencadís de colors. Ens sentim “engaudiniats”!/© Gg

Mapping “El despertar de la Casa Batlló”. Espectacular, no us el perdeu!

HEU DE SABER QUE
-ON ÉS? Molt fàcil de trobar: Passeig de Gràcia, 43. Cantó muntanya. Busqueu una façana plena de colorins. I una cua de turistes davant la porta. Però no us espanteu! Les taquilles solen anar ràpides. La Casa Batlló obre els 365 dies de l’any, de les 9h a les 21h.
-SER EL PRIMER. Voleu tenir la Casa Batlló gairebé per a vosaltres sols? Hi ha la possibilitat de fer la visita “Be the first!”. Es tracta d’entrar abans de les 8:30 del matí, quan les portes encara no són obertes al públic. I un màxim de deu persones! És tot un privilegi…que es paga. Val 36€.
-ALTRES VISITES. Consulteu les diverses possibilitats de conèixer la Casa Batlló. Fan visites teatralitzades molt recomanable per a famílies, una ruta que acaba amb una copa de cava al terrat, la oferta Open Date per entrar el dia que convingui o el FastPass per evitar cues.
-PREUS. L’entrada general val 23,5 els adults. 20,5€ nens entre 7 i 18 anys, els estudiants amb carnet i els majors de 65 anys. 15€ els residents a la província de Barcelona. Menors de 7 anys i socis Club Super 3, gratuït.
-SMARTGUIDE. La guia multimèdia està inclosa en el preu. Val molt la pena utilitzar-la, perquè descobreix múltiples detalls que ens passarien desapercebuts. Està disponible en deu idiomes.
-DISCAPACITATS. A la hora d’adaptar la casa com a museu s’ha tingut molt en compte l’accessibilitat. La visita és apta per a persones amb discapacitats de vista, oïda i mobilitat. Els textos de l’SmartGuide es poden demanar en paper i en format Braille. Hi ha plafons per tota la casa que també utilitzen aquest llenguatge i la maqueta tridimensional de la façana es pot tocar. També es poden palpar moltes parts de la casa. I s’ofereixen cadires de rodes amb les dimensions adequades per pujar amb l’ascensor de la casa.

El Geoparc de la Catalunya Central

dimecres, 21/06/2017 (gguiteras)

Aquest post serà breu de text, però ric en fotografies. I ja us aviso que serveix per fer “propaganda” d’un article del qual n’estic especialment satisfeta. El publica la revista “Experiències” d’aquest semestre primavera-estiu. I parla del Geoparc de la Catalunya Central.

El Geoparc de la Catalunya Central va ser acceptat a la xarxa europea de geoparcs el setembre de 2012 /© Gg

El Geoparc de la Catalunya Central va ser acceptat a la xarxa europea de geoparcs el setembre de 2012 /© Gg

Què és un Geoparc? 
Un Geoparc és un territori definit amb una geologia excepcional, que ha condicionat el paisatge i la manera de viure-hi. Als anys 90 la inquietud de certs geòlegs per protegir aquests llocs, únics al planeta, va derivar en la creació d’una xarxa de Geoparcs que ha anat creixent. Actualment n’hi ha 120 a tot el món, 69 a Europa, 11 a Espanya i 1 a Catalunya.  I cada any es presenten noves candidatures, com la de la Conca de Tremp-Montsec.

A un Geoparc hi podreu fer visites excepcionals. Coves, falles, mines, muntanyes, penya-segats, congostos. El geoturisme implica trepitjar paisatges insòlits, però també fer esports a la natura, visites culturals o tastets dels productes d’un territori.

Read the rest of this entry »

Les famílies intrèpides, de nou en marxa!

divendres, 28/04/2017 (gguiteras)

En aquest blog ja us he explicat, en altres ocasions, el projecte Família Intrèpida que proposa la Xarxa d’Albergs Costa Brava-Pirineu de Girona. Es tracta d’un paquet turístic, de cap de setmana, que inclou l’allotjament, els àpats i un munt d’activitats.

Torno a parlar d’aquest projecte perquè sembla que la cosa rutlla, la iniciativa agrada, i per aquesta primavera-estiu han proposat noves dates. I estades més llargues!

QUÈ VOL DIR SER INTRÈPID?

Doncs tenir ganes de descobrir racons nous, tenir curiositat per aprendre de la natura, sentir passió per les llegendes, el misteri i els enigmes, els senders, els oficis, els animals de la nit, els bassals, les pocions màgiques…

Si tot això us motiva, segur que el programa Famílies Intrèpides us interessarà.

Read the rest of this entry »

L’Arborètum d’Espinelves

dimarts, 21/03/2017 (gguiteras)

Crec que, almenys un cop a la vida, tots nosaltres hem anat de visita a Espinelves, a Osona. I probablement hem marxat carregats del poble amb un arbre. Si o no?

Aquest post no va de la popularíssima Fira de l’Avet, que es fa a principis de desembre. Però si que parlarem d’arbres. Aquests, però no us els podreu emportar a casa. Primer perquè no us cabrien enlloc! Però sobretot perquè són una joia, un tresor, són arbres únics, centenaris.

Els anem a trobar a la finca de Masjoan.

Aquí hi trobareu alguns dels arbres més ancians i alts de Catalunya. /© Gg

Aquí hi viuen alguns dels arbres més alts, ancians i espectaculars de Catalunya. És un bosc màgic! /© Gg

 

ELS ARBRES MÉS ALTS DEL MÓN
Avui fem una excursió curta per l’Arborètum de Masjoan, un lloc ple d’arbres monumentals. Sequoia gegant, Avet de Vancouver, Cedre del Líban, Pi de l’Himàlaia…Fins a 58 espècies diferents de coníferes de tot el món.  Però, què hi fan a Espinelves aquests arbres?

Read the rest of this entry »

On anem família? Ara, a la ràdio!

dijous, 16/03/2017 (gguiteras)

Família, això s’anima! M’han proposat col·laborar a la xarxa de ràdios digitals Sunion. És una xarxa que tot just s’estrena, a través d’internet, amb Ràdio Ciutat de Vic i Ràdio Figueres. I esperem que aviat siguin moltes més! Són ràdios de proximitat, que expliquen les coses que passen a cada territori. Fan informatius, fan música i poc a poc comencen a ampliar la seva oferta amb programes diversos. Que es poden sentir en directe o bé a la hora que vosaltres vulgueu, a través de podcast.

El primer dia a la ràdio! A cada programa, una nova aventura de la família. /© Gg

El primer dia a la ràdio! A cada programa, una nova aventura de la família. /© Gg

I en aquest nou projecte s’ha embarcat “On anem, família?” Ara el blog també és un espai, d’uns 5-7 minuts de durada, que s’emet, per començar a Ràdio Ciutat de Vic.  El podeu escoltar, en directe cada dijous, a dos quarts de nou del vespre. O quan vosaltres vulgueu baixant-vos l’arxiu de podcast del programa! Cliqueu aquí!

Read the rest of this entry »

La festa de l’os de Prats de Molló

dilluns, 6/02/2017 (gguiteras)

Família, avui anem de festa. Poseu-vos roba vella, d’aquella que no us estimeu gens perquè, probablement no la podreu tornar a fer servir més. Per cert, us fan por les bèsties? Doncs, ho teniu una mica pelut, perquè justament aquesta festa consisteix a anar a caçar ossos!

Va! No us espanto més, que no n’hi ha per a tant. Segur que tornareu a casa sense ni una rascada. Com a molt tornareu ben bruts de sutge.

Important per l’agenda! Festa de l’os de Prats de Molló 2017: diumenge 12 de febrer

El ossos persegueixen la gent pels carrers de Prats de Molló. Correu, que venen! /© Gg

El ossos persegueixen la gent a Prats de Molló. Correu, que venen! /© Gg

Read the rest of this entry »

La família intrèpida se’n va a la mar

diumenge, 27/11/2016 (gguiteras)

Bones notícies per a les famílies intrèpides! Un nou establiment s’ha unit a la xarxa d’Albergs Costa Brava Pirineu de Girona. Es tracta de Mana Mana Hostel, de Tossa de Mar. És al casc antic de Tossa, gairebé a tocar de l’aigua i de les muralles, en una vella casa de pescadors.

Nosaltres ja hi hem estat! És un alberg petit i acollidor, amb una magnífica terrassa que ens ha regalat un capvespre de lluna i teulades. A principis de tardor hi vam fer una escapada. Com la resta d’albergs de la xarxa, fan una proposta de cap de setmana ple d’activitats.

“La vida al mar” és una programa molt salat per conèixer el camí de ronda i les muntanyes de Tossa, trepitjar la sorra de platja i les pedres de la muralla, aprendre a fer “nucs” i conèixer el llenguatge dels fars.

Als mesos d’hivern, Mana Mana Hostel tanca. Obrirà portes de cara a la primavera. Quan s’acosti la data, us ho recordarem amb un post de la nostra aventura a Tossa. Però, mentrestant, mireu aquest vídeo, editat per Juls Produccions. I aneu preparant un forat a l’agenda!

Així és com vam viure nosaltres la vida al mar de Tossa.

Eps, un recordatori! La xarxa Albergs Costa Brava Pirineu de Girona la formen els albergs de Sant Joan de les Abadesses, Llançà, la Vall d’en Bas, Banyoles i Tossa de Mar. Els cinc establiments ofereixen el programa Família Intrèpida en diferents dates. A cada lloc es fan activitats diferents, adaptades a l’entorn. El cost és de 53 euros els nens de 4 a 13 anys, i 89 euros a partir dels 14 anys i adults.

Nosaltres també hem viscut l’experiència La vida a les muntanyes, a l’alberg Ruta del Ferro, al Ripollès. Aquí trobareu el post Família Intrèpida a Sant Joan de les Abadesses,  primera part i el post Família Intrèpida a Sant Joan de les Abadesses segona part.

I aquí, el vídeo! Divertiu-vos!

Sant Benet de Bages i una historia d’amor

divendres, 4/11/2016 (gguiteras)

En els últims anys he visitat, en diverses ocasions, Món Sant Benet, entre Sant Fruitós de Bages i Navarcles. El trobo un lloc molt agradable, que no em cansa mai.  El monestir és fantàstic i l’entorn molt bonic. A més, la fundació que gestiona l’espai des de fa uns quants anys, té l’encert d’oferir visites guiades de temàtica diversa. Hi he estat seguint els passos dels monjos que van fer créixer el monestir medieval. M’he passejat pels horts que l’envolten, on es conreen verdures i hortalisses tradicionals de la comarca. Un capvespre d’estiu recordo que vam perseguir els personatges màgics de la companyia Gog i Magog entre els murs de pedra.

Aquest cop ens han temptat les ànimes. Les d’un pintor i una venedora ambulant, que ronden pels jardins, el claustre i les galeries de Sant Benet.

Que hi fa una taula tan ben parada al claustre de Sant Benet? De qui són el barret i el xal? /© Gg

Que hi fa una taula tan ben parada al claustre de Sant Benet? De qui són el barret i el xal? /© Gg

Read the rest of this entry »

Barranquisme al Pirineu

dilluns, 4/07/2016 (gguiteras)

Això dels esports d’aventura, com tot, t’ha d’agradar. Personalment m’atrauen, perquè hi ha un contacte molt directe amb la natura, amanit amb l’emoció que provoca el risc controlat.

Controlat, sempre i que facis cas als experts, utilitzis el material adequat i posis la dosi de seny que demana l’activitat. L’estiu passat em vaig estrenar amb el barranquisme. Coi, no va ser fàcil! És una experiència que m’ha quedat impregnada a la pell. En faig memòria en aquest post.

Adrenalina mesclada amb aigua. /© Gg

Adrenalina mesclada amb aigua. /© Gg

Read the rest of this entry »