El Pessebre dels Oficis Perduts de Sant Guim de la Plana

Arribem a Sant Guim de la Plana a primera hora de la tarda, perquè volem veure el poble amb claror de dia. Tenim el temps just per fer un tomb pel casc antic, on es fa el pessebre. I ja quedem encantats amb els carrers estrets, les arcades, els racons amagats. Tot de pedra vella i fusta esquerdada: l’escenari promet.

Però comença a ploure. A bots i barrals. I això ens fa témer que la nostra sortida a la Segarra quedarà frustrada. A Sant Guim, però, s’estimen molt el seu pessebre i poques vegades n’han anul•lat una sessió. Al poble hi viuen unes noranta persones, que solen ‘reclutar’ familiars, amistats i gent dels municipis veïns per poder fer les actuacions. L’Associació Cultural La Marinada, que va començar el pessebre als anys vuitanta, acaba reunint més de tres-centes cinquanta persones, entre actors i membres de l’organització. L’esforç per vestir tothom, recrear els espais, buscar eines antigues, decorar totes les estances i atendre els visitants és enorme.

Ens diuen que el pessebre es farà! Prenem el paraigua i fem cua sota la pluja. Ens ofereixen una tassa de caldo calent, així que l’espera no es fa tan pesada. Finalment, obren la porta del castell medieval de Sant Guim.

I entrem en un món… màgic.

Comença el nostre viatge en el temps.

Comença el nostre viatge en el temps. / © Gg

En aquest taller hi fan carros

En aquest taller hi fan carros. / © Gg

El recorregut passa per dins de cases particulars.

El recorregut passa per dins de cases particulars. / © Gg

El Pessebre Vivent dels Oficis Perduts recrea feines de tota la vida, que han anat desapareixent amb els nous temps. En aquest viatge al passat trobem l’escloper, el ceramista, el cisteller, el cadiraire, l’espardenyer, l’esmolet. Hi ha un mercat i l’hostal, unes dones que fan la bugada i una pagesa que tria ametlles. Passem per cal ferrer, on el foc està sempre encès. Veiem com arreglen botes de fusta, com fan cordes i com es treballa als telers.  En un racó trien i remenen herbes remeieres. Quina olor! Tothom sembla estar enfeinat. Uns fan escombres, altres tallen farratge, a la premsa de l’oli tampoc baden. I ens topem amb un àngel i veiem el nen Jesús, acabat de néixer, a l’estable.

Les mans àgils fan cistells de vímet.

Les mans àgils fan cistells de vímet. / © Gg

S'han buscat tot tipus d'eines i estris antics per recrear cada escena.

S’han buscat tot tipus d’eines i estris antics per recrear cada escena. / © Gg

L'associació La Marinada escenifica el pessebre des dels 80.

L’associació La Marinada escenifica el pessebre des dels vuitanta. / © Gg

El recorregut és laberíntic, perquè Sant Guim ha conservat, gairebé intacta, una bona part del seu cas antic medieval. I això ha resultat ser un espai magnífic per fer-hi  aquest pessebre. Resulta que entrem a dins de cases, travessem cuines, pugem i baixem escales, ens trobem a dins de cellers i de trulls d’oli centenaris, sortim al carrer, tornem a entrar a les corts del bestiar… un escenari antic, de veritat. Costa molt poc traslladar-se d’època! És una sort que, gràcies al Pessebre dels Oficis Perduts, puguem veure les entranyes més antigues d’aquest poble.

I el que més ens impressiona a tots són els actors. Estan totalment quiets, estàtics, no mouen ni una pestanya. ‘Són de debò?’, diuen els nens. Doncs sí, són de debò. I tenen una paciència infinita que els fa estar com estàtues durant l’estona que dura cada sessió.

Els personatges no es mouen gens, ni mica.

Els personatges no es mouen gens, ni mica. / © Gg

 

Ups! Compte! quina sorpresa!

Ups! Compte! Quina sorpresa! / © Gg

Veurem cap a trenta-cinc escenes diferents.

Veurem cap a trenta-cinc escenes diferents. / © Gg

Els actors immòbils, les estances antiquíssimes del poble, l’excel•lent decoració, la llum tènue i màgica que il•lumina el pessebre, el silenci que hi ha durant el recorregut…, tot plegat ens fascina.

Cada representació passen per aquí set-cents visitants, però no ens sembla gens atabalador ni incòmode.

El pessebre va ser declarat d'Interés Turístic per la Generalitat l'any 2002.

El pessebre va ser declarat d’Interés Turístic per la Generalitat l’any 2002. / © Gg

Ja fa 32 anys que es fa el pessebre dels oficis perduts.

Ja fa 32 anys que es fa el pessebre dels oficis perduts. / © Gg

Els homes que fan les forques

Els homes que fan les forques. / © Gg

És un pessebre vivent encantador. Acaba el recorregut i la veritat és que hi tornaríem! Però ens atreu l’escalfor d’unes brases i una oloreta reconfortant. Abans de marxar del poble ens conviden a torrades, ben amanides amb oli de la terra. Si ja sortíem del pessebre amb un somriure a la cara, ara la sensació encara és més agradable!

Fa fred, però al costat de les brases se'ns passa de cop!

Fa fred, però al costat de les brases se’ns passa de cop! / © Gg

-Representacions: 20, 21, 26, 27 i 28 de desembre de 2014. 3, 4, 10 i 11 de gener.
-Horaris: Cada dia una sessió a 2/4 de 7 de la tarda.
-Preus: 5 € (nens de 7 a 12 anys), 7 € (a partir de 13 anys) 6 € (grups de 20 persones) Podeu fer reserves per telèfon i online a la web del pessebre!

I si en voleu veure un magnífic reportatge fotogràfic, no us perdeu el POST que va fer en Rafael López-Monné als blogs del Descobrir.cat. En Rafael ha editat un llibre preciós amb imatges d’aquest pessebre tan especial.

 

Comparteix

    Etiquetes: , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús