Rupit i les Roques Encantades

Fa pocs mesos, el nostre nebot i cosí ha fet la Primera Comunió.  Per celebrar-ho li hem volgut regalar un tresor.  Un tresor dels de veritat!  Però no l’hi hem posat fàcil, perquè ja se sap que els botins més  preuats són aquells que costen d’aconseguir.  A Catalunya, els millors experts en tresors i amagatalls eren els bandolers. Així que hem acompanyat el nano fins al Collsacabra, on, fa anys, s’hi movia en Joan Sala, més conegut com Serrallonga.  Aquest post és la crònica d’una divertida jornada de recerca…

L’ORIGEN DE LA HISTÒRIA
Tot comença a Rupit, travessant el pont penjat sobre la riera. El pont és una mena de túnel del temps.  A  l’altra banda trobem cases antigues, carrers empedrats, balcons de fusta… tot tan ben conservat que fàcilment ens traslladem a l’època dels bandolers,  quatre-cents anys enrera.  Al segle XVII el poble era un anar i venir de gent, s’hi feia mercat i acollia molts viatgers que feien camí cap a Vic, Olot o les Guilleries.

Travessem el pont penjat, una mena de túnel del temps./ © Gg

Travessem el pont penjat, una mena de túnel del temps./ © Gg

-Rupit conserva la seva fesomia antiga. I això el fa un poble encantador./ © Gg

Rupit conserva la seva fesomia antiga, pedra fosca, teulats vermells, flors arreu. I això el fa un poble encantador. / © Gg

Moltes cases tenen llindes de pedra històriques, amb l’any de construcció i la professió dels seus amos./ © Gg

Moltes cases tenen llindes de pedra històriques, amb l’any de construcció i un dibuix que simbolitza la professió dels seus amos./ © Gg

Un dels bandolers més famosos de l’època era en Joan de Serrallonga. Acompanyat d’una bona quadrilla, actuava sovint a la Plana de Vic, el  Montseny, les Guilleries i el Collsacabra. Alt, ben plantat, bigoti fi i presumit, al bandoler li agradava vestir-se bé.  Diuen que visitava sovint els sastres de Rupit, que li cosien capes amples i elegants. Quan les autoritats van decidir empaitar-lo van exigir ajuda als rupitencs, segons expliquen documents històrics.

 A cada portal de Rupit hi havia un artesà. Sabaters, ferrers, sastres... / © Gg

A cada portal de Rupit hi havia un artesà. Sabaters, ferrers, sastres… / © Gg

El carrer del Fossar, al centre de Rupit. Segur que en Serrallonga el va trepitjar, com ara nosaltres./ © Gg

El carrer del Fossar, al centre de Rupit. Segur que en Serrallonga el va trepitjar, com ara nosaltres./ © Gg

A en Serrallonga el van acabar delatant. Però no va ser a Rupit. El van capturar a un mas de Santa Coloma de Farners i el van portar a una presó de Barcelona, on va patir escarment i una mort terrible.

El mas d'en Serrallonga era proper a Rupit. Aquí el tenien molt vist. Alguns el temien. Altres l'ajudaven. / © Gg

El mas del bandoler era proper a Rupit. Aquí el veien sovint. Alguns el temien. Altres l’ajudaven. / © Gg

I què n’ha quedat, d’aquest personatge, mig bandit malvat, mig protector dels boscos?  Per començar la llegenda, que sol ser molt èpica, amb episodis més o menys emocionants,  segons quina consideració ens mereixin els bandolers.

I després moltes històries contades, que poden ser veritat o no. Com la que explica que Serrallonga va amagar molts dels seus botins en un paratge proper a Rupit anomenat les Roques Encantades.

BUSCANT EL TRESOR
I aquí és on en nostre nebot haurà de demostrar que és un paio valent i espavilat, que sap llegir mapes i que pot liderar el grup familiar. L’objectiu: trobar el tresor que el bandoler Serrallonga va amagar al mig del bosc. Li ha caigut a les mans un manuscrit amb indicacions concretes. La primera és deixar Rupit i arribar-nos fins al santuari de la Salut, a uns dotze quilòmetres de distància, en direcció a la Garrotxa.

El punt de partida de la recerca és el santuari de la Salut, al terme de Sant Feliu de Pallerols. Som entremig d'Osona i la Garrotxa. / © Gg

El punt de partida de la recerca és el santuari de la Salut, al terme de Sant Feliu de Pallerols. Som entremig d’Osona i la Garrotxa. / © Gg

-Entre Rupit i el santuari hi ha uns dotze quilòmetres. Triguem uns vint minuts a arribar-hi. Molts revolts, però un paisatge preciós! / © Gg

Entre Rupit i el santuari hi ha uns dotze quilòmetres. Triguem uns vint minuts a arribar-hi. Trobem molts revolts, però el paisatge és preciós! / © Gg

Portem un manuscrit amb indicacions per arribar a les Roques Encantades. Però pel camí trobarem marques grogues i molts cartells. No té pèrdua. / © Gg

Portem un manuscrit amb indicacions per arribar a les Roques Encantades. Però pel camí trobarem marques grogues i cartells. No té pèrdua. / © Gg

El manuscrit indica que s’ha de sortir davant mateix de la porta de l’església del santuari. A mà esquerra hi ha un portal. El travessem i entrem al bosc.  De seguida trobem marques grogues i rètols que indiquen cap a les Roques Encantades. Ens guien, primer per un sender i després per un camí ample, cap a una tanca de filferro i fusta. La travessem, voltem per l’esquerra d’un camp i trobem un trencall. Girem a l’esquerra, com indiquen els cartells.

El camí és molt agradable. Una passejada gens difícil enmig dels camps. / © Gg

El camí és molt agradable. Una passejada entre els boscos i els camps. / © Gg

Els cartells que seguim. Aquesta zona és plena d'excursions. © Gg

Els cartells que seguim. Aquesta zona és plena d’excursions. / © Gg

Els senders són de fàcil caminar, però aneu ben calçats. / © Gg

Els senders són de fàcil caminar, però aneu ben calçats. / © Gg

I, de tant en tant, boscos preciosos. Com aquest de bedolls. / © Gg

I, de tant en tant, boscos preciosos. Com aquest de bedolls. / © Gg

Just després del bosc de bedolls trobem una tanca verda metàl•lica. També la travessem.  I seguim tot recte, ara amb camps a banda i banda. Un ramat d’ovelles hi pastura tan tranquil·lament. Eps, trona! Encara ens mullarem…

Recordeu tancar totes les portes que trobeu! Són per al bestiar. / © Gg

Recordeu tancar totes les portes que trobeu! Són per al bestiar. / © Gg

Les ovelles estan molt còmodes i amples, en aquests camps tant grans! Les veieu, al fons? / © Gg

Les ovelles estan molt còmodes i amples, en aquests camps tan grans! / © Gg

I, de sobte, uns quants faigs enormes:  entrem al bosc. Comencem a olorar-nos alguna cosa. Molsa, falgueres, riures nerviosos, una lleugera bufada al clatell...Qui ha sigut?

Només ens queda una lleugera baixada i de seguida trobem, a mà esquerra, l’entrada de les Roques Encantades.  

El paratge de les Roques Encantades és espectacular. Roques enormes. Arbres altíssims. Silenci. Aroma a natura en estat pur. / © Gg

El paratge de les Roques Encantades és espectacular. Roques enormes. Arbres altíssims. Silenci. Aroma a natura en estat pur. / © Gg

Uaau! Quin faig! Aquest bosc impressiona! / © Gg

Uaau! Quin faig! Aquest bosc impressiona! / © Gg

Les Roques Encantades. Per què n’hi diuen així? Expliquen que,  cap al segle XV, de tant en tant la terra tremolava i des d’aquest lloc sovint rodolaven pedres enormes que acabaven xocant contra les masies de Sant Feliu de Pallerols. Llavors ningú parlava de terratrèmols, sinó que més aviat estaven convençuts que era cosa del dimoni, que matava l’avorriment tirant rocs muntanya avall. Fins que un àngel va encadenar totes les roques a terra, de manera que el diable ja no va poder arrencar-ne més. Ni ell, ni ningú.  Per això encara hi són ara.

Els blocs de pedra estan coberts de molsa i heura. I els arbres s’atreveixen a créixer-hi entremig. / © Gg

Els grans blocs de pedra estan coberts de molsa, heura i petites flors. Alguns arbres s’atreveixen a créixer-hi entremig. / © Gg

La fageda és tan atapeïda que les branques fan de sostre natural.  Amb prou feines s'hi escolen els raigs de llum. / © Gg

La fageda és tan atapeïda que les branques dels arbres fan de sostre natural.  Amb prou feines s’hi escolen els raigs de llum. / © Gg

Quin lloc tan bonic! Tan màgic! Tan misteriós!  Els grans blocs de pedra estan repartits per totes bandes, alguns sobre dels altres. La capriciosa arquitectura natural ha creat petites coves, passos estrets, ponts de pedra, miradors sobre el bosc…. i molts, molts amagatalls!

No és estrany que en Serrallonga triés aquest lloc per guardar-hi el seu tresor! Serà impossible trobar-lo!

Forats, passos estrets, racons coberts de plantes. Quants amagatalls! / © Gg

Forats, passos estrets, racons coberts de plantes. Quants amagatalls! / © Gg

De tant en tant, sentim veus parlant molt fluixet. I uns riures. Qui hi ha, per aquí? / © Gg

De tant en tant, sentim veus parlant molt fluixet. I uns riures. Qui hi ha, per aquí? / © Gg

Busquem i busquem.... però ni rastre del tresor per enlloc. / © Gg

Busquem i busquem…. però ni rastre del tresor del bandoler Serrallonga per enlloc. / © Gg

UN REFUGI DE BANDOLERS I FADES

I de cop i volta el nebot exclama: “He trobat alguna cosa! Veniu! Correu!”  En una raconada, penjades de la branca d’un faig, hi ha unes bossetes. Una per a cada valent. Les obren de seguida. I a dins, sorpresa! Hi ha monedes…dolces! Són llaminadures, un autèntic tresor per als nens.

Algú ha deixat unes bosses lligades amb cordills en una branca. / © Gg

Algú ha deixat unes bosses lligades amb cordills en una branca. / © Gg

Una part del tresor d’en Serrallonga. Quin botí més dolç! / © Gg

Una part del tresor d’en Serrallonga. Quin botí més dolç! / © Gg

I al costat de les bossetes una nota: “No busqueu més el botí del Serrallonga. Nosaltres, les fades de les Roques Encantades, el protegim.”  Caram! El text segueix:  “Despistem els lladregots amb els nostres encanteris màgics. I només compartim part del tresor amb aquells nens i nenes que veniu al bosc, l’estimeu i teniu cura de no embrutar-lo.”

Ara ja sabem de qui eren els riures i els murmuris. Resulta que aquest és un paratge ple de criatures màgiques. No només hi ha fades!  També hi ha dones d’aigua,  que són molt belles i solen viure en rius i gorgs. I martinets, uns homenets menuts com llavors que treballen de forma sorprenent. I també hi viuen els follets, entremaliats i jogassers. Segur que són els que m’han bufat al clatell!

No us ho creieu?  Visiteu les Roques Encantades.  I ja m’ho explicareu, ja…

Trobem un plafó que explica la història dels éssers màgics que viuen en aquest bosc./ © Gg

Trobem un plafó que explica la història dels éssers màgics que viuen en aquest bosc encantat i encantador. / © Gg

Fades, dones d'aigua, martinets, follets...són amagadissos, misteriosos i bromistes!/ © Gg

Fades, dones d’aigua, martinets, follets…són amagadissos, misteriosos i bromistes! I s’estimen molt aquest lloc. / © Gg

PER SABER
*Regalar experiències. Aquest regal diferent, una fantàstica jornada familiar d’aventures,  l’hem pogut fer gràcies a l’ajuda d’en Llorenç Vallès, creador del portal Rupit Viu. Bon coneixedor del Collsacabra, ens ha explicat la història que uneix Serrallonga, Rupit i el paratge de les Roques Encantades.  Seguiu els seus projectes al portal o a la seva adreça a facebook.

*Per arribar. La carretera C-153 travessa tot el Collsacabra i enllaça les comarques d’Osona i la Garrotxa. D’ oest a est,  surt de l’Eix Transversal i passa per Roda de Ter, Masies de Roda, l’Esquirol, Rupit i Pruit, el Santuari de la Salut, els Hostalets d’en Bas i Sant Esteve d’en Bas. Arriba a una confluència de carreteres: la C-37 que torna a Osona pel Túnel de Bracons, la C-152 que va a Olot i la C-63 que va cap a la comarca de la Selva.

*L’excursió de les Roques Encantades.  És molt fàcil i apta per a nens petits que ja caminin una mica. O que vagin amb motxilla. No us ho aconsello per als cotxets, el terreny és molt irregular. Està molt ben marcada amb senyals grocs i molts cartells indicatius. Compteu uns tres quilòmetres en total. Nosaltres hem trigat mitja hora per anar i vint-i-cinc minuts per tornar. Guardeu, això sí, temps per estar al paratge. Els nens no en voldran marxar mai!

*Fer cas de les fades!  Tingueu cura del bosc, un ambient molt fràgil. Emporteu-vos les deixalles. Eviteu fumar. Tanqueu totes les portes de bestiar que trobeu.

*Quan anar-hi?  Doncs durant tot l’any!  A la primavera la fageda llueix verds intensos. A l’estiu és un gran refugi per la calor. Els colors de la tardor són espectaculars. I a l’hivern és un lloc genial per fer cabanes!

*On dinar? Aquest un paratge per passar-hi tot el dia! És una bona idea portar picnic. Recordeu deixar el bosc com l’heu trobat! Si voleu entaular-vos, al Santuari de la Salut fan menús de dilluns a divendres i carta diària. També funciona com a hostatgeria, té 25 habitacions. A Rupit també hi ha molts i bons restaurants. De camí al poble trobareu La Devesa. És on hem dinat nosaltres. A recomanar: les patates d’Olot!

La Devesa és a mig camí entre Rupit i el Santuari de la Salut. / © Gg

La Devesa és a mig camí entre Rupit i el Santuari de la Salut. / © Gg

Mengeu embotits i les patates d’Olot. Per grups proposen uns entrants molt complets. / © Gg

Mengeu embotits i patates d’Olot. Per a grups proposen entrants molt complets amb productes de la zona.  / © Gg

Comparteix

    Etiquetes: , , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús