Anem a buscar oli a l’Urgell

No fallen mai. Pel novembre sempre rebo una carta dels amics de  Cal Jan, un molí d’oli gairebé centenari de Guimerà. M’avisen que ja fa uns dies que recullen arbequines, que la temporada està sent més o menys reeixida i em recorden que, a partir de la Puríssima, el molí obre portes. Ah! I no s’obliden mai d’afegir-hi un petit regal: una participació d’un número de loteria de Nadal.

Penjo la carta a la nevera per fer memòria que, durant el desembre, toca anar a l’Urgell. A casa, s’ha convertit en una tradició que sovint hem compartit amb família i amics.

I, a més, el rebost ja ho reclama, la veritat!

Guimerà està situat al sud de l'Urgell, a la vall del riu Corb./© Gg

Guimerà està situat al sud de l’Urgell, a la vall del riu Corb./© Gg

Cal Jan és un molí d'oli històric. Funciona des dels anys vint. /© Gg

Cal Jan és un molí d’oli històric. Funciona des dels anys vint. /© Gg

No en queden masses, de trulls tradicionals com aquest.Veure'l en funcionament és tota una llicó d'història per als nens. /© Gg

No en queden masses, de trulls tradicionals com aquest. Veure’l funcionar és tota una lliçó per als nens: agricultura, mecànica, historia, gastronomía, tradició… /© Gg

El molí de Cal Jan està situat a peu de carretera, a la part baixa del poble, un lloc pràctic perquè hi arribin els tractors carregats d’olives. Des de l’any 1928 el fa anar la mateixa família, els Armengol. Porten tres generacions greixant la maquinària, procurant que les moles girin i la premsa vagi ben fina. I és que, en tots aquests anys, el sistema de producció no ha canviat gaire gens.

El trull comença a rebre olives dels pagesos de la zona a mitjans de novembre. I de seguida aixafa i prepara les primeres partides d’oli nou. A principis de desembre s’obre el portal per als compradors. Tota la producció es ven a Guimerà, sovint a clients fidels que repeteixen un any rere l’altre. I no triguen gaire a buidar el magatzem. Al febrer ja han venut tot l’oli. I el molí tanca fins l’any que ve.

Aquests dies, Cal Jan és un bullider de gent que compra l'oli per tot l'any. /© Gg

Aquests dies, Cal Jan és un bullider de gent que compra oli per tot l’any. /© Gg

Quan arribem a Cal Jan, seguim una mena de ritual que s’ha imposat, de manera natural, durant aquests anys. Primer diem bon dia a tothom. Com que a casa hi ha un Jan que visita el molí des que va néixer, sempre li passen revista, per comprovar quants centímetres ha crescut en el darrer any.

Després tots, nanos i adults, ens aboquem a la taula de les torrades. Cal tastar el producte!

Una mica de pa, un bon raig d’oli i un tall de bull blanc o negre. Aquí, l’esmorzar té un altre gust, us ho asseguro.

Torrades calentes amb un bon raig d'oli. Simple i deliciós! /© Gg

Torrades calentes amb un bon raig d’oli. Simple i deliciós! /© Gg

I per arrodonir l'esmorzar: un "trago" del porró. Només els grans, eh! /© Gg

I per arrodonir l’esmorzar, un “trago” del porró. Només els grans! /© Gg

Següent pas, visitar el molí. En Francesc, amb una paciència infinita, ens repeteix la història que ja coneixem, però que sempre ens encanta tornar a escoltar. Com feu  l’oli? Doncs els pagesos descarreguen les olives a l’entrada de l’edifici. Després, es separen les fulles dels fruits i es netegen.

Les olives es carreguen a una cinta i van caient, a poc a poc, dins el molí. Els trulls, les enormes moles còniques de pedra, hi van passant per sobre i les van fent miques. Les aixafen fins a convertir-les en una pasta espessa, viscosa, brillant.

Aquí fan oli verge extra. És el que s'obté directament de les olives i només mitjançant procediments mecànics. /© Gg

Aquí fan oli verge extra. És el que s’obté directament de les olives i només mitjançant procediments mecànics. Els trulls no paren de girar. /© Gg

Aquest és l'aspecte de les olives, ben esmicolades. /© Gg

Aquest és l’aspecte de les olives, ben esmicolades. /© Gg

La pasta va caient a una mena d’enorme colador. L’anomenen extractor parcial. El mateix pes de l’oli fa que en comencin a caure les primeres gotes. És un líquid tèrbol, d’una aroma potent.

Les olives aixafades cauen en aquesta mena de gran colado./© Gg

La pasta marronosa cau en aquest gran colador i comença a regalimar./© Gg

Pel propi pes,la pasta marronosa comença a regalimar. Van caient les primeres gotes d'oli... /© Gg

Pel propi pes, van caient les primeres gotes…oli en estat pur. /© Gg

El primer oli és espès, potent i aromàtic. /© Gg

El primer oli és espès, potent i aromàtic. El tastem? /© Gg

Després la pasta es posa dins d’esportins, una mena de cabassos plans, expressos per fer oli. Es tracta de dos grans discos fets d’espart que s’uneixen entre si. El de la part de dalt té una obertura rodona, per poder posar la pasta d’oliva a dins. Un operari omple els esportins, en fa una pila i els posa a la premsa.

La pressió fa que l’oli vagi sortint. Aquest és un dels moments que jo trobo màgic. De cop i volta, tot són regalims, oli vessant, i res més. No hi ha cap trampa en aquest producte. És així de natural. D’autèntic. I de bo.

La pasta es va posant dins els esportins. Se'n fa una bona pila. /© Gg

La pasta es va posant dins els esportins. Se’n fa una bona pila. /© Gg

Gairebé tota la feina del molí es fa a ma. /© Gg

Gairebé tota la feina del molí es fa a ma. /© Gg

Els esportins estan fets expressos per al procés de l'oli./© Gg

Els esportins estan fets expressos per al procés de l’oli. © Gg

El sistema tradicional del molí de pedra es basa en la pressió en fred amb la premsa i la decantació natural./© Gg

El sistema tradicional del molí de pedra es basa en la pressió en fred amb la premsa i la decantació natural./© Gg

L’oli passa per uns decantadors on, per densitat, es separa de l’aigua. Un cop depurat, ja està llest per envasar. I la màquina, potser un dels pocs enginys moderns del molí, no para d’omplir ampolles i més ampolles.

L'oli s'ha separat de l'aigua en un decantador. Ara ja es pot envasar. /© Gg

L’oli s’ha separat de l’aigua. Ara ja es pot envasar. /© Gg

El verge extra és l'oli de més qualitat i té unes propietats d'aroma i sabor excepcionals. /© Gg

El verge extra és l’oli de més qualitat i té unes propietats d’aroma i sabor excepcionals. /© Gg

Un cop espremuda, la pasta s’amuntega a l’entrada del molí i s’asseca. És la pinyolada. /© Gg

Un cop espremuda, la pasta s’amuntega a l’entrada del molí i s’asseca. És la pinyolada. /© Gg

Seguim amb el ritual. Calculem quan oli necessitem per passar la temporada i pugem al primer pis, on hi ha el despatx del trull. Fem la comanda, agafem el calendari –un altre regal per als clients- i la fem petar una mica sobre com ha anat la collita. La producció ha estat bona o minsa. Les arbequines estan al punt o porten més aigua del volgut. Quina fressa que feia l’última rubinada del Corb, que s’ha endut uns quants camps d’oliveres riu avall!

Oli per tot l'any...i per tota la família! /© Gg

Oli per tot l’any…i per tota la família! /© Gg

I el preu? Doncs depèn de l'anyada. Quan pagarieu per aquest regal de la terra? /© Gg

I el preu? Doncs depèn de l’anyada. Sol rondar els quatre euros el litre. Car? Quan pagaríeu per aquest regal de la terra? /© Gg

Posats a fer, també ens emportem uns quants pots d'arbequines per fer l'aperitiu. I mel de la comarca./© Gg

Posats a fer, també ens emportem uns quants pots d’arbequines per fer l’aperitiu. /© Gg

En fi. Ens agrada anar a Cal Jan. Perquè tot plegat va més enllà de la pura transacció comercial. En aquesta visita sempre fem memòria de com es fa un producte tan bàsic com l’oli. Entrem dins la mateixa història veient com funciona un trull tradicional, gairebé centenari. I, sobretot, trobem el caliu de les persones del terral.

Què voleu que us digui. A mi, un oli d’aquest tipus em resulta encara més saborós. Diguem que m’enriqueix les torrades, les amanides i la carn a la brasa.

Ep! Que m’oblidava de l’última part del ritual! No podem marxar de Guimerà sense pujar a la torre de guaita del capdamunt del poble, des d’on hi ha una esplèndida vista de la vall del riu Corb. La torre era una de les peces més importants del castell de Guimerà, una fortificació de frontera construïda al segle XI. Vigilava qui passava pel riu i pels camins que travessen la vall.

A Guimerà n’hi diuen “el 9 de copes”. Amb les seves cases apilades, les unes sobre les altres, sembla aquesta carta de la baralla. /© Gg

A Guimerà n’hi diuen “el 9 de copes”. Amb les seves cases apilades, sembla aquesta carta de la baralla. /© Gg

El 1975 van declarar Guimerà conjunt historicoartístic. /© Gg

El 1975 van declarar el poble conjunt historicoartístic . /© Gg

Sota la protecció del castell, hi va anar creixent el poble. Els primer carrer, de fet, era un antic camí de ronda. Cap al segle XIV es va aixecar l’actual església, les muralles, els portals…

I des de llavors que no ha canviat gaire. De fet, Guimerà encara conserva la seva estructura medieval: cases apilades unes sobre les altres, porxos i arcades, carrers estrets i costeruts, i desenes d’escales per salvar el desnivell.

Què és això? Un laberint de carrers i portals! /© Gg

Què és això? Un laberint de carrers i portals! /© Gg

Prepareu cames! I esquenes els que porteu motxilla! /© Gg

Prepareu cames! I esquenes els que porteu motxilla! /© Gg

La torre de guaita la van construir sobre la roca viva. /© Gg

La torre de guaita la van construir sobre la roca viva. /© Gg

No us enganyaré, sempre arribo al capdamunt de la torre de guaita bufant. Però val la pena. Un mar de teulades terroses s’estén als peus. Oliveres, ametllers i els bancals de cereal que comencen a verdejar. El riu Corb recorrent, tranquil, tota la vall. I un ventet fred que talla la pell i omple els pulmons de benestar.

Des del cim de la torre Guimerà és un mar de teulades terroses. Les cases estan fetes amb la pedra de la zona./© Gg

Des del cim de la torre Guimerà és un mar de teulades. Les cases estan fetes amb la pedra de la zona, de tons marrons i grisos. Contrasten amb la verdor del cereal que neix. /© Gg

En la restauració del castell s’han trobat tres cups de vi i quatre dipòsits de gra. Es veu que no passaven gana... /© Gg

En la restauració del castell s’han trobat tres cups de vi i quatre dipòsits de gra. Es veu que no passaven gana… /© Gg

El castell va ser destruït, en gran part, el 1835, durant la primera guerra carlina. /© Gg

El castell va ser destruït, en gran part, el 1835, durant la primera guerra carlina. Al costat, l’església de Santa Maria. /© Gg

 

HEU DE SABER QUE:

-PER ARRIBAR:  C-14 entre Tàrrega i Montblanc. Agafar al carretera T-241. El molí està situat a l’entrada del poble, a peu de carretera.
-PORTES OBERTES: A Cal Jan obren entre La Puríssima i el mes de febrer. De dilluns a dissabtes, matí i tarda. Diumenges al matí. 973.30.30.39  caljan@guimera.info
-ANEU EQUIPATS: El molí d’oli queda a peu pla, però, si voleu visitar Guimerà amb nens petits, prepareu motxilles! Val molt la pena pujar fins a la torre, però hi ha moltes escales.
-UNA FESTA: A Guimerà, s’hi fa cada agost un mercat medieval. No s’ha de disfressar gaire, el poble. L’escenografia és perfecta! Sovint s’obren cases particulars que no es poden veure durant l’any.
-UN “SOUVENIR”:  A part de l’oli? Coca de recapte! Ben guarnida amb escalivada, arengades o botifarra. I cuita en forn de llenya. En trobareu al forn d’en Francesc Prats. Són la quarta generació de la casa, així que se saben la recepta de memòria.
-MENJAR: Al mateix poble hi ha l’Hostal Sant Jordi, amb menús del terral. A uns vint minuts de cotxe i revolts hi ha Santa Coloma de Queralt. Val la pena la paciència, el poble és molt bonic i just al centre hi ha l’Hostal Colomí. Reserveu taula perquè la seva fama arriba molt lluny!
-VISITAR: Sou al vall del riu Corb. Per completar la visita us podeu arribar al poble veí, Vallfogona de Riucorb. Exacte! És el poble del rector poeta! I pels carrers hi ha moltes de les seves historietes. A Santa Coloma de Queralt hi trobareu una plaça porxada preciosa, el call jueu i la Font de les Canelles. A Tàrrega ens han impressionat les pintures de l’església. I, si hi anem pel pont de la Puríssima, sempre fem un tomb per la fira d’artistes i activitats tradicionals.

*Article fet en memòria d’en Francesc Armengol, en Cisco de Cal Jan, mort en accident de caça la tardor del 2015.

Comparteix

    Etiquetes: , , ,

    Comentaris

    • Olis Cal Jan

      07/12/2015 - 11:24

      Estimat amic,

      Ens ha fet molta il.lusió la descoverta d’aquest blog. Les portes del nostre molí centenari s’obren cada any amb més força gràcies als amics que ens acompanyen com vosaltres. Esperem veureu’s ben aviat que aquest any ja hem obert! Aviseu quan arribeu que us tenim preparada una petita sorpresa!

    • Jordi

      09/12/2015 - 21:43

      Gran article i espectacular oli, m’ha encantat.

      Felicitats

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús