El castell de Florejacs

La història del nostre petit país es plena de batalles, invasions i reconquestes. I els castells n’eren els principals escenaris.  Malgrat tanta brega, hi ha moltes fortificacions que han sobreviscut, en condicions de conservació diversa, es clar. Ara mateix, n’hi ha força que es poden visitar. A una quarantena llarga s’hi fan rutes guiades. Molts d’aquests castells són privats i obrir-los al públic els ha permès recollir uns diners per mantenir-los, perquè la seva conservació és costosa. Un dels pioners en acollir visites va ser Florejacs, a la Segarra. Els seus propietaris van seguir l’exemple de molts “Chateaux” francesos.

Florejacs es va obrir al públic al 1989. Van ser pioners en fer visites turístiques. /© Gg

Florejacs es va obrir al públic al 1989. Van ser pioners en fer visites turístiques. /© Gg

UN CASTELL VALENT, AIXECAT SOBRE LA PEDRA VIVA
Doncs cap a Florejacs ens n’anem. I no ens costa gaire trobar el castell. El poble és petit, hi deuen viure mig centenar de persones. Està situat dalt d’un turó, envoltat de camps de cereals i ametllers, i el castell és l’epicentre del poble. De fet, primer es va construir la fortalesa, al segle XI, i després, protegits per les muralles,  s’hi van anar aixecant habitatges. Encara ara Florejacs conserva aquesta estructura medieval. La torre, de vint-i-un metres d’alçada, es veu des de tot arreu. Passem sota un  arc de pedra, travessem la muralla i, de sobte, el temps recula uns quants segles enrere.

El castell no té fonaments. Està construït damunt la roca mare. /© Gg

El castell no té fonaments. Està construït damunt la roca mare. /© Gg

El castell de Florejacs el seu veí, el castell de Les Sitges, eren fortaleses de frontera durant la reconquesta. Just al límit entre el món cristià i el món àrab. Segur que van rebre moltes envestides, per això havien de ser forts i resistents. És la primera impressió que tenim només entrar dins. L’edifici és molt robust, la pedra l’aïlla de l’exterior. Hi ha silenci, poca llum, hi fa una mica de fred. Quin canguelis…fins que sentim un “bon dia!” ben animat i les coses canvien. Ens rep l’Armand Forcat, guia del castell, que ens convida a afegir-nos a un reduït grup de visites.

L’Armand, davant un dibuix que explica els orígens del castell. /© Gg

L’Armand, davant un dibuix que explica els orígens del castell. /© Gg

MIL ANYS D’HISTÒRIA I MIL HISTÒRIES PER SER CONTADES
L’Armand Forcat, té un discurs viu, gens feixuc. Explica els capítols més importants de la història del castell amb molta claredat i incideix en les anècdotes més curioses que sap que agraden a la gent. I amb els nens és molt atent. Està pendent de si l’escolten i els atrapa amb preguntes: quants metres hem dit que tenia la torre? De quin material estan fetes les cares dels personatges d’aquest ventall? Són ungles. De veritat? Ohhh!

I és que Florejacs té una llarga història i mil detalls per veure i explicar. El seu primer propietari, al segle XII,  va ser un tal Galceran Erimà, un valent cavaller que no va passar gaire temps al castell perquè se’n va anar a fer les creuades. Després la fortalesa va passar per les mans de diversos llinatges i famílies: els Josa, els Cardona, els Ribera, els Agulló de Pinós-Sentmenat, els Calvo de Encalada, els Balanzó de Febrer. Actualment, els propietaris són la família Jaumandreu de Balanzó i Urquijo, que encara utilitzen una part del castell com a vivenda.

El menjador ens sembla una de les dependències més espectaculars. Hi ha una llar de foc de pedra enorme i a la finestra, un festejador. /© Gg

Al menjador hi ha una llar de foc de pedra enorme. I a la finestra, un festejador. /© Gg

Amb tant de tràfec de gent, amunt i avall, no és d’estranyar que el castell estigui ple d’anècdotes, personatges curiosos i objectes de tot tipus. L’Armand ens va ensenyant dormitoris, salons i saletes. Tots els mobles són autèntics, herència de diferents èpoques. Hi ha armes, de tall i de foc, i una armadura. Però també hi ha molts llibres i quadres i retrats. Canelobres i butaques i rellotges. I roba de diferents estils. Tot posat allà on toca, perquè Florejacs no és un museu. Sinó un castell-residència on el temps ha fet un “stop”.

Aquests bonics ventalls són molt especials. /© Gg

No hi falta detall. El llit, la calaixera, els quadres.../© Gg

Ens deixa impressionats la col·lecció d’armes. En guàrdia! /© Gg

I COM TOT BON CASTELL…TÉ UN CALABÓS
Si cabeu pel forat on entaforaven els presoners, no us perdeu l’experiència d’entrar dins d’aquesta sala minúscula, humida i…fosca. A casa, encara se’n parla, del calabós de Florejacs.

Ens hem atrevit a baixar al calabós! /©

Ens hem atrevit a baixar al calabós! /©

Però us haig de dir que també ens fa molta gràcia i gran curiositat l’anomenada Sala de les col·leccions. Alguns dels propietaris tenien l’afició de recopilar coses, les més diverses que us podeu imaginar. Aquí rai, que d’espai no els en faltava! Barrets, nines, un teatret d’ombres xineses, instruments musicals, soldadets de plom. L’Armand té feina a treure els visitants d’aquesta sala. Nosaltres inclosos! Ens hi podríem estar hores.

Les nines...poden fer una mica de basarda. No? /© Gg FLOREJAC 15 (47) OK FLOREJAC 15 (46) OK

I TAMBÉ TÉ UN FANTASMA
Diu la llegenda que, fa molts i molts anys, vivia al castell una dama d’instints perversos. Tenia el terrible costum d’enamorar cavallers i trobadors. Després s’hi casava. I en poc temps se’ls treia de sobre, fent-los a olorar una flor emmetzinada. Quan el rei ho va saber, va fer decapitar la dona. Alguns creuen que el seu fantasma encara apareix alguna vegada pel castell, sense cap i amb una flor a la ma. Aquesta flor, diu la llegenda, hauria donat nom a Florejacs. Apareix a l’escut del poble i està reproduïda a diferents llocs del castell.

Ups! No en tenim massa ganes de trobar-nos una senyora decapitada./© Gg

Ups! Molt bonica. I potser molt perillosa. No la olorarem, per si de cas…/© Gg

Nosaltres no notem cap presència estranya durant la visita. Però, per si de cas, ens anem acomiadant del castell i ens perdem pels carrers de Florejacs. Fer un tomb pel poble pot ser una visita molt ràpida, perquè de carrers n’hi ha ben pocs. Però són molt entretinguts, plens de detalls fotogènics. Portals de fusta massissa, rellotges de sol, plantes pertot arreu, porxos i túnels que evoquen un cert misteri… On anirem a parar? Doncs sortim fora muralles, on qualsevol punt del poble és un bon mirador sobre aquesta Segarra medieval.

Les cases, de pedra, fusta i forja, estan molt ben conservades./© Gg

Les cases, de pedra, fusta i forja, estan molt ben conservades. /© Gg

*Si voleu veure més fotografíes, cliqueu aquí:  álbum de fotos castell i poble de Florejacs

CARGOLS A LA CUTXIPANDA
És migdia i ens ha entrat gana. I quedem força sorpresos de trobar un restaurant en un poble tan petit. A sobre, quan veiem que a la carta hi ha cargols, no ens ho pensem més. Entrem a La Redolta amb ganes de tastar territori. I no ens equivoquem. Tenen hort propi i utilitzen ingredients de la zona. Tastem una amanida amb codonyat, el conill amb figues i els cargols. Ara, ni que ens aparegui el fantasma de la dama sense cap, ens aixecarem de la taula.

Cargols a la cutxipanda. Nom curiós, oi? Es tracta d’un acompanyament de verdures guisades./© Gg

Cargols a la cutxipanda. Nom curiós, oi? Es tracta d’un acompanyament de verdures guisades. /© Gg

 

ES FA SABER QUE:
ARRIBAR. Per l’Autovia N-II, sortiu a Cervera. Agafeu la carretera que va a Guissona. Passat aquest poble, direcció Ponts, trobareu el trencant per anar a Florejacs.
HORARIS. Es castell està obert tot l’any: diumenges fa visita guiada a les 11:00 i a les 12:30, sense reserva prèvia. El juliol, agost i dies festius, s’amplien els horaris. Per a grups es poden fer visites en hores i dies convinguts.
Informació i reserves: 973.40.20.45
UN ESPAI DIFERENT. A més d’oferir les visites guiades, el castell de Florejacs també lloga espais per a fer-hi activitats. I un allotjament rural just al costat de la fortalesa.
RESTAURANT AMB VISTES. A La Redolta hi trobareu un menú que canvia en funció de la temporada. I també segons la inspiració de la cuinera, que sempre està investigant plats nous. Us atrau un ofegat de la Segarra, les patates de pastor, uns fideus amb tupina o el corder al forn a la pastoreta? El menú costa uns 20€. També tenen menú infantil. Amb els preus hi va inclosa la magnífica vista que té el restaurant des de la terrassa, una zona de plantes aromàtiques i un petit racó de jocs per als nens.
ELS CASTELLS DE LA SEGARRA. La comarca conserva moltes fortificacions. Algunes es visiten senceres, d’altres només per l’exterior. Seguiu la ruta dels castells del Sió.

 

 

Comparteix

    Etiquetes: , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús