Respirant tardor a Vidrà

Teníem ganes d’anar a  trepitjar fulles seques, a veure paisatges colorits. Però sense cap pretensió. Ni amb l’ànim de caminar, ni de fer cap taller, res de visites concertades, res d’objectius ni presses. Només respirar tardor. I ens hem perdut per la vall del Bisaura, fins arribar a Vidrà.

El Bisaura és una comarca natural situada entre Osona i el Ripollès. /© Gg

El Bisaura és una comarca natural situada entre Osona i el Ripollès. /© Gg

UN TERRITORI AMB MÉS DE MIL ANYS D’HISTÒRIA
El Bisaura és una zona coneguda pels excursionistes i els ciclistes, perquè  hi ha molts itineraris cap a llocs sorprenents. La serra de Milany i Santa Magdalena, els bufadors de Llaers, el santuari de Bellmunt. Una muntanya mitja, molt boscosa, frescal i força salvatge. Que en aquesta època canvia de tonalitats cada dia.

Bisaura són Sant Quirze de Besora, Montesquiu, Sora, Santa Maria de Besora i Vidrà. /© Gg

El Bisaura el formen Sant Quirze de Besora, Sora, Montesquiu, Santa Maria de Besora i Vidrà. /© Gg

Els pobles del Bisaura tenen més de mil anys d’història. Van veure néixer Catalunya. /© Gg

Aquests pobles tenen més de mil anys d’història. Van veure néixer Catalunya. /© Gg

Agafem  la carretera que surt de Sant Quirze, passa per Santa Maria de Besora i arriba a Vidrà. Ens aturarem aquí, tot i que aquesta via continua fins la Vall d’en Bas, a la  Garrotxa. Ara bé, ens ho prenem amb calma. Perquè el paisatge és molt bonic, però sobretot  perquè la ruta encalça un revolt amb un altre.

El bosc ho encatifa gairebé tot. Però de tant en tant sorgeixen finques ramaderes, amb unes cases pairals espectaculars. Són masos de muntanya grans, que devien acollir famílies poderoses i nombroses. Moltes tenen arcades, eixides, grans balcons, torres, la seva pròpia ermita.

A Santa Maria de Besora ens deixa admirats el Manso de Clarella. Es veu que l’ha comprat un nord-americà, que ha restaurat completament la casa. I ha plantat vinya a la finca amb el somni de fer-hi una bodega.

La meitat del Bisaura està inclosa en l’Espai d’Interès Natural de les serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt. /© Gg

La meitat del Bisaura està inclòs en l’Espai d’Interès Natural de les serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt. Boscos, pastures, rierals, baumes, ermites, masos. /© Gg

L’altre casa que ens deixa enamorats és el Cavaller de Vidrà, just al mig del poble. És una casa impecablement ben cuidada, sòbria, elegant. Va ser un regal d’un dels propietaris de la zona, Francesc Vila Cavaller, a la seva esposa. Caram qui detall!

La va construir un mestre d’obres francès, tota d’un sol cos, sense afegitons. Es va estrenar 1787. Malgrat l’edat i les històries que ha viscut, no sembla haver perdut ni gota d’encant. Aquesta casa senyorial va servir com a quarter general i escola militar durant la guerra dels carlins, per exemple. D’estil barroc, però gens recarregada, el Cavaller de Vidrà està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

El Cavaller de Vidrà, una de les masies més importants de Catalunya. /© Gg

El Cavaller de Vidrà, una de les masies més importants de Catalunya. /© Gg

VIDRÀ ENVOLTAT D’ARBRES
Decidim estirar cames a Vidrà mateix. És petit, menys de dos-cents habitants. Amb el poble antic, el barri de la Creu de l’Arç, el veïnat de Ciuret i moltes cases de pagès. No tenim gens de pressa i ens passegem pels carrers més vells al voltant de l’església de Sant Hilari, la plaça de la Rectoria, la Plaça Major, la Plaça de l’Ajuntament.

El poble ha crescut sense presses. Té l’escola, parc infantil i jardí d’esbarjo, un pavelló, alguns comerços i hostals, un càmping, petites indústries. Hi cap tot, envoltat pel bosc. /© Gg

El poble ha crescut sense presses. Té l’escola, parc infantil i jardí d’esbarjo, un pavelló esportiu, alguns comerços i hostals, un càmping, petites indústries. Hi cap tot, envoltat pel bosc. /© Gg

Església de Sant Hilari, de Vidrà. Al seu voltant va créixer el poble. /© Gg

Església de Sant Hilari, de Vidrà. Al seu voltant va créixer el poble. /© Gg

Fem aturada obligada a un parc infantil. I ens quedem una estona mirant com pasturen unes vaques rodonetes i llustroses. Ja us he dit que avui no hi havia cap objectiu marcat. Així que visitem Vidrà, bàsicament badant. Ens adonem, però, que seguim un recorregut interessant, d’arbre en arbre. És la ruta de l’Arborètum, un itinerari circular ben fàcil, pel mig del poble.

L’Arboretum de Vidrà ensenya una vintena d’arbres autòctons. Alguns, ben grans i bonics. Unes plaques n’expliquen nom i característiques: el pi, el tell, el roure martinenc, el freixe, la blada, el perer, el salze, l’arç, el castanyer d’índies, l’auró….

No volíem fulles? Les hem ben trobat! I de tots els colors possibles!

Al poble hi ha fusters i serradores. És una activitat econòmica important. /© Gg

UNA MIRADA DES DE LES ALÇADES
Avui que tenim ganes de veure bosc ens enfilem fins al Mirador de la Creu de l’Arç. I aprofitem per fer una mica de geografia. Primer les teulades de Vidrà, les serradores, els masos. Més enllà, les serralades de Curull i de Bellmunt. I el congost de Forat Micó. I molt, al fons, la plana de Vic.

El mirador de la Creu de l’Arç. Un panell ens explica quines muntanyes estem veient. /© Gg

El mirador de la Creu de l’Arç. Un panell ens explica quines muntanyes estem veient. /© Gg

Els boscos de la zona són, sobretot, rouredes i fagedes. Per això marquen el canvi d’estació amb els seus colors. /© Gg

Els boscos de la zona són, sobretot, rouredes i fagedes. Marquen el canvi d’estació amb els seus colors. /© Gg

QUAN HI HA GANA…
No hem fet gaire cames, però la gana hi és igual. I com que les fulles no es mengen (en general), optem per un dels restaurants del poble. Just a sota el mirador hi ha l’Hostal Serrasolsas, quatre generacions de la mateix família al capdavant dels fogons. Ens recomanen les patates farcides i algun plat de xup-xup. Ho encertem, és ple de gent! Un lloc de tota la vida, acollidor i saborós. Amb un menú ideal per arrodonir aquesta sortida de tardor.

Les patates farcides de l’Hostal Serrasolsas tenen fama. Ben guanyada! Les acompanyen amb amanida de temporada. /© Gg

Les patates farcides de l’Hostal Serrasolsas tenen fama. Acompanyades d’amanida de temporada. /© Gg

I això són peus de porc amb mongetes. Gustosos i reconfortants. /© Gg

I això són peus de porc amb mongetes. Gustosos i reconfortants. /© Gg

HEU DE SABER QUE:
-Com arribar:  C-17 des de Vic o Ripoll. A mig camí entre les dues poblacions hi ha Montesquiu i Sant Quirze de Besora, a tocar de carretera. Cap a l’oest, per la B-4655 hi ha Sora. Cap a l’est, per la BV-5227, trobareu Santa Maria de Besora i Vidrà. Aquesta carretera segueix cap al veïnat de Ciuret i cap a la Vall d’en Bas, a la Garrotxa.
-Itineraris a peu i en btt: El Bisaura és ple de senders i itineraris marcats: grans i petits recorreguts, i sender locals. Per a tots els nivells. Si hi aneu amb temps, no dubteu a consultar aquestes rutes.
-Imprescindible: el santuari de Bellmunt i el castell de Montesquiu. Des de Bellmunt hi ha una vista espectacular de tot el Bisaura, la Plana de Vic o el Montseny. Al castell de Montesquiu es fan visites guiades, algunes de teatralitzades, i tallers diversos durant tot l’any.

Comparteix

    Etiquetes: , , , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús