Arxiu de la categoria ‘A peu’

La sèquia de Manresa

diumenge, 20/05/2018

Calceu-vos bé perquè avui ens toca caminar….una mica.

Bé, força. I lluny. Aproximadament uns set-cents anys enrere, cap al segle XIV. Us proposo seguir el recorregut de la sèquia medieval més llarga i més ben conservada de Catalunya. Recull d’aigua del riu Llobregat a Balsareny i la porta fins a Manresa, on rega 600 hectàrees d’horta i permet que unes 115.000 persones obrin l’aixeta. La gràcia d’aquest canal del Bages és que està fet d’història, enginyeria, paisatge i activitat humana.

La sèquia de Manresa fa vint-i-sis quilòmetres de llarg!
Però no us espanteu. Només en farem….vint-i-dos.

La Sèquia de Manresa stà considerada una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de l’Europa medieval /© Gg

La Sèquia de Manresa stà considerada una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de l’Europa medieval /© Gg

ANYS DE SET I SEQUERA
Al segle XIV Manresa va patir una sequera tremenda. Els pocs torrents i pous de la zona es van eixugar. L’aigua del riu Cardener no es podia beure de salada que era, perquè travessa la vall salina de Cardona i Súria. I el Llobregat passa lluny de la ciutat. Però potser hi havia una solució. Construir una sèquia per desviar l’aigua d’aquest riu, una obra hidràulica enorme i esperançadora. El canal, però, havia de travessar moltes terres. I hi ha qui va arrufar el nas.

Va costar molt, acabar el rec! Baralles amb els propietaris dels terrenys que travessava. Un litigi amb el Bisbe de Vic que va aturar les obres durant set anys. La pesta negra que va matar mitja ciutat. El rei Pere III havia donat permís per construir la Sèquia al 1337, però l’aigua no hi va córrer fins al 1380.

Els manresans no es van rendir mai, van ser tenaços i tossuts. Els esperonava la misèria. Calia fer arribar aigua a l’anomenat Bages sec.

Els manresans no es van rendir mai, van ser tenaços i tossuts. Es van passar anys excavant i aixecant parets. Els esperonava la misèria. Calia fer arribar aigua a l’anomenat Bages sec /© Gg

Els esforços van valdre molt la pena. La ciutat que tenia set es va transformar en un oasi. Muralles enllà, va anar creixent el regadiu. L’aigua va arribar a les fonts, als obradors de teixit, als molins de farina, draps i pólvora. I més endavant, a les fàbriques i a les cases.

L’obra es va fer, principalment, per regar l’horta manresana /© Gg

L’obra es va fer, principalment, per regar l’horta manresana. Però se’n va beneficiar tothom /© Gg

EL CAMÍ QUE TOCA L’AIGUA
Coneixent la història, encara em fa més gràcia posar-me les botes. El Camí de la  Sèquia es pot recórrer de punta a punta. És un sender que van obrir els sequiaries per fer-ne el mantiment. Des de Balsareny, on es capta l’aigua, fins al Parc de l’Agulla de Manresa, on es reparteix. Està equipat amb senyals indicatives i informacions de quilometratge i recorregut.

Aquest sender es va obrir cap als anys 50 per poder fer millor el manteniment de la sèquia /© Gg

Aquest sender es va obrir cap als anys 50 per poder fer millor el manteniment de la sèquia /© Gg

La ruta està molt ben marcada amb cartells i no té pèrdua /© Gg

La ruta està molt ben marcada amb cartells i no té pèrdua /© Gg

Són una vintena llarga de quilòmetres. Però, no ens espantem per la tirada! Són gairebé plans, només hi ha uns deu metres de desnivell. I això és un dels grans misteris d’aquest rec. Encara ningú s’explica com va fer els càlculs el mestre major d’obres, Guillem Catà. Tenia claríssim que, agafant l’aigua sota el castell de Balsareny, arribaria a la ciutat seguint les corbes de  nivell.

I com havia de córrer l’aigua? Doncs construint revoltades, mines, túnels i aqüeductes.

Aqüeductes com el de Conangle, el Vilar o Santa Maria són veritables monuments /© Gg

Aqüeductes com el de Conangle, el Vilar o Santa Maria són veritables monuments /© Gg

El rec té una fondària d’entre 1’20 a 1’40 metres /© Gg

El rec té una fondària d’entre 1,20 i 1,40 metres. Conserva totes les parets fetes de pedra. Mai s’ha volgut cimentar. I aquest, justament, és un dels seus encants /© Gg

D’inici feia 1’2 metres d’ample. Ara oscil·la entre els 1’5 i els quatre metres /© Gg

D’inici feia 1,2 metres d’ample. Ara té entre 1,5 i 4 metres a causa de l’erosió de l’aigua /© Gg

UNA OBRA D’ENGINYERIA DE MÈRIT
El sender sempre va arran de canal, no té pèrdua. La sèquia s’amaga, però, en alguns trams concrets. Quan arriba a Sallent  topa amb les vies del tren i les travessa per sota. Perdem de vista l’aigua una mica abans d’arribar a l’estació de Potasses del Llobregat. Seguim els rails tot de dret, en direcció Manresa, fins passat el castellet de les mines. Creuem les vies i tornem a trobar la sèquia al costat de la muntanya de runam del jaciment de sal.

Durant el recorregut es travessen les vies del tren. També alguna carretera i un polígon industrial. Pareu atenció en aquests trams! /© Gg

El camí és estret quan passa per llocs més salvatges, i ample en llocs més humanitzats. /© Gg

El camí és estret quan passa per llocs més salvatges, i ample en llocs més humanitzats. /© Gg

Una fita amb l’escut de Manresa indica qui és el propietari de la sèquia

Una fita amb l’escut de la ciutat de Manresa indica qui és el propietari de la sèquia /© Gg

Durant l’excursió trobem molts ponts petits de pedra, amb baranes de llosa. Són per passar d’un cantó a l’altre? Doncs no ben bé. Els pontarrons serveixen perquè, en cas de tempesta, l’aigua dels camps de dalt travessi als de baix i no ompli el rec. I si, igualment, va massa ple, hi ha els bagants. Són comportes laterals que es poden obrir si s’ha de buidar la sèquia.

De pontarrons n’hi ha una setantena en tot el recorregut /© Gg

De pontarrons n’hi ha una setantena en tot el recorregut /© Gg

De bagants i sobreeixidors,uns quants. /© Gg

De bagants i sobreeixidors,uns quants. /© Gg

Els sequiaires obren les comportes quan han de netejar la sèquia o quan hi ha tempesta i hi ha perill que el rec es desbordi /©

Els sequiaires obren les comportes quan han de netejar la sèquia o quan hi ha tempesta i perilla que el rec es desbordi. Sempre n’estan pendents /© Gg

Construir la sèquia va ser tot un èxit i una proesa. Però la gràcia és que, segles després, aquest canal medieval continua funcionant i subministrant aigua a Manresa i a altres poblacions del Bages. No em direu que no té mèrit!

Un equip de sequiaries s’encarrega del manteniment del canal /© Gg

Un equip de sequiaries s’encarrega del manteniment del canal /© Gg

Drenen el canal, reparen esllavissades, esbrossen les herbes /© Gg

Drenen el canal, reparen esllavissades, esbrossen les herbes /© Gg

CIRERES, ÀNECS I TOMAQUERES
El sender és preciós. Estret, gairebé sempre tocant l’aigua. De tonalitats canviants, adornat amb cirerers, roselles, espigues de blat o pàmpols de vinya. I ple de fauna: ànecs, esquirols, bernats pescaires…Passem pel costat de cases de pagès històriques, com el Mas de les Coves. Caminem gairebé a tocar de la muntanya de runa salina de la Botjosa. En alguns trams la sèquia entra a dins el bosc i és molt tranquil·la i silenciosa. També passa a tocar de camps de cereals i horts.

L’aigua corre lenta. Triga dotze hores i mitja a arribar a Manresa. La concessió és de 1.240 litres per segon /© Gg

L’aigua triga dotze hores i mitja a arribar a destí. La concessió és de 1.240 litres per segon /© Gg

El recorregut és molt variat. Hi ha trams insòlits i trams màgics /© Gg

El recorregut és molt variat. Hi ha trams insòlits, fins i tot màgics /© Gg

El sender passa a tocar de camps, masies i boscos. Travessa polígons industrials i s'acosta als runams salins/© Gg

El sender travessa polígons industrials i s’acosta als runams salins/© Gg

I al fons, una muntanya que vigila i ens anima a acabar la ruta: Montserrat/© Gg

I al fons, una muntanya que ens vigila i ens anima a acabar la ruta: Montserrat/© Gg

La sèquia de Manresa fa 26 quilòmetres. I n’hi ha marcats 24,8 /© Gg

La sèquia de Manresa fa 26 quilòmetres. I n’hi ha marcats 24,8 /© Gg

El recorregut acaba al Parc de l’Agulla, on hi ha un enorme llac artificial que funciona de reserva d’aigua. Té una capacitat de 200.000 metres cúbics. Des d’aquí es gestiona el cabal que ha d’arribar a la ciutat i a l’horta de Manresa. El Parc és també un dels llocs preferits de la gent de la zona per anar a passejar, a jugar amb les criatures o a fer esport.

El Parc de l’Agulla té una fondària de 4 metres i una capacitat de 200.000 metres cúbics d’aigua /© Gg

Des del Parc de l’Agulla es distribueix l’aigua cap a les hortes de Viladordis i El Poal. També passa una primera depuració biológica i s’envia cap a la potabilitzadora d’aigua de boca /© Gg

UN GRAN LLAC AMB VISTES
No us enganyaré….Aquesta excursió per la sèquia van ser una vintena de  quilòmetres meravellosos, molt distrets, envoltats d’un paisatge de primavera esplèndid.

Però cap al final, el mal als peus no me’l va estalviar ningú!  Per sort, en arribar al Parc de l’Agulla hi va haver premi: parada merescuda al Berenador, un establiment amb un bon assortit de begudes refrescants i reconstituents

El Berenador és una casa de sequiaires, transformada en bar i restaurant. Té  una privilegiada terrassa a la riba del llac, amb les més vistes més assolellades i  panoràmiques de Manresa: la cara nord de Montserrat de teló de fons. Recomanable a qualsevol hora, per fer menú de dia o de nit, l’esmorzar, l’aperitiu o la copa a la fresca. Asseguren que preparen gin tònics amb amor.

I al final, l'esforç també té premi. Un bon dinar amb vistes a Montserrat. /© Gg

I al final, l’esforç també té premi. Un bon dinar amb vistes a Montserrat. /© Gg

Al Berenador hi trobareu amanides originals i carns ben acompanyades. I plats combinats ben complerts!/© Gg

Amanides originals i carns ben acompanyades. I plats combinats molt complerts!/© Gg

Us he deixat més imatges de l’excursió en aquest álbum: La Sèquia de Manresa

QUE HEU DE SABER:
-Recorregut. 24,8 quilòmetres, entre la presa del Manresans de Balsareny i el Parc de l’Agulla. No cal fer tot el camí de tirada! Es pot agafar des de diferents accessos per escurçar-lo. L’itinerari passa per Balsareny, Vilafruns, la Rampinya, la Botjosa, Polígon Pla de Santa Anna, Santpedor i Sant Iscle.
-Important. sender estret que sovint obliga a caminar en fila. No hi ha tanques de protecció, així que atenció amb els nens petits. No és recomanable fer-lo amb bicicleta.
-Temps. Doncs això depèn del vostre estat físic i de les parades que vulgueu fer. Nosaltres vam començar la ruta a Balsareny mateix. Són 22 quilòmetres fins a Manresa. Vam trigar 4h15’ de caminada, més uns 20’ de parada per esmorzar.
-Mapa. Editat pel Parc de la Sèquia, l’entitat que gestiona el sender. És un tríptic amb mapa, indicacions i descripció dels llocs per on es passa. El trobareu al punt d’informació Infosèquia.
-Llibre. “La sèquia de Manresa. 10 camins a l’entorn d’un canal medieval.” Josep Alert i Pol Huguet. Cossetània Edicions.
-Article. Revista Descobrir Catalunya 234, agost 2017.
-Transport. Si voleu fer la ruta lineal haureu de deixar un cotxe a cada banda. O utilitzar el transport públic. L’empresa ALSA enllaça les poblacions d’aquesta zona amb autobús.
-Altres Equipaments. La història d’aquesta obra hidràulica s’explica en diversos equipaments. A l’Infosèquia hi ha una maqueta de tot el recorregut. Al Museu de la Tècnica de Manresa, situat dins dels dipòsits vells, hi ha una exposició permanent amb material antic. I al Centre de l’Aigua Can Font, diverses exposicions sobre l’ús de l’aigua.
-La Transèquia. Convocatòria popular per fer el sender caminant, corrent, en bici o en handbike. La Transèquia es fa sempre un cap de setmana posterior a la Festa de la Llum, el 21 de febrer. Es commemora el miracle que va permetre acabar les obres! Hi ha diversos punts de sortida, segons els quilòmetres que vulgui fer cadascú.
Ideal perquè ho teniu tot organitzat, transport, avituallaments, animació.
O no tan genial perquè és multitudinària. En alguns trams potser haureu de fer cua i tot!
-El Berenador. A la Carretera de Santpedor, s/n.  08243, Manresa. Telf. 93.874.10.14
Menú diari 15€,  menú cap de setmana 20€, carta de plats combinats a partir de 8€. Sempre obert. A partir de les 8 del matí.  A la zona hi bufa sempre el vent, no us oblideu una jaqueta!

 

Respirant tardor a Vidrà

dissabte, 11/11/2017

Teníem ganes d’anar a  trepitjar fulles seques, a veure paisatges colorits. Però sense cap pretensió. Ni amb l’ànim de caminar, ni de fer cap taller, res de visites concertades, res d’objectius ni presses. Només respirar tardor. I ens hem perdut per la vall del Bisaura, fins arribar a Vidrà.

El Bisaura és una comarca natural situada entre Osona i el Ripollès. /© Gg

El Bisaura és una comarca natural situada entre Osona i el Ripollès. /© Gg

UN TERRITORI AMB MÉS DE MIL ANYS D’HISTÒRIA
El Bisaura és una zona coneguda pels excursionistes i els ciclistes, perquè  hi ha molts itineraris cap a llocs sorprenents. La serra de Milany i Santa Magdalena, els bufadors de Llaers, el santuari de Bellmunt. Una muntanya mitja, molt boscosa, frescal i força salvatge. Que en aquesta època canvia de tonalitats cada dia.

(més…)

El Geoparc de la Catalunya Central

dimecres, 21/06/2017

Aquest post serà breu de text, però ric en fotografies. I ja us aviso que serveix per fer “propaganda” d’un article del qual n’estic especialment satisfeta. El publica la revista “Experiències” d’aquest semestre primavera-estiu. I parla del Geoparc de la Catalunya Central.

El Geoparc de la Catalunya Central va ser acceptat a la xarxa europea de geoparcs el setembre de 2012 /© Gg

El Geoparc de la Catalunya Central va ser acceptat a la xarxa europea de geoparcs el setembre de 2012 /© Gg

Què és un Geoparc? 
Un Geoparc és un territori definit amb una geologia excepcional, que ha condicionat el paisatge i la manera de viure-hi. Als anys 90 la inquietud de certs geòlegs per protegir aquests llocs, únics al planeta, va derivar en la creació d’una xarxa de Geoparcs que ha anat creixent. Actualment n’hi ha 120 a tot el món, 69 a Europa, 11 a Espanya i 1 a Catalunya.  I cada any es presenten noves candidatures, com la de la Conca de Tremp-Montsec.

A un Geoparc hi podreu fer visites excepcionals. Coves, falles, mines, muntanyes, penya-segats, congostos. El geoturisme implica trepitjar paisatges insòlits, però també fer esports a la natura, visites culturals o tastets dels productes d’un territori.

(més…)

L’Arborètum d’Espinelves

dimarts, 21/03/2017

Crec que, almenys un cop a la vida, tots nosaltres hem anat de visita a Espinelves, a Osona. I probablement hem marxat carregats del poble amb un arbre. Si o no?

Aquest post no va de la popularíssima Fira de l’Avet, que es fa a principis de desembre. Però si que parlarem d’arbres. Aquests, però no us els podreu emportar a casa. Primer perquè no us cabrien enlloc! Però sobretot perquè són una joia, un tresor, són arbres únics, centenaris.

Els anem a trobar a la finca de Masjoan.

Aquí hi trobareu alguns dels arbres més ancians i alts de Catalunya. /© Gg

Aquí hi viuen alguns dels arbres més alts, ancians i espectaculars de Catalunya. És un bosc màgic! /© Gg

 

ELS ARBRES MÉS ALTS DEL MÓN
Avui fem una excursió curta per l’Arborètum de Masjoan, un lloc ple d’arbres monumentals. Sequoia gegant, Avet de Vancouver, Cedre del Líban, Pi de l’Himàlaia…Fins a 58 espècies diferents de coníferes de tot el món.  Però, què hi fan a Espinelves aquests arbres?

(més…)

Camí de Ronda de la Costa Brava i garoinada a Llafranc

dijous, 18/02/2016

A la feina hi ha un bon amic a qui li encanta organitzar sortides. Li agrada la muntanya en general i sempre està pensant quin racó pot descobrir tot fent un bon tresc, superant una via ferrada, escalant un tros de muntanya o saltant un barranc de gorg en gorg. Sempre troba indrets peculiars i bonics. I sol arrodonir l’excursió tastant la bona cuina i el bon beure del territori. Així que, quan fa una proposta en veu alta, sempre hi ha voluntaris per acompanyar-lo.

Aprofitant que és temporada de garoines ens ha suggerit un pla molt atractiu: fer un tros del camí de ronda de la Costa Brava i dinar eriçons a la vora del mar. Aquest cop s’han aixecat més de quinze mans! Avui sortim amb la família de la feina.

El camí de Ronda travessa la pineda i baixa fins a les cales. I ofereix vistes espectaculars. /© Gg

El camí de Ronda de la Costa Brava ofereix vistes espectaculars. /© Gg

(més…)

Rupit i les Roques Encantades

dissabte, 26/09/2015

Fa pocs mesos, el nostre nebot i cosí ha fet la Primera Comunió.  Per celebrar-ho li hem volgut regalar un tresor.  Un tresor dels de veritat!  Però no l’hi hem posat fàcil, perquè ja se sap que els botins més  preuats són aquells que costen d’aconseguir.  A Catalunya, els millors experts en tresors i amagatalls eren els bandolers. Així que hem acompanyat el nano fins al Collsacabra, on, fa anys, s’hi movia en Joan Sala, més conegut com Serrallonga.  Aquest post és la crònica d’una divertida jornada de recerca…

L’ORIGEN DE LA HISTÒRIA
Tot comença a Rupit, travessant el pont penjat sobre la riera. El pont és una mena de túnel del temps.  A  l’altra banda trobem cases antigues, carrers empedrats, balcons de fusta… tot tan ben conservat que fàcilment ens traslladem a l’època dels bandolers,  quatre-cents anys enrera.  Al segle XVII el poble era un anar i venir de gent, s’hi feia mercat i acollia molts viatgers que feien camí cap a Vic, Olot o les Guilleries.

Travessem el pont penjat, una mena de túnel del temps./ © Gg

Travessem el pont penjat, una mena de túnel del temps./ © Gg

(més…)

Senders de neu a la Mata de València

dimarts, 20/01/2015

Com pot ser que la neu encisi tant als nens? A la majoria, si més no?

Ja fa unes quantes temporades que uns bons amics ens conviden a passar el cap d’any al nord del Pallars. Si trobem neu a les valls no ens calen gaire més distraccions. Enfundem la canalla en uns pantalons impermeables, mitjons gruixuts i unes bones botes. I els guarnim amb gorros i uns guants que no tringuen gens a mullar-se. I a campar per qualsevol camí o sender!
Aquest any ens ha fet gràcia anar fins el Gerdar de Sorpe, perquè un dels nanos l’havia visitat a la tardor, de colònies. Doncs cap a l’avetosa!

L'avetosa és un bosc valent, antic i màgic. / © Gg

L’avetosa és un bosc valent, antic i màgic. / © Gg

(més…)

Trepitjar fulles al Montseny

dimecres, 3/12/2014

La tardor fa soroll de fulles seques. I per trepitjar-ne unes quantes hi ha una ruta encantadora a Viladrau, molt clàssica i ben marcada. Només cal seguit el sender  SL-C81El castanyer de les nou branques, senyalitzat amb franges verdes i blanques. A l’Espai Montseny  ens han donat el mapa del municipi. ‘Quan trigarem a fer la caminada?’ Res, hora i mitja, dues a tot estirar, a ritme de criatures de sis i deu anys. Sempre i quant no ens entretinguem a buscar follets, que ens aquests boscos segur que n’hi ha uns quants. ‘I què veurem?’  Doncs fonts que ragen aigua de gustos diferents, poemes escrits fa molts anys, castanyers enormes i fulles, moltes fulles. Perquè en volíeu trepitjar, oi?

Només cal seguir aquestes marques.

Només cal seguir aquestes marques. / © Gg

(més…)