Arxiu de la categoria ‘General’

Família Intrèpida a Sant Joan de les Abadesses , segona part

dijous, 5/05/2016

Sou una família intrèpida?
En la primera part d’aquest post havíem quedat que els intrèpids són curiosos de mena, no els importa suar la pell per descobrir racons nous, tant els fa posar els peus dins del riu, i no tenen por de les històries d’éssers misteriosos, com les bruixes o els fantasmes. Aquests som nosaltres! I per això ens hem apuntat al programa Família Intrèpida, que ofereixen els albergs Costa Brava-Pirineu de Girona. Ens hem passat un llarg cap de setmana coneixent Sant Joan de les Abadesses, allotjats a l’alberg rural Ruta del Ferro.

Si voleu saber com comença la història, podeu clicar aquí: Familia Intrèpida a Sant Joan de les Abadesses, primera part .

Però, si ja sabeu de què va la cosa…, seguim!

 

BLOG FAMÍLIA INTRÈPIDA-càmera 16 (9) OK

Sant Joan de les Abadesses és ple de fonts. Aquí, entretinguts a la que hi ha al Pont Vell. /© Gg

(més…)

Família Intrèpida a Sant Joan de les Abadesses , primera part

dimecres, 4/05/2016

Sou una família intrèpida?
Que, què vull dir amb intrèpida? Segons el diccionari, “intrèpid” vol dir “que no tem els perills”. Però no cal anar tan enllà. Em refereixo a aquella gent a qui li va la descoberta de racons nous, que és curiosa de mena i que té preguntes sobre tot i per a tothom, no li fa res arremangar-se ni embrutar-se, tasta qualsevol menjar i a la motxilla porta les quatre coses imprescindibles per entomar qualsevol aventura  (crema solar, un impermeable, tirites i aigua).

Si vosaltres sou d’aquests, hi ha algú que us busca. En concret, els Albergs Costa Brava-Pirineu de Girona. Acaben d’estrenar un programa de cap de setmana que anomenen Família Intrèpida. Inclou l’allotjament, els menjars i un munt d’activitats arrelades al territori. Només cal que trieu destí i tema. Què us agrada més? Fer pa? Buscar sirenes? Inventar pocions màgiques? Resoldre misteris?

En aquest post us explico la nostra experiència com a família intrèpida a la vila ripollesa de Sant Joan de les Abadesses. Ja us avanço que l’única cosa que no trobareu al text és avorriment.

El pont vell, que creua el riu Ter i uneix les dues bandes de Sant Joan de les Abadesses. /© Gg

El pont vell, que creua el riu Ter i uneix les dues bandes de Sant Joan de les Abadesses. /© Gg

(més…)

El castell de Florejacs

dilluns, 21/03/2016

La història del nostre petit país es plena de batalles, invasions i reconquestes. I els castells n’eren els principals escenaris.  Malgrat tanta brega, hi ha moltes fortificacions que han sobreviscut, en condicions de conservació diversa, es clar. Ara mateix, n’hi ha força que es poden visitar. A una quarantena llarga s’hi fan rutes guiades. Molts d’aquests castells són privats i obrir-los al públic els ha permès recollir uns diners per mantenir-los, perquè la seva conservació és costosa. Un dels pioners en acollir visites va ser Florejacs, a la Segarra. Els seus propietaris van seguir l’exemple de molts “Chateaux” francesos.

Florejacs es va obrir al públic al 1989. Van ser pioners en fer visites turístiques. /© Gg

Florejacs es va obrir al públic al 1989. Van ser pioners en fer visites turístiques. /© Gg

(més…)

Camí de Ronda de la Costa Brava i garoinada a Llafranc

dijous, 18/02/2016

A la feina hi ha un bon amic a qui li encanta organitzar sortides. Li agrada la muntanya en general i sempre està pensant quin racó pot descobrir tot fent un bon tresc, superant una via ferrada, escalant un tros de muntanya o saltant un barranc de gorg en gorg. Sempre troba indrets peculiars i bonics. I sol arrodonir l’excursió tastant la bona cuina i el bon beure del territori. Així que, quan fa una proposta en veu alta, sempre hi ha voluntaris per acompanyar-lo.

Aprofitant que és temporada de garoines ens ha suggerit un pla molt atractiu: fer un tros del camí de ronda de la Costa Brava i dinar eriçons a la vora del mar. Aquest cop s’han aixecat més de quinze mans! Avui sortim amb la família de la feina.

El camí de Ronda travessa la pineda i baixa fins a les cales. I ofereix vistes espectaculars. /© Gg

El camí de Ronda de la Costa Brava ofereix vistes espectaculars. /© Gg

(més…)

Anem a buscar oli a l’Urgell

dimarts, 1/12/2015

No fallen mai. Pel novembre sempre rebo una carta dels amics de  Cal Jan, un molí d’oli gairebé centenari de Guimerà. M’avisen que ja fa uns dies que recullen arbequines, que la temporada està sent més o menys reeixida i em recorden que, a partir de la Puríssima, el molí obre portes. Ah! I no s’obliden mai d’afegir-hi un petit regal: una participació d’un número de loteria de Nadal.

Penjo la carta a la nevera per fer memòria que, durant el desembre, toca anar a l’Urgell. A casa, s’ha convertit en una tradició que sovint hem compartit amb família i amics.

I, a més, el rebost ja ho reclama, la veritat!

Guimerà està situat al sud de l'Urgell, a la vall del riu Corb./© Gg

Guimerà està situat al sud de l’Urgell, a la vall del riu Corb./© Gg

Cal Jan és un molí d'oli històric. Funciona des dels anys vint. /© Gg

Cal Jan és un molí d’oli històric. Funciona des dels anys vint. /© Gg

No en queden masses, de trulls tradicionals com aquest.Veure'l en funcionament és tota una llicó d'història per als nens. /© Gg

No en queden masses, de trulls tradicionals com aquest. Veure’l funcionar és tota una lliçó per als nens: agricultura, mecànica, historia, gastronomía, tradició… /© Gg

(més…)

Rupit i les Roques Encantades

dissabte, 26/09/2015

Fa pocs mesos, el nostre nebot i cosí ha fet la Primera Comunió.  Per celebrar-ho li hem volgut regalar un tresor.  Un tresor dels de veritat!  Però no l’hi hem posat fàcil, perquè ja se sap que els botins més  preuats són aquells que costen d’aconseguir.  A Catalunya, els millors experts en tresors i amagatalls eren els bandolers. Així que hem acompanyat el nano fins al Collsacabra, on, fa anys, s’hi movia en Joan Sala, més conegut com Serrallonga.  Aquest post és la crònica d’una divertida jornada de recerca…

L’ORIGEN DE LA HISTÒRIA
Tot comença a Rupit, travessant el pont penjat sobre la riera. El pont és una mena de túnel del temps.  A  l’altra banda trobem cases antigues, carrers empedrats, balcons de fusta… tot tan ben conservat que fàcilment ens traslladem a l’època dels bandolers,  quatre-cents anys enrera.  Al segle XVII el poble era un anar i venir de gent, s’hi feia mercat i acollia molts viatgers que feien camí cap a Vic, Olot o les Guilleries.

Travessem el pont penjat, una mena de túnel del temps./ © Gg

Travessem el pont penjat, una mena de túnel del temps./ © Gg

(més…)

Les marmotes de Molló Parc

dilluns, 13/04/2015

S’ha acabat definitivament l’hivern, o no?

Això us ho sabran dir, millor que ningú, les marmotes de Molló Parc. Són especialistes a percebre el canvi d’estació. El real, no pas aquell que ens marca el calendari. Quan ja s’han ben atipat de dormir i els budells els comencen a roncar de tanta gana, treuen el nas del cau. Si la temperatura és bona i senten flaire de flors acabades d’esclatar, senyal que es poden desvetllar.

Encara hi ha certa mandra, però les marmotes ja estan despertes. /© Molló Parc

Les marmotes són els únics animals del parc que no es poden veure durant l’hivern, perquè dormen als caus.  I quan en  surten tenen molta mandra!  / © Molló Parc

Un altre que encara té son! /© Gg

Un altre que encara té son! / © Gg

(més…)

Festa de l’Escudella de Castellterçol

dimarts, 10/02/2015

Aquest post fa olor de fumat i vianda. No en sentiu la flaire? És l’aroma de l’escudella de Carnaval.  Es cuina cada dimarts de Carnestoltes a diversos pobles de Catalunya: aquest any 2015 és el 17 de febrer!

Té noms diferents: escudella, ranxo, sopa… Les receptes són immemorials, totes úniques i ben particulars.

En voleu tastar una? Fa anys que no em perdo l’Escudella de Castellterçol. Mmmm…només de pensar-hi ja m’entra salivera!

Els escudellaires s’hi posen ben d’hora. A les set del matí ja fan brasa, un bon foc que ha de durar fins al migdia. Cap a les nou col·loquen les calderes i les omplen d’aigua. I comencen a caure els primers ingredients: sal, oli i llard. En unes calderes a part hi van coent la carn: vedella, carn magra, costella, botifarra crua i negra, pollastre. Tots els ingredients són de Castellterçol, aquests dies els carnissers tenen feina!

Aquest 2015 s'escau el 17 de febrer! / © Gg

Aquest 2015 s’escau el 17 de febrer! / © Gg

(més…)

El Pessebre dels Oficis Perduts de Sant Guim de la Plana

dimecres, 17/12/2014

Arribem a Sant Guim de la Plana a primera hora de la tarda, perquè volem veure el poble amb claror de dia. Tenim el temps just per fer un tomb pel casc antic, on es fa el pessebre. I ja quedem encantats amb els carrers estrets, les arcades, els racons amagats. Tot de pedra vella i fusta esquerdada: l’escenari promet.

Però comença a ploure. A bots i barrals. I això ens fa témer que la nostra sortida a la Segarra quedarà frustrada. A Sant Guim, però, s’estimen molt el seu pessebre i poques vegades n’han anul•lat una sessió. Al poble hi viuen unes noranta persones, que solen ‘reclutar’ familiars, amistats i gent dels municipis veïns per poder fer les actuacions. L’Associació Cultural La Marinada, que va començar el pessebre als anys vuitanta, acaba reunint més de tres-centes cinquanta persones, entre actors i membres de l’organització. L’esforç per vestir tothom, recrear els espais, buscar eines antigues, decorar totes les estances i atendre els visitants és enorme.

Ens diuen que el pessebre es farà! Prenem el paraigua i fem cua sota la pluja. Ens ofereixen una tassa de caldo calent, així que l’espera no es fa tan pesada. Finalment, obren la porta del castell medieval de Sant Guim.

I entrem en un món… màgic.

Comença el nostre viatge en el temps.

Comença el nostre viatge en el temps. / © Gg

(més…)

Benvinguts a ‘On anem, família?’

dimecres, 26/11/2014

Cada cop que a casa coincidim tots, sempre els faig aquesta pregunta. Algunes vegades m’arrufen el nas i em diuen “a casa!”. Però saben que no me’n puc estar. Quan hi ha temps sortim a donar el tomb, a conèixer un nou poble, a una fira, a estirar les cames per la muntanya, a veure ‘bitxos’… Sempre solem tornar cansats i satisfets. I pensant on anirem la propera vegada.

Això ho saben els meus amics, que sovint em demanen idees per passar el dia fora.

O sóc jo la que no puc evitar explicar l’última aventura de la família?

Tant és! La qüestió és que Descobrir m’ha donat l’oportunitat de publicar aquestes vivències, que espero que us serveixin d’inspiració si algun dia dubteu a l’hora d’omplir l’agenda.

En aquest blog us parlaré de caminades, rutes en bici, espectacles, festes populars, pobles, racons naturals, instal·lacions lúdiques, espais d’esbarjo… Alguns ens han agradat, altres ens han encantat i pocs ens han decebut. Bé, tots sabem que hi ha tants gustos i dèries, com persones. Sincerament espero, però, que la selecció us agradi.
Tingueu la seguretat que tots aquests llocs han passat per un ‘control de qualitat’ exigent.  I és que, si la cosa no rutlla… el proper dia em fan quedar a casa. Segur!
Comencem!

 

El parell que em fan el 'control de qualitat'. Gg

El parell que em fan el ‘control de qualitat’. Gg